Quina és la veritat? On trobar-la?

Quina és la veritat sobre el que passa a Catalunya?

On es pot trobar-la?

OBSERVACIÓ:

Faig una nova edició d’aquesta entrada mantenint el mateix títol perquè, a resultes de “digerir” un interessant debat el dimarts 13 amb tres veterans independentistes encara parcialment processistes, dos dies després he afegit els 9 paràgrafs que trobareu en color blau i que considero aporten elements informatius importants per fer un gir radical positiu a l’actual situació.

NOTA PRÈVIA:

El 18 de juliol d’enguany va celebrar-se al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona (Rambla de Catalunya, 10) l’acte Llibertat d’expressió i dret a la informació. Aquestes van ser les intervencions del moderador i dels sis ponents, per ordre d’intervenció:

PRESENTADOR: Jordi Gispert 1/7 (Periodista i coautor del llibre “Traïció a la independència”, que sortirà el proper 11 de setembre): https://youtu.be/lb7nP1Jcl0s

CONFERENCIANTS: Lluís Botinas 2/7 (Investigador independent i impulsor de lagotacatalana.cat): https://youtu.be/68873E65oP0; Ramon Vallès 3/7 (Productor de cinema i audiovisuals, amic personal de Lluís M. Xirinacs): https://youtu.be/MmijYFE2tDc; Xavier Segovia 4/7 (Director de Ràdio Catalunya Universal i activista polític): https://youtu.be/xpn6r3bvyPs; Ramon Carner 5/7 (President fundador del CCN: Cercle Català de Negocis): https://youtu.be/xlc4VWyXWGs; Jordi Bilbeny 6/7 (Escriptor i investigador): https://youtu.be/XG_5s3sBATs; i David Raventós 7/7 (Director de Radio Hadrian i president de Directe 68): https://youtu.be/_PEml6O0ByU.

La Sala d’Actes va estar plena de gom a gom, 30-40 persones esperant a fora, 20-30 més que van arribar i van decidir no quedar-se a esperar, i, “detall” important i significatiu, CAP PERIODISTA … com a mínim que s’acredités.

El dia següent vaig rebre aquest missatge per correu electrònic (((el vermell és meu))):

A l’atenció del Sr. Lluís Botinas.

Benvolgut,

         Ahir per la tarda vaig assistir a la conferència al Col·legi de Periodistes amb l’esperit d’aconseguir més informació sobre la situació actual que estem patint.

         Després d’haver escoltat a tots els ponents de la sala em vaig adonar que estava totalment en xoc pel que vaig sentir.

         La informació que vàreu donar de la mentida orquestrada pels nostres polítics conjuntament amb l’estat espanyol contra el Poble Català , em va semblar surrealista.

         D’acord que han fet les coses malament, però d’aquí a que estan mentint a tothom: Poble Català , Brussel·les, Estrasburg, ONU, països que ens ajuden, és fa molt difícil d’entendre.

         Com va preguntar un espectador: “Què en treuen de tot això?”.

         Tot el dia he estat entrant en els links que ens vàreu facilitar i no entenc com podreu portar-nos a la independència amb aquest nou partit que heu creat. Com controlareu les fronteres, els ports, els aeroports, Hisenda, …?

         Senzillament, no ho entenc.

         Moltes gràcies per escoltar-me.

Vaig respondre a la persona que em va escriure que li contestaria àmpliament. Però com que la resposta s’està allargant, ja li vaig enviar la primera part i ara la publico aquí corregida. Estic actualment desenvolupant la resposta a la important frase: Com va preguntar un espectador: “Què en treuen de tot això?”. I la resta quedarà per a una tercera entrega.

Vet aquí la primera part:

 

Benvolgut,

Benvolguda,

 

Ahir per la tarda vaig assistir a la conferència al Col·legi de Periodistes amb l’esperit d’aconseguir més informació sobre la situació actual que estem patint.

Ben fet, ja que per trobar la informació verdadera sobre el que realment passa i patim a Catalunya, cal buscar-la fora de TV3, de Catalunya Ràdio, de RAC1, de Vilaweb i de TOTS els altres mitjans de comunicació processistes, tant dels grans com dels petits. Efectivament, la trista realitat és que aquests mitjans exerceixen una censura total no ja sobre les veus com les que vau escoltar per primera vegada dijous al Col·legi de Periodistes, sinó també sobre qualsevol persona que senzillament faci preguntes incisives o formuli qualsevol inici de crítica. El control sobre les notícies que es donen, sobre a qui s’entrevista, sobre la presència a tertúlies, etc., és absolt, és … esfereïdor.

Aquesta fèrria censura explica que el Poble Català  no sàpiga “coses” recents tant importants com que

—els catalans no hauríem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Aquest NO és un punt de vista català sinó anti-català;

—i que a Escòcia el referèndum dels 2014 es va perdre per tupinada feta amb plena complicitat dels dirigents de l’SNP i -també allà!- dels mitjans de comunicació grans i petits (suposadament) independentistes escocesos;

—i que la mort de Na Muriel Casals el febrer del 2016 hauria de ser investigada per una Comissió Independent ja que hi ha bastants punts “foscos”;

—i que la Vaga de Fam Indefinida per la Independència començada per En David Raventós el 3 de maig del 2016 va ser censurada, truncada i represaliada (mitjançant internament forçat durant dos mesos i dos dies en un psiquiàtric) amb ple coneixement de tots els consellers i de tots els diputats processistes… i potser per ordre d’alguns d’ells (a precisar). I que, afortunadament, d-68

—i que la versió oficial dels atemptats del 17-A del 2017 a les Rambles i a Cambrils també està plena de punts “foscos”;

—i que a la Sessió Plenària del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017 Na Carme Forcadell, amb acord de tots els partits parlamentaris des del PP a les CUP (i amb el necessari coneixement de TOTES les direccions dels respectius partits i la imprescindible complicitat de TOTS els directius dels mitjans de comunicació, tant processistes com no-processistes), va enganyar a tothom (a catalans i a no-catalans) llegint “Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món (bla, bla, bla); la República Catalana (bla, bla, bla)” i POSANT A VOTACIÓ UN ALTRE DOCUMENT;

—…

—i que, agafant la decisiva qüestió de la independència/llibertat-de-Catalunya, si els catalans no som independents/lliures respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español com a mínim des del 9-N del 2014 no és per culpa de Madrid sinó per les successives traïcions dels dirigents processistes de Barcelona. En efecte, no només ens van trair el 9-N del 2014 amb la pregunta doble amb resposta triple que va convertir el que havia de ser “el Referèndum de la Independència” en una consulta popular, sinó que ens han traït també

*el 27-S del 2015 quan amb 72 escons sobre 68 i 55% de SÍ sobre 45% de NO, surt a la nit En Baños a dir que “Hem perdut!” i tots es posen a darrere seu,

*… i el 27-O del 2017 amb el potser engany més escandalós que mai s’hagi fet en un Parlament

*… i cada un dels altres dies entre el 27-S del 2015 i el 21-D del 2017 ja que CADA DIA hi havia majoria de 72 escons al Parlament de Catalunya, que és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Catalunya (i no a Madrid … ni a Brussel·les … ni als Ayuntamientos),

*… i cada dia des del 21-D del 2017, avui mateix i fins a les properes eleccions autonòmiques -si no les impedim fent nosaltres, el Poble Català , la Declaració d’Independència-, ja que CADA DIA els processistes-disfressats-d’independentistes tenen majoria de 70 escons al Parlament de Catalunya, que, repeteixo, és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Catalunya (i no a Madrid … ni a Brussel·les … ni als Ayuntamientos).

I encara més: tots els polítics i mitjans de comunicació processistes fins i tot censuren

—que tenim més de mil anys d’existència (i això que vam celebrar tot un any de Mil·lenari!);

—que el Dret Català (de baix cap a dalt) és totalment diferent del “Derecho Castellano” (de dalt cap a baix) que ens han imposat convertit en “Derecho Español”;

—que fa 304 anys que estem ocupats (i això que vam commemorar -ATENCIÓ!: no vam pas “celebrar”- tot un any de Tricentenari!)

—que, en conseqüència, nosaltres actualment SOM el Principat de Catalunya ocupat des de l’11 de setembre del 1714

—que des de molt abans de 1714 (1640?, 1624?, 1502? Abans?) hi ha un GENOCIDI CATALÀ aplicant-se contra nosaltres de manera totalment conscient i planificada per part de Madrid/Castilla/Estado-Español;

—que no es tracta que nosaltres “MARXEM!” de casa nostra, sinó que hem d’actuar per aconseguir que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides marxin ells de la nostra terra catalana ocupada fa 304 anys

—…

Resumint: TOTS (excepcions, siusplau??? Aquesta és una pregunta que des d’ara queda implícitament formulada darrera de cadascun dels posteriors “TOTS”) els dirigents polítics, mediàtics, etc., processistes silencien/censuren el que de català hi ha en el passat i en el present del Poble Català, i proposen un futur supeditat a un “referèndum com Escòcia” … amagant TOTS la tupinada que allà van patir. Considero que el fet que ens proposin com model a seguir el d’un poble escocès que NO ha assolit la independència, i que a més ens amaguin TOTS que el Poble Escocès va ser víctima d’una tupinada terrible, és un exemple més que TOTS els “nostres” dirigents actuals volen perpetuar el nostre sotmetiment a Madrid/Castilla/Estado-Español.

 

Després d’haver escoltat a tots els ponents de la sala em vaig adonar que estava totalment en xoc pel que vaig sentir.

És lògic, ja que vau escoltar una versió totalment diferent del que fins aleshores Us havia arribat i havíeu acceptat de bona fe. Sovint algú declara al final de les presentacions públiques de Directe-68 (fins ara, 18: 16 a diferents ciutats de Catalunya, i dues a dos barris de Barcelona; es troben totes gravades a https://www.youtube.com/playlist?list=PLVy562hvKDpmTTic9tuXk3jltoFyr2gpR) que “El cap -o el cor- està a punt d’esclatar-me!” o que “Aquesta nit no podré dormir!”. És normal, i es tracta d’una bona, lògica i sana reacció. La qüestió és tenir cura de l’evolució posterior. I això depèn molt d’anar fent un seguiment crític del que diem i proposem. I de les ganes que es tingui de saber la veritat, d’abandonar la zona de confort processista, d’implicar-se a fons en canviar la situació i d’assumir la responsabilitat que se’n deriva: quedi clar que si volem que el Poble Català torni a ser lliure, hem d’escombrar TOTS els actuals líders i ser nosaltres, els líders naturals del Poble Català, els que assumim la direcció!

