Dl. 23: “El show de Truman”

Dilluns, 23 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta.

Passi de pel·lícula

És la pel·lícula de la teva/nostra vida?

EL SHOW DE TRUMAN

Dirigida per Peter Weir, 1998

Una molt interessant pel·lícula ja que implícitament il·lustra el que -per ara- els catalans estem vivint des de que naixem presos a casa nostra. Per aquest motiu LA GOTA CATALANA la programem per tercera vegada. I segur tornarem a passar-la, ja que cada cop cadascú s’identifica amb noves situacions que se li havien escapat a la visualització anterior, i que relaciona amb el que està vivint cada dia.

Buscant al Google m’he trobat el que he enganxat a sota. Redactat en català (NOTA: els subratllats són meus), no sembla que qui ho hagi escrit hagi fet cap associació entre el que exposa el film i el que vivim els catalans. Potser per això el seu subconscient (dissonància cognitiva?) l’impedeix dir un punt que és essencial: que Truman és posat en la situació en que es troba des de naixement.

I resulta que dotze generacions de catalans hem nascut presos i hem mor presos. I és vital atrevir-nos a reconèixer que tots nosaltres hem nascut presos, que CADA DIA 185 CATALANS MOREN PRESOS DE MADRID, i que el que ara volem es precisament RECUPERAR LA LLIBERTAT.

I els catalans ara vius tenim la millor ocasió des de 1714 de morir lliures. O millor encara: de VIURE LLIURES FINS A MORIR LLIURES. Aquesta pel·lícula proporciona moltíssimes pistes per entendre com vivim, i sobre el que hem de fer per aconseguir TORNAR A SER LLIURES!!!

Argument

Truman Burbank fa una vida tranquil·la. Casat amb Meryl, infermera, viu a la ciutat paradisíaca de Seaheaven, plena de gent simpàtica i de jardins ben mantinguts. I tanmateix Truman té ganes de veure el món, de descobrir noves coses, i sobretot de trobar una noia, Sylvia, la mirada de la qual el va embruixar en la seva joventut. Però tot sembla obligar Truman a quedar-se allà on és.

Comentari

The Truman Show és una pel·lícula que és coneguda per la crítica que fa dels programes de telerealitat contemporanis. Tanmateix, la visió d’un home en un sistema molt poderós, vivint en la ignorància i en la banalitat, no és cosa nova. No obstant això, la pel·lícula no és una simple repetició i planteja preguntes inèdites.

Anàlisi de la pel·lícula

Aquesta pel·lícula denuncia la vida de Truman amb un to de comèdia, més que de ciència-ficció. És tancat en un món on una sola persona ho controla tot (el director). Aquest és col·locat tot dalt de l’estudi, a la lluna. S’hi pot doncs veure una al·legoria de Déu totpoderós.

D’altra banda, l’amo de Truman sembla també ser l’espectador i la publicitat. En efecte, l’espectador determina per la tria la seva cadena del futur del programa i per tant del de Truman. Però la publicitat té també un paper molt important en la seva vida. Els seus parents se li adrecen regularment utilitzant eslògans publicitaris.

L’omnipresència de les càmeres i la presència d’actors aconsegueixen una atmosfera sufocant, prop del Big Brother. El realitzador té tots els poders sobre la vida de Truman. Quan Truman decideix anar-se de la ciutat en vaixell, s’adona que és «tancat», i que el cel de l’horitzó és de fet una paret pintada. Troba una porta per sortir de l’immens estudi. El realitzador li parla llavors, com ho faria Déu, per una veu que baixa del cel i li revela la realitat, després li proposa quedar-se per evitar sofrir les dificultats del món exterior. Tanmateix, Truman s’atura. Aquesta part de la pel·lícula és un elogi a la llibertat de pensament i de decisió. Aquest costat recorda el llibre Un món feliç d’Aldous Huxley, amb el mateix combat entre d’un costat una vida controlada, vigilada, però sense riscs, i de l’altre la llibertat i els seus problemes inherents. Per acabar, la pel·lícula sembla també tractar de l’impossible control total dels individus. (…)

Dt. 24: “Com avaluar dirigents independentistes?”

Dimarts, 24 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/Compartir

COM SABER

SI UN DIRIGENT INDEPENDENTISTA

ACTUA REALMENT

A FAVOR O EN CONTRA DEL POBLE CATALÀ?

