QUÈ FER AQUEST 10-N?
Algunes persones tenen l’amabilitat de preguntar-me QUÈ FER AQUEST 10 DE NOVEMBRE.
Aquesta és la meva resposta esquematitzada. Està redactada des del Punt de Vista Català que m’esforço en recuperar (per això he anat confeccionant una seixantena d’articles recollits en els dos quaderns titulats “Quin és el Punt de Vista Català?” número 1 i número 2) a fi de treure’m de dins meu -i de qui vulgui- el “Punto de Vista Castellano” que, lògicament, cada dia ens ha anat imposant Madrid/Castilla/Estado-Español al llarg dels 305 anys que portem ocupats.
Per tant la meva resposta està orientada per la voluntat de recuperar la llibertat del Principat de Catalunya quan abans millor. I considero que estem actuant contra el rellotge!
PRÈVIA: Si aquestes eleccions convocades per Madrid a fi d’enviar diputats catalans a Madrid s’estan realitzant és perquè diverses vegades (sobre tot, 9-N del 2014, 27-S del 2015, 10-O i 27-O del 2017) els “nostres” dirigents independentistes-però-en-realitat-processistes no només no van fer sinó que van actuar per a que no es pogués fer la Declaració d’Independència de Catalunya, raó per la que -com es pot constatar cada dia- continuem sotmesos a Madrid. És a dir: aquest 10-N existeix perquè els “nostres” dirigents independentistes-però-en-realitat-processistes són traïdors al Poble Català
A més, ja el passat 28-A els catalans vam ser empesos a escollir quins dirigents independentistes-però-en-realitat-processistes-traïdors enviàvem aleshores a Madrid. Ara ens empenyen a fer un altre cop el mateix: tornar a escollir quins dirigents independentistes-però-en-realitat-processistes-traïdors enviem de nou a Madrid.
I l’encara més proper 26-M ens van empènyer a escollir quins dirigents independentistes-però-en-realitat-processistes-traïdors enviàvem a Brussel·les, i quins altres dirigents independentistes-però-en-realitat-processistes-traïdors ficàvem dins dels “Ajuntaments”.
Però la fèrria censura dels mitjans de comunicació processistes (i també dels mitjans anti-processistes) va impedir que el conjunt dels catalans poguessin escoltar aquest raonament tan senzill, que porta a la resposta a la pregunta inicial:
1.- La independència de Catalunya no es pot declarar ni a Madrid ni a Brussel·les ni als “Ajuntaments”.
1.1.- Per tant, des del Punt de Vista Català d’assolir la independència no té cap sentit perdre temps, energies, etc. participant en aquestes eleccions convocades per Madrid per tenir-nos pendents i supeditats al que allà facin ells, i al que allà facin els traïdors catalans escollits pel Poble Català encara inconscientment actuant des del “Punto de Vista Castellano”.
2.- La independència de Catalunya només es pot proclamar al Parlament de Catalunya.
2.1.- I resulta que des del 21 de desembre del 2017 al Parlament de Catalunya hi ha una majoria de 70 diputats que van ser votats pel Poble Català perquè el 21-D es presentaven en candidatures que es proclamaven independentistes.
2.2.- Cada dia a partir del 21-D del 2017 aquesta majoria parlamentària podria haver proclamat la independència de Catalunya.
2.2.1.- O sigui que des del 21-D del 2017 fins avui s’han desaprofitat més de 675 oportunitats de proclamar la independència de Catalunya en el Parlament de Catalunya, l’únic indret on pot fer-se.
3.- Exactament els mateixos partits “independentistes” que aquest 10-N ens empenyen a anar a votar per enviar dirigents i quadres seus al Congreso i al Senado a Madrid on NO es pot proclamar la independència de Catalunya, han perdut des del 21-D del 2017 gairebé 700 clares ocasions de proclamar la independència de Catalunya en el Parlament de Catalunya que dominen i que és l’únic lloc on SÍ es pot proclamar.
3.1.- Els dirigents, partits i associacions (Torra, Cuixart, Paluzie, CUP, ANC, CDR, …) que parlen de desobediència, d’unilateralitat, de mobilització permanent, …, s’obliden d’aquesta acció que canviaria radicalment tota la situació convertint-la en un conflicte internacional, fet que, entre altres conseqüències, significaria acabar amb el importantíssim xantatge emocional dels suposats “exiliats”.
