És senzill: LLI-BER-TAT !!!!!!!!!!!!!!!

És molt senzill:

estem ocupats des de 1714

i VOLEM TORNAR A SER LLIURES !

“Lluís, costa molt reconèixer que estem presos i que ens estan genocidant”,     em va dir un historiador conegut i amb àmplia producció literària, després que parléssim intermitentment al llarg de gairebé tot un dia. Dites aquestes paraules tan significatives, es girà i se’n va anar sense ni deixar-me el seu correu electrònic.

 

Nosaltres SOM (intencionadament no dic “érem” o “vam ser”) un Estat, el primer Estat Constitucional, Europeu, independent fins el 10 de setembre de 1714 i ocupat des d’aleshores fins l’actualitat. Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res. I ARA VOLEM QUE L’OCUPANT Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) SE’N VAGI. I la primera condició per aconseguir-ho és que nosaltres ens situem dins de la CONTINUÏTAT dels nostres més de mil anys d’Història (http://devolucio.cat/) i honorem els nostres avantpassats inspirant-nos en ells. I això sí que només depèn de nosaltres, i que ningú no ho farà per nosaltres.

L’actuació de M/C/E-E utilitzant el seu “Sistema Judicial” basat en el (a Catalunya, que tenim el nostre propi Dret Català i les nostres pròpies Constitucions Catalanes) triplement il·legal seu “Derecho Castellano” i seva “Constitución Española de 1978”, i les seves “Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” (que, per cert, inclouen els Mossos d’Esquadra), en particular la “Guardia Civil”, aquests darrers dies i sobre tot avui, 20 de setembre de 2017, està fent visibles els barrots que tenim posats des de fa 303 anys i que ja se’ns confonien amb el mobiliari de la casa. A migdia, l’ocupació/escorcoll per la “Guardia Civil” d’onze Conselleries i Organismes de la Generalitat, i la retenció/detenció/segrest d’una dotzena de càrrecs d’importants responsabilitats diverses, comença a fer visible la situació de sotmetiment dels catalans que si un castellà la visqués de sobte 12 hores, li resultaria absolutament insuportable.

Per ràdio i TV he sentit que els concentrats davant de la Conselleria d’Economia cridaven “FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ!!!” i cantaven “ELS SEGADORS”. I només es qüestió d’hores que el contingut “VOLEM TORNAR A SER LLIURES!!!” es vagi expressant en crits de “LLI-BER-TAT!!! LLI-BER-TAT!!! LLI-BER-TAT!!!”. Ara “És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA” (que és el full que LA GOTA CATALANA vam repartir la darrera Diada).

Això va molt més enllà del “Votarem!”, que és “el carreró referèndum” en que els dirigents independentistes-processistes han tancat les grans mobilitzacions populars que des del 2009 van posar en el centre “Independència!!!” arraconant l’orientació oficial “Contra les retallades i pel Pacte Fiscal”. I la via “referèndum”, traïda el 9N del 2014 per la pregunta doble amb resposta triple, i constantment retardada i aigualida des d’aleshores, actualment porta o bé a “unas nuevas elecciones autonómicas” que guanyaria Junqueras amb minoria, o bé a “un referèndum pactado y vinculante como en Escocia y en Quebec” pel 2019, que és la “via política i democràtica” (amb tupinada inclosa, com el 2014 a Escòcia) que recomanen “The New York Times”, “Finantial Times”, “The Guardian”, “Le monde”,…, la Comunitat Europea,…, i que -després d’algunes pertinents trucades d’altres capitostos internacionals a La Moncloa- probablement Trump acabarà d’imposar a Rajoy quan el rebi a la Casa Blanca el proper dimarts 26 de setembre.

El que per ara no reclamen els manifestants, i el que conscientment des del 28-S de 2015 es neguen a fer tan el Govern independentista com els 72 diputats escollits en candidatures independentistes, és un senzill acte que canviaria radicalment la situació a favor dels catalans: proclamar una DUI que instantàniament faria que (EL PRINCIPAT DE) CATALUNYA TORNÉS A EXISTIR DE NOU COM ESTAT EUROPEU INDEPENDENT, i que el conflicte es situés FORA del control de M/C/E-E, per situar-se en el terreny del Dret Internacional. En aquest text de LA GOTA CATALANA hi trobeu feina avançada: Per si fos per manca d’inspiració: dues propostes de DUI. La DUI qualitativament important és la que implicaria el restabliment de tots els nostres Drets Històrics i Territorials mitjançant la DEVOLUCIÓ de les nostres Constitucions (http://devolucio.cat/), que són vigents, en contra del que se’ns ha fet creure.

Barcelona, 20 de setembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de www.lagotacatalana.cat

Per si fos per manca d’inspiració: dues propostes de DUI

PER SI FOS PER MANCA D’INSPIRACIÓ:

DUES PROPOSTES DE “DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA”

“LA GOTA CATALANA” va néixer tímidament i modesta fa gairebé tres anys, però amb l’ambiciós nom complet de “LA GOTA CATALANA PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”.

Per què aquest potent objectiu: “PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”?

Perquè ja intuïa el que poc a poc vaig comprendre que és la qüestió cabdal que faria que tot el món entengués immediatament la raó profunda del que DE NOU està passant a Catalunya des del 2009: que la nostra terra està ocupada per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) des de 1714, que ens tenen sotmesos fa 303 anys, i que els catalans un altre cop ARA VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT. I que així volem impedir que culmini EL GENOCIDI CATALÀ que la Nació Catalana estem patint des de molt abans de 1714… i que continuem patint actualment cada dia.

Aleshores tothom arreu comprendria que TORNAR A SER LLIURES és quelcom VITAL que, lògicament, té aspectes polítics, i que, també lògicament, té conseqüències econòmiques. Però quedaria clar que RECUPERAR LA LLIBERTAT, que és el que volem, NO ÉS EN ABSOLUT NOMÉS “un tema polític” NI, MOLT MENYS ENCARA, NOMÉS “un tema econòmic”.

Però tot això crucial és justament el que sistemàticament, i de manera que no pot ser sinó intencionada, han amagat i continuen amagant els dirigents de l’independentisme-processista malgrat que cada dia hi ha dotzenes d’exemples que demostren que ELS CATALANS ESTEM PRESOS i que M/C/E-E ES COMPORTA COM LA POTENCIA ENEMIGA OCUPANT GENOCIDA QUE ÉS.

