“Si m’enganyes una vegada, la culpa és teva;
si m’enganyes dues vegades, la culpa és meva”.
(Proverbi àrab)
Adaptació catalano-processista:
“Si m’enganyes quatre o més vegades, ¡la culpa és de Madrid!”
“Pots deixar d’emprar la paraula ‘traïdors’?”
Per què ho hauria de fer? M’han arribat dues “explicacions”:
“Es que et desqualifica, per raó que tinguis”
“Es que espanta, per raó que tinguis”
Ara que, després de gairebé set anys, he entès pas a pas que TOTS els dirigents del procés són traïdors, amb el molt que m’ha costat i que m’ha dolgut entendre-ho, i amb el moltíssim que significa i que implica per qui realment vulgui la independència/llibertat de Catalunya (com jo la vull; per cert, la vols tu també?), no, no puc deixar d’utilitzar la paraula “traïdors” per definir als encara dirigents nostres.
Es més, considero que ARA I AQUÍ la qüestió cabdal per aconseguir que els catalans (es sigui català bé per família, bé per elecció voluntària) puguem recuperar molt aviat la llibertat, és precisament comprendre el fet que TOTS-TOTS-TOTS els “nostres” dirigents que-es-diuen-independentistes-però-que-en-realitat-són-autonomistes-estadoespañolistas-reciclats-en-processistes-anti-independència són traïdors al poble català.
Això és conseqüència lògica de que “el procés” es posa en marxa el 2010 precisament amb l’únic objectiu de controlar i dirigir al fracàs el nou alçament del poble català cap a la independència/llibertat que irromp el 2009; en un proper article ho explicaré amb detall. Considero que la traïció és L’ÚNICA EXPLICACIÓ POSSIBLE I CERTA al fet lamentable que els catalans no siguem independents de Madrid/Castilla/Estado-Español com a mínim des del 9-N del 2014. Aleshores, En Mas, i darrera seu TOTS els altres dirigents, van convertir el que havia de ser “el Referèndum d’Independència” (te’n recordes? Justícia còsmica: exactament 300 anys després de perdre la llibertat, la recuperaríem!) en una consulta popular sense cap valor jurídic. I ho van fer intencionadament, i per això es van inventar substituir la pregunta única senzilla i clara amb resposta SÍ-NO que exigeix tot referèndum, per una pregunta doble amb resposta triple que, per definició, NO pot tenir CAP referèndum que vulgui tenir valor jurídic.
La gran avantatge pels que volem ARA I AQUÍ la independència/llibertat de Catalunya (com jo la vull; per cert, de nou, la vols tu?) i actuem tot el que podem per assolir-la, és que, d’una manera encara bastant intuïtiva i confusa, la sospita (però en alguns fins i tot la convicció) que hem estat traïts pels nostres dirigents ja està dins del cor de moltíssims catalans després de les intenses, emocionants i massives experiències viscudes col·lectivament des del 2009. A més, durant aquestes enormes mobilitzacions, i cadascú en algun moment d’alguna d’elles, per primera vegada a la nostra vida (gairebé) tots els catalans hem viscut un tast de llibertat… I ARA LA VOLEM TOTA!
El que cal per a que en poques setmanes la situació canviï radicalment a favor de la independència/llibertat de Catalunya (per cert, un altre cop, la vols tu?), és justament aconseguir trencar la censura democràtico-processista i poder explicar arreu i a tothom (per cert, també als no-catalans, atès que ells estan tan enganyats pels seus dirigents no-catalans com els catalans estem enganyats per els “nostres” dirigents catalans, i ambdues camarilles col·laborant estretament) la traïció de TOTS-TOTS-TOTS els actuals dirigents catalans, i explicar-ho d’una manera decidida, ferma, directa, contundent, diàfana, parlant “clar i català”, …, per part dels que ja ho hem entès. (Al final, poso un exemple d’això). I ho tenim clar racionalment però també vitalment, doncs hem arribat a aquesta conclusió de manera dura i lenta, i passant per diversos dols; però, per això mateix, la conclusió de que TOTS-TOTS-TOTS SÓN TRAÏDORS és molt argumentada… i també molt viscuda!
