Per què transmeten els judicis?
La transmissió del judicis
els reforça a ells (als ocupants i als traïdors)
i ens afebleix a nosaltres,
al Poble Català que volem recuperar la llibertat
Sòmines de mi, fins avui no he comprés (però en defensa meva he de dir que tampoc he trobat res confeccionat per altres que ho expliqués; agraeixo …) perquè “la democracia española” -que lògicament inclou la “democracia española aplicada en territorio catalàn por la Comunidad Autónoma Catalana, empezando por el ‘President de la Generalitat de Catalunya’, que es el máximo representante del Estado Español en territorio catalán”-
***va retransmetre en directe l’any passat tot el judici contra “los dirigentes políticos rebeldes independentistes”
***i ara ha començat a retransmeta en directe el judici contra “Trapero y demás dirigentes policiales rebeldes dels Mossos d’Esquadra”.
Per trobar la resposta, he hagut de fer aquests passos:
1.- Descartar absolutament que sigui per respectar la llibertat d’expressió de les persones i el dret a la informació de la població. La democràcia és la seva negació frontal i universal. I en particular “la democracia española” … ¡ho és encara molt més!
2.- Rebutjar com també absolutament impossible que l’explicació sigui que aquestes televisions (ni qualsevol altre mitjà de comunicació, gran o petit, en castellà o en català) siguin partidàries de la quaterna VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT que estic fent meva els darrers temps, o ni tan sols del qualsevol d’aquests termes, sobre tot, del segon: la veritat. És trist i m’ha costat arribar-hi, però 75 anys donen per molt: a no ser que es tracti d’un àmbit de molt poca incidència col·lectiva, és absolutament impossible que hi hagi un mitjà de comunicació (gran o petit, en castellà o en català) que tingui en nòmina un periodista defensor de la veritat ni, menys, de la quaterna completa.
3.- Entendre que per a que un engany determinat de gran abast pugui realitzar-se, han d’estar enganyats tots els bàndols que són afectats per aquest engany. En el cas de l‘engany “independència de Catalunya”, hem d’estar enganyats els catalans, però també han d’estar enganyats els no-catalans, sobre tot els castellanos-y-asimilados. Per això ha de transmetre’s no només aquí sinó també allà.
4.- Capir que la transmissió allà reforça el “seu” “Estado Español” atès que els mostra “la fuerza justiciera española” del “Poder Judicial Español” … i dels aparells de les “seves” “fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado Español”.
5.- Comprendre que la transmissió aquí també reforça el seu (ara sense cometes!) “Estado Español” ja que ens mostra la força repressora anticatalana del “Poder Judicial Español” … i dels aparells de les seves (ara també sense cometes!) “fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado Español”, igualment repressores anticatalanes. I aquesta demostració a través de la pantalla del televisor de cadascú tancats a casa nostra, reforça la por a Madrid/Castilla/Estado-Español que ens han inculcat fins el moll de l’os des d’abans de 1714 i que està arrelada en el nostre subconscient, por que ells busquen activar sempre que poden (per això, per exemple, els diputats del PP i de C’s parlen en castellà dins del Parlament de Catalunya, malgrat que gairebé tots siguin la prova vivent que la immersió lingüística ha donat uns certs resultats … malgrat tapi el fet que continuem sotmesos i se’ns segueix imposant el castellà).
