Ds. 1: “Conèixer els catalans d’abans de 1714”

Dissabte, 1 de desembre, 20 h.

COMPTE! Al Cafè de l’Òpera,

La Rambla, 74 (davant del Gran Teatre del Liceu)

Conferència

CONÈIXER ELS CATALANS D’ABANS DE 1714

Aquest és l’enllaç de l’organització: https://montseguardia.blogspot.com/2018/11/conferencia-conpeixer-els-catalans.html on s’explica:

En la conferència, En Lluís Botinas compartirà una part dels seus esforços en el darrers sis anys per
1) reprendre la continuïtat amb el Dret Català, les Constitucions Catalanes, les Formes de Govern Catalanes i la nostra autèntica Història (falsificada per Madrid amb plena complicitat de Barcelona);

2) recuperar el Punt de Vista Català, ja que Madrid/Castilla/Estado-Español ens ha imposat el seu punt de vista;

3) en conseqüència, cal explicar arreu: 3.1) que “Som un país ocupat” atès que el Principat de Catalunya, Estat Europeu -el primer Constitucional- independent fins el 10 de setembre de 1714, va ser ocupat des del dia següent; 3.2) que patim “El genocidi contra la Nació Catalana” des de molt abans del 1714; i 3.3) que els catalans no hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures, i, per tant, fer-nos votar (en un referèndum o exercint el Dret d’Autodeterminació) és fer-nos actuar contra la recuperació de la nostra llibertat;

4) cal convidar a actuar per aconseguir que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides marxin del Principat de Catalunya;

i 5) a aleshores automàticament tornarem a aparèixer ens els mapamundis i a ser una NACIÓ-estat independent, de nou el poble més lliure d’Europa, aquest cop al servei de tots els pobles del món.

Fruit d’aquests esforços són cinc quaderns (un en castellà) d’un centenar de pàgines cadascun, i el seu llibre de butxaca Conèixer els catalans d’abans de 1714 (versió en castellà: Conocer los catalanes de antes de 1714), del que acaba de treure la segona edició. És el primer volum de la Col·lecció de llibres de butxaca I ARA, QUÈ? RESSITUEM-NOS!, que ja té previstos uns cent títols.

En finalitzar la conferència, s’obrirà el col·loqui/debat, contestant les opinions o els interrogants que sorgeixin.

L’autor signarà exemplars dels seus llibres.

Dl. 26: “Lleonard – Caterina – Mona Lisa”

 

Dilluns, 26 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

CATERINA, LA MULLER ESBORRADA

D’EN LLEONARD

Qui va ser la Mona Lisa?

Segons la biografia oficial de Leonardo da Vinci, el seu naixement a Vinci, prop de Florència, va ser fruit d’una relació amorosa il·legítima entre el seu pare Sir Piero da Vinci, un notari florentí, i la seva mare, Caterina, una humil pagesa analfabeta del poble d’ Anchiano a prop de Vinci. Però les referències escasses, de la pròpia ma d’en Lleonard, que tenim sobre la seva mare que es troben en el Còdex Atlàntic i en el Còdex Forster II i III no esmenten pas en cap moment que l’”humil pagesa” sigui realment la seva mare.

I si Caterina és una de les múltiples formes d’esborrar la veritable pertinença d’en Lleonard a una de les famílies amb més influència política, econòmica, militar, social, cultural  i religiosa de l’època, els della Rovere (Rovira)?

Pel que sabem de la vida sentimental d’en Lleonard, els seus biògrafs no es posen d’acord: alguns fan referència explícita a la seva homosexualitat, però d’altres conclouen que la seva vida va estar marcada pel celibat.

Però no esmenten la possibilitat, contradient aquestes dues versions, del seu matrimoni amb una membre de la casa reial per tal d’aconseguir la seva família més influència i poder.

I si aquest matrimoni va ser realment amb Caterina, la muller esborrada d’en Lleonard?

