Elements centrals per a ressituar-nos

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – IX

PUNT DE VISTA CATALÀ – LVI

 

Emprenyat? Confús? Desanimat? Deprimit? Encara processista?

 Elements centrals

per a ressituar-nos

 

El 19 d’abril m’adreçava als catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) que estan emprenyats o confusos o desanimats o deprimits o encara processistes però que no veuen clar cap a on van els actuals líders (((((la resta de “ciudadanos estadoespañoles residiendo en territorio catalán” no són catalans sinó Tropes Civils d’Ocupació de Catalunya, en molts casos de manera no-conscient))))), els hi formulava la pregunta Tens necessitat de ressituar-te? i els hi oferia una resposta:

—resumint el QUÈ, el contingut, que estic elaborant amb LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714). S’hi troba una cinquantena d’enllaços a texts del meu blog www.lagotacatalana.cat

—i explicant breument el COM, el camí pràctic per a conquerir en poc temps la independència, camí que està construint l’amic David Raventós amb els seus a data d’avui 103 programes d’una hora a l’escocesa Radio Hadrian (programes que es troben a https://www.youtube.com/results?search_query=radio+hadrian) i amb l’organització que ha constituït fa ja 16 mesos: “Directe-68, el partit polític sense polítics que farà la independència”. Aquest COM és censurat sistemàticament per TOTS (grans i petits) els mitjans de comunicació processistes (i també els anti-processistes) però que ha començat a trencar la censura des de la base fent 18 presentacions públiques (a 16 diferents ciutats de Catalunya i a dos barris de Barcelona) que es troben gravades a https://www.youtube.com/playlist?list=PLVy562hvKDpmTTic9tuXk3jltoFyr2gpR i a les que tinc l’honor de ser convidat a fer una aportació d’una dotzena de minuts.

 

Prèviament, i per anar ressituant-me jo mateix (que és el que porto set anys fent), el 29 de març del 2018 vaig escriure Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?, i quatre mesos més tard Com avaluar els dirigents independentistes?

 

Ara vull formular alguns elements centrals que considero imprescindibles per ressituar-te/-nos i per passar a actuar a favor d’assolir la independència/llibertat del Poble Català ara, molt aviat (impedint que es podreixi la situació, que és el que conscientment estan fent amb completa unitat TOTS els actuals dirigents processistes: trair-nos per tal de portar-nos a la desfeta, si cal mitjançant referèndum perdut).

I per passar a actuar a favor d’assolir la independència/llibertat del Poble Català ara, molt aviat, és imprescindible recuperar el Punt de Vista Català ja que actualment estem actuant des del “Punto de Vista Castellano”. Efectivament, “el Punto de Vista Castellano” és el que ens han imposat

—els castellans/estadoespañoles, que ens tenen ocupats des de fa tres segles i que compleixen la seva obligació de seguir mantenint-nos envaïts/ocupats/sotmesos/espoliats fins a assimilar-nos completament, és a dir, fins a culminar el nostre genocidi,

—i els “nostres” dirigents “independentistes” (en realitat, processistes-anti-independència) renunciant a tots els nostres Drets Històrics, imposant-nos varies vegades la traïció de fer-nos votar per a continuació pixar-se en els resultats i tornar-nos a fer votar per, de nou, tornar a pixar-se en els resultats. I ara tornen a voler imposar-nos la trampa democràtica definitiva per impedir la independència/llibertat de Catalunya: anar a votar en “un referèndum d’autodeterminació obtingut per mediació internacional, que sigui pactat i vinculant com el d’Escòcia” …. mentre TOTS els que proposen aquest parany callen que a Escòcia el 2014 els hi van fer perdre el referèndum mitjançant una escandalosa tupinada!

 

Vet aquí ara explicitats alguns elements centrals per a recuperar el Punt de Vista Català i ressituar-te/-nos:

—la nostra terra catalana està ocupada des de l’11 de setembre del 1714, que marca un abans i un després. Des d’aleshores els catalans som presoners de Madrid/Castilla/Estado-Español a casa nostra. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—a partir de 1714, 12 generacions de catalans han nascut i mort presos, i tots nosaltres també hem nascut presos. Però ara tenim l’oportunitat de recuperar la llibertat i així viure lliures fins a morir lliures. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—l’“Estado-Español” es comença a construir el 1714 destruint l’Estat Català. L’actual “Reino de España” és la versió de l’“Estado-Español” resultat de la traïció dels líders catalans els anys setanta. L’actual Generalitat de Catalunya és part integral i integrant de l’“Estado-Español”. L’actual Generalitat de Catalunya és l’ETT (Empresa de Treball Temporal) del Poble Català al servei de Madrid. Per poder complir aquest lamentable paper, prèviament l’actual Generalitat de Catalunya ha de ser la carcellera del Poble Català. I per realitzar aquesta terrible tasca, l’actual Generalitat de Catalunya ha de ser el principal agent desnacionalitzador del Poble Català. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—fa 304 anys que no hi ha res català, ni tan sols Poble Català, ja que un poble que no és lliure, no es poble; el que hi ha és Poble Català sotmès. I encara menys hi ha ni dret català, ni justícia catalana, ni escola catalana, ni universitat catalana, ni economia catalana, ni autogovern català, ni-res-de-res-català. TOT és la aplicació de “el derecho”, “la justícia”, “la escuela”, “la universidad”, “la economía”, “el gobierno”, etc., “castellano-estadoespañoles en territorio catalán”. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—l’“Estado-Español”, qualsevol sigui la forma que ha adoptat o que pugui adoptar (inclosa una hipotètica “Tercera República Española”), des de la seva fundació és una presó de nacions i genocida de pobles. I principalment del Poble Català, que ha estat el seu rival històric secular. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—l’obligació de l’“Estado-Español” és ocupar la nostra terra, mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos TOT (començant per la llibertat) fins a acabar amb nosaltres com a catalans per a convertir-nos en “ciudadanos estadoespañoles todos libres e iguales”, és a dir, fins a genocidar-nos. Tot dirigent català que calla això en realitat és anti-català i actua contra el Poble Català, i si ho fa conscientment: A) si s’oposa a la llibertat de Catalunya, és un botifler, i B) si és processista, és un traïdor.

