14 Notes breus o “Gotetes”

14 NOTES BREUS O “GOTETES”

 

PREVI: Diversos lectors de LA GOTA CATALANA m’han comentat que faig uns articles massa llargs i que si redactés texts curts, els farien circular per FaceBook i altres “xarxes socials”. Jo els animo a extraure paràgrafs o frases dels articles i fer-los circular, però sembla que no és fàcil. Faré/farem, doncs, avui un primer experiment en aquesta línia: a sota hi ha 14 texts curts a utilitzar com millor vulgueu-i-sabeu. Ja em fareu arribar si això és pràctic i útil. Gràcies per la vostre col·laboració en fer circular els continguts de LA GOTA CATALANA!

***Els ocupants són ocupants, i els traïdors són traïdors. I si els catalans volem recuperar la llibertat, hem d’aconseguir que els ocupants marxin, i per això cal detectar i neutralitzar els traïdors, i substituir-los pels líders naturals del poble català.

***El processisme genera anti-catalans. Si passem a actuar per recuperar la llibertat de Catalunya, generarem amics i aliats.

***Es tracta de recuperar la llibertat arrabassada el 1714. Si ho posem en el centre de la nostra mobilització, guanyarem la simpatia de gairebé tothom i eixamplarem la nostra base. Qui s’hi oposi, quedarà assenyalat com a carceller nostre… i així reduirem la seva base!

***Els catalans NO estem dividits. Els que estan dividits són “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán”, i això és totalment diferent. Els catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) estem a favor de la independència en un 80%; i si expliquéssim que volem tornar a ser lliures, el percentatge seria molt més elevat. I els altres no són catalans, sinó ocupants de Catalunya, atès que formen les tropes civils d’ocupació. I si els hi ho diem així clarament, molts deixaran de ser-ho… i reduirem la seva base.

***Què els hi hagués passat després del 27-O del 2017 si Junqueras i els altres presos, i si Puigdemont i els altres “exiliats”, s’haguessin estat passejant pels carrers de Catalunya en lloc d’anar voluntàriament a protegir-se fent-se tancar a Madrid, o de fugir del poble català “exiliant-se” a Brussel·les, i així aparèixer uns i altres disfressats d’“herois independentistes”?

***Si cap dirigent “independentista” va ser capaç de dir públicament que volia la desfeta de la “selección española” al mundial de futbol, ¿com hem pogut creure’ns que s’atrevirien a declarar la independència de Catalunya?

***Per què els 72 diputats independentistes van acordar tots ells que fos secreta la votació del 27-O del 2017 en que, segons deien, anaven a proclamar la independència de Catalunya? I per què van acordar exactament quins dos d’entre els 72 s’abstindrien per a que en lloc de 72 SÍ només hi haguessin 70 SÍ i 2 ABSTENCIONS?

***En memòria de Kim, Aureli, Toni, Yolanda, Agustí i Maria Lluïsa: Que els dirigents processistes hagin impedit la independència com a mínim des del 9-N del 2014, ens ha costat molt més que uns 100 mil milions d’euros d’espoli econòmic. Ens ha costat continuar sent presos a casa nostra i que més de 200.000 catalans que desitjaven morir lliures, encara hagin mort com les darreres 12 generacions de catalans: amb la nostra terra catalana envaïda i ocupada per tropes militars i civils estadoespañolas, i presoners a casa amb els barrots al menjador.

***Convivència? Concòrdia? Harmonia? Solidaritat? Igualtat? No pot haver res d’això entre invasors i envaïts, entre ocupants i ocupats, entre espoliadors i espoliats, entre lladres i robats, entre botxins i víctimes, …, entre genocides i genocidats. Què pretén qui utilitza aquestes paraules-trampa?

***Ens diuen que cal retornar a la convivència i a la concòrdia d’abans del 2009. Pels catalans això en realitat significaria acceptar allargar el nostre sotmetiment a Madrid/Castilla/Estado-Español que patim de 1714 ençà, i seguir prolongant el nostre genocidi, que els propis dirigents catalans són els primers en silenciar completament. Les úniques “convivència” i “concòrdia” seran les que s’estableixin entre el Principat de Catalunya alliberat i un altre cop restablert com Estat Europeu, i “la cosa” que quedi com residu de l’“Estado-Español”, construït el 1714 anorreant l’Estat Català.