Ara, i davant de la LÒGICA ofensiva de Madrid i del seu “TC”, de la seva “Fiscalia General del Estado” i de les seves “Fiscalias” i dels seus “Tribunales” en territori català, de centenars de citacions, d’escorcolls i segrestos de material i de retencions de persones per part de la seva “Guardia Civil” i d’altres “Guardias” igualment seves, etc., els actuals líders independentistes inviten a “defensar la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió” i altres llibertats adjectivades.

I fins i tot en aquesta situació d’opressió tan escandalosament evident, els líders independentistes catalans continuen amagant que si cridàvem i cridem “VISCA CATALUNYA LLIURE!!!”, és perquè ELS CATALANS NO SOM LLIURES i perquè, en conseqüència, ARA VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT COM A POBLE/NACIÓ/ESTAT (i això inclou totes les llibertats adjectivades).

Però aquests líders-independentistes-que-tan-es-queixen-del-molt-dolents-que-són-els-capitostos-de-Madrid, tenen a les seves mans (dient-ho suaument) NEUTRALITZAR-LOS IMMEDIATAMENT: a qualsevol hora del dia o de la tarda o de la nit podrien fer ara –“ara mateix!, ara mateix!”– una senzilla acció que “diuen-diuen-diuen que” faran el 2-O (això sí, sempre que passi que l’1-O no s’ajorni -“cosa” que sembla preparen-, que es celebri en bones condicions -“cosa” que ja es veu que no serà- i que guanyi un ‘SÍ’ internacionalment acceptable -“cosa” que ja saben els propis impulsors que és senzillament impossible-), i que deixaria fora de joc a M/C/E-E, a la seva “legalidad” i a tot el seu enorme aparell repressiu. Es tracta de treure un breu comunicat que:

         A) redactat en els termes febles i anti-Història-de-Catalunya que ara utilitzen, podria ser:

El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el suport dels 72 escons de la majoria del Parlament de Catalunya i exercint el mandat atorgat per 55% de ‘SÍ’ enfront del 45% de ‘NO’ pel poble català a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015,

PROCLAMA

de forma unilateral la República Catalana com a nou Estat d’Europa.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

 

        i B) redactat en uns termes sòlids que re-establissin la CONTINUÏTAT amb els nostres més de mil anys d’Història i HONORESSIN els nostres avantpassats, hauria de ser quelcom així… o millor:

El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el suport dels 72 escons de la majoria del Parlament de Catalunya i exercint el mandat atorgat per 55% de ‘SÍ’ enfront del 45% de ‘NO’ pel poble català a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015,

fa la DEVOLUCIÓ

al poble de Catalunya i a tota la Nació Catalana

del Dret Català, de les Constitucions Catalanes i de les Llibertats Catalanes,

i de tots els Drets Històrics i Territorials corresponents,

que ens estan sent segrestats de 1714 ençà per Madrid/Castilla/Estado-Español.

 

EL PRINCIPAT DE CATALUNYA ALLIBERAT

torna a ser subjecte jurídic, nacional, constitucional i estatal independent internacional.

Per tant,

deixa d’estar subjugat a una “legalidad estadoespañola” estrangera il·legal imposada,

i un altre cop és un Estat membre actiu de la Comunitat Internacional,

regida per un Dret Internacional del que durant segles va ser un important inspirador.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!!!

I a partir del moment en que DE NOU ens situem NOSALTRES (qui ho farà, si no?) en l’arena internacional, tota la força repressiva i tota “la legalidad estadoespañola” (que, en qualsevol cas, cal que quedi clar que el “Derecho Castellano y sus leyes y Constituciones” són i sempre han estat il·legals a Catalunya) de M/C/E-E ja NO TINDRIA RES A FER. I això ja lliga amb el full que vam repartir per la Diada 2017.

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Impulsor de LA GOTA CATALANA   www.lagotacatalana.cat

Correspondència: lagotacatalana@gmail.com

Diada 2017: “És l’hora de replantejar-s’ho tot i…”

És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA

Encara que el dia 1 d’octubre (1-O) aniré a votar “SÍ” en les condicions que sigui, no reviuré la GRAN SENSACIÓ DE LLIBERTAT respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) que PER PRIMERA VEGADA a la meva vida d’aleshores 70 anys acabats de complir, vaig sentir el 9-N de 2014. Per què no? Doncs perquè dipositaré la papereta molt conscient que no servirà pas per a que ni el 2-O ni després, el Govern faci la Declaració Unilateral d’Independència (DUI). Per què ho afirmo tan contundentment? (I tan de bo m’errés!).

Primer cronològicament: per un fet molt concret del que vaig tenir la sort d’assabentar-me en el seu moment i que gairebé cap català més va saber-ho perquè no se’n va informar. Els que ja tenim una certa edat (a prop de 73 anys) i vam passar per la al·legalitat, la il·legalitat, la clandestinitat i l’exili des de la militància d’extrema esquerra, sabem, i moltíssimes persones més amb altres experiències saben, que la vaga de fam es una eina de lluita política a la que es recorre quan els militants veuen la situació molt difícil i busquen desbloquejar-la.

Doncs bé, el 3 de maig de 2016 un llicenciat en Dret de 47 anys que coneix i és conegut per gairebé tots els dirigents independentistes actuals des de la seva activitat conjunta a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i per la seva intensa militància gratuïta independentista des d’aleshores, En David Raventós, va començar una VAGA DE FAM INDEFINIDA fins a que els 72 diputats escollits en llistes independentistes complissin allò per al que van ser elegits: proclamar la independència. Doncs bé, i sense poder entrar en detalls, aquesta activitat política tradicional va ser censurada 16 dies, truncada i represaliada, ja que va ser tancat contra la seva voluntat en un psiquiàtric i medicat fins el clatell dos mesos i dos dies, i en va sortir zombi.

Quina considero hagués sigut l’actuació correcta d’un Govern i d’uns parlamentaris independentistes davant d’una vaga de fam indefinida per la independència feta per un activista al que molts coneixen personalment des de fa lustres? Anomenar una comissió de persones responsables i representatives que anés a parlar –parlamentar!- amb ell per fer-li entendre que la seva vaga de fam era innecessària perquè des del Parlament i des del Govern ja s’estava fent el millor camí concret possible cap a la independència. Doncs bé, això que em sembla tan lògic i senzill, no es va fer… ans tot el contrari: ridiculització, marginació, censura i repressió. I en aquell moment no vaig copsar el significat i l’abast molt més profunds i amplis que tenia aquella conducta concreta.

