Quin disgust, Romeva!

Quin disgust que m’has donat, Romeva, noi!

 

Però, afortunadament, no m’ha durat gaire…

Has promès

“acatar la ‘Constitución española’

només ‘fins a la proclamació de la República Catalana’”.

Però…

… ¿no l’havíeu ja proclamat el 2017 i ara l’esteu FENT?”

 

Al migdia del dimarts 21 de maig del 2019, estava jo molt content escoltant per la ràdio com els “congresistas y senadores catalanes” estaven FENT REPÚBLICA CATALANA en “el Congreso y el Senado españoles” a Madrid. TOTS prometien -i no juraven, quedi clar que són moderns, “¡faltaria más!”- amb diverses fórmules heterodoxes -això sí, quedi clar que no accepten l’ordre castellà, “¡faltaria más!”- i sota les esbroncades de Vox i alguns més –“cosa” que automàticament demostra el molt independentistes que són, i quedi clar que són demòcrates, “¡faltaria más!”- “acatar la Constitución Española”. Sí, aquella “Constitución Española de 1978” que aleshores -sent el poble català víctima de La traïció dels líders– els catalans (volent innocentment allunyar-nos l’abans, i tot, el possible del franquisme) vam votar en un percentatge més alt que els castellans i altres no-catalans.

Pensava mentre escoltava la ràdio fent altres feines:

Mira que bé! Seguint les directrius que, amb gran unanimitat,

—van deixar marcades en missatges gravats fa més d’any i mig Sánchez i Cuixart primer i després Junqueras, Forcadell i la resta d’actuals heroics presos polítics abans de preparar la maleta, acomiadar-se de la família, agafar l’AVE de Sants a Atocha, anar caminant solets i voluntàriament a declarar davant de “Sus Ilustrísimas” de l’“Audiencia Nacional” o del “Tribunal Supremo” a Madrid, i a fer-se empresonar,

—estan donant l’ANC i altres entitats i partits processistes des d’abans de les eleccions autonòmiques del 21-D del 2017, i també després de les eleccions “nacionales españolas” del 28-A del 2019,

—i arriben enviades des de les diverses ciutats que acullen republicanament els nostres heroics processistes exiliats, on han anat a sacrificar-se per tal de continuar internacionalitzant els greuges provocats pels atacs de Madrid i de la seva democràcia de baixa qualitat contra l’autogovern català i contra els drets fonamentals, els drets polítics, els drets civils, els drets humans i no-sé-pas-quins-drets-més dels polítics perseguits,

els  representants a Madrid que els catalans lliurement vam escollir el passat 28-A, constitueixen la “minoria catalana” (Puigdemont dixit en el seu anti-independentista llibre “La crisi catalana”) que, envoltats d’una “gran mayoría de congresistas y de senadores no-catalanes” enemics, valentament arrisquen les seves vides, i estan FENT REPÚBLICA CATALANA dins de “las dos cámaras de las Cortes Españolas”.

I de sobte, vatua l’olla!, sento que a l’hora de prometre el seu càrrec de “senador español” català, En Raül Romeva ho ha fet afirmant -en llengua catalana i veu prou ferma, que consti en acta!- que “complirà la Constitución Española” però només “fins a la proclamació de la República Catalana“.

M’he quedat de pasta de moniato, i si em punxen, no em treuen sang. “Però… què diu ara aquest despistat?”. M’he quedat sorprès, esbalaït, atordit, xocat, estupefacte, confós i confús, corprès, bocabadat, garratibat, espaterrat, esmaperdut, esfereït, aterrit,… (i no vull ara emprar més temps buscant en els diccionaris sinònims i altres semblants!).

Collons, Raül, que gran que ets! Gràcies per fer-me caure del burro! Mercès per il·luminar-me!

“Arresulta ser” que, gràcies a tu, Raül, ara jo i els catalans en general podem saber que el 27-O del 2017 no va ser proclamada cap República Catalana (suposo que seria independent, “República Catalana Independent”, oi?). I que tu -i suposo que els demés “congresistas y senadores catalanes” escollits el 28-A us heu ficat dins del “Congreso Español” i dins del “Senado Español” amb l’únic objectiu de facilitar i d’accelerar la proclamació de la República Catalana (que jo creia només es podia proclamar -però de veritat- dins del Parlament de Catalunya; dec estar equivocat).

