Dj. 27: David Raventós presenta DIRECTE-68 a Cervelló

Cervelló (Barcelona)

Dijous 27 de juny, de 19h a 21h

Centre Cívic l’Ateneu, C. de Santa Anna, sn

DIRECTES A LA INDEPENDÈNCIA

Presentació pública del partit Directe-68,

impulsat per En DAVID RAVENTÓS

    NOTA: Jo (Lluís Botinas) sóc convidat a fer-hi una breu contribució aportant continguts complementaris de LA GOTA CATALANA, i també hi porto la corresponent documentació (quaderns, llibres, joc de mapes mostrant abans i després de 1714, mapamundi 1573, …)

Cervelló (Barcelona)

Dijous, 27 de juny, de 19h. a 21h.

Presentació de Directe 68,

a càrrec de David Raventós Gaset

llicenciat en dret, activista polític

i president de Directe 68

Lluitem junts contra la censura

#ProuCensura

i per la independència del nostre poble


Visca Catalunya de nou lliure!

 

També es pot seguir en directe des de Ràdio Catalunya Universal www.catalunyauniversal.cat

Conferència patrocinada per:

Resistència Independentista Catalana
Directe 68
Radio Hadrian
Ràdio Catalunya Universal
Caixa per la Resistència
Joves Directes cap a la Independència

Directe 68

info@directe68.cat

“La societat consumida” – Pere Calders

La societat consumida

 

Pere Calders (1912-1994)

 

Vam saber que ens havíem de posar l’anella al nas pels volts de l’envestida inicial de la primavera. El rumor corria de feia temps, però amb discrepàncies: els uns deien que seria obligatori i els altres que seria facultatiu, amb avantatges de desgravació fiscal per als obedients. Al final, va resultar un entremig, ja que els legisladors ho deixaven a criteri dels ciutadans, tot advertint-los lleialment que als qui no es posessin l’anella els seria difícil d’obtenir el passaport, no cobrarien punts i les vacances d’estiu i de Setmana Santa els serien fixades com a recuperables.

El to del Butlletí era sec, sense aviciadures, per bé que amb un estimable toc humanitari, ja que deia (ben clar) que les delegacions d’hisenda cobrarien el cost estricte de l’anella i no pas la feina de col·locar-la, de manera que la perforació del nas i l’anestèsia sortirien de franc. En la pràctica, va resultar que per tenir dret a l’esterilització prèvia calia adquirir una pòlissa a benefici dels orfes de la marina.

L’oncle Oleguer, que era una mostela i sempre anava al davant o empenyia per ésser dels primers, va tenir l’anella quan tot just començava a parlar-se’n. Era accionista d’una fàbrica d’embalatges que obtingué el contracte per a enviar les anelles a tot el país, i es va espavilar per quedar-se un dels models que havien enviat del centre per tal de calcular la forma i la cubicació de les caixes. Era una anella-pilot d’acer inoxidable, amb una sentencia llatina que, a cuitacorrents, es podria traduir així: «Segons el vent, les veles». L’oncle Oleguer ens va explicar que hi hauria liberalitat en qüestió de tria de materials, o sigui que els benestants i les dones -dit amb aquesta barreja i a ull nu- podrien optar (a més del material bàsic) entre la plata, l’or i el platí, sempre, naturalment, a condició de pagar la diferència. Això, per un insondable misteri, va agradar.

L’oncle s’entestà a emprovar l’anella a la seva filla petita, la cosina Margarida, i va provocar-li una hemorràgia degut a una manipulació graponera de la pinta, que calia tancar a poc a poc i amb compte a causa de les particularitats del tendrum nasal. La criatura es va espantar i cridava com una esperitada, i amb raó, perquè posteriorment es va saber que l’operació era dolorosa fins i tot amb l’anestèsia oficial. A l’hora de la veritat, qui podia pagava una dosi extra, i feia bé, ja que cadascú s’estima les seves coses.

