Comentari de “Conèixer els catalans d’abans de 1714”

Comentari rebut sobre

Conèixer els catalans d’abans de 1714

Vaig conèixer En Lluís Botinas a Lleida el 13 de desembre, en la Presentació de Directe-68!, el partit d’En David Raventós.

Ja feia mesos que llegia els articles/escrits de LA GOTA CATALANA amb molt d’interès. Vaig poder adquirir de la seua pròpia mà el llibret Conèixer els catalans d’abans de 1714, una petita joia informativa històrica però directament lligada amb la nostra trista i ocupada realitat actual. Però dins d’aquesta tristesa, aquest llibret/joia obre una gran finestra a la potent anterior realitat catalana, ocultada fa tant de temps…

Aquest llibret/joia permet gaudir d’una informació que, en una situació de normalitat, ja hauríem d’haver rebut, però que no ha estat així. Això és una evidència més que el 1714 ens varen robar la història, entre altres coses.

Conèixer els catalans d’abans de 1714, a més de proporcionar elements de la història i de la realitat catalanes d’aleshores, mostra/reflecteix un sentiment d’estima i d’anhel envers la història i la realitat catalanes que jo sentia -i suposo que moltíssims catalans també- però que no és satisfà per manca de molts coneixements. Però suposo que és normal: sóc hereu i víctima del genocidi català, i el meu coneixement ha estat molt limitat dins de l’ensenyament espanyol imposat, que ocultava i que oculta totalment la realitat catalana. La informació que he tingut més propera a la nostra realitat, sempre l’he hagut de buscar i de conèixer pel meu compte.

El llibret/joia Conèixer els catalans d’abans de 1714, a més d’història i de dret català, ens ofereix una visió optimista i decidida. És el primer títol de la col·lecció I ara què? Ressituem-nos!, i ens planteja tornar a pensar en clau catalana, ens convida a recuperar la nostra realitat segrestada i a fer-ho des del coneixement i des de la nostra particular visió catalana lliure, sense imposicions dels ocupants i genocides. I ho fa en un moment important de la nostra història, que ens hauria de dur al camí inequívoc de l’alliberament nacional, segrestat ara per la classe política catalana autonòmica al servei d’Espanya. Tenim un Parlament i una Generalitat que segueixen sent “seus” i que cal recuperar.

Per tant, Conèixer els catalans d’abans de 1714 ens obre la porta a una immensa desconeguda informació històrica per comprendre millor la nostre segrestada realitat actual, i alhora ens anima a, aviat, un cop assolida la Nació-estat, tornar als nostres valors de veritat, de llibertat i d’identitat catalana (tan criticada i tan negada últimament).

Sols puc agrair l’esforç i el treball d’en Lluís Botinas i animar-lo a continuar…

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!

Martí

De nou: El pitjor fruit de Vox és l’anti-Vox

Considero important avui reproduir el text que vaig publicar fa dos mesos:

 

El pitjor fruit de Vox són

les mobilitzacions anti-Vox

 

Ja els anys 30 del segle passat, els anarquistes, comunistes, socialistes,…, més lúcids van entendre (generalment enfrontats als dirigents dels seus partits i de les respectives Internacionals) que la pitjor conseqüència del feixisme és l’antifeixisme. Per què? Doncs perquè tornar-se antifeixista implica deixar de ser el que s’era, i deixar d’actuar pel que s’actuava -per l’anarquia, pel comunisme, pel socialisme, per…- abans de ser arrossegat a la tramposa i esterilitzadora polaritat feixisme-antifeixisme. Els anarquistes, comunistes, socialistes,… transformats en antifeixistes, aleshores en realitat passen involuntàriament a reforçar el feixisme.

Paral·lelament, ara la pitjor conseqüència de l’aparició de VOX en els carrers de Barcelona/Catalunya és que hi ha gent -qui?- que organitza mobilitzacions anti-Vox a les que es veuen arrossegats molts activistes de base de bona voluntat… i, amb moltíssima raó, emprenyats amb el que està passant.

A casa nostra en els darrers temps, m’interessa assenyalar en particular dues “coses” que deixa de ser una persona quan es converteix en anti-Vox: que o bé deixa de ser independentista, o que bé deixa de ser processista. I convé que vagi quedant cada cop més clar que aquestes són dues orientacions contradictòries, ja que el procés és conscientment construït el 2010 contra el moviment del poble català cap a la independència iniciat un altre cop el 2009. És decisiu anar entenent i explicant això… i reaccionant: abandonar el procés qui encara hi és, per passar a actuar realment per la independència/llibertat de Catalunya.

