Dl. 18: Sessió de MEDITACIÓ EN CATALÀ

Dilluns, 18 de març del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

(i també els dilluns 8 i 22 d’abril)

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

MEDITACIÓ EN CATALÀ

 

Els tres dilluns 18 de març i 8 i 22 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre: MEDITACIÓ EN CATALÀ (ATENCIÓ: si cal, es por fer assegut; millor portar roba còmoda) amb En JOSEP LLUÍS OLIVARES. Per a qui no conegui els beneficis de la meditació, En Josep Lluís ha preparat aquest breu text: La meditació i els seus beneficis. I avança que utilitza la tibetana Meditació SHINE, i recomana llegir aquesta carta sobre L’AMOR segons Albert Einstein.

NOTA d’En Lluís Botinas, qui n’assumeix la responsabilitat en exclusiva: una assistent bastant assídua de LA GOTA CATALANA em va comentar que no trobava a la ciutat de Barcelona cap centre on es fes meditació en llengua catalana, i això malgrat haver-ho demanat a uns quants llocs dirigits per persones catalanes que li van respondre que “no hi ha prou clients que ho demanin”. Per a mi això és un greu exemple del molt avançat que està EL GENOCIDI CATALÀ. I ho he associat a un altre aspecte recent del nostre genocidi: sota Franco, a gairebé dues generacions de catalans se’ns va obligar a aprendre a resar en castellà. Com deia Àngel Guimerà (1845-1924) “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”. I els camps més importants on robar-nos la llengua catalana és en els camps subtils de l’ànima i de l’esperit. I és també lamentable que a la ciutat de Barcelona “professionals catalans de la meditació” no facin ni una sessió en català perquè “no ho demanen un número suficient de clients!!!”. Reaccionem també aquí! I en aquesta línia, ja el passat 22 d’octubre vam fer una sessió de meditació en català amb CHE PORTAL, professora de ioga, estiraments i meditació. Però encara que la intenció és constituir un grup de persones que regularment -mensualment?- puguin/puguem meditar en català, Na Che no va poder assumir aquesta continuïtat. Ara ho reprenem amb En Josep Lluís Olivares, i ho fem de moment amb aquestes sessions quinzenals a març i abril (perquè de maig a juliol farà un retir en solitari a la muntanya). BENVINGUT/DA a aquesta nova prova!

Igualtat homes-dones i traïdors

Igualtat homes-dones

i dirigents traïdors

Nosaltres ja teníem igualtat homes-dones.

 

I són els “nostres” dirigents traïdors

els que impedeixen recuperar-la!

 

En relació a la nova mobilització del passat 8 de març per assolir la igualtat homes-dones, he volgut reescriure, actualitzant-lo, l’article que vaig redactar l’any passat: Igualtat homes–dones ??? Però… si nosaltres ja la teníem !!!

Després de dedicar-hi bastant temps -massa!- a refer-lo, n’he desistit perquè… encara s’allargava més… i més… i molt més!

Així que:

1.- Mantinc que és perfectament vàlida la tesi central de l’article, que formulo així: “Al Principat de Catalunya i a tota la Nació Catalana ja teníem la tan desitjada a altres llocs “igualtat homes-dones”, i, per tant, aquí es tracta de recuperar-la, i no de conquerir-la”.

2.- Per qui vulgui llegir ara aquell article, aquest és l’enllaç: Igualtat homes–dones ??? Però… si nosaltres ja la teníem !!! Un detall: els “303 anys” que hi surten, lògicament ara ja són “304 anys”. I un reforç: l’11 de setembre del 2018 vaig publicar el llibre de butxaca Conèixer els catalans d’abans de 1714.

3.- Els canvis més substancials que volia introduir-hi corresponen a l’explicació de com recuperar aquella igualtat homes-dones (i aleshores, practicant el mètode català, exercir-la i així millorar-la amb la nova experiència obtinguda), que forma part de com recuperar la continuïtat amb els nostres avantpassats assolint la independència/llibertat respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español.

