Catalunya i negació de Drets: Humans, dels Pobles, i dels Pobles Indígenes

 L’OCUPACIÓ I EL GENOCIDI DEL POBLE CATALÀ,

I ELS DRETS HUMANS.

I ELS DRETS DELS POBLES.

I ELS DRETS DELS POBLES INDÍGENES.

Continuo al·lucinant amb el que vaig “descobrint” i amb que l’única explicació que trobo a que els catalans no estiguem afirmant als quatre vents la trista realitat de la nostra penosa situació EN TANT QUE CATALANS, és l’avançat grau de genocidats en que ens trobem, i que, com a conseqüència, mirem el món amb les olleres “estadoespañolas” que ens han clavat en el moment de néixer… i això des de fa ja 302 anys.

Però em fa ser optimista que fa “només” (comparativament) cinc anys que m’estic traient aquestes ulleres (diguem que vaig reduint de mica en mica la graduació)… i que ja veig moltes “coses” importants que abans no veia. Confio que això passi a una escala cada cop més gran!

He anat al·lucinant descobrint successivament que des de 1714

—nosaltres (només amb lleugers matisos segons quina posició social o política tinguem) som educats com a subjugats per ells, que s’eduquen a sí mateixos i eduquen a la seva gent (per molt d’esquerres que siguin, i per molt empobrits que els mantinguin) com a subjugadors

—nosaltres estem sent espoliats no només econòmicament sinó en tots els camps, i gairebé arribem a acceptat el que ells diuen: que això és normal i que se’n diu “solidaritat”

—nosaltres estem presos a casa nostra, i ells són els carcellers… és clar que amb l’ajut imprescindible de catalans que són carcellers col·laboradors dins del nostre propi territori

—la nostra terra està ocupada, i els castellans-i-assimilats són els ocupants

—nosaltres vivim enganyats en tots els àmbits i ens costa molt començar a reconèixer-ho, i ells, conscients que ens tenen enganyats, estan pendents de qualsevol reacció que comencem a tenir per tal de contrarestar-la immediatament (((són il·lustratives aquestes frases d’En CARL SAGAN (1934–1996): “Una de les lliçons més tristes de la història és aquesta: si estem sotmesos a un engany massa temps, tendim a rebutjar qualsevol prova que mostri que estem enganyats. Trobar la veritat deixa d’interessar. L’engany ens ha engolit. Simplement, és massa dolorós reconèixer, fins i tot davant nosaltres mateixos, que hem caigut en l’engany. Quant donem poder a algú sobre nosaltres mateixos, gairebé mai el podem recuperar.”, a les que afegeixo aquests comentaris: “Però l’enganyador que ens ha enredat sí que sap la nostra situació i sí que té present tots els seus components, que nosaltres ignorem. Per això s’esforça a amagar, a esborrar, i fins i tot a falsificar, les proves del seu engany. I actua amb tota la duresa que consideri necessària per contrarestar qualsevol petita reacció que tinguem, doncs ell sí està molt amatent i veu els signes que revelen el risc que comencem a adonar-nos del que passa, i de seguida actua per neutralitzar-los. La seva pressió augmentarà a mesura que més temi que descobrim la veritat. I ens saltarà a sobre, pressionant, ridiculitzant-nos, amenaçant-nos, no permetent que respirem, que avancem en la comprensió de la nostra situació real. I sembla clar que com més gran sigui el benefici que treu de la nostra condició d‘enganyats, més i més intensament actuarà per mantenir-nos en la nostra situació d’ignorants de la realitat, de la veritat. I si “ell” és un “Estado-Castellano/Español” de molt més de 302 anys d’experiència, és molt perillós.)))

 

—…

—i això que ara escriuré, des de molt abans de 1714: que estem sent genocidats, i que el genocidi està tan avançat que ni ens en adonem, mentre que ells han escrit repetidament que volen acabar amb nosaltres i han actuat constantment amb voluntat de fer-ho, de genocidar-nos.

Fa un parell de dècades que vaig concloure que això dels “Drets Humans” en realitat és un arma de l’Occident Modern per occidentalitzar i dominar el món. Però ja que:

— els capitostos de Madrid s’omplen la boca amb que a Rússia… i a Xina… i a Iran… i a Síria… i a molts altres països, i, darrerament, a Veneçuela, no es respecten els Drets Humans,

—vaig aprendre fa un lustre que a més de la “Declaració Universal dels Drets Humans” (ONU, 10/12/1948, 30 articles) també hi ha la “Declaració Universal de Drets dels Pobles” (Alger, 4/7/1976, 30 articles), la “Declaració sobre els drets dels pobles indígenes. Cap a un món intercultural i sostenible” (ONU, 7/9/2007, 46 articles)… i sembla que algunes Declaracions més (aportacions? Gràcies!).

