Dl. 18: Sessió de MEDITACIÓ EN CATALÀ

Dilluns, 18 de març del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

(i també els dilluns 8 i 22 d’abril)

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

MEDITACIÓ EN CATALÀ

 

Els tres dilluns 18 de març i 8 i 22 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre: MEDITACIÓ EN CATALÀ (ATENCIÓ: si cal, es por fer assegut; millor portar roba còmoda) amb En JOSEP LLUÍS OLIVARES. Per a qui no conegui els beneficis de la meditació, En Josep Lluís ha preparat aquest breu text: La meditació i els seus beneficis. I avança que utilitza la tibetana Meditació SHINE, i recomana llegir aquesta carta sobre L’AMOR segons Albert Einstein.

NOTA d’En Lluís Botinas, qui n’assumeix la responsabilitat en exclusiva: una assistent bastant assídua de LA GOTA CATALANA em va comentar que no trobava a la ciutat de Barcelona cap centre on es fes meditació en llengua catalana, i això malgrat haver-ho demanat a uns quants llocs dirigits per persones catalanes que li van respondre que “no hi ha prou clients que ho demanin”. Per a mi això és un greu exemple del molt avançat que està EL GENOCIDI CATALÀ. I ho he associat a un altre aspecte recent del nostre genocidi: sota Franco, a gairebé dues generacions de catalans se’ns va obligar a aprendre a resar en castellà. Com deia Àngel Guimerà (1845-1924) “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”. I els camps més importants on robar-nos la llengua catalana és en els camps subtils de l’ànima i de l’esperit. I és també lamentable que a la ciutat de Barcelona “professionals catalans de la meditació” no facin ni una sessió en català perquè “no ho demanen un número suficient de clients!!!”. Reaccionem també aquí! I en aquesta línia, ja el passat 22 d’octubre vam fer una sessió de meditació en català amb CHE PORTAL, professora de ioga, estiraments i meditació. Però encara que la intenció és constituir un grup de persones que regularment -mensualment?- puguin/puguem meditar en català, Na Che no va poder assumir aquesta continuïtat. Ara ho reprenem amb En Josep Lluís Olivares, i ho fem de moment amb aquestes sessions quinzenals a març i abril (perquè de maig a juliol farà un retir en solitari a la muntanya). BENVINGUT/DA a aquesta nova prova!

Igualtat homes-dones i traïdors

Igualtat homes-dones

i dirigents traïdors

Nosaltres ja teníem igualtat homes-dones.

 

I són els “nostres” dirigents traïdors

els que impedeixen recuperar-la!

 

En relació a la nova mobilització del passat 8 de març per assolir la igualtat homes-dones, he volgut reescriure, actualitzant-lo, l’article que vaig redactar l’any passat: Igualtat homes–dones ??? Però… si nosaltres ja la teníem !!!

Després de dedicar-hi bastant temps -massa!- a refer-lo, n’he desistit perquè… encara s’allargava més… i més… i molt més!

Així que:

1.- Mantinc que és perfectament vàlida la tesi central de l’article, que formulo així: “Al Principat de Catalunya i a tota la Nació Catalana ja teníem la tan desitjada a altres llocs “igualtat homes-dones”, i, per tant, aquí es tracta de recuperar-la, i no de conquerir-la”.

2.- Per qui vulgui llegir ara aquell article, aquest és l’enllaç: Igualtat homes–dones ??? Però… si nosaltres ja la teníem !!! Un detall: els “303 anys” que hi surten, lògicament ara ja són “304 anys”. I un reforç: l’11 de setembre del 2018 vaig publicar el llibre de butxaca Conèixer els catalans d’abans de 1714.

3.- Els canvis més substancials que volia introduir-hi corresponen a l’explicació de com recuperar aquella igualtat homes-dones (i aleshores, practicant el mètode català, exercir-la i així millorar-la amb la nova experiència obtinguda), que forma part de com recuperar la continuïtat amb els nostres avantpassats assolint la independència/llibertat respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español.

3.1.- I aquí considero que la qüestió cabdal era introduir en el text redactat fa un any la concreció del que he anat entenent durant aquest temps: que si no som independents NO és a causa de Madrid SINÓ a causa de la conducta traïdora de TOTS-TOTS-TOTS els nostres dirigents (((I a qui li sembli que “Això no por ser”, “El cent per cent és impossible”, etc.: proposta d’excepcions, si us plau, i les verifiquem conjuntament!!!))). I aquí és on m‘he quedat encallat o, millor dit, desbordat per la gran quantitat d’arguments, exemples, cites, etc.

3.2.- Pot tenir interès re-seguir el camí que durant l’any transcorregut em va anar portant -pas a pas, cop a cop… i amb un nus a la gola- a que ara ja m’atreveixi a afirmar amb tota rotunditat l’anterior frase en negreta: “la conducta traïdora de TOTS-TOTS-TOTS els nostres dirigents”. A continuació, la selecció -ordenada cronològicament- de 25 articles -tots meus, excepte el de data 190203- que, des d’angles diferents però complementaris, m’han anat portant a aquesta dura conclusió:

180329: Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?

180403: Millor anar a les arrels

180507: Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana

180515: Torra no és el president 131è, sinó el 7è

180604: Nosaltres no hem de votar res

180626: “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”. No permetem que l’actual collita es perdi.

180710: La trampa ‘referèndum’

180715: Centrem-nos en recuperar la llibertat

180730: Com avaluar els dirigents independentistes?

180910: Continuen les conductes indignes dels dirigents processistes

180924: Enganyar dient veritats

181031: A propòsit de l’engany del 27-O del 2017

181104: Continuació d’”A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″

181116: Document que demostra la traïció del 27-O: Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017

181208: Seguir setmanalment la vaga de fam indefinida d’En Raventós per la independència

181222: 21-D: Es reuneix Madrid a Barcelona? Què fer?