3.1.- I aquí considero que la qüestió cabdal era introduir en el text redactat fa un any la concreció del que he anat entenent durant aquest temps: que si no som independents NO és a causa de Madrid SINÓ a causa de la conducta traïdora de TOTS-TOTS-TOTS els nostres dirigents (((I a qui li sembli que “Això no por ser”, “El cent per cent és impossible”, etc.: proposta d’excepcions, si us plau, i les verifiquem conjuntament!!!))). I aquí és on m‘he quedat encallat o, millor dit, desbordat per la gran quantitat d’arguments, exemples, cites, etc.

3.2.- Pot tenir interès re-seguir el camí que durant l’any transcorregut em va anar portant -pas a pas, cop a cop… i amb un nus a la gola- a que ara ja m’atreveixi a afirmar amb tota rotunditat l’anterior frase en negreta: “la conducta traïdora de TOTS-TOTS-TOTS els nostres dirigents”. A continuació, la selecció -ordenada cronològicament- de 25 articles -tots meus, excepte el de data 190203- que, des d’angles diferents però complementaris, m’han anat portant a aquesta dura conclusió:

180329: Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?

180403: Millor anar a les arrels

180507: Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana

180515: Torra no és el president 131è, sinó el 7è

180604: Nosaltres no hem de votar res

180626: “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”. No permetem que l’actual collita es perdi.

180710: La trampa ‘referèndum’

180715: Centrem-nos en recuperar la llibertat

180730: Com avaluar els dirigents independentistes?

180910: Continuen les conductes indignes dels dirigents processistes

180924: Enganyar dient veritats

181031: A propòsit de l’engany del 27-O del 2017

181104: Continuació d’”A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″

181116: Document que demostra la traïció del 27-O: Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017

181208: Seguir setmanalment la vaga de fam indefinida d’En Raventós per la independència

181222: 21-D: Es reuneix Madrid a Barcelona? Què fer?

181231: Aprofitem les Festes per fer surar líders naturals

190103: Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?

190114: 14 Notes breus o “Gotetes”

190203: A punt el “judici del procés”

190204: No anomenar-los “Traïdors” ?

190211: “JUICIO”-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des del 1714

190217: “JUICIO”-2: L’autodeterminació és una trampa mortal!

190221: “JUICIO”-3:  Com el 27-O ens van trair TOTS?-Forn: “La DUI es va llegir, no votar”

190304: “JUICIO”-4: El concepte català d’autoritat

3.3.- A més, aquesta tant important conclusió “TOTS ELS dirigents catalans són traïdors al poble català” es veu reforçada

—per la imprescindible obra de Xirinacs La_traïció dels_líders” (els 3 volums sencers: 923 pg.), que detalla com els mestres i antecessors dels actuals líders traïdors ja ens van TOTS trair als anys setanta, impedint la independència de Catalunya i fabricant una “Generalitat de Catalunya” que és part integral i integrant de l’“Estado-Español”.

—per l’argumentari completament diferent però complementari d’En David Raventós, basat en els 30 anys de coneixença personal que té amb (gairebé) tots els actuals dirigents, ja que van ser companys a la Facultat de Dret de l’UB i al sindicat independentista FNEC, i que ha seguit moltes de les seves tortuoses trajectòries fins a la seva actual situació de (sub)poder en els mons polític, jurídic, universitari, mediàtic, etc., catalans. Els fins ara 86 programes d’una hora (en català i anglès; mitja hora en castellà) a l’escocesa Radio Hadrian constitueixen una font d’informació valuosíssima que no es troba enlloc més.

