Dt. 22: “La guitarra: de catalana a flamenca”

Dimarts, 22 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

La guitarra:

de catalana a flamenca

Aquesta conferència donarà llum a una evidència històrica i documentada però que, a partir d’un relat interessat i avalat des del poder de l’estat castellà/español, ha sofert una intencionada invisibilitat i, sobretot, una confusió en el coneixement i en el desenvolupament d’aquest, tan important, instrument musical català.

Són tres els apartats principals on cal incidir :

  • Referència documental de les primeres guitarres i instrumentistes a la Cort Catalana dels segles XIV-XV, i també en els retaules de la Corona Catalana.
  • Constructors de guitarres (guitarrers) o de violes (violers) documentats a Catalunya durant els segles XIV-XV
  • La guitarra actual de sis cordes i el primer mètode d’afinació i d’harmonització de Joan Carles Amat al Segle XVI. També els posteriors mètodes i composicions que perduren avui en dia -F. Sor, F. Tàrrega i E. Pujol- són tots ells de parla catalana.

Així, doncs, faré un recorregut històric fonamentat documentalment, tenint present la confusió que s’ha volgut crear pretesament per fer més dificultós demostrar o fer evident l’origen i evolució de la guitarra i les fonts reals que ho farien evidenciable.

Si bé no s’ha aconseguit del tot, sí que ha fet molt de mal per al coneixement cultural i històric de Catalunya; així, es dóna el cas de moltíssima gent que desconeix el vincle de la guitarra amb Catalunya i, en canvi, la fan andalusa o “flamenca”.

La metodologia per acabar amb Catalunya segueix sent la mateixa: la desinformació, l’ocultació, la desaparició i la confusió en les dades documentals, tot junt amb la repressió i l’amenaça.

Per JOSEP PRATS.

14 Notes breus o “Gotetes”

14 NOTES BREUS O “GOTETES”

 

PREVI: Diversos lectors de LA GOTA CATALANA m’han comentat que faig uns articles massa llargs i que si redactés texts curts, els farien circular per FaceBook i altres “xarxes socials”. Jo els animo a extraure paràgrafs o frases dels articles i fer-los circular, però sembla que no és fàcil. Faré/farem, doncs, avui un primer experiment en aquesta línia: a sota hi ha 14 texts curts a utilitzar com millor vulgueu-i-sabeu. Ja em fareu arribar si això és pràctic i útil. Gràcies per la vostre col·laboració en fer circular els continguts de LA GOTA CATALANA!

***Els ocupants són ocupants, i els traïdors són traïdors. I si els catalans volem recuperar la llibertat, hem d’aconseguir que els ocupants marxin, i per això cal detectar i neutralitzar els traïdors, i substituir-los pels líders naturals del poble català.

***El processisme genera anti-catalans. Si passem a actuar per recuperar la llibertat de Catalunya, generarem amics i aliats.

***Es tracta de recuperar la llibertat arrabassada el 1714. Si ho posem en el centre de la nostra mobilització, guanyarem la simpatia de gairebé tothom i eixamplarem la nostra base. Qui s’hi oposi, quedarà assenyalat com a carceller nostre… i així reduirem la seva base!

***Els catalans NO estem dividits. Els que estan dividits són “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán”, i això és totalment diferent. Els catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) estem a favor de la independència en un 80%; i si expliquéssim que volem tornar a ser lliures, el percentatge seria molt més elevat. I els altres no són catalans, sinó ocupants de Catalunya, atès que formen les tropes civils d’ocupació. I si els hi ho diem així clarament, molts deixaran de ser-ho… i reduirem la seva base.

***Què els hi hagués passat després del 27-O del 2017 si Junqueras i els altres presos, i si Puigdemont i els altres “exiliats”, s’haguessin estat passejant pels carrers de Catalunya en lloc d’anar voluntàriament a protegir-se fent-se tancar a Madrid, o de fugir del poble català “exiliant-se” a Brussel·les, i així aparèixer uns i altres disfressats d’“herois independentistes”?