M’ha fet recordar aquella important lliçó que vaig aprendre contra la corrent durant les meves successives militàncies al·legal, il·legal, clandestina i a l’exili dels anys 60 i 70 (lliçó consolidada en els activismes posteriors), la següent clarivident descripció (que he retocat perquè ell no puntua i altres urgències) d’En David Raventós al seu FaceBook https://www.facebook.com/david.raventos.9

David Raventos

2 h · 

Paradeta de Vox a Gran de Sant Andreu / 11 de Setembre.
Un veí em ve a buscar avisant que hi ha tensió, i hi trec el nas.

            A la parada, un grapat dels seus. Diversos periodistes i càmeres, incloent Edorta Moreno d’e-noticies. 5 furgonetes dels Mossos acordonant la parada. Un grapat d’urbans. Uns 200 “antifeixistes” cantant contra Vox i els Mossos. Alguns moments de tensió amb els Mossos.

            Es a dir, propaganda gratis a nivell estatal per televisió per una acció que no haguessin parlat amb més de 20 persones en tot el matí!!!

            De debò que ens hem de creure que només són idiotes els que organitzen aquestes performances, o tallen carreteres, o fan vagues a favor del que convé a Espanya?

Què molt probablement hagués passat sense la presència dels “combatents anti-Vox”? Hagués arribat “el grapat” de -suposem- membres de Vox, haguessin muntat la parada en mig de la curiositat dels veïns presents que es preguntarien: “I aquests foresters, ¿què foten per aquí?”, fins a veure el nom de Vox. La curiositat s’hagués aleshores traduït com a mínim en indiferència, i en molts casos en rebuig expressat en una ganyota de menyspreu, o en algun xiulet, o en alguna paraulota. I, davant dels ulls dels santandreuencs presents, no crec que ni 20 persones s’haguessin apropat a parlar o a recollir un full de Vox… perquè ni els eventuals pocs veïns simpatitzants de Vox s’haguessin atrevit a acostar-se a la parada en públic i amb públic.

Total: no hagués passat res que els sistemes de gravació que probablement portava l’escamot de Vox, ni que els “Diversos periodistes i càmeres, incloent Edorta Moreno d’e-noticies” convocats, haguessin pogut gravar i enorgullir-se de fer circular. No hagués passat absolutament res a retransmetre enlloc de Catalunya… ni arreu de l’“Estado-Español”.

Qui ha organitzar aquest show programat amb “Uns 200 ‘antifeixistes’ cantant contra Vox i els Mossos”, suposo que la majoria activistes benintencionats actuant com a involuntaris actors extres gratuïts?

Són FAQs, TV3 i demès mitjans processistes, grans i petits, els que han fet i estan fent propaganda massiva a Vox, i també alguns “ciudadanos españoles catalanes” que viuen o freqüenten Madrid (Buenafuente, Dani Mateo, Rufián,…) els qui, amb els seus actes i tuïts provocatius (però que mai diuen el que és cabdal: que els catalans estem ocupats, i que els no-catalans són, directament o indirecta, ocupants de Catalunya), generen desenes de milers de votants de Vox.

No serà amb parades en els carrers i places de Catalunya que Vox guanyarà simpatitzants… si els catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) no caiem en el parany anti-Vox, i no ens apartem del nostre camí a la independència/llibertat ara i aquí.

Concentrem-nos en RECUPERAR AVIAT LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, i, encara que costi, atrevim-nos a reconèixer que no és Madrid sinó Barcelona qui ha impedit la independència de Catalunya com a mínim el 9-N del 2014, el 27-S del 2015, i els 10-O  i 27-O del 2017.

I si voleu expressar el vostre lògic rebuig a una parada de Vox (o del PP o de Ciudadanos o de…), dediqueu cinc segons a dir-los amb la major tranquil·litat possible: “Vosaltres NO sou catalans. Vosaltres sou ocupants de Catalunya. Marxeu de la nostra mil·lenària terra. Bon vent i barca nova!”.

Després, alleugerits, us gireu i continueu el vostre camí per conquerir la llibertat… que hem tastat… i que ARA LA VOLEM TOTA!