— i entès que ens genociden i que ens mantenen presos, vaig pensar que els dos primers drets de tot ser humà han de ser a la vida i a la llibertat,

i vaig decidir convocar pel dimarts 25 de juliol una Trobada/compartir sota el títol:

L’OCUPACIÓ I GENOCIDI DEL POBLE CATALÀ, I ELS DRETS HUMANS.

al que hi vaig afegir:

I ELS DRETS DELS POBLES.

i també:

I ELS DRETS DELS POBLES INDÍGENES.

I una primera observació que ja comparteixo és que a les dues primeres Declaracions no hi ha cap menció a GENOCIDI, i a la tercera, només un cop surt GENOCIDI: “Article 7. 2: Els pobles indígenes tenen el dret col·lectiu a viure en llibertat, pau i seguretat com a pobles diferents i no seran sotmesos a cap acte de genocidi ni a cap altre acte de violència, inclòs el trasllat forçat de nens del grup a un altre grup.”. Aquí cal tenir molt present que ELS CATALANS SOM ELS INDÍGENES DE CATALUNYA. I em sembla clar que relacionar -com convido a fer- Ocupació-Empresonament-Espoliació-Genocidi-Drets·de·tot·tipus (el dilluns 31 de juliol abordarem els nostres Drets Històrics) pot donar-nos una força invencible…

L’idea era llegir els Preàmbuls i els Articles de les tres Declaracions, i valorar quins Drets Humans, i quins Drets dels Pobles, i quins Drets dels Pobles Indígenes, ens estan sent negats ara i des de fa molt de temps per Madrid/Castilla/Estado-Español.

Però veient que gairebé tots els Drets Humans ens són negats en tant que catalans individuals per formar part d’una Catalunya ocupada i d’un poble sotmès, el llistat ja va començar a ser mooooooolt llarg… malgrat no tenir temps ni d’acabar la primera de les tres Declaracions.

I ens vam preguntar per què les Institucions i Organitzacions que a Catalunya defensen els Drets Humans de nombrosos altres pobles, en relació a la pròpia Catalunya i als catalans porten uns aclucalls… o potser unes ulleres fosques amb quatre barres que justament tapen… els quatre pals de la senyera!!!

Vaig formular el mateix desig de l’anterior Trobada:

“M’agradaria que es formés un grup per recopilar més documentació (moltes gràcies per qualsevol document que se’m faci arribar!) i per esbrinar com difondre aquest tema tabú i com moure’l jurídicament tant aquí com internacionalment.

“No sé fins on podem arribar. El que sí tinc clar és que SI ELS CATALANS NO AFIRMEM PÚBLICAMENT QUE LA NOSTRA TERRA ESTÀ OCUPADA, QUE NOSALTRES ESTEM PRESOS, QUE ESTEM SENT GENOCIDATS I QUE ARA VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT, NINGÚ NO HO FARÀ PER NOSALTRES!!!”.

I hi vaig afegir:

I SI ELS CATALANS NO AFIRMEM PÚBLICAMENT QUE ELS NOSTRES DRETS HUMANS, I ELS NOSTRES DRETS COM A POBLE, I ELS NOSTRES DRETS COM A POBLE INDÍGENA CATALÀ, ESTAN SENT NEGATS PER MADRID, I QUE ARA VOLEM RECUPERAR EL PODER SOBRE TOTS AQUESTS NOSTRES DRETS, TAMPOC NINGÚ NO HO FARÀ PER NOSALTRES!!!

Certament, TOT DEPÈN DE NOSALTRES… SI aixequem el cap i ens afirmem en la continuïtat dels nostres avantpassats!!!

LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA

¿¿¿¿¿”Nación de naciones”????? No fotem, home! És una presó de nacions!!!

“España es una nación de naciones”

Quina presa de pèl és això?

.

L’ “Estado-Español” va néixer com

UNA PRESÓ DE NACIONS

i segueix sent-ho!!!

Torna a proliferar el discurs-trampa sobre que “España es una plurinacionalidad, es una nación de naciones”, complementat amb que “cal trobar un millor encaix de Catalunya a Espanya”, i que per fi hi ha “una força política espanyola que reconeix Catalunya com a nació”… i alguns diuen que n’hi ha dues…. o fins i tot més. I apareixen “noves forces polítiques catalanes” amb la mateixa orientació.

