Dg. 23: Parada de Sant Jordi

ET CONVIDO

 a visitar aquest diumenge, 23, de 8 a 14 h., la parada de Sant Jordi de LA GOTA CATALANA.

Estarà al carrer, davant del local on es fan les activitats de LA GOTA CATALANA, c. Cartagena, 230 (tocant a c. Mallorca), i estarem al costat de la parada de PLURAL-21. També serem acompanyat per En QUIM de NINOTS AQUÍ, que dibuixarà gratuïtament una caricatura ràpida a tothom que ens compri un llibre.

A més dels entorn de 150 títols d’aquest catàleg, en particular, hi haurà exemplars

***de varies de les novetats més interessants:

Jordi Bilbeny: LA DATA DE NAIXEMENT D’EN COLOM. Una proposta per la identificació d’En Cristòfor Colom amb el barceloní Joan Colom i Bertran (Librooks)

Pep Mayolas: CENSURA I POSTVERITAT AL SEGLE XVI CATALÀ. Seqüències de prova i error a l’obrador de la història (Llibres de l’Índex)

Daniel Ibáñez: LA MORT DE CARLES I A LA MURTRA. De les abdicacions de Brussel·les a l’assassí Felip II (Llibres de l’Índex)

Sebastià Sardiné: L’ÀLIGA EMPRÈN EL VOL. Dels usos, costums, institucions i drets a la República Catalana (Llibres de l’Índex)

Xavier Hernàndez Cardona i Francesc Riart i Jou: BARCELONA 1714. Jacques Rigaud: crònica de tinta i pólvora (Librooks)

Miquel Manubens: HISTÒRIES DE DESTRACCIÓ MASSIVA. Tòpics, anècdotes i fal·làcies de la Història (segona auto-edició amb un 40% més de text)

 ***i d’altres títols importants dels que no teníem exemplars:

Enric Guillot: DESCOBERTA I CONQUESTA CATALANA D’AMÈRICA. Una història reescrita pels castellans (Librooks)

Jordi Bilbeny: LA SARDANA I LA RELIGIÓ DE LES BRUIXES (Librooks)

Pep Mayolas: VALÈNCIA CAPITAL DE LES ESPANYES I SEU DELS REIS CATÒLICS (Llibres de l’Índex)

BENVINGUT/DA!!!

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Dl. 24: ‘Llibres de cavalleria catalans’

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 24 d’abril, 19,30 h..     Conferència.      Activitat gratuïta.

 Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

 ELS LLIBRES DE CAVALLERIA CATALANS

A PARTIR DE L‘AMADÍS DE GAULA

Amadís de Gaula, el llibre de cavalleries publicat en castellà a Saragossa el 1508, és una base d’El Quixot, on en la seva trama justament En Joan Miquel Sirvent (Cervantes) el salva de la crema. L’Amadís de Gualba, com es deuria dir en la seva llengua original, es publicà sent inquisidor de Saragossa un Gualba, una de les principals famílies de mercaders de Barcelona. Les institucions jurídiques i les tradicions que hi apareixen, i també el tema i el contingut del llibre, ens indiquen que ha de ser la traducció d’un original en català. Però, a diferència de amb Tirante el Blanco, en aquest cas no s’ha descobert –encara?- l’edició original catalana.

S’han trobat dades que indiquen que Amadís de Gualba era un llibre de referència dels mariners de la Corona Catalana que anaven a Amèrica, i també de Nàpols a València, i de Catalunya a Sicília i Sardenya.

I en la mateixa situació que aquest Amadís de Gualba hi ha diversos altres llibres de cavalleries catalans: Primaleó, Arderic, Palmeri d’Oliva,… i uns quants que són continuació del propi Amadís, però dels que només en tenim l’edició castellana: Primaleón, Arderique, Palmerín de Oliva,…

Ara bé, en realitat tota l’efervescència de “los libros de caballería, un género literario en prosa de gran éxito y popularidad”, també va passar a la Nació Catalana.

Per JOSEP MARIA ORTEU, editor de Llibres de l’Índex

Dt. 25: ‘Daniel Cardona i el Nacionalisme Ferm’

Dimarts, 25 d’abril.        Conferència.         Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT

I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

DANIEL CARDONA I EL NACIONALISME FERM.

L’alter ego de Macià.

L’independentisme, conegut popularment com a separatisme, aparegué amb força en una petita part de la població del nostre país a principis del segle passat. Gran part dels separatistes estaven disposats, fins i tot, a la lluita armada per conduir la terra a l’alliberament nacional. La nostra generació és hereva ideològica d’una fornada de catalans que cregueren, abans que ningú, que l’única via per ser lliures i plenament catalans passava per la separació total de la Nació catalana.

