BONA FESTES … malgrat …

BONA FESTES !!!

(((malgrat continuar sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español per responsabilitat dels dirigents del procés. Efectivament, TOTS els “nostres” actuals dirigents són traïdors al Poble Català atès que han impedit la independència de Catalunya com a mínim el 9-N del 2014, el 27-S del 2015, els 10-O i 27-O del 2017 … i cada dia des del 21-D del 2017, ja que tenen majoria de 70 escons al Parlament de Catalunya. I el Parlament de Catalunya és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Catalunya, i no pas a Madrid, ni a Brussel·les, ni als “Ajuntaments”, que és a on ens fan escollir quins traïdors hi enviem per tal de negociar un “referèndum com Escòcia” … ¡silenciant que el 2014 es va perdre per tupinada!)))

I que el 2020

CATALUNYA TORNI A SER LLIURE !

I això és responsabilitat exclusivament nostra,

dels catalans que volem recuperar la llibertat.

O,

dit recuperant la nostra autèntica Història,

que volem alliberar el Principat de Catalunya

ocupat des del 1714 pels castellans-i-assimilats.

 

Assumim-la i complim-la!

Barcelona, 31 de desembre del 2019. Retocat l’1 de gener del 2010

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

“Genocidi silenciat a Catalunya?”

“Genocidi silenciat a Catalunya?”

NOTA INTRODUCTÒRIA: Aquest diumenge 29 de desembre, El Punt Avui ha publicat l’article Genocidi silenciat a Catalunya?, escrit per Francesc Joan Serra Gornals, article que reprodueixo a sota. Mallorquí resident a Mèxic, l’amic Franju (ens escrivim des del 28 de juliol del 2014 i ens hem entrevistat en un parell de viatges seus per veure la família) es va interessar en la conclusió que (després d’estar quatre anys implicat a fons en recuperar la llibertat de Catalunya) jo havia arribat: que hi ha un GENOCIDI CATALÀ aplicant-se des de molt abans de 1714, i amb la nostra terra catalana envaïda i ocupada aquests darrers 305 anys per les tropes militars i civils dels castellanos-y-asimilados.

El primer dossier el vaig treure l’1 d’agost del 2016, i tenia 24 pàgines amb 10 texts; el cinquè i per ara darrer, el 16 de desembre del mateix any amb 107 pàgines i 33 documents ordenats segons els articles II, III i IV de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidiaprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 1948 i que va entrar en vigor el 1951. (Ara podria treure’n un el doble de gruixut, però necessito ajut).

Interessat en el meu plantejament, Franju va escriure un article l’octubre del 2017 que va enviar a El Punt Avui. Aquell article, lleugerament actualitzat, finalment va sortir ahir.

BONA LECTURA … I DIGESTIÓ !!!

I demano ajut:

—per aclarir perquè ara publiquen el que fa 26 mesos era impublicable

—fer-li comentaris a fi d’animar el debat fins que s’estengui a tota la societat catalana … ¡i no-catalana!

—compartir-lo, reenviar-lo, moure’l al màxim per a que aquest tema cabdal generi la força suficient per a que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides marxin de la nostra terra.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE !!!

Lluís Botinas, 30 de desembre del 2019

 

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1716944-genocidi-silenciat-a-catalunya.html

 Opinió

      29 desembre 2019 2.00 h

   Tribuna

 

Genocidi silenciat a Catalunya?

Francesc Joan Serra Gornals

Sovint s’ha recorregut al paral·lelisme metafòric del divorci conjugal per analitzar la relació entre l’Estat espanyol i Catalunya. Però en aquesta comparativa hi ha un important detall massa cops obviat: no és igualment atesa per la justícia una sol·licitud de divorci pacífica vers una que ve acompanyada amb prèvies denúncies de violència de gènere.

En aquests casos, la mediació és coherent sempre que hi hagi possibilitat que ambdós cònjuges puguin reclamar drets, però quan un d’ells ha abusat de la violència perd, de fet, tots els seus drets, i com a mínim se li imposa una ordre d’allunyament immediata, i en els casos realment greus també recau condemna sobre l’agressor.