181231: Aprofitem les Festes per fer surar líders naturals

190103: Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?

190114: 14 Notes breus o “Gotetes”

190203: A punt el “judici del procés”

190204: No anomenar-los “Traïdors” ?

190211: “JUICIO”-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des del 1714

190217: “JUICIO”-2: L’autodeterminació és una trampa mortal!

190221: “JUICIO”-3:  Com el 27-O ens van trair TOTS?-Forn: “La DUI es va llegir, no votar”

190304: “JUICIO”-4: El concepte català d’autoritat

3.3.- A més, aquesta tant important conclusió “TOTS ELS dirigents catalans són traïdors al poble català” es veu reforçada

—per la imprescindible obra de Xirinacs La_traïció dels_líders” (els 3 volums sencers: 923 pg.), que detalla com els mestres i antecessors dels actuals líders traïdors ja ens van TOTS trair als anys setanta, impedint la independència de Catalunya i fabricant una “Generalitat de Catalunya” que és part integral i integrant de l’“Estado-Español”.

—per l’argumentari completament diferent però complementari d’En David Raventós, basat en els 30 anys de coneixença personal que té amb (gairebé) tots els actuals dirigents, ja que van ser companys a la Facultat de Dret de l’UB i al sindicat independentista FNEC, i que ha seguit moltes de les seves tortuoses trajectòries fins a la seva actual situació de (sub)poder en els mons polític, jurídic, universitari, mediàtic, etc., catalans. Els fins ara 86 programes d’una hora (en català i anglès; mitja hora en castellà) a l’escocesa Radio Hadrian constitueixen una font d’informació valuosíssima que no es troba enlloc més.

—per …

4.- Una correcció important, conseqüència del punt 3:

ara no escriuria:

 “els (dirigents processistes) que, per decisió individual

*o bé van, obeint les ordres d’un Poder Jurídic estranger, viatjar voluntàriament a Madrid, la capital de l’Estat enemic del que s’acabaven d’“independitzar simbòlicament”, per tal de fer-se empresonar pel seu “Tribunal Supremo de Justicia”, lògicament de “justicia estadoespañola”,

*o bé van fugir de la repressió de Madrid. I posats a fugir, és clar que dona-més-joc presentar-ho com un exili, així com anar a Bèlgica en lloc de, per exemple, anar a Lapònia. (…).

4.1.- Ara tinc clar que en realitat els “nostres” dirigents van fugir (uns cap a Madrid i els restants cap a Brussel·les i altres capitals europees) del poble català, que -amb ritmes diferents, és clar- hagués anat entenent l’abast de l’enorme engany/traïció (sobre tot) del  27-O. I des de l’1 de novembre del 2017 (per posar-hi una data), els traïdors no podrien anar a cap lloc de Catalunya sense veure’s massivament interpel·lats per la gran majoria dels catalans… interpel·lats de paraula… i, molt probablement, també d’obra!

4.2.- En canvi, el fet d’haver estat “empresonats preventivament de manera injusta” uns, i convertits en “exiliats” els altres -fet reforçat per la utilització descarada i freqüent dels familiars-, encara fa que una part considerable dels catalans encara vegi els traïdors com a “herois de la lluita per la independència”, i que considerin -súmmum de la ironia!- que “pobres, estan represaliats per voler complir la nostra voluntat d’independència!”… quan en realitat… l’han impedit! I “ser presos” i “estar exiliats” fa que per una part de catalans i de no-catalans, els traïdors encara apareixen com a mereixedors de solidaritat!

5.- Al final de l’article No anomenar-los “Traïdors” ? explico aquesta escena:

“I l’experiència més clara fins ara i que anunciava al començament, la vaig viure abans de Festes a la parada de metro “Lesseps”: vaig cap a l’ascensor per sortir, i uns metres davant meu camina una senyora; m’afanyo per entrar i es tanquen les portes darrera meu. Quan la dona es gira, veig que és aproximadament de la meva edat i que porta el llaç groc. Trec de la butxaca esquerra del pantaló tres fulls doblement plegats que hi porto permanentment per donar als llaç-groguistes i que ordeno així (ho recomano!):

***1) full color or amb 1.- Tres frases que demostren que els catalans vam ser el poble més lliure d’Europa fins 1714, i amb 2.- El camí que els catalans hauríem d’haver seguit i que ara hem d’agafar: les nostres Constitucions de 1714

***2) full color blanc amb 3.- Acta de la Mesa del Parlament i la votació secreta del 27-O del 2017, i amb 4.- (dibuix) Dirigents catalans presos a presons catalanes per ordre de Madrid demostra què és en realitat l”autogovern”

***3) full color groc amb 5.- Conèixer els catalans d’abans de 1714-portada, i amb 6.- Conèixer els catalans d‘abans de 1714-53 apartats

*** i a més hi fico al mig el flyer de presentació del partit Directe-68: 7.- Directe-68, el Partit d’En David Raventós,

i li dic:

“Ja que veig que porteu (((content, als meus 74 anys estic aprenent a parlar de Vós atès que el ‘Vostè’ és una castellanada))) el llaç groc, espero Us interessin aquests fulls”.

Em pregunta:

“De què es tracta?”.

Contesto:

“He escrit un llibret sobre com érem els catalans d’abans de 1714, i que el que ara volem és tornar a ser lliures”.

Exclama:

“Sí, pobres, tancats a la presó!”.