3.2.- Aquests dirigents, partits i associacions també podrien fer una segona acció de desobediència i d’unilateralitat protegida per la mobilització permanent: ja que en tenen les claus, podrien obrir les presons, fet que, entre altres conseqüències, significaria acabar amb el decisiu xantatge emocional dels suposats “presos polítics”.
4.- Tots els debats, entrevistes, propaganda, temps, recursos, … entorn a aquestes eleccions del 10-N són cortines de fum-fum-fum-tòxic per impedir que cada dia més catalans entenguin que si no som independents com a mínim des del 9-N del 2014 i sobre tot des del gran engany teatrelitzat el 27-O del 2017 en el Parlament de Catalunya (Forcadell llegeix un text i en posa a votació un altre, i ho fa amb l’acord de tots els grups parlamentaris, des del PP fins a les CUP; per aquest motiu no es va baixar “la bandera rojigualda” ni va haver-hi sortida al balcó ni es va fer res del que lògicament s’hauria fet si no ens haguessin traït fins aquest nivell tant miserable d’engany) és perquè els nostres dirigents autonomistes-reciclats-en-processistes-però-disfressats-d’independentistes ho han impedit, traint-nos.
4.1.- Tot el que ens arriba pels mitjans de comunicació processistes (reforçats pels atacs que els hi fan els mitjans anti-processistes), incloses l’actual campanya electoral i les mobilitzacions de Tsunami, busca fer-nos perdre el temps i distreure’ns per tal d’obstaculitzar el que és fonamental: veure clarament la traïció de tots els nostres líders actuals (continuació de la traïció dels nostres líders dels anys setanta).
5.- La mencionada fèrria censura dels mitjans de comunicació processistes (reforçada pels atacs que els hi fan els mitjans anti-processistes) té com un objectiu principal que el Poble Català continuï desconeixent En David Raventós (Barcelona, 1969), qui des de fa 30 anys coneix personalment -i per tant també és conegut personalment- per gairebé tots els actuals dirigents processistes: Junqueras, Paluzie, Rull, Forn, Homs, Calvet, Sallent, Madí, Duart, etc., etc. etc.
5.1.- Un claríssim exemple d’aquesta fèrria censura és que cap mitjà de comunicació processista (ni anti-processista) ha informat de la segona (la primera també va ser censurada el 2016) Vaga de Fam per la Independència començada per En David Raventós precisament el passat 1-O i que va acabar en el seu 30è dia (per tant, aquest 30 d’octubre).
5.1.1.- I això que es van fer concentracions davant dels locals de TV3, de Ràdio Catalunya, de RAC1, del Parlament, de la Generalitat,… i es va entregar en mà informació i parlar personalment amb els següents periodistes (llistat incomplet i per ordre alfabètic segons el nom): Albert Om, Antoni Bassas, Empar Moliner, Ernesto Ekaizer, Francesc Cruanyes, Helena García Melero, Lluís Canut, Marc Giró, Mercedes Milà, Mònica Terribas, Roger Gràcia, Saül Gordillo, Toni Soler, Xavier Graset. A més, es va informar per xarxes socials a moltíssims més periodistes. I també als polítics.
6.- Com que després de gairebé cinc dècades de militàncies successives, ja fa una quinzena d’anys que no actuo “en contra de” sinó que ho faig “a favor de”, considero que no s’ha de perdre temps ni energia organitzant un boicot al 10-N, o cridant a l’abstenció, o qualsevol altre possible acció “en contra del 10-N”.
6.1.- En conseqüència, qui es senti més tranquil anant a votar a qui considera que ho fa menys malament que els altres -encara que finalment sempre actuen tots junts en contra del Poble Català, col·locant-se tots darrera del traïdor que en cada ocasió pren la iniciativa: de Mas el 9-N del 2014, de Baños el 27-S del 2015, de Puigdemont els 10-O i 27-O del 2017-, que ho faci. Però que ho faci tenint present que els qui enviï allà no faran res real a favor de la independència de Catalunya ja que tampoc ho fan aquí, atès que com a mínim són còmplices de la traïció dels seus dirigents.