—tot dirigent català processista que o bé es queixa de Madrid o bé alimenta il·lusions en que es pot negociar amb l’“Estado-Español” la nostra independència/llibertat, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que demana que el Poble Català exercim el Dret d’Autodeterminació ens assimila a una colònia i resulta ser un ajut quintacolumnista decisiu, sine qua non, de Madrid per a silenciar:

*que tenim més de mil anys d’Història (vam celebrar tot un any de Mil·lenari, oi?);

*que som un dels Estats Europeus més antic, i el més poderós durant segles;

*que som el primer Estat Europeu Constitucional, atès que som els inventors de les Constitucions (ho demostra que del mot català “Constitucions” deriven les paraules equivalents en francès, en anglès, en castellà, en italià, en portuguès, en romanès,…);

*que vam ser un Estat Europeu, el Principat de Catalunya, constructor de la Nació Catalana i del primer Imperi-xarxa Europeu d’abast mundial (del que es va apropiar “el Reino de Castilla”, batejant-lo “el imperio donde nunca se ponía el sol”);

*que vam ser un Estat Europeu, el Principat de Catalunya, independent fins el 10 de setembre de 1714, com demostra que apareixíem -i de manera creixent- en els mapamundis fets fins 1714;

*que l’11 de setembre del 1714 vam perdre la nostra independència/llibertat, i per això des d’aleshores estem ocupats i vam desaparèixer dels mapamundis (vam commemorar -no celebrar- tot un any de Tricentenari 1714-2014 , oi?);

*que ACTUALMENT SOM UN ESTAT EUROPEU, el Principat de Catalunya, ocupat des de fa 304 anys;

*que patim un GENOCIDI CATALÀ començat molt abans de 1714 (1502?, 1460?, 1412?, 1410?,…), genocidi que Madrid/Castilla/Estado-Español continua aplicant-nos conscientment i sistemàtica cada dia;

*…

*RESUMINT: som un poble que hem tingut una enorme força i un gran pes històric, que és el que explica que encara estiguem dempeus … molt degenerats (molt castellanitzats) però dempeus. Per això tenim uns importantíssims Drets Històrics que tots els Estats coneixen, començant per l’“Estado-Español”, i que si nosaltres els afirmem clarament, es veuran obligats a reconèixer en detriment d’aquest mateix “Estado-Español”. Tot dirigent català processista que silencia la nostra Història i renuncia als nostres Drets històrics, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que silencia que estem ocupats -com demostra centenars de vegades la nostre vida real de cada dia, des de que ens llevem fins a que ens allitem, vida real que un castellà no resistiria ni 12 hores si la visqués de sobte-, i que el que ara volem no és que “Marxem!” nosaltres (com ens fan cridar els “nostres” dirigents actuals) sinó que volem que de la nostra terra catalana mil·lenària marxin els invasors/ocupants/espoliadors/genocides, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que silencia que els catalans no tenim cap tipus de drets (ni drets humans, ni drets fonamentals, ni drets civils, ni drets polítics, ni…), ni tan sols el dret vital a ser senzillament catalans lliures en una pàtria lliure, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que silencia que els catalans-sotmesos-que-estem només tenim drets (de qualsevol tipus) si acceptem ser “ciudadanos estadoespañoles” i, per tant, si renunciem a ser catalans, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-.

—tot dirigent català processista que quan reclama “Llibertat!” ho fa pels seus col·legues traïdors còmplices que estan (protegits davant del Poble Català) a la presó, i calla que som TOT el Poble Català que estem presos de 1714 ençà i que ara volem tornar a ser lliures, o bé és un ignorant -i per tant, ¡fora!- o bé és un traïdor -i, per tant, ¡fora!… i a judici tant aviat recuperem (de manera unilateral, és clar) la nostra independència/llibertat-. (((((Per cert, un clar exemple del grau de mesquinesa i traïdoria del dirigents processistes empresonats és que han silenciat totalment que En Sandro Rosell ha estat dos anys en presó preventiva ordenada per la mateixa jutgessa Carmen Lamela per ser president del Barça (i ja es sap: El Estado Español contra el Barça por tierra, mar y aire), per ser independentista i, unint les dues coses, perquè, en contra de nombroses advertències fetes des de Madrid, va permetre (1) que el 29 de juny del 2013 en el camp del Barça es celebrés l’impressionant “Concert per la Llibertat”, i (2) que l’11 de setembre següent el camp del Barça fos un dels punts emblemàtics de Barcelona per on va passar la Via Catalana cap a la Independència. I també ha estat igualment engarjolat En Joan Besolí per ser amic i soci d’En Sandro… i per, com a andorrà, haver volgut declarar en català! Mà negra? Sí, és clar que sí: l’“Estado-Español!)))))

Paro aquí ara aquests elements centrals per no allargar-me més. I perquè he escrit gairebé 60 articles elaborant el Punt de Vista Català, que cal aprofundir molt més. Ajut!

 

Però sí vull fer unes observacions finals

(que cal desenvolupar; ajut de nou!):

*També els no-catalans són víctimes del que està passant. La diferència és que mentre nosaltres estem enganyats pels anti-processistes i traïts pels processistes, ells “només” estan enganyats, i ho són tant pels “nostres” processistes com pels “seus” anti-processistes, que actuen coordinadament, reforçant-se els uns als altres en particular utilitzant la psicologia inversa.

