Ds. 29 i Dg. 30: “Fira Terra”: tendal i conferència

Benvolgut/da,

ET CONVIDO

A visitar aquests dissabte, 29, i diumenge, 30 d’abril, la FIRA DEL DIA DE LA TERRA, al Parc de la Ciutadella.

LA GOTA CATALANA

—hi tindrem el tendal O5-9 (O d’Ombra), entrant pel Passeig de Pujades i baixant pel passeig central, al costat dret i a l’altura de l’Hivernacle. Ho pots veure a http://www.diadelaterra.org/selfEdit04/fileUpload/ParcCiutadella20-04-2017.pdf. Hi trobaràs molt del material i de la documentació que oferim en el local.

—i, a més, a la sala E del Institut ES Verdaguer, el diumenge 30, a les 13 h., impartiré la conferència “RECUPERAR LA LLIBERTAT PER RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA I AIXÍ IMPEDIR EL GENOCIDI QUE PATIM DES D’ABANS DE 1714”.

(aquí teniu tot el Programa: http://www.diadelaterra.org/selfEdit04/fileUpload/FT2017_programa25-04-2017.pdf)

És una magnífica ocasió per conèixer-nos/retrobar-nos.

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Dl. 1: “Canviar ‘Independència’ per ‘Recuperar la llibertat'”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 1 de maig, 19,30 h..     Trobada-compartir.       Activitat gratuïta.

Cicle

QUÈ FER AVUI?

CANVIAR “INDEPENDÈNCIA”

PER “RECUPERAR LA LLIBERTAT”!

Proveu-lo.

Veureu com els que estan en contra, o bé callen o bé… criden!

Feu-lo quan llegiu un article o escolteu una tertúlia o assistiu a un míting o parleu/discutiu amb algú, i ho comprovareu. L’explicació és molt senzilla i al mateix temps molt profunda: “Recuperar la llibertat” inclou “Independència” (tornar a ser lliure implica deixar de ser dependent i, per tant, tornar a ser independent) però la supera situant el conflicte en la dimensió que correspon a la situació real del poble català: ara som sotmesos i tornar a ser lliures és una qüestió vital decisiva que, lògicament, té una vessant política i també té conseqüències econòmiques, però que va MOLT MÉS ENLLÀ de la Política -de qualsevol política-  i de l’Economia –de qualsevol economia-.

Llegirem i aprofundirem el full repartit a la Fira del Dia de la Terra, que és una reestructuració  del repartit per Sant Jordi. Farem pràctiques simulant debats. I recopilarem i rebatrem els arguments del ocupants.

Introdueix: LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA. Benvingudes totes les aportacions!!!

Dt. 2: “El Procés, de dins i de fora”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

 Dimarts, 2 de maig.     Conferència.      Activitat gratuïta.

 Cicle

QUÈ FER AVUI?

COM VEIG EL PROCÉS,

TRES ANYS DES DE DINS I DOS ANYS DES DE FORA.

Tot procés constituent implica una ruptura política, legal i constitucional. Ara be, no es tracta de dir-ho als papers o als programes dels partits o l’ANC, a les fulles de ruta del govern, etc. que ho aguanten tot. Es tracta de que fa temps tindríem que estar immersos en un veritable procés de mobilitzacions, més o menys permanents, més o menys frontals, “in crescendo” igual que als darrers anys del franquisme o del tardofranquisme. Amb detinguts i empresonats… no “inhabilitats”… no sigui que ens fem pupa (ells i nosaltres: “Mejor que haya un choque de trenes a 30km/h que no a 200km/h”).

Estem o sembla que es vol anar a una segona transició i acabar amb el règim de 1978. Això implica una ruptura política seriosa amb l’Estat espanyol, amb la Monarquia i amb totes les elits extractives espanyoles. Això vol dir procés constituent. Realment ho tenim clar a Catalunya?

Doncs no sembla que estiguem en un procés de mobilitzacions previ a un conflicte constituent on està canviant la correlació de forces. De fet, precisament per això, el que està passant es tot el contrari: el fer veure que “anem en serio” està provocant a l’altra part més blindatge, més rearmament dels aparells de l’estat, més CNI i més parapetar-se encara més… amb recentralització.

