NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!!!!!

“Si m’enganyes un cop, la culpa es teva;

si m’enganyes dos cops, la culpa es meva”.

Proverbi àrab

 

Adaptació catalano-processista fins ara:

“Si m’enganyes quatre o més vegades… ¡la culpa és de Madrid!”

 

Versió catalana a partir d’ara:

“Ens heu traït

(com a mínim)

el 9-N del 2014;

el 27-S del 2015;

els 1, 3, 10 i 27-O del 2017;

CADA DIA des del 27-S del 2015 al 21-D del 2017, amb majoria de 72 escons;

CADA DIA des del 21-D del 2017 fins avui, amb majoria de 70 escons.

 PERÒ NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!!!!!”

 

“Aquella mateixa nit (del 5 de maig del 1977) (…) vaig emprendre una (…) vaga de fam.

La primera acció meva en què els adversaris eren els meus antics companys de lluita antifranquista.

No seria la darrera.

A partir d’ara, l’enemic «nacional i de classe» era més a prop.

Aquest dia marcava un canvi fonamental de la lluita.

La mort en la nostra societat no només amenaçava des de fora.

També ascendia feréstega des de dintre.”

Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders, volum II, pàg. 244-245

 

“(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble”.

Lluís M. Xirinacs en el seu comiat al retirar-se conscientment a morir.

Barcelona, 6 d’agost de 2007

 

NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!!!!!

No, Jordi, Jordis i tots els altres traïdors:

NO us deixarem PAS que ho torneu a fer !

El procés i tots els dirigents processistes esteu acabats. ÉS L’HORA DELS LÍDERS NATURALS DEL POBLE!

Ho vam començar el 12 de setembre del 1714.

Cada cop que hem recuperat forces, ens hem aixecat per recuperar la llibertat. Per això “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”.

Vau trair l’onada de mobilitzacions dels anys 70. Però els catalans tenim la gran sort que Xirinacs ho va explicar detalladament en els tres volums (mil pàgines) de La traïció dels líders, amb noms i cognoms… els vostres –com En Jordi Sánchez, encara traint ara des de la primera línia- o els dels traïdors autonomistes que van ser els vostres mestres i patrocinadors.

Ho hem reprès el 2009 amb les Consultes per la Independència (que vau anul·lar amb l’ANC), amb Reagrupament (que vau rebentar amb Solidaritat per a continuació carregar-vos Solidaritat des de dins), i 3) amb el Cercle Català de Negocis (que vau controlar i neutralitzar, intentant-lo destruir).

Aquest deu anys de mobilització massiva ens han ensenyat que només els dirigents catalans processistes traïdors podeu impedir el nostre alliberament. Ho hem aprés a cops, i ara ho sabem molts. I encara moltíssims més catalans senten la vostra traïció en el cor i en l’ànima… o des del llit, malalts i deprimits a conseqüència de la vostra perfídia. I, a més, per culpa vostra des del 9-N del 2014 més de 200.000 catalans que desitjaven morir lliures, han mort presos… com des del 1714 han nascut i mort preses 12 generacions de catalans. Tots els catalans actuals hem nascut presos. Però ara, malgrat vosaltres, encara tenim l’oportunitat de recuperar la llibertat i poder viure lliures fins a, de nou després de 304 anys, morir lliures.

I durant aquests 10 anys, en un moment o altre, tots els catalans hem tastat la llibertat I ARA LA VOLEM TOTA, LA LLIBERTAT!!!

I recuperarem aviat la llibertat … necessàriament passant per sobre vostre, que en sou l’obstacle principal.

I aleshores sabreu el que és la Justícia Catalana amb Dret Català, on la traïció a Catalunya que heu comès serà el delicte més greu.

Res a veure ni amb el vostre empresonament actual ni amb aquest “juicio”, que us protegeixen davant d’una part encara nombrosa del poble català (ironia… i psicologia inversa: els traïdors convertits en herois!). Per aquesta raó vau anar en l’AVE a entregar-vos voluntàriament (cap autèntic pres polític va voluntàriament a entregar-se!) a Madrid. I d’altres van fugir del poble català, no de Madrid, disfressant-se d’exiliats! I TOTS vosaltres -des de la presó, des de l'”exili” o amb el cul encara a les butaques de la Generalitat (o dels “Ayuntamientos”!)- continueu la vostra tasca traïdora.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE !!!

