Testimoni: Una parada gairebé normal

NOTA ACLARIDORA: Una de les eines per a que l’“Operació Coronavirus” acabi bé pel 99,5% de la població catalana i mundial, i no pas per la minoria de psicòpates que encara governen el món i que l’han desencadenat per reorganitzar-lo destructivament al seu servei, són el que anomeno TAA: Testimoni Anònim però Autèntic. “Anònim” per evitar represàlies, raó per la que cal evitar qualsevol dada o detall que pugui facilitar localitzar als autors; i “Autèntic” ja que ha de reflectir el més fidadignament possible el que passi o hagi passat. Ara m’adono del fet que aquest és el segon TAA, atès que el primer TAA ja va ser publicat en aquest blog el 27 d’abril: “No vull pas prendre’m el que jo prescric!”. Algú més s’anima? Endavant, DESMUNTEM L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS” cap a la llibertat/independència de Catalunya!

 

Una parada -i més- gairebé normal

malgrat l’“Operació Coronavirus”

 

Treballo en una parada d’un mercat municipal. El volum mitjà de vendes de la parada és d’uns 850 € al dia. La parada té un volum de clients aproximat de 355 per setmana.

Des de l’inici de l’estat d’alarma, el dia 14 de març de 2020, hem treballat sense usar mascareta ni guants. Cap de nosaltres ha caigut malalt.

A dia 12/05/2020 cal dir que en tot aquest temps (gairebé dos mesos) només una persona de tota la clientela de la parada ens va demanar en una ocasió que ens poséssim els guants per servir-li un producte, i en una altra ocasió una altra persona ens va demanar que vigiléssim que persones que no portessin guants no toquessin els productes de la parada.

Cap persona de l’entorn laboral, client o no, ens ha sol·licitat mai que ens poséssim la mascareta. Només hem rebut un requeriment escrit de l’ajuntament en aquest sentit. En aquest escrit ens requerien implantar amb la màxima celeritat aquesta mesura que, en un altre paràgraf, ens deien que era una mesura recomanable. Hem continuat com sempre.

Altres treballadors del mercat o clients ens han preguntat alguna vegada per què no fem servir mascareta i guants. Nosaltres responem que mantenir l’anomenada “distància de seguretat” i uns correctes hàbits d’higiene són mesures de protecció col·lectiva suficients.

El nombre de vendes de la parada durant aquesta situació d’alarma ha augmentat notablement i els nostres clients s’han manifestat sempre molt contents de que tinguéssim la parada oberta i els donéssim el servei habitual. També hem pogut observar l’aparició de nous clients.

Els nostres caps ens recolzen en la nostra decisió de no fer servir mascareta i guants i no ens obliguen a fer-ho, ja que saben que per a algunes persones poden ser molests o, fins i tot, perjudicials. No obstant, han posat aquestes proteccions a la nostra disposició des del principi.

També ens han fet arribar en el matí d’avui una mampara separadora de metacrilat amb una obertura a la part inferior, que hem instal·lat al centre del taulell, quedant pel moment espais lliures per les dues bandes. Ara fem l’atenció preferiblement a través d’aquesta mampara per tal d’assegurar amb més facilitat el manteniment de la “distància de seguretat”.

Durant aquests dies hem pogut recollir les queixes de molts clients que arribaven suant i esbufegant, i dient que s’angoixaven amb la mascareta, i inclús el plany d’una persona amb problemes cardíacs que ens va comentar que un dia havia sofert un desmai degut a la falta d’oxigen derivada del seu ús.

També hem recollit el testimoni d’algunes persones que opinen que no es poden seguir unes mesures de seguretat tan estrictes i que cal suavitzar una mica la situació, i no viure amb tanta cura i tanta por.

El dia 8 de maig, anant cap al mercat, un senyor gran em va aturar i em va demanar que em posés la mascareta, assegurant-me que a l’aire lliure era obligatòria. Li vaig explicar que l’ús només era obligatori des del diumenge anterior exclusivament al transport púbic. Primer es va mostrar una mica molest i insistent, però al final em va donar les gràcies i va marxar.

Durant tot aquest període de confinament jo he anat cada setmana a veure els meus pares que són grans, a portar-los menjar i altres productes, exercint el dret a l’assistència i cura de les persones grans. Cap dels tres hem fet servir mascareta ni guants durant les trobades i ens hem besat i abraçat com de costum. Ni ells han resultat malalts, ni jo.

Tampoc la meva parella ni els seus pares, que també hem visitat regularment, han desenvolupat cap malaltia.

Catalunya-encara-sotmesa, 15 de maig del 2020