Dic:

“No, no. Jo em refereixo a que tots nosaltres, el poble català, volem ser lliures. Aquests són traïdors, i a la presó estan protegits. Si estiguessin al carrer, els estaríem exigint-los explicacions pel que han fet”.

Em mira, baixa la veu (((fet que considero és ben significatiu de la molta repressió castellano-estadoespañola que tenim interioritzada))) i em diu:

“Sí, sí, té raó: són traïdors!”.

L’ascensor arriba a dalt, s’obren les portes, la deixo sortir davant meu i quan se’n va, es gira per dir-me:

“M’ho llegiré, eh!, m’ho llegiré!”.

Jo anava amb pressa en direcció contrària.

Ens retrobarem? M’agradaria molt!

Probablement, aquesta senyora no havia mai verbalitzat “Són traïdors!”, però ho sentia des de fa temps i per això li va ser fàcil reaccionar i verbalitzar-ho a l’instant al trobar-se amb algú que ho afirmava obertament.”

5.1.- Tota la situació giraria en un parell de setmanes imparablement cap a la independència/llibertat de Catalunya si la possibilitat d’escenes com aquesta s’estengués arreu de Catalunya i arribessin a tots els catalans. La recuperació de la llibertat de Catalunya estaria molt propera!

5.2.- Tot depèn d’aconseguir trencar la censura democràtico-processista que (gairebé) impedeix que a Catalunya circuli res que contribueixi a redreçar la situació.

6.- Però el “juicio del procés” en marxa és una bona oportunitat per fer canvis qualitatius, ja que posa davant dels ulls de tots els catalans (i també de tots els no-catalans, és clar): 1) que els castellano-estadoespañoles manen i tenen la raó de la força, i que els catalans hi estem sotmesos, o, dit d’una altra manera, que ells són els opressors i nosaltres els oprimits; 2) que els dirigents catalans jutjats expliquen constantment en la seva defensa que el màxim que pretenien era forçar Madrid a negociar però que en cap moment volien “incumplir las leyes” ni “desobedecer al Tribunal Constitucional” ni, menys encara, “romper la unidad de España”. En canvi, aquests mateixos dirigents han estat afirmant des de la invenció del procés el 2010 que portaven el poble català a la independència, que és el que havien anat incorporant als seus programes electorals, promesa que els va fer guanyar elecció rere elecció… i a continuació pixar-se en les victòries obtingudes. Per tant, TOTS els dirigents ens han estat enganyant CONSTANTMENT de manera coordinada des del 2010. I quan l’engany és en una qüestió tant important, tan vital, com és la independència de Catalunya, d’aquest engany se’n diu TRAÏCIÓ. I quan aquesta traïció a recuperar la llibertat implica prolongar els 304 anys de sotmetiment del poble català a Madrid/Castilla/Estado-Español, aquesta traïció s’anomena ALTA TRAÏCIÓ.

6.1.- Si bé és cert que el judici posa davant dels ulls que des de la invenció del procés el 2010 TOTS els dirigents ens han estat traint… encara cal veure-ho! I resulta que “los fiscales”, “la abogacía del Estado”, “la acusaciòn popular”, “los testigos de la acusación” (i, fins i tot, “la organización del juicio”, “el cronograma de Marchena”,…) estan actuant de manera que sembla intencionada per a que “los abogados defensores” guanyin moltes batalletes sense cap importància, però aquestes “victorias” insignificants serveixen per a que -per ara- davant dels ulls de molts catalans encara quedi diluït el que és decisiu: les respostes dels “acusados” en que, uns més clarament que altres, contesten: “¡Amo a España y traiciono al pueblo catalán!”.

7.- Ja sé que és demanar la lluna en un cove, però seria fantàstic que algun dels acusats es defensés des del principi de l’interrogatori NO com a “ciudadano español que quiere demostrar a Sus Excelencias que no hizo nada malo y que es inocente según las leyes de la democrática justicia española”, “cosa” que fan tots, SINÓ com a català que forma part d’un poble que és pres a casa seva i que aprofita el judici celebrat a casa de l’opressor per atacar-lo realment utilitzant el Dret Català, les Constitucions Catalanes i el Punt de Vista Català, i partint de que SOM el Principat de Catalunya ocupat des de l’11 de setembre del 1714, i que patim el GENOCIDI CATALÀ des de molt abans de 1714. És a dir, utilitzant la nostra enorme i invencible força de la raó.

8.- A l’article de fa un any feia referència a que En Sandro Rosell estava en presó preventiva des del 25 de maig del 2017 per ser independentista. Aquest és un tema delicat que caldrà reprendre en quan quedi definitivament en llibertat.

 

I, PER ACABAR AVUI, ENLLAÇAR AMB EL COMENÇAMENT:

Com un exercici d’entrenament entre tots en relació al tema inicial d’aquest text, “Igualtat homes–dones”, proposo preguntar, buscar documentació, debatre, etc., i també mirar de reconstruir, a partir dels elements que exposo aquí i en altres texts de LA GOTA CATALANA, com érem els catalans d’abans de 1714.

I com, al Principat de Catalunya aviat de nou lliure, podria tornar a ser una il·luminadora realitat el que ara es veu tan difícil d’aconseguir, i que Ferran Soldevila concentra en la breu frase: “un altre particularitat del nostre dret és la igualtat dels dos sexes”. I que això tan… xocant, només era una conseqüència lògica, social i convivencial de que, com ell mateix escriu abans: “El nostre dret parteix de la idea de la llibertat. Basada al seu torn en la idea de la plena autonomia dels homes i les dones un cop arribats a la majoria d’edat”.

I CONSIDERO PAGA LA PENA ACTUAR DECIDIDAMENT PER A QUE AVIAT HO TORNEM A TENIR!

