Quina és la veritat? On trobar-la?

Quina és la veritat sobre el que passa a Catalunya?

On es pot trobar-la?

OBSERVACIÓ:

Faig una nova edició d’aquesta entrada mantenint el mateix títol perquè, a resultes de “digerir” un interessant debat el dimarts 13 amb tres veterans independentistes encara parcialment processistes, dos dies després he afegit els 9 paràgrafs que trobareu en color blau i que considero aporten elements informatius importants per fer un gir radical positiu a l’actual situació.

NOTA PRÈVIA:

El 18 de juliol d’enguany va celebrar-se al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona (Rambla de Catalunya, 10) l’acte Llibertat d’expressió i dret a la informació. Aquestes van ser les intervencions del moderador i dels sis ponents, per ordre d’intervenció:

PRESENTADOR: Jordi Gispert 1/7 (Periodista i coautor del llibre “Traïció a la independència”, que sortirà el proper 11 de setembre): https://youtu.be/lb7nP1Jcl0s

CONFERENCIANTS: Lluís Botinas 2/7 (Investigador independent i impulsor de lagotacatalana.cat): https://youtu.be/68873E65oP0; Ramon Vallès 3/7 (Productor de cinema i audiovisuals, amic personal de Lluís M. Xirinacs): https://youtu.be/MmijYFE2tDc; Xavier Segovia 4/7 (Director de Ràdio Catalunya Universal i activista polític): https://youtu.be/xpn6r3bvyPs; Ramon Carner 5/7 (President fundador del CCN: Cercle Català de Negocis): https://youtu.be/xlc4VWyXWGs; Jordi Bilbeny 6/7 (Escriptor i investigador): https://youtu.be/XG_5s3sBATs; i David Raventós 7/7 (Director de Radio Hadrian i president de Directe 68): https://youtu.be/_PEml6O0ByU.

La Sala d’Actes va estar plena de gom a gom, 30-40 persones esperant a fora, 20-30 més que van arribar i van decidir no quedar-se a esperar, i, “detall” important i significatiu, CAP PERIODISTA … com a mínim que s’acredités.

El dia següent vaig rebre aquest missatge per correu electrònic (((el vermell és meu))):

A l’atenció del Sr. Lluís Botinas.

Benvolgut,

         Ahir per la tarda vaig assistir a la conferència al Col·legi de Periodistes amb l’esperit d’aconseguir més informació sobre la situació actual que estem patint.

         Després d’haver escoltat a tots els ponents de la sala em vaig adonar que estava totalment en xoc pel que vaig sentir.

         La informació que vàreu donar de la mentida orquestrada pels nostres polítics conjuntament amb l’estat espanyol contra el Poble Català , em va semblar surrealista.

         D’acord que han fet les coses malament, però d’aquí a que estan mentint a tothom: Poble Català , Brussel·les, Estrasburg, ONU, països que ens ajuden, és fa molt difícil d’entendre.

         Com va preguntar un espectador: “Què en treuen de tot això?”.

         Tot el dia he estat entrant en els links que ens vàreu facilitar i no entenc com podreu portar-nos a la independència amb aquest nou partit que heu creat. Com controlareu les fronteres, els ports, els aeroports, Hisenda, …?

         Senzillament, no ho entenc.

         Moltes gràcies per escoltar-me.

Vaig respondre a la persona que em va escriure que li contestaria àmpliament. Però com que la resposta s’està allargant, ja li vaig enviar la primera part i ara la publico aquí corregida. Estic actualment desenvolupant la resposta a la important frase: Com va preguntar un espectador: “Què en treuen de tot això?”. I la resta quedarà per a una tercera entrega.

Vet aquí la primera part:

 

Benvolgut,

Benvolguda,

 

Ahir per la tarda vaig assistir a la conferència al Col·legi de Periodistes amb l’esperit d’aconseguir més informació sobre la situació actual que estem patint.

Ben fet, ja que per trobar la informació verdadera sobre el que realment passa i patim a Catalunya, cal buscar-la fora de TV3, de Catalunya Ràdio, de RAC1, de Vilaweb i de TOTS els altres mitjans de comunicació processistes, tant dels grans com dels petits. Efectivament, la trista realitat és que aquests mitjans exerceixen una censura total no ja sobre les veus com les que vau escoltar per primera vegada dijous al Col·legi de Periodistes, sinó també sobre qualsevol persona que senzillament faci preguntes incisives o formuli qualsevol inici de crítica. El control sobre les notícies que es donen, sobre a qui s’entrevista, sobre la presència a tertúlies, etc., és absolt, és … esfereïdor.