Barcelona, 27 de gener del 2019

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714, que marca un abans i un després

Dl. 18: Sessió de MEDITACIÓ EN CATALÀ

Dilluns, 18 de març del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

(i també els dilluns 8 i 22 d’abril)

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

MEDITACIÓ EN CATALÀ

 

Els tres dilluns 18 de març i 8 i 22 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre: MEDITACIÓ EN CATALÀ (ATENCIÓ: si cal, es por fer assegut; millor portar roba còmoda) amb En JOSEP LLUÍS OLIVARES. Per a qui no conegui els beneficis de la meditació, En Josep Lluís ha preparat aquest breu text: La meditació i els seus beneficis. I avança que utilitza la tibetana Meditació SHINE, i recomana llegir aquesta carta sobre L’AMOR segons Albert Einstein.

NOTA d’En Lluís Botinas, qui n’assumeix la responsabilitat en exclusiva: una assistent bastant assídua de LA GOTA CATALANA em va comentar que no trobava a la ciutat de Barcelona cap centre on es fes meditació en llengua catalana, i això malgrat haver-ho demanat a uns quants llocs dirigits per persones catalanes que li van respondre que “no hi ha prou clients que ho demanin”. Per a mi això és un greu exemple del molt avançat que està EL GENOCIDI CATALÀ. I ho he associat a un altre aspecte recent del nostre genocidi: sota Franco, a gairebé dues generacions de catalans se’ns va obligar a aprendre a resar en castellà. Com deia Àngel Guimerà (1845-1924) “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”. I els camps més importants on robar-nos la llengua catalana és en els camps subtils de l’ànima i de l’esperit. I és també lamentable que a la ciutat de Barcelona “professionals catalans de la meditació” no facin ni una sessió en català perquè “no ho demanen un número suficient de clients!!!”. Reaccionem també aquí! I en aquesta línia, ja el passat 22 d’octubre vam fer una sessió de meditació en català amb CHE PORTAL, professora de ioga, estiraments i meditació. Però encara que la intenció és constituir un grup de persones que regularment -mensualment?- puguin/puguem meditar en català, Na Che no va poder assumir aquesta continuïtat. Ara ho reprenem amb En Josep Lluís Olivares, i ho fem de moment amb aquestes sessions quinzenals a març i abril (perquè de maig a juliol farà un retir en solitari a la muntanya). BENVINGUT/DA a aquesta nova prova!

Igualtat homes-dones i traïdors

Igualtat homes-dones

i dirigents traïdors

Nosaltres ja teníem igualtat homes-dones.

 

I són els “nostres” dirigents traïdors

els que impedeixen recuperar-la!

 

En relació a la nova mobilització del passat 8 de març per assolir la igualtat homes-dones, he volgut reescriure, actualitzant-lo, l’article que vaig redactar l’any passat: Igualtat homes–dones ??? Però… si nosaltres ja la teníem !!!

Després de dedicar-hi bastant temps -massa!- a refer-lo, n’he desistit perquè… encara s’allargava més… i més… i molt més!

Així que:

1.- Mantinc que és perfectament vàlida la tesi central de l’article, que formulo així: “Al Principat de Catalunya i a tota la Nació Catalana ja teníem la tan desitjada a altres llocs “igualtat homes-dones”, i, per tant, aquí es tracta de recuperar-la, i no de conquerir-la”.

2.- Per qui vulgui llegir ara aquell article, aquest és l’enllaç: Igualtat homes–dones ??? Però… si nosaltres ja la teníem !!! Un detall: els “303 anys” que hi surten, lògicament ara ja són “304 anys”. I un reforç: l’11 de setembre del 2018 vaig publicar el llibre de butxaca Conèixer els catalans d’abans de 1714.

3.- Els canvis més substancials que volia introduir-hi corresponen a l’explicació de com recuperar aquella igualtat homes-dones (i aleshores, practicant el mètode català, exercir-la i així millorar-la amb la nova experiència obtinguda), que forma part de com recuperar la continuïtat amb els nostres avantpassats assolint la independència/llibertat respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español.

