Seguir setmanalment la vaga de fam indefinida d’En Raventós per la independència

ENLLAÇOS A 11 PROGRAMES A RÀDIO LA MINA

des del 12 de maig al 21 de juliol del 2016

on jo, Lluís Botinas, impulsor de

LA GOTA CATALANA PER RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA,

EM VAIG FER RESSÒ SETMANAL DE LA VAGA DE FAM D’EN DAVID RAVENTÓS

Començada el dimarts 3 maig del 2016,

censurada totalment des del dia següent,

obligat a deixar-la als 16 dies al ser En David internat contra la seva voluntat el dimarts 17 al psiquiàtric de l’Hospital del Mar,

represaliada prosseguint l’internament psiquiàtric forçós fins el 18 juliol.

Li donen l’alta amb prescripció de psicofàrmacs a prendre de per vida.

En surt desconegut, trastocat, zombi: no reconeix ni els amics a cinc metres.

Amb enormes esforços que duren bastants mesos,

i en situació de molt extrema precarietat econòmica,

va deixant de prendre les drogues químiques prescrites,

es recupera

i torna a l’activitat plena per la independència/llibertat del poble català

organitzant el partit independentista DIRECTE-68!

censurat ara per TV3 i demés com aleshores van censurar la seva vaga de fam.

Parlant clar i català,

TOTS els dirigent polítics i mediàtics

(i altres, a precisar),

inclosos JORDI SÁNCHEZ, JORDI TURULL, JOSEP RULL i JOAQUIM FORN

van ser (com a mínim) còmplices

de la repressió, inducció al suïcidi i intent de destrucció psíquica de per vida,

contra En David Raventós, l’únic català viu

que ha fet una vaga de fam indefinida per la independència

reprimida per Madrid/Castilla/Estado-Español

però no directament

sinó a través dels seus representants i agents catalans.

I cal recordar que el 5 de maig del 1977, Xirinacs, e. p. d.,

va començar una vaga de fam contra Madrid però anant contra Barcelona

que explicà així, marcant un canvi de perspectiva d’abast crucial:

“Aquella mateixa nit (…) vaig emprendre una irreflexiva, absurda, dolorosa i desesperada vaga de fam. La primera acció meva en què els adversaris eren els meus antics companys de lluita antifranquista. No seria la darrera. A partir d’ara, l’enemic «nacional i de classe» era més a prop. Aquest dia marcava un canvi fonamental de la lluita. La mort en la nostra societat no només amenaçava des de fora. També ascendia feréstega des de dintre.”

Lluís M. Xirinacs, La traïció dels líders,

volum II, Una pedregada seca (juliol 1976 – juny 1977), pàg. 244-245