“JUICIO”-1: Som el Principat de Catalunya ocupat des de 1714

PUNT DE VISTA CATALÀ – XLII

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – VII

 

“JUICIO” – 1 :

 

Som el Principat de Catalunya

ocupat des de 1714

 

Preparem-nos per convertir un judici que pretén

*protegir els dirigents catalans traïdors fent-los herois

*i exhibir la força del “poder judicial del Estado-Español”,

en un estri per la independència/llibertat del poble català

 

ANTECEDENT: la no-vaga-de-fam-per-la-dependència-al-Tribunal-Constitucional dels traïdors Sánchez-Turull-Rull-Forn prenent sals minerals, glucosa, cafè i sucre (com a mínim, segons va explicar Jordi Turull a RAC1 el passat 5 de desembre), es va tornar en contra del processisme, i finalment la van haver d’acabar gairebé d’amagatotis. Com? Fent-li els independentistes mirall amb la vaga indefinida de fam per la independència d’En David Raventós començada el 3 de maig del 2016. I entre altres aspectes molt significatius, hi va contribuir-hi fer circular que els quatre mencionats actors havien contribuït des de les seves respectives posicions de poder dins de Catalunya a que l’autèntica vaga indefinida de fam d’En David Raventós fos censurada des del dia següent, truncada als 16 dies i represaliada amb la reclusió forçosa del vaguista en un psiquiàtric durant dos mesos i dos dies, del que va sortit zombi i havent d’anar regularment al psiquiatre per a ser controlat i així verificar que es medicava prenent-se dos psicofàrmacs prescrits de per vida. D’això se’n diu intent democràtic-processista de destrucció psíquica d’un opositor polític per ser català independentista.

 

L’anomenat “Judici al procés” està concebut per A) protegir als traïdors convertint-los en herois i que així puguin continuar traint als catalans (p. ex., portant-nos cap a la trampa mortal “referèndum pactat i vinculant, obtingut gràcies a la mediació internacional, per tal d’exercir el Dret d’Autodeterminació”); B) atemorir encara més al poble català; C) reforçar l’”Estado-Español” (encara que sigui convertint-lo en “la III República Española”); D)…

Ara és hora que els que volem la independència/llibertat de Catalunya actuem de manera adequada per tal d’aconseguir que aquest “Judici per a la història” com el designen els principals mitjans de comunicació processistes, es torni en contra tant de Madrid/Castilla/Estado-Español com de l’actual establishment autonomista/processista anti-català (no només polític). I quina és la manera adequada d’actuar per assolir aquests objectius? Senzillament, dient la veritat. Però aleshores hem d’aconseguir que aquesta veritat circuli trencant la censura imperant. La censura dels ocupants és lògica. I la censura dels processistes… també, i fins i tot ha de ser més intensa un cop s’ha entès que el procés és contra la independència.

Preciso que parlo de veritat des del Punt de Vista Català, que cal recuperar ja que ha estat gairebé extirpat imposant-nos de totes les maneres possibles -sobre tot, després de la mort de Franco, amb la imprescindible actuació anticatalana de la Generalitat de Catalunya emergida el 1977– “el Punto de Vista Castellano”. I “el Punto de Vista Castellano” veu la realitat de manera diferent … i la valora de forma distinta… sempre anti-catalana.

Busco un exemple per aplicar-ho a l’actualitat, i finalment trobo aquest:

Considero que és cert que, a conseqüència de la traïció anglesa que porta al Tractat d’Utrecht del 1713, i d’haver hagut finalment de capitular a la Guerra dels Catalans contra el “Royaume de France” i el “Reino de Castilla”de 1713-1714, el Principat de Catalunya va ser envaït i ocupat -gràcies els exèrcits francesos- pel “Reino de Castilla”. I des de l’onze de setembre de 1714 el Principat de Catalunya està sotmès al que es va anar convertint en l’“Estado-Español”, existent fins ara passant per diferents formes de dominació -monarquies, dictadures, “dictablandas”, “repúblicas españolas”- fins arribar a l’actual “Reino de España”. Per això a partir de 1714 el Principat de Catalunya va desaparèixer dels mapamundis.

Però des del Punt de Vista Català -i malgrat que cap dirigent català actual no ho digui-, nosaltres continuem sent el Principat de Catalunya, tenim vigents les nostres seculars Constitucions Catalanes, i volem tornar a ser un Estat Europeu Independent i així reaparèixer en els mapamundis.

És a dir: des del Punt de Vista Català, actualment nosaltres SOM el Principat de Catalunya, un Estat Europeu -per cert, el primer Constitucional- ocupat i espoliat des de fa 304 anys per un altre Estat Europeu enemic ocupant i espoliador que, a més, busca la nostra destrucció/genocidi des de molt abans de 1714.