*Els catalans encara no hem comprés prou bé l’enorme abast de la traïció de TOTS els dirigents catalans processistes, ells sí plenament conscients del que feien, del que fan i del que continuaran fent … si els deixem! En efecte, repartint-se els papers de manera perfectament coordinada, TOTS han anat actuant unitàriament en contra nostra, fins i tot quan es barallen entre sí.

*Després de les successives traïcions del 9-N del 2014 (amb Mas d’actor principal i TOTS els altres actors darrere), del 27-S del 2015 (amb Baños d’actor principal i TOTS els altres actors darrere), i del 10-O del 2017 (amb Puigdemont d’actor principal i TOTS els altres actors darrere), la traïció més escandalosa va ser la del 27-O. Però potser també és la més clara quan s’entén bé què va passar realment (comprensió que cal millorar), ja que inclou TOTS-TOTS-TOTS els grups parlamentaris, tant els processistes com els anti-processistes. Això és degut a que la primera mesura de Na Forcadell ja designada Presidenta del Parlament de Catalunya va consistir en convidar a TOTS els partits polítics a tenir representat a la Mesa del Parlament encara que no sumessin prou escons segons el Reglament.

*L’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O (o sigui, l’Acta de la reunió de la Mesa que prepara la Sessió Plenària del Parlament de Catalunya en la que -suposadament- es proclamarà la República Catalana) és, fins ara, el document que millor expressa l’acord de TOTS-TOTS-TOTS els dirigents catalans, tant els processistes com els anti-processistes, a fi d’enganyar els anti-processistes i de trair els processistes al Poble Català (i de “només” enganyar als Pobles No-Catalans). Els dos acords més importants diuen literalment:

—“La secretària primera confirma que només es objecte de votació i aprovació la part dispositiva de les propostes

—i “La secretària primera demana que consti en acta que les propostes de resolució que s’aprovin no tenen efectes jurídics”.

Què significa això? Que els representants de TOTS els partits parlamentaris, des del PP fins a les CUP passant per C’s, PSC, Comuns i JuntsxSí, van acordar de manera perfectament unitària que TOTS-TOTS-TOTS els 135 parlamentaris enganyarien al Poble Català (i als Pobles No-Catalans) escenificant, TOTS-TOTS-TOTS d’acord, que proclamaven una nova República Catalana independent quan en realitat TOTS-TOTS-TOTS eren perfectament conscients que NO era cert, que NO ho farien.

Com van escenificar aquesta estafa monumental (potser la més gran que mai hagi passat enlloc; cal verificar-ho!) al Poble Català (i a tots els Pobles No-Catalans)?

La (encara) M. H. P. Carme Forcadell va llegir “Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món (bla, bla, bla); la República Catalana (bla, bla, bla)” i va posar a votació UN ALTRE DOCUMENT, una “Resolució” que condemnava l’aplicació de l’article 155, que instava a aplicar les Lleis de Transitorietat, i que iniciava un Procés Constituent. FUM, FUM, FUM! TRAÏCIÓ, TRAÏCIÓ, ALTA TRAÏCIÓ!

La comèdia va incloure que abans de la votació els diputats de PP, C’s i PSC abandonessin escandalosament l’hemicicle, actuació teatral que, per psicologia inversa, reforçava l’engany fent creure que realment es votaria el que s’havia anunciat al Poble Català (i a tots els Pobles No-Catalans): la independència de Catalunya.

I si TOTS-TOTS-TOTS els 135 parlamentaris van actuar d’aquesta manera va haver de ser amb l’acord de les direccions

*dels seus respectius partits (tant els processistes com els anti-processistes), i d’altres partits menors no parlamentaris (tant processistes com anti-processistes),

*d’ANC i d’Òmnium Cultural, i d’altres entitats socials menors

*de TOTS els mitjans de comunicació, grans i petits, processistes (i també els anti-processistes),

així com amb la complicitat dels Serveis Jurídics del Parlament i de la Generalitat, i d’algunes persones (a precisar) amb diferents responsabilitats,

*dels dirigents de la CE, dels Estats Europeus i no-Europeus, dels organismes internacionals,…

*de…

*A més, la conducta dels 72 parlamentaris processistes confirma que TOTS sabien que estaven traint al Poble Català (i enganyant als Pobles No-Catalans).

En primer lloc, els 72 (62 de JuntsxSí i 10 de les CUP) acorden demanar vot secret. Però, ¿quin independentista català que tingués l’honor de participar en la Sessió Plenària del Parlament de Catalunya que va a fer la Declaració d’Independència de Catalunya, demanaria vot secret? Jo tinc clar que, per honorar la meva germana, els meus pares, els meus avis i tots els meus avantpassats, no només diria “los ocho apellidos vascos” que ja he recuperat, sinó que procuraria localitzar-ne uns quants més, els màxim possible.

I en segon lloc, decideixen que dos dels 72 s’abstindran, raó per la que va haver-hi 70 SÍ i 2 abstencions. Però van haver de decidir exactament qui (i encara no ho sé; ajut!): “tu i tu us abstindreu”, o bé “tu i jo ens abstindrem”, ja que, si no, hi havia el risc que se n’abstinguessin una dotzena o dues, i fos un gran escàndol.

I per què TOTS decideixen conscientment i unitària actuar així? Doncs perquè TOTS saben que estan a punt de trair al Poble Català (i d’enganyar als Pobles No-Catalans) puix que no van a declarar cap independència, i ja TOTS es preparen la defensa per quan siguin cridats per “la Audiencia Nacional” o “el Tribunal Supremo” del “Reino de España” del que alguns dirigents i organitzacions encara fan creure que es van independitzar. En efecte, ja des d’abans del 27-O tenien pensat que omplirien la maleta, s’acomiadarien de la família, deixarien missatges gravats dient quelcom de l’estil “Poble de Catalunya: endavant!, feu República!”, agafarien l’AVE i anirien voluntàriament (actuació que MAI NO tindria un autèntic pres polític) a quedar protegits de la indignació del Poble Català fent-se tancar en alguna presó de Madrid/Castilla/Estado-Español.