I si la Mona Lisa va ser un familiar molt proper?

Per FELIP RODRÍGUEZ (Tarragona, 1972). Investigador independent. Des de l’any 2011 es membre de l’Institut Nova Història, on ha excel·lit en la cerca exhaustiva i sistemàtica d’indicis documentals de la manipulació històrica en llibres dels segles XVI al XIX. Ha intervingut en el 3è, 4è, 6è i 9è Cicle sobre la Falsificació de la Història de Catalunya, en la 4a i 5ena Universitat Nova Història i de l’11è al 18è Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica, a Arenys de Munt.

Dt. 27: “Catalans metges de Carles V”

Dimarts, 27 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

Els metges catalans

de l’emperador Carles V:

Lluís Llobera i

Bernat Muntanya de Montserrat

Dos metges catalans d’anatomia, Bernat Muntanya de Montserrat i Lluís Llobera, segueixen la tradició científica de l’anatomia dels regnes catalans d’Itàlia, sobretot de Lleonard Rovira o de la Rovere (conegut com Leonardo Da Vinci), amb el primer llibre d’anatomia: De humanis corporis fabrica. Catalunya té el seu protomedicat reial, el Protomedicat de Catalunya, fins el 1714, regit per les Constitucions de Catalunya, però alhora és una institució molt lligada al Rei. El protomedicat són el conjunt de metges que l’atenen al monarca i alhora dicten les mesures de salut, permisos i exàmens de qui pot exercir com a metge de phisica, cirurgians, barbers, tribunals mèdics …

Atès que tenim Carles V a Barcelona, els seus metges hi han de ser, i també quan viatgen amb ell. Alhora, el principal metge, considerat pare de l’anatomia, i cap del Protomedicat de l’emperador Carles, fou el flamenc Andreas Vesal (Vaselius en llatí).

El 1516 arriba Carles I de Catalunya, el futur emperador Carles V.  El 1543 anomenarà Andreas Vesalius cap del seu Protomedicat imperial. En els regnes catalans, Vaselius aprèn de Bernat Muntanya de Montserrat, a partir de 1537 membre del Protomedicat català, i de Lluís Llobera, a qui a partir de 1520 se’l nomena a Barcelona. Són la flor i nata del naixement dels estudis d’anatomia, i Vaselius aprèn dels dos anatomistes catalans. La història espanyola els recol·loca a Castella (per exemple, Luis Lobera de Ávila) i tradueix les seves obres catalanes al castellà, tot fent-ne desaparèixer les edicions catalanes.

Per JOSEP MARIA ORTEU, editor de Llibres de l’Índex

Dt. 20: Llibre “La crisi catalana”

Dimarts, 20 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada amb Lluís Botinas

LLEGIR I COMENTAR EL LLIBRE “LA CRISI CATALANA. Una oportunitat per Europa, recentment publicat per En CARLES PUIGDEMONT. Vaig per la pàgina 62. Animo a llegir-lo atentament. Si no pots aconseguir-lo sense tenir que pagar els 18€, compra’l atès que serà una bona inversió. Per què? Doncs perquè deixaràs de ser processista, i així t’estalviaràs 1) comprar la samarreta de cada any; 2) donar diners a “caixes de solidaritat” per pagar multes… a Madrid!; 3) fer viatges a Brussel·les; 4) pagar “com a mínim 10€” per estar al “registre ciutadà del Consell per la República”; 5) etc. Entendràs, per exemple, que la primera mentira fabricada entorn En Puigdemont per a promocionar-lo a fi de poder realitzar el doble terrible engany d’impedir la independència els 10-O i 21-O, és que era independentista des de jovenet, que “és un independentista de soca-rel, l’excepció dins de Convergència”. Llegint el llibre queda clar que és impossible que un independentista escrigui el que està imprès… ¡començant pel títol! I, ATENCIÓ!, també convido a assistir-hi a persones que, amb la condició sine qua non de llegir-se atentament el llibre (podem fer-ho junts!), vulguin defensar-lo. Gràcies!