***Si cap dirigent “independentista” va ser capaç de dir públicament que volia la desfeta de la “selección española” al mundial de futbol, ¿com hem pogut creure’ns que s’atrevirien a declarar la independència de Catalunya?

***Per què els 72 diputats independentistes van acordar tots ells que fos secreta la votació del 27-O del 2017 en que, segons deien, anaven a proclamar la independència de Catalunya? I per què van acordar exactament quins dos d’entre els 72 s’abstindrien per a que en lloc de 72 SÍ només hi haguessin 70 SÍ i 2 ABSTENCIONS?

***En memòria de Kim, Aureli, Toni, Yolanda, Agustí i Maria Lluïsa: Que els dirigents processistes hagin impedit la independència com a mínim des del 9-N del 2014, ens ha costat molt més que uns 100 mil milions d’euros d’espoli econòmic. Ens ha costat continuar sent presos a casa nostra i que més de 200.000 catalans que desitjaven morir lliures, encara hagin mort com les darreres 12 generacions de catalans: amb la nostra terra catalana envaïda i ocupada per tropes militars i civils estadoespañolas, i presoners a casa amb els barrots al menjador.

***Convivència? Concòrdia? Harmonia? Solidaritat? Igualtat? No pot haver res d’això entre invasors i envaïts, entre ocupants i ocupats, entre espoliadors i espoliats, entre lladres i robats, entre botxins i víctimes, …, entre genocides i genocidats. Què pretén qui utilitza aquestes paraules-trampa?

***Ens diuen que cal retornar a la convivència i a la concòrdia d’abans del 2009. Pels catalans això en realitat significaria acceptar allargar el nostre sotmetiment a Madrid/Castilla/Estado-Español que patim de 1714 ençà, i seguir prolongant el nostre genocidi, que els propis dirigents catalans són els primers en silenciar completament. Les úniques “convivència” i “concòrdia” seran les que s’estableixin entre el Principat de Catalunya alliberat i un altre cop restablert com Estat Europeu, i “la cosa” que quedi com residu de l’“Estado-Español”, construït el 1714 anorreant l’Estat Català.

***Tan enganyats estem els catalans pels nostres actuals dirigents, com els castellans i, en general, els no-catalans pels seus dirigents. Amb l’agreujant per nosaltres que els nostres dirigents estan plenament subordinats als seus dirigents.

***Un bon engany exigeix crear una polaritat falsa on quedin atrapats tant els que creuen en la versió oficial com els que critiquen la versió oficial, i així ambdós bàndols ignoren la veritat. És el que està passant actualment. Els subcapitostos autonomistes de Barcelona enganyen als catalans dient-nos que s’han tornat independentistes i animant-nos a “Fer República” quan el 27-O del 2017 només van representar que la proclamaven però en realitat no ho van fer, i els capitostos de Madrid enganyen als no-catalans afirmant que Puigdemont, Junqueras i companyia són independentistes i que volen “romper España” quan justament ells són els que han salvat “la unidad de España”. I ho fan perfectament coordinats, reforçant-se els uns als altres.

***La nostra força ens ve dels nostres més de mil anys d’Història. Renunciar a la nostra Història com fan TOTS els actuals dirigents catalans, és condemnar-nos a seguir estant envaïts/ocupats/espoliats/genocidats. És trair-nos… com efectivament estan fent.

***Dividits o bé molt units? Molts catalans es lamenten “Els partits independentistes estan dividits” i demanen “Unitat!”. Però s’equivoquen. Quin és el motiu del seu error? Que encara creuen que els dirigents de PDeCAT, ERC, CUP, JuntsxCat, CNR, etc., i també els dirigents d’ANC, Òmnium, CDR, etc., estan a favor de la independència de Catalunya, i aleshores el que veuen és que van dividits en candidatures diferents, que es contradiuen, que es barallen, etc. Però el català que canvia l’enfocament i s’atreveix a entendre que en realitat els nostres dirigents estan en contra de la independència de Catalunya, de seguida veu que TOTS-TOTS-TOTS els actuals dirigents estan actuant perfectament units i coordinats en contra nostra. I aleshores comprèn perquè no som independents com a mínim des del 9-N del 2014!!!