Però què passa si hi ha un cas on hi ha hagut violència i no ha estat degudament        denunciada? Doncs es procedeix com si la violència no hagués existit mai. I en un escenari així, les mediacions poden fins i tot ser vistes com un acte de justícia, molt generós i honorable, quan en realitat és un altre abús suportat i tolerat amb silenci, paciència i amb una amarga esperança d’un probable futur millor, postergat encara a possibles noves exigències.

Bombardejos massius a la ciutat de Barcelona (1641, 1651, 1705, 1713/1714, 1808, 1842, 1843, 1909, més d’un centenar de vegades entre 1936 i 1939), més d’una trentena de pobles incendiats i una quarantena de castells enderrocats (1706-1715), un president de la Generalitat afusellat (Lluís Companys, 1940), milers de catalans exiliats en diverses èpoques a diferents indrets del món, repressió de la llengua catalana… La llista pot allargar-se molt, i s’hi poden afegir també fets recents, com per exemple els de l’1 d’octubre del 2017. És greu conèixer, avui dia, persones alienes a aquesta realitat que pensen que parlar de genocidi català és una exageració.

Lluís Botinas, president de l’associació Plural-21, i impulsor de lagotacatalana.cat, porta uns anys recopilant arguments de pes per denunciar el genocidi català sofert per l’Estat espanyol, per mitjà de l’anàlisi dels articles de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 1948.

Botinas convida a anàlisis i reflexions força interessants, com per exemple: “Com érem els catalans d’abans de 1714?”, difon la insaculació, un antic mètode d’elecció de càrrecs que impossibilitava la corrupció, etc. Remarca la importància d’entendre l’esperit del dret català, qualitativament molt diferent al castellà; i cita, per a tal propòsit el catedràtic en filosofia del dret Francisco Elías de Tejada, nascut i mort a Madrid (1917-1978): “La civilización universal recibió, entre otras cosas, una aportación catalana digna del máximo relieve: la consecución de la fórmula de libertad política más perfecta de la edad media.

Així doncs, és just continuar ignorant, silenciant i normalitzant el genocidi català i celebrar possibles mediacions?

Xirinacs: aprendre d’ell per superar-lo

Lluís Maria Xirinacs:

aprendre d’ell per superar-lo

(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.

Xirinacs en el seu acomiadament al retirar-se a morir, 6-agost-2007

El primer article que vaig escriure aquest any (el 3 de gener) es titulava Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”? Hi explico que l’actual Generalitat de Catalunya: 1) emergeix el 1977 com una part integral i integrant de l'”Estado-Español”; 2) és l’ETT del Poble Català al servei de Madrid, i 3) que per poder complir aquesta lamentable funció, prèviament ha de ser la carcellera del poble Català.

Posteriorment he entès que per poder ser la carcellera del poble Català, l’actual Generalitat de Catalunya (i, en realitat, totes les entitats que tenen algun poder a l’actual “Comunidad Autónoma Catalana”) encara ha de fer una penosa tasca anterior: ser la desnacionalitzadora del Poble Català.

Un exemple (entre molts) d’aquesta deplorable feina és la censura gairebé absoluta que “el món oficial català”, tot ell sotmès a Madrid, exerceix entorn a la gegantina obra de Xirinacs, inclosa la seva investigació d’abast universal Globàlium – Sistema General.

Llegir el seu actualíssim (i malauradament super-silenciat quan deuria estar sent llegit per tot independentista) llibre “La_traïció dels_líders”-3 volums-923pg (aquí, les conclusions en 12 pàg.) em va, entre altres “coses”, fer preguntar-me Quin és ‘el punt de vista català’?-171109-2p. I per anar responent aquesta decisiva pregunta he confeccionat els dos quaderns

