“Constitución Española”: triplement il·legal, i anti-catalana

La “Constitución Española de 1978”

és la de l’ocupant:

 és triplement il·legal a Catalunya,

i és anti-Poble-Català

Des del Punt de Vista Català (que m’esforço en recuperar: veure Quaderns “Quin és el Punt de Vista Català?” I i II; ajut!), la “Constitución española de 1978”

—és triplement il·legal a Catalunya

1.- perquè a Catalunya només són legals les lleis paccionades a les Corts Catalanes. Per tant, totes les lleis castellanes imposades per la força des de l’11 de setembre de 1714 per les tropes castellanes, són il·legals en el nostre territori català envaït i ocupat;

2.- perquè imposa la tornada de la dinastia Borbònica, que havia estat proscrita per sempre més a les nostres darreres Constitucions, les actualitzades a les Corts del 1705-6;

i 3.- perquè “Els contractes signats sota amenaça o coacció són viciats d’origen i nuls de ple dret”, i en aquest cas la coacció/amenaça militar a la mort de Franco, va ser clara i sabuda;

—i és anti-catalana,

com anti-catalana és inevitablement qualsevol forma que l’“Estado-Español” ha agafat fins ara o pugui agafar a partir d’ara. Per què? Perquè l’“Estado-Español” es va construïr a partir de 1714 sobre la destrucció de la NACIÓ-estat catalana; quan nosaltres ens tornarem a posar definitivament dempeus, l’“Estado-Español” s’ensorrarà.

Cal tenir clar i català que, dient-ho de la manera senzilla i contundent que convindria fer-ho constantment, TOT el que sigui “español” INEVITABLEMENT ha de ser anti-català. Atès que l’obligació de l’“Estado-Español” és mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos TOT (començant per la llibertat) fins a genocidar-nos com a catalans, aleshores TOT el que és “español” sempre està concebut i sempre serà aplicat contra el Poble Català. Així és des de molt abans de 1714. I així serà fins que aconseguim que marxin de la nostra terra!

—i, per tant, no es tracta de desobeir-la.

Des del Punt de Vista Català és clar que l’alternativa qualitativa a obeir la “Constitución Española” no és desobeir-la (ni, menys, cremar-ne exemplars!!!, que només emprenya els enemics mentre silencia el que és important: el que aquí explico). Efectivament, resulta que tan l’obediència com la desobediència es situen les dues en el terreny de joc legal dins del que l’“Estado-Español” ens obliga a estar confinats: la “Constitución española de 1978”… que ja hem vist que és triplement il·legal a Catalunya i que és anti-catalana.

La conducta qualitativament alternativa tan a obeir com a desobeir la “Constitución española de 1978” és ignorar-la. Aquesta és la conseqüència lògica d’afirmar-nos en la continuïtat del nostre passat, en la pervivència del que érem i que volem tornar a ser: senzillament catalans lliures sobre la nostra Terra Catalana lliure. I així honorem les més de 30 generacions d’avantpassats que van ser lliures, i les 12 generacions darreres, que han nascut preses i han mort preses.

Al afirmar-nos en la continuïtat del nostre passat anem consolidant el Punt de Vista Català. I aleshores entenem que les Constitucions Catalanes que vam començar a elaborar a finals del XIII i que vam anar millorant fins a les Corts de 1705 celebrades a Barcelona, són vigents. Per tant, aquesta ja és no només la nostra legitimitat sinó també la nostra legalitat ara i aquí. Doncs… apliquem-la!

Aquesta és l’orientació que considero més autèntica històricament, més adequada al contingut que subconscientment sent –però encara no sap- la majoria de catalans, i més capaç de fer imparable la recuperació ara de la llibertat de Catalunya i el nostre reconeixement internacional.

Barcelona, 6 de desembre del 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

Xirinacs: “Català, planta’t! Català, posa’t a caminar!”

CRIDA DE SANT JORDI 2003:

 CRIDA A LA MOBILITZACIÓ CÍVICA PEL DIA DE SANT JORDI

DE CARA A LA REALITAT ACTUAL I DE CARA AL FUTUR.

