Dl. 22: “Corrupció? Que se l’emportin els que la van portar!”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

 *** Dilluns, 22 de maig, 19,30 h.      Trobada-compartir.       Activitat gratuïta.

 Cicle

QUÈ FER AVUI?

“Corrupción catalana” ?

 Fem que,

quan ara se’n vagin els ocupants que el 1714

van portar la corrupció social castellana,

junt amb les seves forces d’ocupació (militars i civils)

i el seu “derecho castellano/estadoespañol”,

S’EMPORTIN LA SEVA CORRUPCIÓ

I TAMBÉ TOTS ELS CORRUPTES CATALANS,

JA QUE NOMÉS SÓN

UNS SIMPLES DEIXEBLES SEUS.

Lògicament, Madrid/Castilla/Estado-Español utilitzen els casos Pujol (“Español del Año” el 1985 segons el diari ABC, i fidel col·laborador dels Gobiernos Estadoespañoles durant més de dues dècades), Millet-Palau (finançador d’Aznar), etc., contra el poble català.

El que ja no és tan lògic és que els actuals “líders catalans” –per ignorància? per covardia? per complicitat?-:

  1. A) callin que aquí no hi havia corrupció social abans de 1714 perquè els càrrecs s’escollien per INSACULACIÓ, i que van ser les tropes invasores les que van imposar la corrupció castellana: càrrecs vitalicis anomenats pel “Rey” bé “a dedo”, bé posant-los “a subasta al mejor postor”.
  2. B) no expliquin que al situar-nos en la continuïtat dels nostres més de mil anys d’Història, recuperarem la llibertat i sintonitzarem amb l’esperit de llibertat i de respecte que caracteritzava al nostre poble.
  3. C) …

Jo, LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA, faré la introducció, s’obrirà un torn de contribucions i a continuació començarà l’intercanvi i arribarem fins a on arribem!!!

Estem presos i volem tornar a ser lliures

Som un Estat ocupat i volem recuperar la llibertat.

Si ho reconeixem, TOT CANVIARÀ RÀPIDAMENT.

Nosaltres som (intencionadament, NO dic “nosaltres érem” o “nosaltres vam ser” SINÓ que dic “nosaltres som”) el primer Estat Europeu Constitucional: el Principat de Catalunya, pal de paller de tota la Nació Catalana i dels seus virregnats (del Mediterrani i d’Amèrica) i dels seus Consolats de Mar (arreu del món).

Aquest poderós primer Estat Europeu Constitucional va ser independent fins el 10 de setembre de 1714, està ocupat des de l’11 de setembre de 1714, va ser re-ocupat el 26 de gener de 1939 (les tropes franquistes ho tenien clar: s’anomenaven “Ejército de Liberación” a l’“Estado Español” però “Ejército de Ocupación” a Catalunya. I els catalans d’aleshores també ho tenien clar: anomenaven “Guerra d’Espanya” la guerra que ara, utilitzant la terminologia dels vencedors, inconscientment gairebé tothom en diu “Guerra Civil”), i actualment continua ocupat.

Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res de res.

Del que es tracta, doncs, és d’aconseguir que l’ocupant castellano/estadoespañol se’n vagi.

Aleshores automàticament nosaltres tornarem a ser l’Estat Europeu Constitucional independent Principat de Catalunya, posseïdors del nostre Dret Català, de les nostres Constitucions Catalanes (pioneres en el món) i de la resta dels nostres Drets Històrics (a precisar). I així RECUPERAREM LA NOSTRE LLIBERTAT, podrem RECONSTRUIR LA NACIÓ i impedir EL GENOCIDI que patim des d’abans de 1714.

És clar que la primera condició per aconseguir que l’ocupant castellano/estadoespañol se’n vagi –la condició sine qua non– és que nosaltres ens atrevim a reconèixer obertament que els ocupants ens tenen presos i que ens estan genocidant. De fet, de 1714 ençà no es pot parlar de poble català, ja que un poble que no és lliure, no és poble. I menys es pot parlar “de justícia o d’ensenyament o d’economia o de res català”, ja que només hi ha “justícia i ensenyament i economia estadoespañolas aplicades en territori català”.

I hem de tenir clar que si nosaltres no diem que estem presos i que ens estan genocidant, i que recuperar ara la llibertat no és una qüestió política sinó VITAL (que, és clar, té aspectes polítics i té conseqüències econòmiques, però que és moltíssim més que política i que economia) ningú no ho dirà per nosaltres.

Considero que aquest és el QUÈ, el contingut clau que cal posar en el centre dels nostres escrits, de les nostres accions i de les nostres mobilitzacions. I aquest QUÈ generarà els necessaris COM, QUAN, QUI, ON, QUANT,…, adequats.

Avaluo que això es pot aconseguir en poc temps ja que considero (aquesta és la meva convicció!!!) que la gran majoria de persones que es consideren catalanes –siguin de naixement, siguin nouvingudes de fa moltes dècades o de fa poc temps- SENTEN que estem presos i que ens genociden, però no ho SABEN perquè ningú no ho diu públicament. Aquest SENTIR explica l’esclatant èxit multitudinari de les grans mobilitzacions populars, i aquest NO-SABER explica l’apatia entre mobilitzacions.