3.1.- I aquí considero que la qüestió cabdal era introduir en el text redactat fa un any la concreció del que he anat entenent durant aquest temps: que si no som independents NO és a causa de Madrid SINÓ a causa de la conducta traïdora de TOTS-TOTS-TOTS els nostres dirigents (((I a qui li sembli que “Això no por ser”, “El cent per cent és impossible”, etc.: proposta d’excepcions, si us plau, i les verifiquem conjuntament!!!))). I aquí és on m‘he quedat encallat o, millor dit, desbordat per la gran quantitat d’arguments, exemples, cites, etc.

3.2.- Pot tenir interès re-seguir el camí que durant l’any transcorregut em va anar portant -pas a pas, cop a cop… i amb un nus a la gola- a que ara ja m’atreveixi a afirmar amb tota rotunditat l’anterior frase en negreta: “la conducta traïdora de TOTS-TOTS-TOTS els nostres dirigents”. A continuació, la selecció -ordenada cronològicament- de 25 articles -tots meus, excepte el de data 190203- que, des d’angles diferents però complementaris, m’han anat portant a aquesta dura conclusió:

180329: Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?

180403: Millor anar a les arrels

180507: Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana

180515: Torra no és el president 131è, sinó el 7è

180604: Nosaltres no hem de votar res

180626: “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”. No permetem que l’actual collita es perdi.

180710: La trampa ‘referèndum’

180715: Centrem-nos en recuperar la llibertat

180730: Com avaluar els dirigents independentistes?

180910: Continuen les conductes indignes dels dirigents processistes

180924: Enganyar dient veritats

181031: A propòsit de l’engany del 27-O del 2017

181104: Continuació d’”A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″

181116: Document que demostra la traïció del 27-O: Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017

181208: Seguir setmanalment la vaga de fam indefinida d’En Raventós per la independència

181222: 21-D: Es reuneix Madrid a Barcelona? Què fer?

181231: Aprofitem les Festes per fer surar líders naturals

190103: Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?

190114: 14 Notes breus o “Gotetes”

190203: A punt el “judici del procés”

190204: No anomenar-los “Traïdors” ?

190211: “JUICIO”-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des del 1714

190217: “JUICIO”-2: L’autodeterminació és una trampa mortal!

190221: “JUICIO”-3:  Com el 27-O ens van trair TOTS?-Forn: “La DUI es va llegir, no votar”

190304: “JUICIO”-4: El concepte català d’autoritat

3.3.- A més, aquesta tant important conclusió “TOTS ELS dirigents catalans són traïdors al poble català” es veu reforçada

—per la imprescindible obra de Xirinacs La_traïció dels_líders” (els 3 volums sencers: 923 pg.), que detalla com els mestres i antecessors dels actuals líders traïdors ja ens van TOTS trair als anys setanta, impedint la independència de Catalunya i fabricant una “Generalitat de Catalunya” que és part integral i integrant de l’“Estado-Español”.

—per l’argumentari completament diferent però complementari d’En David Raventós, basat en els 30 anys de coneixença personal que té amb (gairebé) tots els actuals dirigents, ja que van ser companys a la Facultat de Dret de l’UB i al sindicat independentista FNEC, i que ha seguit moltes de les seves tortuoses trajectòries fins a la seva actual situació de (sub)poder en els mons polític, jurídic, universitari, mediàtic, etc., catalans. Els fins ara 86 programes d’una hora (en català i anglès; mitja hora en castellà) a l’escocesa Radio Hadrian constitueixen una font d’informació valuosíssima que no es troba enlloc més.

—per …

4.- Una correcció important, conseqüència del punt 3:

ara no escriuria:

 “els (dirigents processistes) que, per decisió individual

*o bé van, obeint les ordres d’un Poder Jurídic estranger, viatjar voluntàriament a Madrid, la capital de l’Estat enemic del que s’acabaven d’“independitzar simbòlicament”, per tal de fer-se empresonar pel seu “Tribunal Supremo de Justicia”, lògicament de “justicia estadoespañola”,

*o bé van fugir de la repressió de Madrid. I posats a fugir, és clar que dona-més-joc presentar-ho com un exili, així com anar a Bèlgica en lloc de, per exemple, anar a Lapònia. (…).

4.1.- Ara tinc clar que en realitat els “nostres” dirigents van fugir (uns cap a Madrid i els restants cap a Brussel·les i altres capitals europees) del poble català, que -amb ritmes diferents, és clar- hagués anat entenent l’abast de l’enorme engany/traïció (sobre tot) del  27-O. I des de l’1 de novembre del 2017 (per posar-hi una data), els traïdors no podrien anar a cap lloc de Catalunya sense veure’s massivament interpel·lats per la gran majoria dels catalans… interpel·lats de paraula… i, molt probablement, també d’obra!

