Divisions que amaguen la unitat … anti-catalana!

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA –XV

PUNT DE VISTA CATALÀ – LXIII

COMPTE!

Quan els dirigents processistes es barallen i divideixen,

en realitat estan actuant perfectament junts

en la seva constant “unitat estratègica traïdora”

De nou assistim a un show de baralles i de travetes i d’enfrontaments i de degradació i de … i de moltes “coses” desagradables més que els diferents actors processistes es fan els uns contra els altres. I la perspectiva de la convocatòria d’unes properes noves eleccions autonòmiques anuncia el seu previsible increment.

Lògicament, aquesta conducta genera molta confusió i molt desànim en les bases dels diferents partits i organitzacions processistes, i encara més abatiment en molts independentistes de tot Catalunya. Però també augmenta la desconfiança, la indignació i el cabreig dels catalans més escaldats i conscients. I, per tant, s’intensifica la necessitat i la possibilitat de construir una força realment independentista/alliberadora guanyadora!

Davant d’aquesta nova versió de la aparentment incorrecta i sovint poc comprensible conducta dels encara nostres dirigents, recomano fer el que jo mateix he aprés a cops per a aplicar-m’ho:

—no perdre més temps -prou anys ens han fet perdre ja!- entrant en conèixer els detalls dels seus nombrosos merders, i no malbaratar més energies mirant d’entendre i de contrastar les declaracions d’un bàndol i de l’altre, doncs cadascun té els seus arguments justificatius, que necessàriament han de tenir un cert grau de pretesa versemblança,

—i, en canvi, dedicar temps i energia a comprendre què hi ha darrere d’aquestes conductes, veure quina és la millor explicació final d’aquestes repetides actuacions, i trobar com respondre-hi adequadament, és a dir, potenciant la independència/llibertat de Catalunya. El que he avançat, aquí ho comparteixo.

 

Fa cinc mesos vaig escriure “Unitat traïdora o unitat alliberadora?”, una breu pàgina que recomano (re)llegir. És expressió de la lliçó més important i inicialment més amarga (al final, però, resulta ser totalment lògica i coherent) que -pas a pas, cop a cop, decepció a decepció- m’he vist obligat a aprendre d’aquests darrers 7,5 anys transcorreguts des que, després de la gran manifestació de l’11 de setembre del 2012, vaig decidir implicar-me a fons en la independència/llibertat de Catalunya.

La dura lliçó és aquesta:

TOTS els dirigents de TOTES les entitats (partits, organitzacions socials i culturals, mitjans de comunicació, tertulians, …, i tant els grans com els petits) que es presenten com independentistes, en realitat actuen de manera PERFECTAMENT UNITÀRIA CONTRA la independència/llibertat del Poble Català.

 

Com que és una lliçó difícil de digerir, m’esforço en explicar-la a continuació i convido a contrastar-la.

La lliçó és lògica i coherent: el Poble Català no pot ser enganyat ni pels dirigents castellano-y-asimilados ocupants, ni pels dirigents catalans botiflers, ni per cap dirigent català o entitat catalana que no es declari independentista. Tan sols poden enganyar al Poble Català que sent/sap que vol la independència, els dirigents catalans que es presenten com independentistes.

Com que aquesta és una qüestió cabdal, la torno a formular: només aquells dirigents que apareixen com independentistes poden enganyar al Poble Català (i, d’una manera diferent, enredar també al Poble Castellà i, en general, engalipar a tot Poble No-Català) i així aconseguir impedir la independència. I els dirigents catalans que es presenten com independentistes per tal d’impedir la independència, són traïdors al Poble Català. I això és el que passa amb TOTS els dirigents processistes.

I és lògic i coherent atès que “el procés” es construeix a partir del 2010 justament amb l’únic objectiu de bloquejar i destruir les forces independentistes que s’havien posat en marxa poc abans, els 2008-2009: mobilitzacions massives, amb les Comissions Populars per la Independència; un poder econòmic independentista, amb el Centre Català de Negocis d’En Ramon Carné; i una direcció política netament independentista, amb Reagrupament, d’En Joan Carretero.

