Tornar a la Legalitat i a les Constitucions CATALANES!

Madrid té raó.

I ‘Europa’ i els suposats ‘mediadors’, ‘negociadors’, etc., també.

 

Sí, certament els catalans hem de tornar

a la Legalitat i a la Constitució.

Però a les nostres,

a les CATALANES!!!

El dimarts 10 d’octubre es va crear a la “República del Principat de Catalunya sotmesa des de 1714 per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E)” una situació que -pretenent no molestar a ningú- qualifico com a “sorprenent”.

Tan “sorprenent” que el matí del dimecres 11 d’octubre M/C/E-E va requerir al President Puigdemont que abans de les 10 del matí del dilluns 16 d’octubre contesti clarament si “SÍ” o si “NO” el passat 10 d’octubre es va declarar la independència de Catalunya. I va afegir que tant si 1) contestava que “SÍ”, com si 2) no contestava, o com si 3) contestava en forma diferent a un concís “SÍ” o “NO”, en els tres casos automàticament M/C/E-E ja el requeria per a que abans de les 10 del matí del dijous 19 anul·lés la declaració d’independència i retornés a tots els catalans de nou a “la legalidad española”.

Des d’abans del dia 10 s’ha intensificat la circulació de nombroses declaracions, recomanacions, consells, advertències, admonicions, amenaces, etc., de personalitats, d’organismes i d’autoritats d’aquí i d’allà, i d’arreu d’Europa i del món, que acostumen a tenir tres apartats: a) rebutgen, o fins i tot condemnen, la violència, b) subratllen la necessitat de negociar i d’arribar a acords, i c) insisteixen en que en tot el que es faci, els catalans hem de respectat “la legalidad constitucional vigente en España”.

I pel que diuen els anomenats “mitjans de comunicació” i pel que m’arriba per les anomenades “xarxes socials”, els dies 11, 12, 13, 14 i 15 han estat un continu anar i venir d’interpretacions, d’argumentaris, de visites, de consultes, de recomanacions, d’exigències, de pressions, de súpliques, etc. al President Puigdemont sobre què hauria de contestar el dilluns.

Per part meva, i segons el que entenc gràcies al que vaig aprenent a empentes i rodolons, i més enllà de les emocions que em genera el que estem vivint, considero (sense entrar aquí a valorar l’1-O) que:

1) EL 10 D’OCTUBRE NO VA HAVER-HI CAP DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA.

El DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, XI legislatura, cinquè període, sèrie P, número 83 recull fil per randa la Sessió 43.1 ordinària del Ple del Parlament celebrat el dimarts 10 d’octubre de 2017, a partir de les 19,11 h., amb la “Taula de contingut”: “Compareixença del president de la Generalitat per a informar sobre la situació política actual”.

El final de la pàgina 7 i el començament de la 8 recullen aquestes paraules dites pel President Puigdemont:

Senyores i senyors, amb els resultats del referèndum de l’1 d’octubre passat, Ca­talunya s’ha guanyat el dret a ser un estat independent i s’ha guanyat el dret a ser es­coltada i respectada. (…).

              El sí a la independència ha guanyat unes eleccions per majoria absoluta i dos anys després ha guanyat un referèndum sota una pluja de cops de porra. Les urnes, l’únic llenguatge que entenem, les urnes diuen sí a la independència. I aquest és el camí que estic compromès a transitar.

              Com és conegut, la Llei del referèndum estableix que, dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i en el cas que el nombre de vots del sí hagi es­tat superior al nombre de vots del no, el Parlament –i ho cito textualment de la llei, obro cometes– «celebrarà una sessió ordinària per efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes, i acordar l’inici del procés consti­tuent».

              Hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre. I hem aconseguit el que ens vam comprometre a fer a l’inici de legislatura. Arribats a aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo, en presentar-los els resultats del referèndum davant de tots vostès i davant dels nostres conciutadans, el mandat del poble que Ca­talunya esdevingui un estat independent en forma de república. (Aplaudiments forts i perllongats.)

1.1) Sense fer aquí una sèrie de consideracions que allargarien massa aquest escrit, el que em sorprèn és que no es complissin ni tan sols els requisits que explica la pròpia cita de la “Llei del referèndum” utilitzada pel President Puigdemont: “El Parlament celebrarà una sessió ordinària per efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya”. És clar que el Parlament, que sí estava reunit en sessió ordinària, NO VA FER CAP “declaració formal de la independència de Catalunya”, cosa que -suposo- exigiria, a més de tenir i llegir solemnement la pròpia “declaració formal”, aprovar-la en una votació. Tot el que es va fer és que Puigdemont digués que “Arribats a aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo, en presentar-los els resultats del referèndum davant de tots vostès i davant dels nostres conciutadans, el mandat del poble que Ca­talunya esdevingui un estat independent en forma de república”. Seria il·lustratiu del que de fons està passant entre els parlamentaris i els assistents al ple (i dins de cadascun d’ells) entendre les raons que aquesta vaporosa vaguetat fos acollida amb Aplaudiments forts i perllongats

1.2) Que acabada la sessió ordinària del ple, i fora ja de la Sala de Sessions del Parlament, els 72 diputats independentistes signessin un document de quatre pàgines que porta un títol igualment vaporós com “Declaració del representants de Catalunya” que fins i tot amaga que pretén ser una declaració d’independència, no té cap validesa jurídica i és un acte que, a manca d’una millor explicació, està dirigit a calmar als centenars de milers (milions?) d’independentistes que es van sentir traïts pels que fins el dia 10-O havien estat els seus dirigents.

1.2.1)   I els dies següents, una part del signants demanen que la setmana propera es faci un Ple del Parlament que declari la independència… però no diuen el que aquesta petició implica: que aleshores el dia 10-O van fer teatre, dins i fora del ple!

1.3)      El mencionat Diari de Sessions recull les intervencions que en acabar En Puigdemont van fer Inés Arrimadas, Miquel Iceta, J. Lluís Franco Rabell, Xavier García Albiol, Anna Gabriel, Germà Gordó i Lluís M. Corominas, i que tot seguit la Presidenta Sra. Forcadell “aixeca la sessió a les nou del vespre i quatre minuts”. O sigui que qui suposadament acaba de fer un acte històric com seria la declaració d’independència de Catalunya, no va no tan sols contestar les moltes crítiques que acabava d’escoltar sinó que tampoc va aprofitar l’ocasió per mirar de tranquil·litzar als moltíssims independentistes que sabia que havia decebut… dient-ho suaument.