NOTA: la lectura i comentari continuarà els dilluns i dimarts propers en que no hi hagi conferència; i també podem acordar fer alguna sessió especial.

Per cert, qui vulgui avançar feina, que escolti el programa 70 (gravat el passat 12 d’octubre) de l’escocesa Radio Hadrian, on En David Raventós analitza el llibre… i l’autor.

https://www.youtube.com/watch?v=f2nz5OD-KCE   1:07:58

Document demostra traïció 27-O

NOTA PRÈVIA: si se’m fa arribar alguna excepció, corregiré els corresponents TOTS d’entre tots els TOTS que trobaràs a continuació, i la veritat és que estaria content de conèixer i reconèixer nombroses excepcions. El “Document” és l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya reunida el dia 27 d’octubre de l’any passat, va ser reproduïda per Na Carlota Guindal a La Vanguardia del 17 de novembre del 2017, i lamentablement no m’ha arribat fins fa uns dies. I el llibre de Na Lola García, directora adjunta de la mateixa La Vanguardia que menciono més a baix, va sortir aquest setembre. Doncs bé, que jo sàpiga (i si n’hi ha… ¡moltes gràcies per indicar-m’ho!), CAP dels polítics i dirigents implicats directa o indirectament, ni tampoc CAP dels centenars (milers?) d’intel·lectuals i de periodistes independentistes-processistes, NO ha escrit NI un sol article rebatent els fets que -afortunadament per entendre el que realment va passar fa un any i, com a conseqüència, per comprendre la situació actual i per esbrinar què cal fer ara- ens expliquen dues periodistes de la monàrquica i anti-llibertat de Catalunya La Vanguardia. I torno a dir que si me n’arriben, me’n faré ressò de seguida.

L’Acta de la Mesa

del Parlament de Catalunya

d’abans de la sessió del 27-O-2017

demostra

la traïció al poble català

de TOTS els parlamentaris independentistes

i de TOTS els dirigents

dels seus partits

i de les entitats socials influents

El curt text que ara escric concreta la part final de l’extens article anterior, Continuació d’”A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″, que recomano llegir per situar millor el que segueix.

El “Document” del títol és l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27 d’octubre del 2017, reunió de la Mesa on es va planificar i acordar com es desenvoluparia la sessió plenària del 27-O de l’any passat, sessió on se’ns va dir als catalans que es declararia la independència de Catalunya proclamant “una nova República Catalana, nou Estat d’Europa”.

Però l’Acta demostra que en realitat TOTS els 72 parlamentaris independentistes (amb la complicitat de TOTS els dirigents de TOTS els partits i entitats independentistes) van planificar, fins els menors detalls, enganyar/trair al poble català fent-nos creure que “culminaven el procés d’independència proclamant la República Catalana”, quan el que van escenificar és una sèrie d’actuacions que no tenien cap validesa efectiva, raó per la que el poble català veu prolongat el seu sotmetiment de 304 anys a Madrid/Castilla/Estado-Español.

I per això ara sabem clarament que aquells 72 parlamentaris NO eren independentistes, i que no ho són ara atès que un any després cap ha reconegut la seva indigna conducta d’aleshores i s’ha posat al costat del poble.

I TOTS eren tan conscients que no anaven a declarar la independència i que, per tant, també ells continuarien “sometidos a la justicia del Estado Español”, que, anticipant-se, van preparar de quatre maneres diferents la seva defensa davant de “los jueces de los Tribunales de Justicia” del país del qual afirmaven independitzar-nos, quan aquests “jueces” els convoquessin unes setmanes després:

1.- NO votant la part resolutiva. És a dir, Forcadell va llegir la Declaració d’Independència però va fer votar una altra “cosa”. Queda explicat que NO baixessin la bandera, que NO ho publiquessin al DOGC, que NO hi hagués CAP discurs, que NO fessin cap reunió de govern, que molts tinguessin cara de funeral …

2.- Deixant clarament escrit que el que aprovaven en el Parlament NO tenia CAP efecte jurídic. Ídem.

