Una entrevista molt important!

Una entrevista molt important!

Atrevir-nos a actuar valentment

 

Bon dia, Família!

Vull compartir aquesta entrevista (en anglès i traduïda al castellà; dura 56:07) d’aquest dia 30 d’abril al metge ex-militar estatunidenc Dr. RASHID A. BUTTAR https://youtu.be/bVbFh833TKk

Considero que -al marge de desacords que ara trobo secundaris- és MOLT IMPORTANT no només per alguna informació que dóna -per exemple, és la primera vegada que trobo la probable raó veritable de mantenir el que en diuen “distanciament social”: facilitar el control telemàtic de la població- ens confronta amb la gravetat del que està passant a escala planetària, i que jo vaig concentrar el 26 de març a l’article Operació Tapadora “Pandèmia de Coronavirus”.

Estimo que el Dr. Buttar marca l’actitud valenta, i l’orientació general, a adoptar per respondre des del punt de vista popular al terrible atac que estem patint la població del món … i en particular els catalans pel fet d’estar, a més, sotmesos des de fa 305 anys a Madrid/Castilla/Estado-Español.

Aquest atac com mai hi ha hagut no el podem respondre com si no fos quelcom nou JA QUE HO ÉS, I MOLT, DE NOU! I per això ens col·loca davant d’una situació inèdita amb sortida molt-molt-molt fosca si guanyen els que han llençat l’“Operació Coronavirus” (sigui qui sigui, “cosa” que ara no em preocupa).

Però també ens obre uns possibilitats positives enormes atès que ens posa davant una situació d’imprevisible ràpida maduració massiva a causa de les (innecessàries?) dures condicions de llarg arrest domiciliari (sense delicte ni judici!) que s’ha imposat a gran part de la humanitat, maduració massiva que pot comportat EL DESMUNTATGE DE L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS”.

I als catalans que volem la independència/llibertat de Catalunya aviat, la greu situació actual ens planteja el repte decisiu d’incidir-hi precisament amb aquesta orientació: DESMUNTEM L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS” PER PASSAR DEL CONFINAMENT A LA INDEPENDÈNCIA (o bé amb alguna orientació encara millor).

Considero que explicar arreu que hi ha en marxa una “Operació Coronavirus” captaria l’interès de moltes persones de tots els sectors socials i culturals que veuen -que veiem- que tot ha anat molt ràpid, que hi ha moltes “coses rares”, que les autoritats han pres unes decisions de conseqüències terribles sense explicar-ne les raons, que moltes mesures són contradictòries o fins i tot absurdes, etc.

Si aconseguim que en lloc de parlar de “coronavirus” es parlés àmpliament d’“Operació Coronavirus”, la situació faria un tomb radical. Arribar a dir “Tots contra l’Operació Coronavirus!” giraria 180 graus l’oficial “Tots contra el coronavirus!”, i la força concentrada aniria, com un bumerang, justament en contra dels qui han programat i han llençat l’Operació que estem patint.

A més, orientar-nos cap a DESMUNTEM L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS” deixa en segon lloc qüestions importants però tècnicament difícils d’aclarir i que així resultarien secundàries: per exemple, si hi ha o no hi ha virus (és a dir, si el virus ha estat o no aïllat, i les conseqüències que això té). I també que si SÍ hi hagués virus, si aquest virus seria natural o si bé seria artificial, és a dir, intencionadament manipulat en laboratori (i quan, i per qui, i com ha aparegut en escena, i …).

I orientar-nos a DESMUNTAR L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS” ressalta que per sobre del que el propi poder (amb la imprescindible plena i unànime col·laboració dels seus terroristes mitjans de comunicació) ha convertit en una “emergència sanitària” (i no pas en una “emergència de salut”, que és el que els “nostres” dirigents haurien d’haver fet si realment els preocupés la salut de la població; veure NOTA a “Compatriotes de la veritat” i “Operació Coronavirus”), hi ha un atac a les llibertats i a les condicions de vida del 95-99% de la població que ocasionarà molta més destrucció i molts més morts que la pròpia crisi sanitària (que, lògicament, s’ha d’abordar de la millor manera possible … qüestió que també cal debatre!).

Continuaré/Continuarem!

Barcelona, 2 de maig de 2020.

LLUÍS BOTINAS, investigador independent, president de Plural-21 i impulsor de LA GOTA CATALANA

Dt. 28 i Dj. 30: Respiradors? Fàrmacs? Tests? Quants virus? …

DESMUNTEM L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS”

 Dimarts, 28 d’abril, 19:30h…

… i dijous, 30, en castellà.

Emissió en directe On-Line per:

https://www.twitch.tv/plural_21/

Faré una presentació d’aquests cinc punts i aniré contestant les preguntes i comentaris que m’arribin:

Per què dir-li al que passa “Operació Coronavirus”?

Són contraproduents els respiradors que s’utilitzen a les UCI?

Negar-se a fer-se els tests per raons legals, científiques i tècniques

Quants virus fan falta per infectar? I per emmalaltir? I per matar?

Desmuntar la “Operació Coronavirus” !!!