Actualment, la majoria de catalans ens fem moltes preguntes sobre l’actuació dels actuals dirigents independentistes. El paper dels dirigents no-independentistes enganya poc… i encara menys ho faria si se’ls anomenés adequadament com líders ocupants i genocides, que és el que són però no se’ls hi diu. Els interrogants es situen (des de fa temps molt diferent i en grau sovint també diferent segons estiguin adscrits a unes o a altres sigles) sobre els que van ser escollits en candidatures que es definien com independentistes. És urgent trobar respostes. Elaborem-les!

Per preparar la Trobada:

1) Articles meus: Quin és ‘el punt de vista català’-171109-2p , Com saber si un dirigent català actua a favor nostre?-180328-1p, VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT-180514-4p, Nosaltres no hem de votar res ja que el nostre cas és únic-180604-2p, “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS” (Xirinacs). No permetem que l’actual collita es perdi-180626-2p

2) Si se’m fa arribar material, el penjaré aquí i en tindré còpies per la Trobada (citant sempre la font… a no ser que se m’indiqui el contrari).

Dl. 16: “Per què hem de votar res?”

Dilluns, 16 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/Compartir

PER QUÈ HEM DE POSAR NOSALTRES A VOTACIÓ

SI SOM UNA NACIÓ

I SI VOLEM TORNAR A SER LLIURES?

Suposo que també tu has anat a votar aquests darrers anys… encara que fos amb una pinça al nas. I algunes persones independentistes se m’han enfadat quan he dit o escrit que Nosaltres no hem de votar res.

Però veig que aquest és un tema decisiu ja que ens porta a la trampa del “referèndum pactat i vinculant, com a Escòcia però en aquest cas obtingut per mediació internacional”. Actualment, el racista 7è. President  de la Generalitat-de-Catalunya-part-de-l'”Estado-Español”, Quim Torra, així ho demana explícitament a l’actual President de l'”Estado-Español” ocupant i genocida, Pedro Sánchez.

Per aprofundir aquesta important qüestió, m’agradaria que alguns independentistes m’enviessiu per escrit quines són les raons per les que considereu que sí hem de posar-ho a votació.

Per preparar la Trobada:

1) Articles meus: Nosaltres no hem de votar res, La trampa ‘referèndum’, NO ÉS EL 131è, SINÓ EL 7è, Centrem-nos en recuperar la llibertat

2) Si se’m fan arribar preguntes o altre material, les penjaré aquí i en tindré còpies per la Trobada (citant sempre la font… a no ser que se m’indiqui el contrari)

Centrem-nos en recuperar la llibertat

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXVIII

Centrem-nos en recuperar la llibertat, siusplau!

PREVI: el que segueix és una aproximació que necessita ser millorada, matisada, ampliada, corregida (si cal),…

Vam ser un Estat Europeu, el primer constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714, i ocupat des d’aleshores per (resumint) Madrid/Castilla/Estado-Español. I això queda demostrat de manera molt senzilla però inapel·lable veient que apareixíem en tots els mapamundis fins 1714, i que deixem de ser-hi a partir de 1714.

Aquella ocupació castellana-estadoespañola continua avui en dia malgrat que la majoria de catalans (catalans sigui bé per família, o catalans sigui bé per elecció voluntària) sentim però no som conscients: 1) que de 1714 ençà la nostra terra està envaïda per tropes militars i civils (i volem que marxin); 2) que des d’aleshores tots els catalans estem presos a casa nostra (i volem tornar a ser lliures); i 3) que hi ha un GENOCIDI CATALÀ en contra nostre des de molt abans de 1714 (i volem que cessi immediatament).

Que SENTIM aquesta lamentable situació nostre és l’explicació profunda que des del 2009 un altre cop ens estem mobilitzant massivament: manifestacions, Via Catalana, votacions, concerts,… Però NO EN SOM CONSCIENTS perquè TOTS els nostres dirigents independentistes (començant pels que voluntàriament van anar a fer-se empresonar a Madrid, i pels que voluntàriament ens van abandonar fugint però disfressant-ho d’exili) ho amaguen de totes les maneres possibles… i aquesta manera d’actuar només pot ser  intencionada. En canvi, cada dia hi ha dotzenes de fets que permetrien explicar-ho amb tota claredat i contundència a tothom, aquí i arreu.

