El quadre “MONA LISA”: és a Montserrat?

EL PAISATGE DEL QUADRE DE LA ‘MONA LISA’,

¿ÉS A CATALUNYA?

Hi ha diverses dades que porten a concloure que possiblement el paisatge representat a la ‘Mona Lisa’ es molt a prop de Montserrat.

El dilluns 6 de març, i dins del Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA, N’ALBERT FORTUNY (enginyer industrial, empresari  i professor a l’UPC) va fer una conferència explicant com el pintor del quadre, Lleonard da Vinci, el personatge representat al quadre, Isabel d’Aragó, i el paisatge del propi quadre, tenen una relació entre ells i tots tres amb Catalunya.

Va mostrar com cap de les explicacions donades fins ara com a història oficial són convincents, i tots els indicis porten a que Lleonard da Vinci era un della Rovere (italianització del cognom català Rovira) i va estar a Montserrat, que la persona del quadre no es la Gioconda, muller del Giocondo, sinó Isabel d’Aragó (1470–1524), princesa de Nàpols, i que el paisatge no coincideix amb cap dels que fins ara els investigadors han atribuït, però sí coincideix amb el que identifica el conferenciant al pont vell de Castellbell i el Vilar, a tocar a Montserrat.

Conèixer PAU CLARIS (1586-1641)

 

COMENÇAR A CONÈIXER PAU CLARIS,

probablement el català més poderós del segle XVII

El dilluns 27 de febrer, i dins del Cicle “Recuperem l’autèntica història del Principat i de la Nació Catalana”, va haver-hi una Trobada per començar a conèixer PAU CLARIS  (1586-1641). A la introducció, vaig “confessar” que fins fa tres anys, per a mi Pau Claris era el nom d’un carrer de Barcelona. I que ni tan sols havia pensat que, donat que és un carrer important, segurament també havia sigut important la persona que hi era recordada.

Començar a descobrir Pau Claris va passar pel previ començament de la descoberta d’En CARLES MUÑOZ ESPINALT (1920-1993) com un autor de referència per conèixer amb profunditat els catalans i, en conseqüència, la nostra necessitat urgent de recuperar la llibertat. Les seves 50 pàgines L’assassinat de Pau Claris (1991, El Llamp) em van fer començar a conèixer En Pau Claris. I això és la base del que per ara puc compartir .

Pau Claris va ser probablement el català més important del segle XVII, interlocutor reconegut amb el poderós CARDENAL RICHELIEU (1585-1642) i enemic a eliminar per part del Reino de Castilla fins al punt de matar-lo enverinant-lo amb acqua di Napoli (verí barreja d’arsènic i herbes força utilitzat a l’època, i, aleshores, difícil de detectar) per ser el principal obstacle a les seves ànsies d’apoderar-se de la Nació Catalana. I les sospites queden reafirmades pel fet que Rafael Nogués, el secretari de Pau Claris, va morir amb símptomes semblants i al mateix temps.

Per evitar l’ocupació castellana, Pau Claris, com a President escollit per insaculació de la generalitat de Catalunya, va organitzar –com veurem l’11 d’abril en el documental d’IGNASI P. FERRÉ Mossos d’Esquadra.cat– el cos d’elit millor preparat i armat que hi havia en aquells temps: els Mossos d’Esquadra; va trencar amb la Monarquia Hispànica proclamant la República Catalana, que no va durar només una setmana, com sovint es diu, sinó del 10 de setembre del 1640 al 30 de desembre del 1641; va obtenir la victòria militar més important sobre els exèrcits castellans: la Batalla de Montjuïc el 26 de gener de 1641 (Pau Claris moria justament un mes i un dia després, el 27 de febrer; a subratllar que Franco va retardar alguns dies l’entrada a Barcelona per fer-ho el 26 de gener i així “lavar la afrenta”); etc.

A aprofundir. Benvinguda tota contribució!

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Dt. 28: “Restaurar l’Estat Català per acabar amb espoli i genocidi” – Per VÍCTOR CUCURULL

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dimarts, 21 de febrer, 19,30 h.     Conferència.    Activitat gratuïta

 Cicle  QUÈ FER AVUI?