Na Lola García, directora adjunta de La Vanguardia, ho explica així en el seu llibre “El naufragio” (Península, setembre 2018): “Se trata que el resultado favorable al «sí» arroje dos votos menos de los que disponen los grupos que apoyan la resolución para que un juez no pueda atribuirles a todos delitos de sedición o rebelión. (…) Se anuncia que «la declaración de los representantes de Cataluña» queda aprobada por 70 votos a favor, 10 en contra y 2 en blanco. Son las 15:27 horas del 27 de octubre de 2017. Se supone que se acaba de declarar la república de Cataluña.”

*Però també Madrid sabia que TOT era comèdia.

Que tota aquesta traïció aquí es va fer amb complet acord amb Madrid queda demostrat perquè allà sempre van parlar d’aplicar l’article 155 quan l’article que correspondria a una situació efectiva d’independència seria el 116. Però en aquest cas haurien, per exemple, de tancar TV3 i Catalunya Ràdio. I, aleshores, ¿qui enganyaria al Poble Català? A quines altres TV o ràdios farien cas els catalans i podrien fer-los acceptar la traïció? (I COMPTE! L’altre cara d’aquesta traïció dels mitjans de comunicació processistes al Poble Català és la censura absoluta que exerceixen sobre David Raventós i Directe-60, i, a un altre nivell, sobre aquesta LA GOTA CATALANA).

O sigui que els capitostos de Madrid sabien perfectament que els seus subcapitostos de Barcelona farien veure que proclamaven la República Catalana però que en realitat trairien la independència/llibertat del Poble Català i el mantindrien sotmès, salvant així “la unidad de España” per quarta vegada des del 2014. I de fet salvant-la cada dia, doncs avui els processistes tenen majoria de 70 escons al Parlament de Catalunya, que és l’únic lloc -no pas a Madrid ni a Brussel·les ni als “Ayuntamientos”- on es pot declarar la independència de Catalunya!

*I enllaçant amb això darrer, és decisiu comprendre que no hi ha “un conflicte entre Catalunya i España” sinó que el conflicte és entre, d’una banda, el Poble Català aixecant-nos de nou per recuperar la llibertat i, de l’altre banda, “el Estado-Español, incluida la Generalidad de Cataluña y toda la Autonomía Catalana” actuant per mantenir-nos sotmesos.

I tot l’anterior té una importantíssima conseqüència, amb la que acabaré aquest text:

Qualsevol

—qui faci crítiques, fins i tot molt fortes, contra els “dirigents (protegits) a la presó i els que estan (protegits fugint) a l’estranger” i contra els altres dirigents del procés,

—i qui denunciï la seva ignorància i/o la seva incompetència i/o la seva covardia (“febleses” que, per cert, ja han reconegut els propis dirigents … per tal de tapar la seva traïció!)

—però qui no expliqui que són traïdors, que cal escombrar-los a tots, que és l’hora dels líders naturals del poble català que han/hem d’assumir la direcció de la independència/llibertat de Catalunya,

—i qui, coneixent-nos, silenciï sobre tot David Raventós i Directe-68, i, a un altra escala, LA GOTA CATALANA,

en realitat està protegint a TOTS els traïdors. Es tracta, doncs, de dissidència controlada actuant a favor de Madrid/Castilla/Estado-Español.

Barcelona, 14 de juliol del 2019

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

Presos polítics fake

NOTA PRÈVIA: Reprodueixo a continuació íntegrament un article que m’ha arribat “de rebot”. Considero que hi ha molt bons arguments per entendre que els “nostres” dirigents traïdors, que estan protegits a la presó respecte del poble català, de cap manera poden ser considerats “presos polítics”. I l’autor o autora té la valentia d’explicar-ho clarament. Gràcies!

Es pot afegir que un autèntic pres polític no prepara la maleta, s’acomiada de la família, deixa gravat un missatge proclamant “Catalans, endavant, feu República!”, agafa l’AVE i fa 600 Km. per anar a Madrid a entregar-se voluntàriament al “Poder Judicial del Estado Español” del que, pocs dies abans, han fet teatre (acordat unitàriament per TOTS els 135 parlamentaris, des del PP fins a les CUP, amb l’imprescindible vistiplau de TOTES les direccions de TOTS els partits, associacions civils, mitjans de comunicació,…, processistes) fent creure als catalans que se n’han independitzat.

A un pres polític el detenen les “Fuerzas de Seguridad enemigas” de nit a casa seva … o de dia al lloc de treball (p. ex., en aquest cas, a una Conselleria o al Parlament) … o fugint per continuar actuant des de la clandestinitat.

I suggereixo canviar la paraula final “Enlloc” per “Una presó de la Catalunya de nou lliure”.

De fet, l’únic que impedeix que la gran majoria de catalans comprenguin ara que TOT el procés va ser construït el 2010 conjuntament pels capitostos de Madrid i els seus subcapitostos de Barcelona per matar l’imprevist aixecament el 2009 del poble català per la nostra independència/llibertat, és el permanent xantatge emocional entorn els suposats “presos polítics” … i, complementàriament, els suposats “exiliats”!

Lluís Botinas, 12 de juliol del 2019

PD: Si algú em pot establir un pont càlid amb “La porta de pedra”… moltíssimes gràcies!

 

https://laportadepedra.wordpress.com/2019/02/27/presos-politics-fake/

PRESOS POLÍTICS FAKE

laportadepedra            27 febrer, 2019

Finalitzada la primera fase del judici de l’estat espanyol contra els polítics presos catalans, hi ha un seguit de qüestions que, més enllà de l’ evident causa política que els ha mantingut més d’un any en una presó preventiva arbitraria i abusiva, demostren rotundament les profundes contradiccions i fal·làcies en les que se sustenta la política catalana.

