“JUICIO”-3:  Com el 27-O ens van trair TOTS?

“JUICIO” – 3

Forn: “La DUI no es va votar, només es va llegir”

 

 Com el 27-O ens van trair TOTS?

 

El judici en marxa confirma que TOTS (excepcions, si us plau!!! Poso només aquí aquesta petició de noms i cognoms, petició que cal llegir amb moltíssims signes d’admiració, per no repetir-la cada cop que escric ‘TOTS’, però que se l’ha de considerar implícitament escrita) els nostres actuals dirigents processistes (polítics i no polítics) ens van trair. I quan l’objecte de la traïció és la independència/llibertat de Catalunya, aquesta traïció és la pitjor traïció possible atès que afecte a tot el poble català, que ja portem 304 anys sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español, i patint un genocidi des de molt abans. I una conseqüència d’aquesta traïció es que cada dia més de cent catalans que desitjaven veure i viure la llibertat, continuen morint presos… com de 1714 ençà hem nascut i mort presos les darreres 12 generacions de catalans. I ara tenim la possibilitat de recuperar la llibertat i així viure lliures fins a morir lliures, com ho van fer 30 generacions de catalans fins 1714. Però els nostres dirigents traïdors han impedit diverses vegades la independència/llibertat de Catalunya. La darrera, el 27-O del 2017.

El judici, per si sol i en si mateix, demostra, de manera contundent, la traïció que hem patit perquè aquest “juicio” senzillament NO s’estaria en absolut realitzant si el 27-O els ara jutjats (i els “exiliats” i altres) haguessin proclamat la independència com van prometre que farien … i com, complementant-se en l’engany, encara diuen els capitostos de Madrid i els subcapitostos de Barcelona que van fer. En efecte, “el Tribunal-Supremo-de-lo-que-hubiese-quedado-del-Reino-de-España” no podria pas estar ara jutjant als dirigents d’un altre Estat Europeu diferent i independent, com des del 27-O del 2017 seria la veïna “República Catalana”.

Pels seus negatius resultats, queda clar que a la sessió plenària del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017, TOTS els 72 diputats escollits en “les candidatures independentistes” (62 diputats de la llista de JuntsxSí -formada per CDC, ERC, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres- i 10 de les CUP) ens van trair. Com? Fent-nos veure i creure a tots els catalans que proclamaven la República Catalana però no fent-ho realment. I fent-ho veure i creure igualment a tots els no-catalans, ja que també els no-catalans estan enganyats. Els no-catalans estan enganyats però no traïts, com traïts sí estem en el nostre cas, i per aquest motiu les conseqüències de l’engany són totalment diferents pels no-catalans que pels catalans.

Imaginar, planificar, organitzar i executar una ensarronada/traïció d’abast tan enorme (enganyar a tots els pobles: el català en primer lloc i a tots els pobles no-catalans, començant pel castellà i pel “estadoespañol”, a continuació) exigeix una preparació de TOTS immensa i detallada que culmini en una escenificació de TOTS capaç d’enredar a (gairebé) tothom.

I reconec que encara no tinc del tot clar com van fer aquest engany/traïció d’abast mundial. Ajut per acabar-ho de precisar! (I encara més ajut després per explicar-ho de mil maneres diferents i pedagògiques. I per trencar la terrible censura processista. Només aleshores podran entendre-ho tots els catalans -i també tots els no-catalans-, i podrem revertir la marxa que imposen els actuals dirigents traïdors cap a perpetuar el nostre sotmetiment a Madrid/Castilla/Estado-Español, i a culminar el subsegüent genocidi català).

A partir de consideracions sobre tot històrico-jurídiques formulades en nombrosos articles del meu blog LA GOTA CATALANA i concentrades en el llibret Conèixer els catalans d’abans de 1714 (3a edició; es pot baixar gratuïtament), fa gairebé un any que em vaig preguntar Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans? Ja aleshores arribava a la concussió que TOTS els actuals dirigents processistes actuen en contra nostre atès que proposen (bé, que proposaven aleshores; ara, ni això) “Una nova Constitució per una nova República Catalana, nou Estat d’Europa”: tot nou! Per tant, els “nostres dirigents catalans” també, com Madrid, ignoren/neguen els nostres més de mil anys d’Història. És més: TOTS censuren els grups d’investigadors independents –INH, CCH, CEC, Histocat, Vaca cega, ARHLC, Memorial 1714, Marcel Mañé (e.p.d.),…- que des de fa uns trenta anys estan recuperant la nostra AUTÈNTICA Història, i, en conseqüència, TOTS recolzen la falsa Història espoliada/fabricada per Madrid, que és la que continuen explicant -això sí, ara amb la possibilitat de fer-ho en llengua catalana però amb un contingut igualment anticatalà- a les aules catalanes TOTS els actuals catedràtics i professors catalans d’Història castellana.

