Els catalans no tenim cap dret

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA –XVI

PUNT DE VISTA CATALÀ – LXIV

Deixeu i deixem d’enganyar-nos:

els catalans no tenim cap dret

i els volem recuperar tots ara.

Fora els ocupants de Catalunya!

“Els drets de l’home

no poden sobreposar-se als drets de l‘home català”

Mossèn Josep Armengou (1910-1976)

Corol·lari:

Encara menys els drets de l’home castellano/estadoespañol

no poden sobreposar-se als drets de l‘home català

 

A veure si ens atrevim a treure’ns dels ulls les lleganyes (les bigues!) que els nostres dirigents-autonomistes-reciclats-en-processistes-per-tal-d’impedir-la-independència-de-Catalunya ens posen constantment als ulls.

A veure si d’una punyetera vegada, i mentre encara estem a temps perquè la traïció dels “nostres” ens va podrint, ens atrevim a reconèixer la nostra lamentable situació: des del 1714, els catalans no podem ser catalans. Per tant, els catalans no existim i, en conseqüència, els catalans no tenim cap dret de cap tipus: ni drets humans, ni drets fonamentals, ni drets polítics, ni drets socials, ni drets històrics, ni drets de res a res.

Els catalans sotmesos que som fa 305 anys només tenim drets si, i només si, acceptem continuar sotmesos, és a dir, si acceptem ser “súbditos/ciudadanos del Estado-Español” i, per tant, acceptem deixar de ser catalans. Els drets (castellans) que tenim avui en dia són els drets que ens concedeix el nostra invasor/ocupant/espoliador/genocida castellano/estadoespañol sempre que nosaltres ens repudiem a nosaltres mateixos com a catalans i acceptem/aguantem/patim continuar estant envaïts/ocupats/espoliats/genocidats.

Però tinguem clar que atrevir-nos a reconèixer aquesta nostra penosa situació és haver recorregut ja la mitat del camí per alliberar-nos.

L’altra mitat consisteix en atrevir-nos a dir-los als invasors/ocupants/espoliadors/genocides castellano/estadoespañoles senzillament el que són: invasors i ocupants de la Terra Catalana, i espoliadors i genocides del Poble Català. Amb respecte -que exclou cremar banderes o fotos, fer xiulades i altres suposades heroïcitats- però amb fermesa, hem de dir-los-hi a la cara. Que quedi clar que ells són invasors/ocupants/espoliadors/genocides nostres, i que nosaltres estem sent envaïts/ocupats/espoliats/genocidats per ells.

I a veure quin “reformador de la Constitución Española del 1978”, o “partidario de la III República Española”, o “podemita”, o “policia bueno” seu, o quin botifler, o “federalista”, o “comú”, o processista “nostre” és capaç d’argumentar que pot haver-hi “convivència”, “un bon encaix”, “un caminar junts”, “un futur comú”, etc., entre invasor i envaït, entre ocupant i ocupat, entre espoliador i espoliat, entre lladre i robat, entre repressor i repressaliat, entre assassí i assassinat, entre genocida i genocidat, entre tropes militars i civils d’ocupació de Catalunya i catalans, entre … Em sembla clar que “les bones relacions” només podran establir-se (potser!) entre el Principat de Catalunya alliberat d’un costat, i “lo-que-quede-del-Reino-de-España” de l’altre.

I és clar que mentre els invasors/ocupants/espoliadors/genocides no fotin el camp de casa nostra, ens veurem obligat a coexistir amb ells en els diversos temps i espais. Però estic convençut que la força de la raó d’aquesta polaritat és tan gran que molts dels components de les forces civils d’ocupació de Catalunya canviaran d’actitud, i que la gran majoria dels que vulguin conscientment continuar sent invasor/ocupant/espoliador/genocida nostres, acabaran marxant i tornaran a casa seva (i, per cert, pronostico que bastant ràpidament, i que tant més ràpid quant més nosaltres, amb respecte però amb fermesa, ens afirmem en la nostra catalanitat, és a dir, en la continuïtat amb els nostres avantpassats).

En aquest àmbit, un exemple més de la traïció de TOTS els dirigents processistes és que TOTS han silenciat dos fets importants que donarien força al Poble Català: que durant aquests anys de mobilitzacions massives per la independència, i malgrat l’absoluta falta de catalanitat mostrada per TOTS els dirigents de les forces processistes,

— alguns (a precisar) funcionaris castellanos-y-asimilados que actuaven com “piezas del Estado-Español en territorio catalán” han demanat trasllat a territori propi,

— i que alguns (a precisar) joves agressors i les seves famílies han hagut de marxar a causa del rebuig, de l’ostracisme, del buit que els hi han fet els veïns dels barris o pobles catalans on vivien.

Resumint: fer-nos conscients de la força de la raó que tenim els catalans sotmesos, implica la mitat (o més?) de posar fi al nostre sotmetiment. L’altre mitat (o menys?) és utilitzar adequadament aquesta nostra força de la raó en tots els àmbits geogràfics, institucionals, jurídics, històrics, … i inclòs polítics, fins que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides marxin.

(NOTA: escric “… i inclòs polítics” per subratllar el monstruós engany de TOTS els actuals dirigents quan es permeten dir la anti-catalana falsedat que “El que passa a Catalunya és una qüestió política, i Madrid no dóna resposta política a una qüestió política”, quan en realitat és una qüestió de llibertat, de sobrevivència, de dignitat, de “tornar a ser”, és a dir, de tornar a ser catalans lliures vivint en la Terra Catalana alliberada!).

Barcelona, 10 de febrer del 2020

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)