—per …

4.- Una correcció important, conseqüència del punt 3:

ara no escriuria:

 “els (dirigents processistes) que, per decisió individual

*o bé van, obeint les ordres d’un Poder Jurídic estranger, viatjar voluntàriament a Madrid, la capital de l’Estat enemic del que s’acabaven d’“independitzar simbòlicament”, per tal de fer-se empresonar pel seu “Tribunal Supremo de Justicia”, lògicament de “justicia estadoespañola”,

*o bé van fugir de la repressió de Madrid. I posats a fugir, és clar que dona-més-joc presentar-ho com un exili, així com anar a Bèlgica en lloc de, per exemple, anar a Lapònia. (…).

4.1.- Ara tinc clar que en realitat els “nostres” dirigents van fugir (uns cap a Madrid i els restants cap a Brussel·les i altres capitals europees) del poble català, que -amb ritmes diferents, és clar- hagués anat entenent l’abast de l’enorme engany/traïció (sobre tot) del  27-O. I des de l’1 de novembre del 2017 (per posar-hi una data), els traïdors no podrien anar a cap lloc de Catalunya sense veure’s massivament interpel·lats per la gran majoria dels catalans… interpel·lats de paraula… i, molt probablement, també d’obra!

4.2.- En canvi, el fet d’haver estat “empresonats preventivament de manera injusta” uns, i convertits en “exiliats” els altres -fet reforçat per la utilització descarada i freqüent dels familiars-, encara fa que una part considerable dels catalans encara vegi els traïdors com a “herois de la lluita per la independència”, i que considerin -súmmum de la ironia!- que “pobres, estan represaliats per voler complir la nostra voluntat d’independència!”… quan en realitat… l’han impedit! I “ser presos” i “estar exiliats” fa que per una part de catalans i de no-catalans, els traïdors encara apareixen com a mereixedors de solidaritat!

5.- Al final de l’article No anomenar-los “Traïdors” ? explico aquesta escena:

“I l’experiència més clara fins ara i que anunciava al començament, la vaig viure abans de Festes a la parada de metro “Lesseps”: vaig cap a l’ascensor per sortir, i uns metres davant meu camina una senyora; m’afanyo per entrar i es tanquen les portes darrera meu. Quan la dona es gira, veig que és aproximadament de la meva edat i que porta el llaç groc. Trec de la butxaca esquerra del pantaló tres fulls doblement plegats que hi porto permanentment per donar als llaç-groguistes i que ordeno així (ho recomano!):

***1) full color or amb 1.- Tres frases que demostren que els catalans vam ser el poble més lliure d’Europa fins 1714, i amb 2.- El camí que els catalans hauríem d’haver seguit i que ara hem d’agafar: les nostres Constitucions de 1714

***2) full color blanc amb 3.- Acta de la Mesa del Parlament i la votació secreta del 27-O del 2017, i amb 4.- (dibuix) Dirigents catalans presos a presons catalanes per ordre de Madrid demostra què és en realitat l”autogovern”

***3) full color groc amb 5.- Conèixer els catalans d’abans de 1714-portada, i amb 6.- Conèixer els catalans d‘abans de 1714-53 apartats

*** i a més hi fico al mig el flyer de presentació del partit Directe-68: 7.- Directe-68, el Partit d’En David Raventós,

i li dic:

“Ja que veig que porteu (((content, als meus 74 anys estic aprenent a parlar de Vós atès que el ‘Vostè’ és una castellanada))) el llaç groc, espero Us interessin aquests fulls”.

Em pregunta:

“De què es tracta?”.

Contesto:

“He escrit un llibret sobre com érem els catalans d’abans de 1714, i que el que ara volem és tornar a ser lliures”.

Exclama:

“Sí, pobres, tancats a la presó!”.

Dic:

“No, no. Jo em refereixo a que tots nosaltres, el poble català, volem ser lliures. Aquests són traïdors, i a la presó estan protegits. Si estiguessin al carrer, els estaríem exigint-los explicacions pel que han fet”.

Em mira, baixa la veu (((fet que considero és ben significatiu de la molta repressió castellano-estadoespañola que tenim interioritzada))) i em diu:

“Sí, sí, té raó: són traïdors!”.