Els catalans vam tenir durant “només” 513 anys (897 a 1410!!!) la nostra pròpia dinastia catalana (els Prínceps del Casal de Barcelona) fins a la seva (potser pendent d’explicació) extinció amb la mort el 1410 de Martí I l’Humà i dels seus successors.

Cal aprofundir la potent comprensió que en aquells segles “Principat” era més que “Regne”. Per això:

— el Principat de Catalunya (que ha generat les seves Constitucions, pioneres i vigents, i que en conseqüència proposo aplicar) pot engendrar primer el Regne de València (al que atorga Furs i Corts pròpies, i els valencians poden ser ciutadans catalans bé per ius solis o bé per ius sanguinis) i més tard el Regne de Mallorques (no sé bé com però, per un camí més complicat, els representants mallorquins acaben participant directament a les Corts Catalanes, i tots els illencs automàticament són ciutadans catalans).

— després de 1410, nosaltres posàvem i trèiem els Reis-d’altres-llocs que pretenien ser també Rei del Principat. Per a que l’acceptéssim, el candidat-a-Rei-nostre havia prèviament de jurar respectar i complir les nostres Constitucions Catalanes. Si no les jurava, no era Rei nostre. I si jurava però no complia el jurament, deixava de ser-ho i el trèiem. Per això En Felipe-V-de-Castilla va ser també Felip-IV-de-Catalunya només de 1701 a 1705.

— (sembla que) Barcelona, com Cap i Casal de Catalunya, participava (no sé com; només he sentit tocar campanes… però unes campanes molt interessants) en la designació de l’Emperador.

—…

I els catalans (com vaig aprendre d’En Francisco Elías de Tejada, Madrid 1917-1978) vam ser el poble més lliure d’Europa. I ho vam ser fins 1714, però havíem començat a perdre lluentor des de 1410, amb l’extinció de la nostra dinastia. Per això, el llibre Utopia, de Thomas More, aparegut el 1516, fa referència al Principat de Catalunya i a la ciutat de Barcelona, que ja no eren el que havien estat un segle abans. Els catalans (i amics anglesos i d’altres Regnes) més lúcids de l’època, ho sabien… però ja no ho podien dir i escriure clarament sinó encriptadament. I malgrat aquest enfosquiment, el Principat desenvolupa les seves Constitucions fins a les darreres Corts Catalanes de 1705-1706, i Barcelona resisteix el 1713-1714 un setge de 414 dies perquè els catalans d’aleshores sabien que eren homes i dones lliures, i no volien passar a ser “súbditos del Rey de Castilla”.

1714 marca un abans i un després importantíssim. Això queda clarament demostrat:

—constatant que el 1714 vam desaparèixer dels mapamundis després de ser-hi ocupant espais creixents durant més de vuit segles,

—i sabent que L’estudi minuciós d’aquest procés de sotmetiment de Catalunya a la dinastia borbònica confirma que, quan va promulgar-se el Decret de Nova Planta, el 16 de gener de 1716, la feina bruta ja estava feta, i el procés de desnacionalització de Catalunya, amb extermini de la dissidència, devastació econòmica i dominació política i institucional, era ja irreparable”. (Josep Maria TORRAS, Felip V contra Catalunya; Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, 2005. 408 pàgines. Subratllat afegit).

És decisiu comprendre que per això, de 1714 ençà no es pot parlar de “poble català” ja que un poble que no és lliure, no és poble. Si no hi ha poble català, tampoc hi ha catalans sinó catalans-ocupats-i-presos (i per tant, degenerats… fet que convé reconèixer si ens volem regenerar). I en realitat de 1714 ençà no hi ha res català: ni justícia catalana ni ensenyament català ni universitat catalana ni economia ni -especialment clar i important en l’actualitat- tampoc dirigents (polítics i de qualsevol altre àmbit) catalans. TOT és “estadoespañol en territorio catalán”. L’únic que queda de català és la TERRA CATALANA, que no se l’han pogut endur… per molt que sí s’hagin emportat els fruits de la terra catalana. I la NOSTRA TERRA continua, afortunadament, sent un potent i importantíssim factor de catalanitat… dels qui hi hem nascut… i també dels qui hi han arribat des de qualsevol lloc.