De fet, la condició necessària i suficient per a que tota la situació giri en un parell de mesos i el Poble Català siguem invencible traient-nos de sobre TOTS els traïdors i així recuperar en poc temps la independència/llibertat, és TRENCAR LA CENSURA que imposen justament els mitjans de comunicació processistes (per cert, actuant plenament d’acord amb els mitjans de comunicació no-processistes: aquests també apliquen la censura contra els autèntics independentistes, mentre ataquen als processistes per tal de fer-los passar per independentistes davant del Poble Català).

Trencar la censura significa aconseguir que arribi al conjunt del Poble Català el que Vós vau tenir la sort -encara que ara Us resulti incòmode- d’escoltar al Col·legi de Periodistes. La informació que es va donar aquell dia I MOLTÍSSIMA MÉS QUE JA EXISTEIX: 1) demostra la traïció de TOTS els dirigents actuals, i 2) dóna a conèixer que existeix Directe-68, el partit polític sense polítics que declararà la independència. I en quan aquesta informació circuli, ràpidament (percentatges a precisar) un 80% dels catalans emprenyats, un 60% dels confusos, un 50% dels desanimats, un 25% dels emmalaltits, un 70% del processistes-de-bona-fe, un 20% dels processistes-professionals-del-procés, un 40% dels lliristes-del-lliri-a-la-mà, no descarto que un 10% dels botiflers, i inicialment el 5% i finalment el 95% dels ¿cap-on-bufa-el-vent?, entendran la immediata necessitat de renovar totalment el Parlament de Catalunya atès que ¿de què serviria que hi haguessin 4 milions de catalans independentistes si al Parlament de Catalunya segur que actualment NO hi ha CAP diputat que vulgui la independència? Entesa aquesta situació, la pressió del Poble Català farà que el President de “la Comunidad Autónoma Catalana” es vegi obligat a convocar unes eleccions sui generis, especials, unes eleccions com mai n’hi ha hagut, … encara que formalment semblaran unes “eleccions autonòmiques”. A aquestes eleccions forçades pel Poble Català conscientment alçat, NO podrà presentar-se CAP dels actuals dirigents processistes ja que TOTS seran conscientment percebuts com a traïdors, encara que potser quedin alguns quadres mitjos que vulguin presentar-se amb les sigles d’algun dels partits actuals. I Directe-68 arrasarà obtenint una clara majoria absoluta, situació que permetrà fer la Declaració d’Independència a la Sessió Plenària convocada al dia següent.

Ara la contribució de qualsevol independentista de base a trencar la censura és molt fàcil: donar a conèixer a tothom que tingui a l’abast (cara a cara, per les xarxes socials i de totes les formes que trobi):

— l’existència fins ara censurada d’En David Raventós, de la seva Vaga Indefinida de Fam per la Independència el 2016 (que considero és l’acte polític/social/vital més important que hi ha hagut a Catalunya… a més, és clar, de les grans mobilitzacions del Poble Català a partir del 2009), dels avui ja 107 programes d’una hora a l’escocesa Radio Hadrian (penjats a YouTube https://www.youtube.com/results?search_query=Radio+Hadrian), del partit Directe-68 que va aconseguir legalitzar fa ja gairebé un any i mig, de les seves 18 presentacions (recollides a https://www.youtube.com/playlist?list=PLVy562hvKDpmTTic9tuXk3jltoFyr2gpR), de la seva Ràdio Catalunya Universal-trencant la censura dels mitjans catalans, etc.

— a un altre nivell, l’existència fins ara censurada de la meva LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

— encara a un altre nivell, l’existència fins ara censurada dels esforços per recuperar el conjunt de l’autèntica Història del Principat de Catalunya i de tota la Nació Catalana, que ens ha estat falsificada i espoliada durant cinc segles fins a uns extrems literalment increïbles, primer pel “Reino de Castilla” i després per l’“Estado-Español”. És una tasca importantíssima que estan fent sense cap tipus de subvenció ni de suport l’INH, https://www.inh.cat/, i altres grups (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, https://www.histocat.cat/; La vaca cega, https://www.histo.cat/; CCH, Cercle Català d’Història, https://www.cch.cat/; ARHLC, Associació per a la recerca de la història i les llibertats catalanes, https://www.devolucio.cat/; Memorial 1714, https://www.memorial1714.cat/; CEC, Cercle d’Estudis Colombins, https://www.cecolom.cat/; Marcel Mañé, e.p.d., http://marcel-mane.com; …).

Al Col·legi de Periodistes (sense periodistes de públic), Vós vau tenir la sort d’assistir a un acte en el que estàvem a la taula els impulsors de Directe-68 (En David Raventós), de LA GOTA CATALANA (jo mateix, Lluís Botinas), de l‘INH (En Jordi Bilbeny) i de Ràdio Catalunya Universal (En Xavier Segovia). I també van parlar En Ramon Vallés, que porta la productora “Udol de llop”, autora del documental “Cartes de l’oncle Àngel” sobre el flamenc tradicional català i la rumba històrica catalana, o “Esperit de llibertat”, sobre el General Moragues. I last but not least, també hi era En Ramon Carné, impulsor per tot el territori nacional del primer i original Cercle Català de Negocis (CCN), fet que li dóna una experiència i una ascendència importantíssima en la situació actual i que aporta a Directe-68.

I sí que hi havia UN periodista a cara descoberta al Col·legi de Periodistes: el presentador i moderador, En Jordi Gispert, qui precisament està escrivint el llibre “Traïció a la independència”, redactat a partir d’entrevistes amb En David Raventós i que sortirà per la propera Diada.

Per cert, i amb això acabo aquest punt: el proper 11 de setembre és una magnífica ocasió per trencar la censura i revertir la situació. Ajudeu Vós, i convideu a amics i a familiars a que ajudin, a repartir desenes de milers de flyers o volants amb aquesta informació que tant Us va impactar, així com les propostes optimistes que se’n deriven. Molts catalans ara emprenyats o confusos o desanimats o emmalaltits o processistes-de-bona-fe o lliristes Us estaran agraïts. I qui sap, potser també algun processista-professional, algun ¿cap-on-bufa-el-vent? i, potser, fins i tot algun botifler.

 

La informació que vàreu donar de la mentida orquestrada pels nostres polítics conjuntament amb l’estat espanyol contra el Poble Català, em va semblar surrealista.

No sé quin significat té aquí “surrealista”. Suposo que, dit de manera més clara i directa, voleu dir que “la informació que vàreu donar és falsa o, com a mínim, inexacta”. Doncs bé: Us agrairia molt que m’indiqueu o que em preciseu quins errors, inexactituds, tergiversacions, etc., heu trobat en el que jo vaig dir… i també en el que van dir els companys de taula, que estic segur estaran interessats en conèixer-les i que em comprometo a fer-les-hi arribar. A mi m’ha interessat sempre la veritat, encara que sovint pugui no agradar-me. I com vaig dir, el meu lema actual, fruit de gairebé 70 anys de successives militàncies, és VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA. Qualsevol “cosa” que jo hagi dit i que estigui en conflicte amb aquesta quaterna, la corregiré de seguida i el millor que pugui. Una altra “cosa” totalment diferent és que les veritats que jo i els altres de la taula vam dir resultin molt difícils d’assimilar per persones que encara tenen confiança en els encara actuals dirigents de l’encara majoria del Poble Català…

 

D’acord que han fet les coses malament, però d’aquí a que estan mentint a tothom: Poble Català, Brussel·les, Estrasburg, ONU, països que ens ajuden, és fa molt difícil d’entendre.

D’entrada, molt Us agrairé que em digueu quins són els “països que ens ajuden” atès que jo no en sé veure’n cap. I la veritat és que m’alleujaria bastant saber que hi ha ni que sigui un únic país, per petit que sigui, que de veritat està ajudant al Poble Català a recuperar la nostra independència/llibertat. I si Vós hi teniu algun contacte, podríem organitzar una visita conjunta a veure si aconseguim suport material, mediàtic, jurídic, diplomàtic, etc., que bona falta ens fa a mi, als que estàvem a la taula … i a tot el Poble Català!

Sobre el Vostre “(…) han fet les coses malament (…)”, em sembla que actualment no queda cap català que consideri que els encara “nostres” dirigents “han fet les coses bé” ja que fa vuit anys que ens diuen que ens porten a la independència i … el més calent, a l’aigüera! Que han mentit al Poble Català, ho han reconegut ells mateixos abans i també durant el “juicio al proceso”. De fet, han anat reconeixent que no van entendre la situació (o sigui que són ignorants, i per tant… ¡al carrer!), que no van saber actuar (o sigui que són incompetents, i per tant… ¡al carrer!), que no es van atrevir (o sigui que són covards, i per tant… ¡al carrer!), … I per què han reconegut que són ignorants, incompetents i covards? Senzillament per tapar la veritat: que TOTS ELS DIRIGENTS PROCESSISTES SÓN TRAÏDORS AL POBLE CATALÀ. I per tant… ¡al carrer!… ¡¡¡i, a més, a judici, però a judici català!!!

No, no estic d’acord amb Vós en que “(…) estan mentint a tothom: Poble Català, Brussel·les, Estrasburg, ONU”, i Us ho explico separant “Poble Català ” de “Brussel·les, Estrasburg, ONU”. Al “Poble Català ” per què, com ja he explicat, “no ens han mentit” sinó que han fet quelcom molt més greu: ENS HAN TRAÏT repetides vegades, i ENS SEGUEIXEN TRAINT. I quan la traïció és sobre quelcom tan important com recuperar la nostra independència/llibertat com a Poble Català arrabassada el 1714, es tracta d’ALTA TRAÏCIÓ. I, pel contrari, a “Brussel·les, Estrasburg, ONU” no els han mentit senzillament perquè els dirigents d’aquestes institucions, i també tots els dirigents importants de qualsevol tipus d’entitat d’arreu del món, sabien molt bé que NO hi hauria independència de Catalunya perquè els dirigents catalans ho impedirien, és a dir, perquè els “nostres” ens trairien. Per això, per exemple, va continuar havent-hi el mateix ritme d’inversió estrangera a Catalunya.