Barcelona,15 de març de 2019

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

PD: Un parell de lectors m’ha fet arribar que no funcionen alguns dels enllaços al web. Presento les meves disculpes. I demano ajut per resoldre-ho!

Dj. 14: David Raventós presenta DIRECTE-68! a Tarragona

Dijous, 14 de març, de 19h a 21h,

a Universitat Rovira i Virgili Campus Catalunya, Aula: 503
Avinguda Catalunya, 35, 43002 Tarragona

DIRECTES A LA INDEPENDÈNCIA

Presentació pública del partit Directe-68,

impulsat per En DAVID RAVENTÓS

NOTA: Jo (Lluís Botinas) hi faig una breu contribució aportant continguts complementaris de LA GOTA CATALANA, i porto la corresponent documentació (quaderns, llibres,…).

Et convidem a la següent conferència que farem a Tarragona
Dijous 14 de març, de 19h a 21h
Universitat Rovira i Virgili,
Campus Catalunya, Aula 503
Avinguda Catalunya, 35, 43002 Tarragona

Presentació de Directe 68,

a càrrec de David Raventós Gaset

llicenciat en dret, activista polític

i president de Directe 68.

 

Lluitem junts contra la censura

#ProuCensura

i per la independència del nostre poble.


Visca Catalunya de nou lliure!

 

Recorda que també podràs seguir-la en directe des de Ràdio Catalunya Universal www.catalunyauniversal.cat

Conferència patrocinada per:

Resistència Independentista Catalana
Directe 68
Radio Hadrian
Ràdio Catalunya Universal
Caixa per la Resistència
Joves Directes cap a la Independència.

Directe 68

info@directe68.cat

“JUICIO”-4: El concepte català d’autoritat

Convertir el “juicio del procés” en un bumerang

contra els ocupants i també contra els traïdors

 

“JUICIO”-4

El concepte català d’autoritat

 

“(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.”

Lluís M. Xirinacs en el seu acomiadament al retirar-se a morir. Barcelona, 6-8-2007

 

Els qui estem per la independència/llibertat de Catalunya respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español, hem de trobar la manera de transformar els objectius anti-catalans del “juicio al procés” i aconseguir posar-lo al servei del nostre objectiu: recuperar la llibertat. Per fer-ho, cal precisar quins són els objectius anti-catalans del “juicio”.

A “JUICIO”-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des de 1714 explicava que “(el “juicio”) està concebut per A) protegir als traïdors convertint-los en herois i que així puguin continuar traint als catalans (p. ex., portant-nos cap a la trampa mortal “referèndum pactat i vinculant, obtingut gràcies a la mediació internacional, per tal d’exercir el Dret d’Autodeterminació”); B) atemorir encara més al poble català; C) reforçar l’”Estado-Español” (encara que sigui convertint-lo en “la III República Española”); D)…”. M’agradaria rebre precisions, ampliacions, …

I també deia que la manera adequada d’actuar per aconseguir posar “el juicio” al servei de “Catalunya DE NOU lliure” és “Senzillament, dient la veritat”.

I, entre altres “coses”, dir la veritat exigeix fer un seguiment acurat de les sessions del judici i una selecció de les “millors” preguntes fetes (i, per cert, també assenyalar les preguntes no fetes) i de les “millors” respostes donades. I aclareixo que el criteri que considero més adequat per qualificar com “millor” és el d’anar a favor o en contra d’assolir la llibertat/independència de Catalunya. Però aquest criteri és justament el que considero que NO s’aplica a l’hora de seleccionar les millors cites que fan els mitjans de comunicació als que fins ara he accedit… I de nou demano ajut per compartir la selecció de “millors” cites que puguis estar fent tu.

Mentre vaig completant la selecció de cites adequades, de les respostes evasives que he escoltat dels dirigents dels dos costats (aparentment) enfrontats, m’ha anat sorgint una reflexió sobre una de les importants característiques diferencials catalanes que tenien els nostres avantpassats del Principat encara independent (ara SOM el Principat però ocupat des de fa 304 anys): la manera d’entendre l’autoritat.

En el llibret que vaig treure per la Diada del 2018, Conèixer els catalans d’abans de 1714 (agraeixo moltíssim que se’m faci arribar cites, articles, llibres,…, que permetin aprofundir com érem els catalans quan érem lliures) titulo l’apartat 14 “Concepció catalana d’autoritat”. Aquest apartat, com tots els que van del 7 fins al 33 dels 53 apartats que té, són extractes gairebé literals dels capítols del mateix nom del lluminós llibre d’En Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966) titulat L’esperit del Dret Públic Català (1932), que recomano a cegues.

Aquest apartat 14 diu:

D’acord amb la concepció que hi havia aleshores a tots els estats europeus, també al Principat el Rei, que encarna l’autoritat, és el representant de Déu.

            Però mentre a Castella això va portar a l‘absolutisme del Rey per a imposar-se i fer-se obeir cegament per tots els seus súbdits, aquí, al contrari, s’interpretà com l’obligació del Rei a assemblar-se a Déu en la recta administració de les seves facultats, principalment no sent injust. La fe, la justícia i el respecte a la veritat que el Príncep està obligat a servar, són de més alta estima que els seus drets al regne. Només pot plaure a l’autoritat allò que és possible, honest, just i vertader.

            La missió de l’autoritat no és considerada com un exercici de drets superiors sinó com un càrrec d’obligacions. L’autoritat existeix per acomplir allò que “li és llegut”, i les coses que els governats li poden demanar constitueixen les seves obligacions. El Rei ha de garantir-los les llibertats; ha d’assegurar-los un règim de justícia; ha de defensar-los la pacífica possessió de llurs béns; en resum: no pot trepitjar les prerrogatives que tenen per Dret natural i per llei. És a dir: pertoca al Rei afavorir les llibertats dels ciutadans i respectar llurs immunitats.

