“JUICIO” – 6
El “Juicio” mostra que estem ocupats
I els ocupants no són
ni feixistes,
ni ‘immigrants’,
ni, menys, ¡catalans!
NOTA PRÈVIA: Intencionadament, aquí no faig cap menció de les declaracions i altres actuacions (i no-actuacions) dels dirigents traïdors que, protegits com estan del poble català a la presó (així com d’altres dirigents traïdors estan protegits havent fugit del poble català en el que en diuen “exili”), es continuen dedicant des de la presó i des del “juicio” (i també els altres des de l’ “exili”) a enfosquir i a podrir el que jo i altres procurem aclarir i regenerar. En particular, TOTS-TOTS-TOTS ens porten cap a la trampa mortal d’exercir el Dret d’Autodeterminació (al que tenim dret, però que no és el nostre camí) mitjançant votar un referèndum pactat i vinculant, que és la manera democràtica que té l’ordre mundial i l’“Estado-Español” d’impedir que tornem a ser lliures. Ja ho aniré desenvolupant en propers articles.
Cada imatge del “Juicio al proceso” mostra als catalans (i també als no-catalans) que els castellano-estadoespañoles manen, i que els catalans els hi estem sotmesos.
El simple fet que tot el “Juicio” es desenvolupi en la “lengua del imperio” (és a dir, en “castellano”, ja que encara es creu que l’imperi va ser suposadament construït per “el Reino de Castilla”) confirma que ells són els nostres invasors/ocupants/espoliadors/genocides, i que nosaltres som els seus envaïts/ocupats/espoliats/genocidats. Resumim-lo en que des del 1714 hi ha ocupants i ocupats: els ocupants són ells (els castellans-i-assimilats) i els ocupats som nosaltres (els catalans, es sigui català bé per família o bé per elecció voluntària).
Considero que aquest conflicte ocupants-ocupats és el criteri més important per entendre la realitat profunda del què està passant a Catalunya UN ALTRE COP (recordeu: “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”) des del 2009.
Cada escena del judici, explicada amb aquest criteri, amb aquest contingut, amb aquest enfocament, amb aquest significat, permetria que cada dia milers de catalans passessin del seu subconscient al seu conscient -i a continuació, del seu conscient a la voluntat i a l’acció personal i col·lectiva!!!- el fet que des de fa 304 anys ells són els nostres opressors, i trauria a la llum del dia que el que nosaltres ara volem és RECUPERAR LA LLIBERTAT que ells ens van arrabassar el 1714 (per cert, amb la imprescindible actuació de l’exèrcit francès, ja que les tropes castellanes soles no ho haguessin aconseguit mai).
La prepotència dels interrogadors -siguin “los fiscales generales”, “la abogacía del Estado”, “la acusación particular” o “el presidente del Tribunal, juez Marchena”, tots “Excelentísimos” o més- fa recordar la lletra d’“Els Segadors”: “A darrere aquesta gent / tan ufana i tan superba”.
I l’ocupació queda reflectida en la part que de veritat diuen els “Guardias Civiles”, els “Policías Nacionales”, els “Letrados”, etc., en els seus testimonis:
—“Nos miraban con odio y con desprecio”,
—“Gritaban ‘¡Fora les forces d’ocupació!’, ‘Marxeu!’, ‘Passiu bé, passiu bé…i fins mai més!’, etc.”,
—“Defendían lo que nos queríamos llevar como si fuese propiedad suya”,
—“Querían impedir que hiciesemos nuestra misión, que estaba siempre ordenada por un juez”,
—“Primero obstaculizaban que pudiesemos entrar, y luego querían impedir que nos fuesemos llevándonos lo que habíamos requisado”,
—“Hacían murallas humanas”,
—“No obedecían”,
—“Se movilizaban por cientos en muy poco tiempo”,
—etc., etc., etc.
Em sento orgullós de formar part d’aquest poble català que, des del 2009, està tornant a demostrar any rere any una persistència admirable i una enorme capacitat d’autoorganització, acceptant-ne la responsabilitat i els riscos. El salt qualitatiu que falta és assumir la direcció total d’aquesta mobilització orientant-se obertament a recuperar la llibertat i a tornar a posar Catalunya en els mapamundis com l’Estat Europeu que som, ara ocupat de 1714 ençà, i aviat de nou independent.
O sigui: reconèixer i explicar que els catalans estem ocupats a casa nostra fa 304 anys pels ocupants castellano-estadoespañoles, reorienta el que estem fent cap a posar com objectiu central i prioritari recuperar la llibertat respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español, i que, per tant, nosaltres no hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures, sinó que, senzillament, els ocupants han de marxar de la nostra mil·lenària terra.
Adoptar aquest Punt de Vista Català té moltes importants conseqüències, que cal anar esbrinant. Vet aquí tres:
*** QUEDI CLAR: EN UNA CATALUNYA DE NOU LLIURE, HI HAURÀ DE TOT.
Probablement encara més que en qualsevol altre poble (a causa que nosaltres vam ser durant segles el poble més lliure d’Europa), en el poble català de nou lliure hi haurà de tot i en tots els àmbits.
I en l’àmbit polític, hi haurà tot el ventall de posicions ara existents (des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra) més les noves posicions que inventarem, ja que bastants catalans hem arribat a la dura, viscuda, patida i treballada conclusió que l’actual ventall no ofereix res que valgui la pena viure. A més, quan, per exemple, les CUP o el PDeCat volen (suposadament) una Catalunya independent però amb la condició que sigui, respectivament, “comunista” o “neoliberal”, ambdós són un obstacle a recuperar la llibertat de Catalunya, ja que automàticament es posen en contra els catalans que tenen por -per cert, amb moltes raons potents els dos- del “comunisme” o del “neoliberalisme”, respectivament.
