Llibertat d’expressió, dret a la informació i llibertat de Catalunya

NOTA PRÈVIA:

Aquesta és la redacció aproximada i polida de la intervenció que vaig fer a l’acte

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

I DRET A LA INFORMACIÓ

celebrat a les 19h. del dijous 18 de juliol del 2019

al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona, Rambla de Catalunya n. 10.

Aprofito per posar-hi alguns enllaços

 

Llibertat d’expressió,

dret a la informació

i llibertat de Catalunya

 

Gràcies al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona per acollir-nos, a En David Raventós per haver pres la iniciativa de celebrar aquest acte, als companys de taula per compartir-lo i a tots vosaltres per estar aquí.

Bé, a aquesta hora i amb la llum que encara hi ha a fora, us saludo dient-vos “Bon dia tot el dia”. Si ja fos fosc us diria “Bon vespre”, i només a l’hora d’anar a allitar-se, “Bona nit”. I si fos de matí i fins començaments de la tarda, saludaria amb un “Bon dia”. Aquesta manera catalana de saludar, que he anat aprenent els darrers mesos, és un petit però clar exemple del Punt de Vista Català que després mencionaré, i que cal recuperar.

I ja que tractem de drets, també vull utilitzar una cita que m’ajuda molt a anar elaborant el Punt de Vista Català: “Els drets de l’home no poden sobreposar-se als drets de l‘home català” (Mossèn Josep Armengou, 1910-1976). I concreto jo: “Encara menys els drets de l’ ’hombre castellano-estadoespañol’ no poden sobreposar-se als drets de l‘home català”.

Després de sis dècades de militància conscient (que van incloure al·legalitat, il·legalitat, clandestinitat i exili autèntic) a continuació d’una dècada de militància esportiva inconscient, el lema que presideix actualment la meva activitat és la quaterna VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT (identitat personal, identitat familiar, identitat de qualsevol entitat i identitat de qualsevol poble… i, en particular, identitat del Poble Català). És el millor lema que conec fins ara, i considero que si aquesta quaterna passés a presidir l’activitat de tothom, i sobre tot dels que manen, el món milloraria espectacularment en molt poques setmanes.

I el que avui ens reuneix aquí, la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ de cadascú i el DRET A LA INFORMACIÓ de tothom, és probablement condició necessària i suficient per a que es pugui realitzar una transformació radical del món com la que he mencionat.

Però la transformació radical a bé del món passa per la transformació radical dels pobles, i en particular del pobles sotmesos però que encara estem dempeus, com el Poble Català. I la transformació radical del Poble Català comença per recuperar la llibertat que ens va ser arrabassada fa 304 anys. I que el Poble Català tornem a ser lliure passa per la transformació radical d’uns milers de catalans (catalans bé de família, com és el meu cas, i catalans bé per elecció voluntària, com és el cas de molts dels nouvinguts de fa molts o pocs anys) fins aconseguir una massa crítica de catalans. I confio que tots els que ara estem en aquest Saló d’Actes formem part d’aquesta massa crítica, necessària i suficient pel canvi global a favor de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT.

Al llarg de les meves diverses activitats que m’han portat a formular aquesta quaterna, he patit gairebé constantment la manca tant de la llibertat d’expressió meva com la vulneració del dret a la informació de la població. Qui posi el meu nom i cognom en un cercador trobarà informació (i també atacs i defenses) sobre els diferents camps en els que he actuat, i que no mencionaré perquè aquí només vull parlar del camp al que estic dedicant la meva vida els darrers set anys: recuperar la llibertat de Catalunya després de 304 anys d’ocupació. I hi actuo en nom de la meva germana, dels meus pares, dels meus avis i de 12 generacions de catalans que ara sé que vam néixer presos i que vam morir presos. I també entenc que tots nosaltres hem nascut presos i que ara tenim la millor oportunitat per recuperar la llibertat i per poder, com vam fer abans més de 30 generacions de catalans, viure lliures fins a morir lliures.

I és en aquesta activitat que vaig conèixer En David Raventós… i també els demès membres d’aquesta taula.