Sí, és cert: tot depèn de nosaltres. Més concretament, tot depèn d’atrevir-nos a reconèixer la nostra situació –com a poble i com a persones- de sotmetiment des de 1714 a Madrid/Castilla/Estado-Español. Com em va dir un historiador conegut i amb molt àmplia producció literària després que parléssim intermitentment al llarg de gairebé tot un dia: “LLUÍS, COSTA MOLT RECONÈIXER QUE ESTEM PRESOS I QUE ENS ESTAN GENOCIDANT”. Dites aquestes paraules tan clares i significatives, es girà i se’n va anar sense ni deixar-me el correu electrònic.

El que s’amaga tant allà –però cal tenir cada dia més clar que l’obligació dels d’allà és amagar-ho- com aquí –i això és molt més greu- és que l’“Estado-Español” (ara sota el nom de “Reino de España”) en realitat

—va néixer el 1714 destruint l’Estat Català i arrabassant-nos la llibertat i, per tant, com una presó de nacions, i que continua sent-ho,

—és la prolongació i extensió d’un “Reino de Castilla” que ja genocidava pobles des de segles abans que haguéssim de capitular -que no rendir-nos- el 1714 els darrers perquè érem els més forts i vam resistir heroicament,

—i que l’”encaix” que ens va imposar Castilla/Estado-Español el 1714 i que perdura és (no el de “nació sense estat”, com diu la falsedat que a alguns els hi agrada teoritzar sinó) el del sotmetiment, el de “nació amb estat estranger imposat violentament”.

La nostra força ens ve d’arrelar-nos en la nostra terra i en la nostra història de més de 1.000 anys.

Si nosaltres ens afirmem en la nostra continuïtat i en els drets històrics i en les indemnitzacions que se’n deriven, si nosaltres expliquem aquí, allà i a tot arreu que som el primer Estat Europeu Constitucional, independent fins el 10 de setembre de 1714, ocupat des de l’11 de setembre de 1714 i que des d’aleshores continuem ocupats, els ocupants hauran de marxar, i tornarem a ser el Principat de Catalunya, que automàticament recuperarà la seva llibertat i el seu estatus d’Estat Europeu independent.

I si recuperar la nostra llibertat es tradueix en la descomposició de l’“Estado-Español”, això confirmarà que l’“Estado-Español” es va construir aixafant la nostra llibertat, sotmetent-nos i genocidant-nos.

Lluís Botinas, 19-7-2017

 

 

Estem ocupats i presos els catalans?

PERÒ…

… QUE NO HO VEIEU QUE ELS CATALANS

CONTINUEM PRESOS DE MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL,

I QUE DIR CLARAMENT QUE VOLEM TORNAR A SER LLIURES

CANVIARIA RADICALMENT TOTA LA SITUACIÓ A FAVOR NOSTRE…

… I, A MÉS, “EIXAMPLARIA LA BASE”?

Cada dia hi ha nombrosos exemples que demostren de manera claríssima que gairebé tot depèn del vistiplau dels capitostos de Madrid/Castilla/Estado-Español, i en conseqüència revelen que els catalans no som lliures sinó que Catalunya és una nació ocupada des de 1714 i que, per tant, els catalans estem presos a casa nostra des d’aleshores (i som presoners malgrat que després de tres segles ni tan sols veiem els barrots perquè ja formen part del mobiliari de la casa).

Però aquests nombroses actuacions diàries en contra nostra fetes pels capitostos d’allà, enlloc de ser posades com exemple perquè cada cop més catalans es facin conscients d’aquesta nostra lamentable realitat, són sistemàticament suavitzades pels subcapitostos d’aquí i transformades en un reguitzell de queixes d’aquest l’estil: “no ens escolten”, “no ens entenen”, “no comprenen el que passa aquí”, “no tenen una visió de conjunt”, “això, a un Estat-Europeu-de-veritat no s’acceptaria”, “aquí ningú dimiteix”, “no respecten els seus compromisos (inversors i altres)”, “no compleixen les sentències del Tribunal Constitucional”, “és una democràcia de baixa qualitat”, “no són autèntics demòcrates”, “no ens deixen votar”, “no respecten el dret a decidir”, etc. Tot això és presentat com “incapacitat dels polítics de Madrid –sobre tot, del PP- per donar una resposta política al que passa a Catalunya” ja que era presentat com “un problema polític: la Independència” i, per saber si els ciutadans catalans volen o no aquesta “Independència”, havia d’“exercir-se el dret a decidir” i, per poder-nos comptar, “calia fer un referèndum”.