I més recentment he arribat a la conclusió que el Govern no proclamarà la independència de Catalunya ni el 2-O ni després perquè si el Govern DE VERITAT vol declarar la independència després de l’1-O condicional a que guanyi el “SÍ”, encara és a temps de fer-ho SENSE CAP TIPUS DE CONDICIÓ demà, 12 de setembre de 2017. O el 13-S o el 14-S o qualsevol altre dia dels dotze dies més que li queden a setembre fins l’1-O.

De fet, els 72 diputats del Parlament escollits (també el substitut de Na Muriel Casals, e.p.d.) en candidatures independentistes en les eleccions del 27-S que se’ns va insistir moltíssim que eren plebiscitàries, PODRIEN HAVER PROCLAMAT LA DUI DES DEL 28-S DE 2015, que és pel que TOTES I TOTS I CADASCUN d’aquest diputats van ser elegits pel poble català. O sigui que si els 72 i el Govern primer d’En Mas i després d’En Puigdemont CONSCIENTMENT han decidit NO fer la DUI durant CAP dels més de 710 dies que han anat passant un a un en una atmosfera relativament calmada, ¿ho faran a partir del 2-O en un ambient tacat de sang innocent (en uns fets mortífers a esclarir) i moltíssim més crispat, amb dures amenaces i processos judicials i escorcolls i.. ¡tot! per part de M/C/E-E, complint la seva obligació de “mantener la unidad de España”?

És senzillament fals el que, primer Junqueras i després Puigdemont, van dir l’1 de juliol quan van afirmar: “Complint el mandat del 27-S, convoquem el referèndum pel dia 1 d’octubre”. És exactament a l’inrevés: convocant el referèndum per l’1-O, Puigdemont i Junqueras van acabar de trair (em temo que definitivament si no rectifiquen abans o fins i tot després de l’1-O) el mandat popular del 27-S, que era proclamar la independència.

Si ho haguessin fet, ara la situació seria radicalment diferent i MILLOR, doncs M/C/E-E NO TINDRIA RES A FER, ni altre remei que començar a organitzar i a negociar la seva retirada del territori català que ocupen (i cada dia en tenim dotzenes d’exemples!) des de 1714. Per què? Doncs per què Catalunya hagués passat automàticament a tornar a existir DE NOU com Estat Català Europeu independent. I el conflicte hauria deixat d’estar dins del territori del “Reino de España miembro de la Comunidad Europea” i, per tant, sota el domini de les lleis i de tots els sistemes de control i repressió vigents de M/C/E-E. I aleshores sí que podríem ser reconeguts per altres Estats del món… al ritme que cadascun d’ells considerés adequat als seus interessos, al Dret internacional i, fins i tot, al seu propi camí a la independència. La qüestió és molt senzilla: mentre nosaltres no tornem a afirmar-nos a l’arena internacional com poble/nació/estat independent, continuem inexistint com entitat jurídica i nacional amb la que els altres estats puguin interlocutar. El poble català, a través de l’actual Govern i l’actual majoria parlamentària, hagués començat a establir una noves regles de joc internes i internacionals TRENCANT DEFINITIVAMENT amb les regles de joc que M/C/E-E ens porta imposant des de 1714.

En canvi, la via referèndum en que els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes –alhora que mantenen marginats als independentistes de l’era franquista- ens han situat sense ni demanar ni admetre cap debat:

1) ens porta a un referèndum que no caldria (com veurem més endavant) i que, descartades la via militar (estem ocupats, però no poden disparar), la via de la seducció (ni se’ls hi passa pel cap seduir a qui tenen sotmès) i la via de comprar-nos (estan en crisi total, també econòmica), és l’únic camí que li queda a Madrid per continuar sotmetent-nos i genocidant-nos… això sí, democràticament. I quina és la manera que el poble català vulgui un referèndum que és la solució per Madrid? Que Madrid el negui! I quina és la manera que els catalans confiem i defensem a uns dirigents que ens estan portant pel camí que vol Madrid? Que Madrid els amenaci, jutgi, etc.!

2) ens obliga a romandre dins de M/C/E-E, i els capitostos d’allà tenen tota la raó en aplicar-nos les seves regles de joc, que van començar a imposar-nos militarment el 1714 i que segueixen imposant-nos complementades des de 1975 amb “el arsenal democrático de la Constitución Española de 1978” (per cert, de “Derecho Castellano” que, estès a “Derecho Español”, ara sembla que sigui l’únic existent). Per això poden portar al Tribunal Constitucional tot el que volen, obrir expedients, fer judicis (quines defenses!), condemnar (quines inhabilitacions!),…

i 3) si el tan esbombat referèndum es fes de manera reglamentàriament perfecte, seria manipulat tècnicament i com fos per a que sortís “NO”. Per això tots els partits i mitjans independentistes, grans i petits, han amagat totalment que a Escòcia el 2014 va haver-hi tupinada, frau electoral: un REAL 70% de “SÍ” va ser convertit en un OFICIAL 54,5% de “NO”. Però s’acabarà fent probablement en condicions pitjors que les del 9-N i així, encara que guanyarà el “SÍ”, no podrà aplicar-se, i s’anirà a unes “negociaciones Generalidad-Madrid” que portaran a “unas elecciones autonómicas” en les que guanyarà Junqueres amb minoria, fet que justificarà la seva “impotencia para quimeras independentistas, y así los catalanes volverán al redil democráticamente”.

Però els catalans podem situar-nos en una orientació QUALITATIVAMENT DIFERENT, i considero que això és el que cal fer des d’ara, i passi el que passi l’1-O i després. Nosaltres SOM (intencionadament no dic “érem” o “vam ser”) un Estat, el primer Constitucional, Europeu, independent fins el 10 de setembre de 1714 i ocupat des d’aleshores fins l’actualitat. Ocupat militarment i després funcionarialment i eclesiàsticament des de l’11 de setembre de 1714, reocupat militarment el 1939 (Franco ho tenia clar: aquí anomenava a les seves tropes “Ejército de ocupación de Cataluña”) i reocupat intencionadament amb tropes civils des dels anys 50 (1983, Presidente Leopoldo Calvo Sotelo: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana en Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que conlleva”) fins ara.

Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res. Quan els alemanys es retiren de França, els francesos no van posar a votació si tornaven o no a ser un Estat Europeu independent. Que la duració fos de 4,5 anys en el cas francès o que porti 302 anys en el nostre cas, és una qüestió quantitativa que en realitat fins i tot reforça l’aspecte qualitatiu cabdal: que el Principat de Catalunya va ser ocupat el 1714, que la nostra terra segueix ocupada, que nosaltres estem presos actualment (només que els barrots porten 302 anys i ja formen part del mobiliari de la casa!!!), que hi ha un genocidi català des d’abans de 1714, i que VOLEM QUE L’OCUPANT SE’N VAGI. I la primera condició per aconseguir-ho és que nosaltres ens situem dins de la CONTINUÏTAT dels nostres més de mil anys d’Història (http://devolucio.cat/), recuperem, apliquem i actualitzem el nostre DRET CATALÀ (totalment diferent del “Derecho Castellano”), les nostres CONSTITUCIONS CATALANES (que són vigents, en contra del que se’ns ha fet creure), les nostres FORMES DE GOVERN CATALANES (que, entre altres “coses”, per molt increïble que ara ens sembli, feien impossible que a la Nació Catalana hi hagués corrupció social!), etc. Si encara estem dempeus –molt degenerats, però dempeus- és perquè érem molt potents. Inspirem-nos en els nostres avantpassats, i honorem 30 generacions que van crear una Nació Catalana esplendorosa (però que desconeixem perquè ens ha sigut negada i espoliada) i 12 generacions que han mort preses de M/C/EE. Endavant!

I això sí que només depèn de nosaltres,

i que ningú no ho farà per nosaltres.

11 de setembre de 2017, Diada de Catalunya

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Correspondència: lagotacatalana@gmail.com

170906 Conducta indigna que -molt em temo- reforça el nostre sotmetiment a Madrid

Conducta indigna dirigida -molt em temo- a prolongar el nostre sotmetiment a Madrid

Vergonya pròpia i aliena per l’actuació que la “majoria independentista” té avui (6 de setembre de 2017) al Parlament. Està actuant contra la minoria de la manera autoritària, piconadora, democràtico-dictatorial, caciquil, despòtica, coaccionant,…, que el poble català porta 302 anys patint sota la bota de Madrid/Castilla/Estado-Español. I així dóna armes als anticatalanistes d’aquí i d’allà. No m’estranya haver vist que, com a mínim, el diari “El Mundo” estigui transmetin en directe aquest deplorable espectacle.

Només hi ha una manera que permetria que tothom, aquí i arreu, podés comprendre aquesta conducta incorrecta: EXPLICANT QUE DES DE 1714 LA NOSTRA TERRA ESTÀ OCUPADA I QUE ELS CATALANS ESTEM PRESOS I SE’NS ESTÀ GENOCIDANT, I QUE EL QUE DE NOU VOLEM ARA ÉS RECUPERAR LA LLIBERTAT. I que, sotmesos al “Derecho Castellano” (il·legal a Catalunya, que TENIM el nostre propi DRET CATALÀ), a la “Constitución Española y todo el Poder Judicial del Estado Español” imperants (il·legals a Catalunya, QUE TENIM les nostres pròpies CONSTITUCIONS CATALANES VIGENTS), a les “Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” (forces armades d’ocupació de la nostra terra), etc., aquesta majoria parlamentària estaria mirant d’aprofitar les escletxes que deixa l’Estat enemic ocupant. I l’obligació de tot pres –i més si és polític- és escapar-se; i encara més si el que està pres és tot un poble: el poble català.

Però això decisiu és justament el que TOTS els partits i organitzacions independentistes grans i petis, i TOTS els mitjans de comunicació independentistes grans i petits, estan silenciant i censurant (i fins i tot quan ho consideren necessari, repressaliant) sistemàticament.

CAP (i si m’arriba alguna excepció, demanaré disculpes i col·laborarem) explica que al Principat de Catalunya hi vivia un poble lliure que es va dotar d’un estat. Era una NACIÓ-estat, la primera Constitucional, Europea que va ser Independent fins el 10 de setembre de 1714, i que està ocupada i reocupada des de l’11 de setembre de 1714 fins l’actualitat. Si expliquéssim clarament i a tots els nivells nacionals i internacionals possibles que estem ocupats, l’ocupant hauria d’anar-se.

A més, resulta que aquests 72 diputats independentistes que ara utilitzen abusivament la seva majoria, són els mateixos que intencionadament i traint el mandat i els resultats del 27S, NO HAN VOLGUT utilitzar correctament aquesta majoria –tal com s’havien compromès- per proclamar la Declaració d’Independència de Catalunya qualsevol dia dels més de 700 dies que, un a un, han transcorregut –i han sigut desaprofitats- del 28S ençà.

Efectivament: si aquests 72 independentistes volen de veritat ara la independència, ¿per què NO l’han proclamat el 28S de 2015? O avui mateix? O un altre dia entre aquests dos? Enlloc de fer-ho, avui tenen la actuació inacceptable (“el fin justifica los medios” NO és vàlid ni en Dret Català ni coherent amb la idiosincràsia catalana) que estan mostrant mentre escric aquestes línies d’urgència. I no sé tècnicament si encara també podrien declarar la independència demà, ja que potser les decisions que avui imposin escandalosament ja tanca el període 28S/2015 – 6S/2017. Gairebé dos anys perduts amb desenes de milers de catalans que han mort presos enlloc de morir lliures com desitjaven. I cada dia perdut, segueixen morint més catalans presoners. I no diguem les desenes de milers de milions d’euros que ens han anat robant; ells segueixen emportant-se’n el seu “botín”… i malbaratant-lo.

O més greu encara: gairebé dos anys no només desaprofitats sinó preparant encara més la desfeta.

Sí, aquesta actuació es suma a totes les actuacions (per exemple, obrir innecessaris debats divisors sobre república, bilingüisme, doble nacionalitat, exèrcit,… ¡abans que ARA tots els catalans junts –per sobre de temes com aquests a debatre DESPRÉS- recuperem la independència i la  llibertat perdudes fa 302 anys!) que han anat introduint –conscientment uns i a remolc els altres- els dirigents independentistes per fer que, cas que finalment s’arribi a dipositar una papereta l’1O, s’hi fiquin menys “SÍ” i més “NO”.