L’ascensor arriba a dalt, s’obren les portes, la deixo sortir davant meu i quan se’n va, es gira per dir-me:

“M’ho llegiré, eh!, m’ho llegiré!”.

Jo anava amb pressa en direcció contrària.

Ens retrobarem? M’agradaria molt!

Probablement, aquesta senyora no havia mai verbalitzat “Són traïdors!”, però ho sentia des de fa temps i per això li va ser fàcil reaccionar i verbalitzar-ho a l’instant al trobar-se amb algú que ho afirmava obertament.”

5.1.- Tota la situació giraria en un parell de setmanes imparablement cap a la independència/llibertat de Catalunya si la possibilitat d’escenes com aquesta s’estengués arreu de Catalunya i arribessin a tots els catalans. La recuperació de la llibertat de Catalunya estaria molt propera!

5.2.- Tot depèn d’aconseguir trencar la censura democràtico-processista que (gairebé) impedeix que a Catalunya circuli res que contribueixi a redreçar la situació.

6.- Però el “juicio del procés” en marxa és una bona oportunitat per fer canvis qualitatius, ja que posa davant dels ulls de tots els catalans (i també de tots els no-catalans, és clar): 1) que els castellano-estadoespañoles manen i tenen la raó de la força, i que els catalans hi estem sotmesos, o, dit d’una altra manera, que ells són els opressors i nosaltres els oprimits; 2) que els dirigents catalans jutjats expliquen constantment en la seva defensa que el màxim que pretenien era forçar Madrid a negociar però que en cap moment volien “incumplir las leyes” ni “desobedecer al Tribunal Constitucional” ni, menys encara, “romper la unidad de España”. En canvi, aquests mateixos dirigents han estat afirmant des de la invenció del procés el 2010 que portaven el poble català a la independència, que és el que havien anat incorporant als seus programes electorals, promesa que els va fer guanyar elecció rere elecció… i a continuació pixar-se en les victòries obtingudes. Per tant, TOTS els dirigents ens han estat enganyant CONSTANTMENT de manera coordinada des del 2010. I quan l’engany és en una qüestió tant important, tan vital, com és la independència de Catalunya, d’aquest engany se’n diu TRAÏCIÓ. I quan aquesta traïció a recuperar la llibertat implica prolongar els 304 anys de sotmetiment del poble català a Madrid/Castilla/Estado-Español, aquesta traïció s’anomena ALTA TRAÏCIÓ.

6.1.- Si bé és cert que el judici posa davant dels ulls que des de la invenció del procés el 2010 TOTS els dirigents ens han estat traint… encara cal veure-ho! I resulta que “los fiscales”, “la abogacía del Estado”, “la acusaciòn popular”, “los testigos de la acusación” (i, fins i tot, “la organización del juicio”, “el cronograma de Marchena”,…) estan actuant de manera que sembla intencionada per a que “los abogados defensores” guanyin moltes batalletes sense cap importància, però aquestes “victorias” insignificants serveixen per a que -per ara- davant dels ulls de molts catalans encara quedi diluït el que és decisiu: les respostes dels “acusados” en que, uns més clarament que altres, contesten: “¡Amo a España y traiciono al pueblo catalán!”.

7.- Ja sé que és demanar la lluna en un cove, però seria fantàstic que algun dels acusats es defensés des del principi de l’interrogatori NO com a “ciudadano español que quiere demostrar a Sus Excelencias que no hizo nada malo y que es inocente según las leyes de la democrática justicia española”, “cosa” que fan tots, SINÓ com a català que forma part d’un poble que és pres a casa seva i que aprofita el judici celebrat a casa de l’opressor per atacar-lo realment utilitzant el Dret Català, les Constitucions Catalanes i el Punt de Vista Català, i partint de que SOM el Principat de Catalunya ocupat des de l’11 de setembre del 1714, i que patim el GENOCIDI CATALÀ des de molt abans de 1714. És a dir, utilitzant la nostra enorme i invencible força de la raó.

