Dc. 6: “Ferran Cortes, príncep català”

Dimecres, 6 de febrer del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

 Conferència

FERRAN CORTES, PRÍNCEP CATALÀ

Resum del que diu la historiografia de l’anomenat Hernán Cortés. Impossibilitat que el conqueridor de Mèxic fos el plebeu semianalfabet que se’ns diu. La conquesta catalana de Mèxic. L’anomenat Hernán Cortés era de sang reial catalana. Identificació del personatge. Escut d’armes.

Per  CARLES CAMP (Granollers, 1960). El 2003 va crear la FUNDACIÓ D’ESTUDIS HISTÒRICS DE CATALUNYA (www.histocat.cat)

Dl. 28: “La Generalitat, què és i al servei de qui està?”

Dilluns, 28 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada

L’ACTUAL GENERALITAT DE CATALUNYA:

QUÈ ÉS I AL SERVEI DE QUI ESTÀ?

Molts catalans es senten emprenyats, confusos o deprimits amb el que està passant. Es fa imprescindible ressituar-nos. I considero que un dels elements més importants a ressituar és precisament el paper real de l’actual Generalitat de Catalunya, ja que tots “els partits polítics catalans” pugnen per tenir-hi major presència, i tota l’activitat de “govern català” (“autogovern”?) es realitza des de les conselleries de la Generalitat. Cal, doncs, entendre millor com l’actual Generalitat emergeix el 1977, què significa i a favor de qui actua en realitat.

PER PREPARAR LA TROBADA:

Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?

TORRA NO ÉS EL PRESIDENT 131è, SINÓ EL 7è

“Autogovern de Catalunya”? – Un tast

Dt. 29: “Actua un dirigent català a favor dels catalans?”

Dimarts, 29 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada

CRITERIS PER SABER SI UN DIRIGENT CATALÀ

ACTUA A FAVOR O EN CONTRA DELS CATALANS

Igualment, molts catalans es senten emprenyats, confusos o deprimits en relació a la conducta dels nostres actuals dirigents. També aquí es fa imprescindible ressituar-nos. Un factor que cal tenir en compte per poder valorar els nostres dirigents és què sabem d’ells i com els coneixem. A més d’aquests eventuals elements de relació personal directa, sembla convenient establir uns criteris “objectius” que permetin situar-los correctament de manera el més neutral però rigorosa possible. Un criteri que molts dirigits ignoren és que cal distingir entre dirigents i dirigits, ja que ni les responsabilitats ni les condicions d’actuació, d’informació, d’influència, d’estil de vida, etc., són les mateixes.

PER PREPARAR LA TROBADA:

Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?; Com avaluar els dirigents independentistes?; 170906 Conducta indigna que -molt em temo- reforça el nostre sotmetiment a Madrid; Continuen les conductes indignes dels dirigents processistes; Cal recuperar els líders naturals, i esborrar els líders fabricats, com Colau; Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana; Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12p; Tupinada al referèndum d’Escòcia-140926-22pg; Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017; Continuació d’“A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″ ?

El pitjor fruit de Vox és l’anti-Vox

El pitjor fruit de Vox són

les mobilitzacions anti-Vox

Ja els anys 30 del segle passat, els anarquistes, comunistes, socialistes,…, més lúcids van entendre (generalment enfrontats als dirigents dels seus partits i de les respectives Internacionals) que la pitjor conseqüència del feixisme és l’antifeixisme. Per què? Doncs perquè tornar-se antifeixista implica deixar de ser el que s’era, i deixar d’actuar pel que s’actuava -per l’anarquia, pel comunisme, pel socialisme, per…- abans de ser arrossegat a la tramposa i esterilitzadora polaritat feixisme-antifeixisme. Els anarquistes, comunistes, socialistes,… transformats en antifeixistes, aleshores en realitat passen involuntàriament a reforçar el feixisme.