“La sobirania emana del poble i tots els poders i institucions de l’Estat en deriven”. L’article 1r. de qualsevol CONSTITUCIÓ que es consideri a si mateixa democràtica. Estem farts de la insolvència dels Estats. Aquests, gestionats per polítics elegits, assumeixen unes actituds de prepotència insuportable davant el poble que els ha delegat una part de l’exercici de la sobirania. Prepotència i orgull de molts ajuntaments enfront de les reivindicacions de les associacions de veïns i d’entitats. Desinterès de les respectives Generalitats per la unió nacional dels Països Catalans. Menyspreu continuat de l’Estat espanyol davant les legítimes aspiracions de Galícia, Euskalherria i els Països Catalans. Veto dels Estats europeus per cedir la primacia de la sobirania a les nacions d’Europa. En els tractats interestatals, defensa de la integritat de les fronteres estatals vigents, gairebé sempre establertes per guerres opressores i de conquesta, davant de les reclamacions de les nacions sense estat marginades, oprimides i objecte de genocidi. I supèrbia inaudita de les superpotències per fer i desfer nacions, per fer i desfer guerres, exilis, mort d’innocents… canvi de morts per petroli!

El català, que ha estat declarat referent mundial contra la guerra, ¿no t’alçaràs en la diada de Sant Jordi contra l’embargament econòmic, polític, social, cultural, esportiu, comunicatiu… a què estàs sotmès des de fa prop de tres segles? ¿Saps que aquell que no lluita per la seva independència esdevé provincià, submís, infantil? ¿No notes en la teva manera de pensar que ja t’has rendit tot i que encara no ho reconeguis públicament? ¿No copses que els teus polítics governants des de fa vint-i-cinc anys només governen com a col·laboracionistes de l’Estat espanyol? ¿Que l’elogi major cap als nostres polítics és que són grans estatistes… de l’Estat espanyol, no del català que ja ni som ni en serem?

Quan el representant polític traeix el poble, el poder retorna al poble!

Català, la sobirania, l’emancipació, la independència no es demana, es pren!     Català, planta’t! Català, posa’t a caminar!

Lluís Maria Xirinacs
Sant Jordi, 23 d’abril del 2003

Xirinacs: “El deure de la independència”

 EL DEURE DE LA INDEPENDÈNCIA

Pel fet de posar-me testimonialment a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona reclamant la independència dels Països Catalans s’ha suscitat una gran oposició a aquesta idea d’independència. S’han desvetllat els dimonis mig adormits dels independentismes més guerrers, del racisme, de la intolerància, de les fronteres i lleis d’estrangeria, dels atemptats, de les massacres, dels genocidis, etc. ETA, Bòsnia, Kosovo, Txetxènia, etc. ¿No estem millor com estem?

¿S’adonen els que així pensen que cal distingir entre els independents opressors, els dependents oprimits, els independents egoistes i tancats, i els independents oberts i fraternals? ¿S’adonen que si tot es barreja desapareixerà la diversitat que tant preconitzen? ¿S’adonen que si allà on ha nascut i crescut una nació diferent, no es protegeix aquesta font de diferència, desapareixerà la diferència del món? ¿S’adonen que l’internacionalisme és impossible si no hi ha nacions diferenciades? ¿S’adonen que la culpa dels conflictes rau en l’interès privat d’uns empresaris que no respecten les arrels dels treballadors i només busquen pagar menys i lucrar-se més? ¿S’adonen que la causa principal de tants problemes és la llibertat de moviment de capitals, a la recerca del major benefici, que obliga al moviment tràgic dels treballadors? «Els treballadors, deia Marx, no tenen pàtria». Però la persona humana concreta que hi ha darrera el «treballador», sí. Marx, amb la seva precisió característica, hauria d’haver dit: «La força de treball no té pàtria; el treballador, sí». S’usa la força de treball i no s’estudia el treballador, que pertany al grup dels dependents oprimits i que, sovint sense adonar-se’n, en el país de destí, pertany al grup dels dependents opressors.

És il·lustratiu de la confusió mantinguda que la paraula «independència» és un obstacle insuperable per: 1. el Partit Popular (PP), 2. el Partit Socialista (PSC-PSOE), 3. Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-V), 4. Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i 5. la gent de les diferents tendències anarquistes. ¿Com pot ser que grups d’ideologies tan diferents i fins i tot oposades coincideixin en el mateix rebuig?

