Xirinacs: aprendre d’ell per superar-lo

Lluís Maria Xirinacs:

aprendre d’ell per superar-lo

(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.

Xirinacs en el seu acomiadament al retirar-se a morir, 6-agost-2007

El primer article que vaig escriure aquest any (el 3 de gener) es titulava Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”? Hi explico que l’actual Generalitat de Catalunya: 1) emergeix el 1977 com una part integral i integrant de l'”Estado-Español”; 2) és l’ETT del Poble Català al servei de Madrid, i 3) que per poder complir aquesta lamentable funció, prèviament ha de ser la carcellera del poble Català.

Posteriorment he entès que per poder ser la carcellera del poble Català, l’actual Generalitat de Catalunya (i, en realitat, totes les entitats que tenen algun poder a l’actual “Comunidad Autónoma Catalana”) encara ha de fer una penosa tasca anterior: ser la desnacionalitzadora del Poble Català.

Un exemple (entre molts) d’aquesta deplorable feina és la censura gairebé absoluta que “el món oficial català”, tot ell sotmès a Madrid, exerceix entorn a la gegantina obra de Xirinacs, inclosa la seva investigació d’abast universal Globàlium – Sistema General.

Llegir el seu actualíssim (i malauradament super-silenciat quan deuria estar sent llegit per tot independentista) llibre “La_traïció dels_líders”-3 volums-923pg (aquí, les conclusions en 12 pàg.) em va, entre altres “coses”, fer preguntar-me Quin és ‘el punt de vista català’?-171109-2p. I per anar responent aquesta decisiva pregunta he confeccionat els dos quaderns

Quadern I – QUIN ÉS ‘EL PUNT DE VISTA CATALÀ’-37articles-112p-181104

Quadern II – QUIN ÉS ‘EL PUNT DE VISTA CATALÀ’-30articles-104p-191122

Ara, i per seguir aprenent de Xirinacs, comparteixo aquí aquesta entrevista (que m’ha arribat gràcies En B. T.) del 1997 de 29:05 minuts a BTV

https://beteve.cat/lentrevista-den-joan-barril/lluis-maria-xirinacs/

I convido a veure-la buscant-hi també els límits, les mancances, de Xirinacs en relació al que ara podem saber i el que tenim que elaborar per tal de poder anar més lluny que ell i així assumir nosaltres ara la responsabilitat d’assolir la llibertat traient-nos de sobre TOTS els actuals líders “catalans”, hereus i continuadors dels líders traïdors dels anys 70 … i, aquests darrers 10 anys, fervents actualitzadors de la seva traïció.

Per facilitar aquesta superació, enganxo a continuació les parts transcrites d’aquesta entrevista que he trobat al web de BTV:

Lluís Maria Xirinacs

L’activista pacifista conversa amb Joan Barril l’agost del 1997 sobre l’evolució política del país i reivindica la importància de la justícia social

Lluís Maria Xirinacs comparteix en aquesta entrevista la seva visió sobre la Transició i es mostra molt crític amb les motivacions i concessions de moltes figures que havien protagonitzat la lluita antifranquista.

L’autor de ‘La traïció dels líders’ considera que “tots els que aspiraven a escons van abandonar pel camí els compromisos, fora d’algú que altre… i aleshores van rebaixar totes les peticions”. Assegura que “van donar com a excusa que hi havia soroll de sabres” però que “això de carregar la culpa als militars, és molt còmode” i que “en aquell moment tot era molt més fàcil del que es deia” i del que es va fer creure a la gent.

Xirinacs reconeix que va “lluitar duríssimament per l’amnistia de tots” els militars i defensa la seva postura perquè era “una injustícia però és una forma de pacificar. Una cosa tàctica i moderada” i que, en qualsevol cas, “una vegada no passades les comptes el que volia és que no hi hagués un pacte contra natura de consens entre la gent democràtica i la no democràtica”.

Al seu entendre, va ser un error no mantenir la “tradició de lluita que estava canalitzada per l’Assemblea de Catalunya i tota una colla d’altres assemblees que hi estaven sota”. “Es va cedir massa”, conclou, i amb sensació d’amargor es queixa que, 20 anys després, “els que manen, que són gairebé tots els mateixos d’aleshores” es lamenten de no haver persistit en demandes a les que ells “mateixos que van dir que no”. Es resisteix a citar noms però, preguntat directament pel president de la Generalitat Jordi Pujol, considera que “en Pujol ha fallat”.

Aquest procés ha desembocat en una situació de “desencís de la gent i foment des de dalt que aquest desencís romangui” fins al punt que “enlloc de representants, tenim suplantadors” als qui “mai se’ls acut preguntar a la gent”. Per contra, Xirinacs insisteix en què “l’important és que es reforcin els barris, els municipis, les comarques”. Considera que, seguint el principi de subsidiarietat, les competències s’haurien de repartir d’una manera racional, començant per atorgar a les classes populars totes les que puguin gestionar.

L’activista, que defineix el seu posicionament polític com “una mena de barreja de nacionalisme i anarquisme”, assegura que “l’individu s’ha d’autodeterminar” i s’ha de trencar la lògica “dels de dalt” als qui els “interessa que els de baix quedin infantils tota la vida”. Seguint aquest argument, assegura que ideològicament està molt a favor de la independència de Catalunya però alerta que “si no hi ha la independència de tots els estaments intermedis, serà un bluf”.

Després d’anys en la primera línia de l’activisme, Xirinacs explica que fa temps que està centrat, a través de la fundació que ha impulsat, en l’estudi de qüestions filosòfiques i, més concretament, la “globalització del pensament, del diàleg entre civilitzacions, entre cultures… la transdisciplinarietat… i fer que la gent, al costat de la seva ment local, tingui una ment global”.

 

M’agradaria rebre aportacions a la tasca que aquí plantejo.

Barcelona, 26 de desembre del 2019

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 305 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)