I abans, a l’apartat 12 titulat “Igualtat social – Immunitas plebis” explico:

Ja un dels primers Usatges recull que el Príncep, qui encarna la suprema autoritat de l’Estat, ha d’ésser escrupolós i fidel complidor dels seus deures “de guisa que tots hòmens, nobles e no nobles, Reis i prínceps, e magnats e cavallers, vilans e pagesos, mercers e mercaders, peregrins e vianants, amics e enemics, cristians e sarraïns, jueus e heretges, se pugen en ell fiar e creure”.

Així, doncs, en la concepció catalana, l’autoritat ha d’actuar de manera que es guanyi la confiança i la credibilitat de tothom: dels seus, de les diferents parts o capes o sectors o estaments del poble propi, és a dir, dels “amics”, però també s’ha de guanyar la confiança i la credibilitat… ¡dels enemics! Em sembla genial, i quelcom a recuperar i aplicar!

Pel contrari, la concepció castellana d’autoritat la resumeixo en la frase (que, si calgués, estic disposat a matissar): “¡Corto cabezas y robo mientras puedo, y cuando no puedo, huyo llevándome el tesoro!”.

I, lògicament, també eren diferents els conceptes catalans de tots els demés aspectes de la vida i de les relacions humanes: de llei, de dret, de justícia, de llibertat, d’inviolabilitats, d’honor, de responsabilitat, de professionalitat, d’economia, de pobresa, de càstig, de fiança, de possessió d’armes, de ciutadania, de comunitat, de societat,.., de TOT. Senzillament, no tenien res a veure amb els respectius conceptes castellans que des de 1714 ens han estat imposats amb l’ocupació militar i civil, i que ara “compartim” com exemple del genocidi que patim ja des d’abans de 1714.

Reaccionem i recuperem els nostres conceptes catalans!

Això ens ajudarà a viure millor… i a recuperar la llibertat!

Lluís Botinas

Barcelona, 4 de març del 2019

Dl. 4: Primera sessió (de 4) de MEDITACIÓ EN CATALÀ

Dilluns, 4 de març del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

(i també els tres dilluns 18 de març, i 8 i 22 d’abril)

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

MEDITACIÓ EN CATALÀ

 

Els quatre dilluns 4 i 18 de març i 8 i 22 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre: MEDITACIÓ EN CATALÀ (ATENCIÓ: si cal, es por fer assegut; millor portar roba còmoda) amb En JOSEP LLUÍS OLIVARES. Per a qui no conegui els beneficis de la meditació, En Josep Lluís ha preparat aquest breu text: La meditació i els seus beneficis. I avança que utilitza la tibetana Meditació SHINE, i recomana llegir aquesta carta sobre L’AMOR segons Albert Einstein.

NOTA d’En Lluís Botinas, qui n’assumeix la responsabilitat en exclusiva: una assistent bastant assídua de LA GOTA CATALANA em va comentar que no trobava a la ciutat de Barcelona cap centre on es fes meditació en llengua catalana, i això malgrat haver-ho demanat a uns quants llocs dirigits per persones catalanes que li van respondre que “no hi ha prou clients que ho demanin”. Per a mi això és un greu exemple del molt avançat que està EL GENOCIDI CATALÀ. I ho he associat a un altre aspecte recent del nostre genocidi: sota Franco, a gairebé dues generacions de catalans se’ns va obligar a aprendre a resar en castellà. Com deia Àngel Guimerà (1845-1924) “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”. I els camps més importants on robar-nos la llengua catalana és en els camps subtils de l’ànima i de l’esperit. I és també lamentable que “professionals catalans de la meditació” no facin ni una sessió en català perquè “no ho demanen un número suficient de clients!!!”. Reaccionem també aquí! I en aquesta línia, ja el passat 22 d’octubre vam fer una sessió de meditació en català amb CHE PORTAL, professora de ioga, estiraments i meditació. Però encara que la intenció és constituir un grup de persones que regularment -mensualment?- puguin/puguem meditar en català, Na Che no va poder assumir aquesta continuïtat. Ara comencem amb En Josep Lluís Olivares, i ho fem de moment amb aquestes quatre sessions quinzenals a març i abril perquè de maig a juliol farà un retir en solitari a la muntanya. BENVINGUT/DA a aquesta nova prova!

A un amic, gràcies a que ens hem reconnectat

Benvolgut,

Segons el meu llistat,

deuries estar rebent les meves LA GOTA CATALANA des del 19/2/2014

i no em consta que t’hagis donat de baixa.

Mira, si us plau, si et van directament a Spam o a Brossa,

fet que passa més sovint del que em creia.

Ara et torno a posar al llistat de LGC com a “Nou contacte”…

 

Però veient que escrius

(…) m’he sentit honorat de que Catalunya tingui els polítics que ara s’està jutjant, ja que són homes nobles, intel·ligents i fidels a Catalunya.”,

entenc que hem seguit camins molt diferents…

Per tractar-ho

(si vols fer-ho;

a mi m’agradaria que sí),

llegeix, si us plau, aquest llibret de butxaca

que vaig treure pel darrer 11 de setembre:

Conèixer els catalans d’abans de 1714-3a edició

Tens o saps

de llibres o articles o texts o discursos

escrits o dits

*per aquests “(…) homes nobles, intel·ligents i fidels a Catalunya”

*o per terceres persones o grups o partits independentistes-processistes

amb aquest contingut

o amb continguts semblants?

