Dl., 3: “Projecte de Constitució per la República Catalana”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 3 d’abril, 19,30h.    Presentació-Debat.    Activitat gratuïta.

 Cicle

QUÈ FER AVUI?

Presentació del Projecte elaborat per CONSTITUÏM

de Constitució per la República Catalana.

EL DEBAT DE LES IDEES:

UNA PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ

COM A EINA DE REFLEXIÓ”.

La proposta de Constituïm és fruit del treball desinteressat de 17 persones  que durant 15 mesos vàrem refondre tres textos previs amb les més de 3.500 aportacions fetes per la ciutadania a través d’internet i, finalment, comparant el resultat amb 45 textos constitucionals d’arreu del món.  Des que l’11 de maig del 2016 vàrem presentar a la Presidenta del nostre Parlament, M.H. Sra Carme Forcadell, el text, que és a la disposició de tothom al nostre web constituim.cat, l’hem posat al debat públic, tant a nivell nacional a través de debats per tot el territori, com internacional en el que hem anomenat “El debat de les idees”.  El nostre text no pretén ser la Constitució de la República, sinó una eina de debat i reflexió per tal d’estimular l’aportació opinions i propostes, favorables o no, tant les procedents de la ciutadania com les d’experts sectorials o en ciència política, nacionals o estrangers, que ens hem compromès a portar de nou al Parlament, seu de la voluntat nacional i popular de Catalunya.

Per JOAN FONOLLOSA, un dels 17 components de CONSTITUÏM. Enginyer industrial, especialitzat en Organització, actualment retirat després d’una llarga trajectòria professional com a consultor d’empreses i professor de la UPC i la UAB.  Políticament, té una llarga trajectòria com a  activista per a independència, ha militat a ERC (1984-89) i a CDC (1992-2008), havent estat conseller nacional i membre del Comitè Executiu en ambdós partits. Autor del llibre ESPANYA EXPLICADA ALS CATALANS.

Dt., 4: “La Tradició Guerrera: MIR DE TOST”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 4 d’abril, 19,30h.    Conferència.     Activitat gratuïta.

Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA.

LA TRADICIÓ GUERRERA:

ARNAU MIR DE TOST (1000?-1072).

El català més influent del segle XI?

Origen i evolució de com i perquè neix la tradició guerrera catalana, la seva temporalitat i la vinculació amb el món dels símbols i els mites. Serà aquesta simbologia solar la forja d´una identitat col·lectiva única. La història de les nostres essències medievals es un fil daurat que lliga amb un món primordial. Aquest pensament que mai no ha mort, la recuperació del poder dels símbols i de la via espiritual pot enfortir l’independentisme i l´actual revolució dels somriures per aconseguir la recuperació de la llibertat .

BIBLIOGRAFIA: *PHILIPPE ARAGUAS, “Les chateaux d´Arnau Mir de Tost” a Actes du 106e Congrès des Socieetés Savantes, París, 1981. *PAUL HALPHANDÉRY, La chrétienté et l´idée de croisade, 2 vols., París, 1954-59. *PERE BALAÑÀ, L´islam a Catalunya (segles VIII-XII), Barcelona, 1997. *PIERRE BONNASSIE, Catalunya mil anys enrere, Barcelona, 1981. *PHILIPPE CONTAMINE, La guerra en la Edad Media, Barcelona, 1984. *FRANCESC FITÉ, Reculls d´història de la vall d´Àger, Àger, 1985; “Arnau Mir de Tost i els vescomtes d´Àger” a Catalunya romànica, vol. XVII, Barcelona, 1994; Arnau Mir de Tost: un senyor de frontera al segle XI, Lleida, 2010. *M. COLL I ALENTORN, “La llegenda d´Otger Cataló i els Nou Barons” a Estudis romànics, nº 1, Barcelona, 1947-48. *G. DUMÉZIL, El destino del guerrero, Madrid, 1971. *JOSEP LLADONOSA, Arnau Mir de Tost, Barcelona, 1974. *Etc.

Per JAUME GARCIA, Historiador i professor.  

Dt., 28: “MÉS, SOBRE LA SUPOSADA IRONIA CATALANA”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 28 de març, 19,30h.   Activitat gratuïta.

 Cicle

SÍ, ELS CATALANS SOM DIFERENTS.

I VOLEM CONTINUAR SENT-HO. LLIBERTAT!!!

MÉS,

SOBRE LA SUPOSADA IRONIA CATALANA.

Pautes per comprendre l´estat de postració

en que queden els col·lectius humans colonitzats.