6.- Adonar-me que la transmissió aquí té un objectiu estadoespañol molt més important: protegir i reforçar als dirigents processistes que estan al servei de Madrid i que per aquesta raó han impedit la independència de Catalunya com a mínim el 9-N del 2014, el 27-S del 2015, els 10-O i 27-O del 2017 … i cada dia des del 21-D del 2017 fins avui, ja que tenen majoria de 70 escons al Parlament de Catalunya. O sigui que els 70 diputats votats pels catalans el 21-D del 2017 perquè ens van dir que són independentistes, podrien proclamar la independència de Catalunya qualsevol dia dels més de 760 dies transcorreguts des d’aleshores … o avui mateix … o demà. Però no ho han fet, no ho fan i no ho faran. Perquè FER LA INDEPENDÈNCIA MAI NO HA ESTAT L’OBJECTIU DELS DIRIGENTS PROCESSISTES SINÓ, TOT EL CONTRARI, IMPEDIR LA INDEPENDÈNCIA. I, fins ara, ho han aconseguit amb UNA UNITAT ESTRATÈGICA TRAÏDORA PERFECTE … en contra nostra, en contra de la llibertat del Poble Català! I aquests dirigents processistes, TOTS ells traïdors, han de ser protegits per Madrid davant del poble Català. Van ser protegits per l’Estado-Español
—citant-los als tribunals de Madrid
—engarjolant-los “preventivament” durant gairebé dos anys
—jutjant-los durant mesos
—televisant els judicis
—condemnant-los a penes fortes
—…
per a que continuïn traint des de les presons
—permetent que facin declaracions, escriguin piulades, concedeixin entrevistes, …
—deixant-los participar en eleccions, mítings a distància inclosos
—fent-los la campanya electoral (unes declaracions de Junqueras emeses des de la presó tenen més pes que mil actes d’ERC sobre el territori, o la prohibició de la candidatura de Puigdemont a les europees per finalment autoritzar-la)
—
7.- Prendre nota que en les seves respostes als interrogatoris dels fiscals, dels advocats del l’estat o de l’acusació particular, els encausats reconeixen la seva traïdoria a la independència del Poble Català. Per exemple, declaren
—que no van fer res il·legal dins de les lleis de Madrid/Castilla/Estado-Español (aleshores, ¿com collons ens deien que seriem independents en poc temps, si no volien trencar les lleis que ens ha imposat per la força Madrid/Castilla/Estado-Español?);
—que tot era simbòlic i sense efectes jurídics reals (ídem!);
—que només es tractava de forçar a Madrid a asseure’s a negociar per tal d’aconseguir un referèndum vinculant com Escòcia (amagant que a Escòcia va haver-hi tupinada amb TOTAL complicitat d’Alex Salmond, de Nicola Sturgeon i de TOTS els dirigents, tant els de l’Scottish National Party com els dels mitjans de comunicació “independentistes” escocesos … és a dir … el mateix que aquí!);
—que Trapero i els comandaments dels Mossos d’Esquadra van advertir diverses vegades a Puigdemont, Junqueras, Forn i altres dirigents polítics que ells respectarien la legalitat realment existent (és a dir, que els Mossos -que formen part de “las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado Español”- obeirien les lleis estadoespañoles i, per tant, inevitablement anticatalanes);
—que Trapero i els comandaments dels Mossos d’Esquadra tenien perfectament planificat detenir a Puigdemont i a tots els consellers, i que així ho van comunicar a les corresponents autoritats judicials (“del Estado-Español en territorio catalán”, lògicament)
—que …
8.- Captar que aquestes gotes reveladores de la traïció que ens han fet TOTS els declarants, queden dissoltes dins de l’enorme trampa que signifiquen aquests judicis al quedar submergits en els (com a mínim) tres segles de patiment català sota l’“Estado-Español”. Una trampa doble.