La consideració de pres polític a un encausat va intrínsecament lligada al seu comportament com a reu. L’actitud d’un pres polític pot enfortir la causa política per la qual és acusat si aquesta actitud es relliga amb el fons de la causa que diu defensar i la reforça, enfrontant-se a un dels aparells repressors contra dita causa, en aquest cas l’aparell jurídico-policial espanyol, i mostrant-li una ferma voluntat de desobediència, combat i denúncia. Un pres polític, però, no pot afeblir ni perjudicar en cap cas la causa política per la que resta pres, ja que una causa política per la qual un estat persegueix a una persona o un col·lectiu de persones està i ha d’estar per sobre d’un individu concret, perquè és sempre conseqüència i expressió d’un moviment social perllongat en el temps i en el seguiment massiu. No obstant, en la causa de la independència nacional catalana, el paper que estan jugant els polítics presos és d’una perillositat i irresponsabilitat tant gran que podria, en efecte, condicionar el desenvolupament futur a curt i mitjà termini, del projecte independentista al país.

Tanmateix, una causa dita judicial, obertament política, com l’endegada per l’estat dels espanyols tindrà presos polítics sempre que els presos polítics es considerin, si, i sobretot i fonamentalment actuïn, com a tals. Els polítics presos catalans es consideren presos polítics, i gran part de la societat catalana i de la opinió internacional els en considera. No tant sols per el menyspreu que ha demostrat l’estat dels espanyols per la seva pròpia arquitectura jurídica i constitucional, i la perversió amb què ha retorçat el dret per ordir una causa insostenible, amb la reafirmació que el mateix estat no entén quin Estat ha hagut de construir des de la transició, i el nivell d’exposició de les seves misèries endèmiques a nivell internacional. També per la clara intenció de l’estat dels espanyols d’avortar judicialment una causa política que connecta directament la societat catalana amb valors universals massa grans com perquè aquest estat pugui fer veure que restarà immune a la seva vulneració.

Paradoxalment, els polítics presos catalans, en la consideració primera i encertada de ser qualificats presos polítics que afronten una causa política, i havent-se reconegut a si mateixos com a tal en cada una de les seves declaracions davant del tribunal, han actuat de manera diametralment oposada a la que ho faria un pres polític. No per error, sinó conscientment. No per estratègia jurídica, sinó per profundes conviccions, els polítics presos catalans han redactat un manual declaratiu del què no és i com no s’ha de comportar mai un pres polític. No han exercit com a tals en cap cas, ni des del moment en que van esser encausats ni engarjolats, ni en les seves declaracions publiques i articles, ni en les seves responsabilitats polítiques, ni en el judici ni en les seves declaracions ni, molt em temo, en el què els resta de causa.

Els polítics catalans presos, dits independentistes catalans, han reconegut en tot moment els tribunals espanyols i la seva autoritat per jutjar-los. Han reconegut sempre el marc jurídic espanyol com a propi, assumint l’estat espanyol com a propi i fins hi tot en alguns casos, proclamant el seu amor per l’estat que els jutja i els manté presos. Han acceptat de declarar i han declarat en llengua castellana, reblant la seva espanyolitat i la seva condició de colonitzats obedients, relegant la seva llengua i pròpia del país que diuen representar i voler independitzar, a una llengua prescindible, secundaria, oblidable, sotmesa.

Els polítics presos catalans han admès sense reserves, en tots els casos i amb vehemència, que per a ells, de sempre i per sempre, el referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017 era sols una mobilització ciutadana amb l’única finalitat de construir un artefacte polític per negociar amb l’estat dels espanyols. És a dir, la teatralització de l’autodeterminació per negociar no se sap exactament què. Han recalcat amb passió que la seva intenció mai va ser vulnerar el dret espanyol, ni sobrepassar els seus límits constitucionals, ni construir una llei catalans paral·lela, ni menys superior, ni menys sobirana, ni desobeir el mandat del poder jurídico-polític espanyol. I s’han seguit anomenant independentistes, sense vergonya. Han declarat, sense ruboritzar-se, que van incomplir els seus programes electorals, les seves promeses polítiques durant anys, les seves pròpies lleis, el mandat del seu propi Parlament, les seves resolucions, el pacte social amb l’independentisme de base i el resultat vinculant d’un referèndum d’autodeterminació en el que el poble català va creure i va defensar valerosament. I, amb tot això, dit i ratificat davant dels tribunals espanyols, volen seguir essent considerats presos polítics.

Però, presos polítics de quina causa? De l’independentisme, com han manifestat ells mateixos, no pot ser. Perquè, com han explicat, repeteixo, ells mateixos, en cap moment van fer seva la causa de l’alliberament nacional català ni se la van prendre de manera seriosa, sinó com a mer artefacte negociador i de mecanisme de perpetuació política. Com poden ser presos polítics independentistes catalans si declaren obertament haver fet tot el possible per frenar la independència, havent utilitzat el gegantí valor i dret humà de l’autodeterminació dels pobles, que amb tanta frivolitat es posen a la boca, com a mera eina electoral? Com poden ser presos polítics independentistes catalans havent qualificat el Primer d’Octubre, davant dels tribunals espanyols i en castellà, com un mer exercici de pressió transaccional, buit de transcendència política real? Com poden ser presos polítics si reneguen de manera tant evident i profunda de la causa que, precisament, els confirmaria com a tals?