4.2.- En canvi, el fet d’haver estat “empresonats preventivament de manera injusta” uns, i convertits en “exiliats” els altres -fet reforçat per la utilització descarada i freqüent dels familiars-, encara fa que una part considerable dels catalans encara vegi els traïdors com a “herois de la lluita per la independència”, i que considerin -súmmum de la ironia!- que “pobres, estan represaliats per voler complir la nostra voluntat d’independència!”… quan en realitat… l’han impedit! I “ser presos” i “estar exiliats” fa que per una part de catalans i de no-catalans, els traïdors encara apareixen com a mereixedors de solidaritat!

5.- Al final de l’article No anomenar-los “Traïdors” ? explico aquesta escena:

“I l’experiència més clara fins ara i que anunciava al començament, la vaig viure abans de Festes a la parada de metro “Lesseps”: vaig cap a l’ascensor per sortir, i uns metres davant meu camina una senyora; m’afanyo per entrar i es tanquen les portes darrera meu. Quan la dona es gira, veig que és aproximadament de la meva edat i que porta el llaç groc. Trec de la butxaca esquerra del pantaló tres fulls doblement plegats que hi porto permanentment per donar als llaç-groguistes i que ordeno així (ho recomano!):

***1) full color or amb 1.- Tres frases que demostren que els catalans vam ser el poble més lliure d’Europa fins 1714, i amb 2.- El camí que els catalans hauríem d’haver seguit i que ara hem d’agafar: les nostres Constitucions de 1714

***2) full color blanc amb 3.- Acta de la Mesa del Parlament i la votació secreta del 27-O del 2017, i amb 4.- (dibuix) Dirigents catalans presos a presons catalanes per ordre de Madrid demostra què és en realitat l”autogovern”

***3) full color groc amb 5.- Conèixer els catalans d’abans de 1714-portada, i amb 6.- Conèixer els catalans d‘abans de 1714-53 apartats

*** i a més hi fico al mig el flyer de presentació del partit Directe-68: 7.- Directe-68, el Partit d’En David Raventós,

i li dic:

“Ja que veig que porteu (((content, als meus 74 anys estic aprenent a parlar de Vós atès que el ‘Vostè’ és una castellanada))) el llaç groc, espero Us interessin aquests fulls”.

Em pregunta:

“De què es tracta?”.

Contesto:

“He escrit un llibret sobre com érem els catalans d’abans de 1714, i que el que ara volem és tornar a ser lliures”.

Exclama:

“Sí, pobres, tancats a la presó!”.

Dic:

“No, no. Jo em refereixo a que tots nosaltres, el poble català, volem ser lliures. Aquests són traïdors, i a la presó estan protegits. Si estiguessin al carrer, els estaríem exigint-los explicacions pel que han fet”.

Em mira, baixa la veu (((fet que considero és ben significatiu de la molta repressió castellano-estadoespañola que tenim interioritzada))) i em diu:

“Sí, sí, té raó: són traïdors!”.

L’ascensor arriba a dalt, s’obren les portes, la deixo sortir davant meu i quan se’n va, es gira per dir-me:

“M’ho llegiré, eh!, m’ho llegiré!”.

Jo anava amb pressa en direcció contrària.

Ens retrobarem? M’agradaria molt!

Probablement, aquesta senyora no havia mai verbalitzat “Són traïdors!”, però ho sentia des de fa temps i per això li va ser fàcil reaccionar i verbalitzar-ho a l’instant al trobar-se amb algú que ho afirmava obertament.”

5.1.- Tota la situació giraria en un parell de setmanes imparablement cap a la independència/llibertat de Catalunya si la possibilitat d’escenes com aquesta s’estengués arreu de Catalunya i arribessin a tots els catalans. La recuperació de la llibertat de Catalunya estaria molt propera!

5.2.- Tot depèn d’aconseguir trencar la censura democràtico-processista que (gairebé) impedeix que a Catalunya circuli res que contribueixi a redreçar la situació.