 

I et faig algunes preguntes:

—em pots mencionar algun d’aquests “(…) homes nobles, intel·ligents i fidels a Catalunya”

que es reclami de Xirinacs i de la seva obra “político/socio/vital” mestre i única

Xirinacs-“La_traïció dels_líders”-els 3 volums sencers-923pg

Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12p

o que faci quelcom que pugui sintonitzar amb el que va escriure en el seu acomiadament

Xirinacs-070806-Declaració de llibertat per decisió de morir-1p?

 

—saps que el referèndum a Escòcia  dels 2014 es va perdre per tupinada?

Resulta que el 70% REAL de SÍ

va ser convertit en un 54,5% OFICIAL de NO

Tupinada al referèndum d’Escòcia-140926-22pg

 

—per què el poble català no sap l’autèntica Història de Catalunya i la Nació Catalana

que estan traient a la llum des de fa uns 30 anys

grups d’investigadors independents

com INH, CCH, CEC, Histocat, Vaca cega, ARHLC, Memorial 1714, Marcel Mañé (e.p.d.),…

que no reben cap tipus de suport econòmic

d’aquests “(…) homes nobles, intel·ligents i fidels a Catalunya”

ni de les conselleries i altres organismes de la Generalitat

ni dels partits o entitats socials que dirigeixen o com a mínim influeixen?

Sabies d’aquests grups d’investigadors independents?

 

—coneixes “el partit polític sense polítics que declararà la independentista”

que ara complirà un any de legalització

anomenat “Directe-68“,

que ja ha fet presentacions públiques

(cronològicament)

a Vilafranca de Penedès, S. Feliu de Llobregat, El Vendrell, Granollers, Lleida, Terrassa, Girona i Begur,

i aquest dijous proper, 28 de febrer, es presentarà a Tàrrega?

I coneixes al seu fundador i president, En David Raventós?

—…

—i m’agradaria fer-te moltes preguntes més!!!

 

Parlem cara a cara i amb temps?

 

Amb-braços

Lluís

Barcelona, 24 de febrer del 2019

“JUICIO”-3:  Com el 27-O ens van trair TOTS?

“JUICIO” – 3

Forn: “La DUI no es va votar, només es va llegir”

 

 Com el 27-O ens van trair TOTS?

 

El judici en marxa confirma que TOTS (excepcions, si us plau!!! Poso només aquí aquesta petició de noms i cognoms, petició que cal llegir amb moltíssims signes d’admiració, per no repetir-la cada cop que escric ‘TOTS’, però que se l’ha de considerar implícitament escrita) els nostres actuals dirigents processistes (polítics i no polítics) ens van trair. I quan l’objecte de la traïció és la independència/llibertat de Catalunya, aquesta traïció és la pitjor traïció possible atès que afecte a tot el poble català, que ja portem 304 anys sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español, i patint un genocidi des de molt abans. I una conseqüència d’aquesta traïció es que cada dia més de cent catalans que desitjaven veure i viure la llibertat, continuen morint presos… com de 1714 ençà hem nascut i mort presos les darreres 12 generacions de catalans. I ara tenim la possibilitat de recuperar la llibertat i així viure lliures fins a morir lliures, com ho van fer 30 generacions de catalans fins 1714. Però els nostres dirigents traïdors han impedit diverses vegades la independència/llibertat de Catalunya. La darrera, el 27-O del 2017.

El judici, per si sol i en si mateix, demostra, de manera contundent, la traïció que hem patit perquè aquest “juicio” senzillament NO s’estaria en absolut realitzant si el 27-O els ara jutjats (i els “exiliats” i altres) haguessin proclamat la independència com van prometre que farien … i com, complementant-se en l’engany, encara diuen els capitostos de Madrid i els subcapitostos de Barcelona que van fer. En efecte, “el Tribunal-Supremo-de-lo-que-hubiese-quedado-del-Reino-de-España” no podria pas estar ara jutjant als dirigents d’un altre Estat Europeu diferent i independent, com des del 27-O del 2017 seria la veïna “República Catalana”.

Pels seus negatius resultats, queda clar que a la sessió plenària del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017, TOTS els 72 diputats escollits en “les candidatures independentistes” (62 diputats de la llista de JuntsxSí -formada per CDC, ERC, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres- i 10 de les CUP) ens van trair. Com? Fent-nos veure i creure a tots els catalans que proclamaven la República Catalana però no fent-ho realment. I fent-ho veure i creure igualment a tots els no-catalans, ja que també els no-catalans estan enganyats. Els no-catalans estan enganyats però no traïts, com traïts sí estem en el nostre cas, i per aquest motiu les conseqüències de l’engany són totalment diferents pels no-catalans que pels catalans.

Imaginar, planificar, organitzar i executar una ensarronada/traïció d’abast tan enorme (enganyar a tots els pobles: el català en primer lloc i a tots els pobles no-catalans, començant pel castellà i pel “estadoespañol”, a continuació) exigeix una preparació de TOTS immensa i detallada que culmini en una escenificació de TOTS capaç d’enredar a (gairebé) tothom.

I reconec que encara no tinc del tot clar com van fer aquest engany/traïció d’abast mundial. Ajut per acabar-ho de precisar! (I encara més ajut després per explicar-ho de mil maneres diferents i pedagògiques. I per trencar la terrible censura processista. Només aleshores podran entendre-ho tots els catalans -i també tots els no-catalans-, i podrem revertir la marxa que imposen els actuals dirigents traïdors cap a perpetuar el nostre sotmetiment a Madrid/Castilla/Estado-Español, i a culminar el subsegüent genocidi català).

