Què és en realitat l’actual

“Generalitat de Catalunya”?

Dedicat a Aureli, Kim, Yolanda, Agustí, Toni, Lluïsa Maria i a tots els catalans

que aquest passat any 2018 han mort presos

(com presos han nascut i mort la darrera dotzena de generacions de catalans)

quan desitjaven morir lliures

(com lliures van néixer i morir la trentena de generacions de catalans anteriors al 1714)

Volia fer un paral·lelisme amb el tan conegut i aquests dies tan actual “Any Nou, Vida Nova” escrivint “Any Nou, Comprensió Nova”. Però el que ens cal no és una comprensió “nova” sinó recuperar la comprensió catalana, que no és precisament nova… encara que ens ho pugui semblar després de mes de tres segles de patir la imposició de la comprensió castellana de… ¡tot!

Per contribuir a recuperar la que hauria de ser la nostra perspectiva, el novembre del 2017 vaig començar una sèrie d’articles sota el lema: “Punt de vista català”, que estan recollits en el Quadern QUIN ÉS ‘EL PUNT DE VISTA CATALÀ’-37articles-112p-181104. I vull subratllar un cop més la importància crucial que en la nostra història d’aleshores i d’ara té 1714, que marca un abans i un després que queda sintetitzat en que després de més de 8 segles d’aparèixer (a més, de manera creixent) en els mapamundis, de sobte en desapareixem. Per això considero encertat, il·lustratiu i molt didàctic explicar arreu que el que els catalans ara volem és, senzillament, tornar a aparèixer en els mapamundis.

Avui vull començar a contestar una qüestió que m’ha anat emergint i que considero decisiva per capir el fons del què està passant actualment i canviar radicalment la situació: Què és en realitat l’actual Generalitat de Catalunya? La resposta forma part de la necessària re-avaluació, feta justament des del Punt de Vista Català, de la nostra Història, establint las fortaleses i també les febleses del independentisme i dels successius esforços del poble català per recuperar la llibertat.

És un engany (COMPTE!: un engany al poble català, però també un engany a tots el altres pobles) fer creure que l’actual Generalitat de Catalunya és el govern que representa al poble català i que és el defensor dels nostres interessos de tot tipus. Aquest engany és reforçat cada dia per tots els components -però, com sempre, com més a munt, major responsabilitat en l’engany- de l’actual Generalitat de Catalunya quan parlen d’“autogovern”, i també amb totes les disputes secundàries que estableixen entre Barcelona i Madrid… això sí, sempre amagant el que és essencial: que els catalans volem tornar a ser lliures i que, per assolir-ho, cal que marxin els invasors/ocupants/genocides. I com que també ha de ser enganyat el poble no-català, és una mentida que, com totes les altres, repeteixen simètricament els capitostos de Madrid parlant també del “autogobierno catalán”.

En realitat, l’actual Generalitat de Catalunya emergeix (intencionadament no dic pas que “es restaura” ni que “es restitueix” ni que “es reinstal·la” ni res de semblant) el 1977 com una part integralment constituent de l‘“Estado-Español”. Va ser el fruit de la gran operació posada en marxa probablement des del “contuberni de Munic” de 1962 per preservar la unitat de l’Estado-Español a la mort del dictador Franco. L’operació va portar a l’establiment d’un “Reino de España” amb una democràcia que bàsicament és el franquisme-sense-Franco reforçat deixant espai i donant prebendes a les diferents camarilles locals de les “Comunidades Autònomas”. A Catalunya, l’operació culmina els anys setanta amb “La traïció dels líders” catalans que tant bé va explicar detalladament Xirinacs en els seus tres volums (que sumen 923 pg. en la versió digital), i en particular aquesta traïció es decideix en el període de juliol del 1976 a juny del 1977, al que Xirinacs dedica tot el segon volum, i es concreta en “la sub-operaciò Generalitat de Catalunya”.