Desqualificat jo? Qui queda desqualificat és tothom qui ara critica els dirigents del procés sense arribar a treure’n la conclusió (potser per incomprensió) que són traïdors, o sense atrevir-se (potser perquè espanta –Que espanta? I tant que espanta!- el que això implica) a afirmar-ho obertament. O potser -i això és el més greu- perquè els que fan crítiques fins i tot molt dures i contundents als dirigents processistes, en realitat continuen sent processistes que el que busquen intencionadament és impedir que qui veu, escolta o llegeix les seves crítiques arribi a treure la conclusió cabdal: que TOTS SÓN TRAÏDORS. Per aquesta raó en els darrers mesos han proliferat processistes que s’han tornat molt-molt-molt-però-que-molt crítics amb el procés i amb uns dirigents, o amb uns altres, o fins i tots amb tots els dirigents del procés, però que “casualment” no arriben al que és decisiu: que TOTS ELS ACTUALS DIRIGENTS, SENSE CAP EXCEPCIÓ, SÓN TRAÏDORS AL POBLE CATALÀ. No serà que aquests “crítics” en realitat són traïdors petits que tenen per tasca protegir als traïdors grans?
Però resulta que està demostrat i confirmat que TOTS-TOTS-TOTS són traïdors.
Ho demostra la seva actuació (successivament; com a mínim: el 9-N del 2014; el 27-S del 2015; el 10-O i el 27-O del 2017, i des del 21-D del 2017 fins avui) incomplint tant les seves promeses electorals com les seves freqüents afirmacions anunciant la (successivament) propera consecució de la independència simplement exercint (també successivament) “El vot de la teva vida”, vot que després cada vegada han “oblidat” i pervertit, és a dir, vot que han traït.
I ho confirma l’acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27 d’octubre del 2017, la Mesa on es va preparar la Sessió Plenària del Parlament en que ens van fer creure al poble català (i també a tots els pobles no-catalans ja que, si no, l’engany no funcionaria) que proclamaven la independència de Catalunya en forma de República Catalana. Per cert, 15 mesos després d’escenificar aquesta traïció de manera absolutament unitària i perfectament planificada, continuen animant als catalans i en particular als seus seguidors a “fer”, a “fer efectiva”, a “implementar”, a “enfortir”, a “activar”, a “publicar en el DOGC”… “la República”, amb la finalitat de continuar tenint enganyats als catalans… i també als no-catalans. I, a més, encara cap d’ells ha confessat la seva traïció, fet que, quan es produeixi, serà tingut com un atenuant en el moment de jutjar-los el poble català ja de nou lliure.
L’única cosa que queda per aclarir en cada cas i per cada un dels actuals dirigents catalans, TOTS ells traïdors, és
1.- si es tracta d’un agent català que treballa al servei de Madrid des de que fa lustres -per exemple, des dels seus estudis universitaris, en especial a la Facultat de Dret, i/o des del seu activisme a la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya) els anys vuitanta- fou fitxat pels serveis secrets del “Reino de España” (com, per cert, tenen obligació de fer ja que aquest és el seu treball). En aquest cas, a més de cobrar legalment (amb legalitat estadoespañola, és clar) els seus salaris oficials de “los Presupuestos Generales del Estado Español”, rebran secretament sobres especials o tindran “plans de vida” també especials o… el que sigui que hagin acordat,
2.- o si “simplement” és que aquest dirigent determinat ha fet pròpia la visió d’ells, dels castellano-estadoespañoles (cal tenir present que així com “la marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”, la marca del ocupat és fer seva la visió de l’ocupant… sobre tot si cobra anys i panys d’aquest ocupant),
3.- o si el motiu de la complicitat és voler continuar rebent un bon sou assegut a una poltrona del règim franco-democràtico-autonomista-processista-amb-Generalitat-de-Catalunya-anticatalana-inclosa establert als anys 70 gràcies justament a LA TRAÏCIÓ DE TOTS ELS LÍDERS CATALANS D’ALESHORES (com tant bé va demostrar Xirinacs en el seu llibre “La traïció dels líders”: els tres volums: 923 pàg., i aquí trobes 12 pàgines amb les conclusions dels tres volums),
4.- o si actua i calla amenaçat (pels seus “companys d’escó”, o pels seus caps de partit, o per tercers misteriosos que poden posar en perill a la família, etc.),
5.- o si ja li va bé no assabentar-se de res però “anar fent carrera política… o jurídica… o acadèmica… o en qualsevol altre àmbit”, i, és clar!, cobrar cada final de mes,
6.- o altres condicionants que puguin existir.