Resulta que aquestes forces independentistes no estaven controlades per Madrid/Castilla/Estado-Español, ni directament ni tampoc a través dels seus representants en territori català: el Parlament de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i TOTS els altres components de la “Comunidad Autónoma Catalana”, fruit tot aquest conjunt de la plena traïció dels líders catalans (gràcies, Xirinacs, per documentar-ho amb tot detall!) a l’anterior onada alliberadora dels anys setanta.

Si adoptéssim el Punt de Vista Català (a aprofundir; ajut!), tindríem com punt de partida i com referent permanent que, estant ocupats com estem per Madrid/Castilla/Estado-Español des del 1714 (que va marcar un abans i un després), el que és lògic i coherent és que TOTS els mecanismes de poder en territori català estiguin controlats per Madrid. I com a conseqüència, és lògic i coherent que TOTHOM que hi treballi formant-hi part des d’un cert nivell de direcció cap a munt, ha d’actuar inevitablement al servei dels ocupants. En efecte, un català honest que vulgui la independència/llibertat de Catalunya, al arribar a un determinat grau de responsabilitat serà frenat i finalment rebutjat pels filtres de selecció al servei de Madrid/Castilla/Estado-Español que, lògica i coherentment, té i aplica qualsevol entitat política, organisme administratiu, mitjà de comunicació, empresa, partit, universitat, etc., situat en l’ocupat territori català.

A més, com que l’“Estado-Español” té tres segles d’existència i, entre altres coses, disposa de serveis d’intel·ligència secrets de diferents tipus que tenen la patriòtica (des del “Punto de Vista Castellano”, és clar) obligació de “mantener la unidad de la Patria” (“unidad de España” que no és cap “creença religiosa” com, per afeblir-nos a nosaltres i per confondre’ns, afirmen els dirigents processistes, sinó un imperatiu de sobrevivència), posa en marxa persones i eines prèviament preparades per controlar i neutralitzar el “peligro catalán” atès que els 2008-2009 el Poble Català s’havia tornat a posar dempeus. I Madrid activa:

1) a Catalunya i el 2010: “el procés”

i 2) a tot l’“Estado-Español” i el 2011: “el movimiento 15-M” per tal de fabricar el partit “Podemos”, fundat l’11 de març del 2014.

 

Cal aprofundir i afinar tot això, però bàsicament ara formulo:

Respecte a 1):

1) els impulsors conscients del procés (amb la col·laboració voluntària i benintencionada de molts independentistes honestos, és clar, ja que si no l’engany no creixeria ni seria cregut):

1.1) munten l’ANC per tal d’anar centralitzant, controlant i desmantellant les més de 500 Comissions Populars per la Independència que s’havien estès per tot Catalunya, i d’anar cremant i enviant a casa els activistes més combatius. Així queda neutralitzat el moviment popular independentista sorgit des de baix;

1.2) organitzen un cop d’estat dins del CCN contra En Ramon Carné, i finalment li munten l’organització paral·lela Fundació Catalunya Estat. Així queda anul·lat el poder econòmic independentista format per l’actuació espontània d’un grup d’entusiastes petits empresaris;

1.3) construeixen Solidaritat per trencar Reagrupament des de fora, i a continuació rebenten Solidaritat des de dins. Així queda destruït el partit polític partidari de la Declaració d’Independència format per dirigents i quadres als qui s’havia impedit guanyar la direcció d’ERC.

Però el Poble Català havia començat el 2008-2009 un nou cicle històric i estava mobilitzant-se massivament. Calia, doncs, muntar-se-li a sobre, prendre’n la direcció, imposar-li uns dirigents supeditats a Madrid, induir-lo a cridar unes consignes el més buides possibles, manipular-lo a cada votació, …, en una paraula, impedir que aconseguís la independència/llibertat. I per això:

1.4) reciclen -amb resistència d’alguns elements, és clar- les entitats que han estat 30 anys autonomistes convertint-les en processistes disfressades d’independentistes;