Cal comprendre quelcom molt dur: que la Generalitat de Catalunya emergida el 1977 no té cap lligam ni res a veure amb la Generalitat de Catalunya destruïda el 1714, sinó que n’usurpa el seu nom i falsifica el seu significat, i per això vaig escriure que Torra no és el president 131è, sinó el 7è. L’actual “Generalitat de Catalunya” (des d’ara hi posaré cometes) no és en absolut l’autogovern del poble català. Descartada la situació colonial (que no ens correspon EN ABSOLUT perquè no érem una terra nulius –“terra de ningú”- descoberta i conquerida, sinó que érem -I SOM, ara ocupats!- el Principat de Catalunya, un Estat Europeu -el primer Constitucional!- independent fins el 10 de setembre de 1714, que és brutalment ocupat i anorreat pels exèrcits d’un altre Estat Europeu enemic), l’actual “Generalitat de Catalunya” és una figura potser inèdita, i si algú sap d’antecessors o similars, que m’ho digui, si us plau, per veure’n similituds i diferències, i aprendre’n.

Pels catalans, l’actual “Generalitat de Catalunya” és pitjor que una complexa ETT (Empresa de Treball Temporal) del poble català. De fet, es pot dir que tots els governs democràtics del món (i, en principi, dono per fet que encara més tots els governs etiquetats com no-democràtics) són l’ETT del seu respectiu poble. El que per ara em sembla nou és que la “Generalitat de Catalunya” és l’ETT del poble català però… ¡al servei de Madrid/Castilla/Estado-Español!, és a dir, al servei de la potencia estrangera enemiga

— invasora i ocupant des del 1714, com explico en el Quadern SOM UN PAÍS OCUPAT DES DE 1714-30 texts-71p

— i genocida del poble català des de més de dos segles abans, com explico en el Quadern EL GENOCIDI CATALÀ-33 documents ordenats segons els articles de la Convenció contra el genocidi, adoptada per l’ONU el 1948-107pg

Això fa que la “Generalitat de Catalunya” sigui una ETT “especial” atès que ha de complir una altra funció prèvia encara més important que “només” treure’ns cada any els millors rendiments econòmics possibles: ser els nostres carcellers catalans que ens mantenen engarjolats a casa nostra mentre treballem pels enemics. D’aquesta manera es prolonga la nostra situació de vaca munyida per Madrid amb mans catalans que així obtenen els seus propis honors i privilegis derivats del seu poder sobre nosaltres, que no deixa de ser un poder encara que sigui un poder a Barcelona subaltern del poder a Madrid, i que per aquest deplorable treball i miserable funció cobren uns salaris bastants cops per sobre del Salari Mínim Interprofessional (fins i tot del SMI recentment pujat a 900€), i també del sou mig català, que -sembla- l’any 2016 va ser de 1.722 euros.

Per això la “Generalitat de Catalunya” necessita constantment falsificar, suavitzant-la i amagant-la, la situació real del poble català i mantenir-nos enganyats.

La suavitza quan, per exemple, la “Generalitat de Catalunya” disminueix fins i tot l’aspecte que considero menys important: el grau d’espoli econòmic que Catalunya (i tota la Nació Catalana) pateix cada any. Així, davant dels 8.000 milions d’euros anuals de dèficit fiscal que Madrid va acabar reconeixent, la “Generalitat de Catalunya” parla de 16.000 milions anuals, quan inevitablement la realitat ha de ser molt superior: 30.000 o 40.000 o més milions d’euros anuals.

I l’amaga quan, per exemple, la “Generalitat de Catalunya” silencia que també se’ns han apropiat de la nostra autèntica Història (conquestes, gestes, personatges, inventors, escriptors, pintors, arquitectes, científics, biblioteques,…), i silencia el més important de tot: que cada dia se’ns espolia la nostra llibertat. Per això la “Generalitat de Catalunya” tapa tot el que pot la situació d’invasió, d’ocupació i de genocidi que, executat de manera constant, planificada i variada, patim els catalans des d’abans del 1714. I la tapa perquè justament el sentiment d’aquesta situació d’estar sotmesos “pels castellans i assimilats” és l’explicació que, des del 2009, els catalans (que, per cert, NO estem dividits) ens haguem aixecat un altre cop i estiguem mobilitzant-nos any rere any, manifestació rere manifestació, votació innecessària rere votació tramposa, concert rere concert.