I un altre efecte molt perniciós de 1714 és que ens vam anar veient obligats a deixar de mirar cap al Nord i cap a l’Est, és a dir, cap a Europa i cap a tot el món (que és cap a on bàsicament sempre havíem mirat a causa de la nostra apertura al mar i la nostra situació geoestratègica general) i, en canvi, ens vam veure empesos a mirar cap a l’Oest. I això ens fa caure (probablement de manera planificada, com un component més del complex genocidi català en marxa des de molt abans de 1714) en una greu variant de la Síndrome d’Estocolm: lligar el nostre present i el nostre futur al present i al futur de l’inexistent “pueblo español” a través dels sí existents “pueblo castellano y pueblos asimilados”, que precisament són els que van proporcionar les tropes de xoc de les forces militars i civils que ens ocupen i genociden (encara que els qui hi participen ho facin sense ser-ne del tot conscients).

Si hi hagués un concurs mundial de pobles solidaris, segur que els catalans estaríem en el podi… si no directament en el primer lloc. Som solidaris amb “los pueblos ibéricos” i amb tots els pobles del món que estan oprimits i que pateixen genocidi. Però resulta que tenim una enorme resistència a reconèixer que si som tan solidaris amb els altres és perquè nosaltres mateixos no només no som lliures sinó que som víctimes d’un llarg i sofisticat genocidi.

RECUPEREM PRIMER LA NOSTRA LLIBERTAT i aleshores de seguida podrem posar la NACIÓ-estat catalana al servei de la llibertat de tots els pobles del món.

Nosaltres vam ser la primera NACIÓ-estat abans que es formessin els ESTATS-nació, i vam influir qualitativament en la configuració d’Europa i del món.

Ara tornarem a ser la primera NACIÓ-estat després que es descomposin els ESTATS-nació. I afirmant VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA a casa nostra i arreu, influirem qualitativament en la imprescindible re-configuració d’una Europa i d’un món que estan no tan sols en crisi en tots els àmbits, sinó en descomposició completa i irreversible.

D’En Francisco Elías de Tejada (1917-1978) vaig aprendre que “Las libertades eran tan catalanas, tan entrañadas en el alma colectiva, tan peculiares, que sólo las gentes de Cataluña podían entenderlas y guardarlas”.

D’En Francesc Pujols (1882-1962), que “(…) dels catalans se’n dirà ‘els compatriotes de la veritat’.

D’En Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966), que “La submissió forçada del territori d’un Estat per l’exèrcit d’un altre és, precisament, l’antítesi del reconeixement legal de l’autoritat que s’imposa per la violència. En tant és el contrari, que el fet de que la violència s’hagi produït, justifica el dret a emancipar-se de l’Estat invasor, per temps que duri la dominació (subratllat meu).

D’En Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), que els actuals dirigents són els hereus i continuadors dels dirigents que van realitzar La traïció dels líders dels anys 70.

Els nostres dirigents-autonomistes-reciclats-en-independentistes-a-causa-de-la-impressionant-mobilització-massiva-del-poble-català-a-partir-del-2009:

— ens han empès a votar (per cert, sense fer cap tipus de votació ni deixar-nos exercir el “dret a decidir”) quan nosaltres no hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures,

— ens han rentat el cervell dient que la independència-és-una-qüestió-política-a-la-que-Madrid-no-dona-resposta-política, quan recuperar la llibertat és una qüestió vital imprescindible per impedir el genocidi que estem patint, i Madrid -qualsevol sigui el partit que governi, quedi clar!!!- sempre voldrà continuar sotmetent-nos, espoliant-nos i genocidant-nos,

— després de commemorar tot un “Any del Tricentenari”, i de manera que només pot ser premeditada, han actuat oblidant-se del 1714 i donant l’esquena a la nostra mil·lenària Història. Per això proposen “una NOVA Constitució… per una NOVA República… NOU Estat d’Europa” (tot NOU, ai las!) i renuncien així a la força de la raó,

— han impedit (com a mínim) cinc vegades (el setembre-2012, el novembre-2014, el setembre-2015 i dues l’octubre-2017) que es fes realitat fins i tot aquesta NOVA “República Catalana bilingüe” que no hagués estat altre cosa que “una Españita nororiental” enterradora de la llengua catalana,

— han anat voluntàriament a Madrid a fer-se empresonar i han fugit voluntàriament per evitar haver de donar explicacions al poble català per la seva conducta, sobretot amb les dues recents falses “declaracions de la República Catalana” del 10 i del 27 d’octubre. Aquesta conducta impensable en dirigents responsables, els hi permet guanyar temps apareixent com a “herois perseguits per Espanya” enlloc de com a enzes, o com a ignorants, o com a incompetents, o com a traïdors, i per tant, i qualsevol sigui el cas, com a dirigents indignes de ser-ho,

— són responsables que cada dia 185 catalans continuïn morint presos (com han nascut i han mort les darreres 12 generacions de catalans). Això significa que des de setembre del 2012 són responsables que gairebé 400.000 catalans hagin mor presos quan ja podrien haver mor lliures (em sap molt de greu Aureli, Kim, Nicolau, Toni, Yolanda… només aquest 2018).