 2) Per tant, TAMPOC VA HAVER-HI CAP SUSPENSIÓ DE LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA malgrat que a continuació el President digués:

Això és el que avui fem amb tota solemnitat, per responsabilitat i per respec­te. I, amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada.

2.1) Encara li treu més serietat el fet que no es fixi

2.1.1) ni quina és la duració del període de (suposada) suspensió, deixant-lo en un de nou vaporós termini de “les properes setmanes”

2.1.2) ni amb qui, ni sobre què, seria el suposat diàleg

2.1.2.1) diàleg que tindria com objectiu fer “possible arribar a una solució acordada”… amb qui? Suposo que vol dir amb l’“Estado-Español” actualment governat pel PP, que ja ha dit de totes les formes possibles que descarta cap diàleg que no sigui acceptant prèviament que els catalans continuem sotmesos “acatando la Constitución Española”

2.1.2.1.1) i també el PSOE, l’altre partit que pot governat l’“Estado-Español”, ha dit que fa costat al PP “para defender la unidad de España” i que descarta qualsevol “reforma de la Constitución que reconozca el derecho de autodeterminación”

2.2) O sigui que quelcom-que-no-existia va ser a continuació suspès-durant-no-es-sap-quan-temps a fi de poder dialogar-amb-no-es-sap-qui cara a obtenir un objectiu que els possibles dialogadors descarten rotundament

3) Vist això (i més), ¿QUIN SIGNIFICAT TÉ DEMANAR LA SUSPENSIÓ DE LA SUSPENSIÓ?

 

Trobo que l’única justificació vàlida d’aquesta conducta confusa i confusionista -i que finalment ens porta a la desfeta- de tots aquests actors polítics és voler esquivar la repressió de M/C/E-E, i que per aquest motiu no parlen clarament, dissimulen els punts a tractar, no signen assumint la responsabilitat, no actuen obertament, etc., i que aquest poder que sobre ells tenen els diferents aparells de l’“Estado-Español” és degut a que M/C/E-E és una presó de nacions, i a que el poble català li està sotmès des de 1714. Però això cabdal és el que, per motius que no acabo de tenir clar, tots els dirigents independentistes amaguen, i insisteixen en dissimular.

Considero que el que va passar el 10-O i el que està passant aquests dies posteriors, perllonga la manera incorrecta com els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes han actuat anteriorment (especialment el 9-N i el 27-S) i confirma que “És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”, full que vaig repartir durant la darrera Diada (i que ampliaré en un proper text anomenat “Ressituem-nos, siusplau!!!”).

Pel que ha circulat i pel que entenc sobre l’actuació de les autoritats polítiques i mediàtiques europees i internacionals suposadament possibles mediadores:

— abans del 10-O, sobre tot pressionant per a que no es fes la Declaració d’Independència (que m’ha quedat clar que és l’únic que els ha tingut preocupats, fins i tot espantats, uns dies)

— després del 10-O, sobre tot insistint en que els catalans hem de respectar “el orden legal y constitucional establecido en España”

— i tan abans com després del 10-O, sobre tot recomanant que l’única sortida adequada i democràtica és que Madrid i Barcelona acordin “un referèndum pactat i vinculant com el d’Escòcia”, afegint-hi sovint obertament “per a que surti el NO” (això sí, AMAGANT TOTHOM, també els independentistes “grans” i “petits” d’aquí, que el “NO” va guanyar a Escòcia perquè va haver-hi frau electoral, tupinada, ja que EN REALITAT va dipositar-se un 70% de “SÍ”),

arribo a la conclusió central que la manera més adequada, tan històricament com estratègicament, per poder RECUPERAR LA LLIBERTAT fent, a més, cas als consells de tots els que ens recomanen tornar a l’ordre, és que efectivament els catalans tornem a l’ordre però al nostre propi ordre que vam elaborar durant vuit segles i que deixem definitivament el desordre castellà/estadoespañol que ha imposen i volen continuar imposant-nos.

Encara que Madrid ho negui i que Barcelona ho amagui, nosaltres tenim tot el que vam anar construint durant set segles de ser un Estat Europeu Independent: un Dret Català que no tenia res a veure amb el “Derecho Castellano” imposat com a “Derecho Estadoespañol” (i que es pot resumir en aquestes tres regles: “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislacion vigente”), unes Constitucions Catalanes que són vigents i que, per tant, només es tracta de començar a aplicar-les i, així, a actualitzar-les (pel contrari, la “Constitución Española de 1978” és triplement il·legal al Principat de Catalunya) i unes Institucions i Formes de Govern Catalanes que, entre altres “coses”, garantien la “immunitat del poble” (immunitas plebis) i prevenien la corrupció social escollint els càrrecs pel mètode anomenat “insaculació”.

Si nosaltres cada cop afegim “català” al que és nostre i “castellà” o “estadoespañol” al que és d’ells, i els obliguem a que ells també ho facin, quedarà clar que som dos pobles/països/nacions/estats totalment diferents, i que el que ells anomenen “convivència desde hace siglos” en realitat són els seus esforços per acabar amb nosaltres, és EL GENOCIDI CATALÀ que ens apliquen, per exemple, volent obligar-nos a ser “libres e iguales” quan justament som diferents, i per a poder continuar sent diferents, necessitem tornar a ser lliures.

Sí, és molt senzill: VOLEM TORNAR A SER LLIURES!!!

I per això cal reprendre la CONTINUÏTAT amb els nostres més de mil anys d’Història, inspirar-nos en els nostres avantpassats (que eren el poble més lliure d’Europa), entendre primer nosaltres i a continuació explicar arreu al món que som un Estat Europeu (el primer Constitucional) ocupat per M/C/E-E des de l’11 de setembre de 1714, i que ara volem que l’ocupant marxi. BON VENT I BARCA NOVA!

Lluís Botinas, 2:31 del 16 d’octubre de 2017

PD: Ja s’ha emès el 17 è. capítol a Radio Hadrian, la veu a la Catalunya Lliure, d’En David Raventós, qui el 3 de maig de l’any passat va veure censurada, truncada i represaliada la seva vaga de fam indefinida per la independència. Aquest és l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=xh6cpyAsulk S’hi troba una informació única, i des de dins, del que està passant i dels actuals actors i dirigents independentistes.

Cada dia 185 catalans moren presos de Madrid. LLIBERTAT !!!

CADA DIA 185 CATALANS MOREN PRESOS

DE MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL.

LLI – BER – TAT !!!

Però la culpa principal no és dels capitostos de Madrid, ja que ells tenen l’obligació de mantenir-nos presos com estem des de 1714 i per aquesta raó actuen amb la violència en que ho fan i en tots els àmbits possibles.

