Rubalcaba: un gran enemic dels catalans

PUNT DE VISTA CATALÀ – XLVI

RUBALCABA, D.E.P.

UN GRAN ENEMIC DEL POBLE CATALÀ

A Quin és “el punt de vista català”? – I explico com la lectura de Xirinacs em va portar a fer-me aquesta pregunta cabdal. I porto 45 articles elaborant el Punt de Vista Català. Aquest és el 46.

I a Bastir un pal de paller? vaig escriure que proposo “Col·locar l’adjectiu corresponen en cada moment. També tot canvia. Aquí i ara, no hi ha ‘dret’ o ‘constitució’ o ‘justícia’ o ‘ordre’ o ‘universitat’ o ‘economia’ o el que sigui sense cap adjectiu, sinó que actualment hi ha ‘dret castellà (convertit en ‘derecho español’ o, millor encara, en ‘derecho estadoespañol’) o ‘constitució espanyola’ o ‘justícia o ordre o universitat o economia estadoespañolas aplicades per la força –qui no obeeix o qui protesta o qui s’hi oposa, és marginat i represaliat- en territori català’. Però nosaltres tenim el nostre Dret català i l’hem de recuperar. I les nostres Constitucions catalanes, les primeres del món, que són vigents i proposo aplicar-les. I actualment no existeix ‘Catalunya’ sinó ‘Catalunya ocupada’, ni ‘catalans’ sinó ‘catalans sotmesos’, etc.”.

Aplicant aquest criteri de “Col·locar l’adjectiu corresponen en cada moment” … i a cada personatge, aviat queda clar què era Alfredo Pérez Rubalcaba pels catalans.

He escoltat moltes expressions (que poso en castellà, però algunes també les he escoltat en català) del tipus:

—“Fue un gran hombre de Estado, un fiel servidor del Estado” (fins i tot amb esclariments com “Conspiró, sí, pero nunca perdió de vista los pilares del Estado”)

—“Que era un gran demòcrata, no se lo niega nadie”. “Contribuyó enormement a la recuperación de la democracia”

—“Siempre pensaba en el país antes que en las siglas del partido”. “Tuvo una total dedicación a nuestro país”.

—“Siempre supo que una sociedad sólo puede ser justa si da a todos sus integrantes las mismas oportunidades”

—“Era un gran negociador, y un negociador muy duro. Pero era muy afable. Siempre quería encontrar una solución”

Fent ara cas a la meva proposta de posar (en majúscula, per a que ressalti) l’adjectiu corresponen, aquestes frases queden així:

—“Fue un gran hombre de Estado ESPAÑOL, un fiel servidor del Estado ESPAÑOL” (fins i tot amb esclariments com “Conspiró, sí, pero nunca perdió de vista los pilares del Estado ESPAÑOL.”)

—“Que era un gran demòcrata ESPAÑOL, no se lo niega nadie”. “Contribuyó enormement a la recuperación de la democràcia ESPAÑOLA”

—“Siempre pensaba en el país ESPAÑOL antes que en las siglas del partido”. “Tuvo una total dedicación a nuestro país ESPAÑOL” (aquí pot ser adequat llegir El teu país no és pas el meu país, i fins i tot La meva selecció no és pas la teva selecció)

—“Siempre supo que una sociedad ESPAÑOLA sólo puede ser justa si da a todos sus integrantes ESPAÑOLES las mismas oportunidades”

Queda clar que per a Rubalcaba (i per a qualsevol ESPAÑOL de qualsevol color polític) els catalans no existim. I aquesta és la realitat des del 1714, malgrat que els “nostres líders independentistes” l’amaguin al servei de Madrid: els catalans NO EXISTIM, els catalans NO PODEM EXISTIR MAI en tant que catalans. Per això afirmo que els catalans NO TENIM PAS Drets Humans, ni Drets Fonamentals, ni Drets Civils ni cap tipus de Drets.

Els catalans només podem tenir Drets-de-qualsevol-classe si renunciem a ser catalans, si ens auto-neguem com a catalans i si ens dobleguem a l’obligació de ser “ciudadanos españoles”.

I això permet ara situar el darrer paràgraf:

—“Era un gran negociador, y un negociador muy duro. Pero era muy afable. Siempre quería encontrar una solución”

O sigui: sempre volia trobar una solució AL SERVEI DE L’”ESTADO-ESPAÑOL” I, PER TANT, EN CONTRA DELS CATALANS. Aplicant això, resulta que Rubalcaba era un gran español invasor/ocupant/espoliador/genocida dels catalans però, això sí, AFABLE.

El seu “Socialismo es libertad” queda traduït en “El socialismo ESPAÑOL es libertad PARA LOS ESPAÑOLES”. Per tant, “el socialismo español” és la variant socialista de la invasió/ocupació/espoli/genocidi española del Poble Català.

A més, vaig escoltar a la ràdio que al costat del seu fèretre hi havia aquest lema: “La paz y la libertad son nuestra forma de vida”. Això tan “macu”, ¿en què queda “traduït” aplicant la meva proposta d’adjectivar adequadament? Doncs en “La paz ESPAÑOLA y la libertad ESPAÑOLA son nuestra forma de vida ESPAÑOLA” i, en conseqüència, SÓN LA SEVA FORMA DE MORT ESPAÑOLA DEL POBLE CATALÀ.

Sí, que Rubalcaba descansi en pau.

I quan queda clar que Rubalcaba (d.e.p.) era un gran servidor de l’“Estado-Español” i per tant un gran enemic del poble català, també queda clar amb quin equip juga Iceta (i Batet i Collboni i tot el PSC) quan, molt emocionat, diu: “No volem oblidar al company, a l’amic, a l’Alfredo, un amic de Catalunya”.

Observació final: és significatiu (i lamentable) haver d’escriure un text explicatiu (que deuria ser) elemental com aquest. Però “(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble” (Xirinacs en el seu acomiadament al retirar-se a morir. Barcelona, 6 d’agost de 2007), i la traïció dels nostres líders processistes els darrers anys impedint la independència/llibertat de Catalunya, obliga a fer-ho.

Barcelona 13 de maig del 2019

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras (Barcelona, 1944)

Investigador independent.

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714