Por i tupinada, les solucions de Madrid

 

POR I TUPINADA (frau electoral):

els dos grans recursos de l’Estado-Español per continuar sotmetent-nos

Sobre aquest tema vam tenir una Trobada-intercanvi el mateix dilluns 6 de febrer. Vam considerar que:

El judici del 9-N començat el dia 6 de febrer busca, segur, reactivar la por, i, molt probablement, preparar una tupinada. Vegem-ho:

POR

La por ens l’han anat incrustant al moll de l’os des 1714, i la tenim tan interioritzada que s’activa a la més petita amenaça. Encara que el paral·lelisme pugui molestar algú, considero que som com un gos apallissat que s’ajup només veu el bastó. I és difícil de desempallegar-se’n. Fa poques setmanes, un conegut historiador em va dir “Lluís, costa molt reconèixer que estem presos i que ens estan genocidant”.

Però nosaltres estem perdent la por. En l’etapa recent, les Consultes sobre la Independència iniciades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 van ser uns importants primers passos “locals”. I el 9-N, malgrat el seu plantejament fosc, va ser el pas com a poble més important des 1939. Personalment, mai oblidaré aquell primer tast de llibertat!!! I bastantes persones m’han fet comentaris per l’estil.

Però ells actuen constantment per reactivar-nos la por. Per això utilitzen tot tipus d’amenaces, per absurdes o per falses que siguin, ja que ells saben molt bé que cada atac ens impacta subconscientment a tots els catalans, i que fa que una part retrocedeixi acovardida i busqui de nou “el peix al cova”. Tinguem clar que l’obligació de la p-c-M/C/E-E és mantenir-nos sotmesos. I, ull!, dir aquí que “no ens entenen/comprenen”, “no ens escolten”, “són incapaços de donar una resposta política”, “no saben pactar”, etc. ens amaga la nostre situació real de sotmetiment que patim, i ens deixa indefensos.

TUPINADA

Cal comprendre el significat de “tupinada” com la paraula catalana que equival a “frau electoral”, i cal aprendre com impedir tupinades. Per començar a entrenar-nos, recomano estudiar que el NO del referèndum a Escòcia el 2014 va ser una gran tupinada, i que sembla clar que aquell frau enorme només es va poder fer amb la plena complicitat del partit independentista escocès (SNP) i dels mitjans de comunicació escocesos.

Cada cop sembla més clar que, descartades la solució militar (encara que hi hagi sectors de l’exèrcit que la volen), la seducció (ni se’ls hi passa pel cap: a un vençut se’l mana i prou) i la compra (estan en orgullosa fallida clandestinitzada), probablement l’únic camí que li queda a l’“Estado-Español” per continuar mantenint-nos sotmesos és el democràtic: un referèndum amb tupinada (preparada i alimentada per la por). I, en aquest sentit, també caldrà revisar què va passar amb les denúncies de “pucherazo” que es van produir després de les “Elecciones Generales del 26J”. I començar a esbrinar també quins marges de trampa facilita -o no?- el vot electrònic. I… tot el que cadascú aporti!