Dt. 21: “L’obligació de Madrid: tenir-nos presos”

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 21 de febrer. Trobada-compartir. 19:30 h.

 Cicle

SOM LLIURES ELS CATALANS?

És més: ENS ESTAN GENOCIDANT DES D’ABANS DE 1714?

I encara més: ESTEM TANGENOCIDATS QUE JA NI ENS N’ADONEM?

 

L’OBLIGACIÓ DE MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL

és mantenir-nos sotmesos,

espoliar-nos tot el que ens deixem,

i genocidar-nos.

Ho està fent des abans de 1714.

QUE AQUÍ ES SILENCIÏ, ENS DEIXA INDEFENSOS.

L’“Estado-Español” es comença a construir el 1714 sobre les runes de l’Estat Català. El “Reino de Castilla”, acabant-se d’imposar després de 1715 (caiguda del Regne de Mallorca) sobre tota la Nació Catalana, es converteix en “Estado Español en construcción” en base a la repressió i a l’assimilació, és a dir, en base al genocidi (ja començat abans). I la independència del poble català recuperada el 1931, va tornar-li a ser arrabassada el 1939 en la Guerra d’Espanya (intencionadament mal anomenada “Guerra Civil”).

El centre de poder que comanda aquesta operació s’ha anat instal·lant a Madrid des 1561 ençà. Aquesta camarilla parasitaria que dirigeix Madrid/Castilla/Estado-Español (la c-p-M/C/E-E) sap molt bé que han construït una presó de nacions mitjançant el genocidi dels seus pobles. En particular i sobre tot, és presó de la nostra nació i genocida del nostre poble. Això sol esvaeix qualsevol possibilitat de “Federació” ni de cap reforma que mereixi aquest nom. Qui, des d’allà o des d’aquí, es refereix a l’actual “Reino de España” com “multinacional” o com una “nación de naciones” o com un “pueblo de pueblos”, o/i proposa dedicar temps i energies (una vegada més!!!!!!!) a reformar-lo, està enganyant conscientment o inconscient.

Tingueu-m’ho clar nosaltres: la p-c-M/C/E-E i la majoria dels que voten els seus partits, tenen claríssim que deuen el seu poder i els seus privilegis a tenir-nos sotmesos des 1714, i que si recuperem la nostra llibertat, s’ensorra tot el seu tinglat. I tinguem clar que LA SEVA OBLIGACIÓ és mantenir-nos sotmesos, espoliar-nos tot el que ens deixem, i genocidar-nos. Ho està fent des abans de 1714 emprant tots els mitjans a la seva disposició. I en farem un llistat!

Afirmar els d’aquí que “no ens entenen/comprenen”, “no ens escolten”, “no són empàtics/no es posen a la nostre pell/no ens volen seduir”, “no se n’adonen del que passa”, “són incapaços de donar una resposta política”, “és un estat intolerant”,  “és una democràcia de baixa qualitat” i tot aquest tipus de lamentacions, ens amaga la nostre situació real i ens deixa indefensos. I molt més quan s’acompanya d’arguments del tipus “Hem de ser optimistes perquè Podemos ja treu més de 5 milions de vots”.

La nostra millor resposta: inspirar-nos en els nostres avantpassats i aplicar, d’immediat, la nostra continuïtat de més de mil anys d’existència.

Introdueix: LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA. Per favor, porteu tota la documentació que podeu! Ajudarà a ampliar el Cinquè Dossier EL GENOCIDI CATALÀ fins bastir-ne una Biblioteca sencera!!!

Judici del 9-N: Catalunya és una nació sotmesa

 

JUDICI DEL 9-N:

UNA GRAN OPORTUNITAT PER MOSTRAR A TOTHOM, CATALANS I NO-CATALANS,

QUE SOM UNA NACIÓ SOTMESA DES 1714 A MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL,

I QUE ARA VOLEM TORNAR A SER LLIURES.