6.- Però el “juicio del procés” en marxa és una bona oportunitat per fer canvis qualitatius, ja que posa davant dels ulls de tots els catalans (i també de tots els no-catalans, és clar): 1) que els castellano-estadoespañoles manen i tenen la raó de la força, i que els catalans hi estem sotmesos, o, dit d’una altra manera, que ells són els opressors i nosaltres els oprimits; 2) que els dirigents catalans jutjats expliquen constantment en la seva defensa que el màxim que pretenien era forçar Madrid a negociar però que en cap moment volien “incumplir las leyes” ni “desobedecer al Tribunal Constitucional” ni, menys encara, “romper la unidad de España”. En canvi, aquests mateixos dirigents han estat afirmant des de la invenció del procés el 2010 que portaven el poble català a la independència, que és el que havien anat incorporant als seus programes electorals, promesa que els va fer guanyar elecció rere elecció… i a continuació pixar-se en les victòries obtingudes. Per tant, TOTS els dirigents ens han estat enganyant CONSTANTMENT de manera coordinada des del 2010. I quan l’engany és en una qüestió tant important, tan vital, com és la independència de Catalunya, d’aquest engany se’n diu TRAÏCIÓ. I quan aquesta traïció a recuperar la llibertat implica prolongar els 304 anys de sotmetiment del poble català a Madrid/Castilla/Estado-Español, aquesta traïció s’anomena ALTA TRAÏCIÓ.

6.1.- Si bé és cert que el judici posa davant dels ulls que des de la invenció del procés el 2010 TOTS els dirigents ens han estat traint… encara cal veure-ho! I resulta que “los fiscales”, “la abogacía del Estado”, “la acusaciòn popular”, “los testigos de la acusación” (i, fins i tot, “la organización del juicio”, “el cronograma de Marchena”,…) estan actuant de manera que sembla intencionada per a que “los abogados defensores” guanyin moltes batalletes sense cap importància, però aquestes “victorias” insignificants serveixen per a que -per ara- davant dels ulls de molts catalans encara quedi diluït el que és decisiu: les respostes dels “acusados” en que, uns més clarament que altres, contesten: “¡Amo a España y traiciono al pueblo catalán!”.

7.- Ja sé que és demanar la lluna en un cove, però seria fantàstic que algun dels acusats es defensés des del principi de l’interrogatori NO com a “ciudadano español que quiere demostrar a Sus Excelencias que no hizo nada malo y que es inocente según las leyes de la democrática justicia española”, “cosa” que fan tots, SINÓ com a català que forma part d’un poble que és pres a casa seva i que aprofita el judici celebrat a casa de l’opressor per atacar-lo realment utilitzant el Dret Català, les Constitucions Catalanes i el Punt de Vista Català, i partint de que SOM el Principat de Catalunya ocupat des de l’11 de setembre del 1714, i que patim el GENOCIDI CATALÀ des de molt abans de 1714. És a dir, utilitzant la nostra enorme i invencible força de la raó.

8.- A l’article de fa un any feia referència a que En Sandro Rosell estava en presó preventiva des del 25 de maig del 2017 per ser independentista. Aquest és un tema delicat que caldrà reprendre en quan quedi definitivament en llibertat.

 

I, PER ACABAR AVUI, ENLLAÇAR AMB EL COMENÇAMENT:

Com un exercici d’entrenament entre tots en relació al tema inicial d’aquest text, “Igualtat homes–dones”, proposo preguntar, buscar documentació, debatre, etc., i també mirar de reconstruir, a partir dels elements que exposo aquí i en altres texts de LA GOTA CATALANA, com érem els catalans d’abans de 1714.

I com, al Principat de Catalunya aviat de nou lliure, podria tornar a ser una il·luminadora realitat el que ara es veu tan difícil d’aconseguir, i que Ferran Soldevila concentra en la breu frase: “un altre particularitat del nostre dret és la igualtat dels dos sexes”. I que això tan… xocant, només era una conseqüència lògica, social i convivencial de que, com ell mateix escriu abans: “El nostre dret parteix de la idea de la llibertat. Basada al seu torn en la idea de la plena autonomia dels homes i les dones un cop arribats a la majoria d’edat”.

I CONSIDERO PAGA LA PENA ACTUAR DECIDIDAMENT PER A QUE AVIAT HO TORNEM A TENIR!