6.1.1.- En particular vull assenyalar un fet que considero que per sí sol ja demostra que tots els actuals dirigents catalans en realitat són anti-catalans (i, per tant, són traïdors al Poble Català). El fet és que cap candidatura (ni, com a conseqüència, cap candidat) diu RES del que és elemental des del Punt de Vista Català:
—que som una nació i que vam ser el poble més lliure d’Europa durant segles;
—que la nostra Terra Catalana està envaïda per Tropes Militars i Civils des del 1714;
—que actualment som un Estat Europeu, el Principat de Catalunya -per cert, el primer Estat Europeu Constitucional-, ocupat fa 305 anys;
—que està executant-se de manera planificada un Genocidi Català des de fa cinc segles;
—que 12 generacions de catalans han nascut presos i han mort presos;
—que tots els catalans ara vius hem nascut presos;
—que actualment els catalans no tenim cap tipus de drets ja que per tenir algun dret obligatòriament hem de renunciar a ser catalans i hem d’acceptar que som “ciudadanos españoles”;
—que els catalans vivim en unes condicions que un castellà (i en general, un no-català) no resistiria ni 12 hores si de sobte visqués com vivim nosaltres;
—que des de l’any 2009 els catalans ens hem tornar a alçar (no per “separar-nos” -mai hem estat units!- sinó) per recuperar la llibertat;
—que per això volem que els castellanos-y-asimilados invasors/ocupants/espoliadors/i/genocides marxin de la nostra Terra Catalana.
—que la conseqüència més greu de que els líders catalans hagin impedit la independència (com a mínim) des del 9-N del 2014 és que més de 120.000 catalans que somniaven amb morir lliures, han mort empresonats. I tots tenim familiars i amics que han patit aquesta trista realitat.
—…
7.- El que sí considero decisiu és dedicar energia i temps a conèixer i, si sembla bé, després dedicar energia i temps a fer conèixer:
—l’audiovisual “LA MENTIDA, el documental de LA VERITAT”. Estrenat el mateix dia 1-O, a l’hora que poso a baix porta 142.026 visualitzacions la versió en català, penjada a YouTube el dia 1 al vespre, i 33.876 la versió en castellà, penjada a YouTube el dia 17 al vespre. Entre les dues, doncs, 175.902 visualitzacions en 37 dies.
—el llibre “TRAÏCIÓ A LA INDEPENDÈNCIA. Una vaga de fam per la llibertat de Catalunya” (Llibres de l’Índex, Barcelona, 176 pg., 10€. La segona edició, corregida i ampliada, es pot demanar a qualsevol llibreria dient que el distribueix “Nus de llibres”, i el rebreu en un parell de dies, que és el que també tarda si es compra a Amazon).
—de la segona Vaga de Fam d’En David Raventós per la Independència.
—dels ja 118 programes a data d’avui d’En David Raventós a Radio Hadrian.
—del “partit polític sense polítics que farà la independència”: Directe-68.
—de la persona que impulsa tot això: David Raventós. Una de les idees en que insisteix és que ell ha estat més beneit que ningú ja que durant 25 anys ha estat enganyat pels qui considerava amics seus fins que el 2013 va entendre que actuaven conscientment en contra del Poble Català.
—i, a un altre nivell, de LA GOTA CATALANA.
És l’hora que els líders naturals del Poble Català, els líders que tot poble té i que han d’assumir la responsabilitat quan es comprèn que els líders oficials establerts actuen en contra del poble que diuen representar, defensar i, en el nostre cas, portar cap a la independència/llibertat quan en realitat fan el contrari: impedir-ho.
Dono per contestada la pregunta, desitjant que molts lectors no puguin dormir aquesta nit.
Però benvinguts siguin aquest tipus d’insomnis que són inevitables i imprescindibles per situar-se en el Punt de Vista Català i actuar coherentment per honorar els nostres avantpassats i recuperar la llibertat ARA!
Barcelona, 9 de novembre del 2019, a les 14:29 h.
Lluís Botinas
Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)
