“Compatriotes de la veritat” i “Operació Coronavirus”

“Compatriotes de la veritat”

i

“Operació Coronavirus”

 

“(…) dels catalans se’n dirà ‘els compatriotes de la veritat’”

Francesc Pujols (1882-1962)

 

Reivindico els catalans lliures que vam ser fins 1714: Conèixer els catalans d’abans de 1714-5a edició

I proposo que els catalans actuals, aviat de nou lliures, actuem per reprendre la continuïtat amb els nostres avantpassats i ens guanyem merèixer ser coneguts tal com ens presentava En Francesc Pujols.

I per aproximar-nos-hi, convido a buscar també la veritat en relació a la catàstrofe (que el dia 26 de març vaig denominar Operació Tapadora “Pandèmia de Coronavirus”) que ens estan fabricant davant dels nostres nassos, tancats a casa per ordre dels “nostres” governants i amb total censura per part dels “nostres” mitjans de comunicació.

I cara a aproximar-nos a trobar la veritat, vull compartir el que avui m’ha arribat (gràcies, Joan!) redactat pel Dr. MÁXIMO SANDÍN, durant 35 anys professor de Biologia a la Universitat Complutense de Madrid, i del que ara només avanço que es va haver de prejubilar a causa de les amenaces que rebia a la Universitat per les seves investigacions buscant la veritat.

Aquest és l’enllaç a l’article sencer, que reprodueix les capçaleres d’alguns dels articles publicats en revistes científiques en que el Dr. Sandín fonamenta les seves afirmacions, que sovint són simplement cites dels articles.

I aquests són els paràgrafs que ara considero més significatius (la negreta és meva) en relació al que estem patint i per convidar a obrir-vos a la idea -contraria a la visió que oficialment se’ns està inculcant des de fa temps- que, a la Natura, els virus NO hi són PAS per atacar-nos i per emmalaltir-nos fins a matar-nos, ans tot el contrari:

… Se ha calculado que el número de bacterias en la Tierra es aproximadamente un nonillón (es decir, un uno seguido de treinta ceros). Pues bien, se estima que el número de virus es entre cinco y veinticinco veces el número de bacterias.

… En aguas marinas superficiales se han contado hasta 10.000 millones (1010 ) de virus por litro. Su función es el control de la base de la red trófica marina.

… En los suelos su número es variable, pero en todo caso astronómico. En este estudio han arrojado cifras medias de 5,3.108, y también están implicados en el control de las
comunidades bacterianas.

… En cuanto a su presencia en los organismos, se considera que un 10% del genoma humano está compuesto por retrovirus endógenos, es decir, virus que a lo largo de la evolución han ido insertando sus secuencias génicas en nuestro genoma. Pero si tenemos en cuenta las secuencias derivadas de virus (elementos móviles como trasposones y retrotrasposones  elementos repetidos cortos y largos, intrones …) nos encontramos con que la inmensa mayor parte de nuestros genomas están constituidos por virus y sus derivados que controlan la expresión de los genes codificantes de proteínas.

… Pero, es más, lo que se consideraba el genoma, es decir, los genes codificantes de
proteínas, que constituyen el 1,5% de la totalidad del genoma, está constituido por virus y sus derivados.

A modo de curiosidad, por si le resulta interesante a alguien, señalaré que en este artículo (((es refereix a l’article en anglès -que surt escanejat en el text original del Dr. Sandín al que porta l’enllaç que he posat més amunt-, article original d’on ha tret la dada del paràgraf anterior))) el candoroso autor no se explica por qué las secuencias del genoma derivadas de virus son eliminadas “por alguien” de las bases de datos públicas.

…  nuestro organismo no sólo contiene virus en forma de secuencias insertadas en los
cromosomas. El número de virus completos que realizan funciones esenciales para nuestro organismo es de tal dimensión que sorprende a los propios investigadores. Miles de millones (más bien billones) de virus bacterianos coexisten con los billones de bacterias de nuestro tracto intestinal que son esenciales para nuestra vida. Los virus bacteriófagos o fagos regulan las poblaciones de bacterias e intercambian información genética entre ellas. Es decir, los virus controlan las bacterias que controlan nuestro organismo.

… Una enorme cantidad de virus bacteriófagos adheridos a las mucosas del organismo impiden que penetren bacterias externas, que no deberían estar ahí, es decir, estos virus también protegen nuestro organismo.

Bona digestió! (mai millor dit parlant de bacteris i de virus!)

