Tornar a la Legalitat i a les Constitucions CATALANES!

Madrid té raó.

I ‘Europa’ i els suposats ‘mediadors’, ‘negociadors’, etc., també.

 

Sí, certament els catalans hem de tornar

a la Legalitat i a la Constitució.

Però a les nostres,

a les CATALANES!!!

El dimarts 10 d’octubre es va crear a la “República del Principat de Catalunya sotmesa des de 1714 per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E)” una situació que -pretenent no molestar a ningú- qualifico com a “sorprenent”.

Tan “sorprenent” que el matí del dimecres 11 d’octubre M/C/E-E va requerir al President Puigdemont que abans de les 10 del matí del dilluns 16 d’octubre contesti clarament si “SÍ” o si “NO” el passat 10 d’octubre es va declarar la independència de Catalunya. I va afegir que tant si 1) contestava que “SÍ”, com si 2) no contestava, o com si 3) contestava en forma diferent a un concís “SÍ” o “NO”, en els tres casos automàticament M/C/E-E ja el requeria per a que abans de les 10 del matí del dijous 19 anul·lés la declaració d’independència i retornés a tots els catalans de nou a “la legalidad española”.

Des d’abans del dia 10 s’ha intensificat la circulació de nombroses declaracions, recomanacions, consells, advertències, admonicions, amenaces, etc., de personalitats, d’organismes i d’autoritats d’aquí i d’allà, i d’arreu d’Europa i del món, que acostumen a tenir tres apartats: a) rebutgen, o fins i tot condemnen, la violència, b) subratllen la necessitat de negociar i d’arribar a acords, i c) insisteixen en que en tot el que es faci, els catalans hem de respectat “la legalidad constitucional vigente en España”.

I pel que diuen els anomenats “mitjans de comunicació” i pel que m’arriba per les anomenades “xarxes socials”, els dies 11, 12, 13, 14 i 15 han estat un continu anar i venir d’interpretacions, d’argumentaris, de visites, de consultes, de recomanacions, d’exigències, de pressions, de súpliques, etc. al President Puigdemont sobre què hauria de contestar el dilluns.

Per part meva, i segons el que entenc gràcies al que vaig aprenent a empentes i rodolons, i més enllà de les emocions que em genera el que estem vivint, considero (sense entrar aquí a valorar l’1-O) que:

1) EL 10 D’OCTUBRE NO VA HAVER-HI CAP DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA.

El DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, XI legislatura, cinquè període, sèrie P, número 83 recull fil per randa la Sessió 43.1 ordinària del Ple del Parlament celebrat el dimarts 10 d’octubre de 2017, a partir de les 19,11 h., amb la “Taula de contingut”: “Compareixença del president de la Generalitat per a informar sobre la situació política actual”.

El final de la pàgina 7 i el començament de la 8 recullen aquestes paraules dites pel President Puigdemont:

Senyores i senyors, amb els resultats del referèndum de l’1 d’octubre passat, Ca­talunya s’ha guanyat el dret a ser un estat independent i s’ha guanyat el dret a ser es­coltada i respectada. (…).

              El sí a la independència ha guanyat unes eleccions per majoria absoluta i dos anys després ha guanyat un referèndum sota una pluja de cops de porra. Les urnes, l’únic llenguatge que entenem, les urnes diuen sí a la independència. I aquest és el camí que estic compromès a transitar.

              Com és conegut, la Llei del referèndum estableix que, dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i en el cas que el nombre de vots del sí hagi es­tat superior al nombre de vots del no, el Parlament –i ho cito textualment de la llei, obro cometes– «celebrarà una sessió ordinària per efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes, i acordar l’inici del procés consti­tuent».

              Hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre. I hem aconseguit el que ens vam comprometre a fer a l’inici de legislatura. Arribats a aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo, en presentar-los els resultats del referèndum davant de tots vostès i davant dels nostres conciutadans, el mandat del poble que Ca­talunya esdevingui un estat independent en forma de república. (Aplaudiments forts i perllongats.)

