Dt. 12: FOMENKO: el XVIII es dissenya la Història que ara s’ensenya

Dimarts, 12 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre.

Conferència/debat (gratuït).  90 min.: 45 d’exposició i 45 de debat obert

 Local cedit per Plural-21: Carrer Cartagena 230, 5è 1a, Barcelona.

L’ABC D’EN FOMENKO

L’Univers Històric Global, un disseny del segle XVIII

Temàtica:

Aquesta conferència versa sobre la Nova Cronologia Històrica Global dirigida pels matemàtics A.T. Fomenko i G.V.Nosovskiy. De què parla? Doncs de la manipulació de la Història, que inclou el mapa cronològic que es dissenya a mida que es promou el relat bíblic.

Introducció i proves de la manipulació de la història: https://andreumarfull.com/nc-catala/

Una conspiració? No: és una reconstrucció, resultat de la transformació del poder al Món, que té lloc als segles XVII i XVIII.

Fil argumental (introducció):

Al segle XVI es compila el primer Almagest, l’enciclopèdia de les datacions astronòmiques, i no és fins aleshores que es pot predir (al passat i al futur) els eclipsis. Amb aquesta tècnica, es crea un passat immemorial dotant-lo de falsos eclipsis solars i lunars, per fer-lo infal·lible. Però es van equivocar amb els càlculs, i ara es pot demostrar que hi ha una manipulació. De la mateixa manera, al segle XVII i XVIII es promou el “martiri” cristià que crea el Santoral Catòlic, la llegenda dels Papes i els falsos orígens de totes les nacions, incloent-hi imperis llegendaris, del Món. De fet, es publiquen els llibres del passat recent, ja que la impremta no apareix al segle XV, sinó després, per allunyar el passat “medieval” del segle XVII.

Això és un dels fils traçats per la “Nova Cronologia”, que per raons òbvies no gaudeix del suport acadèmic. És un tema controvertit, però aporta moltes raons per a comprendre, amb una lectura diametralment oposada a la versió acadèmica oficial, el poder d’Europa al segle XVIII, la colonització cristiana i l’imperialisme econòmic posterior que s’acaba imposant.

Per ANDREU MARFULL (Barcelona, 1971), arquitecte i doctor en Geografia. La seva línia de recerca és la crítica a l’economia política del poder, de la narració històrica que el justifica i dels valors que s’hi edifiquen. És l’únic col·laborador català (i també l’únic de tot l’“Estado-Español”) de l’equip del Dr. Fomenko.

ORGANITZA: Lluís Botinas (Barcelona, 1944). Correspondència: lagotacatalana@gmail.com

Investigador independent. Impulsor de LA GOTA CATALANA
per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i de nou el 1939,
i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA,
impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

A Brussel·les per canviar qualitativament la situació

QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ? – IV

 

Octavetes, rètols, cartells, pancartes, lemes, cançons, etc.

A Brussel·les per canviar qualitativament la situació:

Explicitem el punt de vista català i avancem en alliberar la República del Principat de Catalunya

Considero que està molt bé fer una demostració més de força dels catalans i anar a Brussel·les per exigir la llibertat dels presos polítics (per cert, cal incloure-hi d’una vegada En Sandro Rosell, que porta més de sis mesos tancat per ser independentista i per ordre de la mateixa Jutgessa Lamela) i el retorn dels que van marxar, esquivant així la repressió estadoespañola.

Des del punt de vista català de la justícia, és important fer entendre a tothom que la concepció castellana del dret, “El Rey es la ley”, ha canviat de forma però no de contingut, i ha evolucionat en l’actual concepció estadoespañola: “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente”, que queda simbolitzada per “el palco del Bernabeu”. El Derecho Castellano és absolutista, de dalt cap a baix. En canvi, el Dret Català va ser creat pel poble més lliure d’Europa, i és de baix cap a dalt, del poble a l’autoritat, i va ser capdavanter, generant -entre moltes més “coses”- les primeres Constitucions i el primer Tribunal Constitucional (el Tribunal de Contrafaccions el 1702). Per això cal conèixer i retornar al Dret Català, a les Constitucions Catalanes i a les formes de govern catalanes (que, en particular, impedien la corrupció social). Cal efectuar-ne la devolució (la DEVOLUTION) i restablir la República del Principat de Catalunya.