Per preparar la sessió:

Operació Tapadora “Pandèmia de Coronavirus”

“La profecía autocumplida”

És contraproduent l’ús dels respiradors?

“No vull pas el que jo prescric!”

—Negar-se per raons legals: documento-de-rechazo-test-1p

—Negar-se per raons legals, científiques i tècniques: negarse-a-los-test-STOP-6p

Cada dia, 18h.: “Del confinament a la independència”

Dirigents traïdors i crisi actual

“Compatriotes de la veritat” i “Operació Coronavirus”

Quimioteràpia als avis com a preventiu?

LLUÍS BOTINAS, investigador independent, president de Plural-21 i impulsor de LA GOTA CATALANA

És contraproduent l’ús dels respiradors?

ALERTA!  

 És contraproduent l’ús dels respiradors?

Com que és una qüestió MOLT URGENT, no entro pas en detalls ni en comentaris o valoracions, i, amb els elements que tinc fins ara, vaig al gra. Massa temps he trigat jo mateix: A) a entendre-ho el suficient com per poder-ho explicar de manera (espero) suficientment correcte; i B) per superar la por i la pressió negativa i asfixiant que implica anar contracorrent i l’amenaça constant que això comporta, i atrevir-me a llençar aquest CRIT D’ALARMA!

Però confio en que aquesta ALERTA! arribi a metges i a altres responsables (del sistema sanitari, dels mitjans de comunicació, polítics, …) que tinguin l’apertura d’escoltar-la i que, malgrat els límits de la meva explicació, decideixin aprofundir-la i fer-ne una utilització IMMEDIATA que SALVARIA (MOLTES?) VIDES.

És molt probable que sigui contraproduent la utilització de respiradors als hospitals per tractar (com a mínim, a una part dels) “pacients greus de la COVID-19” internats a les UCI.

Fa ja 3 o més setmanes (el 5 d’abril em va arribar un vídeo amb el crit desesperat del Dr. Cameron Kyle-Sidell, estatunidenc), alguns metges intensivistes van llençar l’alarma al trobar-se que gairebé no augmentava la quantitat el percentatge d’oxigen en sang dels malalts intubats connectats a un respirador, fins i tot quan s’incrementava la quantitat d’oxigen barrejada amb l’aire que els subministrava el ventilador mecànic. I una quantitat important de pacients no milloraven, ans el contrari.

A l’article “Elevadas tasas de mortalidad en pacientes con COVID-19 conectados a respiradores” publicat a nacionfarma.com aquest 9 d’abril s’explica que: “Entre el 40 i el 50% dels pacients amb dificultat respiratòria severa moren mentre estan connectats a un respirador mecànic.

            Però un 80% o més dels malalts amb COVID-19 que van ser connectats a respiradors a la ciutat de Nova York han mort. Aquestes descobertes s’han correspost amb les observades en altres parts dels Estats Units.

            De la mateixa manera, han aparegut informes similars al Regne Unit, amb una xifra de 66% de mortalitat. Per la seva banda, a Xina, un petit estudi amb dades de Wuhan, va assenyalar que un 86% d’aquests pacients van morir.”

Afortunadament, sembla que el percentatge aquí és menor, però el risc hi és i cal evitar-lo.

La qüestió decisiva sembla ser que:

—el problema NO és que els pacients tinguin els pulmons malament (a causa d’una pneumònia o altres dificultats respiratòries) de manera que el seus alvèols no poden absorbir prou aire, i que aleshores insuflant-los més aire amb el respirador n’absorbirien més i el malalt milloraria,

—SINÓ que el problema és que la sang no circula prou (a causa de microtrombos, de coagulació, …) i aleshores el malalt no pot agafar en els alvèols pulmonars prou oxigen de l’aire que sí que ja està arribant als seus pulmons (malgrat els problemes respiratoris que tingui el pacient).

En aquesta situació, insuflar amb el respirador més aire (encara que estigui enriquit amb més oxigen) augmenta la pressió sobre els pulmons, fet que molesta al pacient encara que ja estigui sedat en el grau necessari per suportar la intubació, i per això reacciona volent-se’l treure. I l’error de diagnòstic fa que el personal sanitari, creient protocol·làriament que la ventilació mecànica ajuda al pacient, encara incrementi la sedació … empitjorant l’estat del pacient.

En aquesta situació, el que caldria fer és

—fluïdificar la sang per a que arribi més abundantment als pulmons i pugui absorbir l’oxigen de l’aire que ja està arribant suficientment als pulmons. Aquí hi hauria l’administració de l’heparina, d’anticoagulants, …

o/i

—fer arribar més oxigen directament a la sang (per ex., amb ozó), fet que fa que tot el funcionament de la persona es vagi regularitzant i reorganitzant, i s’enforteixi i es recuperi.

