12 d’octubre: rumb equivocat?

12 d’octubre:

anar a treballar amb la intenció de “fotre a España”

i en realitat reforçar al invasor/ocupant/genocida castellà-estadoespañol

 

El genocidi que patim els catalans des de fa més de 500 anys, ens porta a actuar ara de manera que, volent atacar a l’enemic Madrid/Castilla/Estado-Español en la forma de “Reino de España” en que apareix ara, en realitat reforcem aquest enemic en la base profunda espoliadora i destructiva en que es va construir fraudulentament el seu poder fa cinc segles i, sobre tot, a partir del 1714, que marca un abans i un després.

El fet il·lustratiu d’aquesta lamentable situació dels actuals catalans és que avui, 12 d’octubre del 2018, molts milers de catalans treballen per portar la contraria a Madrid que el 1987 -ratificant una celebració que remuntava oficialment al 1918 sota el nom de “Día de la Raza”- va decretar festiu el 12 d’octubre per ser (mantinc el castellà per ressaltar-ne la distància) la “Fiesta Nacional de España es la denominación oficial que recibe el día nacional de España. Se celebra el 12 de octubre y está regulado por la Ley 18/1987, de 7 de octubre (…)”.

Per això “Este viernes 12 de octubre se celebra el Día de la Fiesta Nacional en España con motivo del Día de la Hispanidad 2018. Como cada año tendrá lugar el tradicional desfile militar en el centro de Madrid.” Es denomina “Día de la Hispanidad” perquè celebra el “descubrimiento de América”, i “Se denomina descubrimiento de América al acontecimiento histórico del 12 de octubre de 1492, con la llegada a América de una expedición capitaneada por Cristóbal Colón por mandato de los Reyes Católicos, Isabel de Castilla y Fernando de Aragón, la cual había partido del Puerto de Palos dos meses y nueve días antes y que, tras cruzar el océano Atlántico, llegó a una isla del continente americano, Guanahani, a lo que creía que era la India. Este acontecimiento constituye uno de los momentos fundamentales de la historia universal y representa el encuentro de dos mundos que habían evolucionado independientemente desde el origen de la humanidad, ​ lo cual cambió el rumbo de la historia.

Varios años después de la llegada de Colón, los europeos fueron dándose cuenta de que las tierras a las que habían llegado no estaban conectadas por tierra a Europa y el resto de la «tierra conocida», como se esperaba de la India, sino que formaban un continente distinto, lo que hizo que a partir de 1507 se le empezara a llamar América.” I el “descubridor que pensaba haber llegado a la India”, oficialment era “Cristóbal Colón, Cristoforo Colombo en italiano o Christophorus Columbus en latín (Génova, 31 de octubre de 1451-Valladolid, 20 de mayo de 1506), fue un navegante, cartógrafo, almirante, virrey y gobernador general de las Indias Occidentales al servicio de la Corona de Castilla. Es famoso por haber realizado el descubrimiento de América, el 12 de octubre de 1492”.

Com que el poble català dóna per bàsicament certa aquesta història -com jo mateix vaig fer fins el 2009-, rebutja donar caràcter festiu al 12 d’octubre, i per aquest motiu molts catalans van avui a treballar expressant així la seva oposició a la celebració que en fa Madrid/Castilla/Estado-Español.

Però si tot el poble català no sap que aquesta història que ens han explicat és totalment falsa, i que en realitat no només la conquesta d’Amèrica, sinó la construcció del primer Imperi-xarxa Mundial Europeu va ser obra dels catalans de tota la Nació Catalana, no és pas per culpa de Madrid (que obligatòriament ha de negar la veritat històrica, ja que fa molts segles que es beneficia de la falsa història que va construir robant-nos la nostra obra, i s’ensorraria com un castell de cartes si es fes pública la veritable Història) sinó de Barcelona (que l’amaga totalment. Per quina raó? Jo només en trobo una: perquè TOTS -i estaré molt content de que se’m faci conèixer excepcions; igual observació pels TOTS posteriors- els que submanen a Barcelona actuen al servei dels que manen a Madrid… però estic obert a escoltar altres explicacions).

En efecte: no només Cristòfor Colom era català sinó que va ser catalana tota la primera fase (la segona fase, la directament genocida, ja és conseqüència de que els catalans som relegats i apartats pels castellans) de l’empresa de conquesta i de construcció d’una gran xarxa de Virregnats i de Consolats de Mar a Amèrica i arreu del món. “El imperio donde se ponia el sol” amb que els ocupants ens van inculcar una admiració/rebuig pels “grandes conquistadores” i per “el Reino de Castilla, la Reina Isabel la Católica y la ingente obra conquistadora y civilizadora de España y de los heróicos españoles”, va ser obra exclusiva de la Nació Catalana.