Aquesta fèrria censura explica que el Poble Català  no sàpiga “coses” recents tant importants com que

—els catalans no hauríem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Aquest NO és un punt de vista català sinó anti-català;

—i que a Escòcia el referèndum dels 2014 es va perdre per tupinada feta amb plena complicitat dels dirigents de l’SNP i -també allà!- dels mitjans de comunicació grans i petits (suposadament) independentistes escocesos;

—i que la mort de Na Muriel Casals el febrer del 2016 hauria de ser investigada per una Comissió Independent ja que hi ha bastants punts “foscos”;

—i que la Vaga de Fam Indefinida per la Independència començada per En David Raventós el 3 de maig del 2016 va ser censurada, truncada i represaliada (mitjançant internament forçat durant dos mesos i dos dies en un psiquiàtric) amb ple coneixement de tots els consellers i de tots els diputats processistes… i potser per ordre d’alguns d’ells (a precisar). I que, afortunadament, d-68

—i que la versió oficial dels atemptats del 17-A del 2017 a les Rambles i a Cambrils també està plena de punts “foscos”;

—i que a la Sessió Plenària del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017 Na Carme Forcadell, amb acord de tots els partits parlamentaris des del PP a les CUP (i amb el necessari coneixement de TOTES les direccions dels respectius partits i la imprescindible complicitat de TOTS els directius dels mitjans de comunicació, tant processistes com no-processistes), va enganyar a tothom (a catalans i a no-catalans) llegint “Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món (bla, bla, bla); la República Catalana (bla, bla, bla)” i POSANT A VOTACIÓ UN ALTRE DOCUMENT;

—…

—i que, agafant la decisiva qüestió de la independència/llibertat-de-Catalunya, si els catalans no som independents/lliures respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español com a mínim des del 9-N del 2014 no és per culpa de Madrid sinó per les successives traïcions dels dirigents processistes de Barcelona. En efecte, no només ens van trair el 9-N del 2014 amb la pregunta doble amb resposta triple que va convertir el que havia de ser “el Referèndum de la Independència” en una consulta popular, sinó que ens han traït també

*el 27-S del 2015 quan amb 72 escons sobre 68 i 55% de SÍ sobre 45% de NO, surt a la nit En Baños a dir que “Hem perdut!” i tots es posen a darrere seu,

*… i el 27-O del 2017 amb el potser engany més escandalós que mai s’hagi fet en un Parlament

*… i cada un dels altres dies entre el 27-S del 2015 i el 21-D del 2017 ja que CADA DIA hi havia majoria de 72 escons al Parlament de Catalunya, que és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Catalunya (i no a Madrid … ni a Brussel·les … ni als Ayuntamientos),

*… i cada dia des del 21-D del 2017, avui mateix i fins a les properes eleccions autonòmiques -si no les impedim fent nosaltres, el Poble Català , la Declaració d’Independència-, ja que CADA DIA els processistes-disfressats-d’independentistes tenen majoria de 70 escons al Parlament de Catalunya, que, repeteixo, és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Catalunya (i no a Madrid … ni a Brussel·les … ni als Ayuntamientos).

I encara més: tots els polítics i mitjans de comunicació processistes fins i tot censuren

—que tenim més de mil anys d’existència (i això que vam celebrar tot un any de Mil·lenari!);

—que el Dret Català (de baix cap a dalt) és totalment diferent del “Derecho Castellano” (de dalt cap a baix) que ens han imposat convertit en “Derecho Español”;

—que fa 304 anys que estem ocupats (i això que vam commemorar -ATENCIÓ!: no vam pas “celebrar”- tot un any de Tricentenari!)

—que, en conseqüència, nosaltres actualment SOM el Principat de Catalunya ocupat des de l’11 de setembre del 1714

—que des de molt abans de 1714 (1640?, 1624?, 1502? Abans?) hi ha un GENOCIDI CATALÀ aplicant-se contra nosaltres de manera totalment conscient i planificada per part de Madrid/Castilla/Estado-Español;

—que no es tracta que nosaltres “MARXEM!” de casa nostra, sinó que hem d’actuar per aconseguir que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides marxin ells de la nostra terra catalana ocupada fa 304 anys

—…

Resumint: TOTS (excepcions, siusplau??? Aquesta és una pregunta que des d’ara queda implícitament formulada darrera de cadascun dels posteriors “TOTS”) els dirigents polítics, mediàtics, etc., processistes silencien/censuren el que de català hi ha en el passat i en el present del Poble Català, i proposen un futur supeditat a un “referèndum com Escòcia” … amagant TOTS la tupinada que allà van patir. Considero que el fet que ens proposin com model a seguir el d’un poble escocès que NO ha assolit la independència, i que a més ens amaguin TOTS que el Poble Escocès va ser víctima d’una tupinada terrible, és un exemple més que TOTS els “nostres” dirigents actuals volen perpetuar el nostre sotmetiment a Madrid/Castilla/Estado-Español.

 

Després d’haver escoltat a tots els ponents de la sala em vaig adonar que estava totalment en xoc pel que vaig sentir.