En aquest segon camí, El Periódico de Ibiza del 8 d’abril treu un breu article que comença: “«El resultat del tractament d’ozó en els pacients ha estat espectacular», va dir ahir el doctor Francisco Vilás sobre l’ús de l’ozóteràpia de la Policlínica en pacients greus amb coronavirus. La Policlínica utilitza aquest tractament en persones amb pronòstic a empitjorar, amb alt requeriment d’oxigen, i a fi d’evitar que acabi en Cures Intensives. A Itàlia, a l’Hospital Universitari Santa Maria della Misericordia d’Udine s’ha administrat a 36 pacients amb pneumònia per Covid-19 que presentaven insuficiència respiratòria i només un 3% va necessitar d’intubació davant el 15% habitual, és a dir quatre cinquenes parts es van lliurar d’haver de ser intubats. A la Xina hi ha quatre assaigs clínics en marxa.”,

i acaba:

Un home de 49 anys que estava en planta deteriorant-se i que requeria oxigen i a qui estava previst intubar-lo, va millorar després de la primera sessió d’ozóteràpia. «Ens vam quedar sorpresos: la seva freqüència respiratòria es va normalitzar, els seus nivells d’oxigen es van incrementar i vam poder deixar de subministrar-li tant oxigen, ja que el pacient era per si sol capaç d‘oxigenar», va explicar. El pacient es recupera en planta. «Ens diu si es pot anar a casa i fa quatre dies que ens estàvem plantejant tornar-lo a intubar», va relatar ahir Vilás.”

I aquest 23 d’abril, El Diario de Ibiza comença explicant que “La Policlínica Nostra Senyora del Roser ja ha tractat a 10 persones infectades amb el coronavirus amb ozóteràpia i en vuit casos ha tingut un resultat «espectacular», segons va informar ahir una portaveu del centre hospitalari privat. Un altre pacient, que es troba a la Unitat de Cures Intensives (UCI), està millorant però més lentament i, lamentablement, una altra persona, que es trobava molt malament, va morir.”,

i acaba:

El tractament consisteix a barrejar la sang (un màxim de 200 centímetres cúbics) amb ozó cada 12 hores en el cas dels malalts greus i cada sis hores en els més greus durant un màxim de cinc dies. Fonts de centre hospitalari privat insisteixen que en els pacients que millor funciona el tractament, en les primeres 24 hores ja es nota «un canvi immediat» en la seva situació.

            La Policlínica ha ofert a Can Misses l’ús d’una màquina, amb el personal especialitzat. El 4 d’abril, es va autoritzar a la Policlínica a tractar el primer pacient amb aquesta teràpia. El cap del Comitè de Malalties Infeccioses de Balears, Javier Arranz, va ser molt caut quan va ser preguntat sobre l’eficàcia d’aquest tractament i la seva aplicació a Can Misses: «Que hagi funcionat en un pacient no vol dir res», va afirmar. «No tenim encara una evidència clara de la seva utilitat», tot i que segueix emprant-se com «assaig clínic», va assenyalar llavors.”

Sembla que també a la Universitat Sapienza de Roma es va aprovar el 31 de març començar un protocol d’aplicació d’ozó a “pacients de COVID-19”.

I la Revista Española de Anestesiologia y Reanimación té en procés d’edició un article de vuit pàgines sobre l’aplicació per “pacients de la COVID-19” d’ozó i de vitamina C.

Per acabar, recullo que a l’article publicat a nacionfarma.com abans mencionat, s’explica que:

—“alguns metges han optat per administrar-los més oxigen a través de tubs nasals o un altre tipus de dispositius.”

—i altres metges mantenen els respiradors però “estan experimentant amb addicionar òxid nítric (NO) a la barreja gasosa. Aquesta tècnica ajuda a millorar el flux sanguini i la consegüent oxigenació d’aquelles àrees pulmonars que presenten menys lesions.”

Aquí teniu enllaços a més informació:

—-200408-Ibiza-Casos de coronavirus con ozonoterapia

—-200410-Ibiza-“Gracias al ozono lo puedo contar”

—-200411-Dr. Cuadra-enlace a entrevista-ozono y COVID-19

—-200419-Ventiladores: más perjuicio que beneficio

—-200421-Mio fratello-Ozono lo ha salvato

—-200423-Ibiza-7 de 10 tratados ozono ya alta

—-2004-Scrive un cardiologo di Pavia

i segur que encara n’hi ha més. Benvinguda!

I també benvingudes observacions, crítiques, etc. que facin més rigorós i útil aquest CRIT D’ALARMA.

 

SI US PLAU, AJUDEU A FER CIRCULAR AQUESTA INFORMACIÓ

 

POT SALVAR VIDES !!!

ACONSEGUIM QUE ARRIBI A METGES I ALS SEUS RESPONSABLES,

I QUE ES CORREGEIXI RÀPIDAMENT AQUESTA PERILLOSA  SITUACIÓ!

 

Barcelona, 27 d’abril del 2020

LLUÍS BOTINAS, investigador independent, president de Plural-21 i impulsor de LA GOTA CATALANA

“No vull pas el que jo prescric!”

Això passa ara. Però no va ser així abans.

I aviat deixarà de ser possible.

 

 “No vull pas prendre’m el que jo prescric!”

 

Què diríeu d’un Cap de Departament d’una determinada malaltia d’un determinat Hospital que cau malalt d’aquesta mateixa malaltia i que s’interna a la planta del seu Departament, i que quan les infermeres li porten els fàrmacs que ell ha decidit prescriure (probablement acordant-lo amb el responsable de Farmacologia i qui més sigui que hagi pogut participar en la decisió de quins fàrmacs experimentals i quins antibiòtics entren en el protocol d’aquest Hospital), ES NEGA A PRENDRE-SE’LS?