— …

— i ara estan jugant a la puta i la Ramoneta autonomista versió processista.

Jo no puc esperar 303 anys més per a poder viure lliure fins a morir lliure. Els nostres actuals dirigents, sembla que sí o bé que els importa un rave. I tu?

A més, aquests darrers anys, i cadascú en algun moment especial (en les Consultes Populars per la Independència, en les grans manifestacions dels successius 11 de Setembre, en algun Festival per la Llibertat, en el referèndum-botifarrada del 9-N, en concentracions com les del 20-S davant d’Economia, en els preparatius -protecció de les urnes i paperetes, ocupació i defensa dels col·legis,…- del referèndum-reprimit-per-ser-televisat de l’1-O, en els segons entre la falsa proclamació-i-suspensió del 10 d’octubre, en la planificació i assaig de les mesures per “defensar la República” el 27-O, en l’ocupació dels pobles i de les ciutats, etc.), la immensa majoria de catalans HEM TASTAT LA LLIBERTAT… I ARA LA VOLEM TOTA!!!

Si posem en els centre de les nostres motivacions, explicacions i actuacions que ELS CATALANS VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT que ens va ser arrabassada el 1714, la nostra força de la raó es multiplicarà exponencialment, la situació tant interna com externa canviarà qualitativament a favor nostre en poques setmanes, i serem invencibles i els invasors-ocupants-genocides hauran d’anar-se de la nostra terra. I posarem sobre la taula de negociació de la seva marxa els milions d’anys de presó pels responsables dels nostres morts, torturats, empresonats, desterrats, exiliats,…, i presos a casa fins ara, i els milers de milions d’euros com indemnització per la seva conducta genocida.

La independència-qüestió-política divideix, obstaculitzant aconseguir la independència que es diu voler. En efecte, separa entre dretes i esquerres, extremes incloses, amb centre entremig; republicans i no-republicans; moderats i radicals; partidaris: del català-llengua-única o del bilingüisme-per-eixamplar-la-base,… de l’exèrcit-català o pacifistes,… de sanitat-pública o de sanitat-privada,… de l’escola-pública o de l’escola-privada,…; treballadors versus empresaris; proeuropeus i euroescèptics; laics i religiosos; moderns i tradicionals; etc., etc. etc.

Pel contrari, recuperar-la-llibertat-qüestió-vital uneix (AIXÍ HO HEM VISCUT TOTS ELS CATALANS DE BASE A TOTES LES GRANS MOBILITZACIONS) i facilita la victòria (I AIXÒ HO VIUREM AVIAT!!!).

A més, amb aquesta orientació honorarem les 12 generacions de catalans que han nascut i mort preses, i també les 30 generacions anteriors que vam constituir el poble més lliure i creatiu d’Europa.

I tots els nostres avantpassats ens ajudaran a guanyar la llibertat. Jo sento el suport de la meva germana, dels meus pares i dels meus avis cada cop que signo amb els meus vuit cognoms catalans (i vull recuperar els cognoms anteriors!). I copso la força de tots els nostres avantpassats quan conec una mica més com érem els catalans d’abans de 1714, o quan busco situar-me en continuïtat amb la nostra Història i els nostres fets. I això no és racisme ni supremacisme ni etnicisme ni discriminatori ni res de “dolent”. Pel contrari, és quelcom “bo” perquè és un pas imprescindible per sobreviure com a catalans components d’un poble català diferent de tots els demés pobles… com cada poble, pel sol fet d’existir, és diferent de la resta de pobles.

RECUPERAR LA LLIBERTAT ÉS CABDAL, i cal posar-ho en el centre ARA. Només així els catalans podem RE-NACIONALITZAR-NOS i augmentar la nostra baixa autoestima i reduir el nostre elevat autoodi (autoodi que només existeix com a fenomen social en els pobles ocupats), conseqüència de més de tres segles de genocidi català conscientment planificat pel “Reino-de-Castilla-expandido-en-Estado-Español”, actualment sota la forma de “Reino de España” (però no per gaire temps!). I ens guanyarem el suport -o com a mínim la simpatia- de tots els pobles del món. I no tinc cap dubte que aquest enfocament, a més d’eixamplar la nostra base… reduirà la seva base!