***Tan enganyats estem els catalans pels nostres actuals dirigents, com els castellans i, en general, els no-catalans pels seus dirigents. Amb l’agreujant per nosaltres que els nostres dirigents estan plenament subordinats als seus dirigents.

***Un bon engany exigeix crear una polaritat falsa on quedin atrapats tant els que creuen en la versió oficial com els que critiquen la versió oficial, i així ambdós bàndols ignoren la veritat. És el que està passant actualment. Els subcapitostos autonomistes de Barcelona enganyen als catalans dient-nos que s’han tornat independentistes i animant-nos a “Fer República” quan el 27-O del 2017 només van representar que la proclamaven però en realitat no ho van fer, i els capitostos de Madrid enganyen als no-catalans afirmant que Puigdemont, Junqueras i companyia són independentistes i que volen “romper España” quan justament ells són els que han salvat “la unidad de España”. I ho fan perfectament coordinats, reforçant-se els uns als altres.

***La nostra força ens ve dels nostres més de mil anys d’Història. Renunciar a la nostra Història com fan TOTS els actuals dirigents catalans, és condemnar-nos a seguir estant envaïts/ocupats/espoliats/genocidats. És trair-nos… com efectivament estan fent.

***Dividits o bé molt units? Molts catalans es lamenten “Els partits independentistes estan dividits” i demanen “Unitat!”. Però s’equivoquen. Quin és el motiu del seu error? Que encara creuen que els dirigents de PDeCAT, ERC, CUP, JuntsxCat, CNR, etc., i també els dirigents d’ANC, Òmnium, CDR, etc., estan a favor de la independència de Catalunya, i aleshores el que veuen és que van dividits en candidatures diferents, que es contradiuen, que es barallen, etc. Però el català que canvia l’enfocament i s’atreveix a entendre que en realitat els nostres dirigents estan en contra de la independència de Catalunya, de seguida veu que TOTS-TOTS-TOTS els actuals dirigents estan actuant perfectament units i coordinats en contra nostra. I aleshores comprèn perquè no som independents com a mínim des del 9-N del 2014!!!

Barcelona, 13 de gener del 2019

Lluís Botinas

Dl. 14: El “Pla Nacional de Valors”

Dilluns, 14 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada amb En Josep Lluís Olivares

Conèixer i comentar el

PLA NACIONAL DE VALORS

La vinguda “per casualitat” d’En Josep Lluís Olivares a una reunió de LA GOTA CATALANA, va portar a prendre contacte amb el PLA NACIONAL DE VALORS, elaborat del 2011 al 2016 sota el paraigües de la Generalitat de Catalunya i amb la participació d’unes 500 persones, gairebé totes voluntàries, expertes en diferents àrees. El lema que van adoptar: “el País Creix quan les Persones Creixen”. El Document Unitari, de 430 pàgines, presenta el Projecte així:

El Govern de Catalunya, conscient de la seva responsabilitat històrica, el 2011 va decidir impulsar amb la societat civil una reflexió profunda sobre la realitat de la nostra societat, amb un Projecte orientat a inspirar i promoure una cultura cívica que doni una resposta adaptativa, des dels poders públics, als grans reptes que té plantejats avui dia el nostre país.

El Pla de Valors parla del País que ens agradaria construir. I ho fa des de l’experiència d’un model de democràcia col·laborativa i participativa en el què polítics i societat civil, junts, esdevenen protagonistes. Si bé les estructures i les dinàmiques polítiques condicionen —sense determinar— el benestar de les persones i la seva capacitat per créixer harmònicament i desenvolupar els seus projectes de vida, són les persones realment, les que configuren el poble i el país. Donat que vivim en un ecosistema interdependent, les influències són recíproques, i per tant, la responsabilitat és compartida. El Pla és una proposta de compromís de totes les parts per reorientar la brúixola i arribar plegats a més bon port.

El Pla de Valors té la voluntat d’inspirar al Govern i a totes les persones que es troben en nodes d’influència al nostre país per tal que despleguin polítiques i accions que acompanyin el procés de transformació que la ciutadania ja ha emprès amb múltiples iniciatives, i per tal que creïn les condicions que afavoreixin el Creixement en Qualitat Humana en tots els àmbits de la societat.