A partir de consideracions sobre tot històrico-jurídiques formulades en nombrosos articles del meu blog LA GOTA CATALANA i concentrades en el llibret Conèixer els catalans d’abans de 1714 (3a edició; es pot baixar gratuïtament), fa gairebé un any que em vaig preguntar Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans? Ja aleshores arribava a la concussió que TOTS els actuals dirigents processistes actuen en contra nostre atès que proposen (bé, que proposaven aleshores; ara, ni això) “Una nova Constitució per una nova República Catalana, nou Estat d’Europa”: tot nou! Per tant, els “nostres dirigents catalans” també, com Madrid, ignoren/neguen els nostres més de mil anys d’Història. És més: TOTS censuren els grups d’investigadors independents –INH, CCH, CEC, Histocat, Vaca cega, ARHLC, Memorial 1714, Marcel Mañé (e.p.d.),…- que des de fa uns trenta anys estan recuperant la nostra AUTÈNTICA Història, i, en conseqüència, TOTS recolzen la falsa Història espoliada/fabricada per Madrid, que és la que continuen explicant -això sí, ara amb la possibilitat de fer-ho en llengua catalana però amb un contingut igualment anticatalà- a les aules catalanes TOTS els actuals catedràtics i professors catalans d’Història castellana.

Afegint-t’hi les seves conductes polítiques, quatre mesos més tard ja vaig establir Com avaluar els dirigents independentistes? L’ampliació de criteris encara reforçava més la mateixa conclusió: TOTS, al marge del que puguin dir verbalment, en realitat actuen permanentment en contra de recuperar la llibertat del poble català arrabassada fa 304 anys… fet que segur coneixen… però que sistemàticament callen.

A més,

—la lectura de La_traïció dels_líders” de Xirinacs (3 volums, 923p) (per fer-se’n una bona idea: Conclusions dels 3 volums-12p),

—que m’arribés fa tres mesos l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017, un document cabdal censurat per TOTS els processistes,

—comprendre com a (dur) regal de Reis d’Orient Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?,

—…

em va fer arribar a la dolorosa conclusió que TOTS els nostres dirigents estan al servei de Madrid des dels anys setanta, des de la traïció dels líders de tots els líders catalans que van contribuir a que cristal·litzés l’anomenada “Transición”.

En conseqüència i resum: TOTS els nostres dirigents ens estan traint, i per això CAP NI UN es reclama de Xirinacs. Primer, des del 1977, actuant com a dirigents catalans autonomistes, escollits mitjançant eleccions des del 1978. I des del 2010, comportant-se com dirigents catalans autonomistes-reciclats-en-independentistes i, verdaderament, en processistes, atès que en realitat el procés es fabrica el 2010 per destruir el nou aixecament el 2009 del poble català per la llibertat.

Per això el que fa setmanes demano són arguments que em convencin de No anomenar-los “Traïdors!”. I també demano des de fa mesos excepcions (“El cent per cent no pot ser!”, em diuen alguns amics) a aquesta lamentable regla. I la veritat és que no m’arriben ni arguments ni noms.

Vist racionalment i freda, no trobo que hi hagi arguments per defensar la conducta anti-catalana de TOTS els dirigents catalans processistes.

Matís: TOTS els dirigents ara vius, ja que va haver-hi una única excepció parcial estranyament desapareguda: Na Muriel Casals. Encara que Na Muriel també havia entrat en la dinàmica processista i n’era una de les principals veus i, sens dubte, la seva cara més amable i somrient, ella volia mantenir el “full de ruta” aprovat a les eleccions plebiscitàries del 27-S del 2015. Aquest full de ruta conjunt entre JxSí i CUP marcava que en un màxim de 18 mesos: 1) el Parlament escollit el 27-S faria la Declaració Unilateral d’Independència; 2) començaria el Procés Constituent fins redactar la Constitució Catalana; 3) es celebraria un referèndum per ratificar la nova Constitució. És a dir, NO hi havia CAP referèndum ANTERIOR a la proclamació de la independència (com s’inventa després de la “mort a l’hospital per atropelladament per bicicleta dues setmanes abans” de Na Muriel, i que finalment va ser programat per l’1-O del 2017), SINÓ un referèndum POSTERIOR amb l’objectiu d’aprovar la nova Constitució de la República Catalana.

Full de ruta pel 27-S del 2015

Na Muriel Casals, que en el Parlament havia estat escollida precisament Presidenta de la Comissió del Procés Constituent, afirma que s’ha de mantenir el full de ruta en una entrevista de 7:56 minuts que el programa “Acció política” emet per TV3 el 29 de gener del 2016. Al dia següent és atropellada per una bicicleta sense que es fessin públiques ni tan sols les sigles del nom del ciclista, i és traslladada a l’Hospital Clínic, on hi mort la matinada del 14 de febrer quan jo -i suposo que moltes més persones- confiava en escoltar la notícia de que en sortia recuperada. En David Raventós dedica des del minut 30:29 al 37:44 del seu programa número 86 a ‘Radio Hadrian’ a explicar diversos punts contradictoris o foscos d’aquest lamentable fet, i acaba anunciant que la Justícia de la Catalunya de nou Independent n’obrirà una investigació criminal.

Deia que “Vist racionalment i freda, no trobo que hi hagi arguments per defensar la conducta anti-catalana de TOTS els dirigents catalans processistes”, i hi afegeixo “vius”.

Però sí hi ha potents lligams sentimentals que dificulten -i molt!- arribar a la conclusió inevitable des d’un punt de vista fred, racional: “TOTS els dirigents processistes vius són traïdors”, ja que molts catalans encara consideren que aquests traïdors són els nostres representants no només legals (en la legalitat estadoespañola) sinó legítims (legitimitat que només atorga situar-se en el Punt de Vista Català), i que encara creuen que defensen els interessos del poble català.

