PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, arrabassada fa 305 anys, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, víctima de genocidi des de molt abans de 1714. Els catalans NO hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Els catalans hem de recuperar el nostre DRET CATALÀ (totalment diferent del “Derecho Castellano/Español”), aplicar les nostres CONSTITUCIONS CATALANES vigents, i explicar arreu que des de fa cinc segles patim genocidi -els darrers 305 anys ocupats militar i civilment-, i que volem que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides marxin de la nostra terra. Automàticament reapareixerem en els mapamundis com el PRINCIPAT DE CATALUNYA DE NOU INDEPENDENT.
Presentaré els següents cinc punts i, en acabar l’exposició de cada punt, contestaré les preguntes i comentaris escrits que m’arribin:
1) Fi immediat del confinament? El des-confinament, ¿és la prolongació del, com a mínim, error confinament i, per tant, de les seves males conseqüències?
2) La batalla de les mascaretes. ADVOCATS: Tothom, especialment pares, DENÚNCIA EXIGINT INDEMNITZACIÓ PELS EFECTES NOCIUS DE L’ÚS OBLIGATORI DE LES MASCARETES, especialment als nens!
3) Seguirem amb el tema “Guanyar ara la batalla dels tests”
4) Elements preparatius per “Guanyar aviat la decisiva batalla de la vacuna”
i 5) Elements per DESMUNTAR LA “OPERACIÓ CORONAVIRUS” !!!
Treballo en una parada d’un mercat municipal. El volum mitjà de vendes de la parada és d’uns 850 € al dia. La parada té un volum de clients aproximat de 355 per setmana.
Des de l’inici de l’estat d’alarma, el dia 14 de març de 2020, hem treballat sense usar mascareta ni guants. Cap de nosaltres ha caigut malalt.
A dia 12/05/2020 cal dir que en tot aquest temps (gairebé dos mesos) només una persona de tota la clientela de la parada ens va demanar en una ocasió que ens poséssim els guants per servir-li un producte, i en una altra ocasió una altra persona ens va demanar que vigiléssim que persones que no portessin guants no toquessin els productes de la parada.
Cap persona de l’entorn laboral, client o no, ens ha sol·licitat mai que ens poséssim la mascareta. Només hem rebut un requeriment escrit de l’ajuntament en aquest sentit. En aquest escrit ens requerien implantar amb la màxima celeritat aquesta mesura que, en un altre paràgraf, ens deien que era una mesura recomanable. Hem continuat com sempre.
Altres treballadors del mercat o clients ens han preguntat alguna vegada per què no fem servir mascareta i guants. Nosaltres responem que mantenir l’anomenada “distància de seguretat” i uns correctes hàbits d’higiene són mesures de protecció col·lectiva suficients.
El nombre de vendes de la parada durant aquesta situació d’alarma ha augmentat notablement i els nostres clients s’han manifestat sempre molt contents de que tinguéssim la parada oberta i els donéssim el servei habitual. També hem pogut observar l’aparició de nous clients.
Els nostres caps ens recolzen en la nostra decisió de no fer servir mascareta i guants i no ens obliguen a fer-ho, ja que saben que per a algunes persones poden ser molests o, fins i tot, perjudicials. No obstant, han posat aquestes proteccions a la nostra disposició des del principi.
També ens han fet arribar en el matí d’avui una mampara separadora de metacrilat amb una obertura a la part inferior, que hem instal·lat al centre del taulell, quedant pel moment espais lliures per les dues bandes. Ara fem l’atenció preferiblement a través d’aquesta mampara per tal d’assegurar amb més facilitat el manteniment de la “distància de seguretat”.
Durant aquests dies hem pogut recollir les queixes de molts clients que arribaven suant i esbufegant, i dient que s’angoixaven amb la mascareta, i inclús el plany d’una persona amb problemes cardíacs que ens va comentar que un dia havia sofert un desmai degut a la falta d’oxigen derivada del seu ús.
També hem recollit el testimoni d’algunes persones que opinen que no es poden seguir unes mesures de seguretat tan estrictes i que cal suavitzar una mica la situació, i no viure amb tanta cura i tanta por.
El dia 8 de maig, anant cap al mercat, un senyor gran em va aturar i em va demanar que em posés la mascareta, assegurant-me que a l’aire lliure era obligatòria. Li vaig explicar que l’ús només era obligatori des del diumenge anterior exclusivament al transport púbic. Primer es va mostrar una mica molest i insistent, però al final em va donar les gràcies i va marxar.