Buscarem les virtuts i també els límits d’aquests important esforç per contribuir a millorar la/les societat/s.

PER PREPARAR LA TROBADA:

Jordi Griera-150722-Irrupció del Pla Nacional de Valors-1p; Pla Nacional de Valors-síntesi-19p; Pla Nacional de Valors-resum executiu-87p; Pla Nacional de Valors-document unitari-430p

Dt. 15: “Constitucions Catalanes del 1714. La seva vigència”

Dimarts, 15 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Col·laboració amb l’A·R·H·L·C

(Associació per a la recerca de la Història i les Llibertats Catalanes)

Conferència

LES CONSTITUCIONS CATALANES

VIGENTS L’11 DE SETEMBRE DE 1714.

ORÍGENS, DESENVOLUPAMENT I VIGÈNCIA ACTUAL.

Orígens de les nostres lleis: romans, visigots, francs salis i hebreus. Les lleis i els costums. De la Terra regis a l’hereu. Dels Usatges a les Constitucions. Com eren les Constitucions Catalanes, l’esperit. El Decret de Nova Planta. Del cas dels Catalans a la Constitució de la Havana. El llibre “Los Fueros”. Diferències entre el constitucionalisme llibertari i el constitucionalisme absolutista. La Devolution.

Per MIQUEL MANUBENS http://devolucio.cat/ 

Dt. 8: “Espiritualitat en la societat catalana medieval”

Dimarts, 8 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

ESPIRITUALITAT EN LA SOCIETAT CATALANA MEDIEVAL

Aquesta conferència vincula la mil·lenària i fecunda tradició espiritual de la societat medieval catalana compartida també amb el Regne de València i ses Illes que abasta temàtiques i personatges tan diversos com l´escriptori ripollenc de l´Abat Oliba, la singular càbala jueva, el moviment gnòstic dels càtars, els cavallers templers catalans, la influència del sufisme islàmic en la saviesa del mallorquí Ramon Llull, la ciència medieval en l´obra del valencià Arnau de Vilanova, etc…

Per JAUME CLUET. Activista Cultural.

Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXXIX

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – IV

“Any Nou, Comprensió Renovada”:

la comprensió Catalana ‘de sempre’,

recuperada i actualitzada

 

 Què és en realitat l’actual

“Generalitat de Catalunya”?

Dedicat a Aureli, Kim, Yolanda, Agustí, Toni, Lluïsa Maria i a tots els catalans

que aquest passat any 2018 han mort presos

(com presos han nascut i mort la darrera dotzena de generacions de catalans)

quan desitjaven morir lliures

(com lliures van néixer i morir la trentena de generacions de catalans anteriors al 1714)

 

Volia fer un paral·lelisme amb el tan conegut i aquests dies tan actual “Any Nou, Vida Nova” escrivint “Any Nou, Comprensió Nova”. Però el que ens cal no és una comprensió “nova” sinó recuperar la comprensió catalana, que no és precisament nova… encara que ens ho pugui semblar després de mes de tres segles de patir la imposició de la comprensió castellana de… ¡tot!

Per contribuir a recuperar la que hauria de ser la nostra perspectiva, el novembre del 2017 vaig començar una sèrie d’articles sota el lema: “Punt de vista català”, que estan recollits en el Quadern QUIN ÉS ‘EL PUNT DE VISTA CATALÀ’-37articles-112p-181104. I vull subratllar un cop més la importància crucial que en la nostra història d’aleshores i d’ara té 1714, que marca un abans i un després que queda sintetitzat en que després de més de 8 segles d’aparèixer (a més, de manera creixent) en els mapamundis, de sobte en desapareixem. Per això considero encertat, il·lustratiu i molt didàctic explicar arreu que el que els catalans ara volem és, senzillament, tornar a aparèixer en els mapamundis.

 

Avui vull començar a contestar una qüestió que m’ha anat emergint i que considero decisiva per capir el fons del què està passant actualment i canviar radicalment la situació: Què és en realitat l’actual Generalitat de Catalunya? La resposta forma part de la necessària re-avaluació, feta justament des del Punt de Vista Català, de la nostra Història, establint las fortaleses i també les febleses del independentisme i dels successius esforços del poble català per recuperar la llibertat.