Tindrà això quelcom a veure en que en aquest mateix Hospital l’administració dels fàrmacs experimentals protocol·litzats que s’estan donant als pacients (per cert, només amb consentiment oral) s’hagi reduït de les dues setmanes inicials primer a deu dies i després a set dies?

A la Catalunya de nou lliure, una conducta així seria reprovada públicament i, probablement, sancionada. I m’atreveixo a dir que en realitat una conducta com aquesta seria impossible. Per què? Doncs perquè una persona capaç de fer als altres el que no vol que se’l faci a ella mateixa, no hauria arribat a tenir cap lloc de responsabilitat. I tant menys en la mesura que els catalans més haguéssim recuperat la continuïtat amb els nostres avantpassats. Així ho exposo en els apartats 22 i 23 del meu llibret Conèixer els catalans d’abans de 1714-5a edició :

  1. Bons professionals

En aquesta manera de fer, tenen un pes molt important les qualitats que han de posseir les persones qui, trobant-se en possessió d’un títol professional, donen categoria als elements jutjadors i adjuvants.

En sengles constitucions s’afirma que els jutges han d’ésser de “bona fama, sciència i consciència, tements Deu e amants justícia” i “hàbils y suficients”, i per això “hàjan d’ésser doctors de Universitat aprovada y tenir per lo menys quatre anys de pràctica, havent advocat quatre anys complerts”. És de notar que la pràctica no ha d’ésser judicial sinó d’advocacia.

Per obtenir el títol d’advocat era condició precisa ésser examinat “per los prohòmens de quiscun lloc, ensems ab los altres savis en Dret”, i sent els prohoms una representació ciutadana allunyada del professionalisme, per ells la idoneïtat no podia pas consistir en abstraccions i teories.

I dels notaris s’estatueix que per obtenir el títol no és suficient demostrar la ciència sinó que l’aspirant “hagi practicat en casa de notari públic, almenys per temps de quatre anys”.

Així, doncs, les dues paraules claus del bon professionalisme són “expert” i “pràctic”.

  1. Ciutadania – Honor – Pobresa

Aquesta manera d’apreciar el professionalisme és filla d’un esperit eminentment realista que informa tota la concepció ciutadana.

Sota aquest punt de vista, és molt característica la concepció de l’honor com el premi als mèrits i a les virtuts personals. Per aquest motiu no hi ha honor sense responsabilitats.

El ciutadà ha d’ésser persona “de bones costums, que no faci tort als altres, i que tant com pugui s’esforci a obrar virtuosament”. Això concreta l’exemplaritat ciutadana en les virtuts del treball. Per aquesta raó al Consell de Cent no foren admesos militars fins al 1498 ni nobles fins al 1621: el règim de la ciutat havia d’estar en mans d’homes que coneguessin pràcticament les dificultats quotidianes i que visquessin els problemes ciutadans, cosa que no s’esdevé ni amb els nobles ni amb els militars.

L’esperit humaníssim d’aquella societat considerava la pobresa de manera adaptativa i oberta. I era pobre “qui només viu del seu treball” (per això si ha d’esmerçar temps a pledejar, és eximit de les despeses) o bé “qui no pot viure honorablement segons la seva posició social” (i per això hi havia un “Any de plor” que protegia la vídua a més del que li correspongués per herència). L’estatus de pobre era, doncs, digne, canviant i una d’aquelles coses que convenia deixar a l’arbitri judicial.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE !!!

Barcelona, 26 d’abril de 2020. Una mica menys d’un any abans de recuperar el Sant Jordi del Poble Català … i del Poble que vulgui!

LLUÍS BOTINAS, investigador independent, president de Plural-21 i impulsor de LA GOTA CATALANA

Dirigents traïdors i crisi actual

Només un dirigent català que es digui independentista

pot impedir la independència.

 

I si actua incorrectament en el tema independència,

¿pot actuar correctament en l’actual situació de crisi?

 

Cal aprofitar un confinament provocat per l’Operació Tapadora “Pandèmia de Coronavirus”, arrest domiciliari que cada vegada entenc com més contraproduent no només a mig i a llarg termini sinó fins i tot des del punt de vista de la salut immediata de la població (i no tan sols per la gent gran), per preparar-nos conscientment per passar del confinament que ens han imposat a la independència/llibertat que desitgem.

Els que de veritat estem per recuperar la llibertat del Principat sotmès des del 1714, hem hagut d’atrevir-nos a qüestionar la conducta dels nostres dirigents. Des que el 2010 els dirigents catalans autonomistes s’inventen “el procés”, hem acumulat promeses i decepcions any rere any. I lentament -cop a cop- hem estat obligats a arribar a la dura conclusió que els autonomistes durant trenta anys es van disfressar d’independentistes per tal de poder impedir la independència.

Perquè, pensem-ho fredament, només un dirigent català que es proclami independentista pot impedir la independència.