Això (I MOLTÍSSIM MÉS!!!!!!!) està sortint a la llum gràcies als més de 30 anys d’ingent obra d’investigadors independents de l’INH (Institut Nova Història, https://www.inh.cat/) i d’altres grups -Histocat (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, https://www.histocat.cat/), CCH (Cercle Català d’Història, https://www.cch.cat/), ARHLC (Associació per a la recerca de la història i les llibertats catalanes, https://www.devolucio.cat/), Memorial 1714 (https://www.memorial1714.cat/), CEC (Cercle d’Estudis Colombins, https://www.cecolom.cat/)- i persones: La vaca cega (https://www.histo.cat/), Marcel Mañé (http://marcel-mane.com). Més, siusplau?

I n’he fet un resum molt concentrat en l’apartat 35 del meu llibre (de butxaca) Conèixer els catalans d’abans de 1714-Complet-70p. Aquí em limito a interessar en aprofundir seriosament aquest tema de repercussió mundial formulant dues preguntes que fins fa cinc anys mai m’havia fet:

1.- Com es pot construir un imperi nàutic des de “la meseta castellana”, és a dir, amb els coneixements de construcció de vaixells, de cartografia, de navegació, de pilotatge, etc. que es poden tenir a 600 Km. del mar i a 600 m. d’alçada?

2.- Si “España es de matriz castellana”, ¿on són el colors de Castella en “la bandera española”? O dit des de l’altre costat: per què els colors de “la bandera española” són els colors de la bandera catalana si, segons diuen ells, nosaltres mai hem estat ni una Nació, ni un Estat, ni hem tingut mai cap existència política independent pròpia ni, no cal ni dir-ho, internacional?

Escriure sobre aquesta actuació de catalans que pretenen anat contra l’Estado-Español que amb tota la raó veuen com enemic, però que en realitat el reforcen ajudant així a seguir acceptant que s’ens hagi espoliat la nostra autèntica Història afeblint-nos, m’ha fet recordar dues actuacions similars més, que em limito a mencionar:

— fa uns lustres: els atacs amb còctels Molotov contra la reproducció de la caravel·la Santa Maria que estava al port de Barcelona, escomeses que van portar a que finalment la caravel·la fos apartada de l’accés públic

—i recentment: l’exigència de les CUP de treure el monument a Colom que hi ha al final de les Rambles de Barcelona, i que és l’estàtua a Colom més gran que hi ha al món. Però no només no és casualitat la seva mida sinó que el monument posa a la vista de tothom el que gairebé ningú veu (en particular els catalans portant les ulleres “la conquesta-genocidi d’Amèrica és obra dels castellans”; jo ho vaig poder observar fa uns quatre anys gràcies a participar d’un passeig guiat per En Jordi Bilbeny i En Pep Mayolas, de l’Institut Nova Història):

1) que al voltant de tota l’estàtua i a l’alçada dels ulls estan esculpides diverses escenes que representen la catalanitat de la conquesta d’Amèrica,

2) que més amunt hi ha les escultures de fra Bernat Boïl (abat dels monjos de Montserrat que van acompanyar En Colom en el segon viatge), de Pere Margarit (cap militar de la segona expedició), de Jaume Ferrer de Blanes (cartògraf que va fer el mapamundi utilitzat en les negociacions amb Portugal) i de Lluís de Santàngel (financer principal del primer viatge),

i 3) segur que conté moltes més “coses” reveladores que no recordo… i que ara no buscaré.

Però sí he trobat que la Wikipedia explica que “El monument a Colom va ser construït per iniciativa de l’alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.” Queda clar, doncs, que (com a mínim una part de) les autoritats municipals de Barcelona que van prendre la decisió, i els nombrosos arquitectes, escultors, etc. que van participar en executar-la, coneixien la catalanitat de Colom i de la conquesta d’Amèrica, i es van atrevir a materialitzar-la en grans dimensions a la llum del dia… i a la vista de tot món, aprofitant la primera Exposició Universal feta a Barcelona (la segona va ser el 1929; no puc estar-me d’assenyalar que Madrid, malgrat l’ostentació/fanfàrria de la seva capitalitat, no n’ha fet cap), en el monument a Colom més gran del món.

Tres observacions finals a aprofundir:

—Una mostra de que el genocidi català ha avançat en relació a finals del XIX és que TOTES les actuals autoritats catalanes en TOTS els àmbits, han sentit parlar de la catalanitat de Colom i de la Conquesta d’Amèrica (i del “Siglo de Oro Español” i de moltes “coses” més) però TOTES ho silencien… ¡¡¡i això al mateix temps que diuen que són independentistes, i fins i tot que ja han proclamat la República Catalana… i que l’estan construint cada dia!!! Per a mi, queda demostrada una vegada més que TOTS els dirigents catalans en TOTS els sectors de la societat donen l’esquena a la nostra autèntica Història enlloc de posar-la en el centre i així enfortir la nostra força de la raó, inclosos els nostres potentíssims Drets Històrics. Cal atrevir-nos a reconèixer l’actuació anti-catalana de l’actual Generalitat de Catalunya emergida el 1977, confirmant que efectivament és “la representación del Estado Español en territorio catalán”, com afirma la seva –a Catalunya triplement il·legal– tan esbombada “Constitución Española de 1978”.