DANIEL CARDONA I CIVIT (18-agost-1890 – 7-març-1943), un dels líders oblidats d’aquella generació, fou l’alter ego de Macià i un referent per l’espai polític del separatisme. Repassarem la història del personatge, el seu pensament i el del moviment, l’evolució ideològica de l’espai del nacionalisme ferm i algunes idees i especulacions per el futur emmarcat dins el context de la recuperada República Catalana. El nacionalisme ferm català explicat a partir d’una de les figures més importants i a la vegada més oblidades de la història recent de Catalunya. Una mirada al passat per intentar explicar present i futur del nacionalisme català.

Per FREDERIC PORTA, estudiant de Ciències Polítiques (Universitat Pompeu Fabra) i secretari de l’Associació Cultural VIBRANT

Dl. 17: “No ‘Guerra Civil’ sinó ‘Guerra d’Espanya’”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 17 d’abril, 19,30 h..     Trobada-compartir.      Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

 LA GUERRA D’ESPANYA,

MAL ANOMENADA “GUERRA CIVIL”

(ja que aquesta és la terminologia dels vencedors),

VA ARRABASSAR-NOS EL 1939 PER SEGON COP

LA LLIBERTAT DE CATALUNYA JA PRESA EL 1714.

Avançarem en entendre les conseqüències d’anomenar “Guerra Civil” a l’enfrontament militar que aquí se’n deia “Guerra d’España” i que va acabar amb el que quedava de la independència recuperada el 14 d’abril de 1931 amb la proclamació UNILATERAL de la República Catalana. Els efectes de veure-hi una “guerra civil” són especialment perniciosos en les diferents esquerres, però arriben mes enllà. Una important derivada és que LA MUNTANYA FRANCO IMPEDEIX VEURE LA SERRALADA FELIPE-V.

Això té com a mínim tres greus conseqüències, que només enuncio i que aprofundirem (i probablement ampliarem):

—amaga que 1714 va marcar decisivament un abans i un després: a partir de l’11 de setembre deixa d’existir el poble català, ja que un poble que no és lliure, no és poble

EL GENOCIDI CATALÀ queda tapat entre disputes de fraccions de capitostos d’allà i d’aquí com si estiguessin en condicions d’igualtat, quan de fet els d’aquí –per molt antipopulars que siguin- només poden aspirar a negocis secundaris. Un exemple: suposant que també a la llotja del F. C. Barcelona es moguin influències, no poden sinó ser molt inferiors a les que es mouen “en el palco del Bernabeu”

—fa que persones, grups i partits de bona voluntat prioritzin –o encara que només ho posin al mateix nivell- “les qüestions socials” o “la consciència social” que “la qüestió o la consciència nacional”

Introduiré jo, LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA. I en particular explicaré el que per ara sé de l’enorme abast genocida anticatalà de “la batalla de l’Ebre”.

Dt. 18: “La tramposa utilització de ‘Corona d’Aragó’”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 18 d’abril.        Presentació de llibre.         Activitat gratuïta.

Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

L’ACTUALITAT DEL LLIBRE DEL MEU PARE:

‘CORONA D’ARAGÓ’, DENOMINACIÓ IMPRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ MEDIEVAL

(Caius Parellada, 2002, Rafael Dalmau Editors)

El primer atac contra Catalunya és negar que sigui una nació i afirmar que per això mai ha existit amb un Estat propi. El segon concedeix que Catalunya sí que ha existit com Estat però que era feble i que, en tot cas, estava supeditat a la “Corona de Aragón”. Veurem que aquesta concepció de “Corona d’Aragó” es un invent fraudulent que fins i tot molts historiadors i independentistes catalans han fet seu.

En CAIUS PARELLADA I CARDELLACH, advocat, va comprendre l’enorme abast d’aquesta maniobra de tergiversació històrica (que, a més, augmenta l’enfrontament entre catalans i aragonesos fomentat per Madrid “des de sempre”) i va escriure un primer llibre el 1999 que va millorar en una nova edició el 2002. La seva filla, ROSER PARELLADA (llicenciada en Historia per la Universitat de Barcelona) ens presentarà el llibre del seu pare i ha fet l’esforç (gràcies, Roser!) d’escriure nou pàgines per a situar-lo més adequadament. Millor llegir-les abans d’assistir a la Conferència.

Dl. 10: “La República Catalana es proclamà com estat independent”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 10 d’abril, 19,30 h.     Trobada-compartir.      Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

LA REPÚBLICA CATALANA ES PROCLAMÀ EL 14 D’ABRIL DE 1931 COM ESTAT EUROPEU INDEPENDENT.

 O sigui que la llibertat ens ha sigut arrabassada dos cops: el 1714 i de nou el 1939.