La responsabilitat principal és dels sub-capitostos de Barcelona, que ajuden als capitostos de Madrid a mantenir-nos presos. Com?

— silencien que el Principat de Catalunya està ocupat des de fa 303 anys per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E), i que del que ara es tracta es de RECUPERAR LA LLIBERTAT,

— ens fan creure que actualment som lliures i, per tant, són decisius per aconseguir que els catalans continuem estant presos,

— i neguen els nostres més de mil anys d’Història. Així ens han portar a l’innecessari i perillós camí de votar. Però ficats com estem en aquest camí, ja podrien haver proclamat la “nova República Catalana” el 9-N del 2014, i també el 27-S del 2015. O ara mateix, després de l’1-O. Podrien proclamar la DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA AVUI! Però no ho fan. I així, cada dia que passa hi ha 185 catalans més que segueixen morint presos…

Un dels fets que més em van impressionar/emocionar/alegrar de (la ja data de referència que ha passat a ser) l’1-O és el tracta que vam donar a les persones grans i també la valenta actuació de moltes iaies i de molts avis. Ho vaig començar a reflectir en el text “Continuem inspirant-nos en els nostres avantpassats”.

I ara vull continuar fent-ho des d’un altre perspectiva que em va fer adoptar una avia que vaig veure a la tele afirmant amb els ulls brillants: “Vull morir independent!”.

M’hagués agradat més que hagués dit “Vull morir lliure!”. Segurament ella estaria d’acord amb mi en que aquesta segona expressió seria més profunda, més real, més adient als seus propis sentiments que no pas la primera. Però que digués “independent” reflexa la pressió que fan els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes per orientar les massives mobilitzacions del poble català cap a, com ells mateixos diuen, “la independència, que és una qüestió política”, enlloc de fer-ho cap a “la llibertat, que és una qüestió vital i de dignitat”. És clar que RECUPERAR LA LLIBERTAT ha d’adoptar formes polítiques, i també és clar que té conseqüències econòmiques, però TORNAR A SER LLIURES és moltíssim més que només política i, encara amb més raó, moltíssim més que només economia.

No em moc per Internet tot el bé que m’agradaria saber-ho fer, i no he sabut trobar directament quants catalans moren cada any. Però buscant dades demogràfiques he arribat a que deu ser bastant cert que hi ha uns 7,5 milions d’habitants a Catalunya (que faig la hipòtesi de considerar-los catalans) i que la taxa de mortalitat es situa en torn del 9 per mil. Això dóna una quantificació indirecta aproximada del número de catalans que moren anualment de 67.500, i significa una mitjana de 185 catalans morts cada dia (i per això he posat aquest número en el títol).

Doncs bé: sigui quina sigui la seva posició política i vital (que els faria viure de manera diferent el saber-ho, però ara vull subratllar que NO ho saben), cada dia tots aquests 185 catalans moren presoners de M/C/E-E. Per què? Doncs perquè el Principat de Catalunya està ocupat des de 1714 i des d’aleshores tothom que viu sobre aquest territori està sotmès a M/C/E-E.

Els capitostos de Madrid ho reconeixen implícitament quan afirmen que “La independencia de Cataluña rompería España”, ja que estan reconeixent que l’“Estado-Español” es va construir aixafant Catalunya, anorreant l’Estat Català.

Cada dia des de fa 303 anys, la conducta de la camarilla-parasitària-de-Madrid confirma el que proclama la lletra de “Els Segadors”: “Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba!”, ja que ells s’han educat a sí mateixos com a ocupants. I, per cert, no es pot oblidar que també eduquen com a ocupants els seus súbdits; per això alguns poden cridar “¡A por ellos, oé, oé, oé!”.

I, paral·lelament, a nosaltres M/C/E-E ens ha educat com a ocupats. Per això nosaltres (sobre)vivim d’una manera que no seria suportable per un castellà que de sobte visqués 12 hores com ho fem els catalans. Nosaltres, en canvi, no som conscients que estem presos ja que, a partir de 1714 i a cops, els barrots es van anar convertint en mobiliari de casa nostra.

Però si l’1-O és una data que incorporarem a la nostra Història, és per la resposta que el poble de Catalunya vam donar als moviments preparatoris i a la intervenció de “los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado Español”: primer el 10 de setembre, que ja va fer que comencessin a sobresortir els barrots, i després el mateix 1-O, on la reacció davant dels brutals atacs de la “Guardia Civil” i de la “Policía Nacional” va fer que votar “SÍ” signifiqués votar “SÍ A LA LLIBERTAT!!!”.

Em temo que l’1-O no passarà a la nostra Història pel fet d’haver aconseguit votar ni d’haver-ho fet amb un 90% de “SÍ”, ja que molt probablement això els subcapitostos d’aquí no ho convertiran en una Declaració d’Independència sinó que ho desviaran cap a un dels tres carrerons sense sortida que estan promocionant TV3 i altres mitjans de “comunicació”: “mediació”, “DUI però diferida” o “eleccions autonòmiques”.

L’1-O passarà a la Història de Catalunya perquè aquell diumenge milions de catalans de totes les edats i de tots els estatus socials vam (començar a) perdre la por davant de M/C/E-E.

Per això de seguida Madrid ha rellançat la por amb A) el xantatge econòmic convertit en arma política, i amb B) el desplaçament de milers d’“estadoespañoles” de fora de Catalunya a Barcelona per activar aquí les tropes civils d’ocupació enviades intencionadament com a mínim des dels anys 50.

I Barcelona reforça aquests dos atacs de Madrid A-1) silenciant que el canvi de seu social de grans empreses és en realitat un atac principalment polític, i A-2) silenciant que la independència de Catalunya posaria fi a l’espoli fiscal que roba anualment molt més dels 16.000 milions d’euros que diu la Generalitat (i dels que Madrid reconeix la meitat, 8.000 milions), i B) transmetent durant hores en directe no només per 324 sinó també simultàniament per TV3 aquest desembarcament, mentre censura a qualsevol català que assenyali els incompliments i les maniobres dels actuals dirigents, començant per En David Raventós, l’únic independentista que s’atreveix a parlar de traïció i d’infiltrats (també en programes de ràdio donant noms, cognoms i tot tipus de detalls).