Barcelona, 13 de gener del 2019

Lluís Botinas

Dl. 14: El “Pla Nacional de Valors”

Dilluns, 14 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada amb En Josep Lluís Olivares

Conèixer i comentar el

PLA NACIONAL DE VALORS

La vinguda “per casualitat” d’En Josep Lluís Olivares a una reunió de LA GOTA CATALANA, va portar a prendre contacte amb el PLA NACIONAL DE VALORS, elaborat del 2011 al 2016 sota el paraigües de la Generalitat de Catalunya i amb la participació d’unes 500 persones, gairebé totes voluntàries, expertes en diferents àrees. El lema que van adoptar: “el País Creix quan les Persones Creixen”. El Document Unitari, de 430 pàgines, presenta el Projecte així:

El Govern de Catalunya, conscient de la seva responsabilitat històrica, el 2011 va decidir impulsar amb la societat civil una reflexió profunda sobre la realitat de la nostra societat, amb un Projecte orientat a inspirar i promoure una cultura cívica que doni una resposta adaptativa, des dels poders públics, als grans reptes que té plantejats avui dia el nostre país.

El Pla de Valors parla del País que ens agradaria construir. I ho fa des de l’experiència d’un model de democràcia col·laborativa i participativa en el què polítics i societat civil, junts, esdevenen protagonistes. Si bé les estructures i les dinàmiques polítiques condicionen —sense determinar— el benestar de les persones i la seva capacitat per créixer harmònicament i desenvolupar els seus projectes de vida, són les persones realment, les que configuren el poble i el país. Donat que vivim en un ecosistema interdependent, les influències són recíproques, i per tant, la responsabilitat és compartida. El Pla és una proposta de compromís de totes les parts per reorientar la brúixola i arribar plegats a més bon port.

El Pla de Valors té la voluntat d’inspirar al Govern i a totes les persones que es troben en nodes d’influència al nostre país per tal que despleguin polítiques i accions que acompanyin el procés de transformació que la ciutadania ja ha emprès amb múltiples iniciatives, i per tal que creïn les condicions que afavoreixin el Creixement en Qualitat Humana en tots els àmbits de la societat.

Buscarem les virtuts i també els límits d’aquests important esforç per contribuir a millorar la/les societat/s.

PER PREPARAR LA TROBADA:

Jordi Griera-150722-Irrupció del Pla Nacional de Valors-1p; Pla Nacional de Valors-síntesi-19p; Pla Nacional de Valors-resum executiu-87p; Pla Nacional de Valors-document unitari-430p

Dt. 15: “Constitucions Catalanes del 1714. La seva vigència”

Dimarts, 15 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Col·laboració amb l’A·R·H·L·C

(Associació per a la recerca de la Història i les Llibertats Catalanes)

Conferència

LES CONSTITUCIONS CATALANES

VIGENTS L’11 DE SETEMBRE DE 1714.

ORÍGENS, DESENVOLUPAMENT I VIGÈNCIA ACTUAL.

Orígens de les nostres lleis: romans, visigots, francs salis i hebreus. Les lleis i els costums. De la Terra regis a l’hereu. Dels Usatges a les Constitucions. Com eren les Constitucions Catalanes, l’esperit. El Decret de Nova Planta. Del cas dels Catalans a la Constitució de la Havana. El llibre “Los Fueros”. Diferències entre el constitucionalisme llibertari i el constitucionalisme absolutista. La Devolution.

Per MIQUEL MANUBENS http://devolucio.cat/ 

Dt. 8: “Espiritualitat en la societat catalana medieval”

Dimarts, 8 de gener del 2019, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

ESPIRITUALITAT EN LA SOCIETAT CATALANA MEDIEVAL

Aquesta conferència vincula la mil·lenària i fecunda tradició espiritual de la societat medieval catalana compartida també amb el Regne de València i ses Illes que abasta temàtiques i personatges tan diversos com l´escriptori ripollenc de l´Abat Oliba, la singular càbala jueva, el moviment gnòstic dels càtars, els cavallers templers catalans, la influència del sufisme islàmic en la saviesa del mallorquí Ramon Llull, la ciència medieval en l´obra del valencià Arnau de Vilanova, etc…

Per JAUME CLUET. Activista Cultural.