Barcelona, 15 de juny del 2019

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras (Barcelona, 1944)

Investigador independent

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

OTGER CATALÓ: història o llegenda?

Dimarts, 18 de juny del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Passatge de Gaiolà, 24, local

entre c. Mallorca i c. València, al costat del c. Sicília. A 130 m. de la Sagrada Família

Metro: L2 i L5 Sagrada Família; L4 Verdaguer. Bus: 6, 19, 33, 34, H10, D50, V19, M24

Activitat gratuïta

Conferència

Col·laboració amb l’A·R·H·L·C

(Associació per a la recerca de la Història i les Llibertats Catalanes)

OTGER CATALÓ

i els nou barons de la fama:

història o llegenda?

Per MIQUEL MANUBENS, impulsor de Patriotes per la Devolució (devolució.cat) i de l’ARHLC

Dj. 6: David Raventós presenta DIRECTE-68 a Rubí

Rubí (Barcelona)

Dijous 6 de juny, de 18:30h a 20:30h

Auditori de Rubí FORMA, Rambleta de Joan Miró, s/n
https://goo.gl/maps/WrpeFxwZHAam51hM9

DIRECTES A LA INDEPENDÈNCIA

Presentació pública del partit Directe-68,

impulsat per En DAVID RAVENTÓS

    NOTA: Jo (Lluís Botinas) sóc convidat a fer-hi una breu contribució aportant continguts complementaris de LA GOTA CATALANA, i també hi porto la corresponent documentació (quaderns, llibres, joc de mapes mostrant abans i després de 1714, mapamundi 1573, …)

Rubí (Barcelona)

Dijous, 6 de juny, de 18:30h. a 20:30h.

Presentació de Directe 68,

a càrrec de David Raventós Gaset

llicenciat en dret, activista polític

i president de Directe 68

Lluitem junts contra la censura

#ProuCensura

i per la independència del nostre poble


Visca Catalunya de nou lliure!

 

També es pot seguir en directe des de Ràdio Catalunya Universal www.catalunyauniversal.cat

Conferència patrocinada per:

Resistència Independentista Catalana
Directe 68
Radio Hadrian
Ràdio Catalunya Universal
Caixa per la Resistència
Joves Directes cap a la Independència

Directe 68

info@directe68.cat

Dc. 5: “Joana de Castella, ¿estava boja?”

Dimecres, 5 de juny del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Passatge de Gaiolà, 24, local

entre c. Mallorca i c. València, al costat del c. Sicília. A 130 m. de la Sagrada Família

Metro: L2 i L5 Sagrada Família; L4 Verdaguer. Bus: 6, 19, 33, 34, H10, D50, V19, M24

Activitat gratuïta

Conferència

Col·laboració amb l’A·R·H·L·C

(Associació per a la recerca de la Història i les Llibertats Catalanes)

 

JOANA DE CASTELLA,

ESTAVA BOJA?

EN QUINA PRESÓ LA VAN TANCAR?

Per DANIEL IBÀNYEZ (Vigo, 1940). Perit industrial, empresari, músic i investigador independent. Autor de “La mort de Carles I a la Murtra. De les abdicacions de Brussel·les a l’assassí Felip II” (Llibres de l’Índex, 2017)

El “Juicio” mostra que estem ocupats

“JUICIO” – 6

 

El “Juicio” mostra que estem ocupats

 

I els ocupants no són

ni feixistes,

ni ‘immigrants’,

ni, menys, ¡catalans!

 

NOTA PRÈVIA: Intencionadament, aquí no faig cap menció de les declaracions i altres actuacions (i no-actuacions) dels dirigents traïdors que, protegits com estan del poble català a la presó (així com d’altres dirigents traïdors estan protegits havent fugit del poble català en el que en diuen “exili”), es continuen dedicant des de la presó i des del “juicio” (i també els altres des de l’ “exili”) a enfosquir i a podrir el que jo i altres procurem aclarir i regenerar. En particular, TOTS-TOTS-TOTS ens porten cap a la trampa mortal d’exercir el Dret d’Autodeterminació (al que tenim dret, però que no és el nostre camí) mitjançant votar un referèndum pactat i vinculant, que és la manera democràtica que té l’ordre mundial i l’“Estado-Español” d’impedir que tornem a ser lliures. Ja ho aniré desenvolupant en propers articles.