I, lògicament, aquests sentiments són intencionadament reforçats per Madrid/Castilla/Estado-Español:

—citant-los a Madrid, on, per cert, els traïdors hi van pel seus propis peus a fi de fer-se protegir deixant-se tancar a la presó amb unes acusacions falses, mal argumentades i pitjor provades,

—aplicant-los una llarga presó preventiva que no té cap justificació jurídica,

—fent-los ara un judici on, entre hores d’interrogatoris on rebaten les -intencionadament?- mal formulades preguntes dels acusadors amb el que queden enfortits davant dels catalans, resulten diluïts els instants on treuen i mig expliquen l’argument defensiu que es van estar preparant aleshores, amb total previsió i premeditació: que el 27-O del 2017 no van fer cap DUI ni proclamar cap “República Catalana”, i que només es va formular una simple declaració política d’intencions,

—mantenint l’amenaça de molts anys de presó per uns “delictes” que en realitat no han comés,

—….

El que seria coherent amb el que de manera perfectament coordinada entre sí realment han fet tots els dirigents vius del “procés” fabricat el 2010, quedaria clarament expressat en una escena que SEGUR QUE NO es produirà: que amb una parafernàlia molt més gran que la dels discursos de Nadal, aparegués el “Rey Felipe VI” amb un “Mensaje a todos los españoles” d’aquest estil:

Como máximo representante del Estado Español, quiero agradecer encarecidamente a todos y cada uno de los dirigentes del ‘procés’ en todos los ámbitos (político, jurídico, universitario, periodístico, cultural, etc.), y en particular a los M. H. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell y a todos los que ejercen su abnegada misión en las duras condiciones de prisión o de exilio, sus enormes servicios al Reino de España puesto que, gracias a haber impedido en varias ocasiones desde el año 2009 la independencia de Cataluña, su tortuosa actuación ha sido decisiva para conseguir preservar la unidad de nuestra queridísima Patria común.

            Y así como mi amado padre el Rey Juan Carlos I pudo agradecer sus servicios al M. H. P. Josep Tarradellas creando el 24 de julio de 1986 el título nobiliario español ‘Marquesado de Tarradellas’ y concediéndoselo, según el Real Decreto 1518/1986 de 24 de julio (B.O.E. , 25 de julio 1986), por «la labor política realizada durante un importante período de la actual historia de España por don Josep Tarradellas Joan; la prudencia, espíritu de colaboración y patriotismo puestos de manifiesto y su participación activa en el proceso de la transición política y el interés y acierto con el que fomentó, dentro de la Indisoluble unidad de la Nación española, proclamada en la Constitución, la autonomía, la cultura, las tradiciones e instituciones de Cataluña y sus relaciones con todos los pueblos de España, son méritos que han contribuido de manera destacada a la reconciliación de todos los españoles bajo la Corona, por lo que, queriendo demostrarle Mi Real aprecio…», pueden todos estos Mis fieles servidores estar seguros que el glorioso Estado Español encontrará la manera adecuada de agradecerles como merecen sus respectivos servicios.

            Y quiero hacer constar que Nós lamentamos profundamente que las condiciones políticas y sociales imperantes tanto en Nuestra amada Cataluña como en el resto del Reino de España impidan, por lo menos durante un cierto tiempo, adoptar la forma de concesión de respectivos títulos nobiliarios, como en poco más de un lustro sí pudo hacer Mi Ilustre Antecesor. Pero confío plenamente en que su fiel actuación, que prosigue incansablemente desde la cárcel, el exilio o dirigiendo ahora la Generalidad de Cataluña, parte integral e integrante de España, conseguirá que la concordia, la paz y la convivencia retornen pronto a Nuestra tan amada tierra catalana”.

 

Fa una setmana, a Judici-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des de 1714, proposava: “Ara és hora que els que volem la independència/llibertat de Catalunya actuem de manera adequada per tal d’aconseguir que aquest “Judici per a la història” com el designen els principals mitjans de comunicació processistes, es torni en contra tant de Madrid/Castilla/Estado-Español com de l’actual establishment autonomista/processista anti-català (no només polític). I quina és la manera adequada d’actuar per assolir aquests objectius? Senzillament, dient la veritat.”.

Aquest article és un esforç en aquesta línia de dir la veritat.

I cal fer circular, amb comentaris des del Punt de Vista Català, que cal recuperar, les respostes que, amb l’assessorament de les seves respectives defenses, donen i donaran els-traïdors-convertits-en-herois-a-les-presons. Aquesta part de “dir la veritat” pot fer obrir els ulls a la majoria de catalans encara enganyats pel procés. Aquí em limito a explicitar la frase d’En Joaquim Forn que encapçala aquest text: “La DUI no es va votar, només es va llegir”. Però, aleshores… ¿què van votar?

En un proper article detallaré al màxim que sigui capaç de fer, l’explicació de l’espectacular traïció escenificada per TOTS a la sessió plenària del Parlament de Catalunya del 27-O que havia de proclamar la nostra independència. Ajut per fer-ho amb el màxim de rigor possible!

Alguns elements a incloure:

— els 26:07 de la sessió plenària del 171027: El Parlament declara la independència de Catalunya amb 70 vots a favor i 2 abstencions ?

— els 4:24 emesos el 190217 per TV3: La declaració d’independència va ser efectiva?

— els 1:55 amb les respostes de Forn el 190214 a les preguntes del seu advocat defensor Sr. Melero: https://youtu.be/4YtG-rIcST4

Més elements, si us plau!

Lluís Botinas                          Barcelona, 21 de febrer del 2019                   https://lagotacatalana.cat