I, a més, a Brussel·les estaria encara millor que milers de catalans independentistes mostressin que per ells “independència” és sinònim de “llibertat”, i que “Visca Catalunya lliure!” significa acabar ara amb el sotmetiment que els catalans patim des de 1714.

Caldria deixar ben gravat a Europa i a tot el món, clar i català… i també en tots els idiomes, que 1714 va significar un abans i un després:

—fins el 10 de setembre de 1714, la República del Principat de Catalunya era un Estat Europeu, el primer constitucional, independent. I per això la Nació Catalana, virregnats inclosos, sortia en els mapes de la península i d’Europa (adjunto) i en els mapamundi.

—a partir de l’11 de setembre de 1714, CONTINUEM SENT un Estat Europeu, el primer constitucional, però ocupat. Per això vam desaparèixer dels mapes ja que estem aixafats, tancats i tapats per l’“Estado-Español”. Per això impedeixen qualsevol presència catalana al món (aquesta és l’única raó que, per exemple, no hi hagi cap Premi Nobel català) i, també per exemple, actuen “Contra el Barça por tierra, mar y aire” ja que el Barça és actualment l’ambaixador més potent que té Catalunya ja que és conegut arreu. Actuem nosaltres per aconseguir que Europa i el món entengui que VOLEM QUE L’OCUPANT MARXI DE LA TERRA DELS NOSTRES AVANTPASSATS I AIXÍ TORNAR A SER LLIURES! (sense necessitar de votar res de res).

Segur que sortiran molts més lemes, crits, eslògans, pancartes, etc., però vull proposar-ne alguns:

VERITAT I LLIBERTAT !!!

DEVOLUTION !

Recuperem les nostres Constitucions i el nostre Estat

Tenim Drets Històrics importantíssims

Estem ocupats des de 1714

VOLEM TORNAR A SER LLIURES

Cada dia 185 catalans moren presos

Som la República del Principat de Catalunya

Som un Estat Constitucional Europeu ocupat des de 1714

“Reino de España” = Presó de nacions

“Estado Español” = Genocida de pobles

PROU DE GENOCIDI CATALÀ !

Llibertat pels líders de la llibertat de Catalunya

Llibertat pels defensors de la llibertat de Catalunya

Llibertat pels portaveus de la llibertat de Catalunya

Llibertat pels missatgers de la llibertat de Catalunya

Llibertat pels que volen que Catalunya torni a ser lliure

Gràcies a tothom que vol una Catalunya de nou lliure !

Contribuïu a recuperar la llibertat de Catalunya

Volem tornar a estar als mapes

Un castellà no suportaria viure 12 hores com vivim els catalans

Per què Madrid no celebra l’11 de setembre?

Quantes emissores en català es sintonitzen a Madrid?

Des de 1714 no hi ha drets catalans pels catalans

Senzillament, volem ser de nou lliure

Etc.

Bé, desitjo que aquest viatge a Brussel·les es converteixi en un pas qualitatiu cap a la nostra Itaca, la que ja el 1516 va inspirar l’Utopia, i deixi enrere tres segles i escaig de foscor. I així s’acomplirà el que Na MHP Carme Forcadell va vaticinar -m’agradaria saber duen a terme quins designis- el 26 d’octubre de 2015 quan, a la sessió d’obertura del Parlament de Catalunya, va mostrar la portada de les Constitucions Catalanes i va dir

Aquestes son les darreres Constitucions Catalanes que vam tenir i ara volem recuperar-les. Volem un parlament de tots i per a tots. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que, d’una vegada per totes, deixem d’emmirallar-nos en altres i puguem ser nosaltres el mirall i model a seguir”.

Durant segles vam “ser nosaltres el mirall i model a seguir”. TORNEM-HO A SER!!!

Barcelona, 5 de desembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Els catalans estem presos. Alliberem-nos!