No poden ser presos polítics independentistes catalans i al mateix temps renegar de la causa que els en converteix. No poden dir davant dels tribunals espanyols que el Primer d’Octubre va ser una eina per negociar amb l’estat, sense recorregut polític, i fer veure que diuen una altra cosa davant dels electors catalans que porten una dècada votant-los per fer una independència real i efectiva. No poden esperar ser considerats presos polítics quan expliquen una vegada i una altra que la seva acció política va anar sempre encaminada a frenar el referèndum i les seves conseqüències, fent veure que feien just el contrari. No poden esperar seguir essent considerats presos polítics, perquè el món no funciona com ells volen ni comprarà eternament les seves excuses de segona divisió. La seva voluntat maniquea no pot transformar ni empetitir els valors grans, immensos, amb els que han jugat i segueixen jugant. La justícia europea i internacional poden esmenar la plana a l’estat espanyol, però a les cancelleries de tot el món se sap perfectament que el límit dels independentistes catalans és el que els marca l’estat espanyol. Perquè són tant independentistes com són presos polítics. Uns presos polítics fake.

Els polítics presos catalans es deuen pensar tant originals i especials que es poden permetre el luxe de considerar-se presos polítics sense comportar-se mai com a tals. Es deuen creure tant invulnerables a un càstig electoral per part de l’independentisme, que pretenen fer passar el mateix discurs per veritable i fals a la vegada. Són tant divins que creuen que poden denigrar el Primer d’Octubre davant la justícia espanyola i fer veure que defensen l’autodeterminació i la independència davant dels catalans, tractant a tothom d’idiota.

Són tant altius i arrogants per creure que poden sortir indemnes d’un procés que els ha dut a mentir obertament i a jugar amb la voluntat dels seus electors, amb els drets humans més bàsics i profunds, amb la democràcia, amb la separació de poders, amb l’autodeterminació, amb la independència de la nació catalana, amb l’estat dels espanyols, amb la unió europea i amb la opinió publica internacional com si el món sencer patis una dissonància cognitiva terminal.

No, no són presos polítics. Són just el contrari d’uns presos polítics. Són la negació radical del què és un pres polític. Són part i exemple d’una casta política bunkeritzada, galvanitzada per la seva dependència malaltissa de la mentida i la manipulació, cínica, acrítica, tòxica, titella d’ella mateixa, enrevessada en una falòrnia cada vegada més repugnant. El seu excés no té límit per ella mateixa. Tan sols una nova cultura política a Catalunya, que sàpiga distingir entre independentistes i autonomistes mentiders, portarà el país a la independència.

I a la pitjor generació de polítics i activistes socials que ha tingut mai el país en la seva història, allà on toca. Enlloc.

“Parlament de les Dones”: res de català

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – VIII

PUNT DE VISTA CATALÀ – LV

 

“Els drets de l’home no poden sobreposar-se als drets de l‘home català”

Mossèn Josep Armengou (1910-1976)

 

1 de juliol del 2019:

“PARLAMENT DE LES DONES”

 

Tampoc així el Parlament de Catalunya

té res de català

 

L’1 de juliol del 2019 s’ha celebrat un Ple del Parlament de Catalunya, i ha estat un Ple molt especial. Efectivament, només hi havia dones: les 60 diputades dels diferents partits parlamentaris més 75 dones representants del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC). L’acte va ser aprovat per la Mesa del Parlament de Catalunya celebrada el darrer 30 d’abril. La iniciativa s’inspira en la Quarta Conferència Internacional de la Dona, celebrada el 1995 a Beijing, que va acollir 17.000 participants i 30.000 activistes de tot el món, i on durant setmanes es van establir les bases d’una agenda de polítiques de dones. Objectiu? Reivindicar els drets de les dones.

La sessió ha durat unes dues hores i ho he escoltat o mirat pràcticament tot. I, malauradament, he comprovat que feminitzar al 100% un dia -bé, una estona- el Parlament de Catalunya no li ha aportat res d’autènticament català. I molt em temo que tampoc passaria això encara que el Parlament quedés permanentment ocupat només per dones. Per què? Doncs perquè l’actual Parlament de Catalunya, al igual que l’actual Generalitat de Catalunya, són instruments de la prolongació del sotmetiment del poble català a Madrid/Castilla/Estado-Español iniciat el 1714 (el sistema del 1714!) i aprofundit per la traïció dels líders catalans els darrers anys setanta. I perquè, malauradament, actualment el Punt de Vista Català gairebé no existeix i cap de les dones que van parlar va dir res que mostrés tenir-lo.

I per què puc ser tant contundent? Perquè, gràcies a llegir La traïció dels líders de Xirinacs i com he compartit en el meu blog, el 9 de novembre del 2017 vaig escriure un article titulat: Quin és el Punt de Vista Català? , conseqüència de trobar-me aquesta frase: “(…) Des del punt de vista català, que és el que ens interessa en aquest llibre, (…)”. Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders, volum I, La sembra laboriosa (gener 1971-juny 1976), pàgina 136. Publicació: abril 1993

Xirinacs em va fer entendre que després de més de tres segles d’ocupació, als catalans se’ns ha inculcat (amb repressió, amb corrupció, amb “sistema obligatorio y gratuito de enseñanza”, amb “Universidad estadoespañola en territorio catalán”, amb “derecho y justícia castellanos/estadoespañoles aplicados en territorio ocupado”, amb “todos libres e iguales”, … , i sobre tot, amb l’encobriment de part dels “nostres” dirigents “catalans” d’abans, i amb la complicitat de TOTS els “nostres” líders actuals) “el Punto de Vista Castellano”. Això implica que veiem la realitat segons “el Punto de Vista Castellano” i no pas segons el Punt de Vista Català. En conseqüència, estem actuant segons “el Punto de Vista Castellano” i no pas segons el Punt de Vista Català.

I per tal de recuperar l’imprescindible Punt de Vista Català -que convido a aprofundir- porto escrits més de 50 articles: 37 recollits en un Quadern de 112 pàgines, i 17 articles en un Complement de 54 pàgines. Aquest és el l’article 55.