La Mesa del Parlament hizo constar en acta que la DUI no tenía efectos jurídicos

3 i 4.- Acordant els 72 parlamentaris independentistes que el vot seria secret, i que dos s’abstindrien. “Se trata que el resultado favorable al «sí» arroje dos votos menos de los que disponen los grupos que apoyan la resolución para que un juez no pueda atribuirles a todos delitos de sedición o rebelión. (…) Se anuncia que «la declaración de los representantes de Cataluña» queda aprobada por 70 votos a favor, 10 en contra y 2 en blanco. Son las 15:27 horas del 27 de octubre de 2017. Se supone que se acaba de declarar la república de Cataluña.” (Lola García, directora adjunta de La Vanguardia, llibre “El naufragio”, Península, setembre 2018).

I un altre aspecte decisiu queda ara clar: que tot aquest engany/traïció aquí es va fer amb complet acord amb Madrid, que coneixien què era el que de veritat anava a passar. Ho demostra que allà sempre van parlar d’aplicar el 155 quan l’article que correspondria a una situació real d’independència no seria el 155 sinó l’article 116!

O sigui que els capitostos de Madrid sabien perfectament que els seus subcapitostos de Barcelona farien veure que proclamaven la República Catalana però que en realitat trairien la independència/llibertat del poble català.

Continuarà.

Però ja ara pots trobar molta informació única i fonamental sobre el què passa i les trajectòries dels principals dirigents d’aquesta colossal traïció al poble català, en els 75 programes d’una hora d’En DAVID RAVENTÓS a l’escocesa Radio Hadrian (cap ràdio suposadament independentista d’aquí li ha fet ni tan sols una entrevista; la censura democràtica processista catalana és fortíssima). Trobes els enllaços al web de “Directe-68!, el partit polítics sense polítics que declararà la independència”: http://directe68.cat/

Barcelona, 15/11/18

Lluís Botinas <lluisbotinas@lagotacatalana.cat>     https://lagotacatalana.cat

Dl. 12: “Eren de Trastámara o bé Infants d’Aragó?”

Dilluns, 12 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

EREN DE TRASTÁMARA

O BÉ

INFANTS D’ARAGÓ?

Aproximació rigorosa a la extinció el 1410 de la dinastia catalana, després de 5 segles de continuïtat, i a la impossibilitat de que el 1412 entrés la dinastia castellana dels Trastàmara. Quina va ser realment?

Per VÍCTOR CUCURULL. Historiador, fundador de l’ANC i membre del Secretariat Nacional fins al 2016, director de la Fundació Societat i Cultura, assessor científic del programa setmanal LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA d’Esplugues TV.

Dt. 13: “FELIP I, el monarca assassí”

Dimarts, 13 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

FELIP I, el monarca assassí

El rei Felip I, fill de l’emperador Carles I, va ser un rei a qui la suma d’inseguretat, puritanisme, perfeccionisme i sentiment de culpa derivats de la seva  forta religiositat, el va convertir en una persona torturada i paranoica, capaç de fer assassinar a germans o col·laboradors només per enveja. Era un col·leccionista de restes humanes. Per a uns és un rei sant i heroic, per a altres un bergant boig.

Per DANIEL IBÀNYEZ (Vigo, 1940). Perit industrial, empresari, músic i investigador independent. Autor de “La mort de Carles I a la Murtra. De les abdicacions de Brussel·les a l’assassí Felip II” (Llibres de l’Índex, 2017).

Continuació d'”A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXXIV

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – III

CONTINUACIÓ DE

A propòsit del gravíssim engany

(traïció?)

del 27-O del 2017

Si m’enganyes un cop,

la culpa és teva.