Els catalans estem presos

però no ho reconeixem ni ho diem,

i així no ens podem alliberar

Cada dia circulen nombrosos articles i documents amb continguts de l’estil d’aquests dotze recollits en un sol missatge que m’ha arribat per tres vies diferents:

  1. El instructor de la Gürtel confirma en el Congreso que Rajoy cobro dinero en B, según la investigación
  2. Rajoy, empeñado: un billón de deuda pública y 30.000 millones al año en intereses
  3. Asuntos pendientes. Una dura crítica de R. Cotarelo a la política de corrupció total del PP.
  4. El Gobierno español ha violado llibertades i derechos
  5. El pitjor de tot és l’ofec econòmic de l’Estat a l’economia catalana
  6. L’Estat veta la projecció exterior del Port de Barcelona
  7. El Consell d’Europa considera “denigrants i inhumans” el tracte a les presons espanyoles
  8. Uns 300 policies espanyols tenien l’ordre d’assaltar el Parlament i detenir Puigdemont
  9. “En castellano, por favor”: els homes de negre de Rajoy arriben a la Generalitat
  10. Acusa Vueling de fer-la fora per parlar català
  11. Català menysté els ferits de l’1-0 i denuncia setge judicial
  12. Omplim Brussel·les: guia de la manifestació del 7 de desembre en defensa de la República

(((Si t’interessa algun en especial, el poses a un buscador i probablement et sortirà l’enllaç; i si no, me’l demanes i te l’enviaré)))

Aquests 12 treballs només són una gota de l’oceà que significa l’enorme quantitat de missatges, sovint interessants i ben documentats, que circulen… i segur n’hi ha molts més que no circulen ja que ens són amagats pels catalans que tenen informació més sensible o més confidencial. Tots aquests texts reflecteixen (part de) la sistemàtica actuació en contra dels catalans que de forma planificada executen el “Gobierno central” i l’“EstadoEspañol”, conglomerat que jo concentro en l’expressió Madrid/Castilla/Estado-Español, resumida en les sigles M/C/E-E.

Mostren i demostren

*que a tot el territori català hi ha la presència i, sempre que ho consideren necessari (ja sabeu el que deia Rosa Luxemburg: “Qui no es mou, no nota les cadenes”), les amenaces i l’actuació repressiva de la “Policía Nacional”, de la “Guardia Civil”, del “Ejército español” i d’altres “Fuerzas y cuerpos de Seguridad del Estado Español” (de les que, per cert, convé tenir present que formen part els Mossos d’Esquadra)

*que els catalans no podem fer el que volem, sobre tot si el que volem fer ho volem fer en tant que poble català

*que tot allò que manifesti o que simplement tingui una flaire de catalanitat (i cal anar aprofundint quin és el punt de vista català) és ignorat en els millors dels casos, i normalment marginat, subestimat, ridiculitzat, menystingut, insultat, impugnat, repressaliat, etc.

*que patim una pressió i una actuació en tots els àmbits per castellanitzar-nos, per assimilar-nos, per fer-nos estadoespañoles per força, per obligar-nos a ser “libres e iguales”, etc.

*que fan tot el possible per impedir la nostra presència com a catalans i com a Catalunya a Europa i al món

*…

Però el més greu és que aquesta quantitat ingent d’exemples que circulen…

… NO s’utilitzen per explicar pacientment i argumentada, especialment i en primer lloc a catalans però també a tots els no-catalans

*que la nostra terra està ocupada des de fa 303 anys

*que els catalans portem presos tot aquest temps i això fa que els barrots ja formi part del mobiliari de la casa

*i que la Nació Catalana és víctima d’un genocidi començat molt abans de 1714

… SINÓ que es fan servir per a

*lamentar-se que “Madrid  no escolta, no ens entén, no dona resposta política al que és una qüestió polític  com la independència, no se n’adona del que està passant aquí, etc.”

*queixar-se del molt dolents que són els capitostos de M/C/E-E, i encara centrant les queixes (gairebé) exclusivament En Rajoy i el PP

*criticar “la democràcia de baixa qualitat d’Espanya” (donant a entendre que a Catalunya hi ha “democràcia d’alta qualitat” quan en realitat aquí funcionen anàlogues censura i repressió)

*demanar (patèticament ja) diàleg i comprensió

*pretendre negociar una “via bilateral” concretada en “un referèndum pactat i vinculant” (silenciant que a Escòcia va haver-hi tupinada)

*…

A conseqüència d’aquesta orientació que imposen els actuals dirigents catalans autonomistes-reciclats-en-independentistes, el “procés” està servint sobre tot per amagar que del que es tracta és de TORNAR A SER LLIURES. Aquest enfocament permetria comprendre el que està passant i feria emergir a la llum del dia que M/C/E-E vol continuar sotmetent-nos, espoliant-nos en tots els camps (l’econòmic és gairebé el menys important) i culminar el nostre genocidi.