Dic era perquè aquí el discurs oficial ha degenerat tant que (donat que han ignorat l’objectiu Recuperar la Llibertat) l’objectiu ja no és “aconseguir la independència i per assolir-la exercirem el dret a decidir mitjançant un referèndum que guanyarem”. Les darreres setmanes l’objectiu s’està reduint a “aconseguir comprar urnes per poder votar” en sí mateix. Més exactament, a “posar urnes per poder votar en un referèndum encara que surti NO, resultat que no desitgem però que, com que nosaltres sí som demòcrates d’alta qualitat, respectarem escrupolosament, i de seguida convocarem eleccions autonòmiques”. Considero que això és preparar les condicions per a que guanyi el NO (potser sense ni tan sols necessitat que hi hagi frau electoral, tal com realment va haver tupinada a Escòcia), tornar al ramat autonòmic, i continuar sotmesos… fins –potser- a un futur “segon referèndum que ens mereixem perquè en el primer hi hem estat a prop”.

Cada cop tinc més clar:

—que els d’allà saben molt bé no només que ens tenen sotmesos sinó que  ens estan genocidant. És un greu error menystenir a l’enemic (i per si algú s’escandalitza: sí, qui ens té ocupats i presos i ens està genocidant des de fa segles, és enemic nostre)

—i que són els d’aquí els que –per motius diversos… a precisar- ens amaguen aquesta lamentable realitat i fan el joc als d’allà.

Convido a actuar per aconseguir que l’objectiu ELS CATALANS VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT es vagi situant en el centre de la societat I ES FACI VISIBLE AQUÍ I ARREU. Veuríem com això canviaria radicalment tota la situació a favor nostre… i, a més, així s’assoliria fàcilment el tant repetit objectiu “Cal eixamplar la base”!!!

LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.

EL GENOCIDI CATALÀ

EL GENOCIDI CATALÀ.

SE’NS PODEN APLICAR 8 DE LES 9 RAONS DE LA

CONVENCIÓ PER A LA PREVENCIÓ I LA SANCIÓ DEL DELICTE DE GENOCIDI

DE L’O.N.U. APROVADA EL 1948?

 Per “casualitat”, vaig programar aquesta Trobada/compartir pel 18 de juliol sense adonar-me que seria el 81è. aniversari del començament, el 18 de juliol de 1936, del cop d’estat militar que ara tothom anomena “Guerra Civil” quan aquí aleshores s’han deia “Guerra d’Espanya”. Així els catalans d’aleshores expressaven que tenien clar que es tractava d’una guerra en contra dels catalans. I Franco també ho tenia claríssim: les seves tropes s’anomenaven “Ejército de Liberación Nacional” als territoris que guanyaven a la República Española ja que volia la liberación del seu propi país, però van canviar a “Ejército de Ocupación de Cataluña” quan van travessar l’Ebre ja que ocupación implica la incursió en terra estrangera que tenia el seu propi Govern: la Generalitat de Catalunya. Això reforça una conclusió a la que estic arribant: que probablement el principal motiu del cop militar va ser tornar a sotmetre Catalunya, ja que que el 14 d’abril de 1931 Macià va proclamar la República Catalana com DE NOU Estat independent, i a més, als tres dies, el “Govern de la República Catalana” va canviar de nom a “Govern de la Generalitat de Catalunya”, reprenent així explícitament la continuïtat de la nostra Història i adoptat el nom tradicional.

Que tothom aquí –allà és lògic- parli ara de “Guerra Civil” és un exemple que “la marca de l’ocupat es fer seva la visió de l’ocupant”, generalització que he fet de l’observació de l’historiador Tàcit “la marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo”… marca aquesta que, en grau creixent (cada cop més parlem castellà traduït, sovint malament, al català!), portem gravada a foc… com a mínim des de 1714.

Però si ens atrevíssim a reconèixer que estem sent genocidats des d’abans de 1714 i anéssim confeccionant l’autèntica història del nostre genocidi, molt probablement ens trobaríem que tots i cadascun dels dies de l’any seria aniversari d’algun acte genocida contra els catalans i contra tota la Nació Catalana. Un exemple: el 12 de desembre passaria a ser l’aniversari de l’assassinat el 1640 de 700 defensors de Cambrils en mans de les tropes castellans que van trair (com sempre?) la seva signatura de les capitulacions que havien redactat i firmat els assetjats i els assetjadors de Cambrils, i que (com sempre!) tenien com primer acord o primera “capitulació” que els assetjadors respectarien la vida i les propietats dels assetjats.