RESTAURAR L’ESTAT CATALÀ

PER ACABAR AMB L’ESPOLI I EL GENOCIDI DE CATALUNYA

Els pares de la Nació Catalana com Ramon Llull, Eiximenis, Arnau de Vilanova i tants d’altres que en èpoques diverses han reflexionat sobre la política i el pensament dels catalans, des de la fermesa dels seus postulats han preferit convèncer abans que vèncer; ocupar-se de resoldre els problemes que preocupar-se o filosofar; ordonar ( = menar, conduir, articular) abans que manar. Ens avançàrem a segles en sentit de democràcia i justícia social. Per això la nació s’ha configurat sobre la base molt sòlida del dret i del respecte a les llibertats que esdevenen lleis pactades, llargament debatudes i aprovades en consensos que des de fora no s’entenen. És en aquest sentit que el genocidi ens fa més mal, volent-nos reduir a maneres de fer estrangeres que es basen en altres cultures menys evolucionades.

Catalunya va perdre l’estat, en circumstàncies internacionals molt complicades, atrapada al bell mig d’una guerra mundial, la primera. La repressió fou sagnant i brutalment desmesurada pel que ha calgut fer un autèntic procés de re fundació nacional situant cada cosa al seu lloc, i refer els consensos bàsics per assolir un mínim de consciència nacional. Ens ha salvat la inconsciència nacional, beneïda sigui, perquè encara avui discutim amb passió temes com la llengua i la geografia del país i, ja no cal dir, el model de governança, el paper dels polítics i tot el que convingui.

Parlarem de tot això i de com la Catalunya del segle XXI s’ha sabut deslliurar de les cadenes i ha endegat el procés d’alliberament nacional. Parlarem d’on som i del perquè guanyarem el  referèndum anunciat per aquest 2017.

Per VÍCTOR CUCURULL. Historiador, fundador de l’ANC i membre del Secretariat Nacional fins al 2016, director de la Fundació Societat i Cultura, assessor científic del programa setmanal LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA d’Esplugues TV.

L’obligació de Madrid és mantenir-nos presos

L’OBLIGACIÓ DE MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL

és mantenir-nos sotmesos,

espoliar-nos tot el que ens deixem,

i genocidar-nos.

Ho està fent des abans de 1714.

QUE AQUÍ ES SILENCIÏ, ENS DEIXA INDEFENSOS.

L’“Estado-Español” es comença a construir el 1714 sobre les runes de l’Estat Català. El “Reino de Castilla”, acabant-se d’imposar després de 1715 (caiguda del Regne de Mallorca) sobre tota la Nació Catalana, es converteix en “Estado Español en construcción” en base a la repressió i a l’assimilació, és a dir, en base al genocidi (ja començat abans). I la independència del poble català recuperada el 1931, va tornar-li a ser arrabassada el 1939 en la Guerra d’Espanya (intencionadament mal anomenada “Guerra Civil”).

El centre de poder que comanda aquesta operació s’ha anat instal·lant a Madrid de 1561 ençà. Aquesta camarilla parasitaria que dirigeix Madrid/Castilla/Estado-Español (la c-p-M/C/E-E) sap molt bé que han construït una presó de nacions mitjançant el genocidi dels seus pobles. En particular i sobre tot, és presó de la nostra nació i genocida del nostre poble. Això sol esvaeix qualsevol possibilitat de “Federació” ni de cap reforma que mereixi aquest nom. Qui, des d’allà o des d’aquí, es refereix a l’actual “Reino de España” com “multinacional” o com una “nación de naciones” o com un “pueblo de pueblos”, o/i proposa dedicar temps i energies (una vegada més!!!!!!!) a reformar-lo, està enganyant conscientment o inconscient.

Tingueu-m’ho clar nosaltres: la p-c-M/C/E-E i la majoria dels que voten els seus partits, tenen claríssim que deuen el seu poder i els seus privilegis a tenir-nos sotmesos des 1714, i que si recuperem la nostra llibertat, s’ensorra tot el seu tinglat. I tinguem clar que LA SEVA OBLIGACIÓ és mantenir-nos sotmesos, espoliar-nos tot el que ens deixem, i genocidar-nos. Ho està fent des abans de 1714 emprant tots els mitjans a la seva disposició. I en farem un llistat!

Afirmar els d’aquí que “no ens entenen/comprenen”, “no ens escolten”, “no són empàtics/no es posen a la nostre pell/no ens volen seduir”, “no se n’adonen del que passa”, “són incapaços de donar una resposta política”, “és un estat intolerant”,  “és una democràcia de baixa qualitat” i tot aquest tipus de lamentacions, ens amaga la nostre situació real i ens deixa indefensos. I molt més quan s’acompanya d’arguments del tipus “Hem de ser optimistes perquè Podemos ja treu més de 5 milions de vots”.

La nostra millor resposta: inspirar-nos en els nostres avantpassats i aplicar, d’immediat, la nostra continuïtat de més de mil anys d’existència.

LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA. Per favor, necessito tota la documentació possible per anar ampliant el Cinquè Dossier EL GENOCIDI CATALÀ fins bastir-ne una Biblioteca sencera!!!

Judici del 9-N: Catalunya és una nació sotmesa

 

JUDICI DEL 9-N:

UNA GRAN OPORTUNITAT PER MOSTRAR A TOTHOM, CATALANS I NO-CATALANS,

QUE SOM UNA NACIÓ SOTMESA DES 1714 A MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL,

I QUE ARA VOLEM TORNAR A SER LLIURES.

Segons “coses” llegides, escoltades i vistes durant la darrera setmana sobre el “Judici del 9-N”, semblaria que els catalans hauríem d’estar: 1) agraïts perquè excepcionalment durant aquest judici un 80% o més s’hagi parlat en català; 2) esperançats en que la sentència serà absolutòria vistes les hàbils i doctes argumentacions dels advocats de la defensa demostrant que dominen millor que els acusadors la legalitat i la Constitució estadoespañolas imposades el 1978; 3) confiats en que aquest signe apaivagador facilitaria el diàleg amb Madrid; i 4) fins i tot tranquil·litzats perquè això ajudaria a que finalment es pugui celebrar “un referèndum pactat, legal i amb resultats vinculants reconeguts internacionalment”.

Però fets com que a Catalunya: 1) la gran majoria de judicis cada dia es celebrin exclusivament en castellà; 2) l’expresident, l’exvicepresidenta i una exconsellera hagin d’anar a defensar-se –encara que sigui acompanyats, arribant tard i parlant en català- davant d’un tribunal estadoespañol a la seu a Catalunya de l’aparell judicial del Dret Castellà, totalment diferent del nostre Dret Català; 3) el suposat diàleg ho seria entre qui té la paella pel mànec i qui vol millorar com serà fregit, i, està clar d’entrada, “dialogant” a Madrid i en castellà; i 4) és absurd que els catalans posem a votació (en un referèndum amb risc de tupinada, com a Escòcia, i deixant per ara al marge qui votaria) si un altre cop volem tenir un estat propi quan l’hem tingut durant molts segles (set? vuit? més?) fins 1714, posen sobre la taula la qüestió decisiva que han amagat tan els acusadors com els defensors: CATALUNYA ESTÀ SOTMESA A MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL.

I justament aquest judici i tot el que l’envolta hagués sigut –és encara?- una bona oportunitat per explicar que el que està en el fons de les mobilitzacions massives i de les seves repercussions polítiques i en tots els àmbits, és que DE NOU ELS CATALANS VOLEM RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT, i que aquest cop els opressors no poden aplicar la seva solució: “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Catalunya sometida”.

Si es fes aquesta “pedagogia històrica nacional fonamental”, no passarien coses tan recents com:

A) la profanació del Fossar de les Moreres amb una “universitària artística performance creativa moderna”; la ràpida reacció del MEMORIAL 1714 (que té la seu als números 2-4 i està obert els diumenges de 10 a 14 h. i a hores convingudes; dimarts 14 de febrer el seu president, Jordi Miravet, parlarà a LA GOTA CATALANA) i altres entitats i persones, va aconseguir que fos retirada abans de “l’hora de l’espectacle”;

i B) un massiu festival “Casa nostra, casa vostra”, ple de persones ben intencionades però on s’amaga que Catalunya està sotmesa i que si Catalunya ja fos DE NOU un Estat Europeu que hagués recuperat la nostra història independent exemplar en l’exercici de la llibertat de tot el poble durant més de 700 anys, la Catalunya lliure estaria tocant una música molt diferent. Per què? Doncs precisament perquè els catalans tenim moltes intensíssimes però silenciades experiències tant EN ACOLLIR com també EN SER ACOLLITS, tant en rebre víctimes d’ALTRES GENOCIDIS com en poder refugiar-nos per sobreviure al NOSTRE GENOCIDI, aquest decisiu tema tabú.

Dt. 14: “Proposta de valors ètics i socials per Catalunya”

c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 14 de febrer, 19:30 h.      Activitat gratuïta

Conferència.     Cicle “QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM?”

PROPOSTA DE

VALORS ÈTICS I SOCIALS PER CATALUNYA

Sense cap pretensió dirigista, proposem trobar els valors ètics i socials que ens ajudin a desenvolupar Catalunya i la seva gent en un marc de llibertat i de respecte a la persona, on s’estimuli la capacitat crítica i la recerca de la veritat.