I els primers que sabien perfectament que els dirigents catalans ens trairien NO declarant la independència van ser els capitostos de Madrid (que, lògicament, tranquil·litzaven als seus col·legues capitostos d’arreu del món). I per què es pot afirmar rotundament que els capitostos de Madrid estaven segurs que els seus col·laboradors i subordinats, els subcapitostos de Barcelona, trairien al Poble Català? Perquè sempre van amenaçar només amb aplicar “el artículo 155 de la Constitución Española”, quan si haguessin temut que realment s’anava a proclamar la independència de Catalunya, l’article a aplicar-nos és el 116, que declara “los estados de alarma, excepción y sitio”. Una conseqüència cabdal a observar és que “la aplicación del articulo 116” implicaria, entre d’altres actuacions, la intervenció i control del mitjans de comunicació catalans, actualment en mans processistes. Imagineu-Vós per un moment que Madrid tanca TV3, (aparentment) tan sovint amenaçada per PP, C’s, Vox, PSOE-PSC, etc., per tal que, per psicologia inversa, la majoria de catalans la defensin aferrissadament i confiïn encara més en tot el que diu. Però si TV3 fos tancada, aleshores qui enganyaria al Poble Català? A quin dels altres canals de televisió faria cas el Poble Català? Dit de manera més clara: quina de les altres televisions enganyaria als catalans, sobre tot als catalans independentistes? Només TV3 pot enganyar al Poble Català adoctrinant-lo en el procés i fent passar els traïdors per herois. I així ho fa, i ho fa a fons. Això explica que poc després de començar-se a aplicar el 155, la-TV3-sotmesa-al-155 comencés a emetre a mitjanit FAQs, el llarguíssim programa estrella del procés, i des d’aleshores el principal rentador de cervell del Poble Català.

 

(((Continuarà)))

Barcelona, 15 d’agost del 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

“Recuperar el passat per guanyar el futur”

“Recuperar el passat

per guanyar el futur”

Amb aquest nom i dins de la 6a Universitat Nova Història, es va celebrar a Montblanc el dilluns 5 d‘agost una taula rodona a la que van parlar (per aquest ordre): David Raventós, Directe-68; Isidre Pastor, arqueòleg i historiador de l’art; Núria Breu, Fundació ‘Randa-Lluís M. Xirinacs’, i Josep Andreu, Batlle de Montblanc. Va presentar i moderar En Jordi Bilbeny, impulsor del INH, organitzador de dita Universitat.

Aquest és l’enllaç a la gravació de tota la sessió feta per un militant de Directe-68: https://youtu.be/AHPM-bz9eXw  (1:48:28)

Encara que el so és deficient (però també hi haurà la gravació dels organitzadors), paga la pena fer l’esforç d’escoltar-lo perquè:

— és la primera vegada que hi ha una certa confrontació pública i gravada entre en David Raventós, president de Directe-68, i un representant d’un cert nivell del procés. En efecte, l‘alcalde de Montblanc és d’ERC i actualment vocal de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència). Però era vicepresident de l’AMI quan el juliol del 2015 En Puigdemont va ser-ne catapultat president, i va passar a ser president de l‘AMI quan el 10 de gener del 2016 Puigdemont va ser re-catapultat per Mas -i amb la intercessió del “miraculós” empat a 1.515 de l’Assemblea de les CUP- a President de la Generalitat. I l’AMI agrupa 786 municipis dels 948 que té Catalunya, i 52 consells comarcals, diputacions i altres ens locals;

— tenint present el títol de la taula rodona, “Recuperar el passat per guanyar el futur”, és interessant veure com En David s’esforça en situar la seva intervenció respectant aquest títol mentre l’alcalde fa una exhibició de la seva importància explicant que acaba de tornar d’una visita de relacions exteriors als independentistes corsos, i fatxendejant que hi havia anat junt amb (justament!) N’Elisenda Paluzie “i amb la germana d’En Puigdemont” (per cert, sense explicar quin és el càrrec aquest de “germana d’En Puigdemont” que faculta per ser membre d’una representació catalana -ni que sigui del processisme- en una visita internacional);

— va haver-hi diverses intervencions punyents i interessants des del públic. Jo mateix hi intervinc del 1:27:09 fins al 1:31:45 (4m. 36s) argumentant que la tant demanada “Unitat estratègica” ja s’està aplicant escrupolosament i implacable des del 2010, només que és una -per ara “inquebrantable”- “Unitat estratègica” CONTRA el Poble Català;

— és interessant observar com i quan aplaudeixen o no els membres de la taula;

— també és indicatiu observar la intensitat i duració dels aplaudiments del públic (una trentena de persones);

— …

I per completar aquests comentaris i per ampliar des de LA GOTA CATALANA el contingut del títol de la taula rodona, poso l’enllaç a la meva contribució titulada “Saber la nostra història permetria actuar idòniament avui” (11:22) que vaig fer al 17è Simposi organitzat per l’INH a Arenys de Munt els 17-18 de novembre del 2017: https://www.youtube.com/watch?v=9E8RSmzK1_g

Barcelona, 11 d’agost dels 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

A Euskadi sobre Catalunya: “Ante la traición de los procesistas catalanes”

En una estada d’una setmana a la casa de salut Oskola a Euskadi -setmana de dieta fàcil que recomano a tothom qui vulgui perdre (en un fantàstic entorn “Tots els colors del verd” i amb tranquil·litat) dos o més quilos, i al mateix temps aprendre importants qüestions de salut-, va anar explicitant-se l’interès sobre la situació actual a Catalunya. Va ser així en gran part perquè vam anar observant que també allà hi ha un sentiment general, i en paral·lel un convenciment d’activistes veterans, que Otegui és traïdor i que les cúpules no només del PNB sinó de HB, de Sortu, de Bildu, … han actuat i actuen al servei de Madrid.

Això va cristal·litzar en que el vespre anterior a la tornada a Catalunya i davant d’una desena de bascos, primer jo (Lluís Botinas) i a continuació En David Raventós féssim sengles relativament breus explicacions complementàries seguides de preguntes i respostes. La gravació va ser feta amb un telèfon mòbil i no és tot el clara que convindria malgrat l’edició que n’ha fet Resistència Independentista Catalana.

Però gràcies a això tenim el primer document sonor en castellà (que dura 1:48:58) sobre:

¿Qué hacer ante la traición

de los líderes procesistas catalanes?

https://youtu.be/1Vr5EOVCieQ

que segur contribuirà a establir una ferma col·laboració per assolir la independència/llibertat de Catalunya, d’Euskadi … i de tots els pobles del món!

1-5 agost: 6a Universitat Nova Història

NOTA: Al final h ha un molt interessant article d’En Jordi Bilbeny

https://www.inh.cat/universitat

6a Universitat Nova Història

De l’1 al 5 d’agost del 2019

Montblanc (Conca de Barberà)

Convent de Sant Francesc, carrer Miquel Alfonso

QUÈ ES FA A LA UNH?
L’activitat de l’UNH consisteix en un curs sobre la falsificació i restauració de la Història de Catalunya, en un entorn històric privilegiat on, a més a més d’aprendre història i compartir idees, podrem passar-hi uns dies de descans i aprofitar per fer alguna visita cultural al centre històric de Montblanc.

Programa:

DIJOUS, 1

De 2/4 de 10 a 2/4 de 12 del matí Rebuda, inscripcions i acreditacions
2/4 de 12 migdia PRESENTACIÓ DE LA UNIVERSITAT
Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història
Josep Andreu, Batlle de Montblanc
Josep Sànchez, Batlle d’Arenys de Munt
Jaume Marvà, economista «L’Institut Nova Història i el canvi de paradigma»
2/4 d’1 El Poble que Canta: «Benvinguda», direcció d’En Jordi Llobet
A la 1 del migdia CONFERÈNCIA INAUGURAL:
Roger Mallola, Doctorand en Estudis Europeus: «Censura política i raó d’Estat»
A les dues: DINAR
2/4 de 4 Presentació del llibre d’En Pere Coll «Les identitats catalanes de Cervantes. Cervera o Servent», a càrrec de l’autor
2/4 de 5 Pep Mayolas: «Francisco de los Cobos y Molina, secretari d’estat de Carles I, o Francesc d’Alòs-Colom i Codina»
2/4 de 7 Xavi Llobet: «L’arquitectura catalana a Malta»
2/4 de 9: SOPAR
2/4 d’11 nit CINEMA A LA FRESCA. Projecció del documental: «L’estigma?», d’En Martí Sans. Una visió de la gènesi, mutacions i pervivència dels prejudicis antijueus a casa nostra. Amb debat posterior amb el director.