Efectivament, els catalans (i cal evitar el parany de deixar-nos diluir dins del conjunt de “los ciudadanos estadoespañoles residentes en territorio catalán”, que inclou també el subconjunt dels que són ocupants de Catalunua, en siguin o no conscients) no ens en refiem gens ni mica dels partits dels ocupants de Catalunya (PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos, VOX), i ben poc dels “catalans ocupants” que els representen aquí (PPC/García Albiol, PSC/Iceta, Comuns/Colau, C’s/Roldán, i de recents submarins Front Republicà/Fachin, …).

La majoria dels catalans no vam ser conscients -jo tampoc!- de la traïció patida als anys 70. Gràcies, Xirinacs, pel teu cabdal llibre testimoni-i-balanç “La traïció dels líders”! Ara hauria de ser  d’obligada lectura (com a mínim les “Conclusions” dels tres volums) per a qui vulgui entendre la conducta dels dirigents catalans aquests darrers 42 anys. En aquella dècada decisiva van acabar negociant constituir la Generalitat i tota la “Comunidad Autónoma Catalana” com part integral i integrant de l’“Estado Español”. Des d’aleshores, ens han dirigit i controlat primer com dirigents autonomistes i a partir del 2010 disfressats de dirigents independentistes, però sempre al servei de Madrid.

I els catalans, no prou conscients ni abans ni ara, hem votat massivament els partits aleshores realment autonomistes i ara falsament independentistes. I per què? La millor resposta que trobo és “buscant expressar d’alguna manera, encara que molt incomplerta, la nostra catalanitat enfront de Madrid i dels seus representants directes en territori català”.

Però la força decisiva de Madrid per impedir la independència de Catalunya no radica en els seus representants declarats en territori català, que són massivament rebutjats pels catalans. La carta (l’arma!) més important de Madrid per impedir que els catalans recuperem la llibertat són els dirigents catalans ara pretesament “independentistes”: TOTS són traïdors al Poble Català.

Jo vaig anar arribant pas a pas a aquesta lamentable però decisiva conclusió en la mesura que

*** vaig anar recuperant alguns elements

del Dret Català, que va de baix cap a dalt, del poble cap a l’autoritat, i que, per tant, és totalment diferent de l’absolutista “Derecho Castellano/Español”, que va de d’alt cap a baix, del poder al súbdit. Això ho vaig anar entenent gràcies, sobre tot, al jurista de pes internacional Francesc Maspons i Anglasell, amb el seu llibre cabdal “L’esperit del dret Públic Català”, que recomano a ulls clucs,

—i de l’Autèntica Història del Principat i de tota la Nació Catalana, una història espectacular que ens ha estat espoliada per Madrid/Castilla/Estado-Español … i per altres estats europeus. Això ho vaig aprenent gràcies, sobre tot, a l’Institut Nova Història (INH), i també a altres grups: CCH, CEC, Histocat, Vaca cega, ARHLC, Memorial 1714, Marcel Mañé (e.p.d.), … , que recomano a ulls oberts … ja que cal estar amatent a no cometre errades.

Aquests elements els he recollit en el llibre de butxaca Conèixer els catalans d’abans de 1714-5a edició (versió en castellà: Conocer los catalanes de antes de 1714-2ª edición),

***i que vaig entendre la imprescindible necessitat de recuperar el Punt de Vista Català, ja que, lògicament, combinant repressió, corrupció i sistema educatiu, Madrid/Castilla/Estado-Español ens ha anat imposant el “Punto de Vista Castellano”, tal com és la seva obligació.

Després de sis anys d’haver-me implicat -això sí, venint bregat d’altres batalles, sobre tot en el camp de la salut- en la independència/llibertat de Catalunya el 2012, vaig arribar a la conclusió general “TOTS els dirigents catalans actuals són traïdors al Poble Català perquè són els hereus i continuadors dels traïdors dels anys 70 i han fet seu el “Punto de Vista Castellano”, i per això rebutgen el Dret Català i l’Autèntica Història de Catalunya”.

I aquesta greu conclusió va ser confirmada, reforçada i concretada al conèixer en David Raventós a partir -gràcies!- de la seva primera Vaga de Fam per la Independència. Iniciada el 3 de maig del 2016, va ser censurada des del 4, truncada des del 17 i represaliada amb internament psiquiàtric contra la seva voluntat amb tortura química amb psicofàrmacs fins el 18 de juliol. Una segona Vaga de Fam per la Independència durant tot el mes d’octubre passat, també va ser absolutament censurada. I ara es pot afirmar que tant la censura com la repressió va ser ordenada per alguns -a determinar en el seu moment qui- dels dirigents polítics i mediàtics processistes però AMB LA IMPRESCINDIBLE PLENA COMPLICITAT DE TOTS ELS ALTRES.