8.- A l’article de fa un any feia referència a que En Sandro Rosell estava en presó preventiva des del 25 de maig del 2017 per ser independentista. Aquest és un tema delicat que caldrà reprendre en quan quedi definitivament en llibertat.

 

I, PER ACABAR AVUI, ENLLAÇAR AMB EL COMENÇAMENT:

Com un exercici d’entrenament entre tots en relació al tema inicial d’aquest text, “Igualtat homes–dones”, proposo preguntar, buscar documentació, debatre, etc., i també mirar de reconstruir, a partir dels elements que exposo aquí i en altres texts de LA GOTA CATALANA, com érem els catalans d’abans de 1714.

I com, al Principat de Catalunya aviat de nou lliure, podria tornar a ser una il·luminadora realitat el que ara es veu tan difícil d’aconseguir, i que Ferran Soldevila concentra en la breu frase: “un altre particularitat del nostre dret és la igualtat dels dos sexes”. I que això tan… xocant, només era una conseqüència lògica, social i convivencial de que, com ell mateix escriu abans: “El nostre dret parteix de la idea de la llibertat. Basada al seu torn en la idea de la plena autonomia dels homes i les dones un cop arribats a la majoria d’edat”.

I CONSIDERO PAGA LA PENA ACTUAR DECIDIDAMENT PER A QUE AVIAT HO TORNEM A TENIR!

Barcelona,15 de març de 2019

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

PD: Un parell de lectors m’ha fet arribar que no funcionen alguns dels enllaços al web. Presento les meves disculpes. I demano ajut per resoldre-ho!

Dj. 14: David Raventós presenta DIRECTE-68! a Tarragona

Dijous, 14 de març, de 19h a 21h,

a Universitat Rovira i Virgili Campus Catalunya, Aula: 503
Avinguda Catalunya, 35, 43002 Tarragona

DIRECTES A LA INDEPENDÈNCIA

Presentació pública del partit Directe-68,

impulsat per En DAVID RAVENTÓS

NOTA: Jo (Lluís Botinas) hi faig una breu contribució aportant continguts complementaris de LA GOTA CATALANA, i porto la corresponent documentació (quaderns, llibres,…).

Et convidem a la següent conferència que farem a Tarragona
Dijous 14 de març, de 19h a 21h
Universitat Rovira i Virgili,
Campus Catalunya, Aula 503
Avinguda Catalunya, 35, 43002 Tarragona

Presentació de Directe 68,

a càrrec de David Raventós Gaset

llicenciat en dret, activista polític

i president de Directe 68.

 

Lluitem junts contra la censura

#ProuCensura

i per la independència del nostre poble.


Visca Catalunya de nou lliure!

 

Recorda que també podràs seguir-la en directe des de Ràdio Catalunya Universal www.catalunyauniversal.cat

Conferència patrocinada per:

Resistència Independentista Catalana
Directe 68
Radio Hadrian
Ràdio Catalunya Universal
Caixa per la Resistència
Joves Directes cap a la Independència.

Directe 68

info@directe68.cat

“JUICIO”-4: El concepte català d’autoritat

Convertir el “juicio del procés” en un bumerang

contra els ocupants i també contra els traïdors

 

“JUICIO”-4

El concepte català d’autoritat

 

“(…) la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.”

Lluís M. Xirinacs en el seu acomiadament al retirar-se a morir. Barcelona, 6-8-2007

 

Els qui estem per la independència/llibertat de Catalunya respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español, hem de trobar la manera de transformar els objectius anti-catalans del “juicio al procés” i aconseguir posar-lo al servei del nostre objectiu: recuperar la llibertat. Per fer-ho, cal precisar quins són els objectius anti-catalans del “juicio”.