Afegint-t’hi les seves conductes polítiques, quatre mesos més tard ja vaig establir Com avaluar els dirigents independentistes? L’ampliació de criteris encara reforçava més la mateixa conclusió: TOTS, al marge del que puguin dir verbalment, en realitat actuen permanentment en contra de recuperar la llibertat del poble català arrabassada fa 304 anys… fet que segur coneixen… però que sistemàticament callen.

A més,

—la lectura de La_traïció dels_líders” de Xirinacs (3 volums, 923p) (per fer-se’n una bona idea: Conclusions dels 3 volums-12p),

—que m’arribés fa tres mesos l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27-O del 2017, un document cabdal censurat per TOTS els processistes,

—comprendre com a (dur) regal de Reis d’Orient Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?,

—…

em va fer arribar a la dolorosa conclusió que TOTS els nostres dirigents estan al servei de Madrid des dels anys setanta, des de la traïció dels líders de tots els líders catalans que van contribuir a que cristal·litzés l’anomenada “Transición”.

En conseqüència i resum: TOTS els nostres dirigents ens estan traint, i per això CAP NI UN es reclama de Xirinacs. Primer, des del 1977, actuant com a dirigents catalans autonomistes, escollits mitjançant eleccions des del 1978. I des del 2010, comportant-se com dirigents catalans autonomistes-reciclats-en-independentistes i, verdaderament, en processistes, atès que en realitat el procés es fabrica el 2010 per destruir el nou aixecament el 2009 del poble català per la llibertat.

Per això el que fa setmanes demano són arguments que em convencin de No anomenar-los “Traïdors!”. I també demano des de fa mesos excepcions (“El cent per cent no pot ser!”, em diuen alguns amics) a aquesta lamentable regla. I la veritat és que no m’arriben ni arguments ni noms.

Vist racionalment i freda, no trobo que hi hagi arguments per defensar la conducta anti-catalana de TOTS els dirigents catalans processistes.

Matís: TOTS els dirigents ara vius, ja que va haver-hi una única excepció parcial estranyament desapareguda: Na Muriel Casals. Encara que Na Muriel també havia entrat en la dinàmica processista i n’era una de les principals veus i, sens dubte, la seva cara més amable i somrient, ella volia mantenir el “full de ruta” aprovat a les eleccions plebiscitàries del 27-S del 2015. Aquest full de ruta conjunt entre JxSí i CUP marcava que en un màxim de 18 mesos: 1) el Parlament escollit el 27-S faria la Declaració Unilateral d’Independència; 2) començaria el Procés Constituent fins redactar la Constitució Catalana; 3) es celebraria un referèndum per ratificar la nova Constitució. És a dir, NO hi havia CAP referèndum ANTERIOR a la proclamació de la independència (com s’inventa després de la “mort a l’hospital per atropelladament per bicicleta dues setmanes abans” de Na Muriel, i que finalment va ser programat per l’1-O del 2017), SINÓ un referèndum POSTERIOR amb l’objectiu d’aprovar la nova Constitució de la República Catalana.

Full de ruta pel 27-S del 2015

Na Muriel Casals, que en el Parlament havia estat escollida precisament Presidenta de la Comissió del Procés Constituent, afirma que s’ha de mantenir el full de ruta en una entrevista de 7:56 minuts que el programa “Acció política” emet per TV3 el 29 de gener del 2016. Al dia següent és atropellada per una bicicleta sense que es fessin públiques ni tan sols les sigles del nom del ciclista, i és traslladada a l’Hospital Clínic, on hi mort la matinada del 14 de febrer quan jo -i suposo que moltes més persones- confiava en escoltar la notícia de que en sortia recuperada. En David Raventós dedica des del minut 30:29 al 37:44 del seu programa número 86 a ‘Radio Hadrian’ a explicar diversos punts contradictoris o foscos d’aquest lamentable fet, i acaba anunciant que la Justícia de la Catalunya de nou Independent n’obrirà una investigació criminal.

Deia que “Vist racionalment i freda, no trobo que hi hagi arguments per defensar la conducta anti-catalana de TOTS els dirigents catalans processistes”, i hi afegeixo “vius”.

Però sí hi ha potents lligams sentimentals que dificulten -i molt!- arribar a la conclusió inevitable des d’un punt de vista fred, racional: “TOTS els dirigents processistes vius són traïdors”, ja que molts catalans encara consideren que aquests traïdors són els nostres representants no només legals (en la legalitat estadoespañola) sinó legítims (legitimitat que només atorga situar-se en el Punt de Vista Català), i que encara creuen que defensen els interessos del poble català.

I, lògicament, aquests sentiments són intencionadament reforçats per Madrid/Castilla/Estado-Español:

—citant-los a Madrid, on, per cert, els traïdors hi van pel seus propis peus a fi de fer-se protegir deixant-se tancar a la presó amb unes acusacions falses, mal argumentades i pitjor provades,

—aplicant-los una llarga presó preventiva que no té cap justificació jurídica,

—fent-los ara un judici on, entre hores d’interrogatoris on rebaten les -intencionadament?- mal formulades preguntes dels acusadors amb el que queden enfortits davant dels catalans, resulten diluïts els instants on treuen i mig expliquen l’argument defensiu que es van estar preparant aleshores, amb total previsió i premeditació: que el 27-O del 2017 no van fer cap DUI ni proclamar cap “República Catalana”, i que només es va formular una simple declaració política d’intencions,

—mantenint l’amenaça de molts anys de presó per uns “delictes” que en realitat no han comés,

—….