—Sovint passa que com més aparentment radical és la forma, més efectivament superficial és el contingut, i en realitat s’està fent el joc a l’enemic.

—La necessitat de situar la quaterna Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana com a aglutinador i dinamitzador de l’enorme potencial del poble català malgrat els 304 anys de sotmetiment i els més de cinc segles de genocidi. Enllaçar amb els més de mil anys de la nostra autèntica Història enfortiria els milers d’entitats associatives i comunitàries catalanes de tot tipus on ens hem hagut de refugiat davant la indigència nacional i humana dels “nostres dirigents”, ens faria invencibles, i els invasors/ocupants/genocides haurien de marxar de la nostra terra, de l’Estat Europeu Principat de Catalunya que mantenen ocupat des de l’11 de setembre de 1714.

Aleshores, automàticament, de nou tornaríem a ser un Estat Europeu Independent amb tots rels nostres Drets Històrics dins d’una comunitat internacional que nosaltres, mentre érem el poble més lliure d’Europa, molt vam contribuir a configurar.

Barcelona, 12 d’octubre de 2018

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ

Encaputxats detinguts?

Quants emmascarats has estat detinguts

en els aldarulls dels darrers dies?

Jo no n’he sentit parlar de cap (encara que sí de no–encaputxats). Si n’hi ha hagut -i si se me’n dona informació detallada, és clar- matisaré o fins i tot rectificaré el que escric a continuació.

La qüestió és que em sembla molt incoherent que els comandaments dels Mossos declarin en conferència de premsa que en els darrers temps han detectat la presència de grups radicals, que els  mitjans estiguin durant bastant temps retransmetent primer en directe i després dins de les notícies les escaramusses de grups (comandos?) de persones encaputxades que tiren objectes contundents contra els Mossos, que cremen contenidors, que fan destrosses,…, i que, en canvi, al final o després no s’informi de que han estat detinguts alguns d’aquests agitadors violents.

I la veritat és que només em ve al cap una explicació: evitar que si és detingut algun encaputxat, després resulti que l’encaputxat arrestat és Mosso, o “Guardia Civil”, o “Policía Nacional”, o “Agente del CNI”, o agent de cossos similars que desconec, o…

COMPTE! No descarto que també pogués ser detingut algun jove o algun no-tan-jove emprenyat per l’actuació anti-catalana dels dirigents catalans independentistes. Però aquest hauria estat “un tonto útil” arrossegat pels professionals de “las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado Español, que incluyen los Mossos d’Esquadra” als qui s’ha encarregat “la misión” de fer caure sobre “el independentismo catalán” l’acusació de ser violent.

Si l’1-O del 2017 va quedar com mostra de la violència de l’“Estado-Español”, ara l’1-O del 2018 està sent promocionat -i hauria estat prèviament organitzat- com mostra de la violència del “independentismo catalán”.

I el que em sembla més probable és que les dues violències hagin estat pactades entre els que manen a Madrid i els que sub-manen a Barcelona (o potser fins i tot per nuclis de poder més a dalt i més llunyans que dirigeixen a uns i altres). És significatiu que quadres mitjos dels Mossos hagin denunciat que aquests darrers operatius havien estat organitzats amb criteris polítics i no pas amb criteris tècnics.

Amb quin objectiu aquesta col·laboració Madrid-Barcelona? Doncs amb l’objectiu comú de justificar la intervenció internacional davant de “tanta violencia de uno y otro bando” i la corresponen mediació d’organismes i de personalitats que forci a concretar un referèndum (si cal, li diran d’Autodeterminació) pactat i vinculant “com a Escòcia o a Quebec”, expressió que va inculcant subconscientment que el referèndum s’organitzaria per a que es perdi.

Aquesta és la trampa democràtica que cada cop demanen (“reivindiquen”, “reclamen”, “exigeixen”, …) més la gran majoria dels dirigents polítics, socials, mediàtics,…, catalans independentistes. Que l’objectiu és perdre queda al descobert quan es sap que TOTS I CADASCUN d’aquests mateixos dirigents independentistes van silenciar el 2014 i segueixen silenciant ara que el referèndum del 2014 a Escòcia es va perdre per tupinada!: un 70% REAL de “SÍ” va ser transformat en un 54,5% OFICIAL de “NO”.

Ja he explicat en altres articles que, des del punt de vista català, nosaltres no hem de votar res ja que el nostre cas és únic, i que el referèndum és una trampa. Nosaltres “només” hem d’explicar que SOM UN PAÍS OCUPAT DES DE 1714, que se’ns està aplicant EL GENOCIDI CATALÀ segons els articles de la Convenció contra el genocidi, adoptada per l’ONU el 1948, que volem recuperar la llibertat, i que els invasors/ocupants/genocides han de marxar ara de la nostra terra.

