Llibertat immediata dels Jordis,

llibertat de tots els catalans !!!

“La marca de l’esclau és fer seva la llengua de l’amo” (Tàcit)

“La marca de l’ocupat és fer seva la visió de l’ocupant”

LLIBERTAT IMMEDIATA I INCONDICIONAL PER EN JORDI CUIXART I EN JORDI SÁNCHEZ ja que són presos polítics de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E).

I també de manera INCONDICIONAL estic al costat de tota persona, entitat, partit, etc., que actuï per LA LLIBERTAT IMMEDIATA DELS JORDIS (i torno a posar “IMMEDIATA” perquè això és el que desitjo, però he escoltat que En Ernesto Ekaizer, el periodista argentí que entén català, que viu a Madrid i que té bones fonts d’informació dels capitostos d’allà, deia que, segons el que ells ha sentit entre els que tallen el bacallà, la intenció seva és que l’empresonament “preventiu” dels Jordis duri bastants mesos…).

Vull aclarir què significa “incondicional”, ja que és quelcom que vaig aprendre militant a l’extrema esquerra en els anys de clandestinitat i suposo que fa temps que no s’utilitza gaire. Lògicament, “incondicional” vol dir “sense condicions” però, ¿per què sense condicions? ¿per què no els hi poso condicions? Doncs perquè jo i els Jordis estem molt allunyats i no veig que tingui sentit posar condicions a qui pensa/actua tan diferent a com penso/actuo jo. Només podria (potser) posar condicions a algú que està en una orientació similar a la meva i que, per tant, ens podem entendre negociant, consensuant, determinades condicions.

Els Jordis són presos polítics i vull la seva llibertat immediata, però jo no estic gens d’acord amb la política que impulsen.

Per aquesta raó, doncs, estic incondicionalment per LA LLIBERTAT IMMEDIATA DELS JORDIS malgrat el profund desacord que tinc amb la manera com ells i la resta de polítics autonomistes-reciclats-en-independentistes han orientat les grandioses mobilitzacions que el poble català ha tornat a protagonitzar des del 2009.

En efecte, en quan a orientació de fons, aquests dirigents actuals han donat l’espatlla: als nostres avantpassats, enlloc d’inspirar-nos en ells; als seus-i-nostres més de mil anys d’existència; a l’obra històrica ingent, increïble, sorprenent, impressionant, etc. en gairebé tots els àmbits que van realitzar durant més de set segles, mentre van ser el poble més lliure d’Europa fins 1714; a la preservació després contra corrent del desig de tornar a ser lliures; a la resistència davant del genocidi orquestrat per M/C/E-E des de molt abans de 1714; etc. Els Jordis i tothom que té altaveu polític i/o mediàtic han trencat amb el que justament ens dona la força interior que explica que encara els catalans estiguem dempeus (MOLT DEGENERATS però dempeus): la CONTINUÏTAT de més de mil anys com a país/poble/nació/estat d’Europa i del món, un dels primers, el primer constitucional i el més poderós durant segles (tres? quatre? més?).

En quan orientació immediata: un cop orientats -molt mal orientats!- contra els nostres Drets Històrics i Territorials, i anunciant com camí alternatiu light que tot serà nou: “una NOVA Constitució per una NOVA República que serà un NOU Estat d’Europa”, resulta que els Jordis i els actuals líders polítics independentistes porten com a mínim quatre anys (9-N, 27-S, 1-O, 10-O) retardant -avortant!- el naixement d’això nou que anuncien. Com? No fent l’acte que ho faria aparèixer: una Declaració d’Independència (elimino la U d’Unilateral perquè no crec -encara que no ho he investigat- que hagi hagut mai una declaració d’independència que no hagi estat unilateral i, per tant, és redundant posar la U a DUI). Mentre no fem la DI, continuem sent “ciudadanos estadoespañoles catalanes” i estem supeditats a les seves regles de joc, és a dir, som catalans personers de M/C/E-E. I la camarilla parasitària de Madrid pot aplicar-nos las seves lleis segons la comprensió que de sempre té de la justícia: “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente”.