Barcelona, 15-juliol-2018

Lluís Botinas     lagotacatalana@gmail.com       Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Dt. 17: “Flamenc i rumba catalanes”

Dimarts, 17 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Passi de documental

CARTES DE L’ONCLE ÀNGEL

Flamenc tradicional català

i rumba històrica catalana

CARTES DE L’ONCLE ÀNGEL és un documental que reivindica un Flamenc Català propi desconegut per a la majoria de la població. En el Flamenc Català hi ha documents datats anteriors al s. XX, així que és molt anterior a la tan anomenada rumba catalana i contemporani de molts pals andalusos.

Paloma s’endinsa en la història del flamenc català i fa un recorregut històric i geogràfic fins a la actualitat. Paloma, d’arrels gitanes de segona generació, però totalment desconeixedora de la cultura i tradició gitana, es va trobant poc a poc amb una part d’ella mateixa que desconeixia fins el moment de començar el documental.

CARTES DE L’ONCLE ÀNGEL reivindica i dóna a conèixer un Flamenc propi i tradicional Català, deslligat, en una part del camí, del Flamenc Andalús. Destaca el flamenc propi del nostre país, ja no només a nivell cultural, sinó com un mitjà que ha unit i afavorit la bona convivència entre gitanos i paios.

Fem un recorregut històric pel nostre flamenc, tan desconegut per a la majoria de persones. Veure com ha evolucionat a través del temps. És un documental musical, utilitzant les lletres de les cançons com a fil conductor ja que la música és una forma de viure per als gitanos.

Així doncs, el documental és un recorregut social i musical pel fins ara ocult Flamenc Català.

Tràiler (2:52) amb subtítols en anglès i en castellà:

Per RAMON VALLÈS I MARTÍNEZ (productor executiu ) i VANESSA VALLÈS I CASADO (productora adjunta).

Producció: UDOL DE LLOP http://catalanfilms.cat/es/empresas/udol-de-llop

La trampa ‘referèndum’

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXVII

La trampa ‘referèndum’

Es va concretant la trampa estadoespañola i de l’ordre mundial

contra la llibertat del poble català:

 

“Un referèndum pactat i vinculant

com Escòcia,

obtingut per mediació internacional”

PREVI:

Quedi clar que Arrimadas, Albiol, Rivera, etc., no són catalans. SÓN OCUPANTS, és a dir, formen part de les tropes civils d’ocupació, complementàries de les “Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado Español” que ocupen militarment la nostra terra des de 1714. Queda dit CLAR I CATALÀ.

ARA M’ADREÇO ALS CATALANS:

La gran majoria de catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) sentim que la nostra terra està ocupada i que els catalans som presoners a casa de 1714 ençà, i que el poble català i tota la Nació Catalana som víctimes d’un genocidi començat molt abans de 1714. Sentim que vivim en aquesta greu situació, i per aquesta raó cada cop que els catalans hem acumulat forces, ens hem aixecat per tal de recuperar la llibertat, i la resposta ha estat: “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”.

Quedi clar també que l’obligació de Madrid/Castilla/Estado-Español és mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos tot el que ens deixem espoliar (els diners són secundaris, encara que són moltíssims més dels que diuen uns i altres) fins acabar amb nosaltres com a poble, és a dir, fins a genocidar-nos totalment. Qui aquí es queixi d‘això, està afeblint-nos des de dins. Ells saben que si nosaltres tornem a ser lliures, l’“Estado-Español” es descompon, i són conseqüents en voler preservar-lo.

El que segueix es basa en explicacions d’En David Raventós, impulsor del partit Directe-68!    Tot el que diu l’únic català que el maig de 2016 va fer una vaga indefinida de fam per la independència (que és molt important saber que va estar censurada, truncada i represaliada pels dirigents catalans que es diuen independentistes), per xocant que sigui d’entrada, és important… i no es troba enlloc més!

