LA CORRUPCIÓ SOCIAL LA VAN PORTAR ELS CASTELLANS EL 1714 JA QUE AL PRINCIPAT NO N’HI HAVIA.
Quan ara se’n vagin, que se l’emportin…
… junt a tots els seus DEIXEBLES CATALANS!!!
Aquesta Trobada-intercanvi es va celebrar el 6 de febrer. La vaig convocar perquè, en relació al judici del 9-N, de nou tots els mitjans (dits) de comunicació parlaven de “la corrupció catalana”. En particular, les portades de Madrid i “provincias asimiladas” anaven plenes de titulars “denunciando la corrupción del nacionalismo catalán” i de gairebé “todos los catalanes”.
Aquesta és una operació que la camarilla-parasitària-de-Madrid/Castilla/Estado-Español (p-c-M/C/E-E) va repetint periòdicament des que part dels dirigents autonomistes catalans es van anar convertint en dirigents independentistes (per cert, marginant totalment als independentistes de tota la vida).
Vaig explicar que és molt important entendre quelcom que ara, quan SEMBLA que l’única diferència entre catalans i castellans sigui la llengua que parlem, costa molt d’imaginar-se que el Principat de Catalunya i tota la Nació Catalana NO TENIEM RES A VEURE amb el Reino de Castilla (i en prou feines la llengua amb els catalans d’ara!).
I quan la p-c-M/C/E-E torna a utilitzar “la corrupción catalana”, és clau saber que un aspecte qualitatiu d’aquella diferència era que aquí NO HI HAVIA corrupció social NI PODIA HAVER-N’HI. En efecte: el poble català havia generat un Dret i una formes de govern i de funcionament basades en la llibertat que reduïen enormement la possibilitat –sempre present- de corrupció individual, i que impossibilitaven la corrupció social. I a més, en particular el mètode pel qual s’escollien els càrrecs, la INSACULACIÓ, era un preventiu pràcticament absolut de la corrupció social.
Quan a partir de l’11 de setembre de 1714 les tropes castellanes (amb l’imprescindible suport de les tropes franceses) envaeixen, ocupen, traeixen les capitulacions pactades i comencen les seves accions genocides, implanten el sistema castellà de designar els càrrecs: vitalicis i designats pel Rei bé a dit, bé posant-los a subhasta. I aquest mètode és font inevitable de corrupció social, que és la forma castellana sistemàtica de govern, convertida a partir de 1707-1715 en forma estadoespañola sistemàtica de compra-i-control dels governants regionals sotmesos a Madrid.
Per cert, també vam veure que fins i tot la corrupció-realment-existent en les darreres dècades a Catalunya assenyala que som una nació ocupada. En efecte, a Madrid la corrupció és en relació als Grans Plans bancaris, d’obres públiques, energètics, militars, judicials, etc. i, a més, en relació a les aplicacions a tot el territori de l’“Estado-Español” de cada Gran Pla de tots aquests Grans Plans. En canvi, aquí la corrupció només pot ser en relació a una part de les aplicacions en territori català d’alguns determinats Grans Plans: quin intermediari hi participa, quina empresa fa tal o qual obra, a quin fabricant se li compra un determinat subministra, quin terreny es requalifica, etc. Allà, el pastel; aquí, les engrunes. Però cada engruna, magnificada per la brigada mediàtica, sembla més gran que el pastel sencer.
Aquí trobeu més informació QUANTITATIVA sobre la corrupció:
Tres vegades més corrupció a l'”Estado-Español” que a Catalunya-1pg;
Com es distribueix la corrupció política a Espanya-CCN-Resum-3pg;
Com es distribueix la corrupció política a Espanya-CCN (Centre Català de Negocis)-oct 2014-141pg
La gota catalana 