Dirigents traïdors i crisi actual

Només un dirigent català que es digui independentista

pot impedir la independència.

 

I si actua incorrectament en el tema independència,

¿pot actuar correctament en l’actual situació de crisi?

 

Cal aprofitar un confinament provocat per l’Operació Tapadora “Pandèmia de Coronavirus”, arrest domiciliari que cada vegada entenc com més contraproduent no només a mig i a llarg termini sinó fins i tot des del punt de vista de la salut immediata de la població (i no tan sols per la gent gran), per preparar-nos conscientment per passar del confinament que ens han imposat a la independència/llibertat que desitgem.

Els que de veritat estem per recuperar la llibertat del Principat sotmès des del 1714, hem hagut d’atrevir-nos a qüestionar la conducta dels nostres dirigents. Des que el 2010 els dirigents catalans autonomistes s’inventen “el procés”, hem acumulat promeses i decepcions any rere any. I lentament -cop a cop- hem estat obligats a arribar a la dura conclusió que els autonomistes durant trenta anys es van disfressar d’independentistes per tal de poder impedir la independència.

Perquè, pensem-ho fredament, només un dirigent català que es proclami independentista pot impedir la independència.

Efectivament, els catalans (i cal evitar el parany de deixar-nos diluir dins del conjunt de “los ciudadanos estadoespañoles residentes en territorio catalán”, que inclou també el subconjunt dels que són ocupants de Catalunua, en siguin o no conscients) no ens en refiem gens ni mica dels partits dels ocupants de Catalunya (PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos, VOX), i ben poc dels “catalans ocupants” que els representen aquí (PPC/García Albiol, PSC/Iceta, Comuns/Colau, C’s/Roldán, i de recents submarins Front Republicà/Fachin, …).

La majoria dels catalans no vam ser conscients -jo tampoc!- de la traïció patida als anys 70. Gràcies, Xirinacs, pel teu cabdal llibre testimoni-i-balanç “La traïció dels líders”! Ara hauria de ser  d’obligada lectura (com a mínim les “Conclusions” dels tres volums) per a qui vulgui entendre la conducta dels dirigents catalans aquests darrers 42 anys. En aquella dècada decisiva van acabar negociant constituir la Generalitat i tota la “Comunidad Autónoma Catalana” com part integral i integrant de l’“Estado Español”. Des d’aleshores, ens han dirigit i controlat primer com dirigents autonomistes i a partir del 2010 disfressats de dirigents independentistes, però sempre al servei de Madrid.

I els catalans, no prou conscients ni abans ni ara, hem votat massivament els partits aleshores realment autonomistes i ara falsament independentistes. I per què? La millor resposta que trobo és “buscant expressar d’alguna manera, encara que molt incomplerta, la nostra catalanitat enfront de Madrid i dels seus representants directes en territori català”.

Però la força decisiva de Madrid per impedir la independència de Catalunya no radica en els seus representants declarats en territori català, que són massivament rebutjats pels catalans. La carta (l’arma!) més important de Madrid per impedir que els catalans recuperem la llibertat són els dirigents catalans ara pretesament “independentistes”: TOTS són traïdors al Poble Català.

Jo vaig anar arribant pas a pas a aquesta lamentable però decisiva conclusió en la mesura que

*** vaig anar recuperant alguns elements

del Dret Català, que va de baix cap a dalt, del poble cap a l’autoritat, i que, per tant, és totalment diferent de l’absolutista “Derecho Castellano/Español”, que va de d’alt cap a baix, del poder al súbdit. Això ho vaig anar entenent gràcies, sobre tot, al jurista de pes internacional Francesc Maspons i Anglasell, amb el seu llibre cabdal “L’esperit del dret Públic Català”, que recomano a ulls clucs,

—i de l’Autèntica Història del Principat i de tota la Nació Catalana, una història espectacular que ens ha estat espoliada per Madrid/Castilla/Estado-Español … i per altres estats europeus. Això ho vaig aprenent gràcies, sobre tot, a l’Institut Nova Història (INH), i també a altres grups: CCH, CEC, Histocat, Vaca cega, ARHLC, Memorial 1714, Marcel Mañé (e.p.d.), … , que recomano a ulls oberts … ja que cal estar amatent a no cometre errades.

Aquests elements els he recollit en el llibre de butxaca Conèixer els catalans d’abans de 1714-5a edició (versió en castellà: Conocer los catalanes de antes de 1714-2ª edición),

***i que vaig entendre la imprescindible necessitat de recuperar el Punt de Vista Català, ja que, lògicament, combinant repressió, corrupció i sistema educatiu, Madrid/Castilla/Estado-Español ens ha anat imposant el “Punto de Vista Castellano”, tal com és la seva obligació.

Després de sis anys d’haver-me implicat -això sí, venint bregat d’altres batalles, sobre tot en el camp de la salut- en la independència/llibertat de Catalunya el 2012, vaig arribar a la conclusió general “TOTS els dirigents catalans actuals són traïdors al Poble Català perquè són els hereus i continuadors dels traïdors dels anys 70 i han fet seu el “Punto de Vista Castellano”, i per això rebutgen el Dret Català i l’Autèntica Història de Catalunya”.