És un engany (COMPTE!: un engany al poble català, però també un engany a tots el altres pobles) fer creure que l’actual Generalitat de Catalunya és el govern que representa al poble català i que és el defensor dels nostres interessos de tot tipus. Aquest engany és reforçat cada dia per tots els components -però, com sempre, com més a munt, major responsabilitat en l’engany- de l’actual Generalitat de Catalunya quan parlen d’“autogovern”, i també amb totes les disputes secundàries que estableixen entre Barcelona i Madrid… això sí, sempre amagant el que és essencial: que els catalans volem tornar a ser lliures i que, per assolir-ho, cal que marxin els invasors/ocupants/genocides. I com que també ha de ser enganyat el poble no-català, és una mentida que, com totes les altres, repeteixen simètricament els capitostos de Madrid parlant també del “autogobierno catalán”.

En realitat, l’actual Generalitat de Catalunya emergeix (intencionadament no dic pas que “es restaura” ni que “es restitueix” ni que “es reinstal·la” ni res de semblant) el 1977 com una part integralment constituent de l‘“Estado-Español”. Va ser el fruit de la gran operació posada en marxa probablement des del “contuberni de Munic” de 1962 per preservar la unitat de l’Estado-Español a la mort del dictador Franco. L’operació va portar a l’establiment d’un “Reino de España” amb una democràcia que bàsicament és el franquisme-sense-Franco reforçat deixant espai i donant prebendes a les diferents camarilles locals de les “Comunidades Autònomas”. A Catalunya, l’operació culmina els anys setanta amb La traïció dels líders catalans que tant bé va explicar detalladament Xirinacs en els seus tres volums (que sumen 923 pg. en la versió digital), i en particular aquesta traïció es decideix en el període de juliol del 1976 a juny del 1977, al que Xirinacs dedica tot el segon volum, i es concreta en “la sub-operaciò Generalitat de Catalunya”.

Cal comprendre quelcom molt dur: que la Generalitat de Catalunya emergida el 1977 no té cap lligam ni res a veure amb la Generalitat de Catalunya destruïda el 1714, sinó que n’usurpa el seu nom i falsifica el seu significat, i per això vaig escriure que Torra no és el president 131è, sinó el 7è. L’actual “Generalitat de Catalunya” (des d’ara hi posaré cometes) no és en absolut l’autogovern del poble català. Descartada la situació colonial (que no ens correspon EN ABSOLUT perquè no érem una terra nulius –“terra de ningú”- descoberta i conquerida, sinó que érem -I SOM, ara ocupats!- el Principat de Catalunya, un Estat Europeu -el primer Constitucional!- independent fins el 10 de setembre de 1714, que és brutalment ocupat i anorreat pels exèrcits d’un altre Estat Europeu enemic), l’actual “Generalitat de Catalunya” és una figura potser inèdita, i si algú sap d’antecessors o similars, que m’ho digui, si us plau, per veure’n similituds i diferències, i aprendre’n.

Pels catalans, l’actual “Generalitat de Catalunya” és pitjor que una complexa ETT (Empresa de Treball Temporal) del poble català. De fet, es pot dir que tots els governs democràtics del món (i, en principi, dono per fet que encara més tots els governs etiquetats com no-democràtics) són l’ETT del seu respectiu poble. El que per ara em sembla nou és que la “Generalitat de Catalunya” és l’ETT del poble català però… ¡al servei de Madrid/Castilla/Estado-Español!, és a dir, al servei de la potencia estrangera enemiga

— invasora i ocupant des del 1714, com explico en el Quadern SOM UN PAÍS OCUPAT DES DE 1714-30 texts-71p

— i genocida del poble català des de més de dos segles abans, com explico en el Quadern EL GENOCIDI CATALÀ-33 documents ordenats segons els articles de la Convenció contra el genocidi, adoptada per l’ONU el 1948-107pg

Això fa que la “Generalitat de Catalunya” sigui una ETT “especial” atès que ha de complir una altra funció prèvia encara més important que “només” treure’ns cada any els millors rendiments econòmics possibles: ser els nostres carcellers catalans que ens mantenen engarjolats a casa nostra mentre treballem pels enemics. D’aquesta manera es prolonga la nostra situació de vaca munyida per Madrid amb mans catalans que així obtenen els seus propis honors i privilegis derivats del seu poder sobre nosaltres, que no deixa de ser un poder encara que sigui un poder a Barcelona subaltern del poder a Madrid, i que per aquest deplorable treball i miserable funció cobren uns salaris bastants cops per sobre del Salari Mínim Interprofessional (fins i tot del SMI recentment pujat a 900€), i també del sou mig català, que -sembla- l’any 2016 va ser de 1.722 euros.