El manifest de la mobilització del dimarts 17 d’octubre per la llibertat dels Jordis té nombrosos exemples d’aquesta doble orientació que ens porta a la desfeta. A continuació, comento només una frase de cadascun dels tres primer paràgrafs encara que caldria desmuntar-ne gairebé cada frase de cada paràgraf:

1) “Empresonar els (dos) presidents (…) és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978.”.

Doncs bé, aquest empresonament només es pot qualificar de “gran error” si, com el text mostra a continuació, s’ha acceptat l’engany que PELS CATALANS “la Constitución Española de 1978” va significar acabar amb el nostre empresonament, és a dir, acabava amb l’ocupació de la nostra terra des de 1714, amb els barrots que ens van posar fa 303 anys (i que ja no veiem… però que sí SENTIM) i amb el genocidi que estem patint des de molt abans.

En realitat, “la Constitución Española de 1978” va ser una readaptació més de l’“Estado-Español” construït a partir de 1714 ocupant l’Estat Català i destruint-ne totes les seves estructures. Aquest cop la readaptació va adoptar formes democràtiques (com en altres períodes havia adoptar formes monàrquiques, republicanes, frontpopulistes, “dictablandas”, dictaduras, etc.), per tal de poder continuar la seva opressió sobre nosaltres quan la dictadura franquista ja no podia fer-ho més temps.

I resulta que la camarilla-parasitaria-de-Madrid que aleshores NO va votar “la Constitución Española de 1978” però que ara en són els seus “defensores a machacamartillo”, ens recorda que “los catalanes fuísteis los que más la votásteis”.

I ningú aquí els contesta que si aquí vam votar-la més va ser perquè

A) pel poble català significava un respir després de patir la doble repressió franquista: per catalans i per republicans (i abans també la Generalitat de Catalunya republicana i els milicians catalans republicans van ser víctimes de la “II República Española” pel fet de ser catalans);

i B) pels dirigents polítics catalans representava fer-se un espai (sempre supeditat a Madrid) de poder i de privilegis, i de practicar més àmpliament la corrupció social (que les tropes castellanes van imposar el 1714, ja que al Principat de Catalunya NO hi havia corrupció social mentre vam ser un Estat Europeu Independent fins el 10 de setembre de 1714). El poble català va patir aleshores el que En Lluís Maria Xirinacs va descriure a la seva trilogia “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”: Primera Part: La sembra laboriosa (1971-76); Segona: Una pedregada seca (76-77); i Tercera: La collita perduda (77-79, amb ampliacions el 1981 i el 1994). Cada volum té unes 300 pàgines (disponibles en fotocòpia). Malauradament, encara no he pogut llegir-los. Si algú té escrit, o por fer-ne, un resum… moltes gràcies! Pel que els he fullejat, em sembla que serien de gran utilitat per comprendre millor el que ha passat i passa actualment…

Justament l’empresonament dels Jordis NO “és un gran error”. Pel contrari, és un fet més que confirma, fent-lo més visible, el nostre sotmetiment a M/C/E-E.

2) “Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.”

Doncs aleshores els ciutadans europeus fa temps (tres segles!) que tenen els seus drets vulnerats, però no se’n en adonat. Només que ells tenen una excusa molt potent: que la immensa majoria de catalans toleren que se’ls hi negui tots els drets ja que nosaltres estem presos de M/C/E-E des de 1714, i sembla que només ara, per fi!, molts catalans, gràcies a les actuacions dels ocupants més agressives del que fan “normalment”, descobreixin que ens “vulneren” una llibertat QUE EN REALITAT NO TENIM, és a dir, ens vulneren uns drets que en realitat fa tres segles que ens estan sent no vulnerat sinó senzillament negats EN TAN QUE CATALANS. I és clar: si nosaltres no ho diem, ¿quins “ciutadans europeus” poden saber-ho i, potser, poden reaccionar solidaritzant-se amb nosaltres?

i 3) “L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament.”