1.1) Sense fer aquí una sèrie de consideracions que allargarien massa aquest escrit, el que em sorprèn és que no es complissin ni tan sols els requisits que explica la pròpia cita de la “Llei del referèndum” utilitzada pel President Puigdemont: “El Parlament celebrarà una sessió ordinària per efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya”. És clar que el Parlament, que sí estava reunit en sessió ordinària, NO VA FER CAP “declaració formal de la independència de Catalunya”, cosa que -suposo- exigiria, a més de tenir i llegir solemnement la pròpia “declaració formal”, aprovar-la en una votació. Tot el que es va fer és que Puigdemont digués que “Arribats a aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo, en presentar-los els resultats del referèndum davant de tots vostès i davant dels nostres conciutadans, el mandat del poble que Ca­talunya esdevingui un estat independent en forma de república”. Seria il·lustratiu del que de fons està passant entre els parlamentaris i els assistents al ple (i dins de cadascun d’ells) entendre les raons que aquesta vaporosa vaguetat fos acollida amb Aplaudiments forts i perllongats

1.2) Que acabada la sessió ordinària del ple, i fora ja de la Sala de Sessions del Parlament, els 72 diputats independentistes signessin un document de quatre pàgines que porta un títol igualment vaporós com “Declaració del representants de Catalunya” que fins i tot amaga que pretén ser una declaració d’independència, no té cap validesa jurídica i és un acte que, a manca d’una millor explicació, està dirigit a calmar als centenars de milers (milions?) d’independentistes que es van sentir traïts pels que fins el dia 10-O havien estat els seus dirigents.

1.2.1)   I els dies següents, una part del signants demanen que la setmana propera es faci un Ple del Parlament que declari la independència… però no diuen el que aquesta petició implica: que aleshores el dia 10-O van fer teatre, dins i fora del ple!

1.3)      El mencionat Diari de Sessions recull les intervencions que en acabar En Puigdemont van fer Inés Arrimadas, Miquel Iceta, J. Lluís Franco Rabell, Xavier García Albiol, Anna Gabriel, Germà Gordó i Lluís M. Corominas, i que tot seguit la Presidenta Sra. Forcadell “aixeca la sessió a les nou del vespre i quatre minuts”. O sigui que qui suposadament acaba de fer un acte històric com seria la declaració d’independència de Catalunya, no va no tan sols contestar les moltes crítiques que acabava d’escoltar sinó que tampoc va aprofitar l’ocasió per mirar de tranquil·litzar als moltíssims independentistes que sabia que havia decebut… dient-ho suaument.

 2) Per tant, TAMPOC VA HAVER-HI CAP SUSPENSIÓ DE LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA malgrat que a continuació el President digués:

Això és el que avui fem amb tota solemnitat, per responsabilitat i per respec­te. I, amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada.

2.1) Encara li treu més serietat el fet que no es fixi

2.1.1) ni quina és la duració del període de (suposada) suspensió, deixant-lo en un de nou vaporós termini de “les properes setmanes”

2.1.2) ni amb qui, ni sobre què, seria el suposat diàleg

2.1.2.1) diàleg que tindria com objectiu fer “possible arribar a una solució acordada”… amb qui? Suposo que vol dir amb l’“Estado-Español” actualment governat pel PP, que ja ha dit de totes les formes possibles que descarta cap diàleg que no sigui acceptant prèviament que els catalans continuem sotmesos “acatando la Constitución Española”

2.1.2.1.1) i també el PSOE, l’altre partit que pot governat l’“Estado-Español”, ha dit que fa costat al PP “para defender la unidad de España” i que descarta qualsevol “reforma de la Constitución que reconozca el derecho de autodeterminación”

2.2) O sigui que quelcom-que-no-existia va ser a continuació suspès-durant-no-es-sap-quan-temps a fi de poder dialogar-amb-no-es-sap-qui cara a obtenir un objectiu que els possibles dialogadors descarten rotundament

3) Vist això (i més), ¿QUIN SIGNIFICAT TÉ DEMANAR LA SUSPENSIÓ DE LA SUSPENSIÓ?

 

Trobo que l’única justificació vàlida d’aquesta conducta confusa i confusionista -i que finalment ens porta a la desfeta- de tots aquests actors polítics és voler esquivar la repressió de M/C/E-E, i que per aquest motiu no parlen clarament, dissimulen els punts a tractar, no signen assumint la responsabilitat, no actuen obertament, etc., i que aquest poder que sobre ells tenen els diferents aparells de l’“Estado-Español” és degut a que M/C/E-E és una presó de nacions, i a que el poble català li està sotmès des de 1714. Però això cabdal és el que, per motius que no acabo de tenir clar, tots els dirigents independentistes amaguen, i insisteixen en dissimular.