I, a més, tement-me que hi hagi tupinada com va haver-hi a Escòcia el 2014, frau electoral escandalós (un REAL probable 70% de “SÍ” va passar a ser un OFICIAL 54,5% de “NO”, amb total complicitat –si non, non– de la direcció central del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i dels mitjans de comunicació escocesos, i dels observadors internacionals –excepte els russos, que van denunciar trampes sent totalment marginats- invitats pel propi SNP (per cert, convidarà observadors russos En Romeva?). I aquesta tupinada a Escòcia ha sigut silenciada per TOTS els partits i grups independentistes, i TOTS els “mitjans de comunicació” independentistes (com és lògic, TOTS els partidaris de mantenir-nos sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español tenen l’OBLIGACIÓ de silenciar-ho).

I NO es pot intentar justificar aquesta conducta innoble que ens implica greus danys, amb el vergonyós “argument”: “És l’única possibilitat que ens ha deixat la democràcia de baixa qualitat de Madrid amb les seves continuades negatives a dialogar amb nosaltres”. L’”Estado-Español” genocida que ens està ocupant des de fa més de tres segles i que aixafa tots les nostres Drets Humans com a Catalans i tots els nostres Drets Històrics com a Nació, i que ens genocida, ¿ens ha de donar la més ínfima facilitat per a que els catalans RECUPEREM LA NOSTRA LLIBERTAT? No comment.

Emprant una frase de la nostra censurada i també espoliada Historia que estic aprenent, content i emprenyat, als meus 72 anys: “VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!!!”.

VOLEM LA VERITAT I LA LLIBERTAT!!!

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

4a Universitat Nova Història 2-6 agost

NOTA PRÈVIA: S’hi pot assistir un dia. I fins i tot a una conferència. I segur que ja val la pena simplement veure i viure l’ambient, la documentació, etc.

Institut Nova Història | 2-6 agost 2017
4a Universitat Nova Història a Montblanc

Enllaç al formulari d’inscripció :

https://www.inh.cat/universitat/2017/matricula

Del 2 al 6 d’agost
MONTBLANC (CONCA DE BARBERÀ)
CONVENT DE SANT FRANCESC 

La Universitat Nova Història: una universitat per vèncer la innocència

No fa pas gaire que diversos periodistes han destapat un entramat polític espanyol en contra dels dirigents catalans compromesos amb la llibertat del nostre país. A base d’informes falsos i amenaces de tota mena han mirat de criminalitzar idees i opcions polítiques, sempre que no fossin les idees de la unitat d’Espanya i els partits que la defensen. Algú encara se n’exclamava i se’n feia creus. A Catalunya, avui dia, hi ha polítics que pensen que les raons d’estat són les raons d’un grup d’esplai i d’una ONG.  Que la bondat i la transparència i el respecte per les opcions democràtiques per crear un estat nou seran respectades com qui respecta el matrimoni d’una filla amb un amor idíl·lic. Res més lluny d’aquí i res més lluny d’això. La raó d’estat no té miraments de cap mena. No té escrúpols. I el seu objectiu principal no és comprendre els fets sinó fer que la realitat s’ajusti com sigui a la seva percepció del món. Per això l’estat espanyol fa segles que combat no tan sols la dissidència, sinó, fonamentalment, la diferència. La diferència ideològica, la diferència religiosa, la diferència cultural, la diferència lingüística, la diferència política. No és cap novetat que jo ho exposi ara, perquè és conegut de tothom, per més que es vulgui edulcorar, minimitzar o dissimular del tot.

I si això ho veiem i ho patim a començament del segle XXI, en una democràcia i un estat de dret, a l’era dels mòbils, les antenes parabòliques i els ordinadors, amb llibertat de pensament, religió i premsa, dins de la Comunitat Europea, què no havia de passar quan la Inquisició era l’única garantia que tenien els ciutadans de “viure en pau”? El terror governava llurs vides i els escrits estaven sotmesos a una vigilància metòdica i eficaç. No es podia imprimir res que no fos supervisat pels inquisidors, els quals, per torna, reescrivien els llibres perquè s’acordessin de tot en tot a la seva visió del món, a la seva ideologia, a la seva política, a la seva cultura i a la seva llengua. Per això, al llarg dels segles XV, XVI i XVII tants literats denunciaven que van ser obligats a traduir llurs obres al castellà. Alguns denuncien que els seus llibres “van pel món publicats amb d’altres noms”. I, fins i tot, els que s’hi van negar en rodó no van poder evitar que, després de morts, les obres se’ls confisquessin i estampessin com si fossin escrites pel mateix autor. La visió que la majoria de nosaltres tenim d’aquells temps i d’aquells fets està fonamentada en els textos que els censors de l’estat i els inquisidors ens van deixar a punt perquè ens en nodríssim innocentment. I ens n’hem nodrit creient que els llibres reflectien la llengua original dels autors i que explicaven el que aquests van escriure.

I no és ben bé així. Ni els fets que llegim són ben bé els fets esdevinguts, ni els llocs on se’ns diu que van passar són exactament els llocs on van passar. Els noms dels autors, però també dels personatges que apareixen a les seves obres, han estat massa sovint adulterats i les edicions en la llengua catalana original s’han perdut gairebé per sempre més.

Són centenars d’autors, milers d’obres, fets incomptables els que s’han evaporat davant la nostra atònita mirada. I per més que els nostres erudits hi han mirat de trobar una explicació racional, no l’han trobada de cap de les maneres. ¿Com s’explica que durant dos segles cap català no escrivís res de valor, sobretot quan venien d’un moviment humanista incipient i innovador amb referències literàries a balquena? La decadència que ens han inoculat no ha estat res més que la incapacitat dels erudits per comprendre els estralls de la censura d’estat. I és aquí la mare dels ous. El que la censura ha tapat, tergiversat, esborrat, segrestat, deslocalitzat o traduït, nosaltres ho intentem recuperar. No pas amb jocs de mans o barboteig patriòtic, sinó amb estudis, amb rigor, amb documentació, amb tenacitat. I molt especialment  amb una mirada nova. Una mirada que escruta les clavegueres de l’estat. No les d’ara, que s’endevinen soles a distància mercès a la seva incomportable pudor. No. Sinó a través d’una mirada que escruta les clavegueres dels segles XV, XVI i XVII, fonamentalment. Mirem on ningú no vol mirar per massa compromès. Mirem on no volen mirar els qui fa dècades que ens parlen que durant aquells temps els catalans dormíem a la palla de la vagància intel·lectual i artística, bocabadats per una cultura castellana inexistent: la dels grans navegants, dels conqueridors del món, dels admiradors i dominadors d’Itàlia, Aquesta història no pertany a Castella, sinó que és l’essència i la carcassa de la història de Catalunya.