Els redactors d’aquest manifest -que segurament estan a favor de la independència- mostren “la marca de l’ocupat” quan parlen de “l’Estat” com si fos el seu Estat sense explicitar que es tracta de l’“Estado-Español”. I com que han fet seva “la visió de l’ocupant”, no veuen que l’“Estado-Español” va ser construït des del seu començament el 1714 per exercir la dictadura castellana contra els catalans mantenint-nos sotmesos.

I no és en absolut que ARA “ens jutgen” i que ARA “ens priven de llibertat” (afegint a més els redactors -mostrant la seva mentalitat autonomista- que és només “per manifestar-nos pacíficament” sense explicitar que si ens “manifestem pacíficament” és amb l’OBJECTIU VITAL DE RECUPERAR LA LLIBERTAT COM A POBLE, encara que això fonamental queda reduït pels dirigents catalans actuals, inclosos els Jordis, a “la independència, que és una qüestió política”) sinó que és des de 1714 que ens han privat de llibertat: com a individus catalans i com a Nació Catalana. De fet, de 1714 ençà no es pot parlar de poble català, ja que un poble que no és lliure, no és poble.

Només no “ens jutgen i ens priven de llibertat” mentre nosaltres ens comportem com a bons “estadoespañoles libres e iguales, súbditos del Reino de España”, és a dir, mentre nosaltres mateixos ens neguem com a catalans, mentre nosaltres som els nostres propis carcellers. Per això ara ens estan pressionant “para volver a la normalidad”.

En quan els catalans comencem a actuar com a catalans diferenciats, som immediatament “llamados al orden vigente” i comminats a “respetar la legalidad”, inculcant-nos “la concepción castellana del Derecho” segons la que “las leyes con para cumplirlas”, mentre que en la concepció catalana del Dret las lleis són per ajudar a fer justícia, i si no compleixen aquesta funció, els catalans no hem de complir les lleis; és més, les Constitucions Catalanes (que, per cert, són vigents i hauríem de començar a aplicar-les per actualitzar-les) recollien la pràctica que els catalans podien combatre les lleis si consideraven que no ajudaven a fer justícia.

Caldria fer un comentari crític de cadascun dels sis paràgrafs restants del manifest, però em falta temps i, a més, s’allargaria massa aquest text que ja comença a ser llarg. Però no puc estar-me’n de comentar la darrera frase: “Exigim justícia” (m’ha arribat així, tal qual, sense ni tan sols un signe d’admiració que, encara que fos formalment, reforçaria l’“exigència”…).

L’anterior text al meu blog LA GOTA CATALANA es titula Tornar a la Legalitat i a les Constitucions CATALANES! En el penúltim paràgraf hi proposo: <<Si nosaltres cada cop afegim “català” al que és nostre i “castellà” o “estadoespañol” al que és d’ells, i els obliguem a que ells també ho facin, quedarà clar que som dos pobles/països/nacions/estats totalment diferents, i que el que ells anomenen “convivència desde hace siglos” en realitat és ocupació de la terra i sotmetiment del poble. I durant aquests “siglos” han fet esforços plenament conscients per acabar amb nosaltres, per executar EL GENOCIDI CATALÀ que ens apliquen, per exemple, volent obligar-nos a ser “todos libres e iguales” quan en realitat catalans i castellans som diferents, i quan justament per a poder continuar sent diferents, els catalans necessitem tornar a ser lliures.>>

Aplicant aquesta proposta d’adjectivar a la frase que conclou el manifest, “Exigim justícia”, resulta “Exigim justícia castellana o estadoespañola”. I ¿a qui es dirigeix aquesta “exigència”? Justament a l’“Estado-Español” que va ser construït amb l’objectiu de mantenir-nos presos aplicant-nos la seva “justícia castellana”! I ¿a qui hauria d’aplicar l’“Estado Español” aquest “Exigim justícia castellana”? Als Jordis, és a dir, als presidents de dues associacions que aquest “Estado-Español” considera que tenen una gran responsabilitat en “los tumultos y la sedición que pretende romper la unidad de España”.