Però si s’expliqués obertament la nostra lamentable situació, en poques setmanes hi hauria un pas col·lectiu del subconscient al conscient i, per tant, a la voluntat de RECUPERAR LA LLIBERTAT DE SEGUIDA, i a la acció PER ACONSEGUIR-HO RÀPIDAMENT.

Per concloure: Senzillament es tracta d’afirmar-nos en la nostra continuïtat de més de mil anys.  S’està dient que “TOT DEPÈN DE NOSALTRES!”. I és cert ja que NINGÚ MÉS pot donar a conèixer al món que estem presos de Madrid/Castilla/Estado-Español (i cada dia podríem mostrar-ne al món dotzenes de proves claríssimes si ens traiem la bena estadoespañola que portem posada als ulls!!!) i que ara volem recuperar la llibertat i reconstruir la nació, i així impedir el genocidi que patim des d’abans de 1714. Però nosaltres ho callem i ho amaguem. PER ARA!!!!!

Barcelona, 20/5/17           Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

 

Dl. 15: “Bastir un pal de paller?”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

*** Dilluns, 15 de maig, 19,30 h.      Trobada-compartir.       Activitat gratuïta.

 Cicle

QUÈ FER AVUI?

BASTIR UN PAL DE PALLER?

*per Recuperar la Llibertat i Reconstruir la Nació Catalana,

*i per així acabar amb el Genocidi que patim des d’abans de 1714

La situació canviaria ràpidament i qualitativa si els catalans ens atrevíssim a reconèixer la veritat de la nostra situació: que estem sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español des de 1714 (i de nou des de 1939), i que ens estan genocidant des d’abans de 1714. I encara canviaria més si, en conseqüència, PROCLAMÉSSIM CLARAMENT A TOT ARREU que el que ara de nou volem és RECUPERAR LA LLIBERTAT I RECONSTRUIR LA NACIÓ justament per impedir aquest nostre genocidi.

Això, que seria evident per un castellà que de sobte visqués 12 hores com vivim els catalans, a nosaltres ens resulta difícil de fer-nos-en conscients perquè fa 302 anys que estem sent repressaliats (“La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”) i, complementàriament, formats pels ocupants en tant que ocupats (“La marca del dominat és adoptar la visió del dominador”). Conseqüència: després de més de tres segles, els barrots de la presó ja formen part del mobiliari de la casa i gairebé ningú se n’adona.

Per trencar aquesta situació, i afegit a continguts que he anat abordant en escrits i en activitats anteriors, proposo:

***fer dos “exercicis”:

—Superar el contingut del mot “Independència” pel contingut molt més potent de “Recuperar la llibertat” (que inclou el significat d’”Independència” ja que per tornar a ser lliures, lògicament hem de deixar de ser dependents i passar a ser independents). Si canvies cada cop “Ser independents” per “Tornar a ser lliures” en les teves converses/discussions (o quan n’escoltis o en vegis una), veuràs que els que estan en contra de la nostra independència o bé callen o bé es posen a cridar i se’n van perquè no s’atreveixen a afirmar obertament que estan en contra de la nostra llibertat. Com a conseqüència, per primera vegada el diumenge 30, a la Fira de la Terra, vaig “acomiadar” primer a tres dones i després a un home quan se’n anaven amb un “Formeu part de les tropes civils d’ocupació!!!”.

—Col·locar l’adjectiu corresponen en cada moment. També tot canvia. Aquí i ara, no hi ha “dret” o “constitució” o “justícia” o “ordre” o “universitat” o “economia” o el que sigui sense cap adjectiu, sinó que actualment hi ha “dret castellà (convertit en “derecho espanyol” o, millor encara, en “derecho estado-español”) o “constitució espanyola” o “justícia o ordre o universitat o economia estadoespañolas aplicades per la força –qui no obeeix o qui protesta o qui s’hi oposa, és marginat i repressaliat- en territori català”. Però nosaltres tenim el nostre Dret català i l’hem de recuperar. I les nostres Constitucions, les primeres del món, que són vigents i proposo aplicar-les. I actualment no existeix “Catalunya” sinó “Catalunya ocupada”, ni “catalans” sinó “catalans sotmesos”, etc.

***i fer un reagrupament de persones disposades

—a deixar de queixar-se dels que manen allà, del “Què dolents que són els de Madrid!” (quan el que fan és complir la seva OBLIGACIÓ: mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos TOT fins a genocidar-nos),

—a deixar de queixar-se dels que manen aquí, de que els de Barcelona no fan el ens agradaria que fessin (però que no volen o no poden fer, sigui per ignorància, per por, per comoditat, per complicitat o per la raó que sigui)

—i a assumir personalment la responsabilitat

******d’aprofundir el QUÈ que he/s’ha anat elaborant entorn a LA GOTA CATALANA

******i de començar a concretar els COMS adequats.

Jo, LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA faré la introducció, s’obrirà un torn de contribucions i a continuació començarà l’intercanvi i arribarem fins a on arribem!!!