És lògic, ja que vau escoltar una versió totalment diferent del que fins aleshores Us havia arribat i havíeu acceptat de bona fe. Sovint algú declara al final de les presentacions públiques de Directe-68 (fins ara, 18: 16 a diferents ciutats de Catalunya, i dues a dos barris de Barcelona; es troben totes gravades a https://www.youtube.com/playlist?list=PLVy562hvKDpmTTic9tuXk3jltoFyr2gpR) que “El cap -o el cor- està a punt d’esclatar-me!” o que “Aquesta nit no podré dormir!”. És normal, i es tracta d’una bona, lògica i sana reacció. La qüestió és tenir cura de l’evolució posterior. I això depèn molt d’anar fent un seguiment crític del que diem i proposem. I de les ganes que es tingui de saber la veritat, d’abandonar la zona de confort processista, d’implicar-se a fons en canviar la situació i d’assumir la responsabilitat que se’n deriva: quedi clar que si volem que el Poble Català torni a ser lliure, hem d’escombrar TOTS els actuals líders i ser nosaltres, els líders naturals del Poble Català, els que assumim la direcció!

De fet, la condició necessària i suficient per a que tota la situació giri en un parell de mesos i el Poble Català siguem invencible traient-nos de sobre TOTS els traïdors i així recuperar en poc temps la independència/llibertat, és TRENCAR LA CENSURA que imposen justament els mitjans de comunicació processistes (per cert, actuant plenament d’acord amb els mitjans de comunicació no-processistes: aquests també apliquen la censura contra els autèntics independentistes, mentre ataquen als processistes per tal de fer-los passar per independentistes davant del Poble Català).

Trencar la censura significa aconseguir que arribi al conjunt del Poble Català el que Vós vau tenir la sort -encara que ara Us resulti incòmode- d’escoltar al Col·legi de Periodistes. La informació que es va donar aquell dia I MOLTÍSSIMA MÉS QUE JA EXISTEIX: 1) demostra la traïció de TOTS els dirigents actuals, i 2) dóna a conèixer que existeix Directe-68, el partit polític sense polítics que declararà la independència. I en quan aquesta informació circuli, ràpidament (percentatges a precisar) un 80% dels catalans emprenyats, un 60% dels confusos, un 50% dels desanimats, un 25% dels emmalaltits, un 70% del processistes-de-bona-fe, un 20% dels processistes-professionals-del-procés, un 40% dels lliristes-del-lliri-a-la-mà, no descarto que un 10% dels botiflers, i inicialment el 5% i finalment el 95% dels ¿cap-on-bufa-el-vent?, entendran la immediata necessitat de renovar totalment el Parlament de Catalunya atès que ¿de què serviria que hi haguessin 4 milions de catalans independentistes si al Parlament de Catalunya segur que actualment NO hi ha CAP diputat que vulgui la independència? Entesa aquesta situació, la pressió del Poble Català farà que el President de “la Comunidad Autónoma Catalana” es vegi obligat a convocar unes eleccions sui generis, especials, unes eleccions com mai n’hi ha hagut, … encara que formalment semblaran unes “eleccions autonòmiques”. A aquestes eleccions forçades pel Poble Català conscientment alçat, NO podrà presentar-se CAP dels actuals dirigents processistes ja que TOTS seran conscientment percebuts com a traïdors, encara que potser quedin alguns quadres mitjos que vulguin presentar-se amb les sigles d’algun dels partits actuals. I Directe-68 arrasarà obtenint una clara majoria absoluta, situació que permetrà fer la Declaració d’Independència a la Sessió Plenària convocada al dia següent.

Ara la contribució de qualsevol independentista de base a trencar la censura és molt fàcil: donar a conèixer a tothom que tingui a l’abast (cara a cara, per les xarxes socials i de totes les formes que trobi):

— l’existència fins ara censurada d’En David Raventós, de la seva Vaga Indefinida de Fam per la Independència el 2016 (que considero és l’acte polític/social/vital més important que hi ha hagut a Catalunya… a més, és clar, de les grans mobilitzacions del Poble Català a partir del 2009), dels avui ja 107 programes d’una hora a l’escocesa Radio Hadrian (penjats a YouTube https://www.youtube.com/results?search_query=Radio+Hadrian), del partit Directe-68 que va aconseguir legalitzar fa ja gairebé un any i mig, de les seves 18 presentacions (recollides a https://www.youtube.com/playlist?list=PLVy562hvKDpmTTic9tuXk3jltoFyr2gpR), de la seva Ràdio Catalunya Universal-trencant la censura dels mitjans catalans, etc.

— a un altre nivell, l’existència fins ara censurada de la meva LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

— encara a un altre nivell, l’existència fins ara censurada dels esforços per recuperar el conjunt de l’autèntica Història del Principat de Catalunya i de tota la Nació Catalana, que ens ha estat falsificada i espoliada durant cinc segles fins a uns extrems literalment increïbles, primer pel “Reino de Castilla” i després per l’“Estado-Español”. És una tasca importantíssima que estan fent sense cap tipus de subvenció ni de suport l’INH, https://www.inh.cat/, i altres grups (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, https://www.histocat.cat/; La vaca cega, https://www.histo.cat/; CCH, Cercle Català d’Història, https://www.cch.cat/; ARHLC, Associació per a la recerca de la història i les llibertats catalanes, https://www.devolucio.cat/; Memorial 1714, https://www.memorial1714.cat/; CEC, Cercle d’Estudis Colombins, https://www.cecolom.cat/; Marcel Mañé, e.p.d., http://marcel-mane.com; …).