Presentant-lo només com que “els catalans volem la independència, que és una qüestió política que Madrid ha de respondre políticament ja que els catalans tenim dret a decidir i a marxar-nos”, no hi ha manera d’eixamplar la base aquí (“Esos catalanes, que son los más ricos y que por razones fiscales quieren, insolidarios, marcharse rompiendo con 550 años de unidad, pues… ¡que se jodan!”) ni de guanyar suport internacional (el “dret a decidir” no existeix en Dret Internacional i, d’entrada, cap Estat establert vol que sorgeixi cap nou Estat, que és com aquí es presenta: “Unes NOVES constitucions per una NOVA República Catalana que sigui un NOU Estat d’Europa”).

Com ja explicava al full repartit per la Diada, “És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”.

Lluís Botinas

Barcelona, 27 de novembre de 2017

Dt. 28: ‘Constitucions i territori de Catalunya’

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 28 de novembre de 2017, dos quarts de vuit del vespre

Conferència gratuïta

CONSTITUCIONS I TERRITORI DE CATALUNYA

 De l’origen del nom “catalans”,

 fins al desenvolupament del territori català al llarg dels segles

Què tenen a veure els Camps Catalàunics amb Otger Cataló i Guifré el Pilós, la família Catalauni.

Què s’ha considerat Catalunya al llarg dels segles; evolució històrica d’Aquitània, Tolosa i Barcelona.

Evolució de les lleis catalanes i les seves constitucions, i quines lleis existien a cada territori.

Quines lleis, tractats, i drets tindríem avui si recuperéssim les Constitucions Catalanes, tot modernitzant-les.

Per MIQUEL MANUBENS, autor del llibre Històries de distracció massiva www.devolucio.cat/hdm

LOCAL: c. Cartagena 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca). Metro: L2 Encants, L5 Sagrada Família. Bus: H8, 19, 20, H14, 35, H10, 45, 47, 50, 51, 62, 92, 117, 192, B20, B24. Cotxe: zona blava o verda; garatge just davant de l’entrada del local.

ORGANITZA: Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i de nou el 1939 fins l’actualitat, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

“Som una nació”. Sí, però… quina?

QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ? – III

 “Som una nació”. Sí, però… quina?

Tots els dirigents catalans independentistes -i fins i tot molts, si no la majoria, dels altres- afirmen, a diferència dels dirigents estadoespañoles, que “Catalunya és una nació”. Però pel que diuen, fan i imposen, considero que cal aclarir de quina nació parlen, és a dir, benentès que dirien que “és clar que parlem de la nació catalana”, es fa necessari precisar quin és el significat que donen a l’adjectiu “catalana” i, per tant, el contingut que per ells té “Catalunya”. És una qüestió cabdal que vaig començar a abordar explícitament a “Quin és el punt de vista català?”, que vaig continuar a Ja tenim la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, que amplio avui i que serà necessari anar aprofundint moltíssim més, doncs és decisiu per saber conscientment QUINA CATALUNYA DE NOU LLIURE VOLEM i decidir adequadament com actuar per assolir-la.

M’he formulat la pregunta “Quina nació som?” a conseqüència d’haver tingut la sort i el privilegi d’assistir al 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya organitzat per l’Institut Nova Història (INH) i celebrat divendres 17 i dissabte 18 de novembre a Arenys de Munt. Hi han parlat 44 persones, 36 d’elles el dissabte en ponències de 10 minuts. Jo en vaig fer una sobre Saber la nostra història permetria actuar idòniament avui super-concentrant el que he anat elaborant aquests darrers cinc anys sobre passat-present-i-futur del que, des del 8 d’octubre, anomeno República del Principat Catalunya.

No vaig poder seguir gaire els parlaments perquè tenia dues taules amb material de LA GOTA CATALANA i havia d’anar ordenant llibres, quaderns, etc. i atendre a les persones que s’apropaven. No obstant, vaig poder copsar de nou l’enorme força que tenia i que, malgrat més de tres segles de ser víctima d’un genocidi, encara té el poble català.