Durant tot aquest període de confinament jo he anat cada setmana a veure els meus pares que són grans, a portar-los menjar i altres productes, exercint el dret a l’assistència i cura de les persones grans. Cap dels tres hem fet servir mascareta ni guants durant les trobades i ens hem besat i abraçat com de costum. Ni ells han resultat malalts, ni jo tampoc.
Sota el lema VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA; com “entrenament” per a que els catalans siguem aviat coneguts en el món com “els compatriotes de la veritat” (Francesc Pujols); per comprendre que la censura dels mitjans de comunicació, tant els processistes com els anti-processistes, no és només sobre el fet que TOTS els dirigents del procés han impedit la independència, sinó també sobre tots els temes importants pel Poble Català (i tots els altres Pobles), com és la brutal agressió que estem patint amb la tapadora de l’Operació suposada “Pandèmia de coronavirus”; i per contribuir a crear les condicions que justament permetin trencar aquesta terrible censura i aleshores passar del confinament a la independència, aquesta setmana faré la sisena tanda del Cicle DESMUNTEM L’”OPERACIÓ CORONAVIRUS”.
Faré una presentació dels següents cinc punts i aniré contestant les preguntes i comentaris que m’arribin:
1) “Emergència sanitària” destructiva o bé “emergència de salut” constructiva?
2) Confinament o bé immunitat comunitària o de ramat?
3) Seguirem amb el tema “Guanyar ara la batalla dels tests”
4) Nens i iaios: doble xantatge emocional amb conseqüències genocides
i 5) Alguns elements més per DESMUNTAR LA “OPERACIÓ CORONAVIRUS” !!!
NOTA PRÈVIA d’En Lluís Botinas:Na Teresa Morera és una amiga i col·laboradora de fa temps, i ho és tant en el camp de la salut com en l’àmbit de la recuperació de la independència/llibertat de Catalunya. Comparteixo aquest escrit seu, que considero reflecteix molt bé una actitud general que cal canviar … i ràpid! I també exigeix un canvi radical aquest vídeo en castellà https://youtu.be/bAFM_9b0Idc (15 maig 2020, 5:28 minuts) titulat “La salvajada que se está haciendo con los niños“, i que -malauradament- és massa coherent amb el que Na Teresa escriu i descriu. L’única observació crítica que trobo a fer al vídeo es justament al seu títol atès que els salvatges MAI NO farien a les seves criatures quelcom que només poden concebre els actuals psicòpates dirigents occidentals moderns executant l'”Operació Coronavirus” ordenada pels dirigents de l’actual lamentable Ordre Mundial. Però … dins del possible … ¡gaudiu/patiu d’aquest escrit i d’aquestes imatges!
Potser sóc sentimental i em deixo portar per la nostàlgia, però, des del nou ordre en el que tot el que sigui viure està prohibit, sento la necessitat de fer algunes reflexions, sobretot després de que el temps sembli haver allunyat definitivament tot allò que va ser la vida quotidiana; tot allò que semblava que aniria seguint, indefinidament, i que es va acabar de cop, un dia en que faltava poc per començar la primavera però va quedar instal·lat el pitjor hivern. Tot allò que ens han pres, i que amb aclaparadora facilitat ens hem deixat prendre. De manera que, abans no se m’oblidi del tot, vaig a fer un breu repàs.
Decidir sortir, perquè ve de gust, perquè sí. Prendre el sol i l’aire tot passejant. Excursions a la muntanya. Contemplar la natura. Sentir l’alegria amb que ens omplia la primavera. Prendre el sol a la platja i caminar vora el mar. Respirar profundament: sense por ni mascareta. Eren coses que feien salut i ens permetien carregar piles a l’estiu per a poder passar l’hivern. Algú ha pensat en com afrontarem el proper hivern?, després d’un estiu a l’ombra, asfixiats en tots el sentits?
Les sardanes. Els castells. Els partits de futbol … i del que sigui. Les calçotades. Les festes majors. La patum. Les misses. La setmana Santa. Sant Jordi. Eren les tradicions, i segur que me’n deixo. Compartides o no, les trobo a faltar. Ni que sigui per criticar-les i no voler-ne formar part. Trobo a faltar que altres facin el que jo mai no faria. On són els seus entregats practicants, que no es queixen?