El procés de mobilitzacions desemboca en negociacions, noves eleccions, dimissions de governs, governs de transició, processos constituents i finalment nova configuració política, d’estat, de règim, nova constitució, etc. Mai a la inversa!!

Aquí, pel que sembla, tot serà màgic: passarem d’una legalitat a una altra legalitat sense cap tipus de confrontació ni conflicte. Desconnectant. Paraula màgica on la hi hagi.

És clar que ens hem de mirar al mirall i dir-nos allò de que “la prudència no ens faci traïdors”. I de fet comencen a haver-hi veus que apunten al llautó català.

Per TONI SALAMANCA. Exvicepresident de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans. Ex membre del Consell Assessor de Drets Humans de Barcelona. Ex membre de l’ANC.

Dg. 23: Parada de Sant Jordi

ET CONVIDO

 a visitar aquest diumenge, 23, de 8 a 14 h., la parada de Sant Jordi de LA GOTA CATALANA.

Estarà al carrer, davant del local on es fan les activitats de LA GOTA CATALANA, c. Cartagena, 230 (tocant a c. Mallorca), i estarem al costat de la parada de PLURAL-21. També serem acompanyat per En QUIM de NINOTS AQUÍ, que dibuixarà gratuïtament una caricatura ràpida a tothom que ens compri un llibre.

A més dels entorn de 150 títols d’aquest catàleg, en particular, hi haurà exemplars

***de varies de les novetats més interessants:

Jordi Bilbeny: LA DATA DE NAIXEMENT D’EN COLOM. Una proposta per la identificació d’En Cristòfor Colom amb el barceloní Joan Colom i Bertran (Librooks)

Pep Mayolas: CENSURA I POSTVERITAT AL SEGLE XVI CATALÀ. Seqüències de prova i error a l’obrador de la història (Llibres de l’Índex)

Daniel Ibáñez: LA MORT DE CARLES I A LA MURTRA. De les abdicacions de Brussel·les a l’assassí Felip II (Llibres de l’Índex)

Sebastià Sardiné: L’ÀLIGA EMPRÈN EL VOL. Dels usos, costums, institucions i drets a la República Catalana (Llibres de l’Índex)

Xavier Hernàndez Cardona i Francesc Riart i Jou: BARCELONA 1714. Jacques Rigaud: crònica de tinta i pólvora (Librooks)

Miquel Manubens: HISTÒRIES DE DESTRACCIÓ MASSIVA. Tòpics, anècdotes i fal·làcies de la Història (segona auto-edició amb un 40% més de text)

 ***i d’altres títols importants dels que no teníem exemplars:

Enric Guillot: DESCOBERTA I CONQUESTA CATALANA D’AMÈRICA. Una història reescrita pels castellans (Librooks)

Jordi Bilbeny: LA SARDANA I LA RELIGIÓ DE LES BRUIXES (Librooks)

Pep Mayolas: VALÈNCIA CAPITAL DE LES ESPANYES I SEU DELS REIS CATÒLICS (Llibres de l’Índex)

BENVINGUT/DA!!!

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

Dl. 24: ‘Llibres de cavalleria catalans’

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 24 d’abril, 19,30 h..     Conferència.      Activitat gratuïta.

 Cicle

RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA

DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA

 ELS LLIBRES DE CAVALLERIA CATALANS

A PARTIR DE L‘AMADÍS DE GAULA

Amadís de Gaula, el llibre de cavalleries publicat en castellà a Saragossa el 1508, és una base d’El Quixot, on en la seva trama justament En Joan Miquel Sirvent (Cervantes) el salva de la crema. L’Amadís de Gualba, com es deuria dir en la seva llengua original, es publicà sent inquisidor de Saragossa un Gualba, una de les principals famílies de mercaders de Barcelona. Les institucions jurídiques i les tradicions que hi apareixen, i també el tema i el contingut del llibre, ens indiquen que ha de ser la traducció d’un original en català. Però, a diferència de amb Tirante el Blanco, en aquest cas no s’ha descobert –encara?- l’edició original catalana.

S’han trobat dades que indiquen que Amadís de Gualba era un llibre de referència dels mariners de la Corona Catalana que anaven a Amèrica, i també de Nàpols a València, i de Catalunya a Sicília i Sardenya.