I ho vaig veure des de dues vessants diferents i complementàries. Des de la vessant històrica, pels molts elements que les ponències van explicar sobre l’obra immensa que, gairebé en tot el món i en tots els àmbits, van fer els nostres avantpassats mentre vam ser el poble més lliure d’Europa, que ens vam dotar d’un estat independent fins el 10 de setembre de 1714 i que estem sotmesos des d’aleshores. I des de la vessant actual veient la dedicació, l’abnegació, l’esforç, la capacitat d’investigació i també d’organització que, sense diners ni de subvencions ni de sous de polítics ni de funcionaris, continuem tenint malgrat la degeneració com a poble que implica 303 anys d’estar patint el jou de l’Estado Español en tots els aspectes de la vida, és a dir, EL GENOCIDI CATALÀ.

I els catalans i la Nació Catalana que emergeixen gràcies a aquests esforços (i a d’altres) molt poc tenen a veure amb el que diuen, fan i imposen els nostres actuals dirigents (pels que, en qualsevol cas, incondicionalment exigeixo la llibertat, el retorn a casa i la retirada de totes les sancions i amenaces de Madrid).

L’exemple més directe és que cap de les autoritats ni de les institucions ni dels media catalans actuals (és a dir, els de l’encara Comunidad Autónoma de Cataluña) tenen interès en les descobertes de l’INH (i d’altres grups com CCH, CEC, Histocat, Vaca cega, Devolució, Memorial 1714,…) resultat de les investigacions realitzades, contracorrent i sense cap suport, des de fa una trentena d’anys. És més: no només ni la Generalitat ni CiU-CDC-PDeCAT ni ERC ni la CUP ni l’ANC ni Òmnium Cultural ni les “Universitats catalanes” ni “Sapiens” ni etcètera, no només no han donat cap suport institucional sinó que tampoc han mostrat el més mínim interès en conèixer-ho. Per tant, (gairebé) tot el que sobre la “nació catalana” s’està ensenyant, és la història que han cuinat a Madrid. I això és així encara que l’ensenyament es faci en català… pet cert, en una llengua catalana cada cop més afeblida, més castellanitzada, en part gràcies justament i paradoxal a l’actuació de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans).

I per no allargar-me massa, posaré ara només quatre exemples que la “nació catalana” que accepten i promouen els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes, molt poc té a veure amb la Nació Catalana i, en particular, amb la República del Principat de Catalunya que en va ser el seu pal de paller.

1.- Proposen la redacció -això sí, amb la demagògica mesura d’“obrir-la a les propostes que surtin del poble”- d’unes noves Constitucions per a una nova República Catalana que sigui un nou Estat d’Europa. Meravellós i molt modern: TOT NOU! quan tenim les nostres Constitucions Catalanes vigents i només es tracta d’aplicar-les, tenim la veterana República del Principat de Catalunya i ja som un Estat Europeu, el primer constitucional, ocupat des de 1714. El que fan els actuals dirigents independentistes és donar totalment l’espatlla als nostres més de mil anys d’Història (i no de qualsevol Història, com fàcilment comprovarien si es dignessin escoltar als investigadors no pagats pels que precisament decideixen quina història es finança i quina Història es silencia). Madrid nega que siguem una nació, i Barcelona reforça la negació actuant com si fóssim una nació que no té cap Història que pagui la pena.

2.- Una conseqüència d’aquest enfocament anti-Història-de-Catalunya (per no dir directament anti-català) és que els actuals dirigents limiten tota la seva perspectiva a “las cuatro provincias españolas nororientales catalanas” resultants de l’esquarterament de la Nació Catalana (i de la resta de Regnes de la Monarquia Hispànica) feta el 1833 per l’Estado Español en construcció mitjançant la divisió territorial d’En Javier de Burgos sota el regnat d’Isabel II (1833-1868).

3.- Un exemple que il·lustra la gravetat del genocidi que estem patint i del molt de-víctimes-però-també-de-còmplices que són els actuals dirigents independentistes: també diuen, com els dirigents de Madrid, que “les lleis són per complir-les”. Resulta que això és cert en “Derecho Castellano” però en absolut en Dret Català. En el nostre Dret (que proposo conèixer i retornar-hi) les lleis NO eren per complir-les sinó per ajudar a fer justícia, i si un català o catalana -ja que aquí hi havia igualtat entre homes i dones– considerava que una llei era injusta, NO tenia que obeir-la sinó que, a més, podia rebutjar-la.