I aquesta greu conclusió va ser confirmada, reforçada i concretada al conèixer en David Raventós a partir -gràcies!- de la seva primera Vaga de Fam per la Independència. Iniciada el 3 de maig del 2016, va ser censurada des del 4, truncada des del 17 i represaliada amb internament psiquiàtric contra la seva voluntat amb tortura química amb psicofàrmacs fins el 18 de juliol. Una segona Vaga de Fam per la Independència durant tot el mes d’octubre passat, també va ser absolutament censurada. I ara es pot afirmar que tant la censura com la repressió va ser ordenada per alguns -a determinar en el seu moment qui- dels dirigents polítics i mediàtics processistes però AMB LA IMPRESCINDIBLE PLENA COMPLICITAT DE TOTS ELS ALTRES.

En David Raventós aporta una eina importantíssim per assolir aviat la independència/llibertat de Catalunya: el coneixement personal directe de gairebé TOTS els actors principals (i també de molts dels secundaris i fins i tot actors de tercer nivell) del procés:

—uns públics (Junqueras, Paluzie, Rull, Forn, Homs, Calvet, Sallent, Madí, …) i un semiclandestí (Joan Vives i Solervicens) des de fa més de 30 anys mentre estudiaven junts a la Facultat de Dret de l’UB i eren dirigents de la FNEC, on van ser intencionadament fitxats pels serveis secrets de Madrid (com és la seva obligació)

—i els altres (Puigdemont, Carretero, Laporta, Beltran, Arqué, Baños, Vila, Soler, Sallés, …) durant la seva militància successivament a CDC, ERC, Reagrupament, Solidaritat, ANC, i, ja impulsat per ell mateix, Resistència Independentista Catalana i Directe-68.

Tot això, i més, ho ha anat explicant -entre altres- al llarg de ja 127 programes de Radio Hadrian, del audiovisual “LA MENTIDA, el documental de LA VERITAT”, i el llibre “Traïció a la independència”.

Considero que la suma de les dues trajectòries i experiències totalment distintes proporciona dos tipus de bagatges i d’arguments, diferents però complementaris, que són unes eines teòriques i pràctiques potentíssimes que, cas d’arribar successivament a les diverses fraccions (els emprenyats, els confusos, els encara processistes, els desanimats, els amb-el-lliri-a-la-mà, els malalts-a-causa-del-procés, els cap-a-on-bufa-el-vent?,…) del conjunt del Poble Català, podria fer girar radicalment la situació en poques setmanes. Feta evident pel conjunt del Poble Català la traïció dels líders actuals, Madrid no tindria res a fer per impedir la nostre independència/llibertat.

El principal obstacle per aconseguir girar la truita és la terrible censura imposada per tots els mitjans de comunicació, tant els processistes com els que apareixen com anti-processistes. Cadascú pot a la seva zona de coneixença i d’influència ajudar a trencar-la fent circular el molt material elaborat per David Raventós i Directe-68, i, a un altre nivell, la feta per LA GOTA CATALANA (a més, és clar, de les fonts aquí assenyalades … i d’algunes més).

Aprofitem el confinament que ens han imposat per conscienciar-nos i preparar-nos.

I vull acabar cridant l’atenció sobre que, inevitablement, la conducta anti-catalana dels processistes també ha de presidir la seva actuació en l’actual crisi.

Que els dirigents traïdors no van declarar pas la independència ni -com a mínim- el 9-N del 2014, ni el 27-S dels 2015 i ni el 23-O del 2017, es prolonga i és coherent amb que tampoc no la proclamin avui mateix com podrien fer atès que hi ha majoria de 70 escons “independentistes” al parlament de Catalunya (que, cal recordar-ho, és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Catalunya, i no pas a Brussel·les ni a Madrid ni als “Ayuntamientos”).

És el fet que els dirigents processistes han impedit abans declarar la independència i que també ho impedeixen avui el que fa que

—Madrid continua manant sobre nosaltres

els catalans que estan morint ho facin presos quan desitjaven morir lliures

—segueixi sortint cada dia de l’estació de Sants cap a la d’Atocha un AVE amb 22 o 44 o 66 o més milions d’euros, AVE que torna buit

—…

—i el que és decisiu en relació a la situació d’emergència que vivim: impedeix recuperar i aplicar el costum que teníem abans de 1714 d’apel·lar a les capacitats de cadascú i de donar-li espai a tothom. Francesc Eiximenis conta (llibre Regiment de la cosa pública, 1383) que dins la concepció catalana de govern, una norma és “demanar a tothom consell”. Ho explica dient: “Cosa és sobiranament profitosa a la cosa pública que cert temps de l’any cascú fos request de proposar en certs llocs de la comunitat les millors coses que sabés per profit del comú, car més veen molts que pocs. E moltes coses posa Déu en lo cor d’un simple hom que no les posa en lo cor dels majors”.