 

NOTA D’EN LLUÍS BOTINAS AFINANT EL PUNT DE VISTA CATALÀ: Cara a la gran majoria de persones de bona voluntat i de conducta honesta, i atès que elles no farien malifetes i que, per tant, els hi costa acceptar que altres ho puguin fer, no em puc estar d’assenyalar l'”eliminació de seqüències” a la que he posat un aclariment en el avant penúltim paràgraf. Per a mi, als meus 75 anys i després de 6 dècades de militàncies diverses contra la corrent, aquesta “eliminació de seqüències” és un exemple més dels enormes esforços fets arreu, en tots els àmbits i cada dia, pels que manen. Per mantenir el seu poder, ens falsifiquen la realitat i ens amaguen la veritat per tal de mantenir-nos ignorants i poder-nos aterrir i així controlar-nos … i més! Ho patim de nou ara amb la terrorista “Operació Coronavirus”, que si bé és a escala planetària, el terror generat és aprofitat per cada govern per aplicar-lo a la seva pròpia agenda. I com a català que desitjo recuperar ara la llibertat de Catalunya, vull assenyalar:

A) que els dirigents de Madrid aprofiten “l’Operació Coronavirus”: A.1) per enfortir el centralisme; A.2) per reforçar l’ocupació militar del Principat que patim des del 1714; A.3)

i B) que els subdirigents de Barcelona –totalment al servei de Madrid– utilitzen l'”Operació Coronavirus” com excusa per: B.1) demanar l’ajut de l’exèrcit de l'”Estado-Español” i reforçar la seva presència i ocupació; B.2) enterrar la més mínima referència a la independència; B.3) establir “enfrontaments amb Madrid” sempre dins del marc de supeditació a Madrid però mostrant desacords sobre aspectes secundaris com si el confinament ha de ser totalíssim, o la mala gestió de les compres i dels subministraments, etc.; B.4) augmentar la repressió contra les medicines alternatives; B.5)

Aquest darrer punt és especialment sensible. Ja que hi ha una emergència sanitària (no entro aquí en les causes), si veritablement el que preocupés fos la salut de la població, i si del que realment es tractés fos de salvar vides, el lògic seria recórrer a tots els recursos possibles per solucionar l’emergència, oi?

Però els que per ara submanen a Barcelona (i també els que per ara manen a Madrid):

1) han silenciat  1.1) que a Xina es va aplicar amb gran força la Medicina Tradicional Xinesa, fet que ajuda a explicar que el percentatge de morts fos menor que, per exemple, a Itàlia i a l'”Estado-Español”; 1.2) que el govern d’Itàlia va demanar ajut al govern de Xina, que va enviar equips de metges tradicionals xinesos; 1.3)

2) no han demanat 2.1) al Govern xinès que enviï metges tradicionals; 2.2) ni ajut als metges tradicionals xinesos que porten lustres instal·lats a Catalunya i que han creat escola amb desenes (centenars?) de deixebles; 2.3)

3) no han sol·licitat la col·laboració de l’enorme potencial tranquil·litzador i sanador que representen els molts metges, terapeutes, consultes, associacions, … que des de fa dècades -és a dir, experimentats- utilitzen medicines alternatives,

4) no només no han demanat la contribució sinó que han incrementat la marginació, desqualificació i censura contra aquest món alternatiu que tan útil podria ser durant aquestes setmanes. Les víctimes immediates d’aquesta repressió estan sent Josep Pàmies, Andreas Kalcker, “La Caja de Pandora“, “Mindalia“, … Però encara més greu és que hi ha víctimes mediates: els centenars (milers? alguna desena de miler?) de persones -inclosos sanitaris- temoroses, anguniades i malaltes que podrien veure’s tranquil·litzades, cuidades i potser guarides si se’ls oferís recórrer a aquesta possibilitat alternativa i podessin escollir-la voluntàriament. I les desenes (centenars? algun miler?) de vides potser salvades, sobre tot de persones grans. Però … interessa realment això als que manen o submanen?

5)

Per tant, ampliant una mica més el zoom:

—NO ens trobem davant d’una emergència de salut que cal resoldre el més aviat possible i evitant tot el possible patiment i morts,

—SINÓ que ens trobem davant d’una emergència sanitària que LES ACTUALS AUTORITATS POLÍTIQUES, CIENTÍFIQUES, MÈDIQUES, UNIVERSITÀRIES, MEDIÀTIQUES, … pretenen resoldre EXCLUSIVAMENT AMB LA MEDICINA AL·LOPÀTICA QUÍMICA OFICIAL. I per tal de consolidar el Sistema Sanitari Oficial, els actual dirigents, de manera PLENAMENT CONSCIENT, marginen, i fins i tot reprimeixen, qualsevol proposta d’ajut i de solució que provingui del gran i potencialment molt positiu món alternatiu, al que veuen com un enemic a combatre.

