NOTA PRÈVIA: si se’m fa arribar alguna excepció, corregiré els corresponents TOTS d’entre tots els TOTS que trobaràs a continuació, i la veritat és que estaria content de conèixer i reconèixer nombroses excepcions. El “Document” és l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya reunida el dia 27 d’octubre de l’any passat, va ser reproduïda per Na Carlota Guindal a La Vanguardia del 17 de novembre del 2017, i lamentablement no m’ha arribat fins fa uns dies. I el llibre de Na Lola García, directora adjunta de la mateixa La Vanguardia que menciono més a baix, va sortir aquest setembre. Doncs bé, que jo sàpiga (i si n’hi ha… ¡moltes gràcies per indicar-m’ho!), CAP dels polítics i dirigents implicats directa o indirectament, ni tampoc CAP dels centenars (milers?) d’intel·lectuals i de periodistes independentistes-processistes, NO ha escrit NI un sol article rebatent els fets que -afortunadament per entendre el que realment va passar fa un any i, com a conseqüència, per comprendre la situació actual i per esbrinar què cal fer ara- ens expliquen dues periodistes de la monàrquica i anti-llibertat de Catalunya La Vanguardia. I torno a dir que si me n’arriben, me’n faré ressò de seguida.
L’Acta de la Mesa
del Parlament de Catalunya
d’abans de la sessió del 27-O-2017
demostra
la traïció al poble català
de TOTS els parlamentaris independentistes
i de TOTS els dirigents
dels seus partits
i de les entitats socials influents
El curt text que ara escric concreta la part final de l’extens article anterior, Continuació d’”A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″, que recomano llegir per situar millor el que segueix.
El “Document” del títol és l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27 d’octubre del 2017, reunió de la Mesa on es va planificar i acordar com es desenvoluparia la sessió plenària del 27-O de l’any passat, sessió on se’ns va dir als catalans que es declararia la independència de Catalunya proclamant “una nova República Catalana, nou Estat d’Europa”.
Però l’Acta demostra que en realitat TOTS els 72 parlamentaris independentistes (amb la complicitat de TOTS els dirigents de TOTS els partits i entitats independentistes) van planificar, fins els menors detalls, enganyar/trair al poble català fent-nos creure que “culminaven el procés d’independència proclamant la República Catalana”, quan el que van escenificar és una sèrie d’actuacions que no tenien cap validesa efectiva, raó per la que el poble català veu prolongat el seu sotmetiment de 304 anys a Madrid/Castilla/Estado-Español.
I per això ara sabem clarament que aquells 72 parlamentaris NO eren independentistes, i que no ho són ara atès que un any després cap ha reconegut la seva indigna conducta d’aleshores i s’ha posat al costat del poble.
I TOTS eren tan conscients que no anaven a declarar la independència i que, per tant, també ells continuarien “sometidos a la justicia del Estado Español”, que, anticipant-se, van preparar de quatre maneres diferents la seva defensa davant de “los jueces de los Tribunales de Justicia” del país del qual afirmaven independitzar-nos, quan aquests “jueces” els convoquessin unes setmanes després:
1.- NO votant la part resolutiva. És a dir, Forcadell va llegir la Declaració d’Independència però va fer votar una altra “cosa”. Queda explicat que NO baixessin la bandera, que NO ho publiquessin al DOGC, que NO hi hagués CAP discurs, que NO fessin cap reunió de govern, que molts tinguessin cara de funeral …
2.- Deixant clarament escrit que el que aprovaven en el Parlament NO tenia CAP efecte jurídic. Ídem.
3 i 4.- Acordant els 72 parlamentaris independentistes que el vot seria secret, i que dos s’abstindrien. “Se trata que el resultado favorable al «sí» arroje dos votos menos de los que disponen los grupos que apoyan la resolución para que un juez no pueda atribuirles a todos delitos de sedición o rebelión. (…) Se anuncia que «la declaración de los representantes de Cataluña» queda aprobada por 70 votos a favor, 10 en contra y 2 en blanco. Son las 15:27 horas del 27 de octubre de 2017. Se supone que se acaba de declarar la república de Cataluña.” (Lola García, directora adjunta de La Vanguardia, llibre “El naufragio”, Península, setembre 2018).
I un altre aspecte decisiu queda ara clar: que tot aquest engany/traïció aquí es va fer amb complet acord amb Madrid, que coneixien què era el que de veritat anava a passar. Ho demostra que allà sempre van parlar d’aplicar el 155 quan l’article que correspondria a una situació real d’independència no seria el 155 sinó l’article 116!
O sigui que els capitostos de Madrid sabien perfectament que els seus subcapitostos de Barcelona farien veure que proclamaven la República Catalana però que en realitat trairien la independència/llibertat del poble català.
Continuarà.
Però ja ara pots trobar molta informació única i fonamental sobre el què passa i les trajectòries dels principals dirigents d’aquesta colossal traïció al poble català, en els 75 programes d’una hora d’En DAVID RAVENTÓS a l’escocesa Radio Hadrian (cap ràdio suposadament independentista d’aquí li ha fet ni tan sols una entrevista; la censura democràtica processista catalana és fortíssima). Trobes els enllaços al web de “Directe-68!, el partit polítics sense polítics que declararà la independència”: http://directe68.cat/
Barcelona, 15/11/18
Lluís Botinas <lluisbotinas@lagotacatalana.cat> https://lagotacatalana.cat
La gota catalana 