Conferència/col·loqui a càrrec de FRANK DUBÉ

Estudi psicològic autocrític, per ajudar a regenerar l´autèntic caràcter del poble català i portar-lo a la situació de MORAL DE VICTÒRIA que necessita. De poc serveix la llibertat, si no alliberem al  català de la imatge pusil·lànime i poruga d´aquell que porta més de 300 anys sense manar i ha estat vexat, escarnit, insultat i espoliat a cor que vols. El desconcert actual és comprensible, i la por en un poble apallissat també.

Però hem d´admetre primer de tot que som uns ESCLAUS amb cadenes; molts amb cadenes de ferro i UNS QUANTS  amb cadenes d´or, però… CADENES!

És urgent una cura Psicològica per retornar el català al seu estat de NORMALITAT, a l’ensems que cal preparar immediatament 3.000 dirigents amb CARÀCTER per dirigir la logística d´enfrontament amb gent que sabem TAN UFANA I TANT SUPERBA fins assolir la llibertat de Catalunya.

Per FRANK DUBÉ. Títol de Professor de Teoria i Solfeig del Conservatori Superior de Música del Liceu, i President de la seva Associació d´Alumnes i Ex-alumnes. Diploma de Psicoestètica per la Universitat Ramon Llull. President de l´Associació d´Estudis Espinaltians. Conferenciant i Showman.

4 notes: Corrupció? Escòcia? Comissió de Venècia? Catalunya del Nord!!!

*DAVANT DEL TSUNAMI MEDIÀTIC “CORRUPCIÓ CATALANA” UTILITZAT CONTRA QUE CATALUNYA RECUPERI LA LLIBERTAT:

1) recordar-les que la corrupció social la va portar “el Reino de Castilla” el 1714. Abans, a la Nació Catalana hi havia poca corrupció individual (ja que el clima de llibertat i de respecte la dificultava) i NO hi havia gens de corrupció social (ja que l’elecció de càrrecs pel mètode anomenat “insaculació” n’era un preventiu pràcticament absolut),

2) dir-les als ocupants que quan ara se’n vagin, a més d’endur-se les seves lleis (de Dret Castellà), les seves Constitucions (triplement il·legals a Catalunya), les seves forces d’ocupació (que ja estan aquí, apart que n’enviïn més), s’emportin la seva corrupció i a tots els seus deixebles catalans,

2.1) que els corruptes catalans no passen de ser uns simples aprenents seus queda demostrat quan s’utilitza el cas Bárcenas com unitat de mesura de la corrupció. M’ha arribat aquesta comparativa (la conclusió l’he afegit jo):

La corrupción medida en Bárcenas.

Un Bárcenas son 47 millones de euros.

El Caso Malaya equivale a 51 Bárcenas. Los ERE de Andalucía equivalen a 43 Bárcenas. Un Juan Carlos I equivale a 38 Bárcenas. El Caso Palau equivale a 0,75 Bárcenas. El Caso Pujol equivale a 0,08 Bárcenas.

Una conclusión: luego los catalanes son tan inútiles, estúpidos, cerrados, inmovilistas, tradicionales, etc., que no sirven ni para ser unos buenos corruptos.

En 302 años de estar siendo reeducados utilizando todos los instrumentos del Estado Español actuando generosamente en el territorio catalán ocupado desde 1714, ni uno solo de ellos ha llegado a las excelencias de los corruptos pata negra: los castellano-estadoespañoles.

Es más, aún conservan algo de su amor a la libertad y de su respeto a los demás. Pero Madrid/Castilla/Estado-Español está dispuesta a proseguir abnegadamente su misión civilizadora multiplicando sus esfuerzos y sin reparar en gastos… ya que, encima, pagan ellos.

¡Todo sea por el bien final de estos desagradecidos e irredentos catalanes!

 

*SOBRE LA TUPINADA A ESCÒCIA:

Ara que es reforça posar (incorrectament) a Escòcia i el seu nou referèndum com exemple, considero molt important fer circular al màxim que el referèndum d’Escòcia del 2014 va ser una tupinada (frau electoral) silenciada allà… i també aquí. A més, i cara a evitar l’aspecte “informàtic” d’una eventual tupinada aquí, pot ser interessant aprendre dels holandesos, que han recuperat el recompte manual.