Al Col·legi de Periodistes (sense periodistes de públic), Vós vau tenir la sort d’assistir a un acte en el que estàvem a la taula els impulsors de Directe-68 (En David Raventós), de LA GOTA CATALANA (jo mateix, Lluís Botinas), de l‘INH (En Jordi Bilbeny) i de Ràdio Catalunya Universal (En Xavier Segovia). I també van parlar En Ramon Vallés, que porta la productora “Udol de llop”, autora del documental “Cartes de l’oncle Àngel” sobre el flamenc tradicional català i la rumba històrica catalana, o “Esperit de llibertat”, sobre el General Moragues. I last but not least, també hi era En Ramon Carné, impulsor per tot el territori nacional del primer i original Cercle Català de Negocis (CCN), fet que li dóna una experiència i una ascendència importantíssima en la situació actual i que aporta a Directe-68.

I sí que hi havia UN periodista a cara descoberta al Col·legi de Periodistes: el presentador i moderador, En Jordi Gispert, qui precisament està escrivint el llibre “Traïció a la independència”, redactat a partir d’entrevistes amb En David Raventós i que sortirà per la propera Diada.

Per cert, i amb això acabo aquest punt: el proper 11 de setembre és una magnífica ocasió per trencar la censura i revertir la situació. Ajudeu Vós, i convideu a amics i a familiars a que ajudin, a repartir desenes de milers de flyers o volants amb aquesta informació que tant Us va impactar, així com les propostes optimistes que se’n deriven. Molts catalans ara emprenyats o confusos o desanimats o emmalaltits o processistes-de-bona-fe o lliristes Us estaran agraïts. I qui sap, potser també algun processista-professional, algun ¿cap-on-bufa-el-vent? i, potser, fins i tot algun botifler.

 

La informació que vàreu donar de la mentida orquestrada pels nostres polítics conjuntament amb l’estat espanyol contra el Poble Català, em va semblar surrealista.

No sé quin significat té aquí “surrealista”. Suposo que, dit de manera més clara i directa, voleu dir que “la informació que vàreu donar és falsa o, com a mínim, inexacta”. Doncs bé: Us agrairia molt que m’indiqueu o que em preciseu quins errors, inexactituds, tergiversacions, etc., heu trobat en el que jo vaig dir… i també en el que van dir els companys de taula, que estic segur estaran interessats en conèixer-les i que em comprometo a fer-les-hi arribar. A mi m’ha interessat sempre la veritat, encara que sovint pugui no agradar-me. I com vaig dir, el meu lema actual, fruit de gairebé 70 anys de successives militàncies, és VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA. Qualsevol “cosa” que jo hagi dit i que estigui en conflicte amb aquesta quaterna, la corregiré de seguida i el millor que pugui. Una altra “cosa” totalment diferent és que les veritats que jo i els altres de la taula vam dir resultin molt difícils d’assimilar per persones que encara tenen confiança en els encara actuals dirigents de l’encara majoria del Poble Català…

 

D’acord que han fet les coses malament, però d’aquí a que estan mentint a tothom: Poble Català, Brussel·les, Estrasburg, ONU, països que ens ajuden, és fa molt difícil d’entendre.

D’entrada, molt Us agrairé que em digueu quins són els “països que ens ajuden” atès que jo no en sé veure’n cap. I la veritat és que m’alleujaria bastant saber que hi ha ni que sigui un únic país, per petit que sigui, que de veritat està ajudant al Poble Català a recuperar la nostra independència/llibertat. I si Vós hi teniu algun contacte, podríem organitzar una visita conjunta a veure si aconseguim suport material, mediàtic, jurídic, diplomàtic, etc., que bona falta ens fa a mi, als que estàvem a la taula … i a tot el Poble Català!

Sobre el Vostre “(…) han fet les coses malament (…)”, em sembla que actualment no queda cap català que consideri que els encara “nostres” dirigents “han fet les coses bé” ja que fa vuit anys que ens diuen que ens porten a la independència i … el més calent, a l’aigüera! Que han mentit al Poble Català, ho han reconegut ells mateixos abans i també durant el “juicio al proceso”. De fet, han anat reconeixent que no van entendre la situació (o sigui que són ignorants, i per tant… ¡al carrer!), que no van saber actuar (o sigui que són incompetents, i per tant… ¡al carrer!), que no es van atrevir (o sigui que són covards, i per tant… ¡al carrer!), … I per què han reconegut que són ignorants, incompetents i covards? Senzillament per tapar la veritat: que TOTS ELS DIRIGENTS PROCESSISTES SÓN TRAÏDORS AL POBLE CATALÀ. I per tant… ¡al carrer!… ¡¡¡i, a més, a judici, però a judici català!!!