Per tant, nosaltres NO hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Demanar un referèndum, inclús si fos un referèndum d’autodeterminació, és una proposta fruit d’un punt de vista anti-català i, amb tota probabilitat, conseqüència del “Punto de Vista Castellano”. I com s’està arrossegant el poble català al parany castellà “referèndum”? Doncs combinant uns dirigents catalans traïdors que ens han empès successives vegades a votar -i que, per cert, a continuació s’han pixat en els resultats de les votacions… i que també per aquest motiu són traïdors-, amb un Madrid que -utilitzant la psicologia inversa- ens reitera insistentment “Catalanes: ¡no podéis votar!”. Quina seria la reacció dels catalans si Madrid ens animés repetint “Catalanes: ¡votad, votad!”?

Des del Punt de Vista Català, els catalans hem d’explicar arreu la veritat: que estem ocupats des de fa 304 anys i que patim genocidi des de molt abans de 1714, i que volem que Madrid/Castilla/Estado-Español, els “nostres” invasors/ocupants/espoliadors/genocides, marxi de la nostra terra. I aleshores automàticament el Principat de Catalunya ja alliberat, tornarà a ser un Estat Europeu Independent, el primer Constitucional.

Però des del “Punto de Vista Castellano”, “España es una entidad política y social de más de 550 años (o tres mil años) de historia conjunta formada por ciudadanos libres e iguales, con una Constitución Española de 1978 que todos nos hemos dado libremente, y que nos ha proporcionado el mayor periodo de paz, progreso, riqueza y bienestar nunca conocido”. Lògicament, des del “Punto de Vista Castellano”, qüestionar aquesta meravella és delicte… i això al marge de quina sigui la literalitat de la seva “Constitución Española de 1978”.

Però el realment greu és que el discurs que fan circular els nostres dirigents traïdors s’inscriu dins d’aquesta visió castellana. Així, per exemple, insistir com fan en que “l’independentisme català no és identitari” ni tan sols permet fer entendre que, com que els catalans som diferents, al voler fer-nos per la força “iguales” no podem ser “libres” sinó que ens tenen presos a casa nostra, ens neguen als catalans tots els drets (fonamentals, civils, humans, històrics,…) ja que els catalans només podem tenir drets si renunciem a ser catalans i aleshores sí tenim “derechos en tanto que españoles”. En realitat, ens estan genocidant. És, doncs, cabdal fer entendre arreu que “España es prisión de naciones y genocida de pueblos”.

Ara, en relació al proper judici, per començar a obrir espai a la veritat, el primer que cal tenir ben clar és que si aquest judici podrà fer-se és perquè, de manera plenament intencionada i conscient, els ara jutjats van impedir la independència de Catalunya sobre tot el 27-O. Si no haguessin fet teatre perfectament escenificat A) entre un bàndol (PP, Ciudadanos, PSC, Comuns) i l’altre (JuntsxCatalunya, CUP), i B) els 72 diputats processistes entre ells, per conjuntament enganyar al poble català (i també al poble castellà i a tos els pobles no-catalans), tot el que hagués passat a partir de les 15:27 hores del 27 d’octubre del 2017 ja hagués estat un conflicte internacional entre “la  nova República Catalana” i el que quedés del “Reino de España”. I no hagués existit tot el show “presos”, “exiliats”, “llaços grocs”, “trasllats”, “familiars anant i venint”, “FAQs”, “escalades”, “botifarrades”, “Jordis Bona Nit”, … Ni un judici que, avui, 500 alcaldes “exigeixen” que sigui “un judici just i imparcial”, i ho “exigeixen” ¡a l’“Estado-Español” ocupant i genocida, i a una justícia castellano-estadoespañola consistent en “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente… que, por cierto, me he cocinado yo”, i que queda simbolitzada en “el palco del Bernabeu”!

I si els que ara seran jutjats van poder trair-nos com ho van fer -i amb la impunitat que, per ara, tenen-, és perquè van tenir -i, per ara, continuen tenint- “la inquebrantable adhesión y complicidad” de TOTS-TOTS-TOTS (excepcions, si us plau!) els dirigents

***dels partits polítics -grans i petits- nominalment independentistes

***i de les organitzacions civils, principalment ANC i Òmnium, nominalment independentistes

***i dels mitjans de comunicació -grans i petits- nominalment independentistes

***i de les Universitats -grans i petites- catalanes, nominalment independentistes o no

***i de les nombroses entitats (“defensores dels Drets dels catalans”, Acadèmies, Col·legis professionals,…) catalanes, nominalment independentistes o no.

És a dir, la complicitat de TOTA la part en territori català del sistema del 78, resultat de la traïció dels líders catalans dels anys setanta.

A partir d’aquest enfocament català, podem anar convertint el judici-teatre que començarà el dimarts 12 en un bumerang contra l’“Estado-Español” i contra els seus col·laboradors catalans processistes, i en un estri per RECUPERAR LA LLIBERTAT. I aleshores el Principat de Catalunya alliberat ja portarà a judici català als “nostres” traïdors.

Barcelona, 10 de febrer del 2019 (lleugerament retocat l’11) (i retocat un altre cop el 18)

Lluís Botinas