Cara a obrir una sortida qualitativa a aquesta situació:

— per la Diada ja vam repartir el full “És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA”;

— el 17 de setembre, per tal de facilitar la inspiració als actuals Govern i Parlament, vaig proposar dos possibles models de DUI, el segon respectant els nostres Drets Històrics;

— avui, 8 d’octubre, En Miquel Manubens, de Devolucio.cat, ha publicat l’article “La República que volem”, tot ell molt interessant. Gairebé al final, sobre el nom de la República afirma que <<El nom no pot ser cap al que es pugui afegir cap adjectiu, per tant la millor definició és la que feien servir a les Corts de 1705: “República del Principat de Catalunya”, perquè només aquest nom reflecteix continuïtat històrica: Som hereus d’una nació que va nàixer el 10 de març de 988, quan Borrell II converteix Catalunya en un estat independent. El 1214 tinguérem les primeres corts. Des de 1283 teníem Constitucions. Des de 1289 un govern i des de 1413 la divisió de funcions entre corts, govern i rei era tan clara o més que en països que van fixar en constitucions 400 anys més tard.>>.

Fins fa poc, jo deia que som un Estat ocupat i que, dient-ho i aconseguint que l’ocupant marxi, tornaríem automàticament a ser de nou un Estat Europeu Independent. Avui he aprés que així recuperaríem la continuïtat de la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA.

Obligar a que ara el Govern/Parlament proclami la independència immediata i sense condicions prèvies, significaria RECUPERAR LA LLIBERTAT i faria que els catalans deixem de morir presoners de M/C/E-E.

Aconseguir que la República del Principat de Catalunya torni a ser un Estat Europeu Independent permetria, a més, RECONSTRUIR LA NACIÓ i revertir EL GENOCIDI CATALÀ que estem patint des d’abans de 1714.

Barcelona, 8 d’octubre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de www.lagotacatalana.cat

“Qui no es mou, no sent les cadenes” (Rosa Luxemburg, 1871-1919)

 “L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany” (Fèlix Cucurull, 1919-1996)

 

Continuem inspirant-nos en els nostres avantpassats

Continuem inspirant-nos en els nostres avantpassats

Per a mi, una de les actuacions més significatives que va haver-hi l’1-O va ser el respecte i l’amor amb que els catalans vam tractar a la gent gran. I també la manera com moltes iaies i molts avis van reaccionar davant de la “Policía Nacional (PN)” o dels “Guardias Civiles”.

Abans d’explicar-ho, vull recordar que fa gairebé 9 mesos vaig acabar l’article de nou pàgines “Inspirar-nos en els nostres avantpassats per actuar adequadament ara”, que allargava fins el juliol passat un altre text de 16 pàgines que havia escrit un any abans intitulat “Conèixer els catalans d’abans de 1714”. Amb les notes que ara escric, vull actualitzar-los.

Convido a llegir aquests dos texts on comparteixo el que -molt content… i també molt emprenyat!- he anat descobrint els darrers quatre anys sobre què realment va ser durant uns vuit segles el Principat de Catalunya, pal de paller de tota la Nació Catalana. Ho resumeixo: els catalans i les catalanes -i ho escric així perquè aquí sí hi havia aleshores igualtat entre homes i dones- érem el poble més lliure d’Europa.

I he arribat a la conclusió que el Principat de Catalunya és (intencionadament no dic pas “era” o “va ser”) un Estat Europeu, el primer Constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714, i que està ocupat des d’aleshores fins ara. I la meva proposta d’orientació pel moviment actual és que si nosaltres afirméssim clarament que la nostra terra està ocupada, que nosaltres estem presos i que ens estan genocidant, Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) hauria d’anar-se’n. I automàticament nosaltres tornaríem a ser un Estat Europeu Independent, el Principat de Catalunya, sense necessitat de posar a votació res de res.

La nostra força ens ve de la CONTINUÏTAT (per ara, subconscient) dels nostres més de mil anys d’Història. Una Història, per cert, que desconeixem perquè ens ha estat no només negada sinó espoliada pels capitostos de Madrid i, el que és encara més greu, està sent amagada pels subcapitostos de Barcelona. Però que, afortunadament, està sent recuperada…

Aquesta força és la que, de nou, està tornant a emergir aquest dies.

I subconscientment, aquesta força que ens ve de més de 30 generacions d’avantpassats, es va tornar a manifestar doblement l’1-O. (I tinc clar que si aquesta força es fes conscient, canvi que pot passar en poques setmanes, seríem invencibles).

Per una banda, quan tothom aplaudia l’arribada als punts de votació de la nostra gent gran, quan se’ls hi donava preferència a les cues perquè no haguessin d’esperar mentre els més joves continuaven dempeus, quan se’ls hi facilitava cadires si havien de romandre perquè el sistema informàtic havia caigut, quan se’ls acompanyava a la sortida fins arribar a un lloc segur, etc.

I per l’altra, quan les nostres iaies i els nostres avis s’enfrontaven als repressor, els hi plantaven cara mirant-los als ulls, i fins i tot es llençaven a protegir als joves.

Tinc la sort de conèixer un cas concret: una senyora de 87 anys que per poder caminar va amb un carret de la compra (ja que, coqueta, no vol anar pel carrer amb uns caminadors sanitaris “d’aquests que porten els vells”, diu). Quan ja portava des de les 7 del matí a les portes del “seu” col·legi per defensar-lo, i just abans que obrís com a centre electoral a les 9 h., van arribar uns 50 “Policías Nacionales (PN)”. Explica que sense dir res, ni tan sols preguntar pels responsables ni exigir les urnes, van començar de seguida a colpejar en totes direccions indiscriminadament, enfurismats.

Aquesta avia es va veure separada del seu carret, i malgrat ser llençada a terra intencionadament per un PN, no va caure perquè va rebotar en d’altres PN fins poder-se agafar a una moto. I aleshores, enlloc d’amagar-se, per protegir a una parella de joves que estaven a terra, es va inclinar sobre ells mentre li cridava al PN que anava a pegar-los amb la porra: “NO TENIU DRET A FER AIXÒ QUE FEU!!!”.

Explica: “No sé si em va entendre o si va ser perquè el va sorprendre la meva acció, però aquell PN es va quedar paralitzat. Aquesta situació va durar uns segons. Aleshores va arribar un altre PN que va passar entre nosaltres dos, va agafar la noia pels cabells, la va arrossegar per sobra del noi que seguia blanc quiet, fins llençar-la uns metres més enllà. El ‘meu’ PN es va girar i marxar. Jo hem vaig recolzar en la moto fins que, un cop els atacants se’n van anar sense ni tan sols entrar a buscar les urnes, algú em va portar el carret de la compra. Xopa perquè estava plovent, vaig anar a casa a canviar-me. Dues hores després vaig poder votar dins d’un ambient de gran alegria.”.

Aquesta és la nostra gent gran en que vull continuar inspirant-me.