Resumint, el dia vint-i-set d’abril va sortir la disposició formal i tres setmanes després s’iniciaren les cues a les comissaries i a les delegacions corresponents. I aparegué pels carrers la figura familiar dels ciutadans amb l’anella al nas, pulcres, generalment ben vestits, amb un nivell de vida expressat per la bona qualitat de la roba i la noblesa metàl·lica del petit cèrcol encastat en plena cara, gairebé sempre d’aliatges fins. Algunes senyores, fascinades per un anunci que es prodigà a les revistes de modes, s’arriscaren a exhibir un model d’anella amb diamants, de molt vestir i de preu elevat. Els posaven unes multes considerables, però no tant com les
que aplicaven als elements progressistes que, a manera de protesta, duien unes anelles de plàstic antireglamentàries, subversives, inspirades en l’art pobre.

Arribaren notícies que a les regions de sobrietat obligada, la gent només s’apuntava a l’acer inoxidable, i encara, perquè es produí un moviment quasi popular demanant un material més barat, com ara la llauna o l’alumini. Aquí no. Amb prou feines si es veia altra cosa que metalls nobles que evidenciaven la nostra passió per la prosperitat. Perquè som així: treballadors (ja se sap), però a l’hora de posar-nos els guarniments no mirem prim. Si un dia ens fos prescrita una gàbia per persona, es veurien moltes gàbies d’or, o almenys xapades, amb abeurador-banyera, trapezis i accessoris de molta qualitat per a adornar o divertir.

Tot això són divagacions i el que cal és tornar a les anelles. L’oncle Oleguer no s’estava de dir que anàvem bé, que només calia sortir al carrer i mirar per adonar-se que ens incorporàvem amb molta personalitat a la civilització occidental d’última hora. Però si se l’observava amb atenció, no se’l veia convençut. Tenia un rosec, li sortia a flor de pell l’esperit emprenedor contrariat i formulava sordes protestes perquè ja es coneixien dades sobre el volum de negoci que representava el contracte de fabricació de les anelles. Uns guanys fabulosos! I era absurd que aquesta prebenda hagués anat a parar lluny de les zones industrials costeres, per a improvisar un nucli manufacturer en indrets sense tradició ni tècnics ni mà d’obra especialitzada. Es començaven a sentir les conseqüències: les anelles sortien amb rebaves, hi havia sèries senceres que ajustaven malament i, a més, arribaven amb retard als centres de distribució i col·locació, originant recàrrecs injustos aplicats als ciutadans que no duien l’anella perquè no l’havien trobada a temps i no pas perquè no tinguessin ganes de complir.

Per tant, la indignació de l’oncle Oleguer era lícita. Així anaven les coses, per culpa del favoritisme i del frenesí burocràtic, i el meu parent no era home que cedís ni es deixés atropellar, per mica que pogués comptar amb la palanca de vies autoritzades. Començà a bellugar-se, va anar a veure a l’un i a l’altre (institucions i persones), fins que aconseguí el que semblava impossible: que nosaltres mateixos ens fabriquéssim les anelles. I que consti que l’oncle Oleguer no es va deixar dur per cap interès personal -no tenia cap connexió amb la metal·lúrgia-, sinó pel seu amor als orígens.

Cal dir que va trobar eco i solidaritat, ja que aquestes coses no s’aconsegueixen mai sense que tothom ajudi poc o molt. És el que deia l’oncle:
-A mi no m’hi anava ni m’hi venia res, perquè la meva participació en els embalatges em rendeix igual tant si es fan les peces aquí com a fora. Però no m’agrada que ens trepitgin.

I amb un estremiment que li feia tremolar l’anella, afegia:
– Amb nosaltres no s’hi juga!

 

Inclòs al llibre Invasió subtil i altres contes (1978)

No comment!

O sí?

Endavant!

Convida:

Lluís Botinas

Investigador independent

Impulsor de

LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA

arrabassada el 1714

RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA,

impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

“Ho tornarem a fer!” ??????????