Segons “coses” llegides, escoltades i vistes durant la darrera setmana sobre el “Judici del 9-N”, semblaria que els catalans hauríem d’estar: 1) agraïts perquè excepcionalment durant aquest judici un 80% o més s’hagi parlat en català; 2) esperançats en que la sentència serà absolutòria vistes les hàbils i doctes argumentacions dels advocats de la defensa demostrant que dominen millor que els acusadors la legalitat i la Constitució estadoespañolas imposades el 1978; 3) confiats en que aquest signe apaivagador facilitaria el diàleg amb Madrid; i 4) fins i tot tranquil·litzats perquè això ajudaria a que finalment es pugui celebrar “un referèndum pactat, legal i amb resultats vinculants reconeguts internacionalment”.

Però fets com que a Catalunya: 1) la gran majoria de judicis cada dia es celebrin exclusivament en castellà; 2) l’expresident, l’exvicepresidenta i una exconsellera hagin d’anar a defensar-se –encara que sigui acompanyats, arribant tard i parlant en català- davant d’un tribunal estadoespañol a la seu a Catalunya de l’aparell judicial del Dret Castellà, totalment diferent del nostre Dret Català; 3) el suposat diàleg ho seria entre qui té la paella pel mànec i qui vol millorar com serà fregit, i, està clar d’entrada, “dialogant” a Madrid i en castellà; i 4) és absurd que els catalans posem a votació (en un referèndum amb risc de tupinada, com a Escòcia, i deixant per ara al marge qui votaria) si un altre cop volem tenir un estat propi quan l’hem tingut durant molts segles (set? vuit? més?) fins 1714, posen sobre la taula la qüestió decisiva que han amagat tan els acusadors com els defensors: CATALUNYA ESTÀ SOTMESA A MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL.

I justament aquest judici i tot el que l’envolta hagués sigut –és encara?- una bona oportunitat per explicar que el que està en el fons de les mobilitzacions massives i de les seves repercussions polítiques i en tots els àmbits, és que DE NOU ELS CATALANS VOLEM RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT, i que aquest cop els opressors no poden aplicar la seva solució: “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Catalunya sometida”.

Si es fes aquesta “pedagogia històrica nacional fonamental”, no passarien coses tan recents com:

A) la profanació del Fossar de les Moreres amb una “universitària artística performance creativa moderna”; la ràpida reacció del MEMORIAL 1714 (que té la seu als números 2-4 i està obert els diumenges de 10 a 14 h. i a hores convingudes; dimarts 14 de febrer el seu president, Jordi Miravet, parlarà a LA GOTA CATALANA) i altres entitats i persones, va aconseguir que fos retirada abans de “l’hora de l’espectacle”;

i B) un massiu festival “Casa nostra, casa vostra”, ple de persones ben intencionades però on s’amaga que Catalunya està sotmesa i que si Catalunya ja fos DE NOU un Estat Europeu que hagués recuperat la nostra història independent exemplar en l’exercici de la llibertat de tot el poble durant més de 700 anys, la Catalunya lliure estaria tocant una música molt diferent. Per què? Doncs precisament perquè els catalans tenim moltes intensíssimes però silenciades experiències tant EN ACOLLIR com també EN SER ACOLLITS, tant en rebre víctimes d’ALTRES GENOCIDIS com en poder refugiar-nos per sobreviure al NOSTRE GENOCIDI, aquest decisiu tema tabú.

Dt. 14: “Proposta de valors ètics i socials per Catalunya”

c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 14 de febrer, 19:30 h.      Activitat gratuïta

Conferència.     Cicle “QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM?”

PROPOSTA DE

VALORS ÈTICS I SOCIALS PER CATALUNYA

Sense cap pretensió dirigista, proposem trobar els valors ètics i socials que ens ajudin a desenvolupar Catalunya i la seva gent en un marc de llibertat i de respecte a la persona, on s’estimuli la capacitat crítica i la recerca de la veritat.

Farem una reflexió en veu alta per a emfatitzar els valors ètics de la societat catalana que li ha permès aspirar sempre a la llibertat col·lectiva i individual així com al respecte a l’altre, i parlarem de les dificultats que té una societat així per a defensar-se. Denunciarem la proposta que ens ve d’esdevenir un país de ganduls i  de cortesans.