Aquí només vull subratllat unes no-detencions que il·lustrarien un dels múltiples aspectes que té l’actuació conscient dels actuals dirigents catalans independentistes (com n’és un altre aspecte les seves divisions i enfrontaments que, de nou, ocupen un primer pla desmoralitzador) per impedir que el poble català torni a ser independent/lliure.

Lluís Botinas, 5 d’octubre del 2018

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ

Dl. 1 i Dt. 2: Si no trobes, vine al local

 

Si m’enganyes un cop, la culpa és teva.

Si m’enganyes dos cops, la culpa és meva.

Proverbi àrab.

Versió catalana… per ara:

Si m’enganyes quatre cops, la culpa és de Madrid.

 

Si entre els nombrosos actes que estan programats aquests dies en trobes un on s’expliqui un, diversos o tots els següents temes

—que fins el 10 de setembre de 1714 el poble català va ser el poble més lliure d’Europa i que va constituir una NACIÓ-estat anomenat Principat de Catalunya que va ser un Estat Europeu, el primer Constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714

—que som un poble/nació/país/estat, el Principat de Catalunya, ocupat des de l’11 de setembre de 1714, i que volem que els ocupants marxin de la nostra terra

—que des d’aleshores dotze generacions de catalans hem nascut i mor presos, i que tots i cadascun de nosaltres hem nascut presos (¡els barrots ja formen part del mobiliari de la casa!) i som presos a casa nostra, i que ARA volem tornar a ser lliures

—que som víctimes d’un genocidi que se’ns està aplicant des de molt abans de 1714, i que volem que els genocides siguin condemnats i expulsats

—que no té cap sentit des del punt de vista català que nosaltres posem a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures

——— i que en conseqüència és anti-català empènyer-nos un altre cop a votar… sobre tot després que els nostres actuals dirigents no han aplicat (ans el contrari, malgrat que cada cop afirmin que “complint el mandat democràtic de…” canvien “el full de ruta”) els resultats del 9-N del 2014, del 27-S del 2015, i de l’1-O i del 21-D del 2017

————– i que encara més anti-català seria “un referèndum pactat i vinculant com Escòcia” quan a Escòcia es va perdre… i -especialment greu- quan s’amaga que a Escòcia el referèndum del 2014 es va perdre per tupinada, és a dir, per frau electoral (un 70% REAL de SÍ va ser convertit en un 54,5% OFICIAL de NO) organitzat amb plena complicitat de les cúpules de l’SNP i dels mitjans de comunicació escocesos independentistes

————– i que malgrat que el poble català té dret a exercir en Dret d’Autodeterminació, aquest tampoc és el nostre camí, atès que seguir-lo implicaria renunciar als nostres Drets Històrics: som un Estat Europeu Constitucional independent fins el 10 de setembre de 1714 i ocupat des de l’11 de setembre de 1714. Quan els ocupants d’un Estat marxen, automàticament l’Estat torna a ser independent sense necessitat de votar res de res, i això és més així quant més temps hagi durat l’ocupació

—que els catalans no estem dividits, sinó que els que estan dividits són “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán”, qüestió totalment diferent

—–que “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán” que no responen que es senten únicament catalans, en realitat no són catalans sinó que són ocupants de Catalunya

———que no és pot ser “catalán y español” ni “español y catalán” ni “igual catalán que español” ni “igual español que catalán” ni similars jocs enganyadors, ja que no es pot ser al mateix temps invasor i envaït, ocupant i ocupat, sotmetidor i sotmès, espoliadors i espoliat, lladre i robat, genocida i genocidat, etc.

———que Ciudadanos són els oficials que pretenen organitzar i dirigir les tropes civils d’ocupació de Catalunya

—que els dirigents catalans que donen l’esquena a la nostra mil·lenària Història són dirigents en realitat anti-catalans, per molt independentistes que es proclamin i que el seu cognom sigui (per ordre alfabètic) Boya, Calvet, Fernàndez, Forcadell, Junqueras, Mas, Oms, Puigdemont, Riera, Rovira, Rull, Sánchez, Tardà, Torra, Torrent, Turull, etc.