 DIVENDRES, 2

2/4 de 10 matí Manel Capdevila: «La construcció naval catalana a l’illa de Malta»
2/4 de 12 Francesc Jutglar: «Zoònims catalans arreu del món»
A la 1 Presentació del llibre d’En Pep Mayolas «Erasme i l’imperi català de Carles I», a càrrec de l’autor
A les 2 DINAR
2/4 de 4 LLEVANT DE TAULA:
«Homenatge a En Ramon Payàs, difusor de les «Homilies d’Organyà».
A càrrec d’En Josep Sort, historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals, Creu de Sant Jordi
2/4 de 5 Jordi Bilbeny: «Mitra i els orígens del cristianisme. La supervivència dels cultes a Catalunya»
2/4 de 7 TAST DE VINS de la Conca de Barberà al Celler Mas Foraster, de Montblanc (suplement de 5€)
2/4 de 9 SOPAR
2/4 d’11 de la nit CINEMA A LA FRESCA
Documental «Desmuntant Leonardo», d’En Marc Pujolar i En Dani de la Orden. Produït per Pilar Montoliu. Basat en els estudis d’En Jordi Bilbeny. Amb debat posterior amb En Jordi Bilbeny

 DISSABTE, 3

2/4 de 10 matí Joanjo Albinyana: «Semblances entre els Téllez d’Osuna i els Centelles d’Osona»
2/4 de 12 Víctor Cucurull: «Els Ariosto i els Aragó a la cort de Ferrara»
A la 1 Presentació de la novel·la de l’Imma Tubella «A cavall del vent», sobre la presència de la filla d’En Moctezuma a Catalunya, a càrrec de l’autora
A les 2 DINAR
2/4 de 4 LLEVANT DE TAULA:
Presentació de l’Organització per l’Alliberament de Catalunya (OAC), a càrrec d’En Jordi Fornas, fundador de l’OAC i president de l’Autoritat Nacional Catalana
A les 4 «De l’abjuració a l’execució. Una proposta per fer efectiva la DUI», a càrrec d’En Sebastià Sardiné, advocat i membre de «Juristes per la Independència»
2/4 de 5 Rafael Mompó: «Era Nicolau de Cusa de Sagunt? Revisió d’una vella polèmica»
2/4 de 7 Carme Jiménez Huertas: «Ve el català del llatí?»
2/4 de 9 SOPAR
2/4 d’11 de la nit CINEMA A LA FRESCA:
Projecció del documental «Mossos d’Esquadra.cat», de l’Ignasi P. Ferré. Una història de la Policia Catalana, des del 1640. Amb debat posterior amb el director

DIUMENGE, 4

De 8 a 11 del matí Sortida naturalista per l’entorn de Montblanc amb En Pere Alzina, biòleg i guia de natura
A 2/4 de 12 Lluís Maria Mandado: «Orland i el traspàs a Castella de la història catalana»
A la 1 Presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya», a càrrec del mateix autor
A les dues DINAR
2/4 de 4 LLEVANT DE TAULA:
Amb En Bartomeu Mestre “Balutxo”, escriptor: «Un procés sense Mallorca?»
2/4 de 5 Monterrat Montesinos: «La Conquesta catalana de Granada i el Gran Capità»
2/4 de 7 Rafel Vallbona: «Eines per convertir la història en novel·la: de la documentació al capítol»
2/4 de 9 SOPAR
2/4 d’11 de la nit CONCERT:
Relk: «Camins de llum».
Homenatge als presos polítics i als lluitadors per la llibertat de Catalunya

DILLUNS, 5

A les 10 Montserrat Camps: «La llengua catalana i el Lazarillo de Tormes»
A les 12 Taula rodona: «Recuperar el passat per guanyar el futur»
– Josep Andreu, Batlle de Montblanc
– David Raventós, Directe68
– Isidre Pastor, arqueòleg i historiador de l’art
– Núria Breu, Fundació ‘Randa-Lluís M. Xirinacs’
Presenta i modera: Montserrat Torres, expresidenta d’Òmnium Cultural de Lleida
A les dues DINAR
2/4 de 5 CONFERÈNCIA DE CLAUSURA
Francesc Forn, historiador: «Arrelar-se a la terra, arrelar-se a la història»
INSCRIPCIONS
Per poder assistir al curs, és imprescindible inscriure’s prèviament a través del formulari de prematrícula.
BEQUES
Requisits accés a les beques per assistir a la 6a. Universitat Nova Història, a Montblanc, de l’1 al 5 d’agost del 2019

  • Edat d’entre 15 i 25 anys
  • Estudiant de cursos de Ciències Socials, Història, Art, Humanitats, Antropologia i Geografia
  • Inicialment preferència residents a Montblanc i comarca Conca de Barberà
  • Adreceu-nos un currículum i dates possibles d’assistència
  • La beca inclou assistència lliure a totes les ponències, debats i taules rodones, cinema, música, àpats, i, pernoctació per als residents de fora de Montblanc

Si esteu interessats a sol·licitar una beca contacteu amb info@inh.cat

ESTADA I ÀPATS
A través del formulari de prematrícula es poden reservar els dinars i sopars que es faran en un menjador comunitari, però l’allotjament no està inclòs en el preu de la matrícula. Oferim un llistat d’allotjaments disponibles.
MÉS INFORMACIÓ
Si voleu demanar més informació, us podeu dirigir a:
L’adreça de correu universitat@inh.cat

https://www.inh.cat/articles/Universitat-Nova-Historia;-un-espai-a-favor-dels-pensament-i-de-la-voluntat-de-no-genuflectir-se-ni-davant-del-dogma-ni-de-l-arrogancia

 

L’Ù D’AGOST COMENÇA LA 6a UNIVERSITAT NOVA HISTÒRIA A MONTBLANC, UN ESPAI A FAVOR DEL PENSAMENT I DE LA RECERCA PER RECUPERAR UN PASSAT ESBORRAT PER LA CENSURA D’ESTAT

Ja sé que no fa polític dir-ho. Ja sé que els acadèmics no volen ni tan sols que ho pronunciem. Ja sé, que fins i tot, potser, no fa elegant. Però a la cruïlla històrica que ens trobem, on la mentida i la tergiversació dels fets s’han convertit en un projecte superior de civilització en la sagrada unitat d’Espanya, no puc callar de cap manera. I vull dir amb tota la força possible i tot el rigor que més de trenta anys d’estudis avalen, que la nostra història és un frau. Que els cops de porra de la policia espanyola clavats als ciutadans de carrer amb tot l’odi del món, només pel fet d’expressar pacíficament en una urna el seu parer sobre el futur polític de Catalunya no són extrets de la dictadura d’En Pinochet. Que els més de mil ferits provocats per la seva violència irracional no són cap muntatge de l’independentisme. Que el tancament de diaris en euskera per part del govern espanyol no tenien per finalitat l’amor a la llengua basca. Que el timbaler del Bruc no és un vailet de carn i óssos sinó un personatge extret de la mitologia catalana. Que els francesos no van venir de vacances a Espanya sinó que la invasió formava part d’una estratègia política catalana per recuperar quelcom del vell estat autònom que els borbons va anorrear. Que l’11 de setembre no va ser una derrota de l’independentisme, sinó d’un corrent espanyol que tan sols volia un rei diferent per a Espanya. Que els segadors no van envair Barcelona per unes males collites de blat. Que En Colom no era genovès i que Amèrica no va ser reservada en exclusiva a Castella. Que l’independentisme i el federalisme de totes les nacions americanes que es van alliberar d’Espanya no els provenia de Castella. Que el genocidi amerindi no és un fet tan sols castellà. Que les conquestes de València, Mallorca, Sardenya i Nàpols no van ser fetes per poetes dolents que llegien poemes terribles a l’enemic perquè fugissin espaventats. Que Catalunya no va ser fundada al segle IX. Que la llengua catalana no va néixer amb les Homilies d’Organyà, ni la nostra Nació no s’acaba a les Alberes. Ni Castella no va crear cap imperi espanyol amb navegants extremenys i castellans. Ni Aragó va governar mai la Nació Catalana.

Cal dir-ho ben clar i ben fort: la Història, tal com la sabem avui i s’ensenya a les Universitats, és un constructe polític fet a dues mans: la de l’Estat i la de l’Església Catòlica, que sovint eren la mateixa i que encara ambdues eren governades per una única Inquisició. La Història és un pacte d’Estat. És una raó d’Estat. Els seus esbirros es diuen censors. En tenim les lleis, en tenim els rastres i els resultats: totalment devastadors. Tant, que, des de la Universitat es continua mirant cap a un altre costat per no afrontar-ho, fent veure que no hi ha censura, ni que no hi ha sigut mai. Negant la implicació de la Inquisició en la reescripturació de tota mena de llibres, inclosos els d’història. I el que és més fort encara: insultant i difamant, foragitant i obliterant els qui ho intentem explicar amb tota mena de proves i documents. Amb la qual cosa, sense voler-ho —o potser no—, han esdevingut l’autèntic corró mental i polític dels Inquisidors multiseculars, creant i difonent una història inventada amb la finalitat de destruir el nostre poble i la nostra consciència d’éssers lliures.

Però, com us deia. Nosaltres no callarem. Nosaltres continuarem investigant perquè la recerca del nostre passat continua mostrant-nos el mirall de nosaltres mateixos de la forma més transparent possible, encara que el que veiem no ens agradi o ens enlluerni del tot. Perquè la nostra lluita no és ni el desengany ni la vanitat, ni el dogma ni l’il·lusionisme cofoi, sinó tan sols la comprensió dels fets. Per això investiguem, per això fem recerca. Amb la tenacitat insubornable de voler saber. De voler inquirir. De voler donar sentit a tants segles d’ofuscació i genocidi. De voler recuperar un passat que la Inquisició i la censura d’Estat ens ha furtat. Lamentablement també massa sovint amb la col·laboració dels acadèmics, dels polítics i dels intel·lectuals catalans, que o bé callen per no sé quina mena de prudència suïcida o bé col·laboren directament amb l’Estat volent-nos muts, genuflectits, cecs i vençuts.

A la nostra universitat –a la Universitat de Montblanc– no hi ha censura, sinó estudi infinit. La Inquisició hi ha esdevingut perquisició. I totes les amenaces de silenci s’han convertit en ponències, debat, arguments, proves, llibres, documents, gravats, crítica i raons.

És molt fàcil i senzill: pots continuar creient i repetint la història que ens han inoculat com una raó d’Estat a fi de desarmar-nos, desmobilitzar-nos i despersonalitzar-nos o pots fer un pas endavant i venir a Montblanc. Jo ja he triat: seré a Montblanc. Al costat de la llum i al costat del coneixement. Al costat del rigor i al costat dels valents que la fan possible per l’honor de servir sota els peus de tots.

Jordi Bilbeny

31 de juliol del 2019

Llibertat d’expressió i dret a la informació

L’acte

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

I DRET A LA INFORMACIÓ

es va celebrar a partir de les 19h. del dijous 18 de juliol del 2019

al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona, Rambla de Catalunya n. 10

Van poder assistir-hi directament més de 100 persones. Més de 30 van estar en llista d’espera a l’entrada, pendents bé que sortís algú per poder-lo reemplaçar, o bé que s’acabés per poder parlar amb els conferenciants o/i els assistents. Una vintena de persones van marxar desprès de constatar que no podien entrar. Un tècnic de la casa va comentar que feia molt temps que no veia tanta expectació!