No, no estic d’acord amb Vós en que “(…) estan mentint a tothom: Poble Català, Brussel·les, Estrasburg, ONU”, i Us ho explico separant “Poble Català ” de “Brussel·les, Estrasburg, ONU”. Al “Poble Català ” per què, com ja he explicat, “no ens han mentit” sinó que han fet quelcom molt més greu: ENS HAN TRAÏT repetides vegades, i ENS SEGUEIXEN TRAINT. I quan la traïció és sobre quelcom tan important com recuperar la nostra independència/llibertat com a Poble Català arrabassada el 1714, es tracta d’ALTA TRAÏCIÓ. I, pel contrari, a “Brussel·les, Estrasburg, ONU” no els han mentit senzillament perquè els dirigents d’aquestes institucions, i també tots els dirigents importants de qualsevol tipus d’entitat d’arreu del món, sabien molt bé que NO hi hauria independència de Catalunya perquè els dirigents catalans ho impedirien, és a dir, perquè els “nostres” ens trairien. Per això, per exemple, va continuar havent-hi el mateix ritme d’inversió estrangera a Catalunya.

I els primers que sabien perfectament que els dirigents catalans ens trairien NO declarant la independència van ser els capitostos de Madrid (que, lògicament, tranquil·litzaven als seus col·legues capitostos d’arreu del món). I per què es pot afirmar rotundament que els capitostos de Madrid estaven segurs que els seus col·laboradors i subordinats, els subcapitostos de Barcelona, trairien al Poble Català? Perquè sempre van amenaçar només amb aplicar “el artículo 155 de la Constitución Española”, quan si haguessin temut que realment s’anava a proclamar la independència de Catalunya, l’article a aplicar-nos és el 116, que declara “los estados de alarma, excepción y sitio”. Una conseqüència cabdal a observar és que “la aplicación del articulo 116” implicaria, entre d’altres actuacions, la intervenció i control del mitjans de comunicació catalans, actualment en mans processistes. Imagineu-Vós per un moment que Madrid tanca TV3, (aparentment) tan sovint amenaçada per PP, C’s, Vox, PSOE-PSC, etc., per tal que, per psicologia inversa, la majoria de catalans la defensin aferrissadament i confiïn encara més en tot el que diu. Però si TV3 fos tancada, aleshores qui enganyaria al Poble Català? A quin dels altres canals de televisió faria cas el Poble Català? Dit de manera més clara: quina de les altres televisions enganyaria als catalans, sobre tot als catalans independentistes? Només TV3 pot enganyar al Poble Català adoctrinant-lo en el procés i fent passar els traïdors per herois. I així ho fa, i ho fa a fons. Això explica que poc després de començar-se a aplicar el 155, la-TV3-sotmesa-al-155 comencés a emetre a mitjanit FAQs, el llarguíssim programa estrella del procés, i des d’aleshores el principal rentador de cervell del Poble Català.

 

(((Continuarà)))

Barcelona, 15 d’agost del 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

“Recuperar el passat per guanyar el futur”

“Recuperar el passat

per guanyar el futur”

Amb aquest nom i dins de la 6a Universitat Nova Història, es va celebrar a Montblanc el dilluns 5 d‘agost una taula rodona a la que van parlar (per aquest ordre): David Raventós, Directe-68; Isidre Pastor, arqueòleg i historiador de l’art; Núria Breu, Fundació ‘Randa-Lluís M. Xirinacs’, i Josep Andreu, Batlle de Montblanc. Va presentar i moderar En Jordi Bilbeny, impulsor del INH, organitzador de dita Universitat.

Aquest és l’enllaç a la gravació de tota la sessió feta per un militant de Directe-68: https://youtu.be/AHPM-bz9eXw  (1:48:28)

Encara que el so és deficient (però també hi haurà la gravació dels organitzadors), paga la pena fer l’esforç d’escoltar-lo perquè:

— és la primera vegada que hi ha una certa confrontació pública i gravada entre en David Raventós, president de Directe-68, i un representant d’un cert nivell del procés. En efecte, l‘alcalde de Montblanc és d’ERC i actualment vocal de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència). Però era vicepresident de l’AMI quan el juliol del 2015 En Puigdemont va ser-ne catapultat president, i va passar a ser president de l‘AMI quan el 10 de gener del 2016 Puigdemont va ser re-catapultat per Mas -i amb la intercessió del “miraculós” empat a 1.515 de l’Assemblea de les CUP- a President de la Generalitat. I l’AMI agrupa 786 municipis dels 948 que té Catalunya, i 52 consells comarcals, diputacions i altres ens locals;

— tenint present el títol de la taula rodona, “Recuperar el passat per guanyar el futur”, és interessant veure com En David s’esforça en situar la seva intervenció respectant aquest títol mentre l’alcalde fa una exhibició de la seva importància explicant que acaba de tornar d’una visita de relacions exteriors als independentistes corsos, i fatxendejant que hi havia anat junt amb (justament!) N’Elisenda Paluzie “i amb la germana d’En Puigdemont” (per cert, sense explicar quin és el càrrec aquest de “germana d’En Puigdemont” que faculta per ser membre d’una representació catalana -ni que sigui del processisme- en una visita internacional);

— va haver-hi diverses intervencions punyents i interessants des del públic. Jo mateix hi intervinc del 1:27:09 fins al 1:31:45 (4m. 36s) argumentant que la tant demanada “Unitat estratègica” ja s’està aplicant escrupolosament i implacable des del 2010, només que és una -per ara “inquebrantable”- “Unitat estratègica” CONTRA el Poble Català;