—com que els nostres dirigents actuals en lloc d’inspirar-se en els nostres avantpassats lliures, creatius i poderosos al llarg de més de 700 anys, els hi donen l’esquena, ignoren les concepcions catalanes de llei, de dret, de justícia, d’autoritat, d’honor, de pobresa, de contribucions, d’usura, de comunitat, de treball, de comerç,…, ¡DE TOT!, i han fet seves les concepcions castellanes, que en són la negació, són antitètiques

—que l’obligació de Madrid/Castilla/Estado-Español és mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos tot el que ens deixem espoliar (començant per la llibertat!) fins a genocidar-nos, i que tot dirigent català que es queixi d’això està afeblint al poble català

—que l’Estat-Español, construït a partir de 1714 destruint l’Estat Català, és una presó de nacions i és genocida de pobles i que qualsevol dirigent català que alimenti il·lusions en reformes constitucionals, en trobar “un millor encaix entre Catalunya i España”, en federalismes, etc., està ajudant a Madrid a mantenir-nos sotmesos

— que encara que (pura política-ficció, ja ho sé) en el “Reino de España” hi hagués “una democracia de altísima calidad” amb “una división de poderes perfecta” i un “Estado de Derecho ejemplar” on “una justícia ràpida, gratuita y justa” garantís que “todos los Derechos Humanos son escrupulosamente respetados”, “això” seria la forma concreta actual de l’“Estado-Español”, que és una potència estrangera, enemiga “de sempre”, invasora i ocupant, forma que adoptaria per a continuar sotmetent-nos i per acabar de genocidar-nos.

—que des de 1714 i sobre tot, des de 1977 NO hi ha cap autogovern català sinó que TOT és “estadoespañol en territorio catalán”

—…

—i altres aspectes que s’expliquen i es proposen

• a https://lagotacatalana.wordpress.com/.
• i també a http://directe68.cat/, el web del “partit polític sense polítics que proclamarà la independència”, DIRECTE-68! En especial, el comunicat que ha tret el seu president, En David Raventós, per l’1-O: http://directe68.cat/2018/10/01/comunicat-de-directe68-per-l1-octubre/), complementa i reforça perfectament aquest text,

VES-HI.

I després, siusplau, explica’m el que has vist i escoltat,

i posa’m en contacte amb els organitzadors.

 

Si NO trobes cap acte on es tractin aquest continguts o similars, aleshores vine a enraonar de tot això (i més) al local de LA GOTA CATALANA per recuperar LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant al c. Mallorca) a dos quarts de vuit del vespre (19,30 h.).

Barcelona, 1 d’octubre de 2018

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA   lluisbotinas@lagotacatalana.cat

Dv. 28: “Crisi i desfeta del comú català”

Divendres, 28 de setembre de 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

CRISI I DESFETA DEL COMÚ CATALÀ

Acumulació originaria a Catalunya (segles XV-XIX)

La història des de baix de les societats preindustrials i posteriors ens porta a conèixer l’evolució històrica del concepte de propietat.

Actualment tenim la propietat privada i la pública o estatal, però en el passat, no fa tant de temps, existien altres formes de propietat de caràcter comunal gestionades en consell obert, tot i que a Catalunya se’ns ha venut com a tret diferencial l’emprenedoria de la burgesia catalana moguda per interessos particulars i un individualisme agrari sempitern de la pagesia, que convertia la nostra terra en l’anomalia d’Europa i que alguns historiadors ja han qüestionat tan encertadament.

La propietat privada com l’entenem avui dia es va decretar i imposar a través de les revolucions burgeses dels segles XVIII i XIX però ja s’estava gestant des d’abans, durant el desenvolupament dels Estats moderns, tal com Marx va posar en relleu en els capítols XXIV i XXV sobre l’acumulació originària del primer volum d’El Capital, quan tracta sobre els processos d’encerclament de les terres comunals i de la privatització dels mitjans de producció, que juntament amb la prohibició dels gremis artesanals comportà la proletarització dels camperols i artesans, desposseïts dels seus mitjans de subsistència.

En aquesta conferència parlarem d’això, de l’acumulació originaria a Catalunya. Crisi i desfeta del comú català.

Per DAVID ALGARRA, autor del llibre EL COMÚ CATALÀ. La història dels que no surten a la història (2015, autoeditat), i del pròleg del llibre de PABLO SASTRE, KOMUN. Assemblearisme i Comunalisme Populars a Euskal Herria (2018, autoeditat). http://www.elcomu.cat

NOTA: Hi haurà exemplars dels dos llibres.

Enganyar dient veritats

Enganyar al poble català

dient moltes veritats però…

… silenciant el que és decisiu!

El malestar -per no dir cabreig- actual de moltíssims catalans és enorme.

Molts estan intuint o començant a adonar-se conscientment de que la conducta dels actuals dirigents que s’anomenen independentistes és el que en realitat ha impedit proclamar DE VERITAT la independència de Catalunya des del 2014 i, en especial, en els dos dies decisius d’octubre: el 10 i, sobre tot, el 27-O.

Ajuda a comprendre aquesta conducta anti-catalana dels actuals líders processistes entendre:

1.- que són els hereus i continuadors dels dirigents autonomistes de més de 30 anys, i que al seu torn aquests van ser, com molt detalladament va explicar Lluís Maria Xirinacs al seu llibre de tres volums i 923 pàgines  La traïció dels líders, els hereus i continuadors dels dirigents traïdors dels anys 70,

i 2.- que es van veure obligats a començar a reciclar-se d’autonomistes reals en suposats independentistes a partir del 2009 a causa de l’enorme pressió del poble català, que de nou va mobilitzar-se massivament arran de les consultes populars per la independència començades a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009.