Paral·lelament, ara la pitjor conseqüència de l’aparició de VOX en els carrers de Barcelona/Catalunya és que hi ha gent -qui?- que organitza mobilitzacions anti-Vox a les que es veuen arrossegats molts activistes de base de bona voluntat… i, amb moltíssima raó, emprenyats amb el que està passant.

A casa nostra en els darrers temps, m’interessa assenyalar en particular dues “coses” que deixa de ser una persona quan es converteix en anti-Vox: que o bé deixa de ser independentista, o que bé deixa de ser processista. I convé que vagi quedant cada cop més clar que aquestes són dues orientacions contradictòries, ja que el procés és conscientment construït el 2010 contra el moviment del poble català cap a la independència iniciat un altre cop el 2009. És decisiu anar entenent i explicant això… i reaccionant: abandonar el procés qui encara hi és, per passar a actuar realment per la independència/llibertat de Catalunya.

M’ha fet recordar aquella important lliçó que vaig aprendre contra la corrent durant les meves successives militàncies al·legal, il·legal, clandestina i a l’exili dels anys 60 i 70 (lliçó consolidada en els activismes posteriors), la següent clarivident descripció (que he retocat perquè ell no puntua i altres urgències) d’En David Raventós al seu FaceBook https://www.facebook.com/david.raventos.9

David Raventos

2 h · 

Paradeta de Vox a Gran de Sant Andreu / 11 de Setembre.
Un veí em ve a buscar avisant que hi ha tensió, i hi trec el nas.

            A la parada, un grapat dels seus. Diversos periodistes i càmeres, incloent Edorta Moreno d’e-noticies. 5 furgonetes dels Mossos acordonant la parada. Un grapat d’urbans. Uns 200 “antifeixistes” cantant contra Vox i els Mossos. Alguns moments de tensió amb els Mossos.

            Es a dir, propaganda gratis a nivell estatal per televisió per una acció que no haguessin parlat amb més de 20 persones en tot el matí!!!

            De debò que ens hem de creure que només són idiotes els que organitzen aquestes performances, o tallen carreteres, o fan vagues a favor del que convé a Espanya?

Què molt probablement hagués passat sense la presència dels “combatents anti-Vox”? Hagués arribat “el grapat” de -suposem- membres de Vox, haguessin muntat la parada en mig de la curiositat dels veïns presents que es preguntarien: “I aquests foresters, ¿què foten per aquí?”, fins a veure el nom de Vox. La curiositat s’hagués aleshores traduït com a mínim en indiferència, i en molts casos en rebuig expressat en una ganyota de menyspreu, o en algun xiulet, o en alguna paraulota. I, davant dels ulls dels santandreuencs presents, no crec que ni 20 persones s’haguessin apropat a parlar o a recollir un full de Vox… perquè ni els eventuals pocs veïns simpatitzants de Vox s’haguessin atrevit a acostar-se a la parada en públic i amb públic.

Total: no hagués passat res que els sistemes de gravació que probablement portava l’escamot de Vox, ni que els “Diversos periodistes i càmeres, incloent Edorta Moreno d’e-noticies” convocats, haguessin pogut gravar i enorgullir-se de fer circular. No hagués passat absolutament res a retransmetre enlloc de Catalunya… ni arreu de l’“Estado-Español”.

Qui ha organitzar aquest show programat amb “Uns 200 ‘antifeixistes’ cantant contra Vox i els Mossos”, suposo que la majoria activistes benintencionats actuant com a involuntaris actors extres gratuïts?

Són FAQs, TV3 i demès mitjans processistes, grans i petits, els que han fet i estan fent propaganda massiva a Vox, i també alguns “ciudadanos españoles catalanes” que viuen o freqüenten Madrid (Buenafuente, Dani Mateo, Rufián,…) els qui, amb els seus actes i tuïts provocatius (però que mai diuen el que és cabdal: que els catalans estem ocupats, i que els no-catalans són, directament o indirecta, ocupants de Catalunya), generen desenes de milers de votants de Vox.