En David Raventós aporta una eina importantíssim per assolir aviat la independència/llibertat de Catalunya: el coneixement personal directe de gairebé TOTS els actors principals (i també de molts dels secundaris i fins i tot actors de tercer nivell) del procés:

—uns públics (Junqueras, Paluzie, Rull, Forn, Homs, Calvet, Sallent, Madí, …) i un semiclandestí (Joan Vives i Solervicens) des de fa més de 30 anys mentre estudiaven junts a la Facultat de Dret de l’UB i eren dirigents de la FNEC, on van ser intencionadament fitxats pels serveis secrets de Madrid (com és la seva obligació)

—i els altres (Puigdemont, Carretero, Laporta, Beltran, Arqué, Baños, Vila, Soler, Sallés, …) durant la seva militància successivament a CDC, ERC, Reagrupament, Solidaritat, ANC, i, ja impulsat per ell mateix, Resistència Independentista Catalana i Directe-68.

Tot això, i més, ho ha anat explicant -entre altres- al llarg de ja 127 programes de Radio Hadrian, del audiovisual “LA MENTIDA, el documental de LA VERITAT”, i el llibre “Traïció a la independència”.

Considero que la suma de les dues trajectòries i experiències totalment distintes proporciona dos tipus de bagatges i d’arguments, diferents però complementaris, que són unes eines teòriques i pràctiques potentíssimes que, cas d’arribar successivament a les diverses fraccions (els emprenyats, els confusos, els encara processistes, els desanimats, els amb-el-lliri-a-la-mà, els malalts-a-causa-del-procés, els cap-a-on-bufa-el-vent?,…) del conjunt del Poble Català, podria fer girar radicalment la situació en poques setmanes. Feta evident pel conjunt del Poble Català la traïció dels líders actuals, Madrid no tindria res a fer per impedir la nostre independència/llibertat.

El principal obstacle per aconseguir girar la truita és la terrible censura imposada per tots els mitjans de comunicació, tant els processistes com els que apareixen com anti-processistes. Cadascú pot a la seva zona de coneixença i d’influència ajudar a trencar-la fent circular el molt material elaborat per David Raventós i Directe-68, i, a un altre nivell, la feta per LA GOTA CATALANA (a més, és clar, de les fonts aquí assenyalades … i d’algunes més).

Aprofitem el confinament que ens han imposat per conscienciar-nos i preparar-nos.

I vull acabar cridant l’atenció sobre que, inevitablement, la conducta anti-catalana dels processistes també ha de presidir la seva actuació en l’actual crisi.

Que els dirigents traïdors no van declarar pas la independència ni -com a mínim- el 9-N del 2014, ni el 27-S dels 2015 i ni el 23-O del 2017, es prolonga i és coherent amb que tampoc no la proclamin avui mateix com podrien fer atès que hi ha majoria de 70 escons “independentistes” al parlament de Catalunya (que, cal recordar-ho, és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Catalunya, i no pas a Brussel·les ni a Madrid ni als “Ayuntamientos”).

És el fet que els dirigents processistes han impedit abans declarar la independència i que també ho impedeixen avui el que fa que

—Madrid continua manant sobre nosaltres

els catalans que estan morint ho facin presos quan desitjaven morir lliures

—segueixi sortint cada dia de l’estació de Sants cap a la d’Atocha un AVE amb 22 o 44 o 66 o més milions d’euros, AVE que torna buit

—…

—i el que és decisiu en relació a la situació d’emergència que vivim: impedeix recuperar i aplicar el costum que teníem abans de 1714 d’apel·lar a les capacitats de cadascú i de donar-li espai a tothom. Francesc Eiximenis conta (llibre Regiment de la cosa pública, 1383) que dins la concepció catalana de govern, una norma és “demanar a tothom consell”. Ho explica dient: “Cosa és sobiranament profitosa a la cosa pública que cert temps de l’any cascú fos request de proposar en certs llocs de la comunitat les millors coses que sabés per profit del comú, car més veen molts que pocs. E moltes coses posa Déu en lo cor d’un simple hom que no les posa en lo cor dels majors”.

Aplicar aquella tradicional costum hagués evitat la saturació dels Hospitals i el col·lapse de les UCI. Per què? Doncs perquè el govern del Principat de Catalunya alliberat hagués declarat que estem davant d’una emergència DE SALUT, i no pas d’una emergència SANITÀRIA. I aquesta diferent denominació no és una qüestió semàntica sinó que reflexa una manera distinta d’entendre la societat:

—la manera castellana: absolutista, d’ESTAT-nació, vertical de dalt a baix, on el “sistema sanitari, part important de l’estat dictatorial” (només cal veure les “ruedas de prensa” a Madrid, plenes d’uniformes, o la seva variant a Barcelona, amb el conseller d’Interior parlant abans de la consellera de Sanitat, i tots els d’aquí acceptant el marc general establert per Madrid adaptant ells l’“Operació Tapadora ‘Pandèmia de Coronavirus’” a la seva agenda centralitzadora) ha de resoldre en exclusiva “la emergencia sanitaria”, i per això censura i reprimeix qualsevol veu crítica i tota proposta alternativa de solució,

—o la manera catalana A RECUPERAR: comunitària, de NACIÓ-estat, vertical de baix a dalt, on per solucionar l’emergència de salut s’hagués convidat a tothom a aportar els seus coneixements i recursos terapèutics. Feu, si us plau, l’esforç d’imaginar-vos que hagués passat si, amb l’aval institucional, la densa xarxa de medicines dites alternatives que tenim a Catalunya pogués oferir públicament els seus diversificadíssims serveis als malalts que voluntàriament els volguessin escollit. Això hagués, primer, disminuït la por i l’angunia generals (“No puc emmalaltir perquè a l’Hospital no podran ni atendre’m!”); segon, hagués disminuït considerablement la pressió als hospitals i els internaments a les UCI; i tercer, hagués permès detectar ràpidament que (com a mínim) per a una part dels intubats a les UCI, els tan mencionats i buscats “respiradors” han estat perjudicials.