i 4.- Considero que el govern de la Generalitat de Catalunya (ja que NO el “govern de la nova República Catalana” doncs ni el president ni els consellers en cap moment s’han designat ni han signat com si ho fossin de la República Catalana) ha tingut una conducta com a mínim irresponsable al anar una part a fer-se empresonar a Madrid i al viatjar l’altre part finalment a Brussel·les, sense donar per escrit cap explicació ni indicar unes directrius al poble de Catalunya. I donar després com un dels arguments per justificar aquesta conducta incorrecta que “no vam preveure la reacció violenta de Madrid”, significa ignorar -després de tot un any de commemorar el Tricentenari 1714-2014!- que “el Reino de España” és una presó de nacions que genocida pobles, que l’“Estado Español” es va construir sobre les runes d’anorrear l’Estat Català el 1714 i que és irreformable. Per això que els catalans tornem a ser lliures i que el Principat de la República Catalana torni als mapamundis significa la descomposició del “Reino de España”. Si que nosaltres tornem a estar drets implica la caiguda de l’”Estado Español”, demostra que l'”Estado Español” es va construir a sobre nostre. I el nostre sotmetiment és el que ells anomenen “convivencia” i “cinco siglos de unión”, és el que Madrid intenta prolongar quan parlen de “ahora hay que retornar a la normalidad”, i també és el que Barcelona camufla quan fa “autocrítiques” del tipus “no som majoria” (quan aquí es silencia que repetides vegades se’ns ha envaït intencionadament amb tropes civils), “no estàvem preparats” (quan aquí es porta cinc anys dient que s’estaven construint “les estructures d’estat”), que “la via unilateral no es possible” (quan aquí s’ha estat alimentant la mentida que allà són enzes i que tot seria bufar i fer ampolles), etc.

No, decididament no estic d’acord en la “nació catalana” que ens mostren els subcapitostos d’aquí complementant la falsificació i reforçant l’espoli que ens fan els capitostos d’allà. La meva Nació Catalana és la que té més de mil anys d’Història, una Història amb H majúscula que l’INH (i altres grups) contribueixen a recuperar contra una corrent que -per ara- inclou els que han sub-manat aquí fins el 28 d’octubre i que, molt probablement, tornaran a manar el 22 de desembre.

Barcelona, 20 de novembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i de nou el 1939, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

 

Ja tenim la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA

QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ? – II        

 

 Des de fa molts segles, ja tenim una República Catalana:

la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA.

Falta recuperar-la, cal que passem a ser-ho.

I això sí que depèn de nosaltres.

El 9 de novembre em vaig plantejar la que actualment considero es la qüestió cabdal: Quin és el punt de vista català?, i en el text enllaçat explico com vaig arribar-hi i també que actualment estem actuant amb punts de vista no-catalans.

Elaborar el punt de vista català exigeix situar-nos en LA CONTINUÏTAT dels nostres més de mil anys d’Història, una Història creativa i potentíssima que desconeixem ja que ens ha sigut espoliada i després falsificada, i que és urgent recuperar (i els propers 17 i 18 són una molt bona ocasió per incorporar-se a fer-ho). Si no sabem com érem, no podem decidir conscientment com volem ser; si no sabem d’on venim, no podem decidir adequadament on volem anar.

Actualment, i malgrat la censura imperant, hi ha un cert debat

— sobre si realment els dies 10 i/o 27 d’octubre es va proclamar la República Catalana

—i sobre si avui podem o hem de considerar que existeix

—i sobre si els catalans hem de defendre-la i consolidar-la

—i sobre si per això cal participar o no a les eleccions autonòmiques convocades pel Sr. Rajoy que, si d’una forma o altre hi ha República Catalana, és el President d’un Estat estranger enemic (que, malgrat la proclamació, de moment, continua ocupant la nostra terra, que va envair-nos el 1714 i que ens té presos des d’aleshores i ens genocida des de molt abans)

—i sobre si, posats a participar-hi, seria millor fer-ho en una llista unitària o no

—i sobre quin paper hi han o no de jugar els empresonats (pels que incondicionalment demano la seva llibertat… i la llibertat de tots els catalans) i els que estan a Brussel·les