En fi, ens atansarem a les idees de Francesc Maspons i Anglasell que ens diu que  els drets dimanen de les obligacions.

Per JORDI MIRAVET, president del MEMORIAL 1714

Aquí no hi havia corrupció abans de 1714

 

LA CORRUPCIÓ SOCIAL LA VAN PORTAR ELS CASTELLANS EL 1714 JA QUE AL PRINCIPAT NO N’HI HAVIA.

Quan ara se’n vagin, que se l’emportin…

… junt a tots els seus DEIXEBLES CATALANS!!!

Aquesta Trobada-intercanvi es va celebrar el 6 de febrer. La vaig convocar perquè, en relació al judici del 9-N, de nou tots els mitjans (dits) de comunicació parlaven de “la corrupció catalana”. En particular, les portades de Madrid i “provincias asimiladas” anaven plenes de titulars “denunciando la corrupción del nacionalismo catalán” i de gairebé “todos los catalanes”.

Aquesta és una operació que la camarilla-parasitària-de-Madrid/Castilla/Estado-Español (p-c-M/C/E-E) va repetint periòdicament des que part dels dirigents autonomistes catalans es van anar convertint en dirigents independentistes (per cert, marginant totalment als independentistes de tota la vida).

Vaig explicar que és molt important entendre quelcom que ara, quan SEMBLA que l’única diferència entre catalans i castellans sigui la llengua que parlem, costa molt d’imaginar-se que el Principat de Catalunya i tota la Nació Catalana NO TENIEM RES A VEURE amb el Reino de Castilla (i en prou feines la llengua amb els catalans d’ara!).

I quan la p-c-M/C/E-E torna a utilitzar “la corrupción catalana”, és clau saber que un aspecte qualitatiu d’aquella diferència era que aquí NO HI HAVIA corrupció social NI PODIA HAVER-N’HI. En efecte: el poble català havia generat un Dret i una formes de govern i de funcionament basades en la llibertat que reduïen enormement la possibilitat –sempre present- de corrupció individual, i que impossibilitaven la corrupció social. I a més, en particular el mètode pel qual s’escollien els càrrecs, la INSACULACIÓ, era un preventiu pràcticament absolut de la corrupció social.

Quan a partir de l’11 de setembre de 1714 les tropes castellanes (amb l’imprescindible suport de les tropes franceses) envaeixen, ocupen, traeixen les capitulacions pactades i comencen les seves accions genocides, implanten el sistema castellà de designar els càrrecs: vitalicis i designats pel Rei bé a dit, bé posant-los a subhasta. I aquest mètode és font inevitable de corrupció social, que és la forma castellana sistemàtica de govern, convertida a partir de 1707-1715 en forma estadoespañola sistemàtica de compra-i-control dels governants regionals sotmesos a Madrid.

Per cert, també vam veure que fins i tot la corrupció-realment-existent en les darreres dècades a Catalunya assenyala que som una nació ocupada. En efecte, a Madrid la corrupció és en relació als Grans Plans bancaris, d’obres públiques, energètics, militars, judicials, etc. i, a més, en relació a les aplicacions a tot el territori de l’“Estado-Español” de cada Gran Pla de tots aquests Grans Plans. En canvi, aquí la corrupció només pot ser en relació a una part de les aplicacions en territori català d’alguns determinats Grans Plans: quin intermediari hi participa, quina empresa fa tal o qual obra, a quin fabricant se li compra un determinat subministra, quin terreny es requalifica, etc. Allà, el pastel; aquí, les engrunes. Però cada engruna, magnificada per la brigada mediàtica, sembla més gran que el pastel sencer.

Aquí trobeu més informació QUANTITATIVA sobre la corrupció:
Tres vegades més corrupció a l'”Estado-Español” que a Catalunya-1pg;
Com es distribueix la corrupció política a Espanya-CCN-Resum-3pg;

Com es distribueix la corrupció política a Espanya-CCN (Centre Català de Negocis)-oct 2014-141pg

Però la resposta QUALITATIVA a aquests atacs indecents de la p-c-M/C/E-E hauria de ser: “Quan ara marxeu, emporteu-vos també la vostra corrupció I TOTS ELS VOSTRES DEIXEBLES CATALANS!”.