Per això la “Generalitat de Catalunya” necessita constantment falsificar, suavitzant-la i amagant-la, la situació real del poble català i mantenir-nos enganyats.

La suavitza quan, per exemple, la “Generalitat de Catalunya” disminueix fins i tot l’aspecte que considero menys important: el grau d’espoli econòmic que Catalunya (i tota la Nació Catalana) pateix cada any. Així, davant dels 8.000 milions d’euros anuals de dèficit fiscal que Madrid va acabar reconeixent, la “Generalitat de Catalunya” parla de 16.000 milions anuals, quan inevitablement la realitat ha de ser molt superior: 30.000 o 40.000 o més milions d’euros anuals.

I l’amaga quan, per exemple, la “Generalitat de Catalunya” silencia que també se’ns han apropiat de la nostra autèntica Història (conquestes, gestes, personatges, inventors, escriptors, pintors, arquitectes, científics, biblioteques,…), i silencia el més important de tot: que cada dia se’ns espolia la nostra llibertat. Per això la “Generalitat de Catalunya” tapa tot el que pot la situació d’invasió, d’ocupació i de genocidi que, executat de manera constant, planificada i variada, patim els catalans des d’abans del 1714. I la tapa perquè justament el sentiment d’aquesta situació d’estar sotmesos “pels castellans i assimilats” és l’explicació que, des del 2009, els catalans (que, per cert, NO estem dividits) ens haguem aixecat un altre cop i estiguem mobilitzant-nos any rere any, manifestació rere manifestació, votació innecessària rere votació tramposa, concert rere concert.

I els dirigents de la “Generalitat de Catalunya” (i els dirigents dels partits, “associacions civils” i de tot el que es mou al seu entorn) actuen amb plena intencionalitat per amagar-ho a fi d’evitar que el sentiment que tenim els catalans de voler acabar amb la nostra secular penosa situació, es faci conscient i passi a la voluntat i a l’acció, pas que ens faria invencibles.

I això quan justament el que està passant aquests darrers deu anys permetria explicar cada dia, dotzenes de vegades i amb exemples senzills i clars, que ara, sota la a Catalunya triplement il·legal “Constitución Española de 1978”, els catalans estem tan sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español com ho portem estant des del 1714, això sí, passant per diferents etapes d’adaptació al canvi de condicions. I aquestes explicacions farien veure a tothom -d’aquí, d’allà i d’arreu- que el que volem és una cosa molt senzilla però molt important, vital: RECUPERAR LA LLIBERTAT. I això crearia arreu -a dins, a fora i a més en fora- una enorme onada de simpatia i de recolzament… i així, a més de “eixamplar la nostra base” realment i efectiva, ¡reduiríem la seva base!

El simple fet que CAP NI UN (excepcions, si us plau!!!) dels dirigents, partits o organismes processistes en CAP àmbit de l’actual societat catalana oficial, tingui “RECUPERAR LA LLIBERTAT DEL POBLE CATALÀ” no ja com l’eix principal (que és el que considero hauria de ser) sinó com un eix entre altres, indica -sense descartar altres situacions més minoritàries i fosques que ja s’aclariran quan tornem a ser lliures- que han fet seu el “Punto de Vista Castellano”, i que veuen el que passa amb la visió de l’ocupant i, a més, que hi viuen satisfactòriament, cobrant sucoses nòmines incloses en “los Presupuestos Generales del Estado Español”.