—i, vist que ERC (ja que ERC es veu guanyadora de les eleccions dels 21 i així En Junqueras passaria a ser el nou president de la Comunidad Autónoma de Cataluña) i la CUP ja han decidit que res de llista unitària, sobre quina serà la “llista oberta del President” (el MHP Puigdemont, que, per cert, continua firmant -quan firma- com “President de la Generalitat de Catalunya” i ni un sol instant, que jo hagi vist, s’ha anomenat ni signat com “President de la República Catalana”… ni, el que és més greu, ha actuat com a tal)

—i sobre quins seran els programes electorals i quin paper hi han o no de tenir els temes “independència” i “República Catalana”

—i sobre quins seran els resultats

—i sobre quines aliances poden fer-se després

—i sobre com actuarà Madrid en tots aquests tràngols

—i sobre…

Doncs bé, quedi clar que respecte a aquestes i a altres qüestions immediates, respecte als assumptes tàctics, sovint també jo estic bastant desorientat per varies raons. Una és perquè no tinc caràcter de líder ni la rapidesa mental que cal per ser-ne, i una altre raó és que em manquen moltíssimes dades per poder donar o proposar solucions correctes a les situacions immediates. Però això no descarta que, si fos una situació urgent que depengués de mi, és a dir, si de veritat jo hagués de decidir el que cal fer, ho decidiria… a risc d’equivocar-me, és clar,… i en aquest cas, ho reconeixeria després.

Però en quan a les qüestions de fons, a l’estratègia o, reprenent la pregunta del començament, respecte a “Quin és el punt de vista català?” -i a falta que conèixer punts de vista millors- sí proposo decididament el punt de vista que he anat elaborant al llarg dels cinc anys que porto investigant sobre el passat i el present del que, des de fa exactament 36 dies (ho vaig aprendre a l’article d’En Miquel Manubens titulat La República que volem, publicat el 8 d’octubre), anomeno la República del Principat de Catalunya. Aquesta elaboració meva, feta a empentes i rodolons, la he anat publicant en el meu blog LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i de nou el 1939 fins l’actualitat, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

Fins el 8 d’octubre, recolzant-me en el que he avançat en “Conèixer els catalans d’abans de 1714” i en “Inspirar-nos en els nostres avantpassats per actuar adequadament ara”, ja explicava oralment que “El Principat de Catalunya era més res publica que totes les Repúbliques d’aleshores i totes les Repúbliques d’ara”. Per què? Doncs perquè en els diferents estaments del poble català, l’interès per la res publica o el bon funcionament de la societat presidia l’actuació de (gairebé) tothom. I si això pot sorprendre ara, és degut a que el genocidi que patim de mans de Madrid/Castilla/Estado-Español des d’abans de 1714 ens ha castellanitzat enormement. Cal atrevir-nos a reconèixer-ho: estem dempeus però molt degenerats. Vaig alegrar-me molt de trobar en l’article d’En Manubens que a les Corts de 1705 es va utilitzar la denominació “República de Principat de Catalunya” doncs significava que ja els meus (i de tots els catalans que ho vulguin) antecessors havien fet la unió que jo madurava en el meu interior entre l’exemplar “Principat de Catalunya” i la seva gestió com res publica al servei dels ciutadans catalans… i dels nouvinguts “amb bones intencions”.

Per això cal re-construir el punt de vista català. I aleshores entendrem que ja tenim la nostra “República del Principat de Catalunya”.

Fa sis mesos vaig escriure “Som un Estat ocupat i volem recuperar la llibertat. Si ho reconeixem, TOT CANVIARÀ RÀPIDAMENT”.

Hi explico “Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res de res. Del que es tracta, doncs, és d’aconseguir que l’ocupant castellano/estadoespañol se’n vagi. Aleshores automàticament nosaltres tornarem a ser l’Estat Europeu Constitucional independent” (…).

Ara sé que aquest estat encara ocupat s’anomena “República del Principat de Catalunya”.

I jo soc republicà, però no d’una “Nova República Catalana” que dóna l’espatlla a tota la nostra brillant Història i a la trentena de generacions de catalans, el poble més lliure d’Europa, que la van anar construint dia a dia, actuant comunitàriament i creativa. Jo soc republicà de la “República del Principat de Catalunya” que, proposo, hem d’alliberar. I estic íntimament convençut que si aquest plantejament fos conegut per tothom que es sent català, sigui per família o sigui per elecció, la gran majoria reconeixerien l’esperit català i la força que té, i se’l farien seu.