Què és en realitat l’actual “Generalitat de Catalunya”?

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXXIX

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – IV

“Any Nou, Comprensió Renovada”:

la comprensió Catalana ‘de sempre’,

recuperada i actualitzada

 

 Què és en realitat l’actual

“Generalitat de Catalunya”?

Dedicat a Aureli, Kim, Yolanda, Agustí, Toni, Lluïsa Maria i a tots els catalans

que aquest passat any 2018 han mort presos

(com presos han nascut i mort la darrera dotzena de generacions de catalans)

quan desitjaven morir lliures

(com lliures van néixer i morir la trentena de generacions de catalans anteriors al 1714)

 

Volia fer un paral·lelisme amb el tan conegut i aquests dies tan actual “Any Nou, Vida Nova” escrivint “Any Nou, Comprensió Nova”. Però el que ens cal no és una comprensió “nova” sinó recuperar la comprensió catalana, que no és precisament nova… encara que ens ho pugui semblar després de mes de tres segles de patir la imposició de la comprensió castellana de… ¡tot!

Per contribuir a recuperar la que hauria de ser la nostra perspectiva, el novembre del 2017 vaig començar una sèrie d’articles sota el lema: “Punt de vista català”, que estan recollits en el Quadern QUIN ÉS ‘EL PUNT DE VISTA CATALÀ’-37articles-112p-181104. I vull subratllar un cop més la importància crucial que en la nostra història d’aleshores i d’ara té 1714, que marca un abans i un després que queda sintetitzat en que després de més de 8 segles d’aparèixer (a més, de manera creixent) en els mapamundis, de sobte en desapareixem. Per això considero encertat, il·lustratiu i molt didàctic explicar arreu que el que els catalans ara volem és, senzillament, tornar a aparèixer en els mapamundis.

 

Avui vull començar a contestar una qüestió que m’ha anat emergint i que considero decisiva per capir el fons del què està passant actualment i canviar radicalment la situació: Què és en realitat l’actual Generalitat de Catalunya? La resposta forma part de la necessària re-avaluació, feta justament des del Punt de Vista Català, de la nostra Història, establint las fortaleses i també les febleses del independentisme i dels successius esforços del poble català per recuperar la llibertat.

És un engany (COMPTE!: un engany al poble català, però també un engany a tots el altres pobles) fer creure que l’actual Generalitat de Catalunya és el govern que representa al poble català i que és el defensor dels nostres interessos de tot tipus. Aquest engany és reforçat cada dia per tots els components -però, com sempre, com més a munt, major responsabilitat en l’engany- de l’actual Generalitat de Catalunya quan parlen d’“autogovern”, i també amb totes les disputes secundàries que estableixen entre Barcelona i Madrid… això sí, sempre amagant el que és essencial: que els catalans volem tornar a ser lliures i que, per assolir-ho, cal que marxin els invasors/ocupants/genocides. I com que també ha de ser enganyat el poble no-català, és una mentida que, com totes les altres, repeteixen simètricament els capitostos de Madrid parlant també del “autogobierno catalán”.

En realitat, l’actual Generalitat de Catalunya emergeix (intencionadament no dic pas que “es restaura” ni que “es restitueix” ni que “es reinstal·la” ni res de semblant) el 1977 com una part integralment constituent de l‘“Estado-Español”. Va ser el fruit de la gran operació posada en marxa probablement des del “contuberni de Munic” de 1962 per preservar la unitat de l’Estado-Español a la mort del dictador Franco. L’operació va portar a l’establiment d’un “Reino de España” amb una democràcia que bàsicament és el franquisme-sense-Franco reforçat deixant espai i donant prebendes a les diferents camarilles locals de les “Comunidades Autònomas”. A Catalunya, l’operació culmina els anys setanta amb La traïció dels líders catalans que tant bé va explicar detalladament Xirinacs en els seus tres volums (que sumen 923 pg. en la versió digital), i en particular aquesta traïció es decideix en el període de juliol del 1976 a juny del 1977, al que Xirinacs dedica tot el segon volum, i es concreta en “la sub-operaciò Generalitat de Catalunya”.