Aplicar aquella tradicional costum hagués evitat la saturació dels Hospitals i el col·lapse de les UCI. Per què? Doncs perquè el govern del Principat de Catalunya alliberat hagués declarat que estem davant d’una emergència DE SALUT, i no pas d’una emergència SANITÀRIA. I aquesta diferent denominació no és una qüestió semàntica sinó que reflexa una manera distinta d’entendre la societat:

—la manera castellana: absolutista, d’ESTAT-nació, vertical de dalt a baix, on el “sistema sanitari, part important de l’estat dictatorial” (només cal veure les “ruedas de prensa” a Madrid, plenes d’uniformes, o la seva variant a Barcelona, amb el conseller d’Interior parlant abans de la consellera de Sanitat, i tots els d’aquí acceptant el marc general establert per Madrid adaptant ells l’“Operació Tapadora ‘Pandèmia de Coronavirus’” a la seva agenda centralitzadora) ha de resoldre en exclusiva “la emergencia sanitaria”, i per això censura i reprimeix qualsevol veu crítica i tota proposta alternativa de solució,

—o la manera catalana A RECUPERAR: comunitària, de NACIÓ-estat, vertical de baix a dalt, on per solucionar l’emergència de salut s’hagués convidat a tothom a aportar els seus coneixements i recursos terapèutics. Feu, si us plau, l’esforç d’imaginar-vos que hagués passat si, amb l’aval institucional, la densa xarxa de medicines dites alternatives que tenim a Catalunya pogués oferir públicament els seus diversificadíssims serveis als malalts que voluntàriament els volguessin escollit. Això hagués, primer, disminuït la por i l’angunia generals (“No puc emmalaltir perquè a l’Hospital no podran ni atendre’m!”); segon, hagués disminuït considerablement la pressió als hospitals i els internaments a les UCI; i tercer, hagués permès detectar ràpidament que (com a mínim) per a una part dels intubats a les UCI, els tan mencionats i buscats “respiradors” han estat perjudicials.

Però és més: em permeto qüestionar que el Principat de Catalunya alliberat i ja recuperant el Punt de Vista català, hagués promulgat un confinament, ni en la versió absoluta que demanen el 7è president de la pseudo-Generalitat-de-Catalunya i els seus assessors super-al·lopàtics, ni en la versió imposada pel “Gobierno del Estado enemigo, invasor, ocupante, espoliador y genocida”. Espero penjar aviat el text “I si el confinament fos contraproduent? I si tot el que patim fos innecessari?”. I avanço ja elements per madurar-ho, com aquesta entrevista (en anglès amb subtítols en castellà; algú m’ajuda a traduir-ho al català?) de 41:30 al veterà epidemiòleg Dr. Knut Wittkowski: https://youtu.be/lGC5sGdz4kg

De fet, sobre la nova i dura però també prometedora situació actual a Catalunya i a a tot el món, ja he escrit i fet això:

200326: Operació Tapadora “Pandèmia de Coronavirus”

200331: Dt. 31: Preguntes sobre l’”Operació Coronavirus”

200404: Quimioteràpia als avis com a preventiu?

200407: Dj. 9: “Quimioteràpia per als avis com a preventiu?” (en castellà)

200409: “Compatriotes de la veritat” i “Operació Coronavirus”

200414: Dt. 14 i 21: “Els perills d’uns tests gens fiables”

200419: “La profecía autocumplida”

L’estratègia que proposo és DEL CONFINAMENT A LA INDEPENDÈNCIA dins de l’activitat per DESMUNTAR L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS”.

I aconseguir “Desmuntar l’“Operació Coronavirus’” passa per guanyar ara “la batalla dels tests massius, del testatge universal i del passaport immunitari” (no només per raons legals sinó també per raons científiques i tècniques), amb el que seria més fàcil guanyar dins d’un temps “la batalla de la vacuna obligatòria” (igualment, no només per raons legals sinó també per raons científiques i tècniques).

I ja que som el dia de “Sant Jordi (innecessàriament?) Confiscat”, us regalo el meu llibre no-publicat per decisió a darrera hora de l’editorial: “EL VIH/SIDA ES UNA FICCIÓN. Preguntas para desmontar el SIDA, este engranaje criminal made in USA. Aquí trobeu l’Índice-Esquema” (un resum en 15 pàgines), que us permet tenir una ràpida visió de conjunt. Convido a llegir-ho canviant “VIH” per “SARS-CoV-2” i “SIDA” per “COVID-19”. Probablement és intercanviable un 80% (o més). I comparteixo les lliçons de 25 anys de la meva vida amb el desig que hi hagi lectors que decidiu implicar-vos en DESMUNTAR L’“OPERACIÓ CORONAVIRUS”.

Fins aviat!

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!

Barcelona, 23 d’abril de 2020. Un any abans de recuperar el Sant Jordi del Poble!

LLUÍS BOTINAS, investigador independent, president de Plural-21 i impulsor de LA GOTA CATALANA