Fires i mercats. Emprovar-se sabates i vestits. Casaments, batejos, comunions, aniversaris i celebracions de tota mena. Festes i balls, populars i no tan populars. Potser massa consumisme, sí… Però, insisteixo, m’agrada que altres facin el que jo no faig. Què trista serà una vida sense poder ballar, ni besar, ni donar-se la mà. Castells i sardanes substituïts per guants i mascaretes, i tots a callar!
Cinema i teatre. Concerts. Cors i orquestres assajant, junts. Cultura: sí: era una altra cosa que ens feia humans, per si algú recorda…
Les relacions. Amb els amics, familiars. Visites a casa de l’un i de l’altre. Avis i néts, padrins i regals. Petons i abraçades. Parlar tots alhora. Riure. Anar a un restaurant si ve de gust.
Les criatures jugant juntes i rient. Eren el futur i ara són vistes com un perill i castigades sense pietat a la solitud i la tristor.
Els funerals. Tristos i fonamentals. Els paleontòlegs consideren que un assentament és humà quan troben restes de funerals. Els amos del món, que no volen que seguim sent humans, és el primer que han prohibit. Tot i que els cossos dels difunts ja estiguessin hermèticament tancats rere un vidre a les sales de vetlla dels tanatoris, sense cap possibilitat de contacte amb els assistents. Va ser important prohibir l’únic acte que encara reuneix famílies. Es devia considerar que els virus travessaven els vidres, però no les mascaretes, d’acord amb la no-lògica vigent. No quedarà ni el dol.
Fotografies i pel·lícules que evidencien com sempre es va viure sense distanciament; com, de fet, no hi ha altra manera de viure. Hauran de ser canviades per a adaptar-se al nou ordre de coses? O ja ni caldrà?
Pujar una colla en un cotxe i fer carretera, decidint on anat sobre la marxa. Impensable a partir d’ara. Però sembla no importar.
I, nostàlgies a part, també ens hem quedat, com qui no vol la cosa, sense la possibilitat de guanyar-nos la vida, treballant, que era una cosa que es feia en contacte amb altres i sovint a l’exterior. Les feines importants no es poden fer rere una pantalla, per si algú no se n’havia adonat.
Però, tranquils, que ningú morirà de misèria, ni fred, ni gana, ni res. Ara hi haurà una única causa de mort: el contagi. Així trobareu molt bé que les mesures restrictives no parin d’augmentar. Potser encara en demanareu més i tot.
Segur que em deixo moltes coses, perquè és TOT el que ens han pres i ens hem deixat prendre, com aquell que res…
El pensar: és el que més s’ha perdut del tot. Ningú raona ja. Ara el normal és viure immers en la realitat que creen els mitjans de comunicació; realitat virtual creada per a fer que estimem a l’opressor i odiem a l’oprimit
Tot això ens hem deixat prendre per tal de conservar una cosa: la creença en que les autoritats cuiden de nosaltres, es preocupen per la nostra salut i tot ho fan pel nostre bé. Descobrir que és just el contrari es fa molt dur, tot i que no resulti gens difícil cognitivament. Només cal veure com no ha parat d’haver-hi guerres devastadores arreu, durant l’últim segle i, sobretot, el que portem d’aquest. Suposo que ningú deu pensar que aquestes guerres han estat fenòmens espontanis que les benèvoles autoritats han tractat d’evitar i, pobres!, no se n’han sortit. Potser suposo massa… Potser, a part de sentimental sóc optimista.
Això sí, admeto que emocionalment es fa molt dur. Ho entenc. Agrada creure que hi ha un papa Estat i una mama Sanitat que s’ocupen de tot, i així no hem de fer res i no tenim cap responsabilitat sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra salut i la nostra vida, i així ja no ens hem de preocupar de res.
Però, de totes maneres, no em surten els números. Deu ser que sóc sentimental.
Sota el lema VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA; com “entrenament” per a que els catalans siguem aviat coneguts en el món com “els compatriotes de la veritat” (Francesc Pujols); per comprendre que la censura dels mitjans de comunicació, tant els processistes com els anti-processistes, no és només sobre el fet que TOTS els dirigents del procés han impedit la independència, sinó també sobre tots els temes importants pel Poble Català (i tots els altres Pobles), com és la brutal agressió que estem patint amb la tapadora de l’Operació suposada “Pandèmia de coronavirus”; i per contribuir a crear les condicions que justament permetin trencar aquesta terrible censura i aleshores passar del confinament a la independència, aquesta setmana faré la cinquena tanda del Cicle DESMUNTEM L'”OPERACIÓ CORONAVIRUS”.