Aparentment, l’“Estado-Español” té quatre vies per mantenir-nos sotmesos, però en realitat, i per molt que pugui sorprendre d’entrada, només té la quarta:

1.- La via militar. Estem ocupats de 1714 ençà, però des de la configuració de la Comunitat Europea dels Estats, no poden “bombardear Barcelona”. I, de totes formes, ja Xirinacs avisava al seu fonamental llibre “La traïció dels líders” als anys setanta: “Jo diria que cal filar prim en el moment de repartir floretes. Alguns no es cansen d’invocar el «soroll de sabres» tractant, així, d’endossar als militars una culpa que és exclusivament d’ells. Jo he recollit el plany desencisat de policies, guàrdies civils, funcionaris de presons, soldats i oficials militars d’esperit verament democràtic. Els líders polítics volien heretar l’autoritarisme franquista intacte. Se l’han repartit ignominiosament uns quants franquistes i uns quants antifranquistes; uns i altres fa més de vint anys que manen, i manen amb defallences només episòdiques. Per mantenir-se en el poder, els franquistes han acceptat els antifranquistes com a còmplices, i viceversa.” Canviar “antifranquistes” per “independentistes” permet situar adequadament Na Rovira, En Tardà i el seu “bany de sang” (a RAC1 ahir el diumenge 8) com aterridors del poble català al servei de Madrid. En cap moment abans del 27 d’octubre -ni ara!!!!!!!!!!!!!!!!!- els encara nostres dirigents han explicat que estem ocupats militarment ni han demanat ni demanen que marxin les tropes d’ocupació. En canvi, sí que utilitzen “el soroll de tanques” per justificar el terrible doble engany de fer veure l’octubre passat per dues vegades que proclamaven la República Catalana per en realitat NO fer-ho, traint la voluntat de la immensa majoria de catalans.

2.- La via de la seducció.  Ni per un instant se’ls hi passa pel cap seduir-nos ja que per ells som els seus vençuts, ocupats, presoners, sotmesos, esclaus, etc. obertament des de 1714, i potencialment des de molt abans. Cal recordar “Els Segadors”: “Enrere aquesta gent tan ufana i tan superba”.

3.- La via de comprar-nos. Encara que se’ls hi passés pel cap (que tampoc, per les mateixes raons), no poden comprar-nos per la senzilla raó que estan en fallida. Per cert, l’enèsima fallida… serà la 16ena?

i 4.- La via democràtica. Com? Mitjançant un referèndum!

Excloses les tres anteriors, aquesta és l’única via real que li queda a l’“Estado-Español” per a continuar sotmetent-nos. Veiem-la més d’a prop.

Resulta que des del punt de vista català, nosaltres NO hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures; és senzillament absurd.

Però se’ns ha imposat anar a votar, que és el punt de vista castellà. Com ho han aconseguit?

Combinant

—que els nostres actuals dirigents independentistes ens han portat com xais a votar sense fer-nos cap tipus de consulta prèvia ni donar-nos cap possibilitat d’exercir el “dret a decidir” que es va inventar En Mas (i que tots els demés dirigents independentistes van fer seu immediatament) per retardar al màxim possible parlar (del per nosaltres innecessari) Dret d’Autodeterminació,

—amb que Madrid digui que no podem votar (si Madrid digués: “¡Votad, catalanes, votad!”, els catalans ens posaríem instantàniament en guàrdia i en contra).

Però, a més, els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes:

1) han canviat el significat de les votacions. Així, el que havia de ser “el Referèndum de la Independència” el 9-N del 2014, va ser convertit per En Mas (i tots els altres dirigents independentistes es van situar immediatament darrere seu) en una consulta/botifarrada amb la seva pregunta doble amb resposta triple (https://www.youtube.com/watch?v=nRcx3lxjP_M), és a dir, amb “La pregunta trampa que mata la independència” (https://www.youtube.com/watch?v=z0PjEMGsMZs).

2) s’han enfotut dels resultats. Així, de les candidatures independentistes van ser escollits:

2.1) 72 diputats el 27-S del 2015, però enlloc de proclamar al dia següent la Declaració d’Independència a la que s’havien compromès (proclamació que, cal recordar-ho, podrien haver fet cada dia a partir del 28-S… ¡i podrien fer avui amb majoria al Parlament!), s’inventen un any més tard el fals “referèndum d’autodeterminació de l’1-O de 2017”,

i 2.2) 70 escons el 21-D de 2017, i el 7è President de la Generalitat, el racista Quim Torra, mentre fa teatre parlant d’“implementar la República proclamada el 27-O”, avui ha viatjat amb tot el seu seguici a Madrid per “exigir al más flexible nuevo Presidente Sánchez” un… referèndum pactat i vinculant… com Escòcia!