És importantíssim que els avis i les iaies estiguin traient-se del moll de l’os la por que M/C/E-E ens ha inculcat al poble català amb successives repressions brutals des de  1714 (repressions que, per cert, són silenciades pels dirigents independentistes-processistes, quan haurien d’estar explicant urbi et orbe que som víctimes d’un GENOCIDI CATALÀ des de molt abans de 1714).

I és decisiu el fet que la gent gran ara es mobilitza juntament amb els joves -els seus nets i netes!!!- que, de sobte, estan ocupant l’escena i estan rejovenint tots els actes i totes les accions.

Tornar a reunir avis i nets multiplica la força de qualsevol societat.

I -casualment?- això està passant ara dins de la societat catalana en reconstrucció!!!

La nostra llibertat està molt més a prop.

Barcelona, 3 d’octubre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

 

Votar “SÍ” a la LLIBERTAT

Ressituem-nos  –  1

Anar encara a votar “SÍ” a la LLIBERTAT

NO és una qüestió de “votar” NI TAMPOC de “dret a decidir” NI TAMPOC NOMÉS és una qüestió d’“independència” NI ENCARA MENYS és una qüestió de “democràcia”. Es tracta de molt més que tot això.

És qüestió de LLIBERTAT o, millor encara, és qüestió de RECUPERAR LA LLIBERTAT.

Més concretament: és qüestió de RECUPERAR LA LLIBERTAT NACIONAL DE CATALUNYA i, simultàniament, LA LLIBERTAT INDIVIDUAL DELS CATALANS EN TANT QUE CATALANS ja que “L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany” (Fèlix Cucurull, 1919-1996).

L’1-O significa visualitzar l’ocupació de Catalunya “por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado Español”.

Més exactament: significa fer visible la re-ocupació (del Principat) de Catalunya. L’1-O implica la renovació de l’ocupació de la nostra terra que dura des de 1714.

La gran majoria de persones que es senten catalans (sigui bé per ser-ne de família o sigui bé per ser-ne per elecció després de viure aquí varies dècades o el temps que sigui) SENTEN que la nostre terra està ocupada, que estem presos de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) i que ens estan genocidant obligant-nos a ser “todos libres e iguales”. Tot això els catalans ho SENTEN però no ho SABEN.

I els catalans NO SABEM la nostra greu situació REAL no per culpa de M/C/E-E (que té obligació de negar-la, ja que n’és el causant) sinó perquè els actuals dirigents-autonomistes-reciclats-en-independentistes L’AMAGUEN.

Però l’actuació de la “Guardia Civil” des de (per posar un dia determinat) el 20-S ha fet que molts catalans ara estiguin exclamant: “Ai guaita: si tenim barrots al menjador!!!”. I al mateix dia 20-S van començar a sentir-se alguns crits de “Fora  –   les forces   –   d’ocupació !!!”.

I l’actuació avui de la “Policía Nacional” i de la “Guardia Civil” ha fet que fins i tot el President Puigdemont en el seu “retorn triomfal” a Sant Julià de Ramis després que marxessin els caçadors d’urnes, hagi hagut de sentir alguns crits de “LLI   –   BER   –   TAT!!!”, objectiu que ell no diu quan acaba els seus discursos amb un despullat “Visca Catalunya!”.

I cal tenir present que Puigdemont, que critica la violència exercida contra els catalans, podria frenar-la ara mateix proclamant la DUI (Declaració Unilateral d’Independència), tasca per la que van ser escollits els 72 diputats de l’actual majoria parlamentària que, en canvi, no només porta més de 725 dies sense fer-la, sinó que ha caigut en conductes indignes.

Però el Govern només declararà la DUI si es veu obligat a fer-ho. L’orientació que els processistes tenen és la que aconsellen The New York Times, The Finantial Times, Le Monde i tutti quanti que té pes en l’escena internacional: pactar amb l’“Estado-Español”, probablement  pel 2019, un “referèndum vinculant com el d’Escòcia”, és a dir, que es perdi… recorrent a una tupinada com la d’Escòcia el 2014 que ha estat silenciada per TOTS els independentistes-processistes d’aquí.

I em temo que a aconseguir aquest objectiu trampós està orientada l’actuació dels dos bàndols de l’enfrontament entorn a l’1-O.

Malgrat això, renovo ara la invitació que vaig fer ahir a anar a votar “SÍ” (i hi ha temps fins a les vuit del vespre i, amb el “cens universal”, es pot votar en qualsevol centre obert). Perquè considero que com més gran sigui la participació d’avui i major el percentatge de “SÍ” que surti, i dins de l’actual trajectòria de fer-nos conscients que la causa profunda del que està passant és que els catalans, que érem el poble més lliure fins 1714 (i per això convé “Conèixer els catalans d’abans de 1714”), estem sotmesos des d’aleshores malgrat que encara no en siguem conscients, més difícil serà portar-nos a la trampa “referèndum 2019”.

I confio que aviat es deixarà de cridar “Votarem!” per passar a cridar “Llibertat!”, “Prou d’ocupació!” i “Devolució dels nostre Dret Català, de les nostres Constitucions Catalanes (que són vigents) i de les nostres formes de Govern Catalanes” (que, entre altres coses, impedien la corrupció social, els desnonaments, la justícia lenta, etc.). Inspirem-nos en els nostres avantpassats i els ocupants hauran de marxar.

Barcelona, 1 d’octubre de 2017

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Què fer el diumenge 1-O?

Què fer el diumenge 1-O?

1.-TENIR CLAR EL QUE CAL FER AVUI… i que també caldrà fer -amb encara més intensitat?- a partir del 2-O:

1.1.- que els catalans no hem de posar a votació si som o no una nació, i encara menys si volem o no tornar a ser un Estat Europeu Independent (per cert, el primer Constitucional), com ho vam ser durant gairebé vuit segles

1.2.- que el Principat de Catalunya som un Estat Constitucional Europeu ocupat, ja que actualment estem ocupats per Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E). Estem ocupats militarment des de l’11S de 1714 pel “Reino de Castilla”, reocupats militarment el 26 de gener de 1939 per l’“Estado-Español” i ocupats i reocupats per tropes civils enviades intencionadament per Madrid des dels anys 50 fins ara

1.3.- que l’objectiu conscient i planificat per part de M/C/E-E és EL GENOCIDI CATALÀ que des de molt abans de 1714 estan executant contra els catalans i contra tota la Nació Catalana

1.4.- que un Estat ocupat del que se’n va l’ocupant NO posa a votació res de res, sinó que TORNA A SER un Estat Independent que recupera el seu lloc a Europa i al món

1.5.- que la primera condició per a que M/C/E-E se’n vagi del Principat de Catalunya ocupat és que ara els catalans afirmem clarament i rotunda A TOT ARREU que la nostra terra està ocupada, que nosaltres estem presos i que estem sent genocidats