Quadern I – QUIN ÉS ‘EL PUNT DE VISTA CATALÀ’-37articles-112p-181104

Quadern II – QUIN ÉS ‘EL PUNT DE VISTA CATALÀ’-30articles-104p-191122

Ara, i per seguir aprenent de Xirinacs, comparteixo aquí aquesta entrevista (que m’ha arribat gràcies En B. T.) del 1997 de 29:05 minuts a BTV

https://beteve.cat/lentrevista-den-joan-barril/lluis-maria-xirinacs/

I convido a veure-la buscant-hi també els límits, les mancances, de Xirinacs en relació al que ara podem saber i el que tenim que elaborar per tal de poder anar més lluny que ell i així assumir nosaltres ara la responsabilitat d’assolir la llibertat traient-nos de sobre TOTS els actuals líders “catalans”, hereus i continuadors dels líders traïdors dels anys 70 … i, aquests darrers 10 anys, fervents actualitzadors de la seva traïció.

Per facilitar aquesta superació, enganxo a continuació les parts transcrites d’aquesta entrevista que he trobat al web de BTV:

Lluís Maria Xirinacs

L’activista pacifista conversa amb Joan Barril l’agost del 1997 sobre l’evolució política del país i reivindica la importància de la justícia social

Lluís Maria Xirinacs comparteix en aquesta entrevista la seva visió sobre la Transició i es mostra molt crític amb les motivacions i concessions de moltes figures que havien protagonitzat la lluita antifranquista.

L’autor de ‘La traïció dels líders’ considera que “tots els que aspiraven a escons van abandonar pel camí els compromisos, fora d’algú que altre… i aleshores van rebaixar totes les peticions”. Assegura que “van donar com a excusa que hi havia soroll de sabres” però que “això de carregar la culpa als militars, és molt còmode” i que “en aquell moment tot era molt més fàcil del que es deia” i del que es va fer creure a la gent.

Xirinacs reconeix que va “lluitar duríssimament per l’amnistia de tots” els militars i defensa la seva postura perquè era “una injustícia però és una forma de pacificar. Una cosa tàctica i moderada” i que, en qualsevol cas, “una vegada no passades les comptes el que volia és que no hi hagués un pacte contra natura de consens entre la gent democràtica i la no democràtica”.

Al seu entendre, va ser un error no mantenir la “tradició de lluita que estava canalitzada per l’Assemblea de Catalunya i tota una colla d’altres assemblees que hi estaven sota”. “Es va cedir massa”, conclou, i amb sensació d’amargor es queixa que, 20 anys després, “els que manen, que són gairebé tots els mateixos d’aleshores” es lamenten de no haver persistit en demandes a les que ells “mateixos que van dir que no”. Es resisteix a citar noms però, preguntat directament pel president de la Generalitat Jordi Pujol, considera que “en Pujol ha fallat”.

Aquest procés ha desembocat en una situació de “desencís de la gent i foment des de dalt que aquest desencís romangui” fins al punt que “enlloc de representants, tenim suplantadors” als qui “mai se’ls acut preguntar a la gent”. Per contra, Xirinacs insisteix en què “l’important és que es reforcin els barris, els municipis, les comarques”. Considera que, seguint el principi de subsidiarietat, les competències s’haurien de repartir d’una manera racional, començant per atorgar a les classes populars totes les que puguin gestionar.

L’activista, que defineix el seu posicionament polític com “una mena de barreja de nacionalisme i anarquisme”, assegura que “l’individu s’ha d’autodeterminar” i s’ha de trencar la lògica “dels de dalt” als qui els “interessa que els de baix quedin infantils tota la vida”. Seguint aquest argument, assegura que ideològicament està molt a favor de la independència de Catalunya però alerta que “si no hi ha la independència de tots els estaments intermedis, serà un bluf”.

Després d’anys en la primera línia de l’activisme, Xirinacs explica que fa temps que està centrat, a través de la fundació que ha impulsat, en l’estudi de qüestions filosòfiques i, més concretament, la “globalització del pensament, del diàleg entre civilitzacions, entre cultures… la transdisciplinarietat… i fer que la gent, al costat de la seva ment local, tingui una ment global”.

 

M’agradaria rebre aportacions a la tasca que aquí plantejo.

Barcelona, 26 de desembre del 2019

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

Aquest 2020 … ¡girem la truita!

Aquest 2020 … ¡girem la truita!