Por i tupinada, les solucions de Madrid

 

POR I TUPINADA (frau electoral):

els dos grans recursos de l’Estado-Español per continuar sotmetent-nos

Sobre aquest tema vam tenir una Trobada-intercanvi el mateix dilluns 6 de febrer. Vam considerar que:

El judici del 9-N començat el dia 6 de febrer busca, segur, reactivar la por, i, molt probablement, preparar una tupinada. Vegem-ho:

POR

La por ens l’han anat incrustant al moll de l’os des 1714, i la tenim tan interioritzada que s’activa a la més petita amenaça. Encara que el paral·lelisme pugui molestar algú, considero que som com un gos apallissat que s’ajup només veu el bastó. I és difícil de desempallegar-se’n. Fa poques setmanes, un conegut historiador em va dir “Lluís, costa molt reconèixer que estem presos i que ens estan genocidant”.

Però nosaltres estem perdent la por. En l’etapa recent, les Consultes sobre la Independència iniciades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 van ser uns importants primers passos “locals”. I el 9-N, malgrat el seu plantejament fosc, va ser el pas com a poble més important des 1939. Personalment, mai oblidaré aquell primer tast de llibertat!!! I bastantes persones m’han fet comentaris per l’estil.

Però ells actuen constantment per reactivar-nos la por. Per això utilitzen tot tipus d’amenaces, per absurdes o per falses que siguin, ja que ells saben molt bé que cada atac ens impacta subconscientment a tots els catalans, i que fa que una part retrocedeixi acovardida i busqui de nou “el peix al cova”. Tinguem clar que l’obligació de la p-c-M/C/E-E és mantenir-nos sotmesos. I, ull!, dir aquí que “no ens entenen/comprenen”, “no ens escolten”, “són incapaços de donar una resposta política”, “no saben pactar”, etc. ens amaga la nostre situació real de sotmetiment que patim, i ens deixa indefensos.

TUPINADA

Cal comprendre el significat de “tupinada” com la paraula catalana que equival a “frau electoral”, i cal aprendre com impedir tupinades. Per començar a entrenar-nos, recomano estudiar que el NO del referèndum a Escòcia el 2014 va ser una gran tupinada, i que sembla clar que aquell frau enorme només es va poder fer amb la plena complicitat del partit independentista escocès (SNP) i dels mitjans de comunicació escocesos.

Cada cop sembla més clar que, descartades la solució militar (encara que hi hagi sectors de l’exèrcit que la volen), la seducció (ni se’ls hi passa pel cap: a un vençut se’l mana i prou) i la compra (estan en orgullosa fallida clandestinitzada), probablement l’únic camí que li queda a l’“Estado-Español” per continuar mantenint-nos sotmesos és el democràtic: un referèndum amb tupinada (preparada i alimentada per la por). I, en aquest sentit, també caldrà revisar què va passar amb les denúncies de “pucherazo” que es van produir després de les “Elecciones Generales del 26J”. I començar a esbrinar també quins marges de trampa facilita -o no?- el vot electrònic. I… tot el que cadascú aporti!

L’internacionalisme contra Catalunya

 

L’INTERNACIONALISME CONTRA CATALUNYA.

Marxistes i altermundistes contra la llibertat dels pobles

El Professor Honorífic de l’UB Dr. Ferran Iniesta va impartir el 30 de gener una conferència sobre aquest tema.

Va desenvolupar que les esquerres d’arrel marxista són l’expressió política més extrema del pensament polític modern, junt amb els neoliberals: tots dos sectors, en nom del progrés, volen l’eliminació de les cultures històriques, de les personalitats comunitàries formades durant segles i mil·lennis. Uns volen una immensa república mundial de perfum soviètic, els altres un mercat únic al servei de multinacionals i financers. Cal anar a l’arrel d’aquest pensament dialèctic, dualista, perquè és la causa de la ruïna física i moral dels pobles del món.