Cal comprendre quelcom molt dur: que la Generalitat de Catalunya emergida el 1977 no té cap lligam ni res a veure amb la Generalitat de Catalunya destruïda el 1714, sinó que n’usurpa el seu nom i falsifica el seu significat, i per això vaig escriure que Torra no és el president 131è, sinó el 7è. L’actual “Generalitat de Catalunya” (des d’ara hi posaré cometes) no és en absolut l’autogovern del poble català. Descartada la situació colonial (que no ens correspon EN ABSOLUT perquè no érem una terra nulius –“terra de ningú”- descoberta i conquerida, sinó que érem -I SOM, ara ocupats!- el Principat de Catalunya, un Estat Europeu -el primer Constitucional!- independent fins el 10 de setembre de 1714, que és brutalment ocupat i anorreat pels exèrcits d’un altre Estat Europeu enemic), l’actual “Generalitat de Catalunya” és una figura potser inèdita, i si algú sap d’antecessors o similars, que m’ho digui, si us plau, per veure’n similituds i diferències, i aprendre’n.

Pels catalans, l’actual “Generalitat de Catalunya” és pitjor que una complexa ETT (Empresa de Treball Temporal) del poble català. De fet, es pot dir que tots els governs democràtics del món (i, en principi, dono per fet que encara més tots els governs etiquetats com no-democràtics) són l’ETT del seu respectiu poble. El que per ara em sembla nou és que la “Generalitat de Catalunya” és l’ETT del poble català però… ¡al servei de Madrid/Castilla/Estado-Español!, és a dir, al servei de la potencia estrangera enemiga

— invasora i ocupant des del 1714, com explico en el Quadern SOM UN PAÍS OCUPAT DES DE 1714-30 texts-71p

— i genocida del poble català des de més de dos segles abans, com explico en el Quadern EL GENOCIDI CATALÀ-33 documents ordenats segons els articles de la Convenció contra el genocidi, adoptada per l’ONU el 1948-107pg

Això fa que la “Generalitat de Catalunya” sigui una ETT “especial” atès que ha de complir una altra funció prèvia encara més important que “només” treure’ns cada any els millors rendiments econòmics possibles: ser els nostres carcellers catalans que ens mantenen engarjolats a casa nostra mentre treballem pels enemics. D’aquesta manera es prolonga la nostra situació de vaca munyida per Madrid amb mans catalans que així obtenen els seus propis honors i privilegis derivats del seu poder sobre nosaltres, que no deixa de ser un poder encara que sigui un poder a Barcelona subaltern del poder a Madrid, i que per aquest deplorable treball i miserable funció cobren uns salaris bastants cops per sobre del Salari Mínim Interprofessional (fins i tot del SMI recentment pujat a 900€), i també del sou mig català, que -sembla- l’any 2016 va ser de 1.722 euros.

Per això la “Generalitat de Catalunya” necessita constantment falsificar, suavitzant-la i amagant-la, la situació real del poble català i mantenir-nos enganyats.

La suavitza quan, per exemple, la “Generalitat de Catalunya” disminueix fins i tot l’aspecte que considero menys important: el grau d’espoli econòmic que Catalunya (i tota la Nació Catalana) pateix cada any. Així, davant dels 8.000 milions d’euros anuals de dèficit fiscal que Madrid va acabar reconeixent, la “Generalitat de Catalunya” parla de 16.000 milions anuals, quan inevitablement la realitat ha de ser molt superior: 30.000 o 40.000 o més milions d’euros anuals.

I l’amaga quan, per exemple, la “Generalitat de Catalunya” silencia que també se’ns han apropiat de la nostra autèntica Història (conquestes, gestes, personatges, inventors, escriptors, pintors, arquitectes, científics, biblioteques,…), i silencia el més important de tot: que cada dia se’ns espolia la nostra llibertat. Per això la “Generalitat de Catalunya” tapa tot el que pot la situació d’invasió, d’ocupació i de genocidi que, executat de manera constant, planificada i variada, patim els catalans des d’abans del 1714. I la tapa perquè justament el sentiment d’aquesta situació d’estar sotmesos “pels castellans i assimilats” és l’explicació que, des del 2009, els catalans (que, per cert, NO estem dividits) ens haguem aixecat un altre cop i estiguem mobilitzant-nos any rere any, manifestació rere manifestació, votació innecessària rere votació tramposa, concert rere concert.