Una observació interessant: celebrant-se l’acte a Barcelona en el Col·legi de Periodistes de Catalunya i havent convidat a nombrosos mitjans de comunicació de tot tipus, o no va assistir-hi cap periodista ja que ningú es va identificar com a tal, o si n’hi havia algun(s), no es va(n) atrevir a comunicar-ho ni als organitzadores ni als assistents. Probable explicació: la majoria de periodistes saben molt bé

—que no hi ha llibertat d’expressió per qui té quelcom a dir que s’aparti del món oficial imperant

—que els periodistes no tenen llibertat d’expressió en tant que periodistes

—i que els periodistes no tenen, i en general no hi ha, dret a la informació en tant que poble.

Cal que la pressió i la mobilització dels qui volem trencar ara la censura per fer que els catalans confirmin/sàpiguen la traïció de TOTS els actuals dirigents processistes i els escombrin, generin les condicions necessàries per a que els periodistes puguin dir la veritat sense risc de sancions, marginacions, etc.

r

Vet aquí les gravacions:

 

CONFERÈNCIA SENCERA

https://youtu.be/rin0kjnHisA

CONFERÈNCIA EN 7 PARTS:

PRESENTADOR:

Jordi Gispert 1/7 – https://youtu.be/lb7nP1Jcl0s

Periodista i coautor del llibre “Traïció a la independència

CONFERENCIANTS:

Lluís Botinas 2/7 – https://youtu.be/68873E65oP0

Investigador independent i impulsor de lagotacatalana.cat

Ramon Vallès 3/7 – https://youtu.be/MmijYFE2tDc

Productor de cinema i audiovisuals, amic personal de Lluís M. Xirinacs.

Xavier Segovia 4/7 – https://youtu.be/xpn6r3bvyPs

Director de Ràdio Catalunya Universal i activista polític

Ramon Carner 5/7 – https://youtu.be/xlc4VWyXWGs

President fundador del CCN

Jordi Bilbeny 6/7 – https://youtu.be/XG_5s3sBATs

Escriptor i investigador

David Raventós 7/7 – https://youtu.be/_PEml6O0ByU

Director de Radio Hadrian i president de Directe 68

Llibertat d’expressió, dret a la informació i llibertat de Catalunya

NOTA PRÈVIA:

Aquesta és la redacció aproximada i polida de la intervenció que vaig fer a l’acte

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

I DRET A LA INFORMACIÓ

celebrat a les 19h. del dijous 18 de juliol del 2019

al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona, Rambla de Catalunya n. 10.

Aprofito per posar-hi alguns enllaços

 

Llibertat d’expressió,

dret a la informació

i llibertat de Catalunya

 

Gràcies al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona per acollir-nos, a En David Raventós per haver pres la iniciativa de celebrar aquest acte, als companys de taula per compartir-lo i a tots vosaltres per estar aquí.

Bé, a aquesta hora i amb la llum que encara hi ha a fora, us saludo dient-vos “Bon dia tot el dia”. Si ja fos fosc us diria “Bon vespre”, i només a l’hora d’anar a allitar-se, “Bona nit”. I si fos de matí i fins començaments de la tarda, saludaria amb un “Bon dia”. Aquesta manera catalana de saludar, que he anat aprenent els darrers mesos, és un petit però clar exemple del Punt de Vista Català que després mencionaré, i que cal recuperar.

I ja que tractem de drets, també vull utilitzar una cita que m’ajuda molt a anar elaborant el Punt de Vista Català: “Els drets de l’home no poden sobreposar-se als drets de l‘home català” (Mossèn Josep Armengou, 1910-1976). I concreto jo: “Encara menys els drets de l’ ’hombre castellano-estadoespañol’ no poden sobreposar-se als drets de l‘home català”.

Després de sis dècades de militància conscient (que van incloure al·legalitat, il·legalitat, clandestinitat i exili autèntic) a continuació d’una dècada de militància esportiva inconscient, el lema que presideix actualment la meva activitat és la quaterna VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT (identitat personal, identitat familiar, identitat de qualsevol entitat i identitat de qualsevol poble… i, en particular, identitat del Poble Català). És el millor lema que conec fins ara, i considero que si aquesta quaterna passés a presidir l’activitat de tothom, i sobre tot dels que manen, el món milloraria espectacularment en molt poques setmanes.

I el que avui ens reuneix aquí, la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ de cadascú i el DRET A LA INFORMACIÓ de tothom, és probablement condició necessària i suficient per a que es pugui realitzar una transformació radical del món com la que he mencionat.

Però la transformació radical a bé del món passa per la transformació radical dels pobles, i en particular del pobles sotmesos però que encara estem dempeus, com el Poble Català. I la transformació radical del Poble Català comença per recuperar la llibertat que ens va ser arrabassada fa 304 anys. I que el Poble Català tornem a ser lliure passa per la transformació radical d’uns milers de catalans (catalans bé de família, com és el meu cas, i catalans bé per elecció voluntària, com és el cas de molts dels nouvinguts de fa molts o pocs anys) fins aconseguir una massa crítica de catalans. I confio que tots els que ara estem en aquest Saló d’Actes formem part d’aquesta massa crítica, necessària i suficient pel canvi global a favor de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT.

Al llarg de les meves diverses activitats que m’han portat a formular aquesta quaterna, he patit gairebé constantment la manca tant de la llibertat d’expressió meva com la vulneració del dret a la informació de la població. Qui posi el meu nom i cognom en un cercador trobarà informació (i també atacs i defenses) sobre els diferents camps en els que he actuat, i que no mencionaré perquè aquí només vull parlar del camp al que estic dedicant la meva vida els darrers set anys: recuperar la llibertat de Catalunya després de 304 anys d’ocupació. I hi actuo en nom de la meva germana, dels meus pares, dels meus avis i de 12 generacions de catalans que ara sé que vam néixer presos i que vam morir presos. I també entenc que tots nosaltres hem nascut presos i que ara tenim la millor oportunitat per recuperar la llibertat i per poder, com vam fer abans més de 30 generacions de catalans, viure lliures fins a morir lliures.

I és en aquesta activitat que vaig conèixer En David Raventós… i també els demès membres d’aquesta taula.

Me’n alegro de ser ara al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona. No sóc periodista, encara que he escrit bastants articles i a vegades em mencionen com si fos periodista. No sóc periodista però per una sèrie de “casualitats”, vaig tenir a Ràdio La Mina un programa gairebé setmanal titulat “LA GOTA CATALANA PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA” des del 24 de setembre del 2015 fins el 28 de juliol del 2016. En total, 34 programes d’uns 25 minuts de mitjana que es troben al meu blog http://www.lagotacatalana.cat

Encara no he aconseguit esbrinar com, però em va arribar que el 3 de maig del 2016 En David Raventós havia començat la seva Vaga de Gam Indefinida per la Independència. Immediatament me’n vaig fer ressò, i des del programa del 12 de maig (només nou dies després de començar-la) fins el del 21 de juliol (3 dies després de rebre l’alta), durant 11 setmanes vaig dedicar bastants minuts a fer el seguiment de la Vaga de Fam d’En David Raventós, donant a conèixer les informacions que poc després em va començar a fer arribar l’ara amic En Gerard Aymí.

Estic orgullós d’haver formulat aviat que la Vaga de Fam del 2016 d’En David Raventós era i és l’acte polític/social/vital més important ocorregut a Catalunya… a part, és clar, de les grans mobilitzacions any rere any del Poble Català a partir del 2009. I també estic orgullós d’haver estat aquell periodista-ocasional que va deixar l’única prova enregistrada de la importantíssima Vaga de Fam d’En David Raventós.

I quina és la raó d’aquesta importància? Que aquella Vaga de Fam Indefinida per la Independència fos censurada, truncada i reprimida va fer, i segueix fent, evident l’existència d’una dictadura democràtico-estadoespañola-catalano-autonomista-reciclada-en-processista que pateix el Poble Català des de la traïció dels líders catalans els anys 70, com tenim la immensa sort que un geni com Lluís Maria Xirinacs dediqués cinc anys de la seva vida a descriure-la amb tot luxe de detalls als tres volums del seu llibre La_traïció dels_líders.

Parlant clar i català, TOTS els dirigent polítics i mediàtics (i altres), inclosos els quatre falsos “huelguistas de hambre por la dependència a la Audiencia Nacional” JORDI SÁNCHEZ, JORDI TURULL, JOSEP RULL I JOAQUIM FORN, van ser (com a mínim) còmplices, i alguns (a precisar) van ser els organitzadors, de la censura i de la repressió de la vaga de fam, i de la inducció al suïcidi i del intent de destrucció psíquica i física d’En David Raventós. En David és l’únic català viu que ha fet una vaga de fam indefinida per la independència de Catalunya, i va ser reprimida per Madrid/Castilla/Estado-Español però no directament sinó a través dels seus representants i agents catalans.

I cal recordar que el 5 de maig del 1977, Xirinacs va començar una vaga de fam contra Madrid però anant contra Barcelona que marca un canvi de perspectiva d’abast crucial i actual, i que Xirinacs explica així:

“Aquella mateixa nit (…) vaig emprendre una (…) vaga de fam. La primera acció meva en què els adversaris eren els meus antics companys de lluita antifranquista. No seria la darrera. A partir d’ara, l’enemic «nacional i de classe» era més a prop. Aquest dia marcava un canvi fonamental de la lluita. La mort en la nostra societat no només amenaçava des de fora. També ascendia feréstega des de dintre.” (Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders, volum II, Una pedregada seca (juliol 1976 – juny 1977), pàg. 244-245)

 

A la Catalunya aviat de nou lliure tindrem LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DRET A LA INFORMACIÓ en tots i cadascun dels àmbits de la vida d’un poble lliure, del Poble Català, el poble que vam ser el poble més lliure durant set segles, que portem sotmesos els darrers tres segles, i que ara tornarem a ser el poble més lliure, aquest cop al servei de la llibertat de tots els pobles del món.

