Judici: Som el Principat de Catalunya ocupat des de 1714

PUNT DE VISTA CATALÀ – XLII

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – VII

 

Judici:

 

Som el Principat de Catalunya

ocupat des de 1714

 

Preparem-nos per convertir un judici que pretén

*protegir els dirigents catalans traïdors fent-los herois

*i exhibir la força del “poder judicial del Estado-Español”,

en un estri per la independència/llibertat del poble català

 

ANTECEDENT: la no-vaga-de-fam-per-la-dependència-al-Tribunal-Constitucional dels traïdors Sánchez-Turull-Rull-Forn prenent sals minerals, glucosa, cafè i sucre (com a mínim, segons va explicar Jordi Turull a RAC1 el passat 5 de desembre), es va tornar en contra del processisme, i finalment la van haver d’acabar gairebé d’amagatotis. Com? Fent-li els independentistes mirall amb la vaga indefinida de fam per la independència d’En David Raventós començada el 3 de maig del 2016. I entre altres aspectes molt significatius, hi va contribuir-hi fer circular que els quatre mencionats actors havien contribuït des de les seves respectives posicions de poder dins de Catalunya a que l’autèntica vaga indefinida de fam d’En David Raventós fos censurada des del dia següent, truncada als 16 dies i represaliada amb la reclusió forçosa del vaguista en un psiquiàtric durant dos mesos i dos dies, del que va sortit zombi i havent d’anar regularment al psiquiatre per a ser controlat i així verificar que es medicava prenent-se dos psicofàrmacs prescrits de per vida. D’això se’n diu intent democràtic-processista de destrucció psíquica d’un opositor polític per ser català independentista.

 

L’anomenat “Judici al procés” està concebut per A) protegir als traïdors convertint-los en herois; B) atemorir encara més al poble català; C) reforçar l’Estado-Español; D)…

Ara és hora que els que volem la independència/llibertat de Catalunya actuem de manera adequada per tal d’aconseguir que aquest “Judici per a la història” com el designen els principals mitjans de comunicació processistes, es torni en contra tant de Madrid/Castilla/Estado-Español com de l’actual establishment autonomista anti-català (no només polític). I quina és la manera adequada d’actuar per assolir aquests objectius? Senzillament, dient la veritat. Però aleshores hem d’aconseguir que aquesta veritat circuli trencant la censura imperant. La censura dels ocupants és lògica. I la censura dels processistes… també, un cop s’ha entès que el procés és contra la independència.

Preciso que parlo de veritat des del Punt de Vista Català, que cal recuperar ja que ha estat gairebé extirpat imposant-nos de totes les maneres possibles -sobre tot, després de la mort de Franco, amb la imprescindible actuació anticatalana de la Generalitat de Catalunya emergida el 1977– “el Punto de Vista Castellano”. I “el Punto de Vista Castellano” veu la realitat de manera diferent … i la valora de forma distinta…  sempre anti-catalana.

Busco un exemple per aplicar-ho a l’actualitat, i finalment trobo aquest:

Considero que és cert que, a conseqüència de la traïció anglesa i del Tractat d’Utrecht del 1713, i d’haver hagut finalment de capitular a la Guerra dels Catalans de 1713-1714, el Principat de Catalunya va ser envaït i ocupat -gràcies els exèrcits francesos- pel “Reino de Castilla”. I des de l’onze de setembre de 1714 el Principat de Catalunya està sotmès al que es va anar convertint en l’“Estado-Español”, existent fins ara passant per diferents formes de dominació -monarquies, dictadures, “dictablandas”, “repúblicas españolas”- fins arribar a l’actual “Reino de España”. Per això a partir de 1714 el Principat de Catalunya va desaparèixer dels mapamundis.

Però des del Punt de Vista Català -i malgrat que cap dirigent català actual no ho digui-, nosaltres continuem sent el Principat de Catalunya, tenim vigents les nostres seculars Constitucions Catalanes, i volem tornar a ser un Estat Europeu Independent i així reaparèixer en els mapamundis.

És a dir: des del Punt de Vista Català, actualment nosaltres SOM el Principat de Catalunya, un Estat Europeu -per cert, el primer Constitucional- ocupat i espoliat des de fa 304 anys per un altre Estat Europeu enemic ocupant i espoliador que, a més, busca la nostra destrucció/genocidi des de molt abans de 1714.

Per tant, nosaltres NO hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Demanar un referèndum, inclús si fos un referèndum d’autodeterminació, és una proposta fruit d’un punt de vista anti-català i, amb tota probabilitat, conseqüència del “Punto de Vista Castellano”. I com s’està arrossegant el poble català al parany castellà referèndum? Doncs combinant uns dirigents catalans traïdors que ens han empès successives vegades a votar -i que, per cert, a continuació s’han pixat en els resultats de les votacions, i també per aquest motiu són traïdors-, amb un Madrid que -utilitzant la psicologia inversa- ens reitera insistentment “Catalanes: ¡no podéis votar!”. Quina seria la reacció dels catalans si Madrid ens animés repetint “Catalanes: ¡votad, votad!”?

Des del Punt de Vista Català, els catalans hem d’explicar arreu la veritat: que estem ocupats des de fa 304 anys i que patim genocidi des de molt abans de 1714, i que volem que Madrid/Castilla/Estado-Español, els “nostres” invasors/ocupants/espoliadors/genocides, marxi de la nostra terra. I aleshores automàticament el Principat de Catalunya ja alliberat, tornarà a ser un Estat Europeu Independent, el primer Constitucional.

Però des del “Punto de Vista Castellano”, “España es una entidad política y social de más de 550 años (o tres millares) de historia conjunta formada por ciudadanos libres e iguales, con una Constitución Española de 1978 que todos nos hemos dado libremente, y que nos ha proporcionado el mayor periodo de paz, progreso, riqueza y bienestar nunca conocido”. Lògicament, des del “Punto de Vista Castellano”, qüestionar aquesta meravella és delicte… i això al marge de quina sigui la literalitat de la seva “Constitución Española de 1978”.

Però el realment greu és que el discurs que fan circular els nostres dirigents traïdors s’inscriu dins d’aquesta visió castellana. Així, per exemple, insistir com fan en que “l’independentisme català no és identitari” ni tan sols permet fer entendre que, com que els catalans som diferents, al voler fer-nos per la força “iguales” no podem ser “libres” sinó que ens tenen presos a casa nostra, ens neguen als catalans tots els drets (fonamentals, civils, humans, històrics,…) ja que els catalans només podem tenir drets si renunciem a ser catalans i aleshores sí tenim “derechos en tanto que españoles”. En realitat, ens estan genocidant. És, doncs, cabdal fer entendre arreu que “España es prisión de naciones y genocida de pueblos”.

 

Ara, en relació al proper judici, per començar a obrir espai a la veritat, el primer que cal tenir ben clar és que si aquest judici podrà fer-se és perquè, de manera plenament intencionada i conscient, els ara jutjats van impedir la independència de Catalunya sobre tot el 27-O. Si no haguessin fet teatre perfectament escenificat A) entre un bàndol (PP, Ciudadanos, PSC, Comuns) i l’altre (JuntsxCatalunya, CUP), i B) els 72 diputats processistes entre ells, per conjuntament enganyar al poble català (i també al poble castellà i a tos els pobles no-catalans), tot el que hagués passat a partir de les 15:27 hores del 27 d’octubre del 2017 ja hagués estat un conflicte internacional entre “la  nova República Catalana” i el que quedés del “Reino de España”. I no hagués existit tot el show “presos”, “exiliats”, “llaços grocs”, “trasllats”, “familiars anant i venint”, “FAQs”, “escalades”, “botifarrades”, “Jordis Bona Nit”, … Ni un judici que, avui, 500 alcaldes “exigeixen” que sigui “un judici just i imparcial”, i ho “exigeixen” ¡a l’“Estado-Español” ocupant i genocida, i a una justícia castellano-estadoespañola consistent en “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente… que, por cierto, me he cocinado yo”, i que queda simbolitzada en “el palco del Bernabeu”!

I si els que ara seran jutjats van poder trair-nos com ho van fer -i amb la impunitat que, per ara, tenen-, és perquè van tenir -i, per ara, continuen tenint- “la inquebrantable adhesión y complicidad” de TOTS-TOTS-TOTS (excepcions, si us plau!) els dirigents

***dels partits polítics -grans i petits- nominalment independentistes

***i de les organitzacions civils, principalment ANC i Òmnium, nominalment independentistes

***i dels mitjans de comunicació -grans i petits- nominalment independentistes

***i de les Universitats -grans i petites- catalanes, nominalment independentistes o no

***i de les nombroses entitats (“defensores dels Drets dels catalans”, Acadèmies, Col·legis professionals,…) catalanes, nominalment independentistes o no.

És a dir, la complicitat de TOTA la part en territori català del sistema del 78, resultat de la traïció dels líders catalans dels anys setanta.

A partir d’aquest enfocament català, podem anar convertint el judici-teatre que començarà el dimarts 12 en un bumerang contra l’“Estado-Español” i contra els seus col·laboradors catalans processistes, i en un estri per RECUPERAR LA LLIBERTAT. I aleshores el Principat de Catalunya alliberat ja portarà a judici català als “nostres” traïdors.

Barcelona, 10 de febrer del 2019 (lleugerament retocat el 190211)

Lluís Botinas

Dl. 11: “Història, Matemàtiques i la Traïció dels Líders. Aplicació a Catalunya”

Dilluns,11 de febrer del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

HISTÒRIA, MATEMÀTIQUES

I LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS.

Patrons cíclics en la història de les nacions

i la seva interpretació.

Aplicació a Catalunya

En el principi, a Occident tota la Història era foscor i pura intuïció. La Història era mostrada com una llarga línia ascendent en direcció a la plenitud, només pertorbada per alguns entrebancs. Alexandre Deulofeu (1903-1978) aparegué per mostrar els grans cicles de l’esdevenidor de tots plegats.

Tanmateix, quan ens aturem a analitzar la història en cicles més curts, apareixen patrons igualment reveladors respecte el que cada societat és. El passat ens mostra la pauta del present i com entendre el comportament del grup i dels seus dirigents.

És possible, i així s’està estudiant. El propi Deulofeu coneixia la unitat de temps associada a la generació, el període vital de tot un grup. Allà on hi havia caos, trobem regularitat i ritme fins el límit no lineal, on un petit canvi pot significar una gran diferència.

Què suposa això pel nostre present i futur com a catalans i per entendre els dirigents?

Esperem desvetllar-ne prou claus al respecte.

Per Josep Bou, Enginyer tècnic i investigador www.timecycleblog.wordpress.com

Dt. 12: “La guitarra: de catalana a flamenca”

Dimarts, 12 de febrer del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

NOTA: aquesta activitat ja es va celebrar parcialment el 22 de gener. Parcialment perquè només vam passar el PowerPoint complementat amb comentaris dels presents a causa que el conferenciant va tenir un problema agut de salut que li va impedir venir. Un cop superat el problema, celebrarem la conferència de nou, ara “sencera” i “completa”… per la presència del conferenciant.

LA GUITARRA:

DE CATALANA A FLAMENCA

Aquesta conferència donarà llum a una evidència històrica i documentada però que, a partir d’un relat interessat i avalat des del poder de l’estat castellà/español, ha sofert una intencionada invisibilitat i, sobretot, una confusió en el coneixement i en el desenvolupament d’aquest, tan important, instrument musical català.

Són tres els apartats principals on cal incidir :

• Referència documental de les primeres guitarres i instrumentistes a la Cort Catalana dels segles XIV-XV, i també en els retaules de la Corona Catalana.
• Constructors de guitarres (guitarrers) o de violes (violers) documentats a Catalunya durant els segles XIV-XV
• La guitarra actual de sis cordes i el primer mètode d’afinació i d’harmonització de Joan Carles Amat al Segle XVI. També els posteriors mètodes i composicions que perduren avui en dia -F. Sor, F. Tàrrega i E. Pujol- són tots ells de parla catalana.

Així, doncs, faré un recorregut històric fonamentat documentalment, tenint present la confusió que s’ha volgut crear pretesament per fer més dificultós demostrar o fer evident l’origen i evolució de la guitarra i les fonts reals que ho farien evidenciable.

Si bé no s’ha aconseguit del tot, sí que ha fet molt de mal per al coneixement cultural i històric de Catalunya; així, es dóna el cas de moltíssima gent que desconeix el vincle de la guitarra amb Catalunya i, en canvi, la fan andalusa o “flamenca”.

La metodologia per acabar amb Catalunya segueix sent la mateixa: la desinformació, l’ocultació, la desaparició i la confusió en les dades documentals, tot junt amb la repressió i l’amenaça.

Per JOSEP PRATS, mestre de música des de fa gairebé 20 anys.

No anomenar-los “Traïdors” ?

PUNT DE VISTA CATALÀ – XLI

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – VI

 

“Si m’enganyes una vegada, la culpa és teva;

si m’enganyes dues vegades, la culpa és meva”.

(Proverbi àrab)

Adaptació catalano-processista:

“Si m’enganyes quatre o més vegades, ¡la culpa és de Madrid!”

 

“Pots deixar d’emprar la paraula ‘traïdors’?”

Per què ho hauria de fer? M’han arribat dues “explicacions”:

“Es que et desqualifica, per raó que tinguis”

“Es que espanta, per raó que tinguis”

Ara que, després de gairebé set anys, he entès pas a pas que TOTS els dirigents del procés són traïdors, amb el molt que m’ha costat i que m’ha dolgut entendre-ho, i amb el moltíssim que significa i que implica per qui realment vulgui la independència/llibertat de Catalunya (com jo la vull; per cert, la vols tu també?), no, no puc deixar d’utilitzar la paraula “traïdors” per definir als encara dirigents nostres.

Es més, considero que ARA I AQUÍ la qüestió cabdal per aconseguir que els catalans (es sigui català bé per família, bé per elecció voluntària) puguem recuperar molt aviat la llibertat, és precisament comprendre el fet que TOTS-TOTS-TOTS els “nostres” dirigents que-es-diuen-independentistes-però-que-en-realitat-són-autonomistes-estadoespañolistas-reciclats-en-processistes-anti-independència són traïdors al poble català.

Això és conseqüència lògica de que “el procés” es posa en marxa el 2010 precisament amb l’únic objectiu de controlar i dirigir al fracàs el nou alçament del poble català cap a la independència/llibertat que irromp el 2009; en un proper article ho explicaré amb detall. Considero que la traïció és L’ÚNICA EXPLICACIÓ POSSIBLE I CERTA al fet lamentable que els catalans no siguem independents de Madrid/Castilla/Estado-Español com a mínim des del 9-N del 2014. Aleshores, En Mas, i darrera seu TOTS els altres dirigents, van convertir el que havia de ser “el Referèndum d’Independència” (te’n recordes? Justícia còsmica: exactament 300 anys després de perdre la llibertat, la recuperaríem!) en una consulta popular sense cap valor jurídic. I ho van fer intencionadament, i per això es van inventar substituir la pregunta única senzilla i clara amb resposta SÍ-NO que exigeix tot referèndum, per una pregunta doble amb resposta triple que, per definició, NO pot tenir CAP referèndum que vulgui tenir valor jurídic.

La gran avantatge pels que volem ARA I AQUÍ la independència/llibertat de Catalunya (com jo la vull; per cert, de nou, la vols tu?) i actuem tot el que podem per assolir-la, és que, d’una manera encara bastant intuïtiva i confusa, la sospita (però en alguns fins i tot la convicció) que hem estat traïts pels nostres dirigents ja està dins del cor de moltíssims catalans després de les intenses, emocionants i massives experiències viscudes col·lectivament des del 2009. A més, durant aquestes enormes mobilitzacions, i cadascú en algun moment d’alguna d’elles, per primera vegada a la nostra vida (gairebé) tots els catalans hem viscut un tast de llibertat… I ARA LA VOLEM TOTA!

El que cal per a que en poques setmanes la situació canviï radicalment a favor de la independència/llibertat de Catalunya (per cert, un altre cop, la vols tu?), és justament aconseguir trencar la censura democràtico-processista i poder explicar arreu i a tothom (per cert, també als no-catalans, atès que ells estan tan enganyats pels seus dirigents no-catalans com els catalans estem enganyats per els “nostres” dirigents catalans, i ambdues camarilles col·laborant estretament) la traïció de TOTS-TOTS-TOTS els actuals dirigents catalans, i explicar-ho d’una manera decidida, ferma, directa, contundent, diàfana, parlant “clar i català”, …, per part dels que ja ho hem entès. (Al final, poso un exemple d’això). I ho tenim clar racionalment però també vitalment, doncs hem arribat a aquesta conclusió de manera dura i lenta, i passant per diversos dols; però, per això mateix, la conclusió de que TOTS-TOTS-TOTS SÓN TRAÏDORS és molt argumentada… i també molt viscuda!

Desqualificat jo? Qui queda desqualificat és tothom qui ara critica els dirigents del procés sense arribar a treure’n la conclusió (potser per incomprensió) que són traïdors, o sense atrevir-se (potser perquè espanta –Que espanta? I tant que espanta!- el que això implica) a afirmar-ho obertament. O potser -i això és el més greu- perquè els que fan crítiques fins i tot molt dures i contundents als dirigents processistes, en realitat continuen sent processistes que el que busquen intencionadament és impedir que qui veu, escolta o llegeix les seves crítiques arribi a treure la conclusió cabdal: que TOTS SÓN TRAÏDORS. Per aquesta raó en els darrers mesos han proliferat processistes que s’han tornat molt-molt-molt-però-que-molt crítics amb el procés i amb uns dirigents, o amb uns altres, o fins i tots amb tots els dirigents del procés, però que “casualment” no arriben al que és decisiu: que TOTS ELS ACTUALS DIRIGENTS, SENSE CAP EXCEPCIÓ, SÓN TRAÏDORS AL POBLE CATALÀ. No serà que aquests “crítics” en realitat són traïdors petits que tenen per tasca protegir als traïdors grans?

Però resulta que està demostrat i confirmat que TOTS-TOTS-TOTS són traïdors.

Ho demostra la seva actuació (successivament; com a mínim: el 9-N del 2014; el 27-S del 2015; el 10-O i el 27-O del 2017, i des del 21-D del 2017 fins avui) incomplint tant les seves promeses electorals com les seves freqüents afirmacions anunciant la (successivament) propera consecució de la independència simplement exercint (també successivament) “El vot de la teva vida”, vot que després cada vegada han “oblidat” i pervertit, és a dir, vot que han traït.

I ho confirma l’acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27 d’octubre del 2017, la Mesa on es va preparar la Sessió Plenària del Parlament en que ens van fer creure al poble català (i també a tots els pobles no-catalans ja que, si no, l’engany no funcionaria) que proclamaven la independència de Catalunya en forma de República Catalana. Per cert, 15 mesos després d’escenificar aquesta traïció de manera absolutament unitària i perfectament planificada, continuen animant als catalans i en particular als seus seguidors a “fer”, a “fer efectiva”, a “implementar”, a “enfortir”, a “activar”, a “publicar en el DOGC”… “la República”, amb la finalitat de continuar tenint enganyats als catalans… i també als no-catalans. I, a més, encara cap d’ells ha confessat la seva traïció, fet que, quan es produeixi, serà tingut com un atenuant en el moment de jutjar-los el poble català ja de nou lliure.

L’única cosa que queda per aclarir en cada cas i per cada un dels actuals dirigents catalans, TOTS ells traïdors, és

1.- si es tracta d’un agent català que treballa al servei de Madrid des de que fa lustres -per exemple, des dels seus estudis universitaris, en especial a la Facultat de Dret, i/o des del seu activisme a la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya) els anys vuitanta- fou fitxat pels serveis secrets del “Reino de España” (com, per cert, tenen obligació de fer ja que aquest és el seu treball). En aquest cas, a més de cobrar legalment (amb legalitat estadoespañola, és clar) els seus salaris oficials de “los Presupuestos Generales del Estado Español”, rebran secretament sobres especials o tindran “plans de vida” també especials o… el que sigui que hagin acordat,

2.- o si “simplement” és que aquest dirigent determinat ha fet pròpia la visió d’ells, dels castellano-estadoespañoles (cal tenir present que així com “la marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”, la marca del ocupat és fer seva la visió de l’ocupant… sobre tot si cobra anys i panys d’aquest ocupant),

3.- o si el motiu de la complicitat és voler continuar rebent un bon sou assegut a una poltrona del règim franco-democràtico-autonomista-processista-amb-Generalitat-de-Catalunya-anticatalana-inclosa establert als anys 70 gràcies justament a LA TRAÏCIÓ DE TOTS ELS LÍDERS CATALANS D’ALESHORES (com tant bé va demostrar Xirinacs en el seu llibre “La traïció dels líders”: els tres volums: 923 pàg., i aquí trobes 12 pàgines amb les conclusions dels tres volums),

4.- o si actua i calla amenaçat (pels seus “companys d’escó”, o pels seus caps de partit, o per tercers misteriosos que poden posar en perill a la família, etc.),

5.- o si ja li va bé no assabentar-se de res però “anar fent carrera política… o jurídica… o acadèmica…  o en qualsevol altre àmbit”, i, és clar!, cobrar cada final de mes,

6.- o altres condicionants que puguin existir.

Tot això haurem d’esbrinar-ho quan, un cop declarada la independència/llibertat de Catalunya, el poble català portarem a judici als traïdors que ara estan protegits

—uns, a les presons que, irònicament, depenen de la Conselleria de Justícia de la “Generalitat de Catalunya”, cosa que és un bon exemple del autoproclamat “autogovern de Catalunya” quan només és un apèndix de Madrid,

—i altres al que en diuen “exili”, quan en realitat van fugir… però no de Madrid sinó del poble català davant de la important quantitat de catalans emprenyats/confosos/deprimits,

i així ambdós grups de traïdors queden convertits en “herois independentistes” davant dels encara processistes enganyats.

I aquest és un punt decisiu. De fet, és la qüestió central sobre la que pivota tota la situació político/social/vital a Catalunya des de fa més d’un any. Per això vull dedicar un proper text a analitzar-lo concretament. Si algú vol avançar-me aportacions argumentades, benvingudes siguin!

Però ja anticipo una valoració que porta a una hipòtesi amb pregunta:

Valoració: Molts que es consideren independentistes però que encara són processistes de bona fe, diuen: “Però si, pobres!, fa més d’un any que estan a la presó, tancats i allunyats de la seva família! A més, tot aquest patiment és a causa de que han fet el que nosaltres volíem. Jo no em puc ni imaginar que actuïn en contra nostra perquè en realitat ho estan fent a favor de Madrid. És impossible!”.

Hipòtesi: Convido a obrir-se un moment a la possibilitat de que efectivament “tant els que són a la presó com els que estan a l’exili en realitat actuen per l’Estado-Español”. Aquesta obertura deuria ser bastant fàcil, sobre tot per qui, quan em fa arribar el seu desig que jo no utilitzi la paraula “traïdors”, afegeix “per raó que tinguis”.

Pregunta: En aquest supòsit, ¿quina hauria de ser l’actuació de Madrid respecte d’ells de manera que el poble català no se n’assabenti de la veritat i, com a conseqüència, pugui seguir sent traït per ells? Em sembla clar que CAP-CAP-CAP autoritat de Madrid/Castilla/Estado-Español no pot fer ni un sol gest que doni a entendre al poble català que els seus dirigents catalans actuen al servei de Madrid. I oi que més aviat ha de fer declaracions permanents en contra, acusant-los a cada moment justament del que ja han demostrat com a mínim quatre cops que no són, d’independentistes, i amenaçant-los amb represàlies? I em sembla clar que l’“Estado-Español” ha de perseguir als principals dirigents a fi de que hi hagi catalans que, convertits els traïdors en herois al ser engarjolats o al fugir -del poble català, repeteixo-, els hi donin suport i així puguin continuar actuant a favor de Madrid i, lògicament, en contra nostre. És imaginable que “S. M. Felipe-VI-del-Reino-de-España” o alguna “alta autoridad estadoespañola” faci una solemne declaració per totes les cadenes de televisió i mitjans de comunicació dient quelcom de l’estil “Agradecemos a Puigdemont-Junqueras-Forcadell-Gabriel-Sánchez-Cuixart-etc. los servicios prestados a España, en particular en los últimos años impidiendo repetidas veces la independencia de Cataluña, y contribuyendo así decisivamente a preservar la unidad de la Patria”? No, és clar que la camarilla de Madrid no farà això sinó, ans el contrari, escenificarà que els ataca, que els persegueix, que els reprimeix, que els engarjola, que fa campanya internacional en contra seva, etc. Si això és el que passaria si hipotèticament els dirigents catalans processistes fossin traïdors, i si això és el que passa a la realitat, aleshores el que està realment passant confirma que TOTS els dirigents catalans processistes verdaderament són traïdors.

 

Per acabar avui, dues “coses”:

—considero que l’Acta de la Mesa que he citat és una molt bona prova de la traïció de TOTS els dirigents catalans. Però la prova que serà definitiva serà la confessió pública del primer dirigent traïdor que reconegui la seva traïció. I la pressió dels catalans per la nostra independència/llibertat és decisiva per aconseguir que algun traïdor sigui el primer en decidir-se a confessar… i aleshores segur que no serà l’únic! I aquest és un argument més de que han de ser TOTS: si no són traïdors TOTS, aleshores la traïció no pot funcionar.

—a les moltes persones de bona fe que reaccionen amb exclamacions del tipus “És impossible que siguin tots!” o bé “No pot ser que el cent per cent siguin traïdors!”, dues peticions: 1) que el més ràpidament possible em comuniquin la o les excepcions, si us plau!; i 2) ja que qui ho faci -per fi!- confia en la o les excepcions que em digui, que miri d’establir-hi contacte per tal de poder entrevistar-nos personalment off the record els tres… o més (tant de bo!).

 

Bé, fins aquí per ara. La situació és molt delicada però també molt prometedora. És l’hora de que surin/surem els líders naturals del poble català, i agafin/agafem el relleu dels líders actuals, que han de ser exclosos

—per fallits, per incompetents, per “simbòlics” i/o per covards, motius tots ells greus ja reconeguts per alguns dels propis dirigents,

—o per el que cada cop em sembla més clar: per traïdors, via qualsevol de les 6 possibilitats o camins que abans he assenyalat.

I l’experiència més clara fins ara i que anunciava al començament, la vaig viure abans de Festes a la parada de metro “Lesseps”: vaig cap a l’ascensor per sortir, i uns metres davant meu camina una senyora; m’afanyo per entrar i es tanquen les portes darrera meu. Quan la dona es gira, veig que és aproximadament de la meva edat i que porta el llaç groc. Trec de la butxaca esquerra del pantaló tres fulls doblement plegats que hi porto permanentment per donar als llaç-groguistes i que ordeno així (ho recomano!):

***1) full color or amb 1.- Tres frases que demostren que els catalans vam ser el poble més lliure d’Europa fins 1714, i amb 2.- El camí que els catalans hauríem d’haver seguit i que ara hem d’agafar: les nostres Constitucions de 1714

***2) full color blanc amb 3.- Acta de la Mesa del Parlament i la votació secreta del 27-O del 2017, i amb 4.- (dibuix) Dirigents catalans presos a presons catalanes per ordre de Madrid demostra què és en realitat l”autogovern”

***3) full color groc amb 5.- Conèixer els catalans d’abans de 1714-portada, i amb 6.- Conèixer els catalans d‘abans de 1714-53 apartats

*** i a més hi fico al mig el flyer de presentació del partit Directe-68: 7.- Directe-68, el Partit d’En David Raventós

i li dic:

“Ja que veig que porteu (((content, als meus 74 anys estic aprenent a parlar de Vós atès que el ‘Vostè’ és una castellanada))) el llaç groc, espero Us interessin aquests fulls”.

Em pregunta:

“De què es tracta?”.

Contesto:

“He escrit un llibret sobre com érem els catalans d’abans de 1714, i que el que ara volem és tornar a ser lliures”.

Exclama:

“Sí, pobres, tancats a la presó!”.

Dic:

“No, no. Jo em refereixo a que tots nosaltres, el poble català, volem ser lliures. Aquests són traïdors, i a la presó estan protegits. Si estiguessin al carrer, els estaríem exigint-los explicacions pel que han fet”.

Em mira, baixa la veu (((fet que considero és ben significatiu de segles de molta repressió castellano-estadoespañola que tenim interioritzada))) i em diu:

“Sí, sí, té raó: són traïdors!”.

L’ascensor arriba a dalt, s’obren les portes, la deixo sortir davant meu i quan se’n va, es gira per dir-me:

“M’ho llegiré, eh!, m’ho llegiré!”.

Jo anava amb pressa en direcció contrària.

Ens retrobarem? M’agradaria molt!

 

Probablement, aquesta senyora no havia mai verbalitzat “Són traïdors!”, però ho sentia des de fa temps i li va ser fàcil reaccionar i verbalitzar-ho a l’instant al trobar-se amb algú que ho afirmava obertament.

I poder dir-ho davant de 100 catalans (per tant, quedi clar, descartats els no-catalans que habiten en territori català però que són les tropes civils d’ocupació de Catalunya) de cadascun dels cinc grups que considero hi ha a l’actualitat en el poble català, serviria per establir uns primers… percentatges. M’atreveixo a hipotetitzar que (aproximadament) un 80% dels emprenyats, un 50 % dels confusos, un 30 % dels deprimits o desanimats, un 40 % dels encara processistes i un 25% dels “cap-a-on-bufa-el-vent?”, reaccionarien de manera semblant. I la recuperació de la llibertat de Catalunya estaria molt propera!

Com deia al començament, tot depèn d’aconseguir trencar la censura democràtico-processista que (gairebé) impedeix que circuli res que contribueixi a redreçar la situació.

Propostes? Suggeriments? Ponts? Contactes?

Moltíssimes gràcies!

Barcelona, 4 de febrer del 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714, que marca un abans i un després

Dl. 4: “Quin dirigent català no és traïdor al poble català?”

Dilluns, 4 de febrer del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada

QUIN DIRIGENT CATALÀ

NO ÉS TRAÏDOR

AL POBLE CATALÀ?

Em sembla que no queda cap català -ni tampoc cap no-català- que avui no sàpiga que Catalunya NO és independent sinó que continua sent “la Comunidad Autónoma de Cataluña”, una de “las 17 Comunidades Autonómicas del Reino de España”. I cal tenir molt present que aquesta és la forma concreta que el 1977 -a causa de “La traïció dels líders” que Xirinacs va detallar en 3 volums que sumen 923 pàg.– va adoptar “el Estado Español” per continuar la invasió, ocupació i sotmetiment  que els catalans patim de 1714 ençà… i el genocidi català que Madrid/Castilla/Estado-Español executa des de molt abans.

I em temo que no hi ha cap català que no pateixi aquesta situació. Situació que, per cert, un no-català que la visqués de sobte, no toleraria ni 12 hores.

En canvi, tant els dirigents catalans empresonats, com els dirigents “exiliats”, com els actuals dirigents que els han substituït a uns i a altres a les poltrones de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, van commemorar aquest darrer 27 d’octubre el primer aniversari de “la proclamació el 27-O del 2017 de la República Catalana”. I tots tres grups de dirigents, de formes parcialment diferents, ens animen als catalans a “fer”, a “fer efectiva”, a “implementar”, a “enfortir”, a “activar”, a “publicar en el DOGC”… la dita “República”.

Davant d’un contrast tan xocant, en aquesta Trobada respondrem a aquestes quatre importants preguntes complementàries:

1.- Hi ha algun dels dirigents catalans dels tres grups mencionats que NO sigui traïdor al poble català i que NO hagi col·laborat a IMPEDIR la independència de Catalunya el 27-O del 2017?

2.- Hi ha algun dels actuals dirigents catalans vius (això exclou Na Muriel Casals, e. p. d.) dels tres grups mencionats que NO sigui traïdor al poble català i que NO hagi col·laborat a IMPEDIR la independència de Catalunya ja abans, com a mínim el 9-N del 2014, el 27-S del 2015, i el 10-O del 2017?

3.- Actualment, què impedeix que una majoria de 70 diputats escollits a les eleccions autonòmiques del 21-D del 2017 en candidatures independentistes, proclami ara mateix la independència?

4.- I a aquesta pregunta que formulo a les persones que reaccionen dient: “No tots poden ser traïdors!”, “Impossible que ho siguin el cent per cent!” o expressions similars: Si us plau, pots proposar algun nom que en sigui excepció? Asseguro fer tot el possible per entrevistar-m’hi… si pot ser, acompanyat de qui hagi proposat el nom.

PER PREPARAR LA TROBADA:

Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?; Com avaluar els dirigents independentistes?; 170906 Conducta indigna que -molt em temo- reforça el nostre sotmetiment a Madrid; Continuen les conductes indignes dels dirigents processistes; Cal recuperar els líders naturals, i esborrar els líders fabricats, com Colau; Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana; Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12p; Tupinada al referèndum d’Escòcia-140926-22pg; Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017; Continuació d’“A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″ ?

Dt. 5: “Companys: ¿Quina va ser la verdadera raó que fos afusellat?”

Dimarts, 5 de febrer del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

PRESIDENT LLUÍS COMPANYS:

QUINA VA SER LA VERDADERA RAÓ

QUE FOS AFUSELLAT?

El 15 d’octubre de 1940, Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya autonòmica de la República espanyola, és afusellat al Castell de Montjuïc. Franco en va demanar la captura als alemanys, i la Gestapo el va detenir a París i el va lliurar a les autoritats espanyoles. Companys va ser torturat a Madrid i després traslladat a Barcelona on se’l va sotmetre a un judici militar sumaríssim i se’l va condemnar a mort. La causa de la seva execució, la que consta a la història oficial, la que es desprèn del seu judici, és per rebel·lió.

Enlloc no diu que fos per ser el president de la Generalitat republicana, i molt menys per ser president de Catalunya, càrrec inexistent jurídicament parlant. De fet no calia que ho digués ningú: la interpretació popular de seguida ho va creure així i la mitificació del personatge que se’n va fer, va convertir el president Companys en “el president màrtir”. Però, per què realment va ser afusellat Companys? A la conferència s’exposarà un altre via d’investigació dels fets i de les raons.

Per IGNASI P. FERRÉ, director de cinema i estudiós d’Història

A punt el “judici del procés”

NOTA: He trobat el que segueix al FaceBook d’en David Raventós. Considero que és un molt bon esforç per recopilar uns pocs documents que permetin entendre què en realitat va passar el 27-O del 2017… i què en realitat està passant ara. Gràcies, Manuel!

Manuel Serrano Sánchez

31 de gener del 2019 a les 23:44

A PUNT PER COMENÇAR

EL QUE ANOMENEN “JUDICI DEL PROCÉS”

Una munió de gent, molta, defensa i recolza els acusats en considerar-los innocents i víctimes de la repressió d’Espanya.

Llaços grocs, manifestacions, concentracions davant les seus més importants, i tota mena de coreografies i espectacles en recolzament dels imputats.

Tota la gentada que ha fet aquest seguit d’actuacions volen la independència, i defensen convençuts aquests líders perquè creuen que actuen per aconseguir-la.

Els fets s’entesten en demostrar llarga i continuadament lo contrari.

Com es pot defensar qui t’ha enganyat i traït?

Un fotimer de detalls i d’actuacions demostren fefaentment el seu engany i traïdoria. “Només cal mirar on cal, per veure el que cal”. I voler veure-ho, és clar.

D’entre tot el fotimer de documents, us proposo veure’n alguns que ni tan sols sé si són els més clars i decisius. Però diria que no en calen tants per veure-ho… si realment es vol veure.

1)
Vegeu aquest vídeo (((amb una entrevista a Na Muriel Casals))) de 7:56 minuts.

Pareu tota la vostra atenció perquè en ell queda clar, punt per punt, tot el full de ruta.

El mandat democràtic que el poble el 27S 2015 va donar a aquests dirigents que ara seran jutjats.

Això és del 29/01/2016:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/app/apptv3/video/5581004/

A partir d’aquí van passar, i es van fer, altres coses.

Coses totes elles que constitueixen clarament i sense embuts:

UN FRAU DEMOCRÀTIC !!!

2)
Les motos del procés
https://youtu.be/kB0o7vwR43M

3)
ACLARINT DUBTES.
L’article és de l’endemà de la suposada declaració d’independència, 28/10/2017.
https://www.publico.es/…/realmente-aprobo-parlament-viernes…

Heus aquí la gravació de l’escena decisiva del 27-O. Atents al minut 3:18.
https://youtu.be/J00C14JhSDA

Queda clar què van ser capaços de fer “els nostres” pel seu poble?

4)
La DUI que no va ser tal
https://www.elperiodico.cat/…/aixi-es-va-gestar-la-dui-7113…

5)
Document demostra traïció 27-O
https://lagotacatalana.wordpress.com/…/document-demostra-t…/

6)
NO HO VAN EXPLICAR BÉ
Mas, Comín, Gabriel…
29/10/2018
https://youtu.be/R4oXrl-rUNY

7)
RES, UNA EXAGERACIÓ

https://youtu.be/aVv9iKZrnrQ

https://youtu.be/j4EuReyL4tU

Aquest és “l’independentista” sobrevingut que ens volia portar a Ítaca, deia. Però no, era una exageració, no és que ens volgués portar enlloc sinó que ho feia per despistar-nos i que ens traguéssim del cap això tant antiquat i oxidat de la independència, així que deia Ítaca.

Reinterpretem: ara per dir mentida diem exageració.

Ergo:
Tot el que diuen aquests polítics que hem estat anomenant “els nostres” és una exageració simbòlic-estètica, començant per la denominació “independentistes”, que és la exageració més exagerada.
Si la declaració d’independència va ser una performance d’aquestes característiques, tot el que ha vingut després i mantenen ara, conseqüentment ho és.

8)
LA TRAMPA “REFERÈNDUM”.
Voleu arguments?
Qui realment tingui interès que vagi clicant els diferents apartats fins el final.
https://lagotacatalana.wordpress.com/…/la-trampa-refer…/amp/