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – VI

PUNT DE VISTA CATALÀ – XLVI

 

“Si m’enganyes un cop, la culpa es teva;

si m’enganyes dos cops, la culpa es meva”.

Proverbi àrab

 

Adaptació catalano-processista fins ara:

“Si m’enganyes quatre o més vegades… ¡la culpa és de Madrid!”

 

Versió catalana a partir d’ara:

“Ens heu traït

(com a mínim)

el 9-N del 2014;

el 27-S del 2015;

els 1, 3, 10 i 27-O del 2017;

CADA DIA des del 27-S del 2015 al 21-D del 2017, amb majoria de 72 escons;

CADA DIA des del 21-D del 2017 fins avui, amb majoria de 70 escons.

 PERÒ NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!!!!!”

 

“Aquella mateixa nit (del 5 de maig del 1977) (…) vaig emprendre una (…) vaga de fam.

La primera acció meva en què els adversaris eren els meus antics companys de lluita antifranquista.

No seria la darrera.

A partir d’ara, l’enemic «nacional i de classe» era més a prop.

Aquest dia marcava un canvi fonamental de la lluita.

La mort en la nostra societat no només amenaçava des de fora.

També ascendia feréstega des de dintre.”

Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders, volum II, pàg. 244-245

 

“(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble”.

Lluís M. Xirinacs en el seu comiat al retirar-se conscientment a morir.

Barcelona, 6 d’agost de 2007

 

NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!!!!!

No, Jordi Cuixart i tots els altres traïdors:

NO us deixarem PAS que ho torneu a fer !

 

El procés i tots els dirigents processistes esteu acabats. ÉS L’HORA DELS LÍDERS NATURALS DEL POBLE CATALÀ.

Ho vam començar el 12 de setembre del 1714.

Cada cop que hem recuperat forces, ens hem aixecat per recuperar la llibertat. Per això “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”.

Vau trair l’onada dels anys 70. Però avui els catalans tenim la gran sort que Xirinacs ho va explicar detalladament als tres volums (mil pàgines) de La traïció dels líders. I dona tot tipus de dades, i en particular els noms i cognoms dels traïdors. Els vostres, com En Jordi Sánchez amb 30 anys, encara avui traint des de la primera línia, o els dels autonomistes-anti-independentistes durant més de 30 anys, fins el 2009 formalment i fins avui realment, que van ser els vostres mestres, dirigents i patrocinadors.

Ho hem reprès amb l’onada del 2009 que us va forçar a construir a partir del 2010 “el procés” per tal muntar-vos-hi, frenar-la, dividir-la i dirigir-la cap el fracàs. Hi ho vam posar de nou en marxa amb les Consultes per la Independència (mobilització massiva popular que vau neutralitzar amb l’ANC), amb Reagrupament (partit per la declaració d’independència que vau rebentar amb Solidaritat… per a continuació carregar-vos Solidaritat des de dins!), i amb el Cercle Català de Negocis (poder econòmic independentista que vau controlar i neutralitzar, intentant-lo destruir del tot).

Aquest deu anys de mobilitzacions massives ens han ensenyat que només els dirigents catalans processistes traïdors podíeu impedir el nostre alliberament, i TOTS PERFECTAMENT UNITS ho heu efectivament impedit diverses vegades: com a mínim, el 9-N del 2014, el 27-S del 2015, el 27-O del 2017… i cada dia ara, amb majoria de 70 escons al Parlament de Catalunya, com teniu des del 21-D del 2017.

Hem aprés a cops que TOTS sou traïdors, i ara ho sabem molts. I moltíssims més catalans senten la vostra traïció en el cor i en l’ànima… o des del llit, malalts i deprimits a conseqüència de la vostra perfídia. I, a més, per culpa vostra des del 9-N del 2014 més de 200.000 catalans que desitjaven morir lliures, han mort presos… com des del 1714 han nascut i mort preses 12 generacions de catalans, fet terrible que TOTS silencieu. I els catalans actuals hem nascut presos, fet que TOTS calleu igualment. Però ara, malgrat vosaltres, encara tenim la gran oportunitat de recuperar la llibertat i poder viure lliures fins a, de nou després de 304 anys de sotmetiment que TOTS amagueu, morir lliures.