 

Cada imatge del “Juicio al proceso” mostra als catalans (i també als no-catalans) que els castellano-estadoespañoles manen, i que els catalans els hi estem sotmesos.

El simple fet que tot el “Juicio” es desenvolupi en la “lengua del imperio” (és a dir, en “castellano”, ja que encara es creu que l’imperi va ser suposadament construït per “el Reino de Castilla”) confirma que ells són els nostres invasors/ocupants/espoliadors/genocides, i que nosaltres som els seus envaïts/ocupats/espoliats/genocidats. Resumim-lo en que des del 1714 hi ha ocupants i ocupats: els ocupants són ells (els castellans-i-assimilats) i els ocupats som nosaltres (els catalans, es sigui català bé per família o bé per elecció voluntària).

Considero que aquest conflicte ocupants-ocupats és el criteri més important per entendre la realitat profunda del què està passant a Catalunya UN ALTRE COP (recordeu: “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”) des del 2009.

Cada escena del judici, explicada amb aquest criteri, amb aquest contingut, amb aquest enfocament, amb aquest significat, permetria que cada dia milers de catalans passessin del seu subconscient al seu conscient -i a continuació, del seu conscient a la voluntat i a l’acció personal i col·lectiva!!!- el fet que des de fa 304 anys ells són els nostres opressors, i trauria a la llum del dia que el que nosaltres ara volem és RECUPERAR LA LLIBERTAT que ells ens van arrabassar el 1714 (per cert, amb la imprescindible actuació de l’exèrcit francès, ja que les tropes castellanes soles no ho haguessin aconseguit mai).

La prepotència dels interrogadors -siguin “los fiscales generales”, “la abogacía del Estado”, “la acusación particular” o “el presidente del Tribunal, juez Marchena”, tots “Excelentísimos” o més- fa recordar la lletra d’“Els Segadors”: “A darrere aquesta gent / tan ufana i tan superba”.

I l’ocupació queda reflectida en la part que de veritat diuen els “Guardias Civiles”, els “Policías Nacionales”, els “Letrados”, etc., en els seus testimonis:

—“Nos miraban con odio y con desprecio”,

—“Gritaban ‘¡Fora les forces d’ocupació!’, ‘Marxeu!’, ‘Passiu bé, passiu bé…i fins mai més!’, etc.”,

—“Defendían lo que nos queríamos llevar como si fuese propiedad suya”,

—“Querían impedir que hiciesemos nuestra misión, que estaba siempre ordenada por un juez”,

—“Primero obstaculizaban que pudiesemos entrar, y luego querían impedir que nos fuesemos llevándonos lo que habíamos requisado”,

—“Hacían murallas humanas”,

—“No obedecían”,

—“Se movilizaban por cientos en muy poco tiempo”,

—etc., etc., etc.

Em sento orgullós de formar part d’aquest poble català que, des del 2009, està tornant a demostrar any rere any una persistència admirable i una enorme capacitat d’autoorganització, acceptant-ne la responsabilitat i els riscos. El salt qualitatiu que falta és assumir la direcció total d’aquesta mobilització orientant-se obertament a recuperar la llibertat i a tornar a posar Catalunya en els mapamundis com l’Estat Europeu que som, ara ocupat de 1714 ençà, i aviat de nou independent.

O sigui: reconèixer i explicar que els catalans estem ocupats a casa nostra fa 304 anys pels ocupants castellano-estadoespañoles, reorienta el que estem fent cap a posar com objectiu central i prioritari recuperar la llibertat respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español, i que, per tant, nosaltres no hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures, sinó que, senzillament, els ocupants han de marxar de la nostra mil·lenària terra.