Totalment i incondicional d’acord amb “demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart”, com diu el manifest. Però això és frontalment incompatible amb “Exigim justícia”, és a dir, parlant clar i català, “Exigim a l’’Estado-Español’” que apliqui “justícia castellana a dos catalanes que son unos independentistas sediciosos”. Els redactors d’aquest manifest deurien començar a descobrir -com jo vaig tenir la sort de poder fer fa tres anys- que el Dret Català (que anava de baix cap a dalt, del poble a l’autoritat) NO TENIA RES A VEURE amb el “Derecho Castellano” (que anava i va de dalt cap a baix, “del Rey a los súbditos”) i que es va anar imposant com a “Derecho Español” que, com he dit abans i com es comprova amb el que passa gairebé cada dia, es pot resumir amb “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente”, i representar amb “el palco del Bernabeu”.

És hora de restablir la CONTINUÏTAT amb els nostres més de mil anys d’existència, de recuperar la nostra autèntica Història, de recobrar el nostre Dret Català, d’aplicar i actualitzar les nostres Constitucions Catalanes, d’adaptar les nostres Formes de Govern Catalanes,…, i de que ELS CATALANS RECUPEREM LA LLIBERTAT aconseguint que l’ocupant, M/C/E-E, marxi.

Així, cal explicar arreu que aconseguir LLIBERTAT IMMEDIATA DELS JORDIS! està totalment relacionat amb orientar-nos a, l’abans possible, RECUPERAR LA LLIBERTAT DE TOTS ELS CATALANS!

(NOTA: falta posar enllaços i una correcció final)

Barcelona, 20 d’octubre de 2017

PD afegit el dissabte 21:

L’aplicació (encara que fos en formes més suaus que les que avui s’han anunciat) per M/C/E-E de l’article 155 de la, al Principat de Catalunya, triplement il·legal “Constitución-Española-de-Derecho-Castellano-de-1978”, re-actualitza, per una banda, la seva condició d’ocupants, de carcellers i de genocides, i, per l’altre banda, la nostra situació d’ocupats, de presoners i de genocidats. I quan M/C/E-E afirma que “el 155 no suspende ni acaba con el autogobierno ni con las instituciones catalanas” està ajudant a entendre, als catalans que s’atreveixin a veure la dura realitat, que NO hi ha veritable autogovern català des de 1714, i que les “instituciones catalanas” actuals emergeixen al 1977 com una part component de l’“Estado-Español” i, per tant, són “Estado-Español en territorio catalán” que ha actuat i que actua controlant i espoliant el poble català (i, en darrer termini, ajudant a que prossegueixi EL GENOCIDI CATALÀ que estem patint des de molt abans de 1714).

Considero que tota la situació canviaria qualitativament a favor dels catalans simplement si, arreu, situéssim en el centre de les nostres explicacions i de les nostres actuacions que el que, un cop més, volem ara és senzillament RECUPERAR LA LLIBERTAT, i que per això cal restablir la continuïtat efectuant la DEVOLUCIÓ de les nostres Constitucions i dels nostres Drets Històrics i Territorials, és a dir, tornant tot el possible a ser el que vam ser durant més de set segles.

Posant només un exemple, és xocant sentir que els ocupants (en aquest cas, amb “Ciudadanos” a davant de tots) reclamen i criden “llibertat!” en actes i manifestacions que fan en territori ocupat (i també parlen de “libertad” en els discursos que fan a la capital ocupant). I cal entendre que facilitar-los que ens puguin usurpar la BANDERA DE LA LLIBERTAT és una de les conseqüències més perverses de l’orientació que han imposat precisament els Jordis i altres portaveus de que la-independència-és-una-qüestió-política.

I finalment per ara, ja que ressituar-nos en la realitat que vivim exigeix molts més fets impactants i molts més canvis d’actitud mental i ètica: certament, ELS JORDIS SÓN PRESOS POLÍTICS per impulsar una política independentista que M/C/E-E persegueix, i cal exigir la seva immediata llibertat.

Però encara més important és que TOTS ELS CATALANS SOM PRESOS NACIONALS PER NO ACCEPTAR SER GENOCIDATS VOLENT TORNAR A SER UN PAÍS/POBLE/NACIÓ/ESTAT LLIURE.

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA