No són catalans. Són ocupants

 PUNT DE VISTA CATALÀ – XXXII

És molt senzill:

no són catalans,

són ocupants de Catalunya

 

“(…) quan va promulgar-se el Decret de Nova Planta, el 16 de gener de 1716,

la feina bruta ja estava feta,

i el procés de desnacionalització de Catalunya,

amb extermini de la dissidència,

devastació econòmica

i dominació política i institucional,

era ja irreparable”.

Josep Maria TORRAS, Felip V contra Catalunya

“A Catalunya hi ha els catalans i els no catalans.

El que no pot haver-hi són els altres catalans.

Perquè de catalans només n’hi ha d’una mena: els catalans”

(…)

“Els drets de l’home no poden sobreposar-se als drets de l‘home català”

Mossèn Josep ARMENGOU (1910-1976)

“L’home no és lliure si no és lliure el poble al que pertany”

Fèlix CUCURULL (1919-1996)

El passat 15 de gener vaig contestar a la pregunta Estem dividits els catalans? demostrant que els catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) NO estem dividits, mentre que els qui SÍ estan dividits son “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán”.

La tercera de les cinc “Conclusions (provisionals?)” que hi treia explica que “3) Acceptant la dada que només el 30% dels actuals “ciudadanos catalanes” som de família catalana, descomptant el percentatge de catalans de família catalana que per raons diverses recolzen (per ara) l’status quo de sotmetiment i que hipotèticament situo en el 15% (suggeriments?), quedaríem 25,5% dels actuals “ciudadanos catalanes” que seríem catalans de família catalana partidaris de canviar profundament l’status quo. I cal assenyalar que quan Madrid/Castilla/ /Estado-Español afirma que “Cataluña està dividida en dos mitades”, involuntàriament ressalta la força que té la nostra terra i que tenim el poble català, ja que s’ha traduït en la voluntària catalanització d’una part important dels nouvinguts. Imaginant una distribució igualitària i homogènia, aproximadament cada català de família ha catalanitzat un nouvingut no-català. Pas mal! I això queda gairebé confirmat perquè el 25,5% de 5,5 milions de votants és 1,40 milions, i el 25,5% dels 4.392.891 de vots emesos és 1,12 milions, quantitat quasi doblada pel nombre de “vots  independentistes” que hi ha hagut el 9-N, el 27-S, l’1-O i el 21-D.”

I el passat dia 2 d’agost vaig escoltar a RAC1 el periodista Jordi Barberà explicant que a partir del vot emès a les eleccions del 21-D del 2017, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) de la Generalitat havia elaborat un document on, entre moltes altres observacions, s’explica que a les cases on la llengua vehicular és la castellana, més del 80% del vot és no-independentista, mentre que a les llars on la llengua vehicular és la catalana, el vot independentista supera el 90%. I la conclusió que va formular el Sr. Barberà, amb l’aquiescència de la resta de tertulians (Lola García, Juan Milián i Jordi Cabré), va ser que “Els catalans estem profundament dividits”.

Considero aquesta conclusió absolutament errònia i falsa, però, en canvi, demostra l’enorme grau en que ha avançat el genocidi català.

En efecte, el genocidi català implica la pèrdua del Punt de Vista Català que deuria presidir “una societat catalana” en la que l’adjectiu “català” no fos un simple residu de no-es-sap-què, a més en risc de desaparició total. I la pèrdua del Punt de Vista Català és conseqüència de: 1) des de 1714, la nostra terra està ocupada i nosaltres som presos a casa nostra , i 2) del genocidi que els catalans patim des de més de dos segles abans. Això explica que s’hagi imposat “el Punto de Vista Castellano”.  I ampliant que “la marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo” (com explicava l’historiador romà Tàcit) arribem a que “la marca de l’ocupat és fer seva la visió de l’ocupant”). Per això, al igual que Madrid/Castilla/Estado-Español, els tertulians veuen “divisió dels catalans” en unes dades que confirmen apoteòsicament que la divisió és únicament entre “los ciudadanos catalanes”, és a dir, entre “los ciudadanos estadoespañoles que residen en territorio catalán”.

Si abandonéssim el “Punto de Vista Castellano” que ens han imposat, i simultàniament recuperéssim el Punt de Vista Català (que cal anar elaborant i enfortint enllaçant amb les 30 generacions d’avantpassats que van constituir el poble més lliure d’Europa i aprenent d’ells; a aquesta tasca hi he dedicat una trentena de texts, recollits en el quadern “Quin és el Punt de Vista Català?”), la nostra manera de veure el món i d’entendre, per exemple, la nostra situació real, canviaria espectacularment. Vegem-ne quatre exemples (i, siusplau, envieu-me’n més):

1.- els habitants de les cases on la llengua vehicular és la castellana i que en més del 80% dipositen un vot no-independentista, no són “la mitat dels catalans que estan contra la independència, fet que demostra que els catalans estem dividits”. Senzillament, no són catalans sinó que són ocupants, ocupants de Catalunya que, lògicament, volen continuar sent ocupants, i per aquest motiu volen que Catalunya continuï ocupada, i en conseqüència voten no-independència.

1.1.- constitueixen les tropes civils d’ocupació de Catalunya.

1.1.- lògicament, aquestes tropes tenen els seus comandaments: uns més propers sobre el mateix territori català, i els superiors “en la capital del Reino de España”.

1.-2.- Probablement, una part (considerable?) d’aquests “ciudadanos eatadoespañoles que residen en territorio catalán” no són conscients de la seva actuació com a tropes civils d’ocupació. Si els hi expliquem obertament la seva funció objectiva, una part d’ells se’n farà conscient, reaccionarà i deixarà de ser-ho. I haurem… ¡reduït la seva base! (important objectiu que no proposen MAI els que tant parlen d’“eixamplar la base”).

2.- deixarà de veure’s “atacs feixistes” on només hi ha accions de les tropes civils d’ocupació. Pot tenir sentit parlar d’“atacs feixistes” quan una part de la població utilitza mètodes violents contra un altre part de la MATEIXA població. No és aquest cas el de Catalunya. Aquí els catalans som atacats violentament per una població no-catalana que està ocupant Catalunya. Parlar d’“atacs feixistes” sembla molt radical i combatiu però falsifica tota la situació: al igual que la anterior interpretació dels vots, presenta com a conflicte intern català el que és un conflicte entre la nació ocupada que vol alliberar-se, i l’Estat ocupant que vol continuar sotmetent-nos. Parlar de “feixistes” serveix de tapadora per no dir el que és important i verdader, i que canviaria tota la situació a favor nostre: són ocupants!

3.- el 7è President de la Generalitat, Quim Torra, podria estalviar-se les seves expressions xenòfobes contra “els castellans” i contra “els espanyols”, i canviar-les pel que és cabdal però que també calla: que són ocupants.

4.- és un engany més del mateix tipus fer-nos entrar en polaritats falses com xiular o no al “Rey-Felipe-VI-de-España”, o assistir o no a actes on hi participi, enlloc de, amb tot el respecte que jo tinc per un enemic poderós que ens té sotmesos, dir-li: “Sa Majestat, Vós sou el cap d’estat d’una potència enemiga invasora, ocupant i genocida, i volem que marxeu definitivament de la nostre terra emportant-Vos el vostre “Derecho Castellano-Estadoespañol”, les vostres tropes militars i civils d’ocupació, la vostre corrupció castellana que ens vau imposar el 1714 i tots els vostres deixebles corruptes catalans, i tot el que d’anti-català ens vau imposar. Bon vent i barca nova!”.

Barcelona, 14/8/2018

Lluís Botinas

lagotacatalana@gmail.com               Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Dl. 6, Dt. 7, dl. 13 i dt. 14: “Xirinacs, el primer líder natural a recobrar?”

Dilluns 6, dimarts 7, dilluns 13, i dimarts 14 d’agost 2018,

a dos quarts de vuit del vespre(19:30 h.)

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitats gratuïtes.

Trobades/compartir

Xirinacs, el primer líder natural a recobrar?

DEDICAT

(interessadament, és clar!)

a tothom qui va conèixer, acompanyar, recolzar, votar,… Xirinacs.

Fa uns dies vaig escriure l’article XXX elaborant la resposta a la cabdal pregunta Quin és el punt de Vista Català? (ajut per aprofundir-la!)

El títol és Cal recuperar els líders naturals, i esborrar els líders fabricats, com Colau.

I el llarg subtítol:

És hora de recuperar les persones silenciades i reprimides, i de fer-les públiques al servei de la comunitat catalana, exigint responsabilitats als censuradors i repressors!

            I això implica 1) destapar a tots els mentiders,  i 2) rescatar i honorar a tothom qui va ser represaliat per dir la veritat!

            Serà Ada Colau el primer líder-polític-fabricat en caure?

Resumint, és hora de recuperar els líders naturals del poble català per a que ocupin el lloc dels actuals dirigents ­-tant polítics com socials- processistes (dels demés dirigents ni en parlo perquè la immensa majoria de catalans ja senten/saben que són o bé directament ocupants o bé col·laboradors dels ocupants, i per això se’ls ha obert els mitjans de comunicació -quan estan tancats a qualsevol veritat, com hem patit i patim tots els que en tenim alguna a compartir!- que els han fet saltar a la popularitat i al poder en poquíssims anys), que han impedit diverses vegades que siguem independents des del 9-N de 2014. (Les trobes enumerades a Centrem-nos en recuperar la llibertat. Per cert, te’n recordes de pensaments i de desitjos del tipus “Què bé! 1714-2014: recuperarem la llibertat just 300 anys després que ens fos arrabassada. Això és justícia còsmica!”, o similars?).

I un líder natural ja mort malauradament però que pot ajudar moltíssim a afirmar-se, a orientar-se i a assumir responsabilitats a molts dels actuals líders naturals vius, és LLUÍS MARIA XIRINACS (Barcelona, 6 d’agost de 1932 — Coll de la Tuta, Ogassa, Ripollès, 11 d’agost de 2007). O sigui que, “casualment”, aquests dies es complirà, successivament, el 86è aniversari del seu naixement i l’11è aniversari de la seva mort.

Per a mi va ser molt important descobrir fa un any i escaig l’obra política de Xirinacs LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS, que considero fonamental per ressituar-nos ara. Un geni com Xirinacs va dedicar gran part de mitja dotzena d’anys de la seva intensíssima vida a escriure, conscient que és un document únic que només ell podia escriure, el seu TESTIMONI-DENÚNCIA en 3 volums que sumen unes 900 pàgines:

1 – La sembra laboriosa (gener 1971-juny 1976). Publicació: abril 1993

2 – Una pedregada seca (juliol 1976 –juny 1977). Publicació: abril 1994

3 – La collita perduda (juliol 1977 – 12 gener 1994). Publicació: abril 1997.

Mentre anava llegint La Traïció dels Líders (pots baixar-lo sencer de Xirinacs-“La_traïció dels_líders”-els 3 volums sencers-923pg, i la recopilació de les “Conclusions” de cada volum a Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12p; també són molt reveladores les línies d’acomiadament que va escriure: Xirinacs-070806-Declaració de llibertat per decisió de morir-1p), li he dedicat quatre activitats de LA GOTA CATALANA:

170611 ‘La traïció dels líders’, d’En Xirinacs

180126 “La traïció dels líders”, de Lluís Maria Xirinacs

180304 Xirinacs sobre Jordi Sánchez

180626 “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”. No permetem que l’actual collita es perdi.

No conec afanys similars. Però molta més atenció i molta més energia cal dedicar-li per a que l’esforç enorme que va fer Xirinacs, fructifiqui en la confosa-però-prometedora actualitat i contribueixi decisivament a “preparar-nos per a que l’actual collita no es perdi”.

Per això m’adreço especialment a tothom qui vau conèixer, acompanyar, recolzar, votar,… Xirinacs. (Jo no el vaig conèixer personalment perquè estava en una altra freqüència aquells anys: en l’extrema esquerra trotsquista per a la que el dret  d’autodeterminació era un principi democràtic elemental, i amb successives al·legalitat, il·legalitat, clandestinitat, exili 1975-77,…).

Considero que tots els que vau conviure de prop amb Xirinacs teniu ara una triple sort:

la sort d’estar vius per poder explicar a tothom com i on el vau conèixer, la seva multifacètica activitat, com hi vau col·laborar o donar suport,…, les seves forces i virtuts… i també les seves febleses i límits,

la sort de poder assolir ara el que ell aleshores no va arribar a veure ni a viure: tornar a ser lliures com a poble català,

—i, sobre tot, la sort de poder en l’actualitat contribuir decisivament a que recuperar la llibertat de Catalunya vagi acompanyat de molts més canvis qualitatius en la vida de tot el poble català. Com? Fent el que Xirinacs demanava al darrer paràgraf de l’últim volum: “Amic lector, no vull acabar aquest llibre com manen les ordenances. Em limito a suspendre’l de mode intencionadament sobtat. Resta ben obert. En algunes coses et podria servir de manual de reflexió i d’acció. Es va perdre una prometedora collita. Preparem-nos per a la següent. Agafa tu aquesta crònica i continua-la amb la teva pròpia vida.”

I quin considero que és actualment el punt central, decisiu del seu “manual de reflexió i d’acció”?

Doncs justament el títol al seu llibre-testimoni indica clarament la qüestió cabdal: LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS, nítida denúncia que va tenir com a conseqüència que Xirinacs morís marginat precisament per aquests líders traïdors.

El llibre ho explica amb tots els ets i uts: TOTS els dirigents de TOT el ventall de partits polítics catalans, a esquenes del poble català, viatjaven a negociar amb el poder a Madrid a fi de disputar-se i distribuir-se les parcel·les de subpoder en una Generalitat de Catalunya que, des de que emergeix el 1977, VA SER I ÉS L’“ESTADO-ESPAÑOL EN TERRITORIO CATALÁN”. Cal tenir clar que el President de la Generalitat de Catalunya (com tots els Presidents de cadascuna de les altres 16 “Comunidades Autónomas”) és la màxima autoritat de l’“Estado-Español” en territori català. Per això vaig explicar que Torra No és el 131è, sinó el 7è President de la Generalitat de Catalunya.

Cal afegir 21 anys al que afirmava clarament Xirinacs el 1997:

(…) Alguns no es cansen d’invocar el «soroll de sabres» tractant, així, d’endossar als militars una culpa que és exclusivament d’ells. (…) Els líders polítics volien heretar l’autoritarisme franquista intacte. Se l’han repartit ignominiosament uns quants franquistes i uns quants antifranquistes; uns i altres fa més de vint anys que manen, i manen amb defallences només episòdiques. Per mantenir-se en el poder, els franquistes han acceptat els antifranquistes com a còmplices, i viceversa. (…) tot d’una, com he deixat detalladament escrit, els líders antifranquistes retiraren descaradament el peu de l’accelerador de la lluita popular. Per conservar llur poder ja no necessitaven el poble. El desmobilitzaren, l’arraconaren, el castraren amb arts més fines que les del franquisme. Tot a partir d’aleshores esdevingué secret; els líders antifranquistes acabaven de transformar-se en enemics del poble, i això no es podia dir. En realitat, esdevingueren els pitjors enemics del poble, per tal com havien estat els seus amics i ho continuaven aparentant. (…).

Qui podria deslliurar-nos de la generació de la dita transició? I qui la podrà substituir, si ells han practicat durant els darrers vint anys, igual que el general Franco, una política de terra calcinada per a tot allò que pogués significar la més mínima expressió de voluntat popular? (…)

Convé digerir -rumiar!!!!!- aquestes frases i les conseqüències que tenen per la situació del poble català de nou en lluita per tornar a ser lliures, amb els seus actuals dirigents processistes-reciclats-en-independentistes.

Ho farem aquests quatre dies: llegirem aquests i altres trossos seleccionats (PORTA ELS TEUS, SIUSPLAU!!!), els debatrem i en traurem lliçons. El pla és que d’aquestes quatre Trobades en surti un llibret que recopili les cites, la informació i les conclusions més importants.

BENVINGUT/DA!

Barcelona, 5 d’agost de 2018

Lluís Botinas       lagotacatalana@gmail.com       Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Cal recuperar els líders naturals, i esborrar els líders fabricats, com Colau

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXX

És hora de recuperar les persones silenciades i reprimides

i de fer-les públiques al servei de la comunitat catalana,

exigint responsabilitats als censuradors i repressors!

 I això implica

1) destapar a tots els mentiders,

i 2) rescatar i honorar a tothom qui va ser represaliat per dir la veritat!

Serà Ada Colau el primer líder-polític-fabricat en caure?

 “la gran anti-sistema, defensora dels drets socials del poble”…

… això sí, ¡enfrontant-los als drets nacionals i a la llibertat del (segons ella) mateix poble!

Aquest passat 25 de juliol a les 09:37, Na Marta Afuera Pons (a qui tinc ganes de conèixer), ex-militant de la PAH, va publicar en el seu FaceBook aquesta FOTO seguida del seu TESTIMONI:

En los días en que se hizo esta foto yo estaba en el grupo de coordinación de la PAH… Duré poco porque mis críticas a su manera de actuar hicieron que perdiera su confianza. Desde el grupo de coordinación vi que se pactó que Ada Colau saliera de esa acción con un acuerdo con los Mossos. Incluso la foto se pensó. De hecho, ella no estuvo durante toda la acción… entró en la oficina del banco a media acción, después de sopesar y de pactarlo con los Mossos.

Esa era su actuación habitual… no sólo en esa acción, en todas… Ella nunca quiso correr riesgos de salir de una acción con denuncias, detenida y, sobre todo, no quería ningún proceso judicial penal. Nadie puede presentarse a elecciones con sentencias penales vigentes.

Mi conclusión con el tiempo es que des del minuto uno de la PAH, la idea del Observatori DESC y de la misma Colau y su pareja Adrià Alemany, ya era crear un partido político. Una idea que ocultaron a todo el movimiento. Igual que también ocultaron que se cobraban subvenciones millonarias de dinero del Ajuntament de Barcelona y de otras administraciones, y que con esas subvenciones cobraron sus sueldos por trabajar en la PAH y todo lo que les pareció, y casi nadie se enteró de esto.

Cuando lo supe, lo denuncié públicamente. De todo esto tengo pruebas. Sé que lo que digo es duro de entender y procesar para personas que han estado muy implicadas en las PAHs… a mí también me pasó. Pero tengo claro que la realidad es que Colau es una sinvergüenza muy hábil y que no tiene límites morales de ninguna clase, que lo primero siempre han sido sus intereses personales, como, por ejemplo, cuando impulsó el desahucio de las familias del Bloc-Salt porque la lucha que se estaba llevando a cabo sobrepasaba lo que a ella le convenía en su carrera institucional reformista.

 

Em sembla un (inici de) testimoni molt revelador, i confio que, per una banda, s’ampliï, i, per l’altre, que signifiqui el començament d’un allau de testimonis d’aquest tipus. En efecte, malgrat no conèixer-la encara, considero que Na Marta Afuera Pons forma part de les moltes persones honestes que hi ha hagut en tots els àmbits i que (per delimitar una etapa històrica determinada) després de la mort de Franco s’han atrevit a enfrontar-se als seus caps o superiors democràtics primer preguntant, després demanant explicacions, a continuació criticant i finalment denunciant públicament (gairebé sempre sense que se’n fessin ressò els mitjans de comunicació-al-servei-del-que-és-oficial) conductes incorrectes (incompetència, autoritarisme, corrupció, nepotisme,…).

Fins ara, el Dret i la Corrupció Castellano/Estadoespañolas importats i imposats a la força al Principat de Catalunya (i a tota la Nació Catalana) des del 1714, enfortits per la dictadura franquista i mantinguts amb lleugers retocs formals a la mort del dictador, han fet que (la gran majoria d’)aquestes denúncies hagin estat enterrades, i els defensors de la honestedat i de la veritat s’han vist marginats, menystinguts, sancionats, acomiadats o represaliats d’altres maneres.

A partir d’ara, i com a part qualitativament important dels canvis profunds que està vivint el poble català en la marxa per recuperar definitivament la llibertat, la creixent “Afirmació de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA” canviarà radicalment la situació.

M’han parlat d’un enginyer, de dos autors d’un llibre sobre la corrupció dels fills Pujol i que van tenir de marxar de Catalunya pel buit que se’ls hi va fer, d’una assessora d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, d’una secretària de Jutjat, d’un metge que va denunciar l’ús “clandestí” de còctels lítics per eliminar gent gran, de científics que han deixat determinats camps d’investigació al veure “coses rares”, de farmacèutics que s’han convertit en ex-farmacèutics, de químics i d’executius “repensats” en terapeutes,… i segur que n’hi moltíssims més. I, a més, hi ha milers de persones i d’entitats que en gairebé tots els camps (tots els diferents àmbits de la salut, de l’agricultura, de l’energia, de l’ensenyament, de la construcció, de la mobilitat, de l’ecologia,…) han aprés o descobert recursos (molts d’ells d’immediata utilització i gratuïts o barats) que ajudarien a milions de persones, que salvarien centenars de milers de vides, que evitarien tones cúbiques de por i de dolor i que estalviarien quantitats astronòmiques de diners, però que són marginades pels actuals poders.

Quedo obert a tota informació sobre aquest tipus de fets, i em declaro disposat a col·laborar per tal de “rescatar” i honorar com es mereixen tots aquests líders naturals del poble català, herois que en aquells moments van estar represaliats, o que bé actualment estan silenciats.

En canvi, ara són un tresor imprescindible per aconseguir que el canvi qualitatiu que pels catalans (es sigui català per família o català per elecció voluntària) significa RECUPERAR LA LLIBERTAT respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español, vagi acompanyat per canvis qualitatius en tots els camps de la vida: tornarem a ser el poble més lliure, serem coneguts com els compatriotes de la veritat, la nostra NACIÓ-estat estarà al servei de tots els pobles del món,… Hem estat, som (malgrat tots els tipus d’“ells”) i serem Catalunya UNIVERSAL.

Barcelona, 31/7/2018

Lluís Botinas   lagotacatalana@gmail.com   Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Com avaluar els dirigents?

CONTINUAR ESTABLINT CRITERIS D’AVALUACIÓ

DELS DIRIGENTS INDEPENDENTISTES-PROCESSISTES

Continuo contestant la pregunta que la majoria de catalans ens estem fent sobre la conducta dels actuals dirigents independentistes des del 2009, i sobre tot arran del que van fer l’octubre passat: Actuen a favor o en contra de ser independents, és a dir, de recuperar la llibertat del poble català? (“Com avaluar dirigents independentistes?”)

De moment ja he anat establint una sèrie de criteris que ara em limito a enunciar concisament (entre parèntesi algun article per a qui vulgui aprofundir):

1.- situar-se (o no) en continuïtat amb els nostres més de mil anys d’Història (Com saber si un dirigent català actua a favor nostre?)

1.2.- donar a conèixer (o no) al pobla català l’autèntica Història del Principat i de tota la Nació Catalana (Una raó qualitativa més per a la Independència de Catalunya-11 Setembre 2014-1pg)

1.3.- mostrar interès (o no) en com érem els catalans d’abans de 1714 (“Conèixer els catalans d’abans de 1714”) ja que -després de 3 segles d’ocupació i més segles de genocidi- si no sabem com érem, no podem decidir conscientment com volem ser; i si no sabem d’on venim, no podem decidir adequadament on volem anar (Inspirar-nos en els nostres avantpassats per actuar adequadament ara-170128-9pg)

 

2.- defensar (o no) la Vida, la Veritat, la Llibertat i la Identitat Catalana (VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT)

 

3.- posar (o no) RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA perduda el 1714 (Centrem-nos en recuperar la llibertat-180715-3p) i IMPEDIR EL GENOCIDI CATALÀ (EL GENOCIDI CATALÀ-33 documents ordenats segons els articles de la Convenció contra el genocidi, adoptada per l’ONU el 1948-107pg) en el centre de totes les explicacions i activitats

3.1.- explicar (o no) que la Generalitat de Catalunya és l’ “Estado-Español” en territori català

3.2.- Aprofitar (o no) la dotzena de fets i de situacions diàries que demostren que estem ocupats, sotmesos i genocidats per explicar-ho pedagògicament a catalans i a no-catalans

3.2.1.- Per exemple, explicar (o no) que indica submissió total de Barcelona a Madrid que la Presidenta del Parlament, el Vicepresident de la Generalitat i diversos Consellers estiguin tancats per ordre de Madrid en presons catalanes que estan sota la competència de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, una Generalitat que afirma de sí mateixa que és l’autogovern de Catalunya i, diu, el govern d’alta qualitat democràtica dels ciutadans catalans lliures… però no ordena que els seus funcionaris catalans alliberin els dirigents catalans de la Generalitat de Catalunya engarjolats en presons catalanes. Ni Kafka!

3.2.2.- Un altre exemple: haver dit (o no) en públic que desitja la derrota de la “selección espanyola” de futbol o de waterpolo (malgrat que en aquest darrer esport la majoria de jugadors i de jugadores siguin catalans) i en qualsevol altre esport. I EN QUALSEVOL ALTRE TEMA.

 

4.- combatre (o no) tota il·lusió en que l’ “Estado-Español” és reformable (¿¿¿¿¿”Nación de naciones”????? No fotem, home! És una presó de nacions!!!)

4.1.- haver advertit (o no) que l’“Estado-Español” farà tot el que calgui per mantenir Catalunya sotmesa (COMPTE! Fins i tot pot acordar amb mediació internacional un referèndum vinculant com Escòcia… és a dir, que es perdi)

4.2.- haver insistit (o no) en que si vols guanyar, cal respectar l’enemic (i en absolut menystenir-lo o ridiculitzar-lo… per després dir que no t’esperaves que podessin ser agressius)

 

5.- Donar (o no) informació verdadera als catalans (Democràcia, o bé Llibertat?)

5.1.- Haver informat (o no) al poble català que el 2014 el referèndum a Escòcia es va perdre perquè va haver-hi tupinada (Tupinada al referèndum d’Escòcia)

5.2.- Haver donat a conèixer (o no) el 3 de maig de 2016 la vaga indefinida de fam d’En David Raventós per la independència

5.2.1.- Haver-se solidaritzar (o no) amb aquesta vaga de fam per la independència

5.2.2- Haver-se oposat (o no) a la censura i repressió d’En David Raventós tancant-lo dos mesos i dos dies en un psiquiàtric contra la seva voluntat,

5.3.- Haver obert (o no) un debat i una investigació sobre què va passar realment el 17-A a les Rambles i a Cambrils.

5.3.1.- Haver dit (o no) abans la veritat sobre el 23-F de 1981, sobre “el Síndrome Tóxico Español del aceite de colza” de 1981, sobre l’11-S del 2001 als USA , sobre l’11-M del 2004 a Madrid, sobre el 7-J de 2005 a Londres, sobre l’estavellament del Germanwings del 2015, etc., etc., etc.

 

6.- Haver actuat (o no) a favor de l’efectiva independència de Catalunya des del 2009 fins ara. A la Trobada seguirem amb el màxim detall que siguem capaços el camí seguit fins avui partint de la Consulta sobre la Independència celebrada el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt.

 

7.- Ser hereus (o no) dels líders que van trair al poble català als anys setanta a la mort de Franco (Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12pg)

7.1.- Reclamar-se (o no) de Xirinacs i de la seva actuació (Xirinacs-070806-Declaració de llibertat per decisió de morir-1pg)

 

8.- Haver fet (o no) alguna proposta als catalans elaborada des del Punt de Vista Català, és a dir, en la línia que desenvolupa LA GOTA CATALANA (QUADERN-Quin és ‘el punt de vista català’-75p-180626

8.1.- Haver-se interessat (o no) en alguna de les propostes i dels documents de LA GOTA CATALANA

8.2.- Estar predisposat (o no) a escoltar idees i propostes que els arribin de fora dels canals independentistes-processistes establerts (inclosos ANC, Òmnium i CDR)

 

I acabo invitant a pensar i a redactar curosament més criteris a sumar o a intercalar a aquestes ja 8 aproximacions des d’angles diferents amb 17 corol·laris, que vaig elaborant “a empentes i rodolons”, obligat per la necessitat d’entendre què nassos fan (per no dir “què collons foten?!?!?”) “els nostres dirigents” que, p. ex., ara farà tres pregons de Gràcia ja anunciaven la independència per l’any següent (Turull), o que el març del 2016 publicaven el llibre Els últims 100 metres (Torra).

GRÀCIES!

Barcelona, 30 de juliol de 2018 (Retocat el 8 d’agost)

Lluís Botinas       lagotacatalana@gmail.com       Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Dt. 31: “És racista En Torra?”

Dimarts, 31 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/Compartir

ÉS RACISTA

EL 7è PRESIDENT DE LA GENERALITAT,

JOAQUIM TORRA?

En resposta al meu penúltim enviament, una receptora de LA GOTA CATALANA m’ha escrit “Trobo que qualificar en Quim Torra de racista -qualificatiu inventat per Ciudadanos- és gratuït, faltat d’arguments.”

Hauré utilitzat mitja dotzena de vegades l’adjectiu racista aplicat a Torra. Vaig pensar escriure un article dedicat a explicar-ho, però… sóc lent i vaig molt desbordat. I he anat traient escrits sobre altres temes que han pres prioritat. Però rebre aquest comentari crític m’empeny a treure un text explicatiu. Per a preparar-lo, convoco aquesta Trobada/compartir pel dimarts 31.

Però vull posar ara alguns elements sobre la taula.

La pugna aparent entre la cúpula dels “unionistes” (així designa la cúpula dels processistes als que hauria d’anomenar “ocupants” o “invasors” o “genocides” o tot-junt-i-encara-més) i la cúpula dels “independentistes” (com denomina la cúpula dels ocupants als “processistes”) té moltes greus conseqüències, i una especialment perversa és que arrossega als independentistes de base a defensar a cegues “als nostres dirigents” dels atacs “d’ells”. No és cert que el qualificatiu “racista” aplicat a Torra l’“inventi” Ciudadanos, però si és veritat que Arrimadas li va aplicar… i també García Albiol… i també Pedro Sánchez… i també d’altres. Però encara que passés que tot el PP i tot el PSOE i tot Ciudadanos i tota la resta de l’”Estado-Español” afirmés que “Torra es racista”, això no demostraria que no ho és. I considero que encara menys aquest concret atac unànime hauria de portar a defensar a Torra dient que no és racista.

Jo sí considero que Torra és racista (o xenòfob o fanàtic o sectari o intolerant o…). Per què?

Jo també estic en contra dels castellans i dels que ell anomena “espanyols” (però que jo considero més correcte designar com “estadoespañoles”, ja que durant segles els espanyols vam ser nosaltres, els habitants del Principat i de tota la Nació Catalana, i, coherentment, durant segles la llengua espanyola va ser el català).

Però jo estic en contra dels “castellanos” i dels “estadoespañoles” no perquè siguin “castellanos” o “estadoespañoles” (i aquesta motivació que dona Torra SÍ ÉS racisme o xenofòbia o fanatisme o sectarisme o intolerància o…) sinó perquè des de 1714 són invasors i ocupants de la nostra terra, perquè ens estan genocidant des de molt abans de 1714, perquè ens tenen sotmesos com es demostra cada dia dotzenes de vegades (però amaguen sistemàticament els nostres dirigents actuals), perquè com a catalans tenim negats tots els nostres drets de tot tipus, perquè… En resum: perquè els “castellanos” i els “estadoespañolas” ens imposen viure en unes condicions que un castellà no resistiria ni 12 hores!!!

I sí que hi ha una manera de defensar a Torra del (hipotètic) atac conjunt de tots-tots-tots els components de l’“Estado-Español”: dir “Nosaltres, el poble català, no reconeixem als invasors/ocupants/genocides cap dret ni autoritat de cap tipus per atacar a un català mentre Ustedes continuïn sent invasors/ocupants/genocides nostres (i encara menys els hi reconeixerem res quan deixin de ser-ho, i nosaltres podrem aplicar el nostre Dret Català). Marxin de la nostra terra, fotin el camp a casa seva, i allà siguin com vulguin i puguin! I respecte el Sr. Joaquim Torra, ja ens encarregarem nosaltres d’avaluar-lo amb Dret Català i, en el seu cas, de sancionar-lo amb Justícia Catalana. I molt probablement, aleshores el delicte principal no serà precisament el de racisme…”.

Confio en que la preparació i el desenvolupament de la Trobada permetrà redactar un article amb nombroses cites de texts de Torra que concretaran el criteri general que aquí he posat com central.

Per preparar la Trobada:

1) Articles meus: TORRA NO ÉS EL 131è, SINÓ EL 7è, Comprender el conflicto entre el Estado Español y Cataluña, Ocupació i Genocidi, i negació dels Drets Històrics de la Nació Catalana, Catalunya i negació de Drets: Humans, dels Pobles, i dels Pobles Indígenes, La importància dels nostres “Drets Històrics”, I la força de la raó?, Estem dividits els catalans?, Els catalans estem presos. Alliberem-nos!, Tornar a la Legalitat i a les Constitucions CATALANES!, Cada dia 185 catalans moren presos de Madrid. LLIBERTAT !!!, Sóc català i vull morir lliure !, Estem ocupats i presos els catalans?, etc.

2) Si se’m fa arribar material, el penjaré al blog i en tindré còpies per la Trobada (citant sempre la font… a no ser que, per protegir-se, se m’indiqui el contrari).

L'”Estado-Español” sempre és anti-català

PUNT DE VISTA CATALÀ  XXIX

QUEDI CLAR:

L’“ESTADO ESPAÑOL” NOMÉS POT SER ANTI-CATALÀ

sempre, sota qualsevol forma, en tot, i de manera planificada

Quedi clar que encara que “el Estado-Español”

—canviés la forma de “Reino de España” i fos trans-format en “la III República Española”,

—i suposant, amb gegantina imaginació, que per uns canvis miraculosos

——-passés a tenir “una Nueva Constitución Española envidiada en el mundo entero”,

——-i també a ser realment “el país democrático más ejemplar del mundo”,

——-i que a més “fuese un ‘Estado de Derecho’ perfecto, dotado de una inmejorable división de poderes que garantizase una justicia independente, gratuita, rápida y… ¡justa!”,

——-i que “satisficiera plenamente no sólo los derechos sociales materiales de todos sin discriminación de nadie, sino que también se esforzara en complacer las necesidades emocionales-y-de-todo-tipo de todos los ciudadanos españoles”,

——-i tot el que de bo-bo-boníssim es pugui arribar a imaginar,

pels catalans continuaria sent l’enemic mortal “Estado-Español”: l’Estat d’un altre país estranger, invasor i ocupant del nostre país, que ens té presos als catalans a casa nostra, i que és genocida dels catalans. I aquest “Estado-Español” es va construir a partir de destruir l’Estat de la República del Principat de Catalunya, que va ser un Estat Europeu, el primer Constitucional, independent fins el 1714, any que marca un abans i un després. Per tant, l’“Estado-Español” és irreformable.

Cal recordar que l’“Estado-Español” MAI ha estat “una nación de naciones” ni “un pueblo de pueblos” (com diu Podemos-i-els-seus-aliats-aquí, i com va dir en Pedro Sánchez quan va ser defenestrat), sinó que és una presó de nacions, i és genocida de pobles: ¿¿¿¿¿”Nación de naciones”????? No fotem, home! És una presó de nacions!!! (També pots llegir en relació a això: El teu país no és pas el meu país, L’obligació de Madrid és mantenir-nos presos, Tornar a la Legalitat i a les Constitucions CATALANES!, España nos roba. De todo. También éxitos deportivos, Indemnització per 302 anys de llibertat!, Quan els presos no saben que no són lliures,…).

Qualsevol dirigent independentista que alimenti il·lusions en “esmenar la Constitución Española o fer-la tota nova”, en “la reforma de l’‘Estado-Español’”, en aconseguir “un nou encaix entre Espanya i Catalunya”, en “anar cap a una España Federal”, en “establir relacions d’igual a igual”, en “seduir als catalans”, en “acontentar les legítimes aspiracions de Catalunya”, etc., està enganyant al poble català.

I aquest és un quart criteri que proposo a l’hora de contestar la pregunta que la majoria de catalans ens estem fent ara sobre la conducta dels actuals dirigents independentistes des del 2009, i sobre tot arran del que van fer l’octubre passat: “Com avaluar dirigents independentistes?”

Els tres criteris anteriors que he anat proposant són:

1.- situar-se (o no) en continuïtat amb els nostres més de mil anys d’Història (magnífica però que desconeixem perquè ens ha estat falsificada i espoliada allà, i amagada aquí), que és d’on traiem les forces per estar de nou dempeus (Com saber si un dirigent català actua a favor nostre?)

2.- defensar (o no) la Vida, la Veritat, la Llibertat i la Identitat Catalana (VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT)

i 3.- ser hereus (o no) dels líders que van trair al poble català als anys setanta a la mort de Franco. Ho explica amb tots els ets i uts Lluís Maria Xirinacs-“La_traïció dels_líders”-els 3 volums sencers-923pg, i de manera resumida a Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12pg (i resum de resums a “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”. No permetem que l’actual collita es perdi). I són molt il·lustratives les línies que va escriure Xirinacs quan va decidir retirar se a morir: Xirinacs-070806-Declaració de llibertat per decisió de morir-1pg.

Estic molt interessat en incorporar nous (i si fos possible, millors) criteris, i en matisar els que ara proposo.

De totes formes, aquests quatre criteris deixen reduït a (gairebé?) buit el conjunt dels polítics independentistes que estan a favor del poble català. I si afegim el paper que tenen els mitjans (que no són d’informació sinó) de comunicació (del que vol qui els controla), la situació es fa encara més fosca (o més clara?): qualsevol qui hi pot aparèixer, ha passat els filtres i, per tant, enganya.

Així, el 16/11/2016 escrivia a Democràcia, o bé Llibertat?:

“(…) resulta  –i això no és qüestió ni de dretes ni d’esquerres, ni d’“independentistes” ni d’“unionistes”- que quan s’investiga amb rigor molts dels fets importants que passen a prop (STE-Síndrome Tóxico Español, 23-F, 11-M, Germanwings,…; 1714, “Guerra Civil”, “Transició”, “Cas Scala”, “procés”,…) o lluny (Plaça de Tiananmen, 11S, 7J, Boston, avió malaisi abatut a Ucraïna, Síria, Charlie-Hebdo, estadi Saint Denis -i potser més- fa un any a Paris,…), gairebé sempre s’arriba a la conclusió que la versió oficial del fet no només no està demostrada sinó que és muntada expressament per amagar el que autènticament ha passat. En canvi, es nega que existeixin altres temes malgrat estar davant dels nassos: fumigacions o chemtrails; desaparició de nens i joves; funció negativa dels sistemes sanitari, educatiu, judiciari, bancari,…; etc.”.

I aquest faltar a la veritat és igual o pitjor en (gairebé?) tots els mitjans de comunicació, grans i petits, independentistes-processistes. TOTS han silenciat que el 2014 va haver-hi Tupinada al referèndum d’Escòcia, TOTS van ser còmplices de la censura i repressió de la vaga indefinida de fam d’En David Raventós per la independència, i CAP ha fet preguntes ni ha obert una investigació sobre què va passar realment el 17-A a les Rambles i a Cambrils, aplaudint a uns Mossos d’Esquadra que maten als joves suposats executors enlloc de detenir-los per tal de poder-los interrogar i així arribar a capturar als menys joves autèntics responsables.

Per acabar d’entendre que, com dic en el títol, L’“ESTADO ESPAÑOL” NOMÉS POT SER ANTI-CATALÀ sempre, sota qualsevol forma, en tot i de manera planificada, és suficient situar-lo històricament (cosa que no fa ningú dels qui té veu pública, sigui política o en antres àmbits).

Ja he dit que l’“Estado-Español” es construeix destruint l’Estat Català el 1714, raó per la que té tres segles d’existència… i d’experiència com ocupant genocida. Però a més, l’“Estado-Español” és l’ampliació i extensió de l’“Estado del Reino de Castilla”, amb el que hereta el seu aparell (Inquisició inclosa) i la seva l’experiència (que inclou com a mínim dos intents d’ocupació del Principat, finalment fracassats després d’haver ocupat ja el Regne d’Aragó i el Regne de València, i èxits com l’enverinament el 1641 de Pau Claris, el català més important del segle XVII).

Madrid/Castilla/Estado-Español sap que es descompon si els catalans tornem a ser lliures i, conseqüentment, l’obligació de Madrid és mantenir-nos presos.