RESUMINT: la imatge que (encara) predomina entre els catalans (i molt més entre els no-catalans), és que a un costat hi ha Madrid/Castilla/Estado-Español i a l’altre costat, en front i enfrontats, hi ha el Poble Català amb la seva “Generalitat de Catalunya”. La realitat és totalment diferent, i és qüestió de sobrevivència primer i de victòria a continuació, que els catalans ho entenguem i que ho donem a entendre el més ràpid i àmpliament possible a tots els no-catalans: a un costat hi ha Madrid/Castilla/Estado-Español i la “Generalitat de Catalunya” (que, insisteixo, és una part constituent de, i plenament integrada a, l’Estado-Español), i a l’altre costat -en front, enfrontat i traït- hi ha el Poble Català.

COROL·LARI: els que submanen a Barcelona (ATENCIÓ: als dos costats de la Plaça de Sant Jaume!) estan supeditats als que manen a Madrid. En particular: els dirigents de la “Generalitat de Catalunya”, per unes raons o altres que ja s’esbrinaran quan calgui, veuen amb el “Punto de Vista Castellano” i, en conseqüència, actuen amb els seus objectius. I un objectiu decisiu des del 2009 és impedir la independència de Catalunya i evitar que els catalans assolim el nostre desig (per ara, malauradament, encara subconscient) de RECUPERAR LA LLBERTAT. S’hi dediquen a fons. Per explicar-ho amb més detall, la propera LA GOTA CATALANA serà: Què és en realitat “el procés”?

I reprenent els sis noms als qui dedico aquest text, responsabilitzo a aquests dirigents traïdors que des del 2014 hagin mort presos uns 200.000 catalans que desitjaven morir lliures.

Ens toca als que vulguem ser lliures en una CATALUNYA DE NOU LLIURE, canviar radicalment aquesta situació.

Barcelona, 3 de gener del 2019 (lleugerament retocat el 4)

Lluís Botinas

Aprofitem les Festes per fer surar líders naturals

PREVI: ara me n’adono que el text que vaig enviar el dia 24 no el vaig pujar al blog. Ho faig doncs em sembla que continua tenint tot el sentit. Confio en que demà estrenaré l’any enviant i pujant un nou missatge. BON ANY ACTUANT CONSCIENTMENT per aconseguir el 2019 el que els nostres actuals dirigents traïdors han impedit els 2017 (i abans el 2015… i abans el 2014… i, probablement, també el 2012): que ja siguem independents/lliures.

 

Aprofitem les Festes

per comprendre la greu-i-prometedora situació

i per fer que surin els líder naturals del poble català

Enraonant des del que és decisiu, és a dir, des del Punt de Vista Català de recuperar la llibertat que ens va ser arrabassada el 1714, el que està passant a Catalunya des del 2009 exigeix atrevir-nos a utilitzar seriosament la popular dita “Parlar clar i català”. I, abans i sobretot, exigeix superar la dissonància cognitiva que implica no voler assabentar-nos del que és cert però que ens resulta molest o greu o contradictori respecte del que voldríem o desitjaríem que fos cert.

Però després:

1.- de conèixer l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27 d’octubre del 2017 que va publicar La Vanguardia dues i mitja setmanes després, el 13 de novembre. És molt significatiu que aquest document cabdal hagi estat silenciat-amagat-censurat per TOT-TOT-TOT (excepcions, si us plau!) el món independentista-processista. I també és molt revelador que no hi hagi (en tot cas, no l’he trobat; gràcies si…) cap crítica a aquest document.

2.- de tenir ben present que els 72 diputats independentistes van imposar vot secret (en realitat, vot conspiratiu contra el poble català) i van acordar exactament quins dos d’entre tots els 72 s’abstindrien (dos noms que per ara desconec; pistes?),

i 3.- de recordar la conducta que van tenir “els nostres representants independentistes” (cap discurs, cares magres, cap reunió del nou Govern de la República Catalana, no baixar la bandera, no publicació al DOGC, un concert escarransit, cap caravana de cotxes tocant el clàxon, desaparició dels “ministres”, Puigdemont continuant signant “President de la Comunitat de Catalunya”, etc.,

considero que el qualificatiu adequat per a TOTS-TOTS-TOTS (((que “No pot ser el cent per cent!”? Excepcions, si us plau!!!))) els dirigents (no només polítics sinó en tots els àmbits) independentistes-processistes és TRAÏDORS AL POBLE CATALÀ.