I en l’àmbit lingüístic, quan, per exemple, Oriol Junqueras personalment i el seu partit ERC a remolc proposen una “República Catalana bilingüe”, estan obstaculitzant doblement que Catalunya torni a ser lliure: perquè hi ha catalans que no volen una República, i perquè hi ha catalans que saben que el bilingüisme acceleraria la mort de la llengua catalana.
Abans de discutir i barallar-se per quina Catalunya lliure vol cada català, cal aconseguir primer la llibertat de tots nosaltres en una Catalunya de nou independent. Ja després decidirem com ens organitzem políticament, com funcionem lingüísticament, etc.!
*** QUEDI CLAR: L’AMENAÇA FEIXISTA ÉS UN ENGANY.
A Catalunya no hi ha actualment cap amenaça feixista sinó quelcom totalment diferent: l’actuació violenta contra els catalans d’una part dels ocupants de Catalunya, sumats a l’actuació violenta d’una part dels castellano-estadoespañoles que es desplacen de cacera fins aquí a recordar-nos que fa segles que estem envaïts/ocupats/espoliats/genocidats per ells i per tot l’Estado-Español. Com cas particular, ja he explicat que el pitjor fruit de VOX són els anti-Vox perquè els anti-VOX ajuden a amagar que VOX és una fracció agressiva i bocamolla dels ocupants.
Té sentit parlar de feixisme quan DINS D’UN MATEIX POBLE, una fracció de la població violentament ataca a la resta i li impedeix actuar lliurement. Però NO ÉS EN ABSOLUT aquest el nostre cas. I, per cert, fa ja bastants anys vaig conèixer feixistes catalans que eren decididament independentistes. M’agradaria retrobar-los ara…
Parlar d’“atacs feixistes” sembla molt radical i combatiu però falsifica tota la situació: presenta com a conflicte intern català el que és un conflicte entre la nació ocupada que vol alliberar-se, i l’Estat ocupant que vol continuar sotmetent-nos. Parlar de “feixistes” serveix de tapadora per no dir el que és important i verdader, i que canviaria tota la situació a favor nostre: són ocupants! I es converteix en un obstacle a la independència/llibertat del poble català.
*** QUEDI CLAR: UN OCUPANT NO ÉS UN “IMMIGRANT” NI, MENYS ENCARA, ÉS UN CATALÀ.
Primer cal saber que -pel que he anat descobrint- al Principat de Catalunya i a la Nació Catalana NO existia el concepte “immigrant” (i per això poso les cometes), sinó que a qui arribava a casa nostra se l’anomenava “nouvingut”. I, lògicament, aquí des de sempre hi ha hagut nouvinguts pel simple fet d’estar a la costa, d’on també sortíem a ser “nouvinguts” respecte d’altres pobles d’arreu del món.
Mentre vam ser un Estat Europeu, el primer Constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714, per aquí passaven molts estrangers i els que es quedaven eren “nouvinguts” que encara no sé quines condicions havien de complir per passar a ser ciutadans catalans. Sí sé que els castellans eren estrangers aquí, i viceversa. I dins de la Nació Catalana, els aragonesos també eren estrangers malgrat formar part de la Confederació, mentre que els mallorquins eren catalans de dret (i per això no hi havia Corts Mallorquines sinó que els representants mallorquins tenien plaça directament a les Corts Catalanes) i els valencians podien ser ciutadans catalans via ius solis (és a dir, per residir al Principat) o via ius sanguinis (és a dir, per tenir avantpassats catalans), i els valencians sí tenien les seves Corts.
Ara som un Estat Europeu, el Principat de Catalunya, ocupat de 1714 ençà per Madrid/Castilla/Estado-Español. Per tant, actualment només hi ha “ciudadanos españoles residentes en territorio catalán”. Sembla que només el 30% com a màxim som catalans per família. Un percentatge important (el 40%? Més?) dels nouvinguts (de fa 100, 70, 50 30, 20, 10, 5 anys) han escollit lliurement ser catalans. Això significaria que entorn al 50% dels actuals “ciudadanos españoles residentes en territorio catalán” som catalans (els catalans per família més els catalans per decisió voluntària). La resta, ara no són catalans sinó ocupants de Catalunya i, per això, per exemple, ni se’ls hi passa pel cap aprendre a parlar en català.
Però considero que si amb tranquil·litat i respecte però amb molta fermesa els hi diem que no són catalans sinó que són ocupants de la terra catalana, molts deixaran de ser-ho. Per què? Perquè considero que la majoria actuen com ocupants (votant a C’s, anant amb banderes del “Reino de España”, volent “preservar la unidad de España”, etc.) de manera subconscient (de manera anàloga a que molts catalans s’estan mobilitzant de manera subconscient per recuperar la llibertat de Catalunya, però no de manera conscient a causa que els dirigents processistes amaguen aquest contingut profund dient que “la independència és una qüestió política”). Però aquests encara “ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán” han trobat treball aquí, s’han instal·lat de manera estable, s’han casat i tenen fills, veuen que el seu futur està aquí i en absolut voldrien ser conscientment ocupants de la terra catalana on viuen ni tampoc carcellers del poble català que els ha acollit. I així es reduiria la seva base i, paral·lelament, s’eixamplaria la nostra sense fer cap tipus de concessió.
I sorgeix una pregunta: Si comencem a fer que el “Juicio” en marxa mostri això… ¿deixaran de retransmetre’l?
Barcelona, 3 de juny del 2019
Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras (Barcelona, 1944)
Investigador independent.
Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714