Però per assolit la independència i recobrar la llibertat, hem de recuperar el Punt de Vista Català ja que cinc segles de genocidi (que inclouen els darrers tres segles d’ocupació) ens han imposat el “Punto de Vista Castellano”. Per exemple, és aplicar el “Punto de Vista Castellano” que els catalans posem a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Aquesta orientació anti-catalana ens l’han imposat TOTS els “nostres” actuals dirigents empenyent-nos a votar i pixant-se després en els resultats, i Madrid utilitzant la psicologia inversa quan afirma rotundament “Catalanes, ¡no podéis votar!” i “Cataluña nunca ejercerá el Derecho de Autodeterminación”. Cal comprendre que en realitat “el referèndum pactat i vinculant obtingut per mediació internacional, com a Escòcia” és la trampa definitiva contra la voluntat d’independència/llibertat del Poble Català. Però els mateixos que proposen “un referèndum com Escòcia”, TOTS silencien que el referèndum a Escòcia el 2014 és va perdre per tupinada.

Els catalans hem d’entendre que des del 1714 no hi ha res català sinó “castellano-estadoespañol en territorio catalán”. No hi ha ni Poble Català atès que un poble que no és lliure, no és poble. Som “Poble Català sotmès”. I des del 2009 un altre cop ens hem alçat per tornar a ser lliures.

En quan es posa l’adjectiu corresponent “català” o “castellà” (i encara millor “català-ocupat” i “castellà-ocupant”), desapareix la visió de la situació que actualment comparteixen Madrid i Barcelona. Per exemple, ara només hi ha “derecho castellano-estadoespañol aplicado en territorio catalán”. Però el dret català res no tenia, i res no tornarà a tenir, a veure amb el “derecho castellano”. Així, ara tant Madrid com Barcelona afirmen que “las lleis són per complir-les”, oi? Confio que aviat siguem capaços de respondre: “En Derecho Castellano”, sí, però en Dret Català, no: en Dret Català les lleis són per ajudar a fer justícia, i el català que considerava que una llei no ajuda a fer justícia, no havia de complir-la i podia exigir l’estudi acurat del seu cas concret. I així tornarà a ser.

I en la mesura que més s’adopta el Punt de Vista Català, més es veu la importància de la Vaga de Fam d’En David Raventós per recuperar la independència/llibertat de Catalunya, i la traïció de TOTS els dirigents processistes.

Però per a que aquests continguts circulin ha d’haver-hi tant LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ com DRET A LA INFORMACIÓ. I per aconseguir-les, hem de trencar la censura

Un exemple actualíssim: les cortines de fum sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017. En cap moment va haver-hi ni hi cap espai on poder posar en el centre que VOLEM SABER LA VERITAT, començant per aclarir perquè els joves suposats autors van ser assassinats, impedint així que poguessin ser interrogats. Per a mi tot això és teatre 1) per fer creure que la versió oficial dels joves i de l’imam de Ripoll és certa, i 2) per atiar les falses disputes entre “Espanya” i “Catalunya”, que en realitat són distraccions-enganys a fi d’evitar que els catalans (i també els no-catalans) ens adonem que els subdirigents d’aquí són traïdors al Poble Català que treballen pels dirigents d’allà, i que són TOTS els dirigents d’aquí qui han impedit diverses vegades la independència/llibertat del Poble Català.

Efectivament,

—ho van impedir el 9-N del 2014, amb la pregunta doble amb resposta triple d’En Mas, que transformava el que havia de ser “el Referèndum d’Independència” en una consulta popular. En Mas pren la iniciativa en la traïció i Junqueras, Forcadell, les CUP i tota la resta de traïdors es posen disciplinadament a darrere. En David Raventós va ser l’únic independentista en rebutjar-la públicament perquè, com va deixar gravat el 2 de febrer del 2014 en un vídeo de 43 minuts i tres dies després en una versió reduïda de 10 minuts, aquella pregunta era “La pregunta trampa que mata la independència. Va ser la repressió desencadenada per aquella clarividència i valentia d’En David Raventós el que va portar-lo 27 mesos després a fer la Vaga de Fam Indefinida per la Independència. La seva censura i repressió està a l’arrel de l’acte que avui ens reuneix aquí perquè és un clar i gravíssim exemple de la manca de LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i de la necessitat del DRET A LA INFORMACIÓ.

—ho van impedir el 27-S del 2015 quan, per primera vegada a la història mundial de les nits electorals, surt el traïdor En Baños a dir que els guanyadors han perdut, i Mas, Junqueras, Forcadell, les CUP i tota la resta de traïdors es posen disciplinadament a darrere.

—ho van impedir el 27-O del 2017, i l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O demostra que els representants de TOTS els partits parlamentaris, des del PP fins a les CUP passant per C’s, PSC, Comuns i JuntsxSí, van acordar de manera perfectament unitària que TOTS els 135 parlamentaris enganyarien al Poble Català (i als Pobles No-Catalans) escenificant, TOTS d’acord, que proclamaven una nova República Catalana independent quan en realitat TOTS eren perfectament conscients que NO ho farien. Forcadell va llegir “Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món (bla, bla, bla); la República Catalana (bla, bla, bla)” i va posar a votació UN ALTRE DOCUMENT: una “Resolució” que condemnava l’aplicació de l’article 155, que instava a aplicar les Lleis de Transitorietat, i que iniciava un Procés Constituent! La comèdia va incloure que abans de la votació s’aixequessin els diputats de PP, C’s i PSC i marxessin escandalosament de l’hemicicle, actuació teatral que, per psicologia inversa, reforçava l’engany fent creure que realment es votaria el que s’havia anunciat al Poble Català: la independència de Catalunya. A més, els 72 diputats escollits en llistes independentistes acorden demanar vot secret. Però, ¿quin independentista català que tingués l’honor de participar en la Sessió Plenària del Parlament de Catalunya que va a fer la Declaració d’Independència de Catalunya, demanaria vot secret? I també decideixen que dos dels 72 s’abstindran, raó per la que va haver-hi 70 SÍ i 2 abstencions. Però van haver de decidir exactament qui: “Tu i tu us abstindreu”, o bé “Tu i jo ens abstindrem”, ja que, si no, hi havia el risc que se n’abstinguessin una dotzena o dues, i fos un gran escàndol. I per què TOTS decideixen conscientment i unitària actuar així? Doncs perquè TOTS saben que estan a punt de trair al Poble Català ja que no van a declarar cap independència, i TOTS es preparen per a que quan els cridi “el Tribunal Supremo” o “la Audiencia Nacional” del “Estado del cual se han independizado”, ompliran la maleta, faran petonets als nens, deixaran gravats missatges “Poble de Catalunya: feu República!”, agafaran l’AVE i s’anirien a entregar voluntàriament. Presos polítics? No! Un pres polítics no s’entrega. A un pres polític el detenen a casa o a la feina o fugint, però no va a entregar-se voluntàriament. I quan un pres polític és jutjat, fa una defensa política i no diu “No hem fet res, no hem fet res, no hem fet res!”.

—i ho impedeixen cada dia des del 21-D del 2017 fins avui mateix, ja que tenen majoria absoluta de 70 escons al Parlament de Catalunya, que és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Cat. Ens han empès a escollir quin traïdor enviem a Madrid, quin traïdor enviem a Brussel·les i quin traïdor enviem als Ajuntaments. Però la independència de Catalunya no es pot proclamar a Madrid ni a Brussel·les ni als Ajuntaments. Només es pot proclamar al Parlament de Catalunya, on tenen majoria de 70 escons sobre 68 i no la proclamen. Per què? Perquè MAI ha sigut la intenció dels dirigents processistes declarar la independència de Catalunya, sinó impedir-la. I és el que han fet, fan i continuaran fent. I ens avisen: “Ho tornarem a fer!”. Però NO, NO us permetérem que torneu a trair-nos.

Vull posar un exemple i amb això acabo: a la Plaça Lesseps hi ha una parada de metro. Vaig cap a l’ascensor i davant meu hi ha una senyora. Entra, entro i es tanquen les portes. Quan la dona es gira, veig que és de la meva edat i que porta el llaç groc. Trec de la butxaca tres fulls doblegats que hi porto i li dic: “Ja que veig que porteu (((content, als meus 74 anys estic aprenent a parlar de Vós atès que el ‘Vostè’ és una castellanada))) el llaç groc, espero Us interessin aquests fulls”. Em pregunta: “De què es tracta?”. Contesto: “He escrit un llibret sobre com érem els catalans d’abans de 1714, i que el que ara volem és tornar a ser lliures”. Exclama: “Sí, pobres, tancats a la presó!”. Dic: “No, no. Jo parlo del poble català. Aquests dirigents són traïdors i a la presó estan protegits perquè si estiguessin al carrer, els hi trencaríem la cara”. Baixa la veu (((imagineu la por de segles que ens han fotut a dins!))), em mira als ulls i em diu: “Té raó, té raó: són traïdors!”. Arribem a dalt, es gira i em diu: “M’ho llegiré, eh!, m’ho llegiré!”.

Tot el que necessitem son 8 segons -millor 8 minuts!- per arribar al Poble Català. I això exigeix trencar la censura. I quin millor lloc que aquest per demanar als periodistes no corruptes que s’atreveixin a superar les pressions en el seu lloc de treball, i a que s’atreveixin ells a exercir la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i a facilitar als demès que puguem exercir la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, i que tot el Poble pugui exercir el DRET A LA INFORMACIÓ.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!

Elements centrals per a ressituar-nos

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – IX

PUNT DE VISTA CATALÀ – LVI

 

Emprenyat? Confús? Desanimat? Deprimit? Encara processista?

 Elements centrals

per a ressituar-nos

 

El 19 d’abril m’adreçava als catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) que estan emprenyats o confusos o desanimats o deprimits o encara processistes però que no veuen clar cap a on van els actuals líders (((((la resta de “ciudadanos estadoespañoles residiendo en territorio catalán” no són catalans sinó Tropes Civils d’Ocupació de Catalunya, en molts casos de manera no-conscient))))), els hi formulava la pregunta Tens necessitat de ressituar-te? i els hi oferia una resposta:

—resumint el QUÈ, el contingut, que estic elaborant amb LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714). S’hi troba una cinquantena d’enllaços a texts del meu blog www.lagotacatalana.cat

—i explicant breument el COM, el camí pràctic per a conquerir en poc temps la independència, camí que està construint l’amic David Raventós amb els seus a data d’avui 103 programes d’una hora a l’escocesa Radio Hadrian (programes que es troben a https://www.youtube.com/results?search_query=radio+hadrian) i amb l’organització que ha constituït fa ja 16 mesos: “Directe-68, el partit polític sense polítics que farà la independència”. Aquest COM és censurat sistemàticament per TOTS (grans i petits) els mitjans de comunicació processistes (i també els anti-processistes) però que ha començat a trencar la censura des de la base fent 18 presentacions públiques (a 16 diferents ciutats de Catalunya i a dos barris de Barcelona) que es troben gravades a https://www.youtube.com/playlist?list=PLVy562hvKDpmTTic9tuXk3jltoFyr2gpR i a les que tinc l’honor de ser convidat a fer una aportació d’una dotzena de minuts.