Me’n alegro de ser ara al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona. No sóc periodista, encara que he escrit bastants articles i a vegades em mencionen com si fos periodista. No sóc periodista però per una sèrie de “casualitats”, vaig tenir a Ràdio La Mina un programa gairebé setmanal titulat “LA GOTA CATALANA PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA” des del 24 de setembre del 2015 fins el 28 de juliol del 2016. En total, 34 programes d’uns 25 minuts de mitjana que es troben al meu blog http://www.lagotacatalana.cat

Encara no he aconseguit esbrinar com, però em va arribar que el 3 de maig del 2016 En David Raventós havia començat la seva Vaga de Gam Indefinida per la Independència. Immediatament me’n vaig fer ressò, i des del programa del 12 de maig (només nou dies després de començar-la) fins el del 21 de juliol (3 dies després de rebre l’alta), durant 11 setmanes vaig dedicar bastants minuts a fer el seguiment de la Vaga de Fam d’En David Raventós, donant a conèixer les informacions que poc després em va començar a fer arribar l’ara amic En Gerard Aymí.

Estic orgullós d’haver formulat aviat que la Vaga de Fam del 2016 d’En David Raventós era i és l’acte polític/social/vital més important ocorregut a Catalunya… a part, és clar, de les grans mobilitzacions any rere any del Poble Català a partir del 2009. I també estic orgullós d’haver estat aquell periodista-ocasional que va deixar l’única prova enregistrada de la importantíssima Vaga de Fam d’En David Raventós.

I quina és la raó d’aquesta importància? Que aquella Vaga de Fam Indefinida per la Independència fos censurada, truncada i reprimida va fer, i segueix fent, evident l’existència d’una dictadura democràtico-estadoespañola-catalano-autonomista-reciclada-en-processista que pateix el Poble Català des de la traïció dels líders catalans els anys 70, com tenim la immensa sort que un geni com Lluís Maria Xirinacs dediqués cinc anys de la seva vida a descriure-la amb tot luxe de detalls als tres volums del seu llibre La_traïció dels_líders.

Parlant clar i català, TOTS els dirigent polítics i mediàtics (i altres), inclosos els quatre falsos “huelguistas de hambre por la dependència a la Audiencia Nacional” JORDI SÁNCHEZ, JORDI TURULL, JOSEP RULL I JOAQUIM FORN, van ser (com a mínim) còmplices, i alguns (a precisar) van ser els organitzadors, de la censura i de la repressió de la vaga de fam, i de la inducció al suïcidi i del intent de destrucció psíquica i física d’En David Raventós. En David és l’únic català viu que ha fet una vaga de fam indefinida per la independència de Catalunya, i va ser reprimida per Madrid/Castilla/Estado-Español però no directament sinó a través dels seus representants i agents catalans.

I cal recordar que el 5 de maig del 1977, Xirinacs va començar una vaga de fam contra Madrid però anant contra Barcelona que marca un canvi de perspectiva d’abast crucial i actual, i que Xirinacs explica així:

“Aquella mateixa nit (…) vaig emprendre una (…) vaga de fam. La primera acció meva en què els adversaris eren els meus antics companys de lluita antifranquista. No seria la darrera. A partir d’ara, l’enemic «nacional i de classe» era més a prop. Aquest dia marcava un canvi fonamental de la lluita. La mort en la nostra societat no només amenaçava des de fora. També ascendia feréstega des de dintre.” (Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders, volum II, Una pedregada seca (juliol 1976 – juny 1977), pàg. 244-245)

 

A la Catalunya aviat de nou lliure tindrem LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DRET A LA INFORMACIÓ en tots i cadascun dels àmbits de la vida d’un poble lliure, del Poble Català, el poble que vam ser el poble més lliure durant set segles, que portem sotmesos els darrers tres segles, i que ara tornarem a ser el poble més lliure, aquest cop al servei de la llibertat de tots els pobles del món.

Però per assolit la independència i recobrar la llibertat, hem de recuperar el Punt de Vista Català ja que cinc segles de genocidi (que inclouen els darrers tres segles d’ocupació) ens han imposat el “Punto de Vista Castellano”. Per exemple, és aplicar el “Punto de Vista Castellano” que els catalans posem a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Aquesta orientació anti-catalana ens l’han imposat TOTS els “nostres” actuals dirigents empenyent-nos a votar i pixant-se després en els resultats, i Madrid utilitzant la psicologia inversa quan afirma rotundament “Catalanes, ¡no podéis votar!” i “Cataluña nunca ejercerá el Derecho de Autodeterminación”. Cal comprendre que en realitat “el referèndum pactat i vinculant obtingut per mediació internacional, com a Escòcia” és la trampa definitiva contra la voluntat d’independència/llibertat del Poble Català. Però els mateixos que proposen “un referèndum com Escòcia”, TOTS silencien que el referèndum a Escòcia el 2014 és va perdre per tupinada.