8.1.- Per una banda, quan els dirigents processistes encausats proclamen la seva innocència segons “las leyes españolas anticatalanas” atès que les han respectat escrupolosament, els “jueces castellano-estadoespañoles” rebutgen frontalment aquestes proves d’innocència i els segueixen tractant de “peligrosos rebeldes independentistes-separatistas-secesionistas que querían romper España”, aconseguint així -per psicologia inversa- que el Poble Català estimem als nostres dirigents catalans traïdors,
8.2.- I per l’altre banda, els minuts en que els traïdors catalans han explicat a “los jueces españoles” la seva traïció al Poble Català, queden diluïts en les hores d’interrogatoris en que es fa insuportable per part dels catalans
— que ens veiem obligats a escoltar-ho/mirar-ho tot en castellà
— veure les ostentoses i vetustes instal·lacions judicials repressores anticatalanes (“el Tribunal Supremo” l’any passat i “la Audiencia Nacional” ara) en que es desenvolupen els judicis
— contemplar, no precisament embadalits, les punyeteres vestimentes i els pomposos títols suposadament honorífics d’aquesta “gent tan ufana i tan superba”
— constatar la consciència que tenen de la situació de poder en que ells actuen sabent que ells tallen el bacallà, i per això parlen amb to prepotent, decideixen els horaris que els hi passa pels nassos, interrompen quan volen, s’acarnissen en els que els hi sembla un punt feble, etc., etc., etc., i que els encausats -traïdors però que apareixen com que ens representen als catalans- són uns ninots sotmesos al seus capricis
— escoltar que nosaltres som tractats amb menyspreu i denominats “esa gente”, “violentos”, “agresores”, “alborotadores”, “rupturistas”, “separatistes”, “muchedumbre”, etc.
— verificar, en general, la sovint incompetència i desconeixement que mostren,
— …
— i, ¡a més!, sentir-i-saber que ens roben cada any, i que, a sobre, som nosaltres qui, amb el seu espoli de la nostre feina diària, paguem tota aquella parafernàlia castellano-estadoespañola opressora!
Tot això fa molt difícil mantenir-se inflexible contra els “nostres” traïdors. I em temo que davant d’una part encara majoritària del Poble Català, els traïdors surten reforçats de les vicissituds de cada dia i del conjunt del judici. I considero que aquesta és la raó fonamental per la que els judicis són transmesos.
Però si els suposats “presos polítics” enlloc de ser traïdors que així són protegits i reforçats per Madrid per a que puguin continuar traint al Poble Català, comencessin a actuar realment com a presos polítics catalans alliberadors de Catalunya, les emissions televisives i radiofòniques serien interrompudes abans de 30 segons.
Ho explicaré en la propera LA GOTA CATALANA.
Barcelona, 21 de gener del 2020
Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714
Lamentablement, no he pogut anar seguint els comentaris a aquesta meva breu exposició. Avui he pogut dedicar unes hores a fer-ho i m’ha sorprès el desenvolupament del debat: només el primer comentari tracta del text; els tres següents en són conseqüència directa; després n’hi ha nou diguem-ne de transició; a continuació apareix “aquesta aberració lletgíssima de ‘Ull!'” –que ja ha estat substituïda per “Compte!”- que va fer abandonar la lectura al senyor Sen Jo, a qui de tot cor li demano disculpes per aquesta castellanada malgrat que als meus 73 anys m’esforço a millorar el “meu” català resultat fonamentalment de 303 anys de sotmetiment, i agraeixo qualsevol correcció que se m’indica; i gairebé tots els 49 següents són discussions que no tenen RES a veure amb el meu text i que probablement serien més adients en qualsevol altre article del Web de l‘INH.
Considero, doncs, que hom considera correctes les importants tesis centrals que proposo, que cito literalment a continuació:
—‘(…) el Principat de Catalunya era una meravella comparat amb el Reino de Castilla d’aleshores, però també comparat amb la “Comunidad Autónoma de Cataluña” d’avui dia.’
—-‘El Dret Català era totalment diferent del “Derecho Castellano” El dret català anava de baix cap a dalt, del poble lliure cap a l’Autoritat, mentre que el dret castellà anava de dalt cap a baix, del Rei cap al poble súbdit.’
—‘(…) a Catalunya hi havia “Immunitas plebis”, és a dir, immunitat del poble.’
—‘Tot català i tota catalana –perquè aquí hi havia igualtat de drets (…)’
—‘(…) al Principat i a tota la Nació Catalana no hi havia corrupció social, era impossible que hi hagués corrupció social.’
—‘La conducta de les autoritats catalanes havia de ser exemplar per a tothom (…)’
—‘Les nostres Constitucions recollien el costum del poble català de ‘portar i posseir armes ofensives i defensives de dia i de nit sense cap impediment”’.