1.6.- que si afirméssim en tots els àmbits territorials (Principat, Nació Catalana, Estado-Español, Comunitat Europea, Europa, Virregnats i Consulats de Mar catalans arreu, ONU -com i més que En Pau Casals en el seu discurs a l’Assemblea General de l’ONU el 24 d’octubre de 1971-, Tribunals Internacionals, etc.) i en tots els camps de l’activitat humana la nostra gravíssima situació de sotmetiment i de genocidi, M/C/E-E no tindria altre remei que començar a negociar la seva retirada del nostre territori ocupat

1.7.- que en aquesta negociació posaríem sobre la taula les indemnitzacions i les condemnes pels assassinats, per les tortures, pels empresonaments, pels exilis, per la detenció de tot un poble, pels Drets Humans violats, pels 8 dels 9 motius de Genocidi de la Convenció de l’ONU per la Prevenció i la Sanció del Genocidi que són aplicables als catalans i a la nació Catalana, etc.

i 1.8.- constatar que els actuals dirigents-autonomistes-reciclats-en-independentistes no ESTAN FENT RES (com a mínim públicament) de tot això que he arribat a la conclusió que és el que caldria fer.

2.- CONSCIENTS I FORTS AMB EL CONTINGUT ANTERIOR, CAL ACOMPANYAR als catalans que encara tenen il·lusions en l’innecessari i perillós (“No em sembla convenient, per exemple, defensar el dret d’autodeterminació tal com es fa. Si s’acceptava, podríem caure en una trampa ‘democràtica’ que ens portaria a decidir, per ‘pròpia voluntat’, la nostra incorporació a ‘Espanya’”, Manuel de Pedrolo, 11-juliol-1986) “camí democràtic del referèndum” en que els actuals dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes han ficat les grans mobilitzacions que ha protagonitzat any rere any el poble català des del 2009.

2.1.- En l’acompanyament, cal recordar constantment que l’actual Govern podria proclamar la DUI avui mateix, i també a partir del 2-O mentre hi hagi l’actual majoria de 72 diputats. Per tant, podria proclamar igualment la DUI qualsevol dia abans que hi hagi unes eventuals noves eleccions autonòmiques en les que potser es perdés la majoria d’escons escollits en candidatures independentistes.

2.1.1.- Proclamar la DUI faria que instantàniament la independència/llibertat de Catalunya sortís del domini de l’“Estado-Español” i del seu enorme aparell repressiu, i passés al camp del Dret Internacional, on la Catalunya-de-nou-lliure TORNARIA a ser un Estat Europeu independent subjecte de Dret internacional amb qui els altres Estats podrien interlocutar. Mentre nosaltres no fem la DUI, restem supeditats a les regles de joc que M/C/E-E ha configurat en contra nostra… i que, lògicament, té l’obligació d’aplicar-nos per a mantenir-nos sotmesos.

2.1.2.- Probablement evitar fer una DUI és el motiu cabdal que explica que la majoria del Parlament prengués la vergonyosa decisió de no fer cap ple -és a dir, de tancar-lo!!!- JUSTAMENT durant tots aquests dies tan intensos. Considero que Na Forcadell i la majoria parlamentària, després de la seva conducta indigna dels dies 6 i 7 de setembre, van decidir evitar dos riscos: 1) defugir que algun(s) dels 72, davant de la clara demostració que “la Comunidad Autonómica de Cataluña” està sotmesa per la força a l’“Estado-Español”, proposés des de dins fer ja una DUI; i 2) eludir que des de fora del Parlament hi hagi una forta pressió d’independentistes farts de processisme que l’encerclin i que exigeixin que no es continuï perdent temps i que, pel contrari, es proclami d’una vegada la DUI.

2.1.2.1.- De totes formes, i mentre no hi hagi una proposta millor, seria interessant que el Parlament -bé, la part exterior de la seva entrada principal- fos el punt de trobada i de debat de tots els independentistes que realment vulguin la llibertat de Catalunya.

2.2. Cal contribuir a que l’1-O hi hagi el màxim de participació i a que surti un percentatge de “SÍ” el més gran possible. Com més elevades siguin les dues xifres, més dificultats tindran els capitostos de Madrid i el sub-capitostos de Barcelona per cuinar-se un acord entre ells. De totes formes, En Jordi Sánchez ha fet dues declaracions aquests migdia al Centre Internacional de Premsa ben indicatives de quines són les intencions: 1) que si Madrid acordés un referèndum vinculant abans de les 12 hores d’aquest vespre, ell faria tot el possible per desconvocar demà; i 2) que “aconseguir un milió de vots seria un èxit desbordant”.

Per aconseguir que les dues xifres siguin altes, cal:

2.2.1.- ajudar a que es puguin obrir el màxim de centres de votació.

2.2.1.1.- anar l’abans possible (la nit anterior, a les 6 o 7 del matí,…) al lloc que a cadascú li toqui votar i ajudar a que es converteixi amb un centre de votació

2.2.1.2.- quedar-s’hi el major temps possible fins que tot s’acabi

2.2.1.3.- o bé després d’assegurar-ne l’apertura i de dipositar la papereta, anar a casa o a la feina per després tornar abans de l’hora de tancar, les 20 h., per ajudar a que el recompte, les actes i no-sé-què-més, es faci tot el millor possible.

2.2.2.- Vull deixar constància que no he trobat cap indicació oficial sobre què fer a l’hora de tancar. I em sorprèn ja que és molt delicada tota la qüestió del recompte rigorós de les paperetes, de fer-ne l’acta acurada, de la destrucció o no in situ de les paperetes un cop fet el recompte i l’acta, de la cadena de custòdia dels resultats (i de les paperetes, si no es destrueixen) per a la seva suma i centralització correctes, la configuració dels resultats finals, la verificació de la seva exactitud, l’anunci públic dels resultats oficials,…  i suposo que em deixo passos.

2.2.2.1.- Només m’he trobat amb un lacònic: “Des de les 8h del matí i al llarg de tota la jornada s’aniran donant instruccions oficials.”.

2.2.2.2.- Aquest buit encara omple més de dubtes sobre quina pot ser la posterior gestió…  o negociació… o instrumentalització del resultat positiu del “referèndum d’autodeterminació”.

2.2.2.2.1.- En particular, aquest buit projecte ombres sobre la contundent afirmació oficial: “Si guanya el SÍ es proclamarà la independència de Catalunya vint-i-quatre hores després de la proclamació dels resultats definitius. Els resultats (((definitius, entenc))), els publicarà la Sindicatura Electoral i es faran públics entre tres i catorze dies després de la votació”.