Tota persona individual o col·lectiva, arribada a la seva majoria d’edat, a la seva maduresa, no solament té el dret inalienable a la seva independència, ans també en té el deure. Qui arribat el moment no exercita la independència, la pren o lluita amb totes les seves forces per aconseguir-la o recuperar-la si l’ha perduda és una persona immadura, infantil, provinciana, còmplice de l’opressió manifesta. Li deia jo a Santiago Fisas, ex Director General d’Esports d’Espanya, actual regidor de l’Ajuntament de Barcelona i militant del PP: «Tu no acceptes la independència de Catalunya. Per consegüent vols la dependència de Catalunya, oi? Digues-ho tu: “Jo vull la dependència de Catalunya”». No va voler dir-ho davant dels altres. I vaig reblar: «Tu allò que vols és que Catalunya depengui de… Digues-m’ho tu: “Jo vull que Catalunya depengui de…” ¿De qui vols que depengui?». No ho va voler dir. És una cosa que ningú amb seny no pot dir sigui conservador, socialista, comunista o anarquista.

La majoria d’edat d’una persona individual marca l’inici del dret i del deure de la seva independència, de la seva sobirania. Això s’accepta socialment i jurídicament. Però, sense cap raó, no s’accepta per a les comunitats o persones jurídiques a nivell social. Es toleren i practiquen tota classe de dependències i subjeccions imperialistes en nom de no sé quin dret indestructible de la pàtria, a la intangibilitat de fronteres sempre establertes a cop de canó. Aquesta sobirania només individualista és el fonament del neoliberalisme salvatge que cerca la massificació homogeneitzadora de la Humanitat per a estandarditzar els productes i obtenir més lucre amb menys cost. També simplifica la feina política (?) i la redueix a l’aplicació d’inexorables lleis deterministes de la física newtoniana.

Una altra objecció comú contra l’afirmació del deure universal a la independència és la falsa convicció de la necessitat ineludible de la interdependència en el dens i integrat món actual. Qui pensa així reintrodueix la dependència per la porta del darrere de la nostra societat. Certament hi ha interdependència, però és vera dependència antidemocràtica, pura ofensa a la dignitat de les comunitats humanes. Cada comunitat cal que sigui verament independent en les seves decisions. I a partir d’aquí, des de la seva existència independent radical pot i deu pactar i consensuar col·laboracions lliures. En un món tan interrelacionat, allò que cal no són les interdependències dels imperialistes, ans estretes col·laboracions lliures a tots els nivells. És manipulat aquell que és instrumentalitzat sense el seu consentiment. Qui consent lliurement no és manipulat, simplement col·labora, que quedi clar, dins de la més estricta independència.

Perquè independència vol dir dues coses: no deixar-se manipular (cosa que agrada a molts) i col·laborar a tots els nivells (cosa que no agrada a molts). L’oblit de la dimensió col·lectiva i comunitària de la independència pot fer a l’anarquisme convertir-se en liberalisme individualista. Caldrà, doncs, esmenar el liberal: «Fes allò que vulguis» amb la correcció llibertària de bona llei: «Però d’acord amb els altres en allò que els afecti».

Lluís Maria Xirinacs i Damians

26 de març del 2000

22-23 nov.: Història Censurada de Catalunya

https://www.inh.cat/articles/Nova-edicio-del-Simposi-sobre-la-historia-censurada-de-Catalunya-

19è Simposi sobre la

Història Censurada de Catalunya

Sala municipal de l’ajuntament d’Arenys de Munt,

el vespre del dv. 22 de nov. i tot el ds. 23

Programa

DIVENDRES, 22 DE NOVEMBRE
(Entrada gratuïta)

Lloc: Sala Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt

—7 del vespre
Presentació del Simposi
Albert Codinas,
President de l’Institut Nova Història
Josep Sànchez, Batlle d’Arenys de Munt
Jordi Bilbeny, Escriptor i investigador
Elisenda Sala i Ponsa, Ceramista

Ponències:
Francesc Jutglar
: «L’horta d’En Ferran Colom a Barcelona. Una proposta d’ubicació».
Vittorio Pedrocchi: «Els terços espanyols i el Gran Capità».
Àlex Vilarroig: «Del relativisme al negacionisme».
Josep Lluís Larriba: «Estratègies per a la internacionalització de la feina de l’Institut Nova Història».

—2/4 de 9:
Brindis d’obertura

—9 del vespre:
Sopar

____________________________

DISSABTE, 23 DE NOVEMBRE
(Entrada: 10€ / Adherits: gratuïta)

—9 del matí: Acreditacions

—2/4 de 10 del matí:
Tònia Vila, Regidora de Cultura: Benvinguda


Conferència inaugural:

Neus Rossell, Psicòloga clínica: «Assetjament psicològic i recerca històrica».