 

La primera pregunta que està en l’aire:

QUÈ HA PASSAT?

ON SOM EN REALITAT?

I aquí proliferen:

—articles que donen preteses justificacions (“no era previsible la violència de l’Estat Espanyol”, “hi hagués hagut un bany de sang” -Joan Tardà-, “es va voler anar massa ràpid”, “no s’ha sabut atreure a la majoria de la població catalana”, “ha fallat el suport europeu i internacional”, …) o que fan crítiques més o menys encertades (“s’ha primat els interessos personals i de partit per sobre d’aconseguir la independència”, “no s’ha sabut construir les estructures d’estat”, “es  tracta de quelcom nou que no s’havia fet mai”,…). En general, posen l’accent en les febleses, i fins i tot en la incompetència i falta de caràcter, dels actuals dirigents.

—objectius que alimenten l’engany que el 27 d’octubre realment es va “proclamar la República Catalana”. El lema central de l’ANC és “Fem la República Catalana”, lema que amb diferents variants (“guanyar”, “implementar”, “enfortir”, “consolidar”,…) és reprès pels altres protagonistes oficials. Tot està sent portat a abandonar “Independència” i limitar-se a “República” com si hagués estat REALMENT proclamada el 27-O, i aquesta fos REALMENT la materialització de la independència/llibertat de Catalunya

—grups nous (“RITA”, “La remor”, “Victòria”,…) destinats a impedir anar fins el fons i que proposen accions (plantada a la Plaça Sant Jaume, desobediència civil, anar als ajuntaments a registrar peticions de complir el mandat del 1-O,…) que distreuen del que és l’essencial.

—i cal situar en aquest context el darrer programa de Polònia on ja En Toni Soler i amiguets s’atreveixen a escenificar que per En Puigdemont “Res és impossible”, i que amb trucs de màgia pot enganyar al poble català totes les vegades que vulgui!!! http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/polonia/polonia-res-es-impossible/video/5787271/

Tot aquest maremàgnum està fet per retenir als qui s’estan desmarcant del processisme, per fer-los gastar forces en activitats que més enllà de les formes radicals que puguin prendre reforcen el processisme, i són un obstacle a arribar a les tres qüestions decisives: 1) la traïció dels actuals dirigents, 2) l’orientació anti-catalana que des de l’inici han donat a la mobilització del poble català, i 3) la necessitat de re-orientar els objectius i de, aleshores, fer les actuacions adients.

 

I això porta a una segona pregunta:

AIXÍ…

… AMB QUIN(S) DIRIGENT(S) PODEM COMPTAR?

Inicialment talla la respiració la resposta que va emergint: ningú ni res del que des del 2012 (invenció del “procés”) es presenta com independentista, ha actuat realment a favor de la independència de Catalunya:

—cap parlamentari dels 72 escollits el 27-S del 2015 en candidatures independentistes, ni cap dels 70 elegits el proppassat 21-D. Ni un -amb excepció de Na Muriel Casals, i caldrà aclarir de què va morir- s’ha atrevit a estar públicament en desacord amb els principals dirigents actuals… inclosos els que, després de dir-nos que havien proclamar a l’octubre dos cops la República Catalana, van viatjar voluntàriament al Madrid del que suposadament s’acabaven d’independitzar a fer-se empresonar, o bé els que van fugir (COMPTE, que ningú s’enganyi! Van fugir del poble català) disfressant-ho d’exili

—cap dirigent amb pes públic ni de la Generalitat de Catalunya ni dels partits i partidets (PDeCAT, ERC, CUP,…) ni de les entitats i moviments socials (ANC, Òmnium Cultural, CDR, CNR,…) que s’autoproclamen independentistes

—cap mitjà de comunicació de cap tipus, ni gran ni petit, començant pel principal rentador de cervell del poble català, TV3, passant pels diaris de paper Ara i El Punt Avui, i acabant en els diaris digitals (Vilaweb, El Nacional, El Món,…)

—cap personatge amb incidència social en qualsevol àmbit: cultural, universitari, científic, artístic,…

—cap, de qualsevol lloc, que sigui públic i que tingui incidència social àmplia,

sinó que TOTS I TOT han anat seguint i encobrint els successius ajornaments i girs dels continus canvis de “full de ruta” efectuats pels principals actors repartint-se en diferents moments i situacions el protagonisme com a bons companys de la mateixa activitat anti-catalana, cadascú i cada partit assumint el control d’una part dels catalans: Mas, Junqueras, Forcadell, Sànchez, Fernández, Baños, Puigdemont, Turull, Rull, Tardà, Rufián, Tremosa, Gabriel, Rovira, Ponsati, Comín,… i tutti quanti!