1.5) l’ANC i Òmnium Cultural, “apartidistes” -però controlades pels partits processistes, que manipulen la cúpula dirigent-, prenen la iniciativa -amb els partits processistes aparentment a remolc- i es col·loquen davant de les mobilitzacions per tal d’omplir-les de continguts anti-catalans. Per exemple, fent cridar “Marxem!” en lloc de “Ocupants: marxeu de la nostra terra mil·lenària!”; o “Catalunya, nou Estat d’Europa!” en lloc de “Catalunya, DE nou, Estat d’Europa!”; o “President: posi les urnes!” en lloc de “Parlament: feu la Declaració d’Independència”; o “No tenim por!” en lloc de “Volem saber la veritat!”; o “Els carrers seran sempre nostres!” en lloc de “El Parlament ha de ser nostre: fora els traïdors!”; o “Volem votar!” en lloc de “Fora els invasors/ocupants/espoliadors/genocides!”; o …

1.6) impedeixen repetides vegades la independència. Per exemple, mencionant només la traïció feta en tres moments decisius:

1.6.1) el 9-N del 2014 (quan hi havia 40 punts de diferència entre el “SÍ” i el “NO”!): convertint el que havia de ser “El Referèndum d’Independència” en una “Consulta Popular” al inventar-se una pregunta doble amb resposta triple;

1.6.2) el 27-S del 2015: dient “Hem perdut!” quan havíem guanyat tant en diputats (72 escons sobre 68) com en votants (55% de vots “SÍ” sobre 45% de vots “NO”);

1.6.3) el 27-O del 2017: llegint Na Forcadell un text formalment d’independència però POSANT A VOTACIÓ UN ALTRE TEXT DIFERENT (bàsicament, la condemna del 155);

1.7) continuen negant la nostra força de la raó, i silencien que tenim més de mil anys d’Història, que som l’Estat Europeu Constitucional “Principat de Catalunya” ocupat fa 305 anys, que patim EL GENOCIDI CATALÀ des de molt abans de 1714, que volem tornar a ser lliures, i que per això volem que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides marxin de la terra catalana, …

1.8) pidolen a Madrid obrir negociacions “de govern a govern” (ficció enganyosa que pretén impedir que els catalans passem del subconscient al conscient la nostra lamentable situació de sotmetiment a Madrid) per exercir “el dret d’autodeterminació”, que és precisament la trampa mortal de l’Ordre Mundial contra la llibertat del Poble Català: la manera democràtica d’impedir la independència de Catalunya (((l’únic que hem de negociar amb Madrid és el repartiment d’actius i de passius quan es retirin de casa nostra!!!)))

1.8.1) que TOTS els dirigents processistes volen matar la independència de Catalunya per un parell de generacions queda demostrat de moltes maneres però és suficient per afirmar-ho contundentment el fet que TOTS demanen “un referèndum com Escòcia”, però TOTS silencien que a Escòcia el 2014 es va impedir la independència mitjançant una tupinada terrible: un aproximadament 70% REAL de “SÍ” va ser convertit en un 55% OFICIAL de “NO”.

1.9) continuen llençant diàriament fum-fum-fum-tòxic (inventant-se disputes absurdes, ximpleries, friccions, desacords, …) als ulls dels catalans a fi que no veiem el que és decisiu: la traïció de TOTS els dirigents processistes, començant pels que van fugir davant del Poble Català (uns, anant a fer-se protegir dins de les presons dels ocupants; i els altres, fugint a països estrangers);

1.10) …

 

I respecte a 2):

2) els impulsors conscients del 15-M (amb, és clar, la col·laboració voluntària i benintencionada de molts militants i activistes socials honestos ja que si no l’engany no creixeria ni seria cregut)

2.1) inicien mobilitzacions reivindicatives diverses i justificades (cal recordar que per poder enganyar-nos, l’engany ha de semblar veritat)

2.2) les doten d’infraestructures establint campaments ben organitzats i amb bona logística

2.3) obtenen llocs per establir els campaments i tolerància per mantenir-los durant setmanes

2.4) reben cobertura abundant, entrevistes, invitacions a tertúlies, … , dels mitjans de comunicació importants

2.5) munten aquesta dissidència controlada:

2.5.1) per evitar mobilitzacions espontànies molt més difícils de controlar però que així són anticipades i queden canalitzades cap a inofensives vàlvules d’escapament domesticades

2.5.2) pel camí, es van desmoralitzant els militants més combatius i lúcids

2.6) canalitzen la dissidència controlada cap a la formació de “Podemos”, un partit presentat com a revolucionari que, ajudat per programes dels seus líders a ràdio i a TV, entrevistes, invitacions a tertúlies, etc., atreu àmplies simpaties populars perquè apareix fent propostes radicals.