El que seria coherent amb el que de manera perfectament coordinada entre sí realment han fet tots els dirigents vius del “procés” fabricat el 2010, quedaria clarament expressat en una escena que SEGUR QUE NO es produirà: que amb una parafernàlia molt més gran que la dels discursos de Nadal, aparegués el “Rey Felipe VI” amb un “Mensaje a todos los españoles” d’aquest estil:

Como máximo representante del Estado Español, quiero agradecer encarecidamente a todos y cada uno de los dirigentes del ‘procés’ en todos los ámbitos (político, jurídico, universitario, periodístico, cultural, etc.), y en particular a los M. H. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell y a todos los que ejercen su abnegada misión en las duras condiciones de prisión o de exilio, sus enormes servicios al Reino de España puesto que, gracias a haber impedido en varias ocasiones desde el año 2009 la independencia de Cataluña, su tortuosa actuación ha sido decisiva para conseguir preservar la unidad de nuestra queridísima Patria común.

            Y así como mi amado padre el Rey Juan Carlos I pudo agradecer sus servicios al M. H. P. Josep Tarradellas creando el 24 de julio de 1986 el título nobiliario español ‘Marquesado de Tarradellas’ y concediéndoselo, según el Real Decreto 1518/1986 de 24 de julio (B.O.E. , 25 de julio 1986), por «la labor política realizada durante un importante período de la actual historia de España por don Josep Tarradellas Joan; la prudencia, espíritu de colaboración y patriotismo puestos de manifiesto y su participación activa en el proceso de la transición política y el interés y acierto con el que fomentó, dentro de la Indisoluble unidad de la Nación española, proclamada en la Constitución, la autonomía, la cultura, las tradiciones e instituciones de Cataluña y sus relaciones con todos los pueblos de España, son méritos que han contribuido de manera destacada a la reconciliación de todos los españoles bajo la Corona, por lo que, queriendo demostrarle Mi Real aprecio…», pueden todos estos Mis fieles servidores estar seguros que el glorioso Estado Español encontrará la manera adecuada de agradecerles como merecen sus respectivos servicios.

            Y quiero hacer constar que Nós lamentamos profundamente que las condiciones políticas y sociales imperantes tanto en Nuestra amada Cataluña como en el resto del Reino de España impidan, por lo menos durante un cierto tiempo, adoptar la forma de concesión de respectivos títulos nobiliarios, como en poco más de un lustro sí pudo hacer Mi Ilustre Antecesor. Pero confío plenamente en que su fiel actuación, que prosigue incansablemente desde la cárcel, el exilio o dirigiendo ahora la Generalidad de Cataluña, parte integral e integrante de España, conseguirá que la concordia, la paz y la convivencia retornen pronto a Nuestra tan amada tierra catalana”.

 

Fa una setmana, a Judici-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des de 1714, proposava: “Ara és hora que els que volem la independència/llibertat de Catalunya actuem de manera adequada per tal d’aconseguir que aquest “Judici per a la història” com el designen els principals mitjans de comunicació processistes, es torni en contra tant de Madrid/Castilla/Estado-Español com de l’actual establishment autonomista/processista anti-català (no només polític). I quina és la manera adequada d’actuar per assolir aquests objectius? Senzillament, dient la veritat.”.

Aquest article és un esforç en aquesta línia de dir la veritat.

I cal fer circular, amb comentaris des del Punt de Vista Català, que cal recuperar, les respostes que, amb l’assessorament de les seves respectives defenses, donen i donaran els-traïdors-convertits-en-herois-a-les-presons. Aquesta part de “dir la veritat” pot fer obrir els ulls a la majoria de catalans encara enganyats pel procés. Aquí em limito a explicitar la frase d’En Joaquim Forn que encapçala aquest text: “La DUI no es va votar, només es va llegir”. Però, aleshores… ¿què van votar?

En un proper article detallaré al màxim que sigui capaç de fer, l’explicació de l’espectacular traïció escenificada per TOTS a la sessió plenària del Parlament de Catalunya del 27-O que havia de proclamar la nostra independència. Ajut per fer-ho amb el màxim de rigor possible!

Alguns elements a incloure:

— els 26:07 de la sessió plenària del 171027: El Parlament declara la independència de Catalunya amb 70 vots a favor i 2 abstencions ?

— els 4:24 emesos el 190217 per TV3: La declaració d’independència va ser efectiva?

— els 1:55 amb les respostes de Forn el 190214 a les preguntes del seu advocat defensor Sr. Melero: https://youtu.be/4YtG-rIcST4

Més elements, si us plau!

Lluís Botinas                          Barcelona, 21 de febrer del 2019                   https://lagotacatalana.cat