I si exagero, envieu-me, siusplau, presses de posició públiques documentades i, encantat, me’n faré ressò… del que, en qualsevol cas i amb visió de conjunt, només seria/serien l’excepció/les-excepcions que confirmaria/confirmarien la regla.

 

I emergeix amb força una tercera pregunta:

I ARA, QUÈ?

QUÈ ÉS EL QUE ÉS DECISIU?

Considero que el que explica que el poble català ens estiguem un altre cop (per això “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”) mobilitzant-nos any rere any, i votació rere votació, i festival rere festival, des del 2009 és el desig (encara) subconscient de recuperar la llibertat que ens va ser arrabassada el 1714.

I ara és imprescindible fer-nos plenament conscients (com a mínim) de que:

*****Som un Estat Europeu (el Principat de Catalunya), el primer constitucional.

— aquest Estat Europeu era i és el Principat de Catalunya

— l’Estat Europeu constitucional Principat de Catalunya va ser un Estat Europeu independent fins el 10 de setembre de 1714

— l’Estat Europeu constitucional Principat de Catalunya és un Estat Europeu que està ocupat des de l’11 de setembre de 1714

— 1714 marca un abans i un després que queda clarament reflectit en que fins 1714 apareixíem en tots els mapamundis, i que a partir de 1714 deixem de ser-hi.

— quan d’un Estat ocupat marxa l’ocupant, automàticament torna a ser un Estat independent sense necessitat de posar-ho a votació de ningú

— el fet que l’ocupació duri menys temps (4,5 anys en el cas de França per Alemanya a la II Guerra Mundial) o més temps (ja 304 anys en el nostre cas) dona més força de la raó al que més temps porta ocupat

— la condició indispensable és que el poble ocupat no silenciï els seus Drets Històrics sinó que afirmi amb força arreu la seva situació d’Estat Europeu constitucional ocupat i que vol que l’Estat enemic ocupant marxi completament del seu territori

*****La força de la raó del poble ocupat es multiplica quan pot demostrar que és víctima d’un genocidi planificat i executat des de molt abans de l’ocupació

— en el cas català, el genocidi comença molt abans de 1714 i comprèn com a mínim 8 dels 9 delictes (5 delictes de genocidi i 4 delictes que s’han de combatre com si fossin genocidi) que estipula la Convenció per la Prevenció i Sanció del Genocidi adoptada per l’ONU el 1948

— de nou i encara més, la condició indispensable sine qua non és que el poble ocupat no silenciï la seva lamentable situació.

*****Nosaltres NO hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures, sinó afirmar adequadament i arreu la nostra condició d’Estat Europeu constitucional ocupat des de 1714 i de poble català víctima d’un genocidi des de molt abans de 1714, i exigir que marxin de la nostra terra els invasors/ocupants/genocides

— els catalans hem estat empesos a votar

——— en primer lloc, pels nostres dirigents (per cert, sense que mai ens suggerissin ni permetessin exercir cap previ “dret a decidir”)

——— i en segon lloc, i de manera conscientment complementària, per Madrid/Castilla/Estado-Español al negar que podem votar. Penseu en quina seria la reacció dels catalans si Madrid convidés a “¡Votad, catalanes, votad!”. La psicologia inversa funciona, oi?

— els resultats de les votacions (intencionadament disfressades amb el trampós invent “dret a decidir” i així legalment invalidades a nivell internacional pels nostres líders) del 9-N, 27-S, 1-O i 21-D han estat sistemàticament ignorats i traïts pels “nostres”

— ara se’ns està portant cap a una nova votació (aquest cop vestida amb l’ortodox “Dret d’autodeterminació”, que per nosaltres, malgrat tenir-ne dret, és una trampa mortal): un referèndum pactat i vinculant obtingut mitjançant mediació internacional. I els nostres dirigents actuals afegeixen “com Escòcia”… ¡¡¡al mateix temps que censuren que a Escòcia el referèndum dels 2014 es va perdre perquè va haver-hi una terrible tupinada (70% real de SÍ convertit en 54,5% oficial de NO!) feta amb plena complicitat de les cúpules del Partit Nacionalista Escocès i dels mitjans de comunicació independentistes escocesos, cúpules escoceses amigues de les cúpules dels partits i mitjans independentistes catalans!!!

*****Que votar és una trampa intencionada queda demostrat pel fet que els dirigents catalans que ens porten a votar ni tan sols fan la pregunta decisiva que caldria fer si és que necessàriament haguéssim de votar: Posats a votar, qui vota? És a dir, a qui se li atorga el dret a votar? Només als catalans, o bé “a todos los ciudadanos estadoespañoles en teritorio catalán”, és a dir, també als ocupants de Catalunya?