Ponències del matí:

—10 del matí:
Josep Abela: «Els Abela i la presència catalana a Malta. 1283-1530».
David Beltran: «Catalanismes a l’espanyol de Colòmbia».
Miquel Riera: «Anselm Albareda: de Montserrat al Vaticà».
Quim Gibert: «Traces catalanes a Puerto Rico. Notes d’un viatge d’estiu».
Eulàlia Casas: «Brígida Terrer: la mística revolució».

—11 del matí:
Miquel Izquierdo: «Shakespeare és Cervantes: enigma resolt».
Jordi Àlvarez: «A la recerca dels veritables Guifré el Pilós i Duoda».
Pol Bragulat: «La casa d’En Sirvent i el temps de la seva estada a Barcelona».
Lluís Botinas: «L’enorme força actual de la nostra veritable història».
Sergi Turiella: «El bateig de Califòrnia: la toponímia catalana».

—12 del matí:
Lluís M. Mandado: «La vila d’Escatalans: el primer esment del terme “català” al s. X».
Enric Guillot: «Els comtes de Barcelona i la legitimitat de la monarquia hispànica».
Paolo Pellegrino: «La Calandria, primera novel·la en prosa de l’era moderna».
Dani Bello:  «Mitologia nòrdica o mitologia catalana?».
Lluís Batlle: «La font catalana de “en un quítame allá esas pajas”».

—1 del migdia:
Ramon Serrano: «En Colom i altres curiositats a les Corts catalanes del 1701».
Josep Prats: «El flamenc més antic és català».
Joan Cassola: «Les traduccions catalanes medievals de La Bíblia».
Víctor Cucurull: «Angèlica és Urgèllica a l’Orland Furiós»
Montse Camps: «Els argunets catalans de Malta i els arguments de la fonètica»

—2 de la tarda: Dinar (arròs cuinat per l’Ateneu Independentista d’Arenys de Munt)


Ponències de la tarda/vespre:

—5 de la tarda:
Manel Capdevila: «Malta 1429: el Consell Popular»
Josep M. Orteu: «La Historia del rey Canamor y del infante Turiansu hijo: una novel·la catalana passada al castellà»
Pere Baladron: «Similitud de cognoms entre els Colom de Barcelona i els dels Països Baixos»
Joan Casajuana: «Orígens perduts de la guitarra i d’En Juan de la Enzina»
Francesc Magrinyà: «El Coloquio de los perros i la Nació Catalana»

—6 del vespre:
Pere Alzina: «100 mots maltesos d’origen català»
Cesc Garrido: «L’església i catedral visigòtica dels Sants Just i Pastor esmentada com a “St. Iuste”»
Rafel Mompó: «L’Inquisidor Fernando de Montemayor i Sigüença»
Pere Coll: «Els Calders de Barcelona i el seu anagrama»
Vicent-Marc Adell: «El Lazarillo i la literatura catalana»

—7 del vespre:
David Vilasís: «Les plantes de la Mare de Déu de les Roques d’En Lleonard»
Joanjo Albinyana: «Notes sobre el  1r viatge de Carles I per terres valencianes»
Pep Mayolas: «La reina Maria a la Catalunya ginocèntrica del segle XV»
Ivan Giménez: «Antoni de Nebrixa i la substitució de Tarragona per Aragó»
Albert Fortuny: «El cherry picking i el mètode científic»

—8 del vespre: Lliurament de l’«11è Guardó Nova Història» a En Josep Maria Orteu, editor


Conferència de clausura:
Jordi Bilbeny
: «El rostre de “Leonardo da Vinci” demostra que no és “Leonardo da Vinci”»

Establiments on allotjar-se:
Arenys de Munt:
– Art Print Residence: 937938397
– Pensió Garrido: 937951224
– Habitatges turístics a Arenys de Munt:
http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=6734

Arenys de Mar:
– Hostal La Lluna: 937959788
– Pensió La Premsa: 937921808
– Sa Voga: 937959293

Per què no diem que estem presos i que volem recuperar la llibertat?

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA –XII

PUNT DE VISTA CATALÀ – LX

 

És molt senzill:

els catalans estem sotmesos des del 1714 i …

… ARA VOLEM TORNAR A SER LLIURES !

 

És lògic que PSOE, Podemos i demès partits

ocupants de Catalunya ho callin, oi?

 

Però …

… per què també ho callen

JuntsxCat, ERC, CUP, … ,

ANC, Òmnium, … ,

Universitats, intel·lectuals, …

que es diuen catalans ?