Però és més: em permeto qüestionar que el Principat de Catalunya alliberat i ja recuperant el Punt de Vista català, hagués promulgat un confinament, ni en la versió absoluta que demanen el 7è president de la pseudo-Generalitat-de-Catalunya i els seus assessors super-al·lopàtics, ni en la versió imposada pel “Gobierno del Estado enemigo, invasor, ocupante, espoliador y genocida”. Espero penjar aviat el text “I si el confinament fos contraproduent? I si tot el que patim fos innecessari?”. I avanço ja elements per madurar-ho, com aquesta entrevista (en anglès amb subtítols en castellà; algú m’ajuda a traduir-ho al català?) de 41:30 al veterà epidemiòleg Dr. Knut Wittkowski: https://youtu.be/lGC5sGdz4kg

De fet, sobre la nova i dura però també prometedora situació actual a Catalunya i a a tot el món, ja he escrit i fet això:

200326: Operació Tapadora “Pandèmia de Coronavirus”

200331: Dt. 31: Preguntes sobre l’”Operació Coronavirus”

200404: Quimioteràpia als avis com a preventiu?

200407: Dj. 9: “Quimioteràpia per als avis com a preventiu?” (en castellà)

200409: “Compatriotes de la veritat” i “Operació Coronavirus”

200414: Dt. 14 i 21: “Els perills d’uns tests gens fiables”

200419: “La profecía autocumplida”

L’estratègia que proposo és DEL CONFINAMENT A LA INDEPENDÈNCIA dins de l’activitat per DESMUNTAR L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS”.

I aconseguir “Desmuntar l’“Operació Coronavirus’” passa per guanyar ara “la batalla dels tests massius, del testatge universal i del passaport immunitari” (no només per raons legals sinó també per raons científiques i tècniques), amb el que seria més fàcil guanyar dins d’un temps “la batalla de la vacuna obligatòria” (igualment, no només per raons legals sinó també per raons científiques i tècniques).

I ja que som el dia de “Sant Jordi (innecessàriament?) Confiscat”, us regalo el meu llibre no-publicat per decisió a darrera hora de l’editorial: “EL VIH/SIDA ES UNA FICCIÓN. Preguntas para desmontar el SIDA, este engranaje criminal made in USA. Aquí trobeu l’Índice-Esquema” (un resum en 15 pàgines), que us permet tenir una ràpida visió de conjunt. Convido a llegir-ho canviant “VIH” per “SARS-CoV-2” i “SIDA” per “COVID-19”. Probablement és intercanviable un 80% (o més). I comparteixo les lliçons de 25 anys de la meva vida amb el desig que hi hagi lectors que decidiu implicar-vos en DESMUNTAR L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS”.

Fins aviat!

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!

Barcelona, 23 d’abril de 2020. Un any abans de recuperar el Sant Jordi del Poble!

LLUÍS BOTINAS, investigador independent, president de Plural-21 i impulsor de LA GOTA CATALANA

“La profecía autocumplida”

No comment!”, oi?

 

La profecía autocumplida

Gabriel García Márquez (1927-2014)

 

Imagínese usted un pueblo muy pequeño donde hay una señora vieja que tiene dos hijos, uno de 17 y una hija de 14. Está sirviéndoles el desayuno y tiene una expresión de preocupación. Los hijos le preguntan qué le pasa y ella les responde:

“No sé pero he amanecido con el presentimiento que algo muy grave va a sucederle a este pueblo”.

 

El hijo se va a jugar al billar, y en el momento en que va a tirar una carambola sencillísima, el otro jugador le dice:

“Te apuesto un peso a que no la haces”.

Todos se ríen. Él se ríe. Tira la carambola y no la hace. Paga su peso y todos le preguntan qué pasó, si era una carambola sencilla. Y él contesta:

“Es cierto, pero me ha quedado la preocupación de una cosa que me dijo mi madre esta mañana sobre algo grave que va a suceder a este pueblo”.

 

Todos se ríen de él y el que se ha ganado su peso regresa a su casa, donde está con su mama, o una nieta o en fin, cualquier pariente, feliz con su peso dice y comenta:

“Le gané este peso a Dámaso en la forma más sencilla porque es un tonto”.

“¿Y por qué es un tonto?”

“Porque no pudo hacer una carambola sencillísima estorbado con la idea de que su mamá amaneció hoy con la idea de que algo muy grave va a suceder en este pueblo”.

Y su madre le dice:

“No te burles de los presentimientos de los viejos porque a veces salen”.

 

Una pariente oye esto y va a comprar carne. Ella le dice al carnicero:

“Deme un kilo de carne”

y en el momento que la está cortando, le dice:

“Mejor córteme dos, porque andan diciendo que algo grave va a pasar y lo mejor es estar preparado”.