Una de les conseqüències més importants de recuperar veure el món a partir de nosaltres mateixos i actuar-hi conseqüentment, és que des del Punt de Vista Català nosaltres NO hem PAS de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Votar-ho és “el Punto de Vista Castellano” (adoptant el Punt de Vista de l’Ordre Mundial!). I… ¿com ells ens estan imposant el seu “Punto de Vista Castellano”? Doncs

1.- amb l’actuació dels actuals dirigents catalans, TOTS traïdors, que ens han empès a votar diverses vegades sense debatre si aquest és el camí correcte (i, a més, pixant-se cada vegada en els resultats i fent-nos votar de nou, i portant-nos ara cap a votar en un “referèndum com Escòcia”, silenciant TOTS que el 2014 els escocesos van ser víctimes d’una terrible tupinada),

i 2.-amb Madrid dient-nos freqüentment que no podem votar. Imagineu-vos si Madrid ens convidés dient-nos “¡Catalanes: votad, votad!”. Què passaria aquí? Nosaltres immediatament reaccionaríem dient “Atenció! Perill! Trampa, trampa!”.

Així, per ara, la gran majoria de catalans som víctimes de la traïció de TOTS els encara “nostres” dirigents, i de la psicologia inversa que ens apliquen els “nostres” ocupants.

Indefensos com el Poble Català estem mentre no recuperem el nostre Punt de Vista Català, encara permetem que els “nostres” actuals dirigents traïdors es comportin ara de manera similar a com explicava Xirinacs que actuaven els dirigents traïdors dels anys 70 i següents:

“Els polítics nostrats demostraren en la pràctica no tenir cap sentit de la sobirania nacional. (…) no tenien ni la més mínima idea de la responsabilitat que comporta ésser català.” Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders, volum II, Una pedregada seca (juliol 1976 – juny 1977), pàg. 205-206. Publicació: abril 1994

“(…) els líders antifranquistes acabaven de transformar-se en enemics del poble, i això no es podia dir. En realitat, esdevingueren els pitjors enemics del poble, per tal com havien estat els seus amics i ho continuaven aparentant. (…) Qui podria deslliurar-nos de la generació (((de líders catalans))) de la dita transició? I qui la podrà substituir, si ells han practicat durant els darrers vint anys (((ara ja 42 anys!))), igual que el general Franco, una política de terra calcinada per a tot allò que pogués significar la més mínima expressió de voluntat popular?”. Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders, volum III, La collita perduda (juliol 1977 – gener 94), pàgina 208 a 211. Publicació: abril 1997 (negretes: Lluís Botinas).

Qualsevol paral·lelisme que s’estableixi canviant “antifranquistes” per “autonomistes” fins el 2010, i per “processistes” després, no és en absolut casualitat sinó continuïtat i coherència contra el poble català. Com tampoc és pas casualitat que no hi hagi cap dels actuals dirigents “independentistes” que es reclami de Xirinacs!

 

TORNANT AL “PARLAMENT DE LES DONES”, he escoltat una dotzena d’intervencions sobre diferents àmbits dels drets de les dones i nombroses propostes per a que siguin cada cop més equiparables als drets dels homes.

La principal observació que faig és gairebé segur que també hauria de fer-la si es tractés d’una sessió del “Parlament dels Homes”: en cap moment he escoltat que s’afegís l’adjectiu “catalanes”, és a dir, que es parlés “dels drets de les dones catalanes”.

I aquí faig una adaptació de la frase de Mossèn Armengou que he posat al començament: “Els drets de les dones no poden sobreposar-se als drets de les dones catalanes”.

I el que ni cap oradora ni tampoc la Declaració final diu és “senzillament” que fa 304 anys que no existeixen “dones catalans”… com tampoc existeixen “homes catalans”… ni menys encara hi ha “poble català”. Per què? Doncs perquè un poble que no és lliure, no és poble. Així, el que hi ha des de l’11 de setembre del 1714 ençà és “poble català sotmès”… i “homes catalans sotmesos” … i “dones catalanes sotmeses”. I resulta, irònicament i lamentable, que potser en l’únic aspecte que no hi cap discriminació és que TOTS els catalans i TOTES les catalanes estem igualment sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español.

 

I tampoc he escoltat cap dona de les que militen en partits o entitats que es proclamen independentistes que digués el que és decisiu que digui qualsevol persona que realment és independentista: que si els catalans no som ja independents com a mínim des del 9-N del 2014 és per la traïció de TOTS els nostres dirigents, tant homes com dones (sí, efectivament, també en aquest cas sense cap tipus de discriminació). Ans el contrari: nombroses oradores han cantat lloances i elogis als líders traïdors protegits a la presó o al suposat “exili”, mencionant diverses vegades els seus noms, sobre tot els noms de les dones.

 

Totes les dones que han parlat i que han adoptat una “Declaració del Parlament de les Dones” amb una unanimitat aparentment total, han explicitat un reguitzell de drets que cal equiparar als dels homes. Però fer-ho silenciant -o potser fins i tot ignorant- que totes les dones catalanes (com tots els homes catalans i com tot el poble català) estan tancades a la presó en que Madrid/Castilla/Estado-Español ha convertit la terra catalana, és com negociar deu minuts més de pati quan s’està conscientment tancat en la cel·la d’una presó.

Quedi clar que si no hi ha altra remei, prefereixo deu minuts més de pati que no pas deu minuts menys, i que potser fins i tot participaria en la negociació. Però el que és cabdal és recuperar la llibertat. I quan no només es calla que s’està pres sinó que es protegeix als dirigents traïdors que han impedit recuperar la llibertat, en realitat s’està sent còmplice dels invasors/ocupants/espoliadors/genocides.

I quedi clar que tinc el màxim interès en parlar (si es vol, off the record) amb les dones que ahir en el Parlament no fossin conscients que actuaven contra les dones catalanes. I també contra els homes catalans. I finalment, contra tot el poble català.