2.2.2.2.2.- Per cert, no he sentit qui o com substitueix la –“multas diarias estadoespañolas mediante”- dimitida “Sindicatura Electoral”.

2.2.2.3.- Sí s’ha repetit nombroses vegades, i ha quedat molt clar, quina seria “la gestió” del resultat negatiu: “l’acceptació democràtica del resultat”, la convocatòria d’unes noves eleccions autonòmiques… i la tornada a la cleda del poble català.

2.3.- Cal actuar per a que l’1-O quedi clar que, malgrat tot, és un “referèndum d’autodeterminació del poble català”, i per a que l’1-O NO pugui ser presentat només com una mobilització en general per la democràcia o per les llibertats civils o les millores socials

2.3.1.- en aquest sentit, convé rebutjar unes suposades “Instruccions oficials” ANÒNIMES que pretenen diluir-ne el contingut

2.3.2.- portar samarretes i/o altres peces de roba, banderes (estelades, senyeres,…), cartells del tipus “VOTEM PER SER LLIURES”, paperetes impreses a casa (encara que el Govern s’ha compromés a que n’hi haurà d’oficials), adhesius i qualsevol altra forma de fer visible que anem a participar en el “referèndum d’autodeterminació” (i no només a fer cua per sortir a una foto que es pugui interpretar com que només es participa en una votació sense aquest contingut i a la que, per tant, se li pot donar qualsevol altre contingut diferent… i fins i tot contradictori)

2.3.3.- procurar portar algun aparell que permeti gravar imatges i/o sons

3.- EN TOT AQUEST INTENS PERÍODE, EVITAR CAURE EN LES PROVOCACIONS QUE INEVITABLEMENT HI HAURÀ PER TOT ARREU. Com que sobre aquest aspecte s’hi insisteix constantment, no tinc res a afegir… excepte una “cosa” molt important: està pendent SABER LA VERITAT sobre què va passar en realitat el 17 A.

i 4.- CONSIDERO QUE EL MÉS IMPORTANT QUE ESTÀ PASSANT, I QUE S’HA ACCELERAT ARRAN DEL 20-S, és la creixent presa de consciència de que des de 1714 els catalans som presoners de M/C/E-E i de la pèrdua de por davant de la repressió que està desencadenant. I CANVIARÀ QUALITATIVAMENT TOTA LA SITUACIÓ EN LA MESURA QUE ANEM POSANT EN EL CENTRE DE LA SITUACIÓ LA QÜESTIÓ VITAL (que lògicament, té aspectes polítics i conseqüències econòmiques, però que no és només una qüestió política, i que encara menys és només una qüestió econòmica) DE RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT.

 

“Qui no es mou, no sent les cadenes”

Rosa Luxemburgo, 18711​-1919

 

“L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany”

Fèlix Cucurull, 1919-1996

Barcelona, 30 de setembre de 2017

Lluís Botinas Montell, impulsor de LA GOTA CATALANA

Ai goita: barrots al menjador!

Ai goita: ¡si teníem barrots al menjador!

 Però recollons: ¡si portem 303 anys entre reixes i no les vèiem!

El 2014 es va anomenar “Any del Tricentenari” perquè tot l’any sencer va ser dedicat a commemorar els tres cents anys de l’11 de setembre de 1714.

En canvi, a partir de l’1 de gener de 2015, i en ple “procés” oficialment orientat a “aconseguir la independència de Catalunya”, gairebé ningú “de pes” ha tornat a mencionar el 1714.

Però el 1714 va marcar un abans i un després.

Efectivament: fins el 10 de setembre de 1714 el Principat de Catalunya vam ser un Estat Constitucional (per cert, el primer) Europeu Independent. I pel contrari, a partir de l’11 de setembre de 1714 som un Estat Europeu ocupat, que va ser re-ocupat militarment el 1939 i també re-ocupat  per successives onades de tropes civils des dels anys cinquanta fins ara.

La greu realitat actual, doncs, és que els catalans, que érem el poble europeu més lliure fins 1714, tenim des d’aleshores la nostra terra ocupada i som presoners de Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E).

Ara bé: com que els barrots porten més de tres segles instal·lats, i atontats com estem pels discursos enganyosos fets aquí sobre “com millorar l’encaix entre Catalunya i Espanya”, sobre “com elevar el grau d’autogovern aconseguit”, sobre que “Espanya es una nació de nacions”, i sobre altres cortines de fum per l’estil, resulta que aquests barrots ja formen part del mobiliari de les cases, gairebé cap català els veu i per això les grans mobilitzacions han pogut ser canalitzades cap a “una qüestió política, la independència” desviant-les del que és la qüestió vital: RECUPERAR LA LLIBERTAT.

En contra nostra, de 1714 ençà els capitostos de M/C/E-E han sigut educats com a ocupants, han utilitzat sistemàticament la repressió per a sotmetre’ns, saben molt bé que l’actual “Reino de España” es descompondria si Catalunya recuperés la llibertat, i han dedicat des de fa dècades molts esforços a seleccionar i a formar uns sub-capitostos aquí que obtenen els seus privilegis de mantenir al poble català sotmès als capitostos d’allà.

Considero que aquesta és l’explicació de fons de que l’inesperat tsunami que el poble català va iniciar amb la Consulta per la Independència del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, fos canalitzat cap a un internacionalment inexistent “dret a decidir” i cap a la trampa “un referèndum és la resposta política que el poble català necessita però que Madrid no vol”.

Per acabar de fer que el poble català acabi acceptant com a única sortida viable un “referèndum pactat i vinculant per dins d’un parell d’anys (el 2019?)”, M/C/E-E va desencadenar el dimecres 20 de setembre una exhibició de força en nombrosos camps. En particular, els 41 escorcolls de “la Guardia Civil” contra quatre Conselleries i set organismes de la Generalitat amb 14 humiliants detencions, i les esperades reaccions populars (degudament orientades a cridar “Democràcia!” i “Votarem!”), van establir una (falsa) polaritat amb el Govern de la Generalitat que, degudament regada amb els “desinteressats consells” del New York Times, del Finantial Times, del The Guardian, de Le Monde, de l’Allgemeine Zeitung”, de Ban Ki-moon (ONU), de Na Merkel i altres líders europeus, d’En Trump, etc., busca portar a confirmar que l’única “solució política” adequada és pactar Madrid i Barcelona “un referèndum com a Escòcia”, és a dir, un referèndum on guanyi el “NO”. Per això TOTS els partits grans i petits independentistes, i TOTS els mitjans de comunicació grans i petits independentistes han SILENCIAT INTENCIONADAMENT que al referèndum d’Escòcia va haver-hi tupinada.