 

Prèviament, i per anar ressituant-me jo mateix (que és el que porto set anys fent), el 29 de març del 2018 vaig escriure Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?, i quatre mesos més tard Com avaluar els dirigents independentistes?

 

Ara vull formular alguns elements centrals que considero imprescindibles per ressituar-te/-nos i per passar a actuar a favor d’assolir la independència/llibertat del Poble Català ara, molt aviat (impedint que es podreixi la situació, que és el que conscientment estan fent amb completa unitat TOTS els actuals dirigents processistes: trair-nos per tal de portar-nos a la desfeta, si cal mitjançant referèndum perdut).

I per passar a actuar a favor d’assolir la independència/llibertat del Poble Català ara, molt aviat, és imprescindible recuperar el Punt de Vista Català ja que actualment estem actuant des del “Punto de Vista Castellano”. Efectivament, “el Punto de Vista Castellano” és el que ens han imposat

—els castellans/estadoespañoles, que ens tenen ocupats des de fa tres segles i que compleixen la seva obligació de seguir mantenint-nos envaïts/ocupats/sotmesos/espoliats fins a assimilar-nos completament, és a dir, fins a culminar el nostre genocidi,

—i els “nostres” dirigents “independentistes” (en realitat, processistes-anti-independència) renunciant a tots els nostres Drets Històrics, imposant-nos varies vegades la traïció de fer-nos votar per a continuació pixar-se en els resultats i tornar-nos a fer votar per, de nou, tornar a pixar-se en els resultats. I ara tornen a voler imposar-nos la trampa democràtica definitiva per impedir la independència/llibertat de Catalunya: anar a votar en “un referèndum d’autodeterminació obtingut per mediació internacional, que sigui pactat i vinculant com el d’Escòcia” …. mentre TOTS els que proposen aquest parany callen que a Escòcia el 2014 els hi van fer perdre el referèndum mitjançant una escandalosa tupinada!

 

Vet aquí ara explicitats alguns elements centrals per a recuperar el Punt de Vista Català i ressituar-te/-nos:

—la nostra terra catalana està ocupada des de l’11 de setembre del 1714, que marca un abans i un després. Des d’aleshores els catalans som presoners de Madrid/Castilla/Estado-Español a casa nostra. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—a partir de 1714, 12 generacions de catalans han nascut i mort presos, i tots nosaltres també hem nascut presos. Però ara tenim l’oportunitat de recuperar la llibertat i així viure lliures fins a morir lliures. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—l’“Estado-Español” es comença a construir el 1714 destruint l’Estat Català. L’actual “Reino de España” és la versió de l’“Estado-Español” resultat de la traïció dels líders catalans els anys setanta. L’actual Generalitat de Catalunya és part integral i integrant de l’“Estado-Español”. L’actual Generalitat de Catalunya és l’ETT (Empresa de Treball Temporal) del Poble Català al servei de Madrid. Per poder complir aquest lamentable paper, prèviament l’actual Generalitat de Catalunya ha de ser la carcellera del Poble Català. I per realitzar aquesta terrible tasca, l’actual Generalitat de Catalunya ha de ser el principal agent desnacionalitzador del Poble Català. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—fa 304 anys que no hi ha res català, ni tan sols Poble Català, ja que un poble que no és lliure, no es poble; el que hi ha és Poble Català sotmès. I encara menys hi ha ni dret català, ni justícia catalana, ni escola catalana, ni universitat catalana, ni economia catalana, ni autogovern català, ni-res-de-res-català. TOT és la aplicació de “el derecho”, “la justícia”, “la escuela”, “la universidad”, “la economía”, “el gobierno”, etc., “castellano-estadoespañoles en territorio catalán”. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—l’“Estado-Español”, qualsevol sigui la forma que ha adoptat o que pugui adoptar (inclosa una hipotètica “Tercera República Española”), des de la seva fundació és una presó de nacions i genocida de pobles. I principalment del Poble Català, que ha estat el seu rival històric secular. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—l’obligació de l’“Estado-Español” és ocupar la nostra terra, mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos TOT (començant per la llibertat) fins a acabar amb nosaltres com a catalans per a convertir-nos en “ciudadanos estadoespañoles todos libres e iguales”, és a dir, fins a genocidar-nos. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—tot dirigent català processista que o bé es queixa de Madrid o bé alimenta il·lusions en que es pot negociar amb l’“Estado-Español” la nostra independència/llibertat, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que demana que el Poble Català exercim el Dret d’Autodeterminació ens assimila a una colònia i resulta ser un ajut quintacolumnista decisiu, sine qua non, de Madrid per a silenciar:

*que tenim més de mil anys d’Història (vam celebrar tot un any de Mil·lenari, oi?);

*que som un dels Estats Europeus més antic, i el més poderós durant segles;

*que som el primer Estat Europeu Constitucional, atès que som els inventors de les Constitucions (ho demostra que del mot català “Constitucions” deriven les paraules equivalents en francès, en anglès, en castellà, en italià, en portuguès, en romanès,…);

*que vam ser un Estat Europeu, el Principat de Catalunya, constructor de la Nació Catalana i del primer Imperi-xarxa Europeu d’abast mundial (del que es va apropiar “el Reino de Castilla”, batejant-lo “el imperio donde nunca se ponía el sol”);

*que vam ser un Estat Europeu, el Principat de Catalunya, independent fins el 10 de setembre de 1714, com demostra que apareixíem -i de manera creixent- en els mapamundis fets fins 1714;

*que l’11 de setembre del 1714 vam perdre la nostra independència/llibertat, i per això des d’aleshores estem ocupats i vam desaparèixer dels mapamundis (vam commemorar -no celebrar- tot un any de Tricentenari 1714-2014 , oi?);

*que ACTUALMENT SOM UN ESTAT EUROPEU, el Principat de Catalunya, ocupat des de fa 304 anys;

*que patim un GENOCIDI CATALÀ començat molt abans de 1714 (1502?, 1460?, 1412?, 1410?,…), genocidi que Madrid/Castilla/Estado-Español continua aplicant-nos conscientment i sistemàtica cada dia;

*…

*RESUMINT: som un poble que hem tingut una enorme força i un gran pes històric, que és el que explica que encara estiguem dempeus … molt degenerats (molt castellanitzats) però dempeus. Per això tenim uns importantíssims Drets Històrics que tots els Estats coneixen, començant per l’“Estado-Español”, i que si nosaltres els afirmem clarament, es veuran obligats a reconèixer en detriment d’aquest mateix “Estado-Español”. Tot dirigent català processista que silencia la nostra Història i renuncia als nostres Drets històrics, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que silencia que estem ocupats -com demostra centenars de vegades la nostre vida real de cada dia, des de que ens llevem fins a que ens allitem, vida real que un castellà no resistiria ni 12 hores si la visqués de sobte-, i que el que ara volem no és que “Marxem!” nosaltres (com ens fan cridar els “nostres” dirigents actuals) sinó que volem que de la nostra terra catalana mil·lenària marxin els invasors/ocupants/espoliadors/genocides, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que silencia que els catalans no tenim cap tipus de drets (ni drets humans, ni drets fonamentals, ni drets civils, ni drets polítics, ni…), ni tan sols el dret vital a ser senzillament catalans lliures en una pàtria lliure, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que silencia que els catalans-sotmesos-que-estem només tenim drets (de qualsevol tipus) si acceptem ser “ciudadanos estadoespañoles” i, per tant, si renunciem a ser catalans, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que quan reclama “Llibertat!” ho fa pels seus col·legues traïdors còmplices que estan (protegits davant del Poble Català) a la presó, i calla que som TOT el Poble Català que estem presos de 1714 ençà i que ara volem tornar a ser lliures, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-. (((((Per cert, un clar exemple del grau de mesquinesa i traïdoria del dirigents processistes empresonats és que han silenciat totalment que En Sandro Rosell ha estat dos anys en presó preventiva ordenada per la mateixa jutgessa Carmen Lamela per ser president del Barça (i ja es sap: El Estado Español contra el Barça por tierra, mar y aire), per ser independentista i, unint les dues coses, perquè, en contra de nombroses advertències fetes des de Madrid, va permetre (1) que el 29 de juny del 2013 en el camp del Barça es celebrés l’impressionant “Concert per la Llibertat”, i (2) que l’11 de setembre següent el camp del Barça fos un dels punts emblemàtics de Barcelona per on va passar la Via Catalana cap a la Independència. I també ha estat igualment engarjolat En Joan Besolí per ser amic i soci d’En Sandro… i per, com a andorrà, haver volgut declarar en català! Mà negra? Sí, és clar que sí: l’“Estado-Español!)))))

Paro aquí ara aquests elements centrals per no allargar-me més. I perquè he escrit gairebé 60 articles elaborant el Punt de Vista Català, que cal aprofundir molt més. Ajut!

 

Però sí vull fer unes observacions finals

(que cal desenvolupar; ajut de nou!):

*També els no-catalans són víctimes del que està passant. La diferència és que mentre nosaltres estem enganyats pels anti-processistes i traïts pels processistes, ells “només” estan enganyats, i ho són tant pels “nostres” processistes com pels “seus” anti-processistes, que actuen coordinadament, reforçant-se els uns als altres en particular utilitzant la psicologia inversa.

*Els catalans encara no hem comprés prou bé l’enorme abast de la traïció de TOTS els dirigents catalans processistes, ells sí plenament conscients del que feien, del que fan i del que continuaran fent … si els deixem! En efecte, repartint-se els papers de manera perfectament coordinada, TOTS han anat actuant unitàriament en contra nostra, fins i tot quan es barallen entre sí.