Però durant aquests 10 anys tots els catalans, en algun moment o altre, en alguna mobilització o altra, en alguna acció o altra, HEM TASTAT LA LLIBERTAT I ARA LA VOLEM TOTA, LA LLIBERTAT!!!

I recuperarem aviat la llibertat … necessàriament passant per sobre vostre, que en sou l’obstacle principal.

I aleshores sabreu el que és la Justícia Catalana amb Dret Català, on la traïció a Catalunya que heu comès serà el delicte més greu.

Res a veure ni amb el vostre empresonament actual ni amb aquest “juicio”, que us protegeixen davant d’una part encara nombrosa del poble català (ironia… i psicologia inversa: els traïdors convertits en herois!). Per aquesta raó vau anar en l’AVE a entregar-vos voluntàriament (cap autèntic pres polític va voluntàriament a entregar-se!) a Madrid. I d’altres vau fugir del poble català -no de Madrid- disfressant-vos d’exiliats! I actualment TOTS vosaltres -des de la presó, des de l’“exili” o amb el cul encara a les butaques de la Generalitat (o dels “Ayuntamientos” i altres menjadores!)- continueu la vostra tasca traïdora.

Per això insistiu TOTS en un “Referèndum com Escòcia” amagant TOTS que l’any 2014 a Escòcia el referèndum es va perdre per tupinada: un (aproximadament) 70% REAL de “SÍ” va ser convertit pels traïdors escocesos -començant per les direccions del SNP i dels mitjans de comunicació “independentistes” escocesos- en un 54% OFICIAL de “NO”.

I vosaltres hi éreu com “observadors internacionals” I HO VAU AVALAR! Però és lògic: els traïdors als respectius pobles us ajudeu i recolzeu els uns als altres: els traïdors d’un país col·laboreu amb els traïdors dels altres països! Ell (escocès traïdor o basc traïdor o traïdor d’on sigui) t’encobreix a tu (català traïdor), i tu, traïdor als teus, el tapes a ell, traïdor als seus! Quin monstruós engany això de “Hi haurà -o ‘hi ha’ o ‘hi havia’- la garantia dels observadors internacionals”!

Aquest “Referèndum com Escòcia, pactat i vinculant obtingut per mediació internacional” que TOTS demaneu és la traïció en forma democràtica per impedir la nostra independència/llibertat definitivament. Per aquesta raó silencieu la tupinada escocesa!

Però, malgrat vosaltres, “massificadors del poble”, els catalans estem recuperant el Punt de Vista Català i fent-nos conscients que nosaltres no hem de posar a votació si som una Nació i si volem tornar a ser lliures! No és que sigui absurd sinó que és molt més greu: és anti-català. Nosaltres hem d’aconseguir que Madrid/Castilla/Estado-Español, ocupant des del 1714 i genocida des de molt abans, marxi de la nostra terra!

I en aquest camí, l’única votació acceptable és la que proposa Directe-68, el partit polític sense polítics que farà la independència, el partit censurat que ha fundat i presideix En David Raventós. Sí, el David Raventós que us coneix personalment (mentre que el poble català només us coneixem a través dels mitjans de comunicació, que us converteixen en polítics-estrella i que fan que us estimem) a TOTS des de fa 30 anys, i que TOTS els dirigents processistes coneixeu personalment durant anys de la Facultat de Dret o de la direcció de la FNEC, però que TOTS no només margineu i silencieu sinó que TOTS vau intentar destruir-lo el 2016. Sí, el David Raventós que a les 12 del migdia del 3 de maig del 2016 va començar una vaga de fam per la independència, indefinida fins a que PRECISAMENT VOSALTRES declaréssiu la independència, acció que MAI heu volgut fer… i que per això NO ho heu fet PAS… malgrat simular-ho TOTS, enganyant-nos TOTS vosaltres, TOTS 72: els 62 de Junts pel Sí i els 10 de les CUP! Però l’escenificació teatral de la traïció la vau acordar TOTS els partits del Parlament, des del PP a les CUP, com demostra l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017, Acta aprovada pels portaveus de TOTS els partits parlamentaris, inclosos per tant PP, C’s, PSC i Comuns.