Barcelona, 2 de juliol del 2019 (retocat el 4 de juliol)

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA  (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

A, B i C del Punt de Vista Català

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – VII

A, B i C del Punt de Vista Català.

 

Corol·lari

 

El 9 de novembre del 2017, llegint “La traïció dels líders” de Xirinacs, em vaig preguntar “Quin és el Punt de Vista Català?”. Contestant aquesta pregunta cabdal -que convido a aprofundir- porto escrits més de 50 articles: 37 recollits en un Quadern de 112 pàgines, i 16 articles aplegats en un Complement de 52 pàgines.

Vet aquí una aplicació concentrada:

A) Nosaltres NO hem PAS de posar a votació si som una Nació i si volem tornar a ser lliures. Nosaltres sabem que tenim més de mil anys d’Història, i nosaltres sentim/sabem que volem recuperar la llibertat arrabassada el 1714. Nosaltres som ara el Principat de Catalunya ocupat des de fa 304 anys. Hem d’aconseguir que l’invasor/ocupant/espoliador/genocida marxi de la nostra terra, i automàticament tornarem a ser el Principat de Catalunya independent, i re-apareixerem en els mapamundis, on hi vam ser fins el 1714. Tot dirigent català que es proclami independentista però que doni l’espatlla a la nostra Història, que renunciï als nostres Drets Històrics, que ens hagi fet votar quatre vegades per a continuació pixar-se en els resultats de les votacions, i que encara vulgui fer-nos votar un altre cop en un “referèndum pactat i vinculant com Escòcia obtingut per mediació internacional”, és un traïdor. I confirma que TOTS els dirigents catalans processistes que proposen “un referèndum com Escòcia” són traïdors el fet que TOTS silencien que a Escòcia el referèndum es va perdre per tupinada.

B) L’obligació de Madrid/Castilla/Estado-Español es continuar ocupant la nostra terra, mantenir-nos sotmesos, espoliar-nos tot (començant per la llibertat) i acabar amb nosaltres com a catalans convertint-nos en “ciudadanos estadoespañoles todos libres e iguales”, és a dir, genocidant-nos. Ells saben que els hi va la seva sobrevivència atès que si els catalans recuperem la llibertat, l’“Estado-Español” es descompon. Ergo TOTS-TOTS-TOTS (excepcions, siusplau!!!) els actuals dirigents catalans, parlamentaris o no, polítics o “socials” (començant pels que estan protegits del poble català a la presó o a l'”exili”), que es presenten com independentistes, són traïdors al poble català.

i C) La independència/llibertat del poble català només es pot declarar al Parlament de Catalunya, i no pas a Madrid, ni a Brussel·les ni als “Ajuntaments”. Però els nostres actuals dirigents ens han empès a perdre el temps i a dividir-nos per escollir: el 28-A, quins traïdors ocupen 22 dels 48 “escaños catalanes” entre els 350 del “Congreso Español” (una minoria de 22 entre 350!); i el 26-M, quins 3 traïdors formaran part dels 54 “diputados del Reino de ESpaña” entre els 751 del Parlament Europeu (una minoria de 3 entre 751!), i quins traïdors seran “alcaldes” i “regidores” dels “Ayuntamientos en territorio catalán”. En canvi, des del 21 de desembre del 2017, 70 dels 135 escons del Parlament de Catalunya estan ocupats per 70 diputats escollits en llistes que es presenten com independentistes (una majoria de 70 entre 135!). Per tant, JuntsxCatalunya, ERC i CUP podrien haver proclamar la independència en cadascun dels més de 500 dies transcorreguts des del 21-D del 2017, i podrien declara-la avui mateix. Però, com han demostrat i demostren cada dia, aquesta NO ha estat MAI la intenció dels líders processistes. Ergo TOTS-TOTS-TOTS (excepcions, siusplau!!!) els dirigents catalans, parlamentaris o no, polítics o no, que es presenten com independentistes, són traïdors al poble català.

COROL·LARI

Per aconseguir la independència/llibertat el poble català hem de renovar totalment el Parlament de Catalunya. I l’únic COM, l’única proposta que conec per a fer-ho, és la de Directe-68, el partit d’En David Raventós: trencar la censura processista imperant, fer que el poble català comprengui/confirmi que TOTS els actuals líders son traïdors, i forci la convocatòria d’unes eleccions sui generis, excepcionals, on cap dels actuals dirigents traïdors s’atrevirà a presentar-se. Aleshores un Parlament de Catalunya totalment renovat i en el que Directe-68 tindrà 68 o més escons, declararà la independència/llibertat del poble català en la primera immediata Sessió Plenària del Parlament de Catalunya.

Barcelona, 27 de juny del 2019 (retocat el 4-7-2019)

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS (arrabassada des del 1714 fins ara), ALLIBERAR EL PRINCIPAT DE CATALUNYA (primer Estat Europeu Constitucional ocupat fa 304 anys), i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA (víctima del GENOCIDI CATALÀ que patim des de molt abans de 1714)

Dc. 3: “La conquesta catalana de Canàries”

Dimecres, 3 de juliol del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Passatge de Gaiolà, 24, local

entre c. Mallorca i c. València, al costat del c. Sicília. A 130 m. de la Sagrada Família

Metro: L2 i L5 Sagrada Família; L4 Verdaguer. Bus: 6, 19, 33, 34, H10, D50, V19, M24

Activitat gratuïta

Conferència

Col·laboració amb l’A·R·H·L·C

(Associació per a la recerca de la Història i les Llibertats Catalanes)

 

LA CONQUESTA CATALANA

DE CANÀRIES

Per CARLES CAMP (Granollers, 1960). El 2003 va crear la FUNDACIÓ D’ESTUDIS HISTÒRICS DE CATALUNYA (www.histocat.cat)