Farem una reflexió en veu alta per a emfatitzar els valors ètics de la societat catalana que li ha permès aspirar sempre a la llibertat col·lectiva i individual així com al respecte a l’altre, i parlarem de les dificultats que té una societat així per a defensar-se. Denunciarem la proposta que ens ve d’esdevenir un país de ganduls i  de cortesans.

En fi, ens atansarem a les idees de Francesc Maspons i Anglasell que ens diu que  els drets dimanen de les obligacions.

Per JORDI MIRAVET, president del MEMORIAL 1714

Aquí no hi havia corrupció abans de 1714

 

LA CORRUPCIÓ SOCIAL LA VAN PORTAR ELS CASTELLANS EL 1714 JA QUE AL PRINCIPAT NO N’HI HAVIA.

Quan ara se’n vagin, que se l’emportin…

… junt a tots els seus DEIXEBLES CATALANS!!!

Aquesta Trobada-intercanvi es va celebrar el 6 de febrer. La vaig convocar perquè, en relació al judici del 9-N, de nou tots els mitjans (dits) de comunicació parlaven de “la corrupció catalana”. En particular, les portades de Madrid i “provincias asimiladas” anaven plenes de titulars “denunciando la corrupción del nacionalismo catalán” i de gairebé “todos los catalanes”.

Aquesta és una operació que la camarilla-parasitària-de-Madrid/Castilla/Estado-Español (p-c-M/C/E-E) va repetint periòdicament des que part dels dirigents autonomistes catalans es van anar convertint en dirigents independentistes (per cert, marginant totalment als independentistes de tota la vida).

Vaig explicar que és molt important entendre quelcom que ara, quan SEMBLA que l’única diferència entre catalans i castellans sigui la llengua que parlem, costa molt d’imaginar-se que el Principat de Catalunya i tota la Nació Catalana NO TENIEM RES A VEURE amb el Reino de Castilla (i en prou feines la llengua amb els catalans d’ara!).

I quan la p-c-M/C/E-E torna a utilitzar “la corrupción catalana”, és clau saber que un aspecte qualitatiu d’aquella diferència era que aquí NO HI HAVIA corrupció social NI PODIA HAVER-N’HI. En efecte: el poble català havia generat un Dret i una formes de govern i de funcionament basades en la llibertat que reduïen enormement la possibilitat –sempre present- de corrupció individual, i que impossibilitaven la corrupció social. I a més, en particular el mètode pel qual s’escollien els càrrecs, la INSACULACIÓ, era un preventiu pràcticament absolut de la corrupció social.

Quan a partir de l’11 de setembre de 1714 les tropes castellanes (amb l’imprescindible suport de les tropes franceses) envaeixen, ocupen, traeixen les capitulacions pactades i comencen les seves accions genocides, implanten el sistema castellà de designar els càrrecs: vitalicis i designats pel Rei bé a dit, bé posant-los a subhasta. I aquest mètode és font inevitable de corrupció social, que és la forma castellana sistemàtica de govern, convertida a partir de 1707-1715 en forma estadoespañola sistemàtica de compra-i-control dels governants regionals sotmesos a Madrid.

Per cert, també vam veure que fins i tot la corrupció-realment-existent en les darreres dècades a Catalunya assenyala que som una nació ocupada. En efecte, a Madrid la corrupció és en relació als Grans Plans bancaris, d’obres públiques, energètics, militars, judicials, etc. i, a més, en relació a les aplicacions a tot el territori de l’“Estado-Español” de cada Gran Pla de tots aquests Grans Plans. En canvi, aquí la corrupció només pot ser en relació a una part de les aplicacions en territori català d’alguns determinats Grans Plans: quin intermediari hi participa, quina empresa fa tal o qual obra, a quin fabricant se li compra un determinat subministra, quin terreny es requalifica, etc. Allà, el pastel; aquí, les engrunes. Però cada engruna, magnificada per la brigada mediàtica, sembla més gran que el pastel sencer.

Aquí trobeu més informació QUANTITATIVA sobre la corrupció:
Tres vegades més corrupció a l'”Estado-Español” que a Catalunya-1pg;
Com es distribueix la corrupció política a Espanya-CCN-Resum-3pg;

Com es distribueix la corrupció política a Espanya-CCN (Centre Català de Negocis)-oct 2014-141pg

Però la resposta QUALITATIVA a aquests atacs indecents de la p-c-M/C/E-E hauria de ser: “Quan ara marxeu, emporteu-vos també la vostra corrupció I TOTS ELS VOSTRES DEIXEBLES CATALANS!”.