Faré una presentació dels següents cinc punts i aniré contestant les preguntes i comentaris que m’arribin:
1) Experts oficials dels sistema: on són les proves científiques en que us baseu? És a dir, de cada tema, ¿on és el primer article de referència original publicat en revistes científiques?
2) Confinament o bé immunitat comunitària o de ramat?
3) Seguirem amb el tema “Guanyar ara la batalla dels tests”
4) I què aprendre dels famosos suposadament infectats?
i 5) Desmuntar la “Operació Coronavirus” !!!
Per preparar la sessió:
1) Experts oficials dels sistema: on són les proves científiques? És a dir, de cada tema, ¿on és el primer article de referència original publicat en revistes científiques?
Temes (des d’alguns més immediates als més de fons) sobre els que convido a exigir a les autoritats que han pres les mesures (i, en tot cas, que els polítics ho demanin als experts oficials que els han assessorat) els articles publicats en revistes científiques en els que es fonamenten, sobre tot quan aquests experts oficials s’omplen la boca de “ciència basada en l’evidència”, de “medicina basada en l’evidència”, de que “el que diuen els crítics no està publicat en revistes científiques”, etc.:
—portar mascareta, protegeix
—utilitzar guants, protegeix
— guardar una distància física de 1,5 a 2 m., protegeix
—cal tancar les platges i prohibir banyar-se. I les piscines. I els parcs.
—els tractaments antivirals experimentals són beneficiosos
——-la seva combinació amb antibiòtics i altres, és beneficiosa
—els tests són fiables
—hi ha una nova malaltia anomenada COVID-19
—hi ha una pandèmia de COVID-19
—hi ha un nou virus anomenat SARS-CoV-2
—el nou virus anomenat SARS-CoV-2 és la causa de la nova malaltia anomenada COVID-19
—el confinament és el millor camí a seguir, i salva més vides que no pas les que costa i costarà
—…
Per diversos d’aquests punts: Revista DSalud, nº 237, maig 2020, i també els 235 i 236. A quioscos i per subscripció.
2) Confinament o bé immunitat comunitària o de ramat?
—En España han comenzado a hacerse ya los tests Els metges gallecs estan sorpresos amb les primeres dades de l’estudi i han declarat: “O els tests són molt dolents, o la circulació de virus és inexistent”, i és que dels 215 primers tests realitzats, cap va donar positiu; dels primers 5.043, només 37 han donat positiu, i això que els han fet en poblacions urbanes on sí que hi ha hagut afectats. Ara a poc a poc anem caient en el compte que l’alarma no ha estat justificada. Però el que sí és un fet comprovable ara mateix és que milers de persones s’han anat a la ruïna económica, que potser és l’objectiu primordial de tota aquesta increïble campanya de publicitat centrada en la por i en el terror.
4) I què aprendre dels famosos suposadament infectats?
El Dr. Enric Costa Vercher ens ajuda a reflexionar i a prendre consciencia d’aquesta FALSA PANDÈMIA. Un argumento que utilitza és el dels famosos
i 5) Desmuntar la “Operació Coronavirus” !!!
–infermeres es queixen que les fan anar vestides d’astronautes quan queden ja pocs casos de COVID-19 que va ser l’excusa per utilitzar les proteccions.
— Islandia, ¿primer país europeo en derrotar al coronavirus?