 

El judici contra el 7è (que no el 131è) President de la Generalitat és una més de les nombroses situacions que aquests darrers deu anys permetrien prendre forta consciència del que els catalans sentim però no sabem: que estem presos de Madrid des de fa tres segles, i que del 2009 ençà estem dempeus un altre cop (recordeu: “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”) per recuperar la llibertat.

Els catalans ho sentim perquè cada dia -cada moment!- patim les conseqüències que Barcelona, l’11 de setembre de 1714 i després de 414 dies de setge, va haver de capitular (que no rendir-se) davant de les tropes franceses, sobre tot, i castellanes. Exactament una setmana després, el 18, capitulava la darrera plaça catalana: Cardona.

Com a conseqüència, després de més de set segles de ser-hi, l’Estat Europeu “Principat de Catalunya”, el primer Estat Europeu Constitucional i el més poderós durant segles, desapareix dels mapamundis. I els catalans sentim des d’aleshores que estem presos a casa nostra, vivint en unes condicions que un castellà (i, en general, qualsevol no-català) no resistiria ni 12 hores si de sobte visqués en les mateixes condicions que nosaltres vivim cada dia. Ho vaig escriure fa gairebé tres anys a “I si un castellà visqués de sobte 12 hores com els catalans?”, i demano ajut per ampliar-ho, escriure llibres, fer-ne obres de teatre i de cinema, etc.

Però els catalans no ho sabem perquè TOT el que diuen TOTS els nostres dirigents (polítics, jurídics, universitaris, mediàtics, culturals,…) que surten en qualsevol de TOTS els mitjans de comunicació catalans processistes (i no-processistes) falsifica la nostra situació real, amagant-nos aquesta qüestió decisiva: que des del 1714 els catalans senzillament no existim.

Efectivament, fa 305 anys que els catalans no existim en tant que catalans. I és també la trista actual realitat: els catalans només existim en tant que “ciudadanos españoles en territorio catalàn”, és a dir, en tant que catalans-sotmesos que ens neguem a nosaltres mateixos com a catalans. O sigui que els catalans només existim si renunciem a ser catalans lliures (catalans lliures que vam ser fins 1714, quan érem el poble més lliure d’Europa) i acceptem ser “ciudadanos españoles”. Més exactament, se’ns obliga a ser “ciudadanos españoles todos libres e iguales”. Però com que els catalans som diferents, per fer-nos “iguales” se’ns impedeix ser “libres”.

I això és un aspecte del GENOCIDI CATALÀ que patim des de fa cinc segles …. amb el silenci -i, per tant, amb la complicitat- de TOTS els nostres dirigents actuals en TOTS els àmbits de la societat “catalana”, que “no veuen” el genocidi català que executa Madrid/Castilla/Estado-Español.

Però és lògic: després de cinc segles de genocidi, i sobre tot estant durant els tres darrers segles envaïts militarment i civil, ocupats i espoliats, és coherent amb aquesta situació del Poble Català que TOT el que a Catalunya està en situació de poder, ho està gràcies a Madrid i, per tant, està més o menys explícitament al servei de Madrid.

Per això -entre molts altres possibles exemples- els nostres dirigents

*silencien

—que el Principat de Catalunya mirava sobre tot cap a l’Est i el Nord

—que des dels seus inicis el 174 destrunit l’Estat Catlà, l’”Estado-Español” és -i no pot deixar de ser- presó de nacions i genocida de pobles

—que fa tres segles que estem ocupats

—que patim genocidi des de fa cinc segles

—que volem que els invasors/ocupants/espoliadors/genocidis marxin de la nostra terra catalana

—…

*i, en canvi, ens empenyen

—a mirar cap a l’Oest (una variant de la Síndrome d’Estocolm?)

—a dialogar/negociar amb Madrid

—a renunciar a la nostra autèntica Història i als nostres Drets Històrics

—a votar, per pixar-se cada cop en els resultats de les votacions i a continuació proposar una nova votació

—a exercir “el Dret a l’autodeterminació” quan, malgrat que tenim dret al “Dret a l’autodeterminació”, el nostre camí des del Punt de Vista Català és el de reprendre la continuïtat amb la nostra Història afirmant-nos com a Principat de Catalunya ocupat des del 1714 i exigint que l’invasor/ocupant/espoliador/genocida marxi de la nostra terra

—a demanar ara votar en “un referèndum com Escòcia” silenciant que el 2014 a Escòcia els hi van robar la victòria amb una tupinada enorme (que no van veure els “observadors internacionals” com Elisenda Paluzie, Anna Arqué, Eduardo Reyes, … )

—…

Aquesta ha de ser la pedra angular per comprendre que els catalans només tornarem a ser lliures si seguim construint la nostra pròpia Via Catalana a la independència/llibertat. L’estem construint amb la nostra mobilització massiva que ja dura deu anys. Però ara cal reorientar-la. Cal entendre que, encara més que Madrid, el principal obstacle per reconquerir la nostra independència/llibertat són la Barcelona i la Catalunya oficials, que actuen al servei de Madrid.