I cal recordar a aquests dirigents que per aplicar aquesta estratègia (que em temo causa moltíssima por, molt dolor i bastants morts), ells mateixos s’estan saltant DOBLEMENT un dels pilars fonamentals de l’actual mètode científic oficialment establert per decidir si un producte determinat es pot o no reconèixer i aplicar com a medicament: L’ASSAIG A DOBLE CEC.

En què consisteix un assaig a doble cec? Es configuren dos grups de malalts el mes similars possible (símptomes, edats, sexes, …), i a un se’ls fa prendre el producte que es posa a prova, i a l’altre se’ls administra un placebo, és a dir, una substància innòcua, neutra, inofensiva; i això s’ha de fer de manera que ni els pacients ni els metges o investigadors sàpiguen qui està prenent què. Després d’un temps adequat de seguiment controlant l’evolució de tots i cadascun dels participants a l’assaig, es recopilen les dades, es comparen, es fa conegut qui estava prenent què, i es treuen conclusions sobre si els que prenien el producte n’han resultat o no beneficiats. (Convé aquí saber que les multinacionals farmacèutiques fan signar als investigadors que en cas que els resultats obtinguts siguin contraris als resultats que busca l’empresa contractant, els investigadors contractats estan obligats a NO fer-los públic).

Doncs bé, aquest criteri oficial “assaig a doble cec” està sent violat per les autoritats oficials per via doble (i NO cega):

s’estan administrant productes químics agressius dels que no es sap si beneficien o no. Aquests fàrmacs –generalment cars- són promoguts per poderoses empreses farmacèutiques, que són les úniques amb les que els diferents poders establerts mantenen relació constant. Els qui promocionen aquestes substàncies -que, per cert, oficialment es dóna per descomptat que HAN DE TENIR efectes secundaris- tenen la protecció del poder (i fins i tot en determinats llocs i circumstàncies són exemptes de tota responsabilitat)

—i s’està censurant i perseguint productes (naturals o químics, generalment barats o gratuïts) proposats per professionals o per simples usuaris que han vist que en un nombre petit (o no tan petit) de casos han contribuït a una bona evolució: han millorat o fins i tot recuperat plenament la seva salut. I els qui proposen aquestes substàncies estan convençuts per la seva pròpia experiència que són beneficioses, i per això s’atreveixen a donar el pas de fer-ho públic i de proposar-ho a les autoritats sabent que estan a contra corrent i que s’arrisquen molt, fins i tot patrimoni i llibertat.

I encara vull subratllar un aspecte més: el doble cec oficial s’ha anat convertint en un procés complexe, llarg i caríssim per pressió de les grans farmacèutiques per tal de treure del joc i d’eliminar a les farmacèutiques petites. En canvi, el doble cec de (gairebé totes) les substàncies alternatives seria ENORMEMENT més barat i ràpid.

I si es justifica la monstruositat d’administrar COM A PREVENTIU UN QUIMIOTERÀPIC (Darunavir) a gent gran actualment empresonada a les residències geriàtriques, ¿què pot justificar que no es posi rigorosament a prova

—l’MMS i CDS promocionats principalment per Josep Pàmies i Andreas Kalcker

— …

— o (com mostra un vídeo que m’ha arribat per internet) la proposta d’un senzill petit constructor cubà que en poques hores va recuperar tota la família malalta: mare, germà, dona, fill i ell mateix -tres generacions, dos sexes!- amb una recepta que “de sempre” utilitzava el seu avi i que vull explicar amb detall per si algú vol provar-la: consisteix en beure’s -a glopets, ben calent i respirant-ne els vapors- el líquid resultant de bullir durant cinc minuts tres quarts d’un got d’aigua on s’han introduït tres o quatre aspirines i les vuit parts, amb pell i tot, resultants de partir una llimona horitzontalment i vertical?

Què explica la conducta prepotent i anti-científica de TOTES les autoritats (polítiques, científiques, mèdiques, universitàries, administratives, mediàtiques,…) de descartar o àdhuc perseguir, sistemàticament i sense cap verificació- tot allò que no prové del seu poderós però limitat -enormement reduccionista!- món oficial químic al·lopàtic?

A la Catalunya de nou lliure recuperem el costum que teníem abans de 1714 d’apel·lar a les capacitats de cadascú i de donar-li espai a tothom. Francesc Eiximenis conta (llibre Regiment de la cosa pública, 1383) que dins la concepció catalana de govern, una norma és “demanar a tothom consell”. L’explica dient: “Cosa és sobiranament profitosa a la cosa pública que cert temps de l’any cascú fos request de proposar en certs llocs de la comunitat les millors coses que sabés per profit del comú, car més veen molts que pocs. E moltes coses posa Déu en lo cor d’un simple hom que no les posa en lo cor dels majors”.

Barcelona, 9 d’abril del 2020. NOTA afegida l’11.

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)