I precisament perquè TOTS vosaltres coneixeu de fa tres dècades En David, i perquè ell coneix amb detall les vostres trajectòries contra la independència/llibertat de Catalunya, vau actuar de manera contraria del que faria qualsevol processista de base d’aquests que encara confien en vosaltres. Els catalans independentistes de bona fe que vosaltres encara dirigiu cap a la desfeta, haguessin anat a parlar personalment amb el seu conegut David Raventós. I mirant-lo cara a cara, haurien intentat fer-li entendre que el camí que vosaltres marqueu és el correcte, que és el camí que cal seguir per aconseguir la independència, i s’haurien esforçat per convèncer-lo que abandonés voluntàriament la vaga de fam. Res a veure amb el que TOTS vosaltres vau fer: TOTS vosaltres vau censurar la vaga de fam i vau represaliar En David Raventós fent-lo tancar en un psiquiàtric contra la seva voluntat.

Sí, TOTS vosaltres, uns per acció i els altres per omissió, el 17 de maig el vau fer tancar contra la seva voluntat en el Departament de Psiquiatria de l’Hospital del Mar, el vau sotmetre a tortura química i el vau induir al suïcidi. En l’actual societat catalano-estadoespañola, si es vol destruir un enemic se’l fa internar en un psiquiàtric i se’l destrueix amb psicofàrmacs, acció que l’anul·la socialment. I si es vol protegir a un traïdor i convertir-lo en un heroi català per a que continuï traint al poble català, se’l tanca a la presó, se’l porta a judici, i per televisió i ràdio es retransmet íntegrament el judici als catalans.

Sí, TOTS vosaltres, uns per acció i els altres per omissió, sou responsables que En David sortís zombi dos mesos després, el 18 de juliol, anul·lat amb psicofàrmacs que TOTS sabíeu l’estaven fent prendre.

Afortunadament pel poble català, En David Raventós va deixar de prendre els dos psicofàrmacs (Depakine i Respiridona) que li van receptar de per vida, i va deixar d’anar cada dues setmanes a ser controlat a la consulta psiquiàtrica. I es va anar recuperant. I ara la d’En David Raventós és l’única veu que proposa un COM actuar, aquí i ara, per assolir la independència AVIAT.

I això lliga amb el que he escrit abans: quina és aquesta única votació acceptable pel poble català que proposa Directe-68?

La votació que els catalans que volem la independència/llibertat de Catalunya imposarem al comprendre que TOTS els actuals dirigents són traïdors i que, per tant, s’ha de renovar TOT el Parlament. I com que per això cal unes eleccions, forçarem que l’actual dirigent traïdor -i, a sobre, xenòfob– que és el setè President de la Generalitat de Catalunya convoqui unes eleccions.

Aquestes eleccions tindran encara necessàriament la forma d’eleccions autonòmiques, però CAP dels actuals dirigents processistes, considerats ja traïdors pel poble català, gosarà presentar-se. I potser només quadros mitjos dels partits i entitats processistes podran participar-hi. I aleshores Directe-68 obtindrà molts més dels 68 escons majoritaris, i proclamarà la independència.

No, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Torra, Torrent, Artadi, Riera i TOTS els altres dirigents traïdors

estigueu empresonats, “exiliats” o apoltronats:

NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!

NO ENS TORNAREU PAS A TRAIR-NOS !!!

 

ÉS L’HORA DELS DIRIGENTS NATURALS DEL POBLE CATALÀ!