 

*SOBRE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA:

Fa mesos que indico que és important difondre que la Comissió de Venècia és l’organisme de referència per a que els resultats d’un referèndum siguin reconeguts internacionalment, i comento que és sorprenent que després de quatre anys de parlar de referèndum, no sigui una institució que tots els catalans coneguem degut a les múltiples vegades que aquest nom ha estat en boca dels nous líders independentistes. Per cert, la primera vegada que jo vaig sentir “Comissió de Venècia” va ser en boca del independentista proscrit David Raventós, el de la vaga indefinida de fam per la independència començada el 3 de maig i que va ser censurada, truncada el 16 i represaliada fins el 18 de juliol. Doncs bé, ara la Comissió de Venècia ha saltat al primer pla públic gràcies a una consulta sobre “el Tribunal Constitucional Español” feta per algun organisme justament “estadoespañol”. I, per exemple, és importantíssim saber que aquesta Comissió recomana especialment no establir cap percentatge mínim de participació a fi d’impedir que els partidaris del NO deixin de participar per tal de així no arribar al mínim fixat i aleshores forçar que el SÍ perdi. Sabent això, xoca que el Jutge Santiago Vidal, quan encara era “portaveu oficiós del procés”, proposés que la participació tenia que ser del 60% mínim. Però em fa dubtar el que en data tan recent com el passat divendres 17 de març, el Dr. Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la UPF i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), declarés a Vilaweb: “Idealment, caldria complir tant com es pugui els criteris de la Comissió de Venècia amb relació als referèndums. I, sobretot, assegurar una participació activa de la ciutadania. Com a mínim al voltant del 55%-60%. Si això no es compleix, el referèndum perd peu en termes de legitimació (no de legitimitat). En cas d’un referèndum sense aquelles condicions, i sempre suposant que es pugui fer, la participació seria previsiblement més baixa del 50%. Els partidaris del no no farien campanya i no anirien a votar”. Sembla clar que o bé el Dr. Requejo o bé jo no hem entès adequadament el que diu la Comissió de Venècia. Invito al lector a que em faci arribar la seva lectura: “Código de buenas prácticas sobre referendums” (28 pàgines; hi ha una versió en anglès i un resum d’una pàgina en català).

 

*SOBRE L’ACTITUD AQUÍ RESPECTE A CATALUNYA DEL NORD:

Comparteixo que em costa trencar la identificació de Catalunya amb “las cuatro provincias españolas fabricades después de la reforma territorial de 1833” que em van inculcar des de menut. Poc a poc vaig comprenent quin territori englobava el Principat de Catalunya i tota la Nació Catalana. Ajuda a aconseguir-ho la “Carta Oberta a En Carles Puigdemont” escrita el 3 de març de 2017 per Na Daniela Grau i Humbert, patriota d’Elna (Rosselló, Catalunya del Nord), i que ha difós N’Enric Borràs, editor de El Llamp. Hi denuncia el comportament del Govern de la Generalitat en relació a què és Catalunya…

 

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Dl. 20: “EXISTEIX LA NACIÓ ESPANYOLA?”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

 Dilluns, 20 de març, 19:30 h.     Conferència-debat.    Activitat gratuïta.

 Combina el Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

amb el Cicle

QUÈ FER AVUI?

 EXISTEIX LA NACIÓ ESPANYOLA?

El fet que Castella s’hagi identificat, amb el pas dels segles, amb la petita Hispania (Hispaniola) i finalment amb Espanya ha afavorit posicions nacionalistes catalanes i basques que neguen l’existència d’una nació espanyola i d’Espanya com a nom vàlid d’aquesta nació. Com deia Sanguinetti, França es va construir contra la voluntat de la majoria de pobles que hi vivien, i això va ser obra de l’Estat. Però que l’Estat transformés la nació dels francs en la nació moderna actual no nega la realitat cultural i històrica: hi ha una nació francesa. Cosa ben diferent és si aquest model de poble-nació ens agrada o no, però això és un altre assumpte.

La meva invitació no és a escoltar-me en conferència, sinó venir a reflexionar junts sobre què vol dir nació, quan constatem que hi ha una nació i per què a molts pobles se’ls nega la categoria nacional en temps moderns. Presentaré els conceptes de nació, poble, Hispania, Hispaniola i uns quants textos sobre l’ús i continguts d’“Espanya” i de “nació espanyola”, i això servirà per al debat. Per recuperar les llibertats de Catalunya no cal negar als altres allò que reclamem per a nosaltres: equanimitat, justícia i seny són eines catalanes que no cal abandonar. Per això hauríem de ser precisos i no fer servir  conceptes inadequadament, perquè si ho fem serem tan injustos com l’adversari.

Introdueix FERRAN INIESTA, Professor Honorífic de la Universitat de Barcelona i antic professor de les Universitats de Dakar (Senegal) i d’Antananarivo (Madagascar). Autor, co-autor i compilador de 14 llibres sobre Àfrica Negra.