— en aquest sentit, a alguns països (a concretar) d’Europa de l’Est només es va permetre votar a les famílies establertes abans de l’arribada dels russos, és a dir, abans de 1940. Aquí podria ser a les famílies censades en territori català abans de la victòria de Franco el 1939…

*****Els catalans NO estem dividits. Els que estan dividits són “los ciudadanos estadoespañoles en teritorio catalán”. I això és totalment diferent.

— les tropes civils enviades planificadament pels successius governs de Madrid no “Som catalans i espanyols”. Sou ocupants de Catalunya!

*****Va fent-se cada cop més clar que l’obstacle principal per a que Catalunya torni a ser lliure NO és Madrid SINÓ Barcelona

*****Així, doncs, i per concloure ara, TORNAR A SER LLIURES passa per a que emergeixin/emergim els líders naturals del poble català i que desplacem els actuals líders, heretats del franquisme i fabricats per l’autonomisme primer i pel processisme a continuació

— Directe-68!, el partit polític sense polítics, fundat per En David Raventós per ser un instrument del poble català per tal de declarar unilateralment la independència, i LA GOTA CATALANA, som dos estris al servei de la independència -és a dir, de RECUPERAR LA LLIBERTAT i de RECONSTRUIR LA NACIÓ- al més ràpid possible.

Per acabar, declaro formalment que, sense cap afany de protagonisme, estic/estem disposats a col·laborar amb tota entitat, grup, persona, etc., que, per la seva pròpia experiència i pel camí que sigui, hagi arribat a conclusions, posicionaments i aspiracions similars.

Barcelona, 24 de setembre del 2018

Lluís Botinas

Dl. 24: “Què passa des del 2009?”

Dilluns, 24 de setembre de 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada

I ara, què? Ressituem-nos!

Re-avaluem el que ha passat des del 2009

Menys excuses i més veritat!!!

Confiant en que el ser festiu faciliti que puguin venir persones que normalment estarien treballant, convoco aquesta Trobada per anar fent balanç del que falsament i interessada es presenta com “un conflicte entre Catalunya i España” i fins i tot com un suposat “xoc de trens”.

Parlar així reforça el principal engany des del 1977 (i en realitat, des del 1714): l’existència d’una entitat amb vida pròpia anomenada Catalunya i que, per tant, disposa d’un Parlament català propi, d’una Generalitat de Catalunya autèntica amb un autogovern català efectiu, que confecciona els seus pressupostos catalans,…, i que, en resum, tindria vida pròpia.

En realitat, i en general, des del 1714 no hi ha res autènticament català. De fet, ni tan sols existeix “el poble català” atès que un poble que no és lliure, no és poble. El que hi ha des de fa 304 anys és un poble català ocupat i pres, sotmès a Madrid/Castilla/Estado-Español, i que és víctima d’un genocidi que s’està executant des de molt abans de 1714.

I en realitat, i en particular, des del 1977 el que hi ha és una falsa “Generalitat de Catalunya” que forma part constituent de l'”Estado-Español“. Per això “la máxima autoridad del Estado Español en territorio catalán es el Presidente de la Generalidad de Cataluña“, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya formen part de “los Presupuestos Generales del Estado Español“, les decisions del Govern de la Generalitat de Catalunya només es poden prendre “dentro de las competencias transferidas por el Gobierno Español”,…, i els Mossos d’Esquadra formen part de “las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado Español“.

Resumint-t’ho de manera suau: l’actual Generalitat de Catalunya és l’ETT (Empresa de Treball Temporal) del poble català.

I que d’això es tracta es pot confirmar d’una manera gràfica contundent: el 1977, ¿va tornar a aparèixer Catalunya en els mapamundis d’on vam desaparèixer el 1714?

A més, a la Trobada del dilluns 24 farem una avaluació de la trajectòria seguida des del 2009 que porta a la conclusió que l’obstacle principal per la independència/llibertat de Catalunya no és Madrid sinó Barcelona.

Benvinguts!

Lluís Botinas

impulsor de LA GOTA CATALANA      https://lagotacatalana.cat

Dt. 25: Llibre-conferència sobre carlisme

A causa

—del meu fort desconeixement del carlisme

—i de que arran de la parada de LA GOTA CATALANA al Passeig Lluís Companys per la Diada vaig rebre posteriorment una invitació a assistir-hi,

no hi haurà l’habitual activitat de LA GOTA CATALANA els dimarts sinó que

convido a

Dimarts, 25 de setembre, 19h.

Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès,

Carrer de la Canuda, 6

Conferència

LA REPRESSIÓ SILENCIADA DEL RÈGIM FRANQUISTA

CONTRA EL  CARLISME DES DE 1936 A 1975

Per JOSEP MIRALLES CLIMENT (Castelló de la Plana, 1951), autor del llibre amb aquest mateix títol, i de sis libres més.

Presenta: JOAN SOLÉ CAMARDONS, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Participa: JOSEP M. SOLÉ I SABATÉ, historiador i catedràtic de l’UAB.