Convoco una Trobada per compartir el que estic descobrint sobre el significat i el paper real de la (Quarta) República Catalana que En FRANCESC MACIÀ proclamà el 14 d’abril de 1931. M’he trobat que també aquí hi ha discrepàncies.

Segons el text que ens ha arribat (fins i tot reproduït per En FERRAN SOLDEVILA a la seva Història de la Proclamació de la República a Catalunya), Macià va dir “proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica”, i va afegir “D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya.”.

En canvi, ja m’havia arribat fa temps que la proclamació de la República Española va ser posterior a la Catalana i, per tant, difícilment aquesta es podia proclamar abans “D’acord amb el President de la República espanyola” afegint-hi, a més, el qualificatiu de “federal”. I a Wikipedia he trobat que el 14 d’abril “Macià (…) proclamà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica», poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola”, i més endavant afirma explícitament –encara que no ho detalla- que “L’arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica») no és la proclamació original sinó que ho és la citada anteriorment”.

És, doncs,  possible –probable?- que si no s’hagués proclamat unilateralment la República Catalana (i hores abans, segons em van dir el divendres passat, la República Basca; no ho he comprovat encara), la República Española o no s’hagués proclamat o bé ho hagués sigut més tard, ja que a Madrid el que s’estava fent era negociar la reforma de la Monarquia.

Ja he recomanat altres vegades com autor de referència per qui desitgi apropar-se a la veritat en tot el que es refereix al passat i al present de Catalunya i dels catalans, el jurista FRANCESC MASPONS I ANGLASELL (Barcelona, 1872-Bigues i Riells, Vallès Oriental, 1966). Doncs bé, gràcies al seu Dictamen de 12 de febrer de 1932 La Generalitat de Catalunya i la república Espanyola estic descobrint que el 14 d’abril de 1931 la República Catalana és proclamada com Estat independent. I també utilitzaré el seu Pròleg al llibre La nit del 6 d’octubre de 1934 a Barcelona per comprendre millor aquest període.

Abordar tot això i més (i molt benvingut tothom que vulgui compartir el que ha aprés!!!) és una manera de ressaltar el pes que va tenir Catalunya en tot el que va passar, i que sembla que va ser molt més important –si no determinant- del que diu la història oficial vencedora i, per tant, castellano/estadoespañolitzadora. I això ho fan tant les dretes com les esquerres que, les dues, anomenen “Guerra Civil” al període 1936-39 provocat pel cop militar del “18 de julio” quan, en canvi, a Catalunya era denominada “Guerra d’Espanya”. I les dues faran ara una commemoració del 14 d’abril diluint el pes que Catalunya hi va jugar. La diferència serà que les esquerres mostraran “una II República Española beneficiosa para el pueblo español” silenciant la repressió que va aplicar contra els moviment populars i, una cosa que jo desconeixia fins fa poc, que el primer que va prohibir parlar català a Catalunya va ser “el Gobierno de la República Española” quan fuig de Madrid mentre llença l’eslògan “¡No pasarán!”, i s’instal·la a Barcelona.

Introduiré jo, LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA. I si una qüestió familiar no ho impedeix, N’ENRIC BORRÀS, que va ser l’editor de “EL LLAMP”, aportarà –entre altres moltes coses, com l’enorme abast genocida anticatalà de “la batalla de l’Ebre”- la Declaració de cinc línies que volia fer En Macià però que el seu entorn va allargar… i aigualir!

Dt. 11: “Història dels Mossos d’Esquadra”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 11 d’abril, 19,30 h.        DVD-Fòrum.        Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT

I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

Documental:

HISTÒRIA DELS MOSSOS D’ESQUADRA

Per primera vegada un documental mostra que cal situar l’origen dels Mossos d’Esquadra en el 1640, quan Pau Claris, President electe per insaculació de la Generalitat de Catalunya, decideix muntar un cos d’exèrcit català d’elit, magníficament armat i el de major potència de foc en el seu temps, davant de la nova amenaça de les tropes castellanes.

S’explica quins durs criteris s’utilitzaven per seleccionar els guerrers de cara a assegurar la seva capacitat i eficàcia; els noms utilitzats tan oficialment com popularment per a designar-los; el molt complet armament que portaven i que era el millor de l’època, fabricat íntegrament a Catalunya, que n’exportava a diversos països; les victòries aconseguides i com això va fer que el model fos copiat per altres potències; etc.

Queda, doncs, superada/descartada la versió dominant de l’origen botifler dels Mossos d’Esquadra després del 1714 i per tal de reprimir justament la resistència als borbons. I s’obre la interessant pregunta de per què és aquesta la versió oficial actual.

Per IGNASI P. FERRÉ, director del documental. Guionista, director de cinema i productor català que ha fet set llargmetratges i onze documentals, havent rebut varis premis.