Els catalans hem d’entendre que des del 1714 no hi ha res català sinó “castellano-estadoespañol en territorio catalán”. No hi ha ni Poble Català atès que un poble que no és lliure, no és poble. Som “Poble Català sotmès”. I des del 2009 un altre cop ens hem alçat per tornar a ser lliures.

En quan es posa l’adjectiu corresponent “català” o “castellà” (i encara millor “català-ocupat” i “castellà-ocupant”), desapareix la visió de la situació que actualment comparteixen Madrid i Barcelona. Per exemple, ara només hi ha “derecho castellano-estadoespañol aplicado en territorio catalán”. Però el dret català res no tenia, i res no tornarà a tenir, a veure amb el “derecho castellano”. Així, ara tant Madrid com Barcelona afirmen que “las lleis són per complir-les”, oi? Confio que aviat siguem capaços de respondre: “En Derecho Castellano”, sí, però en Dret Català, no: en Dret Català les lleis són per ajudar a fer justícia, i el català que considerava que una llei no ajuda a fer justícia, no havia de complir-la i podia exigir l’estudi acurat del seu cas concret. I així tornarà a ser.

I en la mesura que més s’adopta el Punt de Vista Català, més es veu la importància de la Vaga de Fam d’En David Raventós per recuperar la independència/llibertat de Catalunya, i la traïció de TOTS els dirigents processistes.

Però per a que aquests continguts circulin ha d’haver-hi tant LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ com DRET A LA INFORMACIÓ. I per aconseguir-les, hem de trencar la censura

Un exemple actualíssim: les cortines de fum sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017. En cap moment va haver-hi ni hi cap espai on poder posar en el centre que VOLEM SABER LA VERITAT, començant per aclarir perquè els joves suposats autors van ser assassinats, impedint així que poguessin ser interrogats. Per a mi tot això és teatre 1) per fer creure que la versió oficial dels joves i de l’imam de Ripoll és certa, i 2) per atiar les falses disputes entre “Espanya” i “Catalunya”, que en realitat són distraccions-enganys a fi d’evitar que els catalans (i també els no-catalans) ens adonem que els subdirigents d’aquí són traïdors al Poble Català que treballen pels dirigents d’allà, i que són TOTS els dirigents d’aquí qui han impedit diverses vegades la independència/llibertat del Poble Català.

Efectivament,

—ho van impedir el 9-N del 2014, amb la pregunta doble amb resposta triple d’En Mas, que transformava el que havia de ser “el Referèndum d’Independència” en una consulta popular. En Mas pren la iniciativa en la traïció i Junqueras, Forcadell, les CUP i tota la resta de traïdors es posen disciplinadament a darrere. En David Raventós va ser l’únic independentista en rebutjar-la públicament perquè, com va deixar gravat el 2 de febrer del 2014 en un vídeo de 43 minuts i tres dies després en una versió reduïda de 10 minuts, aquella pregunta era “La pregunta trampa que mata la independència. Va ser la repressió desencadenada per aquella clarividència i valentia d’En David Raventós el que va portar-lo 27 mesos després a fer la Vaga de Fam Indefinida per la Independència. La seva censura i repressió està a l’arrel de l’acte que avui ens reuneix aquí perquè és un clar i gravíssim exemple de la manca de LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i de la necessitat del DRET A LA INFORMACIÓ.

—ho van impedir el 27-S del 2015 quan, per primera vegada a la història mundial de les nits electorals, surt el traïdor En Baños a dir que els guanyadors han perdut, i Mas, Junqueras, Forcadell, les CUP i tota la resta de traïdors es posen disciplinadament a darrere.