Considero que el que va passar el 10-O i el que està passant aquests dies posteriors, perllonga la manera incorrecta com els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes han actuat anteriorment (especialment el 9-N i el 27-S) i confirma que “És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”, full que vaig repartir durant la darrera Diada (i que ampliaré en un proper text anomenat “Ressituem-nos, siusplau!!!”).

Pel que ha circulat i pel que entenc sobre l’actuació de les autoritats polítiques i mediàtiques europees i internacionals suposadament possibles mediadores:

— abans del 10-O, sobre tot pressionant per a que no es fes la Declaració d’Independència (que m’ha quedat clar que és l’únic que els ha tingut preocupats, fins i tot espantats, uns dies)

— després del 10-O, sobre tot insistint en que els catalans hem de respectar “el orden legal y constitucional establecido en España”

— i tan abans com després del 10-O, sobre tot recomanant que l’única sortida adequada i democràtica és que Madrid i Barcelona acordin “un referèndum pactat i vinculant com el d’Escòcia”, afegint-hi sovint obertament “per a que surti el NO” (això sí, AMAGANT TOTHOM, també els independentistes “grans” i “petits” d’aquí, que el “NO” va guanyar a Escòcia perquè va haver-hi frau electoral, tupinada, ja que EN REALITAT va dipositar-se un 70% de “SÍ”),

arribo a la conclusió central que la manera més adequada, tan històricament com estratègicament, per poder RECUPERAR LA LLIBERTAT fent, a més, cas als consells de tots els que ens recomanen tornar a l’ordre, és que efectivament els catalans tornem a l’ordre però al nostre propi ordre que vam elaborar durant vuit segles i que deixem definitivament el desordre castellà/estadoespañol que ha imposen i volen continuar imposant-nos.

Encara que Madrid ho negui i que Barcelona ho amagui, nosaltres tenim tot el que vam anar construint durant set segles de ser un Estat Europeu Independent: un Dret Català que no tenia res a veure amb el “Derecho Castellano” imposat com a “Derecho Estadoespañol” (i que es pot resumir en aquestes tres regles: “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislacion vigente”), unes Constitucions Catalanes que són vigents i que, per tant, només es tracta de començar a aplicar-les i, així, a actualitzar-les (pel contrari, la “Constitución Española de 1978” és triplement il·legal al Principat de Catalunya) i unes Institucions i Formes de Govern Catalanes que, entre altres “coses”, garantien la “immunitat del poble” (immunitas plebis) i prevenien la corrupció social escollint els càrrecs pel mètode anomenat “insaculació”.

Si nosaltres cada cop afegim “català” al que és nostre i “castellà” o “estadoespañol” al que és d’ells, i els obliguem a que ells també ho facin, quedarà clar que som dos pobles/països/nacions/estats totalment diferents, i que el que ells anomenen “convivència desde hace siglos” en realitat són els seus esforços per acabar amb nosaltres, és EL GENOCIDI CATALÀ que ens apliquen, per exemple, volent obligar-nos a ser “libres e iguales” quan justament som diferents, i per a poder continuar sent diferents, necessitem tornar a ser lliures.

Sí, és molt senzill: VOLEM TORNAR A SER LLIURES!!!

I per això cal reprendre la CONTINUÏTAT amb els nostres més de mil anys d’Història, inspirar-nos en els nostres avantpassats (que eren el poble més lliure d’Europa), entendre primer nosaltres i a continuació explicar arreu al món que som un Estat Europeu (el primer Constitucional) ocupat per M/C/E-E des de l’11 de setembre de 1714, i que ara volem que l’ocupant marxi. BON VENT I BARCA NOVA!

Lluís Botinas, 2:31 del 16 d’octubre de 2017

PD: Ja s’ha emès el 17 è. capítol a Radio Hadrian, la veu a la Catalunya Lliure, d’En David Raventós, qui el 3 de maig de l’any passat va veure censurada, truncada i represaliada la seva vaga de fam indefinida per la independència. Aquest és l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=xh6cpyAsulk S’hi troba una informació única, i des de dins, del que està passant i dels actuals actors i dirigents independentistes.