2.6.1) Però poc a poc, consolidada la presència mediàtica i electoral, “Podemos” es va convertint en partit d’ordre que només manté un aroma revolucionari a causa dels atacs que rep de les forces polítiques, econòmiques i mediàtiques més dretanes

2.7) …

2.8) Finalment, des del Punt de Vista Català, l’única finalitat important del muntatge de “Podemos” és impedir la independència de Catalunya (atès que “Podemos” no ha tingut MAI la possibilitat de “fer la revolució” o ni tant sols un canvi important a l’“Estado-Español”). Com “Podemos” intenta complir el principal objectiu pel que va ser dissenyat: impedir la independència de Catalunya?

2.8.1) Per una banda, a Catalunya mateixa afeblint la independència al arrossegar a alguns catalans i a bastants “ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán” cap els Comuns i cap a “la Reforma del Estado Español”, si cal en forma de “III República Española” (((((una divisió similar poden produir a València, Euskadi i Galizia)))))

2.8.2) i per l’altra banda, actuant a Madrid per facilitar la negociació de la trampa democràtica “un Referèndum d’Autodeterminació pactat i vinculant, com el d’Escòcia” (és interessant adonar-nos que la tupinada al referèndum d’Escòcia del 2014 és silenciada tant per Madrid -en particular ara, per “Podemos”!- com per Barcelona) (((((en aquestes negociacions “centrals” poden contribuir els diputats trets en les altres “Comunidades periféricas” mencionades: València, Euskadi i Galizia)))))

2.8.2.1) aquesta funció de “Podemos” explica el ràpid acord aquest novembre per l’entrada de “Podemos” al govern del PSOE (per cert, PSOE al que “Podemos” considerava “casta a expulsar” als seus inicis “revolucionaris”) i que s’ha fet tant fàcilment un cop la negativa del mateix acord a l’abril va permetre que es reforcés l’espantall de l’amenaça de Vox, argument utilitzat a bastament per justificar el suport processista a l’actual govern de Madrid

2.8.2.2) Tot això apropa que “Podemos” pugui ara complir la funció democràtica anti-catalana per la que va ser fabricat: facilitar el referèndum que mati la independència.

2.9) …

 

Ressituats (espero que) millor, i tornant als continus conflictes entre partits, entitats i dirigents processistes, cal entendre que l’actuar de manera PERFECTAMENT UNITÀRIA CONTRA la independència/llibertat del Poble Català inclou les seves constants baralles, ruptures, disputes, des-encontres, deslleialtats, divisions, diferents estratègies o fulls de ruta, etc. Aquest és un aspecte fonamental per: 1) dividir als militants independentistes de base; 2) aconseguir que els que desconfiïn d’alguna de les fraccions processistes quedin neutralitzats perquè continuïn atrapats per alguna altra fracció; 3) desanimar al conjunt del poble Català; 4) podrir tota la situació; 5) fer perdre la probablement millor oportunitat per recuperar la llibertat que els catalans hem tingut des del 1714; 6) …

És la UNITAT TRAÏDORA del dirigents (polítics, socials, mediàtics, culturals, universitaris,…) processistes per impedir la UNITAT ALLIBERADORA que desitja el poble Català.

I quins elements hi ha per aconseguir AQUÍ I ARA aquesta UNITAT ALLIBERADORA ?

Deixant oberta la possibilitat que em falti informació a incorporar (gràcies per fer-me-la arribar!!!), l’única proposta pràctica que conec d’UNITAT ALLIBERADORA és la que representa Directe-68, “el partit polític sense polítics que farà la independència”, impulsat per En David Raventós. Pel que sé fins ara (i, repeteixo, estic obert a altres possibilitats), considero que Directe-68 és l’únic partit independentista que existeix. I per això hi col·laboro estretament.

