Dt. 12: “La guitarra: de catalana a flamenca”

Dimarts, 12 de febrer del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

NOTA: aquesta activitat ja es va celebrar parcialment el 22 de gener. Parcialment perquè només vam passar el PowerPoint complementat amb comentaris dels presents a causa que el conferenciant va tenir un problema agut de salut que li va impedir venir. Un cop superat el problema, celebrarem la conferència de nou, ara “sencera” i “completa”… per la presència del conferenciant.

LA GUITARRA:

DE CATALANA A FLAMENCA

Aquesta conferència donarà llum a una evidència històrica i documentada però que, a partir d’un relat interessat i avalat des del poder de l’estat castellà/español, ha sofert una intencionada invisibilitat i, sobretot, una confusió en el coneixement i en el desenvolupament d’aquest, tan important, instrument musical català.

Són tres els apartats principals on cal incidir :

  • Referència documental de les primeres guitarres i instrumentistes a la Cort Catalana dels segles XIV-XV, i també en els retaules de la Corona Catalana.
  • Constructors de guitarres (guitarrers) o de violes (violers) documentats a Catalunya durant els segles XIV-XV
  • La guitarra actual de sis cordes i el primer mètode d’afinació i d’harmonització de Joan Carles Amat al Segle XVI. També els posteriors mètodes i composicions que perduren avui en dia -F. Sor, F. Tàrrega i E. Pujol- són tots ells de parla catalana.

Així, doncs, faré un recorregut històric fonamentat documentalment, tenint present la confusió que s’ha volgut crear pretesament per fer més dificultós demostrar o fer evident l’origen i evolució de la guitarra i les fonts reals que ho farien evidenciable.

Si bé no s’ha aconseguit del tot, sí que ha fet molt de mal per al coneixement cultural i històric de Catalunya; així, es dóna el cas de moltíssima gent que desconeix el vincle de la guitarra amb Catalunya i, en canvi, la fan andalusa o “flamenca”.

La metodologia per acabar amb Catalunya segueix sent la mateixa: la desinformació, l’ocultació, la desaparició i la confusió en les dades documentals, tot junt amb la repressió i l’amenaça.

Per JOSEP PRATS, mestre de música des de fa gairebé 20 anys.