El carnicero despacha su carne y cuando llega otra señora a comprar un kilo de carne, le dice:

“Mejor lleve dos porque hasta aquí llega la gente diciendo que algo muy grave va a pasar y se están preparando y comprando cosas”.

Entonces la vieja responde:

“Tengo varios hijos, mejor deme cuatro kilos…”.

Se lleva los cuatro kilos y para no hacer largo el cuento, diré que el carnicero en media hora agota la carne, mata a otra vaca, se vende toda y se va esparciendo el rumor.

 

Llega el momento en que todo el mundo en el pueblo está esperando que pase algo. Se paralizan las actividades y de pronto a las dos de la tarde alguien dice:

“¿Se han dado cuenta del calor que está haciendo?”.

“¡Pero si en este pueblo siempre ha hecho calor! Tanto calor que es pueblo donde los músicos tenían instrumentos remendados con brea y tocaban siempre a la sombra porque si tocaban al sol se les caían a pedazos”.

“Sin embargo -dice uno-, a esta hora nunca ha hecho tanto calor”.

“Pero a las dos de la tarde es cuando hace más calor”.

“Sí, pero no tanto calor como ahora”.

 

Al pueblo desierto, a la plaza desierta, baja de pronto un pajarito y se corre la voz:

“Hay un pajarito en la plaza”.

Y viene todo el mundo espantado a ver el pajarito.

“Pero señores, siempre ha habido pajaritos que bajan”.

“Sí, pero nunca a esta hora”.

 

Llega un momento de tal tensión para los habitantes del pueblo, que todos están desesperados por irse y no tienen el valor de hacerlo.

“¡Yo sí soy muy macho! -grita uno-. ¡Yo me voy!”.

Agarra sus muebles, sus hijos, sus animales, los mete en una carreta y atraviesa la calle central donde todo el pueblo lo ve. Hasta que todos dicen:

“Si este se atreve, pues nosotros también nos vamos”.

Y empiezan a desmantelar literalmente el pueblo. Se llevan las cosas, los animales, todo. Y uno de los últimos que abandona el pueblo, dice:

“Que no venga la desgracia a caer sobre lo que queda de nuestra casa”,

y entonces la incendia y otros incendian también sus casas.

 

Huyen en un tremendo y verdadero pánico, como en un éxodo de guerra, y en medio de ellos va la señora que tuvo el presagio, le dice a su hijo que está a su lado:

“¿Vistes mi hijo, que algo muy grave iba a suceder en este pueblo?”.

 

 

O sí hi ha comentaris?

Endavant, si us plau!

lluisbotinas@lagotacatalana.cat

Dt. 14 i 21: “Els perills d’uns tests gens fiables”

Cada dimarts (en català) i cada dijous (en castellà), 19:30h.

DESMUNTEM L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS”

Dimarts 14 i també 21 d’abril, 19:30h

(Dijous 16 d’abril i també 24, 19:30, en castellà)

 Emissió en directe On-Line

per https://www.twitch.tv/plural_21/

Preguntes i respostes sobre

un tema cabdal aquests dies:

els tests dels que tant es parla.

Uns tests insegurs,

¿poden donar seguretat?

¿O només atrapar víctimes?

Les dues solucions màgiques disfressades de “científiques” promeses pels experts oficials (perquè cal saber que hi ha experts no-oficials, però aquests són censurats i no apareixen en cap mitjà de comunicació de pes) i pels polítics que amb ells procuren justificar-se, són l’aplicació massiva -universal, arriben a dir- de: 1) test ara, en quan arribin en quantitats suficients; i 2) la vacuna l’abans possible, en quan estigui enllestida.

Avui començaré (i el proper dimarts 21 ho aprofundiré) a abordar “el tema tests” explicant l’imprescindible GOLD STANDARD que s’hauria de fer abans d’aplicar qualsevol test, i com NO haver-ho PAS fet invalida tant els tests genètics (PCRs) com els serològics (d’anticossos o d’antígens). I amb quins arguments el funcionament oficial intenta tapar aquesta manca total de base rigorosa.

Per anar entrant en aquest tema gens senzill però cabdal, enllaço als capítols corresponents als tests del meu llibre no-publicat EL VIH/SIDA ES UNA FICCIÓN. Preguntas para desmontar el SIDA, este engranaje criminal made in USA, fruit de més de 20 anys d’investigació independent, voluntària i contra la corrent:

II-3-7—PCR, els primers tests que s’han utilitzat per diagnosticar “infecció per SARS-CoV-2” cas de donar positiu. També es comencen a emprar per afirmar que el pacient té determinada “càrrega viral” i que és bo que li baixi i dolent que li pugi aquesta suposada “càrrega viral”, quan en realitat el número que dona l’aparell no indica cap “càrrega viral” (fins i tot donant per cert que el suposat “SARS-CoV-2 existeixi).

II-2-3-Tests d’anticossos, els que ara s’estan començant a aplicar massivament.

LLUÍS BOTINAS, investigador independent, president de Plural-21 i impulsor de LA GOTA CATALANA