Adoptar aquest Punt de Vista Català té moltes importants conseqüències, que cal anar esbrinant. Vet aquí tres:

*** QUEDI CLAR: EN UNA CATALUNYA DE NOU LLIURE, HI HAURÀ DE TOT.

Probablement encara més que en qualsevol altre poble (a causa que nosaltres vam ser durant segles el poble més lliure d’Europa), en el poble català de nou lliure hi haurà de tot i en tots els àmbits.

I en l’àmbit polític, hi haurà tot el ventall de posicions ara existents (des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra) més les noves posicions que inventarem, ja que bastants catalans hem arribat a la dura, viscuda, patida i treballada conclusió que l’actual ventall no ofereix res que valgui la pena viure. A més, quan, per exemple, les CUP o el PDeCat volen (suposadament) una Catalunya independent però amb la condició que sigui, respectivament, “comunista” o “neoliberal”, ambdós són un obstacle a recuperar la llibertat de Catalunya, ja que automàticament es posen en contra els catalans que tenen por -per cert, amb moltes raons potents els dos- del “comunisme” o del “neoliberalisme”, respectivament.

I en l’àmbit lingüístic, quan, per exemple, Oriol Junqueras personalment i el seu partit ERC a remolc proposen una “República Catalana bilingüe”, estan obstaculitzant doblement que Catalunya torni a ser lliure: perquè hi ha catalans que no volen una República, i perquè hi ha catalans que saben que el bilingüisme acceleraria la mort de la llengua catalana.

Abans de discutir i barallar-se per quina Catalunya lliure vol cada català, cal aconseguir primer la llibertat de tots nosaltres en una Catalunya de nou independent. Ja després decidirem com ens organitzem políticament, com funcionem lingüísticament, etc.!

*** QUEDI CLAR: L’AMENAÇA FEIXISTA ÉS UN ENGANY.

A Catalunya no hi ha actualment cap amenaça feixista sinó quelcom totalment diferent: l’actuació violenta contra els catalans d’una part dels ocupants de Catalunya, sumats a l’actuació violenta d’una part dels castellano-estadoespañoles que es desplacen de cacera fins aquí a recordar-nos que fa segles que  estem envaïts/ocupats/espoliats/genocidats per ells i per tot l’Estado-Español. Com cas particular, ja he explicat que el pitjor fruit de VOX són els anti-Vox perquè els anti-VOX ajuden a amagar que VOX és una fracció agressiva i bocamolla dels ocupants.

Té sentit parlar de feixisme quan DINS D’UN MATEIX POBLE, una fracció de la població violentament ataca a la resta i li impedeix actuar lliurement. Però NO ÉS EN ABSOLUT aquest el nostre cas. I, per cert, fa ja bastants anys vaig conèixer feixistes catalans que eren decididament independentistes. M’agradaria retrobar-los ara…

Parlar d’“atacs feixistes” sembla molt radical i combatiu però falsifica tota la situació: presenta com a conflicte intern català el que és un conflicte entre la nació ocupada que vol alliberar-se, i l’Estat ocupant que vol continuar sotmetent-nos. Parlar de “feixistes” serveix de tapadora per no dir el que és important i verdader, i que canviaria tota la situació a favor nostre: són ocupants! I es converteix en un obstacle a la independència/llibertat del poble català.

*** QUEDI CLAR: UN OCUPANT NO ÉS UN “IMMIGRANT” NI, MENYS ENCARA, ÉS UN CATALÀ.

Primer cal saber que -pel que he anat descobrint- al Principat de Catalunya i a la Nació Catalana NO existia el concepte “immigrant” (i per això poso les cometes), sinó que a qui arribava a casa nostra se l’anomenava “nouvingut”. I, lògicament, aquí des de sempre hi ha hagut nouvinguts pel simple fet d’estar a la costa, d’on també sortíem a ser “nouvinguts” respecte d’altres pobles d’arreu del món.