La nació dels catalans ha resistit centenars d’anys els intents assimiladors (Àustries) i els quasi-colonials (Borbons) fets pels governs d’Espanya. Els arguments per acabar amb el sentit d’aquesta vella nació de gent lliure han estat la unitat en paràmetres aliens, la solidaritat imposada per la força militar i la marxa cap a suposades entitats superiors europees i mundials. Aquest poble ha integrat persones de tota llengua i origen, ha tingut febleses i conflictes interns sagnants, i està lluny de la perfecció. Però aquest poble no suporta la injustícia, ni les imposicions a la força, ni la manca de raó, perquè aquest és un poble digne i reflexiu. L’internacionalisme vol la destrucció dels pobles perquè ni respecta ni suporta la diferència. Nosaltres, els qui vàrem ser joves marxistes revolucionaris internacionalistes en el passat, sabem de què estem parlant.

FERRAN INIESTA. Professor Honorífic de la Universitat de Barcelona, i antic professor de les Universitats de Dakar (Senegal) i d’Antananarivo (Madagascar). Autor: Aspectes comercials i militars del Primer Contacte Afro-portuguès (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1988); Antiguo Egipto: la nación negra (Sendai-Carto Tec, S. A.,1989); El planeta negro: aproximación histórica a las culturas africanas (Cyan Proyectos Editoriales 1992); El planeta negro: aproximación histórica a las culturas africanas (Los Libros de la Catarata 1998); Emitai, estudios de historia africana (Bellaterra, 2000); Kuma: historia del África negra (Bellaterra 2007). Co-autor junt a Josep Maria Gracia i Agustí Nicolau: Tradició i llibertat: antics fonaments per una nova Catalunya (Bellaterra, 2014). Compilador: África en la frontera occidental (Sial Ediciones, 2002); África en diáspora: movimientos de población y políticas estatales (Fundación CIDOB, 2007); La frontera ambigua: tradición y democracia en África (Bellaterra, 2007); El islam del África negra (Bellaterra, 2009); Imaginar África: los estereotipos occidentales sobre África y los africanos (Los Libros de la Catarata, 2009); El pensamiento tradicional africano: regreso al planeta negro (Los Libros de la Catarata, 2012).

Regeneració lingüística de la nació catalana

 

COLONITZACIÓ LINGÜÍSTICA

I COM DESEMPALLEGAR-NOS-EN.

Cicle en dues parts

Les dues parts es basen en sengles documents preexistents fets pel Grup de Llengua de Catalunya Acció (Maria Torrents, Olga Pascual i Francesc Jutglar). La Part I es va desenvolupar el dimarts 24 de gener. La Part II el dimarts 31 de gener:

La regeneració lingüística de la nació catalana.

Una brevíssima lliçó de sociolingüística elemental

El conferenciant Francesc Jutglar va fer, a partir d’un esquema molt senzill, que tothom entengués  com funciona realment la sociolingüística d’una societat on hi ha dues llengües en pugna.

El document, de 16 pàgines, és aquest: guanyar-a-la-colonitzacio-del-catala-16pg

Una vegada entès el model, hom sap què fer a nivell individual -senzillament, parlar sempre en català-, i no caurà mai en el parany de la defensa del bilingüisme que proposen els nostres colonitzadors disfressats de demòcrates i/o de progressistes.

FRANCESC JUTGLAR, zoòleg especialitzat en vertebrats, amb molta experiència en el camp de l’ornitologia. Coautor de guies d’ocells ibèrics. Treballa des de fa 25 anys en l’elaboració de la primera enciclopèdia que tracta de manera exhaustiva totes les espècies d’ocells del món. Investigador de l’Institut Nova Història (INH) des de l’any 2009. Línia d’investigació: la catalanitat de la descoberta catalana a partir de l’anàlisi lingüística dels noms de la fauna americana. Membre del Grup de Llengua de Catalunya Acció. Vocal de l’associació LLENGUA NACIONAL. http://llenguanacional.cat/