I si féssim aquesta història del nostre genocidi, aleshores no s’hauria escollit l’1-O per fer un referèndum innecessari si no directament trampós. Per què? Doncs perquè l’1-O coincideix amb la “exaltación a la Jefatura del Estado del Caudillo Franco” l’1-O de 1936, i també és aniversari del darrer discurs de Franco a la “Plaza de Oriente de Madrid” l’1-O de 1975, 50 dies abans de morir. I aquesta altra “casualitat” passa malgrat que el poc que es parla sobre el nostre genocidi acostuma a portar l’adjectiu “franquista”… i això que no es sap (ja que aquí ningú no ho diu –no ho diran a Madrid, oi?-) que Franco tenia planificat desterrar tot el poble català al Nord d’Àfrica!

A la Trobada/compartir vam llegir les tres pàgines de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Genocidi aprovada per l’ONU el 1948 i vam valorarem que, efectivament, se’ns poden aplicar als catalans i a tota la Nació Catalana vuit de les nou raons de genocidi o similar que es mencionen als Articles II i III.

El Cinquè Dossier EL GENOCIDI CATALÀ que he confeccionat té 101 pàgines i conté 33 documents classificats segons set de les nou raons. A la trobada vaig explicar que m’ha arribat -de la mà de N’Enric Borràs; gràcies!- informació sobre que també una vuitena raó, “Mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup”, ens és aplicable. Falta la documentació definitiva, però està surant que la Batalla de l’Ebre va ser un acord entre Franco i la República Española per liquidar la generació més jove de mascles catalans, estiguessin en el bàndol republicà o fossin els carlins del Terç Montserrat.

M’agradaria que es formés un grup per recopilar més documentació (moltes gràcies per qualsevol document que se’m faci arribar!) i per esbrinar com difondre aquest tema tabú i com moure’l jurídicament tant aquí com internacionalment.

No sé fins on podem arribar. El que sí tinc clar és que SI ELS CATALANS NO AFIRMEM PÚBLICAMENT QUE LA NOSTRA TERRA ESTÀ OCUPADA, QUE NOSALTRES ESTEM PRESOS, QUE ESTEM SENT GENOCIDATS I QUE ARA VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT, NINGÚ NO HO FARÀ PER NOSALTRES!!!

Certament, TOT DEPÈN DE NOSALTRES… si aixequem el cap i ens afirmem en la continuïtat dels nostres avantpassats!!!

LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.

L’Empordà, llavor de la cultura occidental

L’EMPORDÀ,

LLAVOR DEL ROMÀNIC

I DE LA CULTURA OCCIDENTAL.

L’Empordà, bressol de l’art romànic es l’obre de N’Alexandre Deulofeu que em va entusiasmar i que em va portar a estudiar aquest art.

Durant 55 anys, i sent el bacallaner del barri, m’he dedicat a comprovar la certesa de les afirmacions d’En Deulofeu en aquest llibre i en llurs altres llibres.

Pensant que es una llàstima no transmetre aquest coneixement, vaig escriure un estudi inèdit i personal sobre el preromànic mundial. El dimarts 11 de juliol de 2017 vaig presentar aquest coneixement en una conferència organitzada per LA GOTA CATALANA, pensant que pot interessar, doncs no conec cap escrit sobre l’evolució de la cultura paleocristiana al Romànic i l’essència de la nostra cultura cristiana.

També és un error considerar la nostra cultura occidental com a grega o grecoromana, doncs, com s’explicarà, la nostra cultura no té res a veure amb una cultura de present com eren aquelles, sinó amb una cultura de transcendència i d’espais còsmics.

Trobeu tot això al meu blog:

http://tallantelbacalla.blogspot.com.es/2017/07/preromanic-mundial-lemporda-llavor-de.html

EMILI PERELLÓ, bacallaner, investigador independent.