Barcelona,15 de març de 2019

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

PD: Un parell de lectors m’ha fet arribar que no funcionen alguns dels enllaços al web. Presento les meves disculpes. I demano ajut per resoldre-ho!

“JUICIO”-4: El concepte català d’autoritat

Convertir el “juicio del procés” en un bumerang

contra els ocupants i també contra els traïdors

 

“JUICIO”-4

El concepte català d’autoritat

 

“(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.”

Lluís M. Xirinacs en el seu acomiadament al retirar-se a morir. Barcelona, 6-8-2007

 

Els qui estem per la independència/llibertat de Catalunya respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español, hem de trobar la manera de transformar els objectius anti-catalans del “juicio al procés” i aconseguir posar-lo al servei del nostre objectiu: recuperar la llibertat. Per fer-ho, cal precisar quins són els objectius anti-catalans del “juicio”.

A “JUICIO”-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des de 1714 explicava que “(el “juicio”) està concebut per A) protegir als traïdors convertint-los en herois i que així puguin continuar traint als catalans (p. ex., portant-nos cap a la trampa mortal “referèndum pactat i vinculant, obtingut gràcies a la mediació internacional, per tal d’exercir el Dret d’Autodeterminació”); B) atemorir encara més al poble català; C) reforçar l’”Estado-Español” (encara que sigui convertint-lo en “la III República Española”); D)…”. M’agradaria rebre precisions, ampliacions, …

I també deia que la manera adequada d’actuar per aconseguir posar “el juicio” al servei de “Catalunya DE NOU lliure” és “Senzillament, dient la veritat”.

I, entre altres “coses”, dir la veritat exigeix fer un seguiment acurat de les sessions del judici i una selecció de les “millors” preguntes fetes (i, per cert, també assenyalar les preguntes no fetes) i de les “millors” respostes donades. I aclareixo que el criteri que considero més adequat per qualificar com “millor” és el d’anar a favor o en contra d’assolir la llibertat/independència de Catalunya. Però aquest criteri és justament el que considero que NO s’aplica a l’hora de seleccionar les millors cites que fan els mitjans de comunicació als que fins ara he accedit… I de nou demano ajut per compartir la selecció de “millors” cites que puguis estar fent tu.

Mentre vaig completant la selecció de cites adequades, de les respostes evasives que he escoltat dels dirigents dels dos costats (aparentment) enfrontats, m’ha anat sorgint una reflexió sobre una de les importants característiques diferencials catalanes que tenien els nostres avantpassats del Principat encara independent (ara SOM el Principat però ocupat des de fa 304 anys): la manera d’entendre l’autoritat.

En el llibret que vaig treure per la Diada del 2018, Conèixer els catalans d’abans de 1714 (agraeixo moltíssim que se’m faci arribar cites, articles, llibres,…, que permetin aprofundir com érem els catalans quan érem lliures) titulo l’apartat 14 “Concepció catalana d’autoritat”. Aquest apartat, com tots els que van del 7 fins al 33 dels 53 apartats que té, són extractes gairebé literals dels capítols del mateix nom del lluminós llibre d’En Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966) titulat L’esperit del Dret Públic Català (1932), que recomano a cegues.

Aquest apartat 14 diu:

D’acord amb la concepció que hi havia aleshores a tots els estats europeus, també al Principat el Rei, que encarna l’autoritat, és el representant de Déu.

            Però mentre a Castella això va portar a l‘absolutisme del Rey per a imposar-se i fer-se obeir cegament per tots els seus súbdits, aquí, al contrari, s’interpretà com l’obligació del Rei a assemblar-se a Déu en la recta administració de les seves facultats, principalment no sent injust. La fe, la justícia i el respecte a la veritat que el Príncep està obligat a servar, són de més alta estima que els seus drets al regne. Només pot plaure a l’autoritat allò que és possible, honest, just i vertader.

            La missió de l’autoritat no és considerada com un exercici de drets superiors sinó com un càrrec d’obligacions. L’autoritat existeix per acomplir allò que “li és llegut”, i les coses que els governats li poden demanar constitueixen les seves obligacions. El Rei ha de garantir-los les llibertats; ha d’assegurar-los un règim de justícia; ha de defensar-los la pacífica possessió de llurs béns; en resum: no pot trepitjar les prerrogatives que tenen per Dret natural i per llei. És a dir: pertoca al Rei afavorir les llibertats dels ciutadans i respectar llurs immunitats.