Des de la Universitat Nova Història, que s’escau aquest agost a Montblanc, la volem recuperar. A Montblanc, a més a més, compartiràs espais, àpats i temps amb els investigadors i amb les ànimes i ments més inquietes de l’actualitat. Aquells que han vençut la innocència i ja no s’aturaran sinó davant d’explicacions coherents i racionals, perquè només la recerca de la veritat els nodreix. Si vols fer-nos costat i deixar de creure dòcilment les truculències que ens han fet empassar durant segles; si vols pensar pel teu propi compte i compromís; si vols sentir-te, finalment, protagonista de la restauració del nostre passat nacional, a Montblanc hi tens la porta oberta. La porta i la ment.

Jo estic convençut, ara més que mai, que entre tots ho destaparem tot. Que, a l’estiu, també és una altra forma de refrescar-nos, ara que mullar-se ja no és delicte.

Jordi Bilbeny

                                                                    Programa

DIMECRES, 2

De 10 a 12 del matí Rebuda, inscripcions i acreditacions
12 del migdia PRESENTACIÓ DE LA UNIVERSITAT
Josep Andreu, Batlle de Montblanc
Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història
Francesc Benet, President del Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Francesc Fàbregas, director dels setmanaris Nova ConcaEl Vallenc i de l’Associació de la Premsa Comarcal
Jaume Aspa, Psicòleg: “Què fem davant la revelació d’una veritat amagada?”
A la 1 Conferència inaugural
Llogari Pujol, Teòleg exegeta bíblic i especialista en textos egipcis: “Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia”
A les dues: DINAR
2/4 de 4 Llevant de taula amb l’Antonio Baños exdiputat i portantveu de Súmate
2/4 de 5 Pep Mayolas: “A la recerca d’Ignasi i la Companyia de Jesús”
2/4 de 7 Joanjo Albinyana: “La nissaga De la Cueva amaga Sueca. Beltran de la Cueva és Beltran de la Çueca?”
2/4 de 9: SOPAR
10 nit Presentació del llibre d’En Pep Mayolas Censura i postveritat al segle XVI català
2/4 de 11 CINEMA A LA FRESCA. Documental: “42º”, dirigit per En Xevi Mató. Presentació i debat posterior amb En Jordi Bilbeny

DIJOUS, 3

2/4 de 10 matí Ximo Gadea: “La veritat al llibre Utopia de Thomas More i la nostra història”
2/4 de 12 Felip Rodríguez: “El papa Sixt IV era un membre de la família Rovira de Morella”
A la 1 Presentació de la novel·la d’En David Grau El defensor de les bruixes
A les 2 DINAR
2/4 de 4 Llevant de taula amb l’Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis i expert en dret internacional
2/4 de 5 Jordi Bilbeny: “Els ibers, l’euskera i la llengua catalana”
2/4 de 7 TAST DE VINS de la Conca de Barberà al Celler Mas Foraster, de Montblanc (suplement de 3€)
2/4 de 9 SOPAR
10 nit Presentació del llibre d’En Lluís Batlle Sota l’estora del Segle d’Or castellà
2/4 d’11 de la nit CINEMA A LA FRESCA
Documental “Enigma Cervantes“, dirigit per En David Grau i produït per Pilar Montoliu.
Presentació i debat posterior amb En David Grau i En Jordi Bilbeny.

DIVENDRES, 4

2/4 de 10 matí Miquel Izquierdo: “Shakespeare i Cervantes: dues vides paral·leles”
2/4 de 12 Marc Adell: “Garcilaso de la Vega, escriptor català: proves, raons i traduccions”
A la 1 Presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny La data de naixement d’En Colom
A les 2 DINAR
2/4 de 4 Llevant de taula amb En Víctor Alexandre, escriptor
2/4 de 5 Rafael Mompó: “Juan Ramírez de Luçena i la llengua i la cultura catalanes”
2/4 de 7 Albert Fortuny: “El paisatge del quadre de la Mona Lisa”
2/4 de 9 SOPAR
10 nit Acte de reconeixement a la professora i historiadora Marion Sigaut, a càrrec de la Teresa Vilardell
2/4 d’11 de la nit CONCERT:
“Cançons i tonades”. Marc Egea amb Quirze Egea (viola de roda i tenora)

DISSABTE, 5

De 8 a 11 del matí Sortida naturalista per l’entorn de Montblanc, on aprendrem geologia, vegetació, fauna i usos tradicionals i moderns del medi. Amb En Pere Alzina i Bilbeny, consultor i educador ambiental
A 2/4 de 12 Joan Canadell: “Catalunya, Anglaterra i els Estats Units: banderes i comerç”
A la 1 Presentació del llibre d’En Lluís Maria Mandado La Revenja Borja
A les dues DINAR
2/4 de 4 Llevant de taula amb En Joaquim Roy, Catedràdic en relacions internacionals per la Universitat de Miami
2/4 de 5 Sergi Lara: “Sant Pere Claver, referent antiesclavista i paradigma de l’humanisme català al Virregnat de les Índies”
2/4 de 7 Sebastià Sardiné: “Vilana Perles: una biografia recuperada”
2/4 de 9 SOPAR
2/4 d’11 de la nit CINEMA A LA FRESCA:
“Desmuntant Leonardo” de Dani de la Orden i Marc Pujolar, produït per Pilar Montoliu.
Presetanció i debat posterior amb En Marc Pujolar, En Dani de la Orden i en Jordi Bilbeny.