I el que acaba de demostrar el parany a que ens porten és que Torra amaga -com ho amaguen absolutament tots els altres dirigents (polítics i demés) i media independentistes-processistes, grans i petits- que a Escòcia es va perdre el referèndum per tupinada: un 70% REAL de “SÍ” va ser convertit en un 54,5 OFICIAL de “NO”!

El parany es va tancant sobre el nou aixecament del poble català que està cristal·litzant arran de la Consulta Popular sobre la Independència celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009.

Acabaré ara:

—citant el paràgraf final del llibre “La traïció dels líders”:

“Amic lector, no vull acabar aquest llibre com manen les ordenances. Em limito a suspendre’l de mode intencionadament sobtat. Resta ben obert. En algunes coses et podria servir de manual de reflexió i d’acció. Es va perdre una prometedora collita. Preparem-nos per a la següent. Agafa tu aquesta crònica i continua-la amb la teva pròpia vida.”

—i completant-lo compartint la conclusió a que arribo:

cap dels dirigents catalans (no només polític sinó en qualsevol àmbit) que surt en els mitjans de comunicació (és a dir, transmissors de la versió oficial), està per recuperar la llibertat del poble català. Ens toca fer-ho als que estem -en primer lloc d’aquest plural, En David Raventós- marginats. Cal que els que volem alliberar-nos, n’assumim la responsabilitat. I considero que això passa per bastir un pal de paller des del punt de vista català, consolidar la col·laboració amb Directe-68! potenciant-lo, i amb establir sinergia amb totes les persones, grups i fraccions que estan trencant amb l’independentisme-processista.

Barcelona, 10 juliol 2018

Lluís Botinas    lagotacatalana@gmail.com    Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Dl. 9: ‘Conèixer els catalans d’abans de 1714’

Dilluns, 9 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/Compartir

CONÈIXER ELS CATALANS D’ABANS DE 1714

Estem molt-molt-molt-molt castellanitzats després de 303 anys de sotmetiment a Madrid/Estado-Español. Un poble ocupat NO és un poble, sinó que és un poble-ocupat. Els catalans-ocupats-des-de-1714 estem molt més a prop dels castellans de fa tres segles que des nostres avantpassats, mentre que, al contrari, els castellans d’ara estan molt a prop dels seus avantpassats de fa tres segles i totalment allunyats dels catalans d’abans de 1714.

Per a que la independència (que és inevitable malgrat els actuals dirigents independentistes) signifiqui impedir la continuació del GENOCIDI CATALÀ i començar la imprescindible RE-NACIONALITZACIÓ DE CATALUNYA, cal que els catalans d’ara enllacem amb el que els catalans vam ser durant vuit segles: el poble més lliure d’Europa.

I perquè érem el poble més lliure d’Europa, nosaltres vam ser els constructors: de la NACIÓ-estat i del Dret-amb-estat (això d’”Estado de Derecho” és un invent autoritari anti-català… i en contra de qualsevol poble); de la ciutadania i de les Constitucions, cinc segles abans de la Revolució Francesa (1789); de molts estris i de moltes tècniques; del primer llibre en molts temes molt diversos;…

Així, els conceptes catalans de llei, de dret, de justícia, d’autoritat, de governació, d’immunitat, d’herència, de professió, de pobresa, de presó, de possessió d’armes, d’organització del poble armat, d’honestedat, de responsabilitat comunitària , etc., no tenien res a veure amb els corresponents conceptes castellans. En canvi, ara tenim interioritzats només els conceptes castellans, que són amb els que actualment funcionem -mal funcionem!!!- perquè ens han estat inculcats a sang i fetge quan ho han necessitat, i en formes més suaus però més eficaces en altres fases, especialment sota les formes democràtiques post mort de Franco.

Per preparar la Trobada:

1) “Conèixer els catalans d’abans de 1714” – Una aproximació al Dret Català i a les Formes de Govern Catalanes que existien al Principat fins 1714. Els catalans d’aleshores sabien que eren homes i dones lliures, i no acceptarien viure sotmesos com ara vivim ni ser genocidats com estem sent des de 1714. LLUÍS BOTINAS-160427-16pg.

2) Si se’m fa arribar material, el penjaré aquí i en tindré còpies per la Trobada (citant sempre la font… a no ser que se m’indiqui el contrari).