A Juristes: Millors seran les Festes…

PETICIÓ D’AJUT A

ADVOCATS, LLETRATS, JUTGES, MAGISTRATS, FISCALS,

CATEDRÀTICS, PROFESSORS, EXPERTS INTERNACIONALS, …

Gràcies per la teva felicitació!

Però… millors seran les Festes quan -aviat, si canviem de rumb canviant de dirigents- tornem a ser lliures!!!!!!

En qualsevol cas, jo també et desitjo les millors Festes ara possibles!

Aprofito per continuar “perseguint-te” a veure si aconsegueixo que apliquis el teus importants coneixements jurídics (i interessis a col·legues teus a que apliquin els seus sabers) a argumentar, documentar i portar arreu que SOM UN PAÍS OCUPAT DES DE 1714 (quadern amb 30 texts-71p) i que des de molt abans de 1714 patim EL GENOCIDI CATALÀ (quadern amb 33 documents ordenats segons els articles de la Convenció contra el genocidi, adoptada per l’ONU el 1948-107pg)

Hem de recuperar EL PUNT DE VISTA CATALÀ (quadern amb 37 articles-112p). Per això també et recomano Conèixer els catalans d’abans de 1714 (2a edició). I CONÈIXER I RETORNAR AL DRET CATALÀ, A LES CONSTITUCIONS CATALANES I A LES FORMES DE GOVERN CATALANES QUE VAN EXISTIR FINS 1714 (quadern amb 15 documents-77pg)

És clar que tenim dret a exercir el Dret d’Autodeterminació o, com diuen ara la gran majoria dels dirigents processistes, dret a fer un “Referèndum pactat i vinculant, obtingut gràcies a la mediació internacional”. I afegeixen: “com a Escòcia”, que justament és “la via escocesa” a la NO-independència. I, a més, TOTS-TOTS-TOTS (excepcions, si us plau!), incloses les associacions de defensa dels Drets Humans i altres, censuren que el referèndum d’Escòcia del 2014 es va perdre per tupinada realitzada amb plena complicitat de les direccions del Partit Nacionalista Escocès (SNP) i dels mitjans de comunicació escocesos “independentistes”.

Però… justament des del Punt de Vista Català, aquest NO és el nostre camí ja que nosaltres tenim uns Drets Històrics i una situació de patir més de tres segles d’ocupació, de genocidi, de crims de lesa humanitat, etc., que ens dona una força de la raó que ens faria invencibles però que TOTS-TOTS-TOTS (de nou: excepcions, si us plau!) els nostres dirigents actuals silencien, fent el joc a Madrid, és a dir, traint-nos.

I, per ara, tu/col·legues també ho silencies/silencieu, company!

Per cert, i complementàriament, t’has estudiat atentament l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017 que també està a la part final del meu text Continuació d’“A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″? És -fins ara- el document que millor confirma la traïció al poble català de TOTS-TOTS-TOTS (excepcions, si us plau!) els dirigents polítics i mediàtics (i més!) processistes.

Quan ens trobem, aviat i off the record, per parlar de tot això i més?

Amb-braços

Barcelona, 26 de desembre del 2018

Lluís Botinas   lluisbotinas@lagotacatalana.cat

Impulsor de
LA GOTA CATALANA per recuperar la LLIBERTAT DELS CATALANS i RECONSTRUIR LA NACIÓ, i per això alliberar l’Estat Europeu PRINCIPAT DE CATALUNYA, ocupat des del 1714

www.lagotacatalana.cat

¿Por qué no celebran el 11 de Septiembre?

Ésta es la pregunta que, lo más rápidamente posible y por todos los canales y medios disponibles, invito a formular a quienes gobiernan desde Madrid, a los que forman parte de todos los centros de poder del Estado Español, a quienes dirigen las instituciones españolas de formación en todos los ámbitos (universitario y educativo en general, cultural, mediático, militar, diplomático, judicial, bancario, financiero, industrial, eclesiástico, sanitario, etc.), en resumen, a todos los que actualmente tienen parcelas de poder en el Reino de España. Cuanto mayor sea su parcela, más perentoria es la interpelación… y más importante su respuesta.

Tras cuatro años consecutivos de manifestaciones masivas en Barcelona el 11 de setiembre, casi todos los ciudadanos del Estado Español saben que tienen lugar con motivo del Día Nacional de Cataluña, que conmemora la derrota el 11 de setiembre de 1714 de las tropas y gremios armados catalanes. En grados distintos y con enfoques diferentes, todos los catalanes sabemos por quién fuimos derrotados en aquella fecha y que desde entonces Cataluña dejó de aparecer en los mapas.

Si nosotros perdimos es porque otros ganaron. ¿Quiénes fueron? Resulta que nadie celebra una victoria que cambió el mapa de la Península Ibérica… y, muy grave para nosotros, amenazó y amenaza la existencia del pueblo/nación/estado catalán.

Si los vencedores celebrasen públicamente su victoria, todos los actuales ciudadanos españoles sabrían que las tropas castellanas, aliadas con las francesas, vencieron tras un sitio a la ciudad de Barcelona que duró nada menos que 414 días (desde el 23 de julio del 1713 al día de la capitulación, que no rendición).

Las autoridades españolas celebran cada año un 12 de octubre que no les corresponde (entre otras razones porque no les queda ninguno de los territorios que a tal fecha se asocia) y en cambio silencian un 11 de setiembre del que arranca ni más ni menos que su actual situación privilegiada. ¿Acaso les avergüenza su victoria?

Me parece claro que la celebración oficial de la victoria del 11 de septiembre haría que todos los ciudadanos españoles entendieran que lo que los catalanes queremos es recuperar nuestra libertad 301 años después que nos fuese arrebatada. Y facilitaría que muchos de ellos apoyasen, o por lo menos respetasen, nuestra actual nueva marcha (“Hay que bombardear Barcelona cada 50 años”) a la independencia, condición necesaria para volver a ser libres. ¿Explica esto el silencio en este tema del, por otra parte, estridente y aparatoso Estado Español?

Barcelona, 17 de setiembre de 2015
Lluís Botinas <lagotacatalana@gmail.com>