DIUMENGE, 6

A les 10 Enric Guillot: “Possible significació dels quatre pals de la bandera catalana”
A les 12 Taula rodona: “Recuperar el passat per guanyar el futur”
– Josep Sort president de Reagrupament i historiador
– Nati Muñoz-Espinalt, Historiadora de les modes i costums i Presidenta de l’Associació de la Piscoestètica Carles Muñoz-Espinalt
– Omaira Beltran, Periodista i coordinadora de projectes de l’associació intercultural Llatins per Catalunya
– Juli Gutièrrez Deulofeu, Historiador, Enginyer Tècnic Agrícola i nét i difusor de l’obra del filòsof Alexandre Deulofeu
Presenta i modera: Agnès Toda, Filòloga i escriptora
A les dues DINAR
2/4 de 5 Taller vivencial “La Sardana i la Religió de les Bruixes”. Amb En Jordi Bilbeny i l’Eulàlia Casas, professora de ioga i terapeuta.
2/4 de 8 Conferència de clausura
Hèctor López-Bofill, escriptor i professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra: “A la recerca de la llibertat: el valor del dret públic català anterior a 1714 en el procés constituent actual”
2/4 de 9 SOPAR DE COMIAT (no inclòs a la matrícula; preguem confirmació)

www.inh.cat

Ocupació i Genocidi, i negació dels Drets Històrics de la Nació Catalana

 L’OCUPACIÓ I GENOCIDI DEL POBLE CATALÀ,

I ELS DRETS HISTÒRICS

 Vaig copsar la potencial importància el tema “Drets Històrics” quan a finals de juny vaig estar tres dies a Llívia, un municipi català totalment ficat dins del territori francès. Al tornar vaig escriure l’articlet: La importància dels nostres Drets Històrics:

La “casualitat” fa que estigui a Llívia, un municipi català d’uns 13 Km.2 i d’uns 1.500 habitants (segons Google), que està totalment situat dins del territori de França, a 6 Km. de Puigcerdà. Hi havia passat un parell de vegades, però no havia buscat la raó d’aquesta sorprenent situació. Passejant pel poble –perdó, per la Vila!-, m’he trobat un pal amb aquesta explicació:

“El rei Carles I, el 1528 li va concedir –tot i que ja l’anomenen així al segle XV- el títol de VILA, el títol més remarcable per la nostra història ja que posteriorment permetrà que Llívia quedi com un enclavament dins de territori francès.

Després de la Guerra dels Trenta Anys, el 7 de novembre de 1659, es signarà el tractat dels Pirineus que posarà la pau entre les monarquies espanyola i francesa, pau que tampoc durarà gaire. Amb aquest tractat, la Monarquia hispànica es deixa prendre el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i 33 pobles de la Cerdanya. Les negociacions s’anaren eternitzant fins que, el 22 de novembre de 1660, es signà el Tractat de Llívia en el que es decidiren quins havien de ser aquests 33 pobles. Miquel Salbà, el delegat espanyol, es va entossudir en que Llívia no era un simple poble, tal com en el tractat dels Pirineus s’havia establert que havien de ser aquests nuclis, sinó una Vila. Per aquest motiu, la nostra Vila es va conformar en un enclavament dins de França.

La cosa no va acaba aquí i, dos-cents anys després, aquesta ratlla fronterera encara no estava del tot establerta. Serà amb l’acord de Baiona, del 26 de maig de 1866, quan es planten les fites i es traça definitivament aquesta línia.”

que, deixant de banda la incorrecta utilització de l’adjectiu “espanyol/a”, em permet fer dues observacions importants:

1.- el Dret Històric concedit a la gent de Llívia el 1528 consistent en pujar-los el poble a la categoria de Vila, està sent respectat pel molt jacobí Estat Francès 489 anys després, havent superat diferents situacions històriques i polítiques conflictives.

i 2.- sense l’“entossudiment” del delegat “espanyol” Miquel Salbà, probablement mai no hagués existit l’enclavament Llívia en territori francès. Així, què hagués passat cas que aquest delegat “espanyol” s’hagués dit, per exemple, Miguel Quevedo y Hernández?

Quina considero que és la importància per la actual mobilització del poble català?

Que tindríem una enorme força internacional (invencible?) si recopiléssim, formuléssim i exigíssim el conjunt dels Drets Històrics del Principat de Catalunya i de tota la Nació Catalana. (I encara més si els relacionéssim amb les nostres necessàries però encara no fetes denúncies que Madrid/Castilla/Estado-Español ens està genocidant i també ens està negant Drets Humans fonamentals, començant pels drets a la vida i a la llibertat).

Però la condició prèvia sine qua non és l’“entossudiment” del poble català en defensar i recuperar els nostres Drets Històrics. (I en denunciar i impedir el Genocidi Català i la violació de Drets Humans que estem patint des d’abans de 1714).

Apareix així la necessitat de lligar millor recobrar els nostres Drets Històrics (qui pot abordar això ara correctament? Coneixeu algú?) amb ara Recuperar la Llibertat, Reconstruir la Nació i impedir el nostre genocidi.

On són els nostres actuals Miquels Salbà?

Comencem a entrenar-nos?

Llívia, 24 de juny de 2017 (retocat l’1 de juliol)     

I vaig decidir convocar pel dilluns 31 de juliol una Trobada/compartir per aprofundir aquest tema… i així aconseguir col·laboració per a fer-ho.

I aquests són quatre (també quatre!) texts que he trobat…  M’ajudes?

*** Mentides i drets històrics (25-8-2005, 4 pàg.), d’En FRANCESC FERRER I GIRONÈS (1935-2006), un autor de referència del que hauríem d’aconseguir que es re-edités el llibre clau Catalanofòbia: el pensament anticatalà a través de la història (Edicions 62, 2000), que és on vaig descobrir el professor FRANCISCO ELÍAS DE TEJADA. Truques a Planeta (que va comprar Edicions 62) per demanar que el reeditin? I aprofito a veure qui em pot deixar/vendre un exemplar, ja que vaig deixar el meu a no-recordo-qui, i no en trobo cap per Internet?

*** Sobirania de Catalunya segons el Tribunal de la Haia, una pàgina d’extractes d’un text de 1932 del jurista també de referència FRANCESC MASPONS I ANGLASELL (1872-1966), de qui recomano el lluminós llibret “L’esperit del dret públic català“.

*** Drets històrics segons Wikipedia. Quatre interessants pàgines d’on vaig treure l’enllaç a Ferrer i Gironès.

***I finalment per ara, ¿Qué son los Derechos Históricos?, una ponència de 25 pàgines publicada a la revista Ivs Fvgit, 15, 2007-2008, pp. 55-79, del catedràtic de Dret Constitucional ANTONIO TORRES DEL MORAL.