Però a les mobilitzacions han començat a sentir-se dos crits inesperats pels seus impulsors i que en canvi lliguen amb el que subconscientment sent el poble català: “FORA – LES FORCES – D’OCUPACIÓ !!!” i “LLI – BER – TAT !!!”.

I així està començant a sortir a la superfície de la consciència del poble català la primera de les dues exclamacions que titulen aquest escrit: “Ai goita: ¡si teníem barrots al menjador!”. Això exigeix preguntar-se “Des de quan hi són?” i “Qui i com els va posar?”. I les respostes inevitablement portaran en poc temps a la segona exclamació: “Però recollons: ¡si portem 303 anys entre reixes i no les vèiem!”.

Es necessitarà una mica més de temps per trobar respostes encertades a “Com és que durant tan de temps no vèiem ni els barrots ni les reixes?”.

No obstant, la situació general pot canviar ràpidament: en unes setmanes?, en uns pocs mesos?

 

LA GOTA CATALANA

PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA,

PER RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA

I PER IMPEDIR EL GENOCIDI CATALÀ

contribueix tot el que pot a que el conjunt del que està passant es reorienti ràpidament cap a que M/C/E-E, els nostres ocupants des de 1714, hagin de marxar de terra nostra , i a que automàticament el Principat de Catalunya torni a ocupar el seu lloc en tant que Estat Europeu Independent, el primer Constitucional.

Si, lector, fas teu aquest enfocament, gràcies per fer-lo circular i per enfortir-lo tot el que puguis.

Lluís Botinas <lagotacatalana@gmail.com>

Barcelona, 29 de setembre de 2017

És senzill: LLI-BER-TAT !!!!!!!!!!!!!!!

És molt senzill:

estem ocupats des de 1714

i VOLEM TORNAR A SER LLIURES !

“Lluís, costa molt reconèixer que estem presos i que ens estan genocidant”,     em va dir un historiador conegut i amb àmplia producció literària, després que parléssim intermitentment al llarg de gairebé tot un dia. Dites aquestes paraules tan significatives, es girà i se’n va anar sense ni deixar-me el seu correu electrònic.

 

Nosaltres SOM (intencionadament no dic “érem” o “vam ser”) un Estat, el primer Estat Constitucional, Europeu, independent fins el 10 de setembre de 1714 i ocupat des d’aleshores fins l’actualitat. Quan un Estat ocupat deixa d’estar ocupat, automàticament torna a ser Estat independent sense necessitat de posar a votació res de res. I ARA VOLEM QUE L’OCUPANT Madrid/Castilla/Estado-Español (M/C/E-E) SE’N VAGI. I la primera condició per aconseguir-ho és que nosaltres ens situem dins de la CONTINUÏTAT dels nostres més de mil anys d’Història (http://devolucio.cat/) i honorem els nostres avantpassats inspirant-nos en ells. I això sí que només depèn de nosaltres, i que ningú no ho farà per nosaltres.

L’actuació de M/C/E-E utilitzant el seu “Sistema Judicial” basat en el (a Catalunya, que tenim el nostre propi Dret Català i les nostres pròpies Constitucions Catalanes) triplement il·legal seu “Derecho Castellano” i seva “Constitución Española de 1978”, i les seves “Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” (que, per cert, inclouen els Mossos d’Esquadra), en particular la “Guardia Civil”, aquests darrers dies i sobre tot avui, 20 de setembre de 2017, està fent visibles els barrots que tenim posats des de fa 303 anys i que ja se’ns confonien amb el mobiliari de la casa. A migdia, l’ocupació/escorcoll per la “Guardia Civil” d’onze Conselleries i Organismes de la Generalitat, i la retenció/detenció/segrest d’una dotzena de càrrecs d’importants responsabilitats diverses, comença a fer visible la situació de sotmetiment dels catalans que si un castellà la visqués de sobte 12 hores, li resultaria absolutament insuportable.

Per ràdio i TV he sentit que els concentrats davant de la Conselleria d’Economia cridaven “FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ!!!” i cantaven “ELS SEGADORS”. I només es qüestió d’hores que el contingut “VOLEM TORNAR A SER LLIURES!!!” es vagi expressant en crits de “LLI-BER-TAT!!! LLI-BER-TAT!!! LLI-BER-TAT!!!”. Ara “És l’hora de replantejar-s’ho tot i de re-començar a actuar per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA” (que és el full que LA GOTA CATALANA vam repartir la darrera Diada).

Això va molt més enllà del “Votarem!”, que és “el carreró referèndum” en que els dirigents independentistes-processistes han tancat les grans mobilitzacions populars que des del 2009 van posar en el centre “Independència!!!” arraconant l’orientació oficial “Contra les retallades i pel Pacte Fiscal”. I la via “referèndum”, traïda el 9N del 2014 per la pregunta doble amb resposta triple, i constantment retardada i aigualida des d’aleshores, actualment porta o bé a “unas nuevas elecciones autonómicas” que guanyaria Junqueras amb minoria, o bé a “un referèndum pactado y vinculante como en Escocia y en Quebec” pel 2019, que és la “via política i democràtica” (amb tupinada inclosa, com el 2014 a Escòcia) que recomanen “The New York Times”, “Finantial Times”, “The Guardian”, “Le monde”,…, la Comunitat Europea,…, i que -després d’algunes pertinents trucades d’altres capitostos internacionals a La Moncloa- probablement Trump acabarà d’imposar a Rajoy quan el rebi a la Casa Blanca el proper dimarts 26 de setembre.

El que per ara no reclamen els manifestants, i el que conscientment des del 28-S de 2015 es neguen a fer tan el Govern independentista com els 72 diputats escollits en candidatures independentistes, és un senzill acte que canviaria radicalment la situació a favor dels catalans: proclamar una DUI que instantàniament faria que (EL PRINCIPAT DE) CATALUNYA TORNÉS A EXISTIR DE NOU COM ESTAT EUROPEU INDEPENDENT, i que el conflicte es situés FORA del control de M/C/E-E, per situar-se en el terreny del Dret Internacional. En aquest text de LA GOTA CATALANA hi trobeu feina avançada: Per si fos per manca d’inspiració: dues propostes de DUI. La DUI qualitativament important és la que implicaria el restabliment de tots els nostres Drets Històrics i Territorials mitjançant la DEVOLUCIÓ de les nostres Constitucions (http://devolucio.cat/), que són vigents, en contra del que se’ns ha fet creure.

Barcelona, 20 de setembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de www.lagotacatalana.cat