 

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!!!

 

Barcelona, 19 de juny del 2019 (lleugerament retocat el 20)

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras (Barcelona, 1944)

Investigador independent

Impulsor de

LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA

arrabassada el 1714

RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA,

impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!!!!!

“Si m’enganyes un cop, la culpa es teva;

si m’enganyes dos cops, la culpa es meva”.

Proverbi àrab

 

Adaptació catalano-processista fins ara:

“Si m’enganyes quatre o més vegades… ¡la culpa és de Madrid!”

 

Versió catalana a partir d’ara:

“Ens heu traït

(com a mínim)

el 9-N del 2014;

el 27-S del 2015;

els 1, 3, 10 i 27-O del 2017;

CADA DIA des del 27-S del 2015 al 21-D del 2017, amb majoria de 72 escons;

CADA DIA des del 21-D del 2017 fins avui, amb majoria de 70 escons.

 PERÒ NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!!!!!”

 

“Aquella mateixa nit (del 5 de maig del 1977) (…) vaig emprendre una (…) vaga de fam.

La primera acció meva en què els adversaris eren els meus antics companys de lluita antifranquista.

No seria la darrera.

A partir d’ara, l’enemic «nacional i de classe» era més a prop.

Aquest dia marcava un canvi fonamental de la lluita.

La mort en la nostra societat no només amenaçava des de fora.

També ascendia feréstega des de dintre.”

Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders, volum II, pàg. 244-245

 

“(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble”.

Lluís M. Xirinacs en el seu comiat al retirar-se conscientment a morir.

Barcelona, 6 d’agost de 2007

 

NO, NO HO TORNAREU PAS A FER !!!!!!!

No, Jordi, Jordis i tots els altres traïdors:

NO us deixarem PAS que ho torneu a fer !

El procés i tots els dirigents processistes esteu acabats. ÉS L’HORA DELS LÍDERS NATURALS DEL POBLE!

Ho vam començar el 12 de setembre del 1714.

Cada cop que hem recuperat forces, ens hem aixecat per recuperar la llibertat. Per això “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”.

Vau trair l’onada de mobilitzacions dels anys 70. Però els catalans tenim la gran sort que Xirinacs ho va explicar detalladament en els tres volums (mil pàgines) de La traïció dels líders, amb noms i cognoms… els vostres –com En Jordi Sánchez, encara traint ara des de la primera línia- o els dels traïdors autonomistes que van ser els vostres mestres i patrocinadors.

Ho hem reprès el 2009 amb les Consultes per la Independència (que vau anul·lar amb l’ANC), amb Reagrupament (que vau rebentar amb Solidaritat per a continuació carregar-vos Solidaritat des de dins), i 3) amb el Cercle Català de Negocis (que vau controlar i neutralitzar, intentant-lo destruir).

Aquest deu anys de mobilització massiva ens han ensenyat que només els dirigents catalans processistes traïdors podeu impedir el nostre alliberament. Ho hem aprés a cops, i ara ho sabem molts. I encara moltíssims més catalans senten la vostra traïció en el cor i en l’ànima… o des del llit, malalts i deprimits a conseqüència de la vostra perfídia. I, a més, per culpa vostra des del 9-N del 2014 més de 200.000 catalans que desitjaven morir lliures, han mort presos… com des del 1714 han nascut i mort preses 12 generacions de catalans. Tots els catalans actuals hem nascut presos. Però ara, malgrat vosaltres, encara tenim l’oportunitat de recuperar la llibertat i poder viure lliures fins a, de nou després de 304 anys, morir lliures.

I durant aquests 10 anys, en un moment o altre, tots els catalans hem tastat la llibertat I ARA LA VOLEM TOTA, LA LLIBERTAT!!!

I recuperarem aviat la llibertat … necessàriament passant per sobre vostre, que en sou l’obstacle principal.

I aleshores sabreu el que és la Justícia Catalana amb Dret Català, on la traïció a Catalunya que heu comès serà el delicte més greu.