A “JUICIO”-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des de 1714 explicava que “(el “juicio”) està concebut per A) protegir als traïdors convertint-los en herois i que així puguin continuar traint als catalans (p. ex., portant-nos cap a la trampa mortal “referèndum pactat i vinculant, obtingut gràcies a la mediació internacional, per tal d’exercir el Dret d’Autodeterminació”); B) atemorir encara més al poble català; C) reforçar l’”Estado-Español” (encara que sigui convertint-lo en “la III República Española”); D)…”. M’agradaria rebre precisions, ampliacions, …

I també deia que la manera adequada d’actuar per aconseguir posar “el juicio” al servei de “Catalunya DE NOU lliure” és “Senzillament, dient la veritat”.

I, entre altres “coses”, dir la veritat exigeix fer un seguiment acurat de les sessions del judici i una selecció de les “millors” preguntes fetes (i, per cert, també assenyalar les preguntes no fetes) i de les “millors” respostes donades. I aclareixo que el criteri que considero més adequat per qualificar com “millor” és el d’anar a favor o en contra d’assolir la llibertat/independència de Catalunya. Però aquest criteri és justament el que considero que NO s’aplica a l’hora de seleccionar les millors cites que fan els mitjans de comunicació als que fins ara he accedit… I de nou demano ajut per compartir la selecció de “millors” cites que puguis estar fent tu.

Mentre vaig completant la selecció de cites adequades, de les respostes evasives que he escoltat dels dirigents dels dos costats (aparentment) enfrontats, m’ha anat sorgint una reflexió sobre una de les importants característiques diferencials catalanes que tenien els nostres avantpassats del Principat encara independent (ara SOM el Principat però ocupat des de fa 304 anys): la manera d’entendre l’autoritat.

En el llibret que vaig treure per la Diada del 2018, Conèixer els catalans d’abans de 1714 (agraeixo moltíssim que se’m faci arribar cites, articles, llibres,…, que permetin aprofundir com érem els catalans quan érem lliures) titulo l’apartat 14 “Concepció catalana d’autoritat”. Aquest apartat, com tots els que van del 7 fins al 33 dels 53 apartats que té, són extractes gairebé literals dels capítols del mateix nom del lluminós llibre d’En Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966) titulat L’esperit del Dret Públic Català (1932), que recomano a cegues.

Aquest apartat 14 diu:

D’acord amb la concepció que hi havia aleshores a tots els estats europeus, també al Principat el Rei, que encarna l’autoritat, és el representant de Déu.

            Però mentre a Castella això va portar a l‘absolutisme del Rey per a imposar-se i fer-se obeir cegament per tots els seus súbdits, aquí, al contrari, s’interpretà com l’obligació del Rei a assemblar-se a Déu en la recta administració de les seves facultats, principalment no sent injust. La fe, la justícia i el respecte a la veritat que el Príncep està obligat a servar, són de més alta estima que els seus drets al regne. Només pot plaure a l’autoritat allò que és possible, honest, just i vertader.

            La missió de l’autoritat no és considerada com un exercici de drets superiors sinó com un càrrec d’obligacions. L’autoritat existeix per acomplir allò que “li és llegut”, i les coses que els governats li poden demanar constitueixen les seves obligacions. El Rei ha de garantir-los les llibertats; ha d’assegurar-los un règim de justícia; ha de defensar-los la pacífica possessió de llurs béns; en resum: no pot trepitjar les prerrogatives que tenen per Dret natural i per llei. És a dir: pertoca al Rei afavorir les llibertats dels ciutadans i respectar llurs immunitats.

I abans, a l’apartat 12 titulat “Igualtat social – Immunitas plebis” explico:

Ja un dels primers Usatges recull que el Príncep, qui encarna la suprema autoritat de l’Estat, ha d’ésser escrupolós i fidel complidor dels seus deures “de guisa que tots hòmens, nobles e no nobles, Reis i prínceps, e magnats e cavallers, vilans e pagesos, mercers e mercaders, peregrins e vianants, amics e enemics, cristians e sarraïns, jueus e heretges, se pugen en ell fiar e creure”.