— és interessant observar com i quan aplaudeixen o no els membres de la taula;

— també és indicatiu observar la intensitat i duració dels aplaudiments del públic (una trentena de persones);

— …

I per completar aquests comentaris i per ampliar des de LA GOTA CATALANA el contingut del títol de la taula rodona, poso l’enllaç a la meva contribució titulada “Saber la nostra història permetria actuar idòniament avui” (11:22) que vaig fer al 17è Simposi organitzat per l’INH a Arenys de Munt els 17-18 de novembre del 2017: https://www.youtube.com/watch?v=9E8RSmzK1_g

Barcelona, 11 d’agost dels 2019

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

A Euskadi sobre Catalunya: “Ante la traición de los procesistas catalanes”

En una estada d’una setmana a la casa de salut Oskola a Euskadi -setmana de dieta fàcil que recomano a tothom qui vulgui perdre (en un fantàstic entorn “Tots els colors del verd” i amb tranquil·litat) dos o més quilos, i al mateix temps aprendre importants qüestions de salut-, va anar explicitant-se l’interès sobre la situació actual a Catalunya. Va ser així en gran part perquè vam anar observant que també allà hi ha un sentiment general, i en paral·lel un convenciment d’activistes veterans, que Otegui és traïdor i que les cúpules no només del PNB sinó de HB, de Sortu, de Bildu, … han actuat i actuen al servei de Madrid.

Això va cristal·litzar en que el vespre anterior a la tornada a Catalunya i davant d’una desena de bascos, primer jo (Lluís Botinas) i a continuació En David Raventós féssim sengles relativament breus explicacions complementàries seguides de preguntes i respostes. La gravació va ser feta amb un telèfon mòbil i no és tot el clara que convindria malgrat l’edició que n’ha fet Resistència Independentista Catalana.

Però gràcies a això tenim el primer document sonor en castellà (que dura 1:48:58) sobre:

¿Qué hacer ante la traición

de los líderes procesistas catalanes?

https://youtu.be/1Vr5EOVCieQ

que segur contribuirà a establir una ferma col·laboració per assolir la independència/llibertat de Catalunya, d’Euskadi … i de tots els pobles del món!

1-5 agost: 6a Universitat Nova Història

NOTA: Al final h ha un molt interessant article d’En Jordi Bilbeny

https://www.inh.cat/universitat

6a Universitat Nova Història

De l’1 al 5 d’agost del 2019

Montblanc (Conca de Barberà)

Convent de Sant Francesc, carrer Miquel Alfonso

QUÈ ES FA A LA UNH?
L’activitat de l’UNH consisteix en un curs sobre la falsificació i restauració de la Història de Catalunya, en un entorn històric privilegiat on, a més a més d’aprendre història i compartir idees, podrem passar-hi uns dies de descans i aprofitar per fer alguna visita cultural al centre històric de Montblanc.

Programa:

DIJOUS, 1

De 2/4 de 10 a 2/4 de 12 del matí Rebuda, inscripcions i acreditacions
2/4 de 12 migdia PRESENTACIÓ DE LA UNIVERSITAT
Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història
Josep Andreu, Batlle de Montblanc
Josep Sànchez, Batlle d’Arenys de Munt
Jaume Marvà, economista «L’Institut Nova Història i el canvi de paradigma»
2/4 d’1 El Poble que Canta: «Benvinguda», direcció d’En Jordi Llobet
A la 1 del migdia CONFERÈNCIA INAUGURAL:
Roger Mallola, Doctorand en Estudis Europeus: «Censura política i raó d’Estat»
A les dues: DINAR
2/4 de 4 Presentació del llibre d’En Pere Coll «Les identitats catalanes de Cervantes. Cervera o Servent», a càrrec de l’autor
2/4 de 5 Pep Mayolas: «Francisco de los Cobos y Molina, secretari d’estat de Carles I, o Francesc d’Alòs-Colom i Codina»
2/4 de 7 Xavi Llobet: «L’arquitectura catalana a Malta»
2/4 de 9: SOPAR
2/4 d’11 nit CINEMA A LA FRESCA. Projecció del documental: «L’estigma?», d’En Martí Sans. Una visió de la gènesi, mutacions i pervivència dels prejudicis antijueus a casa nostra. Amb debat posterior amb el director.

 DIVENDRES, 2

2/4 de 10 matí Manel Capdevila: «La construcció naval catalana a l’illa de Malta»
2/4 de 12 Francesc Jutglar: «Zoònims catalans arreu del món»
A la 1 Presentació del llibre d’En Pep Mayolas «Erasme i l’imperi català de Carles I», a càrrec de l’autor
A les 2 DINAR
2/4 de 4 LLEVANT DE TAULA:
«Homenatge a En Ramon Payàs, difusor de les «Homilies d’Organyà».
A càrrec d’En Josep Sort, historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals, Creu de Sant Jordi
2/4 de 5 Jordi Bilbeny: «Mitra i els orígens del cristianisme. La supervivència dels cultes a Catalunya»
2/4 de 7 TAST DE VINS de la Conca de Barberà al Celler Mas Foraster, de Montblanc (suplement de 5€)
2/4 de 9 SOPAR
2/4 d’11 de la nit CINEMA A LA FRESCA
Documental «Desmuntant Leonardo», d’En Marc Pujolar i En Dani de la Orden. Produït per Pilar Montoliu. Basat en els estudis d’En Jordi Bilbeny. Amb debat posterior amb En Jordi Bilbeny