*Després de les successives traïcions del 9-N del 2014 (amb Mas d’actor principal i TOTS els altres actors darrere), del 27-S del 2015 (amb Baños d’actor principal i TOTS els altres actors darrere), i del 10-O del 2017 (amb Puigdemont d’actor principal i TOTS els altres actors darrere), la traïció més escandalosa va ser la del 27-O. Però potser també és la més clara quan s’entén bé què va passar realment (comprensió que cal millorar), ja que inclou TOTS-TOTS-TOTS els grups parlamentaris, tant els processistes com els anti-processistes. Això és degut a que la primera mesura de Na Forcadell ja designada Presidenta del Parlament de Catalunya va consistir en convidar a TOTS els partits polítics a tenir representat a la Mesa del Parlament encara que no sumessin prou escons segons el Reglament.

*L’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O (o sigui, l’Acta de la reunió de la Mesa que prepara la Sessió Plenària del Parlament de Catalunya en la que -suposadament- es proclamarà la República Catalana) és, fins ara, el document que millor expressa l’acord de TOTS-TOTS-TOTS els dirigents catalans, tant els processistes com els anti-processistes, a fi d’enganyar els anti-processistes i de trair els processistes al Poble Català (i de “només” enganyar als Pobles No-Catalans). Els dos acords més importants diuen literalment:

—“La secretària primera confirma que només es objecte de votació i aprovació la part dispositiva de les propostes

—i “La secretària primera demana que consti en acta que les propostes de resolució que s’aprovin no tenen efectes jurídics”.

Què significa això? Que els representants de TOTS els partits parlamentaris, des del PP fins a les CUP passant per C’s, PSC, Comuns i JuntsxSí, van acordar de manera perfectament unitària que TOTS-TOTS-TOTS els 135 parlamentaris enganyarien al Poble Català (i als Pobles No-Catalans) escenificant, TOTS-TOTS-TOTS d’acord, que proclamaven una nova República Catalana independent quan en realitat TOTS-TOTS-TOTS eren perfectament conscients que NO era cert, que NO ho farien.

Com van escenificar aquesta estafa monumental (potser la més gran que mai hagi passat enlloc; cal verificar-ho!) al Poble Català (i a tots els Pobles No-Catalans)?

La (encara) M. H. P. Carme Forcadell va llegir “Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món (bla, bla, bla); la República Catalana (bla, bla, bla)” i va posar a votació UN ALTRE DOCUMENT, una “Resolució” que condemnava l’aplicació de l’article 155, que instava a aplicar les Lleis de Transitorietat, i que iniciava un Procés Constituent. FUM, FUM, FUM! TRAÏCIÓ, TRAÏCIÓ, ALTA TRAÏCIÓ!

La comèdia va incloure que abans de la votació els diputats de PP, C’s i PSC abandonessin escandalosament l’hemicicle, actuació teatral que, per psicologia inversa, reforçava l’engany fent creure que realment es votaria el que s’havia anunciat al Poble Català (i a tots els Pobles No-Catalans): la independència de Catalunya.

I si TOTS-TOTS-TOTS els 135 parlamentaris van actuar d’aquesta manera va haver de ser amb l’acord de les direccions

*dels seus respectius partits (tant els processistes com els anti-processistes), i d’altres partits menors no parlamentaris (tant processistes com anti-processistes),

*d’ANC i d’Òmnium Cultural, i d’altres entitats socials menors

*de TOTS els mitjans de comunicació, grans i petits, processistes (i també els anti-processistes),

així com amb la complicitat dels Serveis Jurídics del Parlament i de la Generalitat, i d’algunes persones (a precisar) amb diferents responsabilitats,

*dels dirigents de la CE, dels Estats Europeus i no-Europeus, dels organismes internacionals,…

*de…

*A més, la conducta dels 72 parlamentaris processistes confirma que TOTS sabien que estaven traint al Poble Català (i enganyant als Pobles No-Catalans).

En primer lloc, els 72 (62 de JuntsxSí i 10 de les CUP) acorden demanar vot secret. Però, ¿quin independentista català que tingués l’honor de participar en la Sessió Plenària del Parlament de Catalunya que va a fer la Declaració d’Independència de Catalunya, demanaria vot secret? Jo tinc clar que, per honorar la meva germana, els meus pares, els meus avis i tots els meus avantpassats, no només diria “los ocho apellidos vascos” que ja he recuperat, sinó que procuraria localitzar-ne uns quants més, els màxim possible.

I en segon lloc, d’una manera o altra decideixen que dos dels 72 s’abstindran, raó per la que va haver-hi 70 SÍ i 2 abstencions. Segurament algú de pes (per ara no identificat; ajut!) va dir a dos diputats (per ara no identificats; ajut!) “Tu i tu us abstindreu” … o bé només a un (per ara no identificat; ajut!) si aquest “Algú” era diputat i ja va ser el primer en abstenir-se.

 

I per què TOTS decideixen conscientment i unitària actuar així? Doncs perquè TOTS saben que estan a punt de trair al Poble Català (i d’enganyar als Pobles No-Catalans) puix que no van a declarar cap independència, i ja TOTS es preparen la defensa per quan siguin cridats per “la Audiencia Nacional” o “el Tribunal Supremo” del “Reino de España” del que alguns dirigents i organitzacions encara fan creure que es van independitzar. En efecte, ja des d’abans del 27-O tenien pensat que omplirien la maleta, s’acomiadarien de la família, deixarien missatges gravats dient quelcom de l’estil “Poble de Catalunya: endavant!, feu República!”, agafarien l’AVE i anirien voluntàriament (actuació que MAI NO tindria un autèntic pres polític) a quedar protegits de la indignació del Poble Català fent-se tancar en alguna presó de Madrid/Castilla/Estado-Español.

Na Lola García, directora adjunta de La Vanguardia, ho explica així en el seu llibre “El naufragio” (Península, setembre 2018): “Se trata que el resultado favorable al «sí» arroje dos votos menos de los que disponen los grupos que apoyan la resolución para que un juez no pueda atribuirles a todos delitos de sedición o rebelión. (…) Se anuncia que «la declaración de los representantes de Cataluña» queda aprobada por 70 votos a favor, 10 en contra y 2 en blanco. Son las 15:27 horas del 27 de octubre de 2017. Se supone que se acaba de declarar la república de Cataluña.”

*Però també Madrid sabia que TOT era comèdia.

Que tota aquesta traïció aquí es va fer amb complet acord amb Madrid queda demostrat perquè allà sempre van parlar d’aplicar l’article 155 quan l’article que correspondria a una situació efectiva d’independència seria el 116. Però en aquest cas haurien, per exemple, de tancar TV3 i Catalunya Ràdio. I, aleshores, ¿qui enganyaria al Poble Català? A quines altres TV o ràdios farien cas els catalans i podrien fer-los acceptar la traïció? (I COMPTE! L’altre cara d’aquesta traïció dels mitjans de comunicació processistes al Poble Català és la censura absoluta que exerceixen sobre David Raventós i Directe-60, i, a un altre nivell, sobre aquesta LA GOTA CATALANA).

O sigui que els capitostos de Madrid sabien perfectament que els seus subcapitostos de Barcelona farien veure que proclamaven la República Catalana però que en realitat trairien la independència/llibertat del Poble Català i el mantindrien sotmès, salvant així “la unidad de España” per quarta vegada des del 2014. I de fet salvant-la cada dia, doncs avui els processistes tenen majoria de 70 escons al Parlament de Catalunya, que és l’únic lloc -no pas a Madrid ni a Brussel·les ni als “Ayuntamientos”- on es pot declarar la independència de Catalunya!

*I enllaçant amb això darrer, és decisiu comprendre que no hi ha “un conflicte entre Catalunya i España” sinó que el conflicte és entre, d’una banda, el Poble Català aixecant-nos de nou per recuperar la llibertat i, de l’altre banda, “el Estado-Español, incluida la Generalidad de Cataluña y toda la Autonomía Catalana” actuant per mantenir-nos sotmesos.

I tot l’anterior té una importantíssima conseqüència, amb la que acabaré aquest text:

Qualsevol

—qui faci crítiques, fins i tot molt fortes, contra els “dirigents (protegits) a la presó i els que estan (protegits fugint) a l’estranger” i contra els altres dirigents del procés,

—i qui denunciï la seva ignorància i/o la seva incompetència i/o la seva covardia (“febleses” que, per cert, ja han reconegut els propis dirigents … per tal de tapar la seva traïció!)

—però qui no expliqui que són traïdors, que cal escombrar-los a tots, que és l’hora dels líders naturals del poble català que han/hem d’assumir la direcció de la independència/llibertat de Catalunya,

—i qui, coneixent-nos, silenciï sobre tot David Raventós i Directe-68, i, a un altra escala, LA GOTA CATALANA,

en realitat està protegint a TOTS els traïdors. Es tracta, doncs, de dissidència controlada actuant a favor de Madrid/Castilla/Estado-Español.

Barcelona, 14 de juliol del 2019

NOTA: el 30 d’agost he posat dins del text aquest paràgraf:

I en segon lloc, d’una manera o altra decideixen que dos dels 72 s’abstindran, raó per la que va haver-hi 70 SÍ i 2 abstencions. Segurament algú de pes (per ara no identificat; ajut!) va dir a dos diputats (per ara no identificats; ajut!) “Tu i tu us abstindreu” … o bé només a un (per ara no identificat; ajut!) si aquest “Algú” era diputat i ja va ser el primer en abstenir-se.

enlloc del que hi havia:

I en segon lloc, decideixen que dos dels 72 s’abstindran, raó per la que va haver-hi 70 SÍ i 2 abstencions. Però van haver de decidir exactament qui (i encara no ho sé; ajut!): “tu i tu us abstindreu”, o bé “tu i jo ens abstindrem”, ja que, si no, hi havia el risc que se n’abstinguessin una dotzena o dues, i fos un gran escàndol.

Per què? Doncs perquè un lector (gràcies… encara que em sap greu no recordar qui va ser i poder agrair-li públicament l’advertència!) em va fer veure que l’explicació primera que jo donava exigia una publicitat que la feia més perillosa. La que ell proposa com alternativa, i que he reprès, és més discreta i, per tant, també és més probable.

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)