I abans, a l’apartat 12 titulat “Igualtat social – Immunitas plebis” explico:

Ja un dels primers Usatges recull que el Príncep, qui encarna la suprema autoritat de l’Estat, ha d’ésser escrupolós i fidel complidor dels seus deures “de guisa que tots hòmens, nobles e no nobles, Reis i prínceps, e magnats e cavallers, vilans e pagesos, mercers e mercaders, peregrins e vianants, amics e enemics, cristians e sarraïns, jueus e heretges, se pugen en ell fiar e creure”.

Així, doncs, en la concepció catalana, l’autoritat ha d’actuar de manera que es guanyi la confiança i la credibilitat de tothom: dels seus, de les diferents parts o capes o sectors o estaments del poble propi, és a dir, dels “amics”, però també s’ha de guanyar la confiança i la credibilitat… ¡dels enemics! Em sembla genial, i quelcom a recuperar i aplicar!

Pel contrari, la concepció castellana d’autoritat la resumeixo en la frase (que, si calgués, estic disposat a matissar): “¡Corto cabezas y robo mientras puedo, y cuando no puedo, huyo llevándome el tesoro!”.

I, lògicament, també eren diferents els conceptes catalans de tots els demés aspectes de la vida i de les relacions humanes: de llei, de dret, de justícia, de llibertat, d’inviolabilitats, d’honor, de responsabilitat, de professionalitat, d’economia, de pobresa, de càstig, de fiança, de possessió d’armes, de ciutadania, de comunitat, de societat,.., de TOT. Senzillament, no tenien res a veure amb els respectius conceptes castellans que des de 1714 ens han estat imposats amb l’ocupació militar i civil, i que ara “compartim” com exemple del genocidi que patim ja des d’abans de 1714.

Reaccionem i recuperem els nostres conceptes catalans!

Això ens ajudarà a viure millor… i a recuperar la llibertat!

Lluís Botinas

Barcelona, 4 de març del 2019

Dl. 4: Primera sessió (de 4) de MEDITACIÓ EN CATALÀ

Dilluns, 4 de març del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

(i també els tres dilluns 18 de març, i 8 i 22 d’abril)

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

MEDITACIÓ EN CATALÀ

 

Els quatre dilluns 4 i 18 de març i 8 i 22 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre: MEDITACIÓ EN CATALÀ (ATENCIÓ: si cal, es por fer assegut; millor portar roba còmoda) amb En JOSEP LLUÍS OLIVARES. Per a qui no conegui els beneficis de la meditació, En Josep Lluís ha preparat aquest breu text: La meditació i els seus beneficis. I avança que utilitza la tibetana Meditació SHINE, i recomana llegir aquesta carta sobre L’AMOR segons Albert Einstein.

NOTA d’En Lluís Botinas, qui n’assumeix la responsabilitat en exclusiva: una assistent bastant assídua de LA GOTA CATALANA em va comentar que no trobava a la ciutat de Barcelona cap centre on es fes meditació en llengua catalana, i això malgrat haver-ho demanat a uns quants llocs dirigits per persones catalanes que li van respondre que “no hi ha prou clients que ho demanin”. Per a mi això és un greu exemple del molt avançat que està EL GENOCIDI CATALÀ. I ho he associat a un altre aspecte recent del nostre genocidi: sota Franco, a gairebé dues generacions de catalans se’ns va obligar a aprendre a resar en castellà. Com deia Àngel Guimerà (1845-1924) “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”. I els camps més importants on robar-nos la llengua catalana és en els camps subtils de l’ànima i de l’esperit. I és també lamentable que “professionals catalans de la meditació” no facin ni una sessió en català perquè “no ho demanen un número suficient de clients!!!”. Reaccionem també aquí! I en aquesta línia, ja el passat 22 d’octubre vam fer una sessió de meditació en català amb CHE PORTAL, professora de ioga, estiraments i meditació. Però encara que la intenció és constituir un grup de persones que regularment -mensualment?- puguin/puguem meditar en català, Na Che no va poder assumir aquesta continuïtat. Ara comencem amb En Josep Lluís Olivares, i ho fem de moment amb aquestes quatre sessions quinzenals a març i abril perquè de maig a juliol farà un retir en solitari a la muntanya. BENVINGUT/DA a aquesta nova prova!