No tinc en absolut la informació concreta, però estic segur que a mitja dotzena de “Ministerios” hi ha un parell de desenes d’“Organismos Estatales” més o menys secrets on a una cinquantena de “Grupos de Trabajo” hi ha un miler de “Funcionarios del Estado” amb “Licenciados y Doctores en todo tipo de especialidades, títulos obtenidos en las mejores Universidades de los USA y de otros Estados aliados” que cobren cada mes uns bons salaris “para prever todos los posibles escenarios” per tal d’“impedir la independència de Cataluña”. I per cobrar cada més, HAN DE PROPOSAR CONSTANTMENT ACTUACIONS DE TOT TIPUS EN TOTS ELS CAMPS amb un únic objectiu: afeblir Catalunya fins acabar amb els catalans. Per a mi, i sense perdre el temps en detalls, aquesta és l’única possible explicació de fons al ridícul dels Jocs Mediterranis fets (no es pot dir “celebrats”) a Tarragona del 22 de juny a l’1 de juliol passats, o al caos que cada (com a mínim) estiu és l’aeroport de Barcelona-El Prat (mentre que al de Barajas o bé no hi ha conflictes o bé es solucionen amb la rapidíssima intervenció del mateix “Estado-Español”!). I aquest enorme aparell anti-català és pagat amb una petita part del que ens és espoliat cada any!!!!

“Mantener la Unidad de la Patria” no és una “qüestió sagrada”, o una “fixació psicològica”, o una “obsessió emocional”, com volen ridiculitzar aquí molts “experts”, sinó una qüestió de sobrevivència. I ells ho reconeixen quan diuen que “Cataluña es una cuestión de Estado”, que “Hay que parar esto como sea”, que “La unidad de España està por encima de la verdad”, que “El Estado està dispuesto a pagar un precio” (Rubalcaba), que “España puede recuperarse de una crisis económica pero no de la independencia de Cataluña” (García Margallo), i altres frases per l’estil que alguns tertulians diuen “confidencialment” per justificar el que cobren.

Però això i molt més ho callen sistemàticament els dirigents de la Generalitat de Catalunya que el 1977 emergeix com part constituent de l’“Estado-Español”, o, més exactament, COM “ESTADO-ESPAÑOL EN TERRITORIO CATALÁN”. I també ho silencien TOTS els dirigents i TOTS els parlamentaris (a Madrid i a Barcelona) de TOTS els “partits catalans” que després de més de tres dècades de ser autonomistes, s’han vist obligats a disfressar-se d’independentistes.

Per acabar avui, vull fer veure com de subtil i complert vol ser el control que l’“Estado-Español” exerceix sobre nosaltres amb la imprescindible complicitat dels actuals dirigents catalans. Per això:

1.- Convido a llegir atentament aquestes línies que vaig trobar de Carl Sagan (1934–1996):

“Una de les lliçons més tristes de la història és aquesta: si estem sotmesos a un engany massa temps, tendim a rebutjar qualsevol prova que mostri que estem enganyats. Trobar la veritat deixa d’interessar. L’engany ens ha engolit.

Simplement, és massa dolorós reconèixer, fins i tot davant nosaltres mateixos, que hem caigut en l’engany. Quant donem poder a algú sobre nosaltres mateixos, gairebé mai el podem recuperar.”

i 2.- Convido a estendre aquesta situació personal a l’escala de tot el poble català. Aplicant-ho tant als que manen a Madrid com als que submanen a Barcelona, a mi en resulta:

“Però l’enganyador que ens ha enredat sí que sap la nostra situació i sí que té present tots els seus components, que nosaltres ignorem.

Per això s’esforça a amagar, a esborrar, a destruir, i fins i tot a falsificar, les proves del seu engany. I actua amb tota la duresa que consideri necessària per contrarestar qualsevol petita reacció que tinguem, doncs ell sí que està molt amatent i sí que veu de seguida els signes que revelen el risc que nosaltres comencem a adonar-nos del que passa en realitat, i de seguida actua per neutralitzar-nos.

La seva pressió augmentarà a mesura que més temi que descobrim la veritat. I ens saltarà a sobre, pressionant-nos, ridiculitzant-nos, amenaçant-nos, no permetent que respirem, que avancem en la comprensió de la nostra situació real.

I sembla clar que com més gran sigui el benefici que treu de la nostra condició d‘enganyats, més intensament actuarà per mantenir-nos en la nostra situació d’ignorants de la realitat, de la veritat. I si “ell” és un “Estado-Castellano/Español” de molt més de 303 anys d’experiència, és enormement perillós. I també són perillosos els catalans independentistes que són la seva corretja de transmissió…”.

Claredat, coratge, determinació, assumir la responsabilitat… i sort! 

Com que ara sabem tot això, i a més aquests anys hem tastat la llibertat,

estem en les millors condicions des de 1714 per recuperar-la TOTA.

FEM-HO!

NOTA: estic molt interessat en que se’m faci arribar excepcions als TOTS que afirmo. Gràcies!

Barcelona, 22-7-2018

Lluís Botinas    lagotacatalana@gmail.com    Impulsor de https://lagotacatalana.cat

Acabat el Mundial de futbol

Es va acabar el Campionat Mundial de futbol:

Bé per nosaltres,

però malament pels germans sotmesos a l’Estat Francès.

Per a tranquil·litat dels “estadoespañoles” que es van molestar perquè volia i vull que la “selección española” perdi sempre, els comunico que també volia que perdés la selecció francesa, i per exactament les mateixes raons: perquè també és la selecció d’una potència enemiga, invasora, ocupant i genocida, en aquest cas “la Republique de France”, i també vull que se’n vagi de la terra catalana, en aquest cas del nord del Principat.

La “selección española” ens va fer l’enorme favor, a mi i a la immensa majoria de catalans, de caure eliminada aviat, i estalviar-nos l’onada de patrioterisme estadoespañol que, des de que sent l’enemic a destruir Barça disfressat, va guanyar successivament el Campionat d’Europa del 2008, el Mundial del 2010 i un altre cop l’Europeu del 2012. Un exemple més de clar espoli, en aquest cas, esportiu.

Malauradament pels també genocidats catalans del Nord, la selecció francesa ha guanyat a la de Croàcia, que jo desitjava ferventment que fos la vencedora. M’imagino com els nostres germans hauran patit les celebracions del patrioterisme francés! Però aviat ens les estalviarem!!!

Barcelona, 15-juliol-2018

Lluís Botinas     lagotacatalana@gmail.com       Impulsor de www.lagotacatalana.cat