—‘Hi havia una dinàmica social que fomentava que cadascú contribuís amb les seves capacitats.’
—‘A Catalunya només eren legals les lleis que s’havien pactat, paccionat, a les Corts. Això és d’una actualitat enorme.’
—‘(…) si a Catalunya només són legals les lleis paccionades a les nostres Corts, és el Decreto de Nueva Planta el que és il·legal. I, de fet, a Catalunya són il·legals totes les lleis que ens han sigut aplicades des 1714 fins avui.’
—‘De fet, d’ençà del 1714 no hi ha poble català. El que hi ha són “ciudadanos estadoespañoles” habitant en territori català.’
—‘Ja que les Constitucions Catalanes són vigents, APLIQUEM-LES!’
—‘(…) al llarg de més de tres segles els catalans hem anat sent castellanitzats, cosa que, quan es fa per la força, s’anomena genocidi. Ara el que fem és pensar en castellà i dir-ho en català. I a sobre en una llengua catalana cada cop més castellanitzada.’
I confio que recordar-les ara reorienti els propers comentaris
I finalment per ara, afegeixo dues observacions més:
1.- El fet que l’ensenyament de la Història es faci en català NO vol dir EN ABSOLUT que hagi canviat el seu contingut fonamental, que continua sent la Història fabricada de fa segles per Madrid/Castilla/Estado-Español. Per exemple, que el Currículum educació secundària obligatòria digui: “El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa” no indica CAP canvi de contingut. Molt més prometedor seria que digués: “El passat del Principat com a primer Estat Constitucional Europeu independent fins al 10 de setembre de 1714 i el present de Catalunya ocupada per Madrid/Castilla/Estado-Español de l’11 de setembre de 1714 ençà”. Sense verificar-ho, afirmo rotundament –tot i que si he de rectificar, ho faré… i content!- que a cap dels llibres en català d’Història que s’utilitzen a l’ensenyament a Catalunya s’explica ni una sola de les tesis que proposo. I encara menys hi surten les investigacions pioneres de l’INH i d’altres grups.
i 2.- En la mesura que he començat a conèixer una mica com érem els catalans https://lagotacatalana.files.wordpress.com/2015/09/55-la-gota-catalana-per-conc3a8ixer-el-dret-catalc3a0-i-el-seu-principat-160427.pdf, entenc que el Principat era molt més res publica que to-tes les repúbliques d’aleshores i que totes les d’ara. Que actualment se’ns vulgui imposar –fins i tot es va incloure, dividint, a la pregunta d’un referèndum innecessari- una nova “República Catalana” –sense ni tan sols enumerar-la “Sisena”, que com a mínim significaria recuperar un fil històric secundari-, és donar l’espatlla a la continuïtat dels nostres més de mil anys d’Història, que és el que explica que encara estiguem dempeus… molt-molt-molt degenerats, però dempeus. En canvi, resulta que a les darreres Corts de 1705 nombroses vegades es parla de la República del Principat de Catalunya, és a dir, del Govern-del-Poble de la Nació-Sobirana de Catalunya. I ales-hores sí, jo sóc republicà… però d’aquesta “República del Principat de Catalunya” que JA EXISTEIX. Efectivament, després que durant segles fóssim un Estat Europeu independent, el primer Constitucional, que va establir una xarxa mundial de Virregnats i de Consulats de Mar –”el imperio donde nunca se ponia el sol”-, de 1714 ençà continuem sent, SOM, un Estat Europeu, el primer Constitucional, però ocupat per Madrid/Castilla/Estado-Español. Si nosaltres afirmem decididament i documentada que la nostra terra fa 303 anys que està ocupada, que des d’aleshores som presoners -actualment, del “Reino de España”- i que estem patint un genocidi des d’abans de 1714, l’ocupant es veurà obligat a marxar. I automàticament tornarem a ser el primer Estat Constitucional Europeu de nou independent: la República del Principat de Catalunya.
Moltes gràcies !