I sí, efectivament, he pogut veure imatges mostrant que els nostres herois enviats a Madrid han actuat tot el que han pogut per aprofitar la seva estada al “Congreso español” i al “Senado español” per tal de FER REPÚBLICA CATALANA. Malgrat no poder dedicar-hi tot el temps que voldria, he vist vídeos breus (sobre tot, Junqueras dos cops amb Pedro Sánchez quedant d’acord amb que “Hemos de hablar”, i, apart, amb Pablo Iglesias) i fotos (sobre tot, de Junqueras amb José Luis Ábalos, Josep Borrell, Margarita Robles, Dolores Delgado i Fernando Grande-Marlaska; però també de Pedro Sánchez amb Jordi Sánchez i amb Josep Rull -però amb Jordi Turull només s’han arribat a saludar a distància-, i d’aquests tres amb Arrimadas, Girauta i molts més). I això m’ha  tranquil·litzar molt ja que confirmen que fan tot el possible per FER REPÚBLICA CATALANA. En aquest sentit, m’ha posat contentíssim assabentar-me que els diputats d’ERC han fet nuls els seus “votos para elegir la presidencia del Congreso” dipositant una papereta on apareix, impresa i en majúscules, la paraula “LLIBERTAT”. Que al costat hi hagués un llaç groc m’ha fet entendre que afortunadament es refereixen només a la “llibertat dels presos polítics”, evitant així la provocació inacceptable que significaria que posessin “LLIBERTAT DE CATALUNYA” o “LLIBERTAT DEL POBLE CATALÀ”.

I, a més del fet d’evitar conscientment aquesta provocació intolerable, m’ha tranquil·litzar encara més recordar la fermesa amb que tant a Barcelona com a Madrid, TOTS els dirigents processistes estan exigint –amb graus diferents d’obediència o de desobediència– negociar amb Madrid per tal d’obtenir -l’abans possible i gràcies a la mediació internacional que, en particular, fomenten els “exiliats”- “un referèndum pactat i vinculant” que en els darrers temps fins i tot ja situen dins del Dret Internacional anomenant-lo “referèndum d’autodeterminació”. I la tranquil·litat que m’inoculen és definitiva quan afegeixen que volen “un referèndum com a Escòcia”, posant així com clar model a seguir la “via escocesa a la NO-independència”. A més, la meva tranquil·litat s’assembla al rigor mortis quan constato que TOTES les seves peticions de “referèndum a l’escocesa” continuen oblidant d’explicar que a Escòcia el referèndum del 2014 es va perdre per tupinada: el 70% REAL de “SÍ” va ser convertit en un 54,5% OFICIAL de “NO”.

I que tota aquesta abnegada actuació és al servei de la independència del Poble Català queda confirmat definitivament per com El Mundo, La Razón, ABC, Vox, PP, Ciudadanos, El País, … ataquen als nostres herois que estan complint “una arriesgada misión en territorio enemigo”. Quins riscos més grans, nois! D’això, ¿se’n diu “infiltració”? O bé la “infiltració” és una altra cosa?

Però… de sobte, ves per on, se m’ha apagat la llum de la il·luminació que m’havia insuflat Romeva, i em tornen a venir foscors i a aparèixer dubtes. I com que podria allargar això molts paràgrafs més mirant d’explicitar la confusió … i el cabreig … i el desànim … i la depressió … i molts més sentiments contradictoris del Poble Català, decideixo tallar-ho aquí i acabar aquestes línies formulant una única pregunta:

De TOTS-TOTS-TOTS els dirigents catalans autonomistes reciclats en processistes i disfressats d’independentistes, siguin ara a la presó o a l’“exili” o asseguts a les butaques de la Generalitat anti-catalana, ¿n’hi ha algun que no hagi traït ja, o/i que no estigui traint ara, el Poble Català?

Envia’m, siusplau, el nom del(s) dirigent(s) català(ns) a(ls) qui consideris una(varies) excepció(ns). I junts buscarem les seves coordenades per demanar-li(-los) una entrevista cara a cara, llarga i totalment off the record.

Gràcies per la teva bona intenció!

Barcelona, 22 de maig del 2019

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras (Barcelona, 1944)

Investigador independent.

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714