 DISSABTE, 3

2/4 de 10 matí Joanjo Albinyana: «Semblances entre els Téllez d’Osuna i els Centelles d’Osona»
2/4 de 12 Víctor Cucurull: «Els Ariosto i els Aragó a la cort de Ferrara»
A la 1 Presentació de la novel·la de l’Imma Tubella «A cavall del vent», sobre la presència de la filla d’En Moctezuma a Catalunya, a càrrec de l’autora
A les 2 DINAR
2/4 de 4 LLEVANT DE TAULA:
Presentació de l’Organització per l’Alliberament de Catalunya (OAC), a càrrec d’En Jordi Fornas, fundador de l’OAC i president de l’Autoritat Nacional Catalana
A les 4 «De l’abjuració a l’execució. Una proposta per fer efectiva la DUI», a càrrec d’En Sebastià Sardiné, advocat i membre de «Juristes per la Independència»
2/4 de 5 Rafael Mompó: «Era Nicolau de Cusa de Sagunt? Revisió d’una vella polèmica»
2/4 de 7 Carme Jiménez Huertas: «Ve el català del llatí?»
2/4 de 9 SOPAR
2/4 d’11 de la nit CINEMA A LA FRESCA:
Projecció del documental «Mossos d’Esquadra.cat», de l’Ignasi P. Ferré. Una història de la Policia Catalana, des del 1640. Amb debat posterior amb el director

DIUMENGE, 4

De 8 a 11 del matí Sortida naturalista per l’entorn de Montblanc amb En Pere Alzina, biòleg i guia de natura
A 2/4 de 12 Lluís Maria Mandado: «Orland i el traspàs a Castella de la història catalana»
A la 1 Presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya», a càrrec del mateix autor
A les dues DINAR
2/4 de 4 LLEVANT DE TAULA:
Amb En Bartomeu Mestre “Balutxo”, escriptor: «Un procés sense Mallorca?»
2/4 de 5 Monterrat Montesinos: «La Conquesta catalana de Granada i el Gran Capità»
2/4 de 7 Rafel Vallbona: «Eines per convertir la història en novel·la: de la documentació al capítol»
2/4 de 9 SOPAR
2/4 d’11 de la nit CONCERT:
Relk: «Camins de llum».
Homenatge als presos polítics i als lluitadors per la llibertat de Catalunya

DILLUNS, 5

A les 10 Montserrat Camps: «La llengua catalana i el Lazarillo de Tormes»
A les 12 Taula rodona: «Recuperar el passat per guanyar el futur»
– Josep Andreu, Batlle de Montblanc
– David Raventós, Directe68
– Isidre Pastor, arqueòleg i historiador de l’art
– Núria Breu, Fundació ‘Randa-Lluís M. Xirinacs’
Presenta i modera: Montserrat Torres, expresidenta d’Òmnium Cultural de Lleida
A les dues DINAR
2/4 de 5 CONFERÈNCIA DE CLAUSURA
Francesc Forn, historiador: «Arrelar-se a la terra, arrelar-se a la història»
INSCRIPCIONS
Per poder assistir al curs, és imprescindible inscriure’s prèviament a través del formulari de prematrícula.
BEQUES
Requisits accés a les beques per assistir a la 6a. Universitat Nova Història, a Montblanc, de l’1 al 5 d’agost del 2019

  • Edat d’entre 15 i 25 anys
  • Estudiant de cursos de Ciències Socials, Història, Art, Humanitats, Antropologia i Geografia
  • Inicialment preferència residents a Montblanc i comarca Conca de Barberà
  • Adreceu-nos un currículum i dates possibles d’assistència
  • La beca inclou assistència lliure a totes les ponències, debats i taules rodones, cinema, música, àpats, i, pernoctació per als residents de fora de Montblanc

Si esteu interessats a sol·licitar una beca contacteu amb info@inh.cat

ESTADA I ÀPATS
A través del formulari de prematrícula es poden reservar els dinars i sopars que es faran en un menjador comunitari, però l’allotjament no està inclòs en el preu de la matrícula. Oferim un llistat d’allotjaments disponibles.
MÉS INFORMACIÓ
Si voleu demanar més informació, us podeu dirigir a:
L’adreça de correu universitat@inh.cat

https://www.inh.cat/articles/Universitat-Nova-Historia;-un-espai-a-favor-dels-pensament-i-de-la-voluntat-de-no-genuflectir-se-ni-davant-del-dogma-ni-de-l-arrogancia

 

L’Ù D’AGOST COMENÇA LA 6a UNIVERSITAT NOVA HISTÒRIA A MONTBLANC, UN ESPAI A FAVOR DEL PENSAMENT I DE LA RECERCA PER RECUPERAR UN PASSAT ESBORRAT PER LA CENSURA D’ESTAT