Lògicament, la primera condició –la condició sine qua non– per aconseguir que l’ocupant castellano/estadoespañol se’n vagi és que nosaltres ens atrevim a reconèixer obertament que els ocupants de la nostra terra des de 1714 ens tenen presos i ens estan genocidant, i que ens afirmem en que ja som membres de la “República del Principat de Catalunya”, que encara està ocupada però que viu en nosaltres. I aquesta nostra “veterana República del Principat de Catalunya”, engloba, subsumeix, amb els seus segles d’Història (a recuperar) i amb els enormes fruits que va donar (i que hem de fer nostres honorant així els nostres avantpassats) la “Nova República Catalana” (que, hagi nascut o no els 10 i/o 27 d’octubre, en realitat només viu en el cor dels catalans que l’han fet seva com expressió nominal de la voluntat de poder -per fi!!!- alliberar-se del tricentenari jou castellà). És a dir: si fem les coses bé, la “veterana República del Principat de Catalunya” acull la “Nova República Catalana” com una mare acull un fillet nounat que comença a bategar…

Però hem de tenir clar que si nosaltres no diem, arreu i en tots els àmbits (especialment en el jurídic), que la nostra República del Principat de Catalunya està ocupada, que nosaltres estem presos i que estem sent genocidats, i que recuperar ara la llibertat no és una qüestió política sinó VITAL (qüestió vital que, és clar, té aspectes polítics i té conseqüències econòmiques, però que és moltíssim més que política i que economia), ningú no ho farà per nosaltres.

Considero que aquest és el PUNT DE VISTA CATALÀ que cal aprofundir, afinar… I APLICAR!

13 de novembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Matemàtica de la Història aplicada a Catalunya avui

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Divendres, 10 de novembre de 2017, 18 h. Activitat gratuïta

Què prediu la Matemàtica de la Història

sobre la propera llibertat de la

República del Principat de Catalunya ?

 

TROBADA AMB LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA

A les 18 h: Projecció del documental: ALEXANDRE DEULOFEU: L’HISTORIADOR DEL FUTUR (2017).

A les 19: 30 h. Conferència i debat sobre: QUÈ ENS PREDIU LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA D’ALEXANDRE DEULOFEU EN LA SITUACIÓ ACTUAL?

A càrrec de JULI GUTIÉRREZ DEULOFEU, historiador i enginyer agrícola. Net d’Alexandre Deulofeu i autor del llibre: «La Matemàtica de la Història: Alexandre Deulofeu o el pensador global» (hi haurà exemplars; i també d’algun llibre del propi Alexandre Deulofeu)

Alexandre Deulofeu i Torres (l’Armentera, 1903 – Figueres, 1978) va ser un català genial que si la República del Principat de Catalunya no hagués estat destruïda el 1714, seria reconegut per tots els catalans i probablement conegut a tot el món. Que sigui tan desconegut i que només recentment, i sobre tot gràcies als esforços del seu net Juli per recuperar i difondre la seva feinada, estigui començant a ser conegut, indica clarament que -amb excepcions que m’agradaria conèixer i honorar- la Universitat catalana, malgrat que fes totes les classes en català, continua sent l’aplicació en territori català dels continguts que decideix -i, si cal, imposa- Madrid.

La gegantina investigació feta per N’Alexandre Deulofeu (que, per cert, es guanyava la vida com a farmacèutic a Figueres) de gairebé tota la Història Mundial coneguda en els seus temps, el va portar a trobar i a quantificar uns cicles històrics que li van permetre predir amb dècades d’anticipació i amb enorme aproximació, esdeveniments històrics tan importants com la caiguda del mur de Berlín (1989) i la reunificació alemanya (1990), i abans, a l’acabar la II Guerra Mundial, i en contra de totes les aparences, havia anunciat que començava l’hegemonia a Europa de la derrotada Alemanya i, simultàniament, la decadència de les victorioses França i Anglaterra.

Doncs bé, resulta especialment interessant en els moments actuals saber que la Matemàtica de la Història prediu que “el imperio español” s’acaba de descompondre l’any 2029. D’aquí el títol que hem posat a la conferència/debat. I és significatiu que quan vam acabar de confirmar l’acte del divendres, En Juli em va dir que a una ciutat de Girona havia fet, amb gran presència de públic, aquesta conferència i que els assistents havien arribat amb cares llargues però havien sortit molt somrients…

BENVINGUT/DA!!!