Aprofitem aquestes Festes

per unir-nos els que

*volem la independència/llibertat de Catalunya

*i ja tenim clar que TOTS els dirigents processistes són traïdors,

i fem que aquest 2020 la censura s’esfondri.

 

Aleshores el Poble Català sabrà què ha passat realment

i comprendrà com ens han traït els nostres líders.

I els líders naturals assumiran/assumirem la responsabilitat

de recuperar la llibertat de Catalunya.

 

Obliguem a que ocupants, botiflers i traïdors

marxin TOTS I JUNTS de la nostra terra,

que ocupen militarment i civil des del 1714 !!!

 

Visca Catalunya DE NOU LLIURE !!!

 

Per avançar en aquest camí:

***l’audiovisual LA MENTIDA, el documental de LA VERITAT – 1:37:54 https://www.youtube.com/watch?v=Z4kc1QYO6DM

(hi ha versió en castellà que permet guanyar simpaties i aliats: LA MENTIRA, el documental de LA VERDAD – 1:37:54  https://youtu.be/V11dPhj3xY0)

***la gravació de la presentació el dimarts 10 de desembre a les 18h. al Col·legi de Periodistes, Rambla de Catalunya, 10, de Barcelona, del llibre d’En David Raventós i En Jordi Gispert “Traïció a la Independència” (Llibres de l’Índex, 2019)

https://youtu.be/qAr3mGaFiHE        2:01:45

Ponents (per ordre d’intervenció): JORDI GISPERT, periodista i co-autor;  LLUÍS BOTINAS, investigador independent i impulsor de lagotacatalana.cat, i DAVID RAVENTÓS, president del partit independentista censurat Directe-68 i co-autor.

*** aquest article meu: Què en treuen d’estar a la presó i a l’“exili”?, que considero tracta el tema més delicat per desbloquejar l’actual situació.

***aquestes dues gravacions meves de fa mig any (ara ho detallo més i millor…):

I ara, què fer? Explicació breu (12:27) de la situació a Catalunya https://www.youtube.com/watch?v=R2AgnFt1WIk

I ara, què fer? Explicació més extensa (27:05) de la situació a Catalunya https://www.youtube.com/watch?v=SHbDPJRybEY

***…

Barcelona, 21 de desembre del 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

Iceta: ”Nació de nacions i Estat plurinacional”? No fotem, home!

“Espanya es una nació de nacions

i un Estat plurinacional”

Quina presa de pèl és això?

 

L’“Estado-Español” va néixer com

PRESÓ DE NACIONS

I GENOCIDA DE POBLES,

i segueix sent-ho,

sobre tot amb els catalans!!!

El 14è Congrés del PSC

—ha ratificat: 1) el botifler (que no traïdor; els traïdors són tots els dirigents catalans que afirmen ser independentistes però que en realitat impedeixen la independència, que és el que han fet repetidament des del 2010 TOTS els dirigents processistes) Miquel Iceta com a Secretari General del partit; i 2) que “Catalunya és una nació”,

—i ha definit que “Espanya és una nació de nacions i un Estat plurinacional”.

Ja el 19 de juliol del 2017 vaig escriure  ¿¿¿¿¿“Nación de naciones”????? No fotem, home! És una presó de nacions!!! Considero que és un article molt adient a llegir en aquests moments en que el PSC reprèn la fórmula que aleshores emprava “Podemos”.

Però els gairebé dos anys i mig transcorreguts des de que vaig redactar aquell text, han agreujat la situació i això fa que ara jo afegeixi en el titular que “ESPANYA ÉS GENOCIDA DE POBLES, sobre tot GENOCIDA DEL POBLE CATALÀ”. I Iceta és un botifler (és a dir, un català que treballa obertament per Madrid en contra de la independència/llibertat dels catalans) que es prepara per tenir un pes més gran en ajudar a Madrid a continuar mantenint-nos als catalans envaïts/ocupats/sotmesos/espoliats/genocidats.