Dt. 21: “SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. 66 raons”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 21 de març, 19,30h.   Conferència.   Activitat gratuïta.

 Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

SHAKESPEARE ÉS CERVANTES

66 raons

En Wiliam Shakespeare de Stratford i En Miguel de Cervantes d’Alcalá de Henares, van ser dos homes de palla, triats per encobrir al veritable escriptor Joan Miquel Sirvent, que no és altra persona que Joan Miquel Servent de Xixona.

En Miquel Izquierdo ens exposarà i documentarà unes quantes de les 66 Raons que l’han fet arribar a aquesta conclusió, algunes tan llamineres com les catalanades d’En Shakespeare o els seus lligams amb la nostra terra; ens aconsella, que veiem abans la conferència que va donar a Bellaterra: https://www.youtube.com/watch?v=ZO69GED_4qc. En Miquel ens demana que el disculpem ja que aquesta fou la primera ponència que feia amb sala plena i va haver d’explicar les plantilles a mesura que anaven sortint. Creu convenient que la veiem abans però.

Finalment ens mostrarà el perquè cap dels contemporanis de l’autor de les obres de Cervantes i Shakespeare van poder fer-les: solament Shakespeare va poder ser Cervantes, solament Cervantes va poder ser Shakespeare.

Per MIQUEL IZQUIERDO I PERAN, autor del llibre SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. Joan Miquel Sirvent, l’escriptor emmascarat. (Llibres de l’Índex, 2016)

 

 

 

 

Llibre “HISTÒRIES DE DISTRACCIÓ MASSIVA” (segona edició)

    Presentació de llibre + entrevista + preguntes   

 Combina el Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

amb el Cicle

QUÈ FER AVUI?

HISTÒRIES DE DISTRACCIÓ MASSIVA

Tòpics, anècdotes i fal·làcies de la Història

(segona edició, 256 pàgines)

“Només descobrint els paranys de la història d’Espanya contra Catalunya

retrobarem el camí més fàcil a la Independència”

 

“Justificació històrica i legal de la necessitat de recuperar

les Constitucions Catalanes per tal de restituir l’estat català”

El dilluns 13 de març, MIQUEL MANUBENS va presentar el seu llibre “HISTÒRIES DE DISTRACCIÓ MASSIVA”, que parteix de la necessitat de contrastar cert revisionisme històric que s’està fent actualment, tant des de Madrid com per part de determinats autors catalans, no sempre amb tota la base documental exigible i desitjable.

L’autor considera que cal recuperar i posar al dia la pròpia història, però explicant-la tal com va succeir realment i no tal com ens ha arribat. Aquest és el primer pas per treure’ns de sobre la síndrome de perdedors que arrosseguem. I un pas necessari per a construir un relat sòlid i una estratègia de futur vàlida.

Aquest llibre explica com van succeir realment un seguit de fets cabdals de la nostra (i de la seva) història, fets importants perquè ens han acabat conduint a la situació actual.

Demostra que els castellans no són hereus històrics dels visigots, com sempre han argumentat per a tenir una superioritat històrica. Que els catalans bastirem un imperi mediterrani del que deriva posteriorment la Corona Hispànica dels Àustries.

També demostra que els catalans no vam participar en moltes de les batalles que suposadament ens han costat la pèrdua dels nostres drets, o que aquests drets no estaven en joc. I que per tant, reclamar la DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes, pot ser la via més entenedora, més legal i més fàcil d’aconseguir la independència amb els màxims suports possibles.

ÍNDEX DEL LLIBRE  (segona edició; 40% més de text que a la primera)

Introducció: LA MANIPULACIÓ DE LA HISTÒRIA

Part I: LA VERÍDICA HISTÒRIA DE CASTELLA FINS 1492

Part II: IBÉRICA, de l’origen de la civilització, passant per Ibèria, fins els catalans de 1492

Part III: XPOFERENS, el Moisès català del Nou Món

Part IV: HISPÀNICA, dels catalans de 1492 fins a Napoleó

Part V: LES CONSTITUCIONS CATALANES

Una ullada a l’ÍNDEX DETALLAT permet adonar-se de seguida de l’enorme allau d’aspectes que aborda el llibre, trastocant pràcticament tota la visió del vencedor que ens ha sigut inculcat en tant que vençuts, i obrint les portes a una nova comprensió molt més propera a la realitat. I segur que aquesta transformació interna de cadascú potència la recuperació col·lectiva de la nostra història i la nostra llibertat, i la reconstrucció de la Nació Catalana.

L’autor, MIQUEL MANUBENS, és l’impulsor de Patriotes per la devolució