Dt. 16: “Mossos d’Esquadra”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

*** Dimarts, 16 de maig, 19,30 h.     DVD-Fòrum.       Activitat gratuïta.

Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

 

MOSSOS D’ESQUADRA:

història i present

El passat 11 d’abril vam passar la primera part del documental MOSSOS D’ESQUADRA.CAT, d’En Ignasi P. Ferré, on s’explica la seva història des 1640 fins ara. El dimarts 16 de maig s’explicarà com estan estructurats i com funcionen actualment.

Però tornarem a passar el començament de la primera part ja que -en contra de la versió oficial dominant de l’origen botifler dels Mossos d’Esquadra després del 1714 constituïts per tal de reprimir justament la resistència als Borbons- mostra que cal situar l’origen dels Mossos d’Esquadra en el 1640, quan Pau Claris, 94è. President electe per insaculació de la Generalitat de Catalunya, decideix muntar un cos d’exèrcit català d’elit, magníficament armat i el de major potència de foc en el seu temps, davant de la nova amenaça de les tropes castellanes, que avançaven sobre el Principat després d’haver ja ocupat Aragó i València. També explica quins durs criteris s’utilitzaven per seleccionar els guerrers de cara a assegurar la seva capacitat i eficàcia; els noms utilitzats tan oficialment com popularment per a designar-los; el molt complet armament que portaven i que era el millor de l’època, fabricat íntegrament a Catalunya, que n’exportava a diversos països; les victòries aconseguides i com això va fer que el model fos copiat per altres potències; etc.

Vist breument aquest important aspecte de la primera part (que obre la interessant pregunta de per què es manté la botiflera versió oficial), passarem a veure sencera la segona part, on s’explica com estan organitzats en l’actualitat.

Hi haurà debat amb el seu director, IGNASI P. FERRÉ I SERRA, que ha fet set llargmetratges i onze documentals, amb varis premis i mencions.

“Borbons contra Catalunya”

Dilluns 8 de maig, de 19 a 21 h., i en presència d’unes 170 persones, s’ha celebrat al Casino de l’Aliança del Poblenou el Debat organitzat per Associació Cultural VIBRANT sobre:

BORBONS CONTRA CATALUNYA:

MEMORIAL DE GREUGES

Aquesta va ser la invitació de Vibrant:

Entrada lliure a un debat lliure on es qüestionaran les relacions complicades entre Catalunya i la nissaga borbònica, històricament imposada per la força de les armes i la violació d’alguns tractats internacionals. Borbó, rera Borbó haurien pogut basar el seu poder sobre el sotmetiment de Catalunya?… En Santi Espot seria un dels exemples més recents d’aquesta repressió en ple segle XXI?…

Els ponents que participaran a l’acte són representants polítics de primer nivell i coneixedors en primera persona de l’ impunitat de la monarquia: Joan Tardà d’ERC, Jordi Turull del PdeCat, Mireia Boya de la CUP, Antoni Castellà de Demòcrates de Catalunya i Santiago Espot de Catalunya Acció. Moderarà el periodista Salvador Cot, director del Mon.Cat

De ben segur, que aquest debat de tanta actualitat no deixarà indiferent a ningú. Recordeu: Casino l’Aliança del Poblenou, Rambla del Poblenou, 42 de Barcelona. A les 19:00h amb una durada aproximada de dues hores. ENTRADA LLIURE

Dt. 9: “Shakespeare i Cervantes eren la mateixa persona de Xixona, Alacant”

Dimarts, 9 de maig, 19,30 h..     Conferència.       Activitat gratuïta.

 Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

 Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA.

SHAKESPEARE ÉS CERVANTES.

66 raons.

(continuació de la conferència del 21 de març)

En Wiliam Shakespeare de Stratford i En Miguel de Cervantes d’Alcalá de Henares, van ser dos homes de palla, triats per encobrir al veritable escriptor, que no era altra que Joan Miquel Servent, de Xixona, Alacant.

El 21 de març, En Miquel Izquierdo va exposar i documentar unes quantes de les 66 raons que l’han fet arribar a aquesta conclusió, algunes tan llamineres com les catalanades d’En Shakespeare o els seus lligams amb la nostra terra. En particular, va demostrar que solament Shakespeare va poder ser Cervantes, i solament Cervantes va poder ser Shakespeare.

El dimarts 8, després de fer un resum del que ja va explicar, es centrarà en exposar les nombroses raons que el porten a afirmar que l’escriptor real de les obres tan d’En Cervantes com d’En Shakespeare va ser aquell membre la poderosa família alacantina Servent, de Xixona.

Per anar-se situant, aconsella veure la conferència que va donar a Bellaterra: https://www.youtube.com/watch?v=ZO69GED_4qc.

Per MIQUEL IZQUIERDO I PERAN, autor del llibre SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. Joan Miquel Sirvent, l’escriptor emmascarat. (Llibres de l’Índex, 2016)