Ja sé que no fa polític dir-ho. Ja sé que els acadèmics no volen ni tan sols que ho pronunciem. Ja sé, que fins i tot, potser, no fa elegant. Però a la cruïlla històrica que ens trobem, on la mentida i la tergiversació dels fets s’han convertit en un projecte superior de civilització en la sagrada unitat d’Espanya, no puc callar de cap manera. I vull dir amb tota la força possible i tot el rigor que més de trenta anys d’estudis avalen, que la nostra història és un frau. Que els cops de porra de la policia espanyola clavats als ciutadans de carrer amb tot l’odi del món, només pel fet d’expressar pacíficament en una urna el seu parer sobre el futur polític de Catalunya no són extrets de la dictadura d’En Pinochet. Que els més de mil ferits provocats per la seva violència irracional no són cap muntatge de l’independentisme. Que el tancament de diaris en euskera per part del govern espanyol no tenien per finalitat l’amor a la llengua basca. Que el timbaler del Bruc no és un vailet de carn i óssos sinó un personatge extret de la mitologia catalana. Que els francesos no van venir de vacances a Espanya sinó que la invasió formava part d’una estratègia política catalana per recuperar quelcom del vell estat autònom que els borbons va anorrear. Que l’11 de setembre no va ser una derrota de l’independentisme, sinó d’un corrent espanyol que tan sols volia un rei diferent per a Espanya. Que els segadors no van envair Barcelona per unes males collites de blat. Que En Colom no era genovès i que Amèrica no va ser reservada en exclusiva a Castella. Que l’independentisme i el federalisme de totes les nacions americanes que es van alliberar d’Espanya no els provenia de Castella. Que el genocidi amerindi no és un fet tan sols castellà. Que les conquestes de València, Mallorca, Sardenya i Nàpols no van ser fetes per poetes dolents que llegien poemes terribles a l’enemic perquè fugissin espaventats. Que Catalunya no va ser fundada al segle IX. Que la llengua catalana no va néixer amb les Homilies d’Organyà, ni la nostra Nació no s’acaba a les Alberes. Ni Castella no va crear cap imperi espanyol amb navegants extremenys i castellans. Ni Aragó va governar mai la Nació Catalana.

Cal dir-ho ben clar i ben fort: la Història, tal com la sabem avui i s’ensenya a les Universitats, és un constructe polític fet a dues mans: la de l’Estat i la de l’Església Catòlica, que sovint eren la mateixa i que encara ambdues eren governades per una única Inquisició. La Història és un pacte d’Estat. És una raó d’Estat. Els seus esbirros es diuen censors. En tenim les lleis, en tenim els rastres i els resultats: totalment devastadors. Tant, que, des de la Universitat es continua mirant cap a un altre costat per no afrontar-ho, fent veure que no hi ha censura, ni que no hi ha sigut mai. Negant la implicació de la Inquisició en la reescripturació de tota mena de llibres, inclosos els d’història. I el que és més fort encara: insultant i difamant, foragitant i obliterant els qui ho intentem explicar amb tota mena de proves i documents. Amb la qual cosa, sense voler-ho —o potser no—, han esdevingut l’autèntic corró mental i polític dels Inquisidors multiseculars, creant i difonent una història inventada amb la finalitat de destruir el nostre poble i la nostra consciència d’éssers lliures.

Però, com us deia. Nosaltres no callarem. Nosaltres continuarem investigant perquè la recerca del nostre passat continua mostrant-nos el mirall de nosaltres mateixos de la forma més transparent possible, encara que el que veiem no ens agradi o ens enlluerni del tot. Perquè la nostra lluita no és ni el desengany ni la vanitat, ni el dogma ni l’il·lusionisme cofoi, sinó tan sols la comprensió dels fets. Per això investiguem, per això fem recerca. Amb la tenacitat insubornable de voler saber. De voler inquirir. De voler donar sentit a tants segles d’ofuscació i genocidi. De voler recuperar un passat que la Inquisició i la censura d’Estat ens ha furtat. Lamentablement també massa sovint amb la col·laboració dels acadèmics, dels polítics i dels intel·lectuals catalans, que o bé callen per no sé quina mena de prudència suïcida o bé col·laboren directament amb l’Estat volent-nos muts, genuflectits, cecs i vençuts.

A la nostra universitat –a la Universitat de Montblanc– no hi ha censura, sinó estudi infinit. La Inquisició hi ha esdevingut perquisició. I totes les amenaces de silenci s’han convertit en ponències, debat, arguments, proves, llibres, documents, gravats, crítica i raons.

És molt fàcil i senzill: pots continuar creient i repetint la història que ens han inoculat com una raó d’Estat a fi de desarmar-nos, desmobilitzar-nos i despersonalitzar-nos o pots fer un pas endavant i venir a Montblanc. Jo ja he triat: seré a Montblanc. Al costat de la llum i al costat del coneixement. Al costat del rigor i al costat dels valents que la fan possible per l’honor de servir sota els peus de tots.

Jordi Bilbeny

31 de juliol del 2019