Mentre vam ser un Estat Europeu, el primer Constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714, per aquí passaven molts estrangers i els que es quedaven eren “nouvinguts” que encara no sé quines condicions havien de complir per passar a ser ciutadans catalans. Sí sé que els castellans eren estrangers aquí, i viceversa. I dins de la Nació Catalana, els aragonesos també eren estrangers malgrat formar part de la Confederació, mentre que els mallorquins eren catalans de dret (i per això no hi havia Corts Mallorquines sinó que els representants mallorquins tenien plaça directament a les Corts Catalanes) i els valencians podien ser ciutadans catalans via ius solis (és a dir, per residir al Principat) o via ius sanguinis (és a dir, per tenir avantpassats catalans), i els valencians sí tenien les seves Corts.

Ara som un Estat Europeu, el Principat de Catalunya, ocupat de 1714 ençà per Madrid/Castilla/Estado-Español. Per tant, actualment només hi ha “ciudadanos españoles residentes en territorio catalán”. Sembla que només el 30% com a màxim som catalans per família. Un percentatge important (el 40%? Més?) dels nouvinguts (de fa 100, 70, 50 30, 20, 10, 5 anys) han escollit lliurement ser catalans. Això significaria que entorn al 50% dels actuals “ciudadanos españoles residentes en territorio catalán” som catalans (els catalans per família més els catalans per decisió voluntària). La resta, ara no són catalans sinó ocupants de Catalunya i, per això, per exemple, ni se’ls hi passa pel cap aprendre a parlar en català.

Però considero que si amb tranquil·litat i respecte però amb molta fermesa els hi diem que no són catalans sinó que són ocupants de la terra catalana, molts deixaran de ser-ho. Per què? Perquè considero que la majoria actuen com ocupants (votant a C’s, anant amb banderes del “Reino de España”, volent “preservar la unidad de España”, etc.) de manera subconscient (de manera anàloga a que molts catalans s’estan mobilitzant de manera subconscient per recuperar la llibertat de Catalunya, però no de manera conscient a causa que els dirigents processistes amaguen aquest contingut profund dient que “la independència és una qüestió política”). Però aquests encara “ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán” han trobat treball aquí, s’han instal·lat de manera estable, s’han casat i tenen fills, veuen que el seu futur està aquí i en absolut voldrien ser conscientment ocupants de la terra catalana on viuen ni tampoc carcellers del poble català que els ha acollit. I així es reduiria la seva base i, paral·lelament, s’eixamplaria la nostra sense fer cap tipus de concessió.

I sorgeix una pregunta: Si comencem a fer que el “Juicio” en marxa mostri això… ¿deixaran de retransmetre’l?

Barcelona, 3 de juny del 2019

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras (Barcelona, 1944)

Investigador independent.

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

Dl. 3: “El ‘Juicio’ NO és una farsa. És una oportunitat”

Dilluns, 3 de juny del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Passatge de Gaiolà, 24, local

entre c. Mallorca i c. València, al costat del c. Sicília. A 130 m. de la Sagrada Família

Metro: L2 i L5 Sagrada Família; L4 Verdaguer. Bus: 6, 19, 33, 34, H10, D50, V19, M24

Activitat gratuïta

Trobada amb Lluís Botinas

EL “JUICIO” NO ÉS UNA FARSA.

ÉS UNA OPORTUNITAT.

VEIEM-HO …

… I APROFITEM-LA !

Aquest “Juicio” és un greu perill per la independència/llibertat de Catalunya. Sobre tot perquè el ‘Juicio al proceso’ forma part de l’operació de protecció i reforçament dels traïdors, estiguin aquests empresonats, “exiliats” o asseguts a les butaques de la Generalitat i del Parlament.

Però aquest “Juicio” també demostra cada dia de manera clara que els ocupants són ocupants i que els traïdors són traïdors. Per això els líders naturals del Poble Català hem d’aprofitar-lo per assumir la responsabilitat d’impedir la desfeta a que uns i altres ens porten, i, al contrari, dirigir la independència/llibertat de Catalunya.