Tot això haurem d’esbrinar-ho quan, un cop declarada la independència/llibertat de Catalunya, el poble català portarem a judici als traïdors que ara estan protegits
—uns, a les presons que, irònicament, depenen de la Conselleria de Justícia de la “Generalitat de Catalunya”, cosa que és un bon exemple del autoproclamat “autogovern de Catalunya” quan només és un apèndix de Madrid,
—i altres al que en diuen “exili”, quan en realitat van fugir… però no de Madrid sinó del poble català davant de la important quantitat de catalans emprenyats/confosos/deprimits,
i així ambdós grups de traïdors queden convertits en “herois independentistes” davant dels encara processistes enganyats.
I aquest és un punt decisiu. De fet, és la qüestió central sobre la que pivota tota la situació político/social/vital a Catalunya des de fa més d’un any. Per això vull dedicar un proper text a analitzar-lo concretament. Si algú vol avançar-me aportacions argumentades, benvingudes siguin!
Però ja anticipo una valoració que porta a una hipòtesi amb pregunta:
Valoració: Molts que es consideren independentistes però que encara són processistes de bona fe, diuen: “Però si, pobres!, fa més d’un any que estan a la presó, tancats i allunyats de la seva família! A més, tot aquest patiment és a causa de que han fet el que nosaltres volíem. Jo no em puc ni imaginar que actuïn en contra nostra perquè en realitat ho estan fent a favor de Madrid. És impossible!”.
Hipòtesi: Convido a obrir-se un moment a la possibilitat de que efectivament “tant els que són a la presó com els que estan a l’exili en realitat actuen per l’Estado-Español”. Aquesta obertura deuria ser bastant fàcil, sobre tot per qui, quan em fa arribar el seu desig que jo no utilitzi la paraula “traïdors”, afegeix “per raó que tinguis”.
Pregunta: En aquest supòsit, ¿quina hauria de ser l’actuació de Madrid respecte d’ells de manera que el poble català no se n’assabenti de la veritat i, com a conseqüència, pugui seguir sent traït per ells? Em sembla clar que CAP-CAP-CAP autoritat de Madrid/Castilla/Estado-Español no pot fer ni un sol gest que doni a entendre al poble català que els seus dirigents catalans actuen al servei de Madrid. I oi que més aviat ha de fer declaracions permanents en contra, acusant-los a cada moment justament del que ja han demostrat com a mínim quatre cops que no són, d’independentistes, i amenaçant-los amb represàlies? I em sembla clar que l’“Estado-Español” ha de perseguir als principals dirigents a fi de que hi hagi catalans que, convertits els traïdors en herois al ser engarjolats o al fugir -del poble català, repeteixo-, els hi donin suport i així puguin continuar actuant a favor de Madrid i, lògicament, en contra nostre. És imaginable que “S. M. Felipe-VI-del-Reino-de-España” o alguna “alta autoridad estadoespañola” faci una solemne declaració per totes les cadenes de televisió i mitjans de comunicació dient quelcom de l’estil “Agradecemos a Puigdemont-Junqueras-Forcadell-Gabriel-Sánchez-Cuixart-etc. los servicios prestados a España, en particular en los últimos años impidiendo repetidas veces la independencia de Cataluña, y contribuyendo así decisivamente a preservar la unidad de la Patria”? No, és clar que la camarilla de Madrid no farà això sinó, ans el contrari, escenificarà que els ataca, que els persegueix, que els reprimeix, que els engarjola, que fa campanya internacional en contra seva, etc. Si això és el que passaria si hipotèticament els dirigents catalans processistes fossin traïdors, i si això és el que passa a la realitat, aleshores el que està realment passant confirma que TOTS els dirigents catalans processistes verdaderament són traïdors.
Per acabar avui, dues “coses”:
—considero que l’Acta de la Mesa que he citat és una molt bona prova de la traïció de TOTS els dirigents catalans. Però la prova que serà definitiva serà la confessió pública del primer dirigent traïdor que reconegui la seva traïció. I la pressió dels catalans per la nostra independència/llibertat és decisiva per aconseguir que algun traïdor sigui el primer en decidir-se a confessar… i aleshores segur que no serà l’únic! I aquest és un argument més de que han de ser TOTS: si no són traïdors TOTS, aleshores la traïció no pot funcionar.
—a les moltes persones de bona fe que reaccionen amb exclamacions del tipus “És impossible que siguin tots!” o bé “No pot ser que el cent per cent siguin traïdors!”, dues peticions: 1) que el més ràpidament possible em comuniquin la o les excepcions, si us plau!; i 2) ja que qui ho faci -per fi!- confia en la o les excepcions que em digui, que miri d’establir-hi contacte per tal de poder entrevistar-nos personalment off the record els tres… o més (tant de bo!).