—NOTA ACTUALITZADORA DE L’ENTREVISTAT, a 25/3/2020
Declaro formalment que m’interessa la veritat (fins i tot quan no m’agrada), comparteixo que el meu lema és Vida-Veritat-Llibertat-Identitat, i convido a contrastar, a investigar, a aprofundir, a precissar, etc. Al que vaig dir el dia de la gravació (dimecres, 18 de març) vull avui (25 de març) fer:
*** AQUESTES 6 CORRECCIONS:
1) la minoria de persones que necessiten assistència hospitalària per problemes pulmonars seriosos és major del 5% que dic i probablement superi el 20% … però segueix sent una minoria … tot i que s’omplin els hospitals; 2) entre aquestes persones que arriben a l’hospital, una part són joves i la seva mala evolució pot ser ràpida, seguint passos similars i mostrant taques pulmonars que semblen calcades … però és una minoria de l’anterior minoria … tot i que s’omplin els llits de les UCI ampliades; 3) les xifres oficials no permetrien parlar d’epidèmia -i molt menys de pandèmia!- si no fóssim víctimes de la primera campanya mundial d’intens terror, i ja se sap que la por paralitza, atordeix … i mata; 4) avui afirmo rotundament que NO hi ha CAP prova científica publicada que el suposat coronavirus SARS-CoV-2 hagi estat aïllat (a la revista DSalud d’abril sortirà un article demostrant-ho); en conseqüència, ningú hauria de dir que existeix, menys que causi problemes de salut i encara menys que sigui la causa de la mort de les persones que, lamentablement, acaben morint; 5) avui afirmo rotundament que, ja que el coronavirus no ha estat aïllat, les proves amb RT-PCR que s’utilitzen per confirmar el diagnòstic no tenen cap base rigorosa (i encara menys els “tests ràpids” que ara es volen aplicar massivament!). Per això hi ha articles científics publicats que afirmen que el nombre de falsos positius oscil·la entre el 47% i el 80,33%. I per això hi ha facultatius que asseveren que “el RT-PCR dóna falsos negatius” quan la tècnica PCR mai no pot donar falsos negatius. Per tant, no hi ha ningú correctament diagnosticat com “infectat pel SARS-CoV-2”, i tampoc hi ha ningú que realment hagi mort “malalt de COVID-19” i “matat pel SARS-CoV-2”; i 6) anomeno Operació Tapadora ‘Pandèmia de Coronavirus’ al fenomen mundial, nou, d’enginyeria social planetària, basat en el terror i al servei de reestructurar un Ordre Mundial que trontolla, que estem patint.
En conseqüència, descartat el que NO és causa, cal trobar el que SÍ és causa de tanta por, malaltia i mort. Després cal obrir una rigorosa investigació mundial per: A) trobar la(les) veritable(s) causa(es) d’aquests malalts (¿agredits?) i d’aquests morts (¿assassinats?). I aquí han de verificar-se totes les hipòtesis: agent de guerra biològica o química, 5G, fumigacions, metalls pesats, contaminacions múltiples, lleis biològiques del Dr. Hamer (¿explica que no hi hagi nadons ni nens “infectats per coronavirus” el que a aquesta baixa edat no es tingui por a la mort?), etc. I B) detenir i jutjar els poderosos que han llançat aquesta criminal Operació.
*** I AQUESTS 4 AFEGITS: 1) A la Xina s’ha aplicat àmpliament la Medicina Tradicional Xinesa. Això s’ha silenciat aquí tot i que ajuda a comprendre que la proporció entre morts i infectats a la Xina sigui bastant menor que la d’Europa (en particular, que la d’Itàlia i que la de l’ “Estado-Español”); 2) l’assaig a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) administrant suposats antivirals usats en el muntatge SIDA a 195 persones diagnosticades “infecció per coronavirus” serà presentat com “és positiu perquè baixa la càrrega viral” quan en realitat només pot ser perjudicial perquè és quimioteràpia contra un virus que ningú ha demostrat que existeixi; 3) si a les autoritats realment els interessa la salut de la població, també haurien de recórrer a la Medicina Tradicional Xinesa i a tots els enormes recursos terapèutics alternatius que actualment ja existeixen (en lloc de perseguir-los); i 4) la major amenaça per a la salut de la humanitat és la suposada “solució” que proposen tots els actuals dirigents: administrar “vacunes contra el coronavirus” (CURA: particularment perilloses són les vacunes genètiques) que es volen imposar obligatòriament canviant les lleis i amb intervenció de l’exèrcit.
Considero que és un esdeveniment decisiu cara a la independència/llibertat de Catalunya.
Per aquest motiu he deixat aquest COMENTARI a YouTube:
“Cal que hi hagi algú en cadascun dels camps professionals que sigui el primer en atrevir-se a explicar clarament al Poble Català que, després de 305 d’ocupació, TOTS els dirigents en el seu respectiu camp laboral han estat curosament filtrats i seleccionats per servir a Madrid/Castilla/Estado-Español. En conseqüència, la seva tasca prioritària és actuar dissimuladament i traïdora contra els catalans per tal de prolongar el nostre sotmetiment a Madrid. Per això aquests dirigents apareixen com a catalans però en realitat actuen contra els catalans, i bloquegen i censuren ferotgement a tots els qui realment voleu/volem la independència/llibertat de Catalunya. Gràcies, Bernat, per haver estat tu qui hagi pres la iniciativa de ser no “el pal de paller” sinó, separant com bé dius el gra de la palla, ser l’eix de reagrupament del millor gra periodístic en el decisiu camp dels mitjans de comunicació. Ets/sou el nucli motor dels nous mitjans del Principat alliberat que seran exemple mundial de respecte a la llibertat d’expressió i al dret de tothom a la informació. Confio en trobar-nos aviat i poder-t’ho agrair personalment. Molt benvingut, company!”