No serà amb parades en els carrers i places de Catalunya que Vox guanyarà simpatitzants… si els catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) no caiem en el parany anti-Vox, i no ens apartem del nostre camí a la independència/llibertat ara i aquí.

Concentrem-nos en RECUPERAR AVIAT LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, i, encara que costi, atrevim-nos a reconèixer que no és Madrid sinó Barcelona qui ha impedit la independència de Catalunya com a mínim el 9-N del 2014, el 27-S del 2015, i els 10-O  i 27-O del 2017.

I si voleu expressar el vostre lògic rebuig a una parada de Vox (o del PP o de Ciudadanos o de…), dediqueu cinc segons a dir-los amb la major tranquil·litat possible: “Vosaltres NO sou catalans. Vosaltres sou ocupants de Catalunya. Marxeu de la nostra mil·lenària terra. Bon vent i barca nova!”.

Després, alleugerits, us gireu i continueu el vostre camí per conquerir la llibertat… que hem tastat… i que ARA LA VOLEM TOTA!

Barcelona, 27 de gener del 2019

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714, que marca un abans i un després

Dt. 22: “La guitarra: de catalana a flamenca”

Dimarts, 22 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

La guitarra:

de catalana a flamenca

Aquesta conferència donarà llum a una evidència històrica i documentada però que, a partir d’un relat interessat i avalat des del poder de l’estat castellà/español, ha sofert una intencionada invisibilitat i, sobretot, una confusió en el coneixement i en el desenvolupament d’aquest, tan important, instrument musical català.

Són tres els apartats principals on cal incidir :

  • Referència documental de les primeres guitarres i instrumentistes a la Cort Catalana dels segles XIV-XV, i també en els retaules de la Corona Catalana.
  • Constructors de guitarres (guitarrers) o de violes (violers) documentats a Catalunya durant els segles XIV-XV
  • La guitarra actual de sis cordes i el primer mètode d’afinació i d’harmonització de Joan Carles Amat al Segle XVI. També els posteriors mètodes i composicions que perduren avui en dia -F. Sor, F. Tàrrega i E. Pujol- són tots ells de parla catalana.

Així, doncs, faré un recorregut històric fonamentat documentalment, tenint present la confusió que s’ha volgut crear pretesament per fer més dificultós demostrar o fer evident l’origen i evolució de la guitarra i les fonts reals que ho farien evidenciable.

Si bé no s’ha aconseguit del tot, sí que ha fet molt de mal per al coneixement cultural i històric de Catalunya; així, es dóna el cas de moltíssima gent que desconeix el vincle de la guitarra amb Catalunya i, en canvi, la fan andalusa o “flamenca”.

La metodologia per acabar amb Catalunya segueix sent la mateixa: la desinformació, l’ocultació, la desaparició i la confusió en les dades documentals, tot junt amb la repressió i l’amenaça.

Per JOSEP PRATS, mestre de música des de fa gairebé 20 anys.

14 Notes breus o “Gotetes”

14 NOTES BREUS O “GOTETES”

 

PREVI: Diversos lectors de LA GOTA CATALANA m’han comentat que faig uns articles massa llargs i que si redactés texts curts, els farien circular per FaceBook i altres “xarxes socials”. Jo els animo a extraure paràgrafs o frases dels articles i fer-los circular, però sembla que no és fàcil. Faré/farem, doncs, avui un primer experiment en aquesta línia: a sota hi ha 14 texts curts a utilitzar com millor vulgueu-i-sabeu. Ja em fareu arribar si això és pràctic i útil. Gràcies per la vostre col·laboració en fer circular els continguts de LA GOTA CATALANA!

***Els ocupants són ocupants, i els traïdors són traïdors. I si els catalans volem recuperar la llibertat, hem d’aconseguir que els ocupants marxin, i per això cal detectar i neutralitzar els traïdors, i substituir-los pels líders naturals del poble català.

***El processisme genera anti-catalans. Si passem a actuar per recuperar la llibertat de Catalunya, generarem amics i aliats.