I els dirigents de la “Generalitat de Catalunya” (i els dirigents dels partits, “associacions civils” i de tot el que es mou al seu entorn) actuen amb plena intencionalitat per amagar-ho a fi d’evitar que el sentiment que tenim els catalans de voler acabar amb la nostra secular penosa situació, es faci conscient i passi a la voluntat i a l’acció, pas que ens faria invencibles.

I això quan justament el que està passant aquests darrers deu anys permetria explicar cada dia, dotzenes de vegades i amb exemples senzills i clars, que ara, sota la a Catalunya triplement il·legal “Constitución Española de 1978”, els catalans estem tan sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español com ho portem estant des del 1714, això sí, passant per diferents etapes d’adaptació al canvi de condicions. I aquestes explicacions farien veure a tothom -d’aquí, d’allà i d’arreu- que el que volem és una cosa molt senzilla però molt important, vital: RECUPERAR LA LLIBERTAT. I això crearia arreu -a dins, a fora i a més en fora- una enorme onada de simpatia i de recolzament… i així, a més de “eixamplar la nostra base” realment i efectiva, ¡reduiríem la seva base!

El simple fet que CAP NI UN (excepcions, si us plau!!!) dels dirigents, partits o organismes processistes en CAP àmbit de l’actual societat catalana oficial, tingui “RECUPERAR LA LLIBERTAT DEL POBLE CATALÀ” no ja com l’eix principal (que és el que considero hauria de ser) sinó com un eix entre altres, indica -sense descartar altres situacions més minoritàries i fosques que ja s’aclariran quan tornem a ser lliures- que han fet seu el “Punto de Vista Castellano”, i que veuen el que passa amb la visió de l’ocupant i, a més, que hi viuen satisfactòriament, cobrant sucoses nòmines incloses en “los Presupuestos Generales del Estado Español”.

RESUMINT: la imatge que (encara) predomina entre els catalans (i molt més entre els no-catalans), és que a un costat hi ha Madrid/Castilla/Estado-Español i a l’altre costat, en front i enfrontats, hi ha el Poble Català amb la seva “Generalitat de Catalunya”. La realitat és totalment diferent, i és qüestió de sobrevivència primer i de victòria a continuació, que els catalans ho entenguem i que ho donem a entendre el més ràpid i àmpliament possible a tots els no-catalans: a un costat hi ha Madrid/Castilla/Estado-Español i la “Generalitat de Catalunya” (que, insisteixo, és una part constituent de, i plenament integrada a, l’Estado-Español), i a l’altre costat -en front, enfrontat i traït- hi ha el Poble Català.

COROL·LARI: els que submanen a Barcelona (ATENCIÓ: als dos costats de la Plaça de Sant Jaume!) estan supeditats als que manen a Madrid. En particular: els dirigents de la “Generalitat de Catalunya”, per unes raons o altres que ja s’esbrinaran quan calgui, veuen amb el “Punto de Vista Castellano” i, en conseqüència, actuen amb els seus objectius. I un objectiu decisiu des del 2009 és impedir la independència de Catalunya i evitar que els catalans assolim el nostre desig (per ara, malauradament, encara subconscient) de RECUPERAR LA LLBERTAT. S’hi dediquen a fons. Per explicar-ho amb més detall, la propera LA GOTA CATALANA serà: Què és en realitat “el procés”?

I reprenent els sis noms als qui dedico aquest text, responsabilitzo a aquests dirigents traïdors que des del 2014 hagin mort presos uns 200.000 catalans que desitjaven morir lliures.

Ens toca als que vulguem ser lliures en una CATALUNYA DE NOU LLIURE, canviar radicalment aquesta situació.

Barcelona, 3 de gener del 2019 (lleugerament retocat el 4)

Lluís Botinas

VERSIÓ EN CASTELLÀ: 121206-¿Qué es en realidad la actual “Generalitat de Catalunya”?