I en la mateixa situació que aquest Amadís de Gualba hi ha diversos altres llibres de cavalleries catalans: Primaleó, Arderic, Palmeri d’Oliva,… i uns quants que són continuació del propi Amadís, però dels que només en tenim l’edició castellana: Primaleón, Arderique, Palmerín de Oliva,…

Ara bé, en realitat tota l’efervescència de “los libros de caballería, un género literario en prosa de gran éxito y popularidad”, també va passar a la Nació Catalana.

Per JOSEP MARIA ORTEU, editor de Llibres de l’Índex

Dt. 25: ‘Daniel Cardona i el Nacionalisme Ferm’

Dimarts, 25 d’abril.        Conferència.         Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT

I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

DANIEL CARDONA I EL NACIONALISME FERM.

L’alter ego de Macià.

L’independentisme, conegut popularment com a separatisme, aparegué amb força en una petita part de la població del nostre país a principis del segle passat. Gran part dels separatistes estaven disposats, fins i tot, a la lluita armada per conduir la terra a l’alliberament nacional. La nostra generació és hereva ideològica d’una fornada de catalans que cregueren, abans que ningú, que l’única via per ser lliures i plenament catalans passava per la separació total de la Nació catalana.

DANIEL CARDONA I CIVIT (18-agost-1890 – 7-març-1943), un dels líders oblidats d’aquella generació, fou l’alter ego de Macià i un referent per l’espai polític del separatisme. Repassarem la història del personatge, el seu pensament i el del moviment, l’evolució ideològica de l’espai del nacionalisme ferm i algunes idees i especulacions per el futur emmarcat dins el context de la recuperada República Catalana. El nacionalisme ferm català explicat a partir d’una de les figures més importants i a la vegada més oblidades de la història recent de Catalunya. Una mirada al passat per intentar explicar present i futur del nacionalisme català.

Per FREDERIC PORTA, estudiant de Ciències Polítiques (Universitat Pompeu Fabra) i secretari de l’Associació Cultural VIBRANT

Dl. 17: “No ‘Guerra Civil’ sinó ‘Guerra d’Espanya’”

Local: c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Dilluns, 17 d’abril, 19,30 h..     Trobada-compartir.      Activitat gratuïta.

Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI?

 LA GUERRA D’ESPANYA,

MAL ANOMENADA “GUERRA CIVIL”

(ja que aquesta és la terminologia dels vencedors),

VA ARRABASSAR-NOS EL 1939 PER SEGON COP

LA LLIBERTAT DE CATALUNYA JA PRESA EL 1714.

Avançarem en entendre les conseqüències d’anomenar “Guerra Civil” a l’enfrontament militar que aquí se’n deia “Guerra d’España” i que va acabar amb el que quedava de la independència recuperada el 14 d’abril de 1931 amb la proclamació UNILATERAL de la República Catalana. Els efectes de veure-hi una “guerra civil” són especialment perniciosos en les diferents esquerres, però arriben mes enllà. Una important derivada és que LA MUNTANYA FRANCO IMPEDEIX VEURE LA SERRALADA FELIPE-V.

Això té com a mínim tres greus conseqüències, que només enuncio i que aprofundirem (i probablement ampliarem):

—amaga que 1714 va marcar decisivament un abans i un després: a partir de l’11 de setembre deixa d’existir el poble català, ja que un poble que no és lliure, no és poble

EL GENOCIDI CATALÀ queda tapat entre disputes de fraccions de capitostos d’allà i d’aquí com si estiguessin en condicions d’igualtat, quan de fet els d’aquí –per molt antipopulars que siguin- només poden aspirar a negocis secundaris. Un exemple: suposant que també a la llotja del F. C. Barcelona es moguin influències, no poden sinó ser molt inferiors a les que es mouen “en el palco del Bernabeu”

—fa que persones, grups i partits de bona voluntat prioritzin –o encara que només ho posin al mateix nivell- “les qüestions socials” o “la consciència social” que “la qüestió o la consciència nacional”

Introduiré jo, LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA. I en particular explicaré el que per ara sé de l’enorme abast genocida anticatalà de “la batalla de l’Ebre”.