PER PREPARAR LA TROBADA:

Vídeos:

I ara, què fer? Explicació breu de la situació a Catalunya https://www.youtube.com/watch?v=R2AgnFt1WIk     12:27

I ara, què fer? Explicació extensa de la situació a Catalunya https://www.youtube.com/watch?v=SHbDPJRybEY    27:05

Articles:

Document que demostra la traïció de TOTS el 27-O: Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017;  Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?No anomenar-los “Traïdors” ?“JUICIO”-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des del 1714“JUICIO”-2: L’autodeterminació és una trampa mortal!“JUICIO”-3:  Com el 27-O ens van trair TOTS?-Forn: “La DUI es va llegir, no votar”“JUICIO”-4: El concepte català d’autoritatTens necessitat de ressituar-te?Directe-68, fruit d’una Vaga de Fam represaliadaA qui votar? Ni a cap traïdor ni a cap ocupant!

A qui votar? Ni a cap traïdor ni a cap ocupant

PUNT DE VISTA CATALÀ – XLVII

 

A qui votar en les eleccions del 26-M?

 

Ni a cap traïdor

ni a cap ocupant!

 

Per tant… a ningú, oi?

 

Proverbi àrab:

“Si m’enganyes un cop, la culpa es teva; si m’enganyes dos cops, la culpa es meva”

Adaptació catalano-processista:

“Si m’enganyes quatre vegades… ¡la culpa és de Madrid!”

 

Com que el text que estava redactant s’allarga molt, finalment em limito a:

 

EXPOSAR AQUEST PREVI

Cal tenir ben present que si aquest 26 de maig encara hi ha eleccions convocades per Madrid és perquè els dirigents catalans processistes han impedit diverses vegades (com a mínim: el 9-N del 2014, el 27-S del 2015, el 27-O del 2017, i avui mateix atès que tenen majoria de 70 escons al Parlament de Catalunya) la independència/llibertat de Catalunya.

Des del 2009, només dirigents catalans que es presenten com independentistes han pogut impedir la independència/llibertat de Catalunya. Impedir la independència/llibertat de Catalunya no ho poden fer ni els dirigents polítics representants de les tropes civils d’ocupació de Catalunya (C’s, PP), ni els dirigents polítics catalans botiflers obertament traïdors (PSC, Comuns), i no ho poden fer senzillament perquè els catalans independentistes no confien gens ni mica en ells.

Però impedir la independència/llibertat de Catalunya ho han fet, i inevitablement ho continuen i ho continuaran fent els dirigents processistes (disfressats d’independentistes quan en realitat estan contra la independència/llibertat de Catalunya) mentre no els destituïm i reemplacem (CDC/PDeCAT/Puigdemont, ERC, CUP, ANC, Òmnium,…). Senzillament, TOTS-TOTS-TOTS són traïdors ja que TOTS-TOTS-TOTS han traït al Poble Català.

 

REMETRE al breu intercanvi que vaig publicar el dia 25 d’abril: A qui votar? el 28-A. S’hi troba bastants enllaços a texts i gravacions (gairebé tots meus) que considero importants per decidir què fer aquest 26-M. I per “coses” de més substància!

 

I ESCRIURE BREUMENT la resposta a “A qui votar?”:

D’entre els nostres dirigents processistes (autonomistes de 1978 ençà, i a partir del 2009 obligats per la mobilització del Poble Català a reciclar-se en processistes disfressats d’independentistes), TOTS-TOTS-TOTS traïdors al Poble Català,

JO NO VULL PAS ESCOLLIR

—QUINS TRAÏDORS ENVIO A EUROPA

per a que tinguin més pes internacional i així puguin continuar INTERNACIONALITZANT LA TRAÏCIÓ AL POBLE CATALÀ (en particular, la “traïció democràtica”: demanar la mediació internacional per arribar a aconseguir de Madrid “un referèndum pactat i vinculant per tal d’exercir el nostre dret al Dret d’Autodeterminació, un referèndum com Escòcia”)

—ni tampoc QUINS TRAÏDORS ENVIO ALS “AJUNTAMENTS”,

castellanada que a partir del 1714 tradueix-per-força “Ayuntamientos” al català. És molt significatiu que cap candidatura “independentista” pretengui ni tan sols recuperar els noms de les institucions locals catalanes d’abans de 1714: comú, universitat, paeria, batllia, batlle,… (ajut per aprofundir-ho!)

Barcelona, 25 de maig del 2019

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras (Barcelona, 1944)

Investigador independent.

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714