He escrit i dit en nombroses ocasions les dues qüestions que considero decisives:
1.- que la condició per a que el Poble Català pugui recuperar aviat la independència/llibertat és que tothom comprengui que qui ho ha impossibilitat diverses vegades des del 2012 són els subcapitostos de Barcelona, que TOTS estan al servei dels capitostos de Madrid.
i 2.- que si el Poble Català no sap això, és a causa de la TOTAL censura que TOTS els mitjans de comunicació -grans i petits, els processistes i també els antiprocessistes- exerceixen contra l’únic partit independentista que hi ha des de març del 2018, Directe-68, i el seu impulsor i president, En David Raventós. El “pecat” d’En David és ser un autèntic independentista des de la seva joventut (ara té 50 anys), i que coneix –i és conegut!– personalment -molts, des de fa 30 anys- per TOTS els dirigents processistes, i SAP PERFECTAMENT que són traïdors al Poble Català, raó per la que el censuren … i més!
Gràcies En Bernat, aquesta censura ha començat a trencar-se.
Cal escoltar les seves paraules i donar-les a conèixer arreu, en TOTS els altres sectors de la societat catalana. I especialment dins de TOT el món periodístic per atraure els periodistes independentistes encara frenats (mal) guanyant-se la vida en mitjans processistes o antiprocessistes. I cal en particular arribar de seguida a les aules on s’estan formant els nous periodistes, els que ja faran la seva trajectòria dins de la CATALUNYA DE NOU LLIURE, i els que aconseguiran que els mitjans de comunicació catalans guanyin prestigi mundial pel seu rigor i la seva honestedat.
Aquí trobeu enllaços per accedir a una petita part del importantíssim material independentista que ha generat Directe-68 (mentre els dirigents processistes impedien la independència, traint-nos any rere any … i avui mateix, amb majoria de 70 escons “independentistes” al Parlament de Catalunya):
***Conferència LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DRET A LA INFORMACIÓ el dijous 18 de juliol del 2019 al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona, Rambla de Catalunya n. 10: https://youtu.be/rin0kjnHisA
***Sobre la primera Vaga de Fam d’en David Raventós, començada el 3 de maig del 2016 i represaliada amb tancament psiquiàtric i tortura química des del 17 de maig fins el 18 de juliol. Va ser un intent d’assassinat amb coneixement de TOTSels membres del Govern de la Generalitat, del Parlament de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Dues sessions els passats dissabte i diumenge amb motiu del quart aniversari:
DIRECTE PREGUNTES I RESPOSTES 68 AMB DAVID RAVENTÓS
Streamed live on May 3, 2020 1:25:36
***La segona Vaga de Fam d’en David Raventós,dia a dia, des de l’1 al 30 d’octubre del 2019, també totalment censurada: https://famdindependencia.cat
***Llibre “TRAÏCIÓ A LA INDEPENDÈNCIA. Una vaga de fam per recuperar la llibertat de Catalunya” (Llibres de l’Índex, 2019). El pots trobar a: Llibreries Obertes https://llibreriesobertes.cat/product…
Faré una presentació d’aquests cinc punts i aniré contestant les preguntes i comentaris que m’arribin:
1) Vida-Veritat-Llibertat-Identitat
2) 1 de maig de 1981: l’engany del “Síndrome Tóxico Español” (intoxicació intencionadament mal anomenat “de l’oli de colza”), ¿antecedent de l’actual “Operació Coronavirus”?
3) Seguirem amb el tema “Guanyar ara la batalla dels tests”
4) Les màscares: ¿són només ineficaces o poden ser fins i tot perjudicials?
—aquest article publicat en “El País” el 13 de setembre del 1981 diu “Una vez eliminada la causa, que ya parecía evidente, de la enfermedad, es decir, el consumo de aceite tóxico, en lugar de ir desapareciendo gradualmente los casos, aparecían recaídas (…)”,
—aquest article publicat en un diari secundari el 17 de novembre del 2017 informa que “Víctimas del síndrome del aceite de colza denuncian el abandono institucional y exigen que se garantice una vida digna para las 15.000 personas que conviven con esta enfermedad, causada en 1981 por una intoxicación alimentaria”.