Res a veure ni amb el vostre empresonament actual ni amb aquest “juicio”, que us protegeixen davant d’una part encara nombrosa del poble català (ironia… i psicologia inversa: els traïdors convertits en herois!). Per aquesta raó vau anar en l’AVE a entregar-vos voluntàriament (cap autèntic pres polític va voluntàriament a entregar-se!) a Madrid. I d’altres van fugir del poble català, no de Madrid, disfressant-se d’exiliats! I TOTS vosaltres -des de la presó, des de l'”exili” o amb el cul encara a les butaques de la Generalitat (o dels “Ayuntamientos”!)- continueu la vostra tasca traïdora.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE !!!

Barcelona, 15 de juny del 2019

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras (Barcelona, 1944)

Investigador independent

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

OTGER CATALÓ: història o llegenda?

Dimarts, 18 de juny del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Passatge de Gaiolà, 24, local

entre c. Mallorca i c. València, al costat del c. Sicília. A 130 m. de la Sagrada Família

Metro: L2 i L5 Sagrada Família; L4 Verdaguer. Bus: 6, 19, 33, 34, H10, D50, V19, M24

Activitat gratuïta

Conferència

Col·laboració amb l’A·R·H·L·C

(Associació per a la recerca de la Història i les Llibertats Catalanes)

OTGER CATALÓ

i els nou barons de la fama:

història o llegenda?

Per MIQUEL MANUBENS, impulsor de Patriotes per la Devolució (devolució.cat) i de l’ARHLC

Dj. 6: David Raventós presenta DIRECTE-68 a Rubí

Rubí (Barcelona)

Dijous 6 de juny, de 18:30h a 20:30h

Auditori de Rubí FORMA, Rambleta de Joan Miró, s/n
https://goo.gl/maps/WrpeFxwZHAam51hM9

DIRECTES A LA INDEPENDÈNCIA

Presentació pública del partit Directe-68,

impulsat per En DAVID RAVENTÓS

    NOTA: Jo (Lluís Botinas) sóc convidat a fer-hi una breu contribució aportant continguts complementaris de LA GOTA CATALANA, i també hi porto la corresponent documentació (quaderns, llibres, joc de mapes mostrant abans i després de 1714, mapamundi 1573, …)

Rubí (Barcelona)

Dijous, 6 de juny, de 18:30h. a 20:30h.

Presentació de Directe 68,

a càrrec de David Raventós Gaset

llicenciat en dret, activista polític

i president de Directe 68

Lluitem junts contra la censura

#ProuCensura

i per la independència del nostre poble


Visca Catalunya de nou lliure!

 

També es pot seguir en directe des de Ràdio Catalunya Universal www.catalunyauniversal.cat

Conferència patrocinada per:

Resistència Independentista Catalana
Directe 68
Radio Hadrian
Ràdio Catalunya Universal
Caixa per la Resistència
Joves Directes cap a la Independència

Directe 68

info@directe68.cat

Dc. 5: “Joana de Castella, ¿estava boja?”

Dimecres, 5 de juny del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Passatge de Gaiolà, 24, local

entre c. Mallorca i c. València, al costat del c. Sicília. A 130 m. de la Sagrada Família

Metro: L2 i L5 Sagrada Família; L4 Verdaguer. Bus: 6, 19, 33, 34, H10, D50, V19, M24

Activitat gratuïta

Conferència

Col·laboració amb l’A·R·H·L·C

(Associació per a la recerca de la Història i les Llibertats Catalanes)

 

JOANA DE CASTELLA,

ESTAVA BOJA?

EN QUINA PRESÓ LA VAN TANCAR?

Per DANIEL IBÀNYEZ (Vigo, 1940). Perit industrial, empresari, músic i investigador independent. Autor de “La mort de Carles I a la Murtra. De les abdicacions de Brussel·les a l’assassí Felip II” (Llibres de l’Índex, 2017)