Des del Punt de Vista Català que m’esforço en recuperar, del 1714 ençà els catalans estem sotmesos militarment i civil, i patim un genocidi des d’un parell de segles abans de 1714. I, lògicament, després de 305 anys d’ocupació, tot el que en territori català està en una situació de poder, és un sub-poder que està al servei de Madrid. I en el camp polític, els diferents partits establerts en territori català col·laboren entre sí al servei de Madrid repartint-se el control dels diferents grups socials de “los ciudadanos estadoespañoles residentes en territorio catalán”, i en especial dels diferents sectors de catalans.

Des de la seva fundació el 1978, el PSC ha estat l’estructura política que ha organitzat i ha controlat una part important de les tropes civils d’ocupació enviades sobre tot a partir d’aplicar Franco el pla B de genocidi del Poble Català un cop fracassat el pla A: desterrar el Poble Català al Nord d’Àfrica. I la majoria dels oficials del PSC encarregats d’enquadrar les tropes civils d’ocupació amb inclinacions polítiques socialistes arribades aquí, han estat els catalans botiflers dirigents del PSC.

En el seu discurs de ratificació, Iceta ha dit que es dedicarà a aconseguir “(…) el retrobament entre catalans i catalanes. (…) Refent consensos trencats. Recosint el país. Assegurant respecte per tots, i reconciliació entre tots”.

El que Iceta aquí anomena “retrobament”, “consensos”, “recosint”, “respecte” i “reconciliació” és, parlant clar i català, que els catalans acceptem continuar estant envaïts/ocupats/sotmesos/espoliats/genocidats com estem des del 1714 … i com avui continuem estant a causa de les successives traïcions de TOTS els líders processistes.

És important adonar-nos que quan més difícil de controlar és la mobilització del Poble Català, els encarregats de prendre la iniciativa en fer-ho han de ser el que apareixen com més radicals (i TOTS els altres es col·loquen darrere). El 27-S del 2015 van ser Baños i les CUP. Els 10-O i 27-O, Puigdemont i Junts pel Sí. I cada cop TOTS els altres es van col·locar darrere).

Quant, com a conseqüència d’aquestes traïcions, s’estén el desànim i minva la mobilització del Poble Català, els que es posen davant per seguir-lo frenant i continuar desviant-lo cap a la desfeta final són organitzacions més d’ordre. I aquí estan fa mesos Junqueras i ERC. I ara també es situen com candidats a recuperar la primera línia Iceta i el PSC.

La tasca dels catalans (siguem catalans bé per família, bé per elecció voluntària) que més desitgem la independència/llibertat de Catalunya es formar-nos com a líders naturals i, trencant la censura, escombrar tots els líders dels sistema del 1714, tant els botiflers com els traïdors. Aleshores els invasors/ocupants/sotmetidors/espoliadors/ genocides no tindran altre remei que marxar de la nostra Terra Catalana. Bon vent i barca nova!

Elements per a formar-nos:

***l’audiovisual LA MENTIDA, el documental de LA VERITAT – 1:37:54 https://www.youtube.com/watch?v=Z4kc1QYO6DM

(hi ha versió en castellà que permet guanyar simpaties i aliats: LA MENTIRA, el documental de LA VERDAD – 1:37:54  https://youtu.be/V11dPhj3xY0)

***la gravació de la presentació el dimarts 10 de desembre a les 18h. al Col·legi de Periodistes, Rambla de Catalunya, 10, de Barcelona, del llibre d’En David Raventós i En Jordi Gispert “Traïció a la Independència” (Llibres de l’Índex, 2019)

https://youtu.be/qAr3mGaFiHE        2:01:45

Ponents (per ordre d’intervenció): JORDI GISPERT, periodista i co-autor;  LLUÍS BOTINAS, investigador independent i impulsor de lagotacatalana.cat, i DAVID RAVENTÓS, president del partit independentista censurat Directe-68 i co-autor.

*** aquest article meu: Què en treuen d’estar a la presó i a l’“exili”?, que considero tracta el tema més delicat per desbloquejar l’actual situació.