—ho van impedir el 27-O del 2017, i l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O demostra que els representants de TOTS els partits parlamentaris, des del PP fins a les CUP passant per C’s, PSC, Comuns i JuntsxSí, van acordar de manera perfectament unitària que TOTS els 135 parlamentaris enganyarien al Poble Català (i als Pobles No-Catalans) escenificant, TOTS d’acord, que proclamaven una nova República Catalana independent quan en realitat TOTS eren perfectament conscients que NO ho farien. Forcadell va llegir “Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món (bla, bla, bla); la República Catalana (bla, bla, bla)” i va posar a votació UN ALTRE DOCUMENT: una “Resolució” que condemnava l’aplicació de l’article 155, que instava a aplicar les Lleis de Transitorietat, i que iniciava un Procés Constituent! La comèdia va incloure que abans de la votació s’aixequessin els diputats de PP, C’s i PSC i marxessin escandalosament de l’hemicicle, actuació teatral que, per psicologia inversa, reforçava l’engany fent creure que realment es votaria el que s’havia anunciat al Poble Català: la independència de Catalunya. A més, els 72 diputats escollits en llistes independentistes acorden demanar vot secret. Però, ¿quin independentista català que tingués l’honor de participar en la Sessió Plenària del Parlament de Catalunya que va a fer la Declaració d’Independència de Catalunya, demanaria vot secret? I també decideixen que dos dels 72 s’abstindran, raó per la que va haver-hi 70 SÍ i 2 abstencions. Però van haver de decidir exactament qui: “Tu i tu us abstindreu”, o bé “Tu i jo ens abstindrem”, ja que, si no, hi havia el risc que se n’abstinguessin una dotzena o dues, i fos un gran escàndol. I per què TOTS decideixen conscientment i unitària actuar així? Doncs perquè TOTS saben que estan a punt de trair al Poble Català ja que no van a declarar cap independència, i TOTS es preparen per a que quan els cridi “el Tribunal Supremo” o “la Audiencia Nacional” del “Estado del cual se han independizado”, ompliran la maleta, faran petonets als nens, deixaran gravats missatges “Poble de Catalunya: feu República!”, agafaran l’AVE i s’anirien a entregar voluntàriament. Presos polítics? No! Un pres polítics no s’entrega. A un pres polític el detenen a casa o a la feina o fugint, però no va a entregar-se voluntàriament. I quan un pres polític és jutjat, fa una defensa política i no diu “No hem fet res, no hem fet res, no hem fet res!”.

—i ho impedeixen cada dia des del 21-D del 2017 fins avui mateix, ja que tenen majoria absoluta de 70 escons al Parlament de Catalunya, que és l’únic lloc on es pot proclamar la independència de Cat. Ens han empès a escollir quin traïdor enviem a Madrid, quin traïdor enviem a Brussel·les i quin traïdor enviem als Ajuntaments. Però la independència de Catalunya no es pot proclamar a Madrid ni a Brussel·les ni als Ajuntaments. Només es pot proclamar al Parlament de Catalunya, on tenen majoria de 70 escons sobre 68 i no la proclamen. Per què? Perquè MAI ha sigut la intenció dels dirigents processistes declarar la independència de Catalunya, sinó impedir-la. I és el que han fet, fan i continuaran fent. I ens avisen: “Ho tornarem a fer!”. Però NO, NO us permetérem que torneu a trair-nos.

Vull posar un exemple i amb això acabo: a la Plaça Lesseps hi ha una parada de metro. Vaig cap a l’ascensor i davant meu hi ha una senyora. Entra, entro i es tanquen les portes. Quan la dona es gira, veig que és de la meva edat i que porta el llaç groc. Trec de la butxaca tres fulls doblegats que hi porto i li dic: “Ja que veig que porteu (((content, als meus 74 anys estic aprenent a parlar de Vós atès que el ‘Vostè’ és una castellanada))) el llaç groc, espero Us interessin aquests fulls”. Em pregunta: “De què es tracta?”. Contesto: “He escrit un llibret sobre com érem els catalans d’abans de 1714, i que el que ara volem és tornar a ser lliures”. Exclama: “Sí, pobres, tancats a la presó!”. Dic: “No, no. Jo parlo del poble català. Aquests dirigents són traïdors i a la presó estan protegits perquè si estiguessin al carrer, els hi trencaríem la cara”. Baixa la veu (((imagineu la por de segles que ens han fotut a dins!))), em mira als ulls i em diu: “Té raó, té raó: són traïdors!”. Arribem a dalt, es gira i em diu: “M’ho llegiré, eh!, m’ho llegiré!”.

Tot el que necessitem son 8 segons -millor 8 minuts!- per arribar al Poble Català. I això exigeix trencar la censura. I quin millor lloc que aquest per demanar als periodistes no corruptes que s’atreveixin a superar les pressions en el seu lloc de treball, i a que s’atreveixin ells a exercir la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ i a facilitar als demès que puguem exercir la LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, i que tot el Poble pugui exercir el DRET A LA INFORMACIÓ.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!