I els dirigents de la “Generalitat de Catalunya” (i els dirigents dels partits, “associacions civils” i de tot el que es mou al seu entorn) actuen amb plena intencionalitat per amagar-ho a fi d’evitar que el sentiment que tenim els catalans de voler acabar amb la nostra secular penosa situació, es faci conscient i passi a la voluntat i a l’acció, pas que ens faria invencibles.

I això quan justament el que està passant aquests darrers deu anys permetria explicar cada dia, dotzenes de vegades i amb exemples senzills i clars, que ara, sota la a Catalunya triplement il·legal “Constitución Española de 1978”, els catalans estem tan sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español com ho portem estant des del 1714, això sí, passant per diferents etapes d’adaptació al canvi de condicions. I aquestes explicacions farien veure a tothom -d’aquí, d’allà i d’arreu- que el que volem és una cosa molt senzilla però molt important, vital: RECUPERAR LA LLIBERTAT. I això crearia arreu -a dins, a fora i a més en fora- una enorme onada de simpatia i de recolzament… i així, a més de “eixamplar la nostra base” realment i efectiva, ¡reduiríem la seva base!

El simple fet que CAP NI UN (excepcions, si us plau!!!) dels dirigents, partits o organismes processistes en CAP àmbit de l’actual societat catalana oficial, tingui “RECUPERAR LA LLIBERTAT DEL POBLE CATALÀ” no ja com l’eix principal (que és el que considero hauria de ser) sinó com un eix entre altres, indica -sense descartar altres situacions més minoritàries i fosques que ja s’aclariran quan tornem a ser lliures- que han fet seu el “Punto de Vista Castellano”, i que veuen el que passa amb la visió de l’ocupant i, a més, que hi viuen satisfactòriament, cobrant sucoses nòmines incloses en “los Presupuestos Generales del Estado Español”.

RESUMINT: la imatge que (encara) predomina entre els catalans (i molt més entre els no-catalans), és que a un costat hi ha Madrid/Castilla/Estado-Español i a l’altre costat, en front i enfrontats, hi ha el Poble Català amb la seva “Generalitat de Catalunya”. La realitat és totalment diferent, i és qüestió de sobrevivència primer i de victòria a continuació, que els catalans ho entenguem i que ho donem a entendre el més ràpid i àmpliament possible a tots els no-catalans: a un costat hi ha Madrid/Castilla/Estado-Español i la “Generalitat de Catalunya” (que, insisteixo, és una part constituent de, i plenament integrada a, l’Estado-Español), i a l’altre costat -en front, enfrontat i traït- hi ha el Poble Català.

COROL·LARI: els que submanen a Barcelona (ATENCIÓ: als dos costats de la Plaça de Sant Jaume!) estan supeditats als que manen a Madrid. En particular: els dirigents de la “Generalitat de Catalunya”, per unes raons o altres que ja s’esbrinaran quan calgui, veuen amb el “Punto de Vista Castellano” i, en conseqüència, actuen amb els seus objectius. I un objectiu decisiu des del 2009 és impedir la independència de Catalunya i evitar que els catalans assolim el nostre desig (per ara, malauradament, encara subconscient) de RECUPERAR LA LLBERTAT. S’hi dediquen a fons. Per explicar-ho amb més detall, la propera LA GOTA CATALANA serà: Què és en realitat “el procés”?

I reprenent els sis noms als qui dedico aquest text, responsabilitzo a aquests dirigents traïdors que des del 2014 hagin mort presos uns 200.000 catalans que desitjaven morir lliures.

Ens toca als que vulguem ser lliures en una CATALUNYA DE NOU LLIURE, canviar radicalment aquesta situació.

Barcelona, 3 de gener del 2019 (lleugerament retocat el 4)

Lluís Botinas