I la innovació que aportarà la Via Catalana a la llibertat de tots els pobles actualment sotmesos, és que els líders naturals del Poble Català assumeixin/assumim la responsabilitat i la direcció, desplaçant als dirigents processistes que han impedit repetides vegades (11-S del 2012, 9-N del 2014, 27-S del 2015, 10-O i 27-O del 2017, cada dia des del 21-D del 2017 amb majoria de 70 escons “independentistes” al Parlament) assolir la independència.

L’audiovisual “LA MENTIDA, el documental de LA VERITAT” (en català … i també en castellà … i aviat en anglès) fa un bon resum, en hora i mitja, del mal camí seguit fins avui … i de com redreçar-lo!

I en els nombrosos articles d’aquest blog i en els 120 programes de Radio Hadrian hi trobeu centenars d’arguments i milers de dades que són llambordes de la Via Catalana … en construcció col·lectiva dels qui volem recuperar la independència/llibertat!

Barcelona, 20 de novembre del 2019, a les 17:14

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

Comentari i resposta a Amazon

Amazon

 

Comentari negatiu a

i resposta meva

El llibre “Traïció a la independència” (segona edició, corregida i ampliada) es pot encarregar a qualsevol llibreria (dient que la distribuïdora és “Nus de llibres”, que el serveix en un parell de dies), i també es pot comprar per Amazon.

Ahir vaig entrar a la pàgina del llibre a Amazon i després de cinc breus “Opiniones de clientes” positives, em vaig trobar aquesta:

“Vigileu amb aquest personatge. És un personatge tòxic. És al darrere del reportatge de Youtube que ataca l’idependentisme anomenat “La Gran mentida”, on relata que fent una vaga de fan va acabar en un psiquiàtric una pila de mesos. L’objectiu d’aquest llibre i del reportatge és impulsar un nou partit polític que no coneix ningú anomenat directe68 mitjançant difamacions i mitges veritats.”

Com que vaig veure que les opinions es poden comentar, i suposant que el comentari es veuria a continuació de l’opinió, vaig redactar això:

“Qui és tòxic és tu … potser sense mala intenció. El documental es diu “La mentida”. I En David Raventós no “És al darrere” sinó al davant com a co-guionista, i no s’amaga. El documental dura 1:37:54. Dóna informació gairebé tota desconeguda… perquè és censurada (p. ex., els primers 18 m. expliquen l’enorme frau electoral que va fer perdre el referèndum escocès del 2014, el referèndum que tan reclamen els líders processistes mentre en silencien la tupinada) i si ataca quelcom, no és l’independentisme sinó el processisme. La part dedicada a la vaga de fam (que no dius que era PER LA INDEPENDÈNCIA) ocupa 3 m. 16 s. del documental. Començada el 3 de maig del 2016, va ser censurada i represaliada tancant-lo contra la seva voluntat en el psiquiàtric de l’Hospital del Mar, on va anar voluntàriament el 17 de maig a fer-se un control per tranquil·litzar a la família; li van donar l’alta el 18 de juliol. Per cert, també ha estat censurada una segona vaga de fam PER LA INDEPENDÈNCIA que En David Raventós ha fet de l’1 al 30 d’aquest octubre. I ni el llibre ni el documental amaguen el partit fundat el març del 2018 “Directe-68” que, si “no coneix ningú” després de 18 presentacions públiques (a 16 ciutats de Catalunya i a dos barris de Barcelona) i moltes altres activitats, és justament per la censura del mitjans de comunicació “independentistes” (i també dels mitjans anti-independentistes). La censura que justament trenquen el documental “La mentida” i aquest llibre. I queda clar que els recomano a tothom qui vulgui tenir més elements per entendre què realment passa a Catalunya … i al món.”

Però he comprovat que aquest comentari meu només el veu qui entra a posar el seu propi comentari a l’opinió. O sigui que tan sols qui vol fer un comentari nou, es troba aquest meu.

En aquesta situació, decideixo publicar-lo al meu blog per a que tingui més ressò.

Barcelona, 20 de novembre del 2019, a les 12:58

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)