Molts dirigents, columnistes, tertulians, … , han anat reconeixent sorpresa, desconeixement, incompetència, covardia,… Això ja és suficient per a acomiadar-los sense indemnització a TOTS-TOTS-TOTS.

Però si ja reconeixen aquestes febles capacitats i aquesta incorrecta conducta, és per amagar que en realitat són traïdors al poble català. I quan recuperem la llibertat, aquest delicte serà portat a judici amb Dret Català. I a l’hora de les condemnes, tindrem en compte els diferents graus de responsabilitat, el penediment i la confessió.

Conclusió d’aquesta part: la situació és greu ja que per poder recuperar la llibertat, hem d’escombrar TOTS els dirigents actuals.

Però la situació també es prometedora ja que els catalans, que ens vam tornar a aixecar el 2009, durant aquest anys, cadascú en algun moment diferent determinat, HEM TASTAT LA LLIBERTAT… I ARA LA VOLEM TOTA!!!. I la volem tota no només en nom propi sinó en nom dels nostres avantpassats, de dotze generacions de catalans que ara sabem que van néixer i morir presos. I també per honorar la trentena de generacions de catalans d’abans de 1714, que no coneixem però que van ser el poble més lliure d’Europa i que van fer una obra mundial increïble que, per ara, ens és espoliada.

Jo vaig tastar la llibertat el 9-N del 2014. I va ser una sensació mai sentida -lògicament, no abans… però tampoc després- malgrat saber molt conscientment que anava a posar un paper mullat dins d’una capsa de fusta. Però no va ser fins un any i mig més tard, i gràcies a “La pregunta trampa que mata la independència d’En David Raventós, que vaig comprendre que la pregunta doble amb resposta triple era una traïció de Mas (plenament d’acord amb Madrid) a la que de seguida es va sumar TOTA la resta de dirigents SENSE CAP EXCEPCIÓ. I el mateix ha passat a cada ocasió: un dirigent pren la iniciativa en la traïció i de seguida TOTS els demès es col·loquen a darrere disciplinadament: Baños la nit del 27-S del 2015, i Puigdemont els 10 i 25 d’octubre de l’any passat (també plenament d’acord amb Madrid). I confirma que TOTS treballen coordinadament el fet que en aquests (com a mínim) 4 anys de traïció, CAP NI UN ha confessat la seva traïció… encara!

Si volem que Catalunya torni a ser DE NOU lliure, és imprescindible que emergim els líders naturals del poble català i ens atrevim a assumir la responsabilitat de dirigir la mobilització omplint-la del contingut fins ara amagat: RECUPERAR LA LLIBERTAT ARRABASSADA FA 304 ANYS. I és molt important assimilar que els continguts imprimeixen caràcter: si hem deixat “La independència és una qüestió política” en mans d’uns polítics professionals (hereus i continuadors dels líders traïdors del 1977 com Xirinacs va demostrar amb tot detall) que tota la seva carrera han cobrat de “los presupuestos generales del Estado Español” i que han demostrat que no han complert el que ens van assegurar, “Recuperar la llibertat i impedir el genocidi català” és una qüestió vital que exigeix que tots els catalans aportem allò millor de cadascú. Ja ho estem fent i ho culminarem.

I els dinars de Nadal i de totes les Festes són una magnífica ocasió per fer un pas molt important. Li vaig escoltar En David Raventós que, atès que a gairebé cada família àmplia hi ha una “ovella negre”, si a les converses/discussions de taules amb 25 persones es consolida un líder natural a partir d’atrevir-se a reconèixer davant de la resta la traïció dels actuals dirigents, en suraran uns 300.000. I això és imparable!

I segur que ho facilitarà veure tots plegats els 3 minuts llargs de l’avançament (teaser, en diuen) de La Mentida – El documental de La Veritat, que ha de sortir el 2019. A www.lamentida.cat s’anirà ficant en primícia totes les novetats envers el documental. També s’hi troba com col·laborar en el micromecenatge.  www.lamentida.cat  documental@lamentida.cat https://www.facebook.com/david.raventos.9/videos/2069283399805245/

https://www.facebook.com/LaMentida/videos/2450973611582927/ https://www.youtube.com/watch?v=y1QMS1czTsY&feature=share

I també ho facilitarà regalar el meu llibret Conèixer els catalans d’abans de 1714-2a edició i qualsevol dels altres més de 150 llibres, DVDs, documents,…, del servei de llibreria de LA GOTA CATALANA (llistat no actualitzat: https://lagotacatalana.cat/bibliografia/; ajut!) que trobes al local de Cartagena, 230, 5è 1a. Truca al 93 450 1300 per assegurar que estigui obert. Si m’avises al 655 96 86 99, podem quedar per retrobar-nos o per conèixer-nos, i si ho desitges, per assessorar-te.