Aquí vull explicitar que cal aprendre a separar el gra de la palla. En particular en aquest context, això implica (((no impedir l’aparició de noves sigles, atès que això no depèn dels veritables independentistes ja que no tenim capacitat per evitar que els grans partits processistes i els serveis secrets de Madrid facin una de les seves tasques obstaculitzadores fonamentals: fabricar constantment nous submarins traïdors; però sí))) bloquejar el creixement de les noves “organitzacions independentistes” que van  apareixent per tal d’obstaculitzar l’evolució dels militants independentistes de base emprenyats i crítics fins incorporar-se a Directe-68 (o, a un altre nivell, a LA GOTA CATALANA). No vull entrar aquí en la sopa de lletres ni de les sigles que ja són en escena ni de les sigles noves que hi van entrant. Però considero que sí pot ser útil establir uns criteris per descartar-los:

1.- tenir clar que, per crear-se un espai i per atreure (i neutralitzar) independentistes descontents amb el procés, un grup nou traïdor ha de fer crítiques fins i tot molt fortes als líders processistes: incompetents, buròcrates, covards, mancats de caràcter, mentiders, corruptes, … Però no arriba al que és decisiu: que són traïdors TOTS I EN EQUIP;

2.- si arriben a qualificar de traïdor/s a algun/s dirigent/s -per exemple, ara els més sovint anomenats traïdors són Junqueras, Rufián i ERC- és per salvar als altres, sobre tot a Puigdemont. En realitat, TOTS han actuat UNITÀRIAMENT en successives ocasions al llarg d’aquests gairebé deu anys. I també és clar que, fins ara, CAP ha confessat la seva traïció …;

3.- després de criticar als dirigents processistes, fins i tot durament,

3.1.- parlen de “presos polítics” i d’“exiliats”,

3.2.- els conviden o emplacen a que rectifiquin,

3.3.- els animen a que superin “les divisions” i a que “vagin units” (amagant que ja van molt junts en la UNITAT TRAÏDORA!);

3.4.- …

4.- no prenen contacte amb Directe-68 ni amb LA GOTA CATALANA per conèixer-nos i per veure si podem col·laborar, sumar forces, … Els que sabem el molt difícil que és construir res sa contra la corrent, busquem possibles sinèrgies arreu que sabem i que podem!

4.1.- per a les persones de bona voluntat que m’argüeixen ben intencionadament que “El que passa és que no us coneixen ni a David Raventós i Directe-68, ni a tu i LA GOTA CATALANA perquè encara sou petits”, afegeixo: “I que no reaccionen positivament quan jo, directament o a través de terceres persones, demano tenir una entrevista”.

4.1.1.- i per a que quedi clar i català, explicito la meva disposició a entrevistar-me amb qui desitgi fer-ho amb mi.

5.- …

Finalment per avui, convidar

—a veure l’audiovisual LA MENTIDA, el documental de LA VERITAT (1:37:54) https://www.youtube.com/watch?v=Z4kc1QYO6DM (també hi ha versió en castellà: LA MENTIRA, el documental de LA VERDAD https://youtu.be/V11dPhj3xY0. I aviat en anglès)

—a llegir el llibre del mateix David Raventós i el periodista Jordi Gispert TRAÏCIÓ A LA INDEPENDÈNCIA. Una vaga de fam per recuperar la llibertat de Catalunya (2a edició, Llibres de l’Índex, 2019; aquí la presentació el passat 10 de desembre al Col·legi de Periodistes, a Barcelona).

—a conèixer (i a estudiar) el material que es troba al Web de Directe-60 i al meu blog de LA GOTA CATALANA.

—a col·laborar … en particular establint pont amb tothom que es consideri que vol declarar aviat la independència de Catalunya. Gràcies!

Siguem conscients que estem construint LA VIA CATALANA a recuperar la llibertat dels catalans, que inspirarà a molts altres pobles!

Barcelona, 3 de febrer del 2020

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)