Així, doncs, en la concepció catalana, l’autoritat ha d’actuar de manera que es guanyi la confiança i la credibilitat de tothom: dels seus, de les diferents parts o capes o sectors o estaments del poble propi, és a dir, dels “amics”, però també s’ha de guanyar la confiança i la credibilitat… ¡dels enemics! Em sembla genial, i quelcom a recuperar i aplicar!

Pel contrari, la concepció castellana d’autoritat la resumeixo en la frase (que, si calgués, estic disposat a matissar): “¡Corto cabezas y robo mientras puedo, y cuando no puedo, huyo llevándome el tesoro!”.

I, lògicament, també eren diferents els conceptes catalans de tots els demés aspectes de la vida i de les relacions humanes: de llei, de dret, de justícia, de llibertat, d’inviolabilitats, d’honor, de responsabilitat, de professionalitat, d’economia, de pobresa, de càstig, de fiança, de possessió d’armes, de ciutadania, de comunitat, de societat,.., de TOT. Senzillament, no tenien res a veure amb els respectius conceptes castellans que des de 1714 ens han estat imposats amb l’ocupació militar i civil, i que ara “compartim” com exemple del genocidi que patim ja des d’abans de 1714.

Reaccionem i recuperem els nostres conceptes catalans!

Això ens ajudarà a viure millor… i a recuperar la llibertat!

Lluís Botinas

Barcelona, 4 de març del 2019

Dl. 4: Primera sessió (de 4) de MEDITACIÓ EN CATALÀ

Dilluns, 4 de març del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

(i també els tres dilluns 18 de març, i 8 i 22 d’abril)

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

MEDITACIÓ EN CATALÀ

 

Els quatre dilluns 4 i 18 de març i 8 i 22 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre: MEDITACIÓ EN CATALÀ (ATENCIÓ: si cal, es por fer assegut; millor portar roba còmoda) amb En JOSEP LLUÍS OLIVARES. Per a qui no conegui els beneficis de la meditació, En Josep Lluís ha preparat aquest breu text: La meditació i els seus beneficis. I avança que utilitza la tibetana Meditació SHINE, i recomana llegir aquesta carta sobre L’AMOR segons Albert Einstein.

NOTA d’En Lluís Botinas, qui n’assumeix la responsabilitat en exclusiva: una assistent bastant assídua de LA GOTA CATALANA em va comentar que no trobava a la ciutat de Barcelona cap centre on es fes meditació en llengua catalana, i això malgrat haver-ho demanat a uns quants llocs dirigits per persones catalanes que li van respondre que “no hi ha prou clients que ho demanin”. Per a mi això és un greu exemple del molt avançat que està EL GENOCIDI CATALÀ. I ho he associat a un altre aspecte recent del nostre genocidi: sota Franco, a gairebé dues generacions de catalans se’ns va obligar a aprendre a resar en castellà. Com deia Àngel Guimerà (1845-1924) “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”. I els camps més importants on robar-nos la llengua catalana és en els camps subtils de l’ànima i de l’esperit. I és també lamentable que “professionals catalans de la meditació” no facin ni una sessió en català perquè “no ho demanen un número suficient de clients!!!”. Reaccionem també aquí! I en aquesta línia, ja el passat 22 d’octubre vam fer una sessió de meditació en català amb CHE PORTAL, professora de ioga, estiraments i meditació. Però encara que la intenció és constituir un grup de persones que regularment -mensualment?- puguin/puguem meditar en català, Na Che no va poder assumir aquesta continuïtat. Ara comencem amb En Josep Lluís Olivares, i ho fem de moment amb aquestes quatre sessions quinzenals a març i abril perquè de maig a juliol farà un retir en solitari a la muntanya. BENVINGUT/DA a aquesta nova prova!