Vam constatar:

—la importància que tindria cara a RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, ser capaços de posar sobre la taula els nostres DRETS HISTÒRICS, qüestió que en la Tercera Restauració Borbònica no van fer els líders autonomistes catalans (mentre que sí ho feien els bascos i els navarresos) i que tampoc fan ara els líders neo-independentistes actuals

—i la necessitat de trobar juristes “bons professionals” disposats a fer la tasca patriòtica de recopilar els nostres Drets Històrics, i de formular adequadament la seva reclamació en les corresponents institucions i tribunals nacionals, “estadoespañoles” i, sobre tot, internacionals. Som-hi!

 

Apliquem les Constitucions de 1714!!!

LES CONSTITUCIONS CATALANES DE 1714 SÓN VIGENTS.

 APLIQUEM-LES!!!

PUNT DE PARTIDA: *Nosaltres som els inventors de les Constitucions (i d’altres formes de governar-se), i del mot català Constitucions provenen el nom de Constitucions en anglès, francès, castellà,… (com també vam generar tot un lèxic polític: Parlament, Parlamentaris,…; Corts, Corts Generals,…; Govern, Governador,…; més?)

*Les Constitucions dels USA aprovades el 1787 s’inspiren en les nostres Constitucions Catalanes aplicades fins 1714

*Les Constitucions de Suïssa, Països Nòrdics, etc., s’inspiren en les Constitucions dels USA.

COROL·LARI PRIMER: Per què ara redactar una NOVA Constitució per una NOVA República que sigui un NOU Estat d’Europa, anant-nos a inspirar en les Constitucions dels USA, de Suïssa, Nòrdiques i d’altres països, que es van inspirar en cascada en les nostres Constitucions de 1714?

Més valdria inspirar-nos directament en les nostres, oi?

Així honoraríem els nostres avantpassats i, a més, agafaríem força directament d’ells i dels nostres més de mil anys d’una complexa i potent història. I de la terra on tot això va créixer!!!

COROL·LARI SEGON: Les nostres Constitucions van ser aixafades militarment a partir de 1714 per les tropes castellanes, que continuen ocupant la nostra terra i mantenen pres el nostre poble.

Les Constitucions Catalanes ni tan sols varen ser derogades pel “Decreto de Nueva Planta” de 16 de gener de 1716.

Però cas que aquell “Decreto” les hagués derogat, en Dret Català aquesta seva derogació no seria vàlida.

Per tant, les nostres Constitucions Catalanes SÓN VIGENTS. Es tracta, doncs, d’aplicar-les.

COROL·LARI TERCER: Les Constitucions dels USA van ser aprovades el 1787. Per tant, 73 anys (1787-1714 = 73) després que les nostres Constitucions es deixessin de poder aplicar degut a l’ocupació castellana.

I avui en dia les Constitucions dels USA de 1787 continuen sent vàlides i aplicades als USA amb només 27 esmenes ratificades. Agafem les nostres Constitucions Catalanes i actualitzem-les    *amb menys de 27 esmenes (si ens en podem estalviar algunes esmenes intermitges)    *o amb més de 27 esmenes (si calgués). Segur que actualitzar les nostres Constitucions Catalanes seria un problema jurídic relativament fàcil de resoldre.

COROL·LARI QUART: Recuperar el nostre Dret Català i començar a aplicar les nostres Constitucions Catalanes donaria força, entusiasme i il·lusió al poble català, a tothom que es senti català sigui per família o sigui nouvingut que hagi decidit incorporar-se a Catalunya.

El massiu moviment del poble català rellançat de nou (cal recordar allò que “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida”!) en aquesta darrera etapa per les Consultes sobre la independència de Cataluña iniciades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, agafaria un contingut català inassimilable i una força vital i social (i també política) invencible. L’ocupant hauria de retirar-se. I el Principat ocupat des de 1714 automàticament tornaria a ser el primer Estat Europeu Constitucional de nou Independent.

COROL·LARI CINQUÈ: Començar a aplicar el nostre Dret i les nostres Constitucions començaria de seguida a millorar la vida diària de tothom que visqués a Catalunya: *desenvolupament del nostre esperit comunitari  *començament de l’eradicació qualitativa (no per mesures de control ni repressores) de la corrupció  *justícia ràpida   *prou de desnonaments (la llar era un temple)  *prou de lletres petites i altres trampes en els contractes  *tranquil però ferm repudi social (ostracisme) de qui vulgui enganyar a altri  *igualtat profunda qualitativa (no formal ni per quotes) home-dona  *exemplaritat (també qualitativa) de les autoritats  *respecte als nens i als avis perquè tots són socialment i vital importants i útils   *les eleccions seran en dies fixes prèviament acordats i inamovibles   *etc.

La vida començaria a millorar de seguida quantitativa i QUALITATIVAMENT.

COROL·LARI SISÈ (i darrer… per ara!!!): Ràpidament, com a conseqüència de reprendre la continuïtat dels nostres més de mil anys d’Història, MILLORARIA L’AUTOESTIMA DEL POBLE CATALÀ (sota mínims després de 302 anys de sotmetiment i de ser educats com uns vençuts, que mai hem sigut ni hem fet res, i que ni tan sols som una nació) i també

—S’EIXAMPLARIA LA BASE perquè atrauríem a molts amb la nostra força i amb la nostra qualitat

—ENS GUANYARÍEM EL SUPORT ACTIU DE MOLTS QUE ARA SÓN O PASSIUS O DISTANTS perquè entendrien que no volem més diners sinó que volem TORNAR A SER LLIURES

—NEUTRALITZARÍEM GRAN PART DELS QUE ESTAN EN CONTRA, que passarien com a mínim a respectar-nos

—i no tan sols AÏLLARÍEM ALS OCUPANTS SINÓ QUE ELS OBLIGARÍEM A RECONÈIXER PÚBLICAMENT QUE VOLEN FER EL QUE JA ESTAN FENT:  *ocupar la nostra terra   *mantenir-nos sotmesos   *espoliar-nos tot el que ens deixem espoliar   *fins a genocidar-nos.

I aquesta minoria (els que manen i una part –reduïda?- dels manats que els que manen han educat com a vencedors nostres) S’HAURIA DE MARXAR, HAURIA DE RETIRAR-SE.

Barcelona, 11/7/17                                                  Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

www.lagotacatalana.cat/                                     lagotacatalana@gmail.com