***Es tracta de recuperar la llibertat arrabassada el 1714. Si ho posem en el centre de la nostra mobilització, guanyarem la simpatia de gairebé tothom i eixamplarem la nostra base. Qui s’hi oposi, quedarà assenyalat com a carceller nostre… i així reduirem la seva base!

***Els catalans NO estem dividits. Els que estan dividits són “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán”, i això és totalment diferent. Els catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) estem a favor de la independència en un 80%; i si expliquéssim que volem tornar a ser lliures, el percentatge seria molt més elevat. I els altres no són catalans, sinó ocupants de Catalunya, atès que formen les tropes civils d’ocupació. I si els hi ho diem així clarament, molts deixaran de ser-ho… i reduirem la seva base.

***Què els hi hagués passat després del 27-O del 2017 si Junqueras i els altres presos, i si Puigdemont i els altres “exiliats”, s’haguessin estat passejant pels carrers de Catalunya en lloc d’anar voluntàriament a protegir-se fent-se tancar a Madrid, o de fugir del poble català “exiliant-se” a Brussel·les, i així aparèixer uns i altres disfressats d’“herois independentistes”?

***Si cap dirigent “independentista” va ser capaç de dir públicament que volia la desfeta de la “selección española” al mundial de futbol, ¿com hem pogut creure’ns que s’atrevirien a declarar la independència de Catalunya?

***Per què els 72 diputats independentistes van acordar tots ells que fos secreta la votació del 27-O del 2017 en que, segons deien, anaven a proclamar la independència de Catalunya? I per què van acordar exactament quins dos d’entre els 72 s’abstindrien per a que en lloc de 72 SÍ només hi haguessin 70 SÍ i 2 ABSTENCIONS?

***En memòria de Kim, Aureli, Toni, Yolanda, Agustí i Maria Lluïsa: Que els dirigents processistes hagin impedit la independència com a mínim des del 9-N del 2014, ens ha costat molt més que uns 100 mil milions d’euros d’espoli econòmic. Ens ha costat continuar sent presos a casa nostra i que més de 200.000 catalans que desitjaven morir lliures, encara hagin mort com les darreres 12 generacions de catalans: amb la nostra terra catalana envaïda i ocupada per tropes militars i civils estadoespañolas, i presoners a casa amb els barrots al menjador.

***Convivència? Concòrdia? Harmonia? Solidaritat? Igualtat? No pot haver res d’això entre invasors i envaïts, entre ocupants i ocupats, entre espoliadors i espoliats, entre lladres i robats, entre botxins i víctimes, …, entre genocides i genocidats. Què pretén qui utilitza aquestes paraules-trampa?

***Ens diuen que cal retornar a la convivència i a la concòrdia d’abans del 2009. Pels catalans això en realitat significaria acceptar allargar el nostre sotmetiment a Madrid/Castilla/Estado-Español que patim de 1714 ençà, i seguir prolongant el nostre genocidi, que els propis dirigents catalans són els primers en silenciar completament. Les úniques “convivència” i “concòrdia” seran les que s’estableixin entre el Principat de Catalunya alliberat i un altre cop restablert com Estat Europeu, i “la cosa” que quedi com residu de l’“Estado-Español”, construït el 1714 anorreant l’Estat Català.

***Tan enganyats estem els catalans pels nostres actuals dirigents, com els castellans i, en general, els no-catalans pels seus dirigents. Amb l’agreujant per nosaltres que els nostres dirigents estan plenament subordinats als seus dirigents.

***Un bon engany exigeix crear una polaritat falsa on quedin atrapats tant els que creuen en la versió oficial com els que critiquen la versió oficial, i així ambdós bàndols ignoren la veritat. És el que està passant actualment. Els subcapitostos autonomistes de Barcelona enganyen als catalans dient-nos que s’han tornat independentistes i animant-nos a “Fer República” quan el 27-O del 2017 només van representar que la proclamaven però en realitat no ho van fer, i els capitostos de Madrid enganyen als no-catalans afirmant que Puigdemont, Junqueras i companyia són independentistes i que volen “romper España” quan justament ells són els que han salvat “la unidad de España”. I ho fan perfectament coordinats, reforçant-se els uns als altres.