Bé, en tot cas: que passis el millor BON NADAL possible … tot i preparant que les FESTES DEL 2019 les puguem celebrar en llibertat!!!

Barcelona, 24 de desembre del 2018

Lluís Botinas

A Juristes: Millors seran les Festes…

PETICIÓ D’AJUT A

ADVOCATS, LLETRATS, JUTGES, MAGISTRATS, FISCALS,

CATEDRÀTICS, PROFESSORS, EXPERTS INTERNACIONALS, …

Gràcies per la teva felicitació!

Però… millors seran les Festes quan -aviat, si canviem de rumb canviant de dirigents- tornem a ser lliures!!!!!!

En qualsevol cas, jo també et desitjo les millors Festes ara possibles!

Aprofito per continuar “perseguint-te” a veure si aconsegueixo que apliquis el teus importants coneixements jurídics (i interessis a col·legues teus a que apliquin els seus sabers) a argumentar, documentar i portar arreu que SOM UN PAÍS OCUPAT DES DE 1714 (quadern amb 30 texts-71p) i que des de molt abans de 1714 patim EL GENOCIDI CATALÀ (quadern amb 33 documents ordenats segons els articles de la Convenció contra el genocidi, adoptada per l’ONU el 1948-107pg)

Hem de recuperar EL PUNT DE VISTA CATALÀ (quadern amb 37 articles-112p). Per això també et recomano Conèixer els catalans d’abans de 1714 (2a edició). I CONÈIXER I RETORNAR AL DRET CATALÀ, A LES CONSTITUCIONS CATALANES I A LES FORMES DE GOVERN CATALANES QUE VAN EXISTIR FINS 1714 (quadern amb 15 documents-77pg)

És clar que tenim dret a exercir el Dret d’Autodeterminació o, com diuen ara la gran majoria dels dirigents processistes, dret a fer un “Referèndum pactat i vinculant, obtingut gràcies a la mediació internacional”. I afegeixen: “com a Escòcia”, que justament és “la via escocesa” a la NO-independència. I, a més, TOTS-TOTS-TOTS (excepcions, si us plau!), incloses les associacions de defensa dels Drets Humans i altres, censuren que el referèndum d’Escòcia del 2014 es va perdre per tupinada realitzada amb plena complicitat de les direccions del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i dels mitjans de comunicació escocesos “independentistes”.

Però… justament des del Punt de Vista Català, aquest NO és el nostre camí ja que nosaltres tenim uns Drets Històrics i una situació de patir més de tres segles d’ocupació, de genocidi, de crims de lesa humanitat, etc., que ens dona una força de la raó que ens faria invencibles però que TOTS-TOTS-TOTS (de nou: excepcions, si us plau!) els nostres dirigents actuals silencien, fent el joc a Madrid, és a dir, traint-nos.

I, per ara, tu/col·legues també ho silencies/silencieu, company!

Per cert, i complementàriament, t’has estudiat atentament l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017 que també està a la part final del meu text Continuació d’“A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″? És -fins ara- el document que millor confirma la traïció al poble català de TOTS-TOTS-TOTS (excepcions, si us plau!) els dirigents polítics i mediàtics (i més!) processistes.

Quan ens trobem, aviat i off the record, per parlar de tot això i més?

Amb-braços

Barcelona, 26 de desembre del 2018

Lluís Botinas   lluisbotinas@lagotacatalana.cat

Impulsor de
LA GOTA CATALANA per recuperar la LLIBERTAT DELS CATALANS i RECONSTRUIR LA NACIÓ, i per això alliberar l’Estat Europeu PRINCIPAT DE CATALUNYA, ocupat des del 1714

www.lagotacatalana.cat