Bé, fins aquí per ara. La situació és molt delicada però també molt prometedora. És l’hora de que surin/surem els líders naturals del poble català, i agafin/agafem el relleu dels líders actuals, que han de ser exclosos
—per fallits, per incompetents, per “simbòlics” i/o per covards, motius tots ells greus ja reconeguts per alguns dels propis dirigents,
—o per el que cada cop em sembla més clar: per traïdors, via qualsevol de les 6 possibilitats o camins que abans he assenyalat.
I l’experiència més clara fins ara i que anunciava al començament, la vaig viure abans de Festes a la parada de metro “Lesseps”: vaig cap a l’ascensor per sortir, i uns metres davant meu camina una senyora; m’afanyo per entrar i es tanquen les portes darrera meu. Quan la dona es gira, veig que és aproximadament de la meva edat i que porta el llaç groc. Trec de la butxaca esquerra del pantaló tres fulls doblement plegats que hi porto permanentment per donar als llaç-groguistes i que ordeno així (ho recomano!):
***1) full color or amb 1.- Tres frases que demostren que els catalans vam ser el poble més lliure d’Europa fins 1714, i amb 2.- El camí que els catalans hauríem d’haver seguit i que ara hem d’agafar: les nostres Constitucions de 1714
***2) full color blanc amb 3.- Acta de la Mesa del Parlament i la votació secreta del 27-O del 2017, i amb 4.- (dibuix) Dirigents catalans presos a presons catalanes per ordre de Madrid demostra què és en realitat l”autogovern”
***3) full color groc amb 5.- Conèixer els catalans d’abans de 1714-portada, i amb 6.- Conèixer els catalans d‘abans de 1714-53 apartats
*** i a més hi fico al mig el flyer de presentació del partit Directe-68: 7.- Directe-68, el Partit d’En David Raventós
i li dic:
“Ja que veig que porteu (((content, als meus 74 anys estic aprenent a parlar de Vós atès que el ‘Vostè’ és una castellanada))) el llaç groc, espero Us interessin aquests fulls”.
Em pregunta:
“De què es tracta?”.
Contesto:
“He escrit un llibret sobre com érem els catalans d’abans de 1714, i que el que ara volem és tornar a ser lliures”.
Exclama:
“Sí, pobres, tancats a la presó!”.
Dic:
“No, no. Jo em refereixo a que tots nosaltres, el poble català, volem ser lliures. Aquests són traïdors, i a la presó estan protegits. Si estiguessin al carrer, els estaríem exigint-los explicacions pel que han fet”.
Em mira, baixa la veu (((fet que considero és ben significatiu de segles de molta repressió castellano-estadoespañola que tenim interioritzada))) i em diu:
“Sí, sí, té raó: són traïdors!”.
L’ascensor arriba a dalt, s’obren les portes, la deixo sortir davant meu i quan se’n va, es gira per dir-me:
“M’ho llegiré, eh!, m’ho llegiré!”.
Jo anava amb pressa en direcció contrària.
Ens retrobarem? M’agradaria molt!
Probablement, aquesta senyora no havia mai verbalitzat “Són traïdors!”, però ho sentia des de fa temps i li va ser fàcil reaccionar i verbalitzar-ho a l’instant al trobar-se amb algú que ho afirmava obertament.
I poder dir-ho davant de 100 catalans (per tant, quedi clar, descartats els no-catalans que habiten en territori català però que són les tropes civils d’ocupació de Catalunya) de cadascun dels cinc grups que considero hi ha a l’actualitat en el poble català, serviria per establir uns primers… percentatges. M’atreveixo a hipotetitzar que (aproximadament) un 80% dels emprenyats, un 50 % dels confusos, un 30 % dels deprimits o desanimats, un 40 % dels encara processistes i un 25% dels “cap-a-on-bufa-el-vent?”, reaccionarien de manera semblant. I la recuperació de la llibertat de Catalunya estaria molt propera!
Com deia al començament, tot depèn d’aconseguir trencar la censura democràtico-processista que (gairebé) impedeix que circuli res que contribueixi a redreçar la situació.
Propostes? Suggeriments? Ponts? Contactes?
Moltíssimes gràcies!
Barcelona, 4 de febrer del 2019
Lluís Botinas
Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714, que marca un abans i un després