***La nostra força ens ve dels nostres més de mil anys d’Història. Renunciar a la nostra Història com fan TOTS els actuals dirigents catalans, és condemnar-nos a seguir estant envaïts/ocupats/espoliats/genocidats. És trair-nos… com efectivament estan fent.

***Dividits o bé molt units? Molts catalans es lamenten “Els partits independentistes estan dividits” i demanen “Unitat!”. Però s’equivoquen. Quin és el motiu del seu error? Que encara creuen que els dirigents de PDeCAT, ERC, CUP, JuntsxCat, CNR, etc., i també els dirigents d’ANC, Òmnium, CDR, etc., estan a favor de la independència de Catalunya, i aleshores el que veuen és que van dividits en candidatures diferents, que es contradiuen, que es barallen, etc. Però el català que canvia l’enfocament i s’atreveix a entendre que en realitat els nostres dirigents estan en contra de la independència de Catalunya, de seguida veu que TOTS-TOTS-TOTS els actuals dirigents estan actuant perfectament units i coordinats en contra nostra. I aleshores comprèn perquè no som independents com a mínim des del 9-N del 2014!!!

Barcelona, 13 de gener del 2019

Lluís Botinas

VERSIÓ EN CASTELLÀ: 190113-14 gotitas catalanas

Dl. 14: El “Pla Nacional de Valors”

Dilluns, 14 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada amb En Josep Lluís Olivares

Conèixer i comentar el

PLA NACIONAL DE VALORS

La vinguda “per casualitat” d’En Josep Lluís Olivares a una reunió de LA GOTA CATALANA, va portar a prendre contacte amb el PLA NACIONAL DE VALORS, elaborat del 2011 al 2016 sota el paraigües de la Generalitat de Catalunya i amb la participació d’unes 500 persones, gairebé totes voluntàries, expertes en diferents àrees. El lema que van adoptar: “el País Creix quan les Persones Creixen”. El Document Unitari, de 430 pàgines, presenta el Projecte així:

El Govern de Catalunya, conscient de la seva responsabilitat històrica, el 2011 va decidir impulsar amb la societat civil una reflexió profunda sobre la realitat de la nostra societat, amb un Projecte orientat a inspirar i promoure una cultura cívica que doni una resposta adaptativa, des dels poders públics, als grans reptes que té plantejats avui dia el nostre país.

El Pla de Valors parla del País que ens agradaria construir. I ho fa des de l’experiència d’un model de democràcia col·laborativa i participativa en el què polítics i societat civil, junts, esdevenen protagonistes. Si bé les estructures i les dinàmiques polítiques condicionen —sense determinar— el benestar de les persones i la seva capacitat per créixer harmònicament i desenvolupar els seus projectes de vida, són les persones realment, les que configuren el poble i el país. Donat que vivim en un ecosistema interdependent, les influències són recíproques, i per tant, la responsabilitat és compartida. El Pla és una proposta de compromís de totes les parts per reorientar la brúixola i arribar plegats a més bon port.

El Pla de Valors té la voluntat d’inspirar al Govern i a totes les persones que es troben en nodes d’influència al nostre país per tal que despleguin polítiques i accions que acompanyin el procés de transformació que la ciutadania ja ha emprès amb múltiples iniciatives, i per tal que creïn les condicions que afavoreixin el Creixement en Qualitat Humana en tots els àmbits de la societat.

Buscarem les virtuts i també els límits d’aquests important esforç per contribuir a millorar la/les societat/s.

PER PREPARAR LA TROBADA:

Jordi Griera-150722-Irrupció del Pla Nacional de Valors-1p; Pla Nacional de Valors-síntesi-19p; Pla Nacional de Valors-resum executiu-87p; Pla Nacional de Valors-document unitari-430p