***aquestes dues gravacions meves de fa mig any (ara ho detallo més i millor…):

I ara, què fer? Explicació breu (12:27) de la situació a Catalunya https://www.youtube.com/watch?v=R2AgnFt1WIk

I ara, què fer? Explicació més extensa (27:05) de la situació a Catalunya https://www.youtube.com/watch?v=SHbDPJRybEY

***…

Propostes?

Visca Catalunya DE NOU lliure !

Barcelona, 14 de desembre del 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

“Constitución Española”: triplement il·legal, i anti-catalana

La “Constitución Española de 1978”

és la de l’ocupant:

 és triplement il·legal a Catalunya,

i és anti-Poble-Català

Des del Punt de Vista Català (que m’esforço en recuperar: veure Quaderns “Quin és el Punt de Vista Català?” I i II; ajut!), la “Constitución española de 1978”

—és triplement il·legal a Catalunya

1.- perquè a Catalunya només són legals les lleis paccionades a les Corts Catalanes. Per tant, totes les lleis castellanes imposades per la força des de l’11 de setembre de 1714 per les tropes castellanes, són il·legals en el nostre territori català envaït i ocupat;

2.- perquè imposa la tornada de la dinastia Borbònica, que havia estat proscrita per sempre més a les nostres darreres Constitucions, les actualitzades a les Corts del 1705-6;

i 3.- perquè “Els contractes signats sota amenaça o coacció són viciats d’origen i nuls de ple dret”, i en aquest cas la coacció/amenaça militar a la mort de Franco, va ser clara i sabuda;

—i és anti-catalana,

com anti-catalana és inevitablement qualsevol forma que l’“Estado-Español” ha agafat fins ara o pugui agafar a partir d’ara. Per què? Perquè l’“Estado-Español” es va construïr a partir de 1714 sobre la destrucció de la NACIÓ-estat catalana; quan nosaltres ens tornarem a posar definitivament dempeus, l’“Estado-Español” s’ensorrarà.

Cal tenir clar i català que, dient-ho de la manera senzilla i contundent que convindria fer-ho constantment, TOT el que sigui “español” INEVITABLEMENT ha de ser anti-català. Atès que l’obligació de l’“Estado-Español” és mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos TOT (començant per la llibertat) fins a genocidar-nos com a catalans, aleshores TOT el que és “español” sempre està concebut i sempre serà aplicat contra el Poble Català. Així és des de molt abans de 1714. I així serà fins que aconseguim que marxin de la nostra terra!

—i, per tant, no es tracta de desobeir-la.

Des del Punt de Vista Català és clar que l’alternativa qualitativa a obeir la “Constitución Española” no és desobeir-la (ni, menys, cremar-ne exemplars!!!, que només emprenya els enemics mentre silencia el que és important: el que aquí explico). Efectivament, resulta que tan l’obediència com la desobediència es situen les dues en el terreny de joc legal dins del que l’“Estado-Español” ens obliga a estar confinats: la “Constitución española de 1978”… que ja hem vist que és triplement il·legal a Catalunya i que és anti-catalana.

La conducta qualitativament alternativa tan a obeir com a desobeir la “Constitución española de 1978” és ignorar-la. Aquesta és la conseqüència lògica d’afirmar-nos en la continuïtat del nostre passat, en la pervivència del que érem i que volem tornar a ser: senzillament catalans lliures sobre la nostra Terra Catalana lliure. I així honorem les més de 30 generacions d’avantpassats que van ser lliures, i les 12 generacions darreres, que han nascut preses i han mort preses.

Al afirmar-nos en la continuïtat del nostre passat anem consolidant el Punt de Vista Català. I aleshores entenem que les Constitucions Catalanes que vam començar a elaborar a finals del XIII i que vam anar millorant fins a les Corts de 1705 celebrades a Barcelona, són vigents. Per tant, aquesta ja és no només la nostra legitimitat sinó també la nostra legalitat ara i aquí. Doncs… apliquem-la!

Aquesta és l’orientació que considero més autèntica històricament, més adequada al contingut que subconscientment sent –però encara no sap- la majoria de catalans, i més capaç de fer imparable la recuperació ara de la llibertat de Catalunya i el nostre reconeixement internacional.

Barcelona, 6 de desembre del 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)