‘Guanyar la llibertat com a poble’

EL GRAN PLET DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA:

GUANYAR LA LLIBERTAT COM A POBLE

Conferència celebrada el 3 de juliol de 2917. Convocatòria:

No ens han tornat la República, règim legal fins l’aixecament feixista, ni han construït una democràcia participativa. La democràcia l’han posat tots plegats potes enlaire i han fet lleis contra el poble. Amb la Constitució i les lleis fetes des de la llei per la reforma política aprovada per les Corts franquistes el 1976 i portada a referèndum, hem passat a una democràcia captiva del poder que és controlat pels grans interessos financers i un Estat que precisa dels diners recaptats a Catalunya per mantenir el seu nivell de despesa. El règim econòmic ha generat una creixent desigualtat i pobresa social i intel·lectual, amagant la veritat a les classes treballadores. Donat que res no ha canviat, la solució per Catalunya, per no ser residual i desaparèixer com a poble, és recuperar el seu Estat, és decidir declarar la seva independència, que ha d’assolir en un referèndum democràtic que li permeti determinar-se lliurement, d’acord amb els plantejaments de les Nacions Unides.

No diré que la situació és tràgica i que som davant d’un genocidi, doncs al meu modest entendre no es compleixen avui els requisits perquè el que passa sigui considerat Genocidi. El que sí és cert és que Felip V va incomplir el Tractat de Pau, amistat i cooperació amb el Regne de la Gran Bretanya de 1713 en que es va comprometre a respectar el poble català i tractar-lo amb els mateixos privilegis que el poble castellà. Anglaterra, obtenint la cessió de Gibraltar i Menorca per imposar el seu poder marítim al Mediterrani, va trair Catalunya incomplint el Tractat de Gènova de 1705 en el que es va comprometre a defensar Catalunya. La resta, destrossat militarment el poble català abandonat també pels austríacs, fou l’assimilació i annexió de Catalunya contra la voluntat del poble català, que encara dura i és nul·la i jurídicament inadmissible en l’ordre internacional, segons les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Annexió i assimilació, voler espanyolitzar Catalunya, no és un genocidi. En podríem discutir molt dels detalls i del paper dels Tribunals. No podem confondre opressió i dictadura amb Genocidi.

El més greu és que ningú ha demanat mai explicacions a Espanya ni es van adoptar mesures per l’incompliment del Tractat d’Utrecht. El Regne Unit continua anant a la seva. Només li interessa el control de l’estret amb la possessió de Gibraltar.

Per PAU MISERACHS. 48 anys com advocat en actiu. 15 anys professor de Dret de la Informació a la Facultat Blanquerna de Comunicació (Universitat Ramon Llull). Reconegut internacionalment. 22 anys membre del Comitè Executiu de l’Associació Literària i Artística Internacional que fou fundada per Victor Hugo.

Polític sense càrrecs. Analista de la realitat social i política. Escriptor vocacional. Promotor de l’acció (abril 2017) de demanar a les Nacions Unides resolució i recomanacions a l’Estat Espanyol del dret a l’autodeterminació. Exigent contra la endogàmia i cercles tancats dels partits actuals, dels que denuncia la manca de democràcia interna. Partidari d’una democràcia participativa. Contrari a la política feta pels estats majors dels partits.

Llibres polítics publicats: Ni república, ni democràcia : de la transició a la indignació (2012, Dux Editorial S.L.); Democràcia potes enlaire (2013, Punto Rojo Libros, S.L.); L’estat contra la democràcia : Manual per desintoxicar-se de la dictadura de la llei (2015, Llibres de L’Índex); La democràcia captiva (2016, Llibres de L’Índex); Per defensar la democràcia … referèndum! (2017, Llibres de l’Índex).

‘Catalunya 2020’

CATALUNYA, 2020

La conspiració d’Acuari

Conferència celebrada el dimarts 4 de juliol de 2927. Convocatòria:

Acuari és un signe de cooperació. Molt sovint trobem manifestacions d’aquest signe entre activistes socials. Fins i tot, en Cartes de polítics actuals: Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras o Marta Rovira son acuarians, per posar uns exemples. També son acuarians la maçoneria o la data fundacional de la Xina moderna.. El cas és que al 2020 es forma una gran conjunció en el signe d’Acuari.

El 2020 és l’inici d’un període de 200 anys que serà de suma importància per Catalunya, el que quedi de l’estat espanyol, Europa i la comunitat humana en general. Així doncs, els esdeveniments que ens esperen generaran una petjada que es farà sentir al llarg de generacions senceres.

Durant aquesta sessió visualitzarem com podria ser el mon del futur, i, el més important, com nosaltres podem sintonitzar ara amb el marc mental que se’ns obre a partir del 2020.

Per JESÚS GABRIEL. Mentor literari. Escriptor. Astròleg. Autor de set llibres. Coordina Observatorio de la Cronosfera