Si m’enganyes dos cops,

la culpa és meva.

Proverbi àrab.

 

Versió catalana… per ara:

Si m’enganyes quatre cops o més,

tranquil

(de moment)

que encara sembla que la culpa sigui de Madrid.

Aquest és el text que vaig pujar el 31 d’octubre de 2017 (i que també es troba al acabar aquest escrit): A propòsit de l’engany del 27-O del 2017

Continuo:

Resumint molt, després hem vist que efectivament NI el Parlament de Catalunya NI el Govern de la Generalitat de Catalunya NO van proclamar cap “nova República Catalana independent respecte del ‘Reino de España’”.

Ha estat reconegut després de forma bastant explícita per diversos protagonistes. Vet aquí els enllaços a tres entrevistes significatives distribuïdes al llarg de l’any transcorregut:

***21-2-2018: Artur Mas a RAC1: “La declaració va ser purament simbòlica, i això ho sap tothom. Per això el Govern ni es va reunir a continuació”: a https://www.facebook.com/100004307928623/videos/1167208146766105/  Aquests 2.33 minuts (que formen part d’aquesta reveladora entrevista -del minut 12:10 al 1:05:55- per En Jordi Basté: https://www.rac1.cat/a-la-carta/cerca?text=&programId=el-mon&sectionId=el-perque-de-tot-plegat&from=21%2F02%2F2018&to=21%2F02%2F2018) haurien de ser conegut per tots els independentistes, per tots els catalans i per tothom. I en canvi, han estat gairebé censurats per l’ANC i demés entitats processistes que tallen el bacallà…

***24-6-2018: Clara Ponsatí a eldiario.es: “El PDeCAT y ERC están muy ocupados batallando por sus espacios y sus nóminas“: https://www.eldiario.es/catalunya/politica/PDeCAT-ERC-ocupados-batallando-espacios_0_784272804.html

***28-10-2018: Toni Comín: “La gente ya sabía que la DUI no iba a traer la república“, al programa ‘SALVADOS’ de la Sexta. Programa resumit a https://www.elperiodico.com/es/politica/20181028/salvados-evole-dui-independencia-cataluna-7113438. També s’hi diu: «Pese a que fuera del Parlament había gente celebrando la independencia, Mas afirma que no había habido voluntad de engañarles: “Que hubiera personas que pudieran tener la impresión de que iba a ser una realidad tangible e inmediata y se encontraron con que no y se pudieron sentir engañadas, no se lo puedo negar; pero niego que hubiera voluntad de engaño“. I Anna Gabriel: (…) ni se habían trabado las alianzas suficientes, ni se habían preparado estructuras suficientes”. “Yo no hubiera llamado ‘traidor’ a Puigdemont, probablemente porque tenía más información“.

Però el que en realitat van fer TOTS (excepcions, siusplau!!!; aquesta petició està implícita després de cadascun dels TOTS següents) els membres del Parlament i del Govern abans del 27-O (amb plena complicitat, abans i després, de TOTS els dirigents de TOTS els partits i associacions independentistes i de TOTS els mitjans de comunicació independentistes) va ser preparar i representar, a consciència i amb tots els detalls, l’escenificació d’un simulacre de “proclamació de la República Catalana” de manera que després podessin defensar-se davant dels “jueces castellano/estadoespañoles” (del “Reino de España” del que deien que volien independitzar-se!) argumentant que TOT el que van fer no tenia cap validesa jurídica ni, en conseqüència, cap valor efectiu i real en contra de Madrid/Castilla/Estado-Español.

Així ho demostra l’acta de la Mesa del Parlament de la sessió del mateix dia 27-O.

Aquesta Acta va ser reproduïda per Na Carlota Guindal a La Vanguardia del 17 de novembre següent, qui també proporciona elements molt importants explicant que

Les defenses dels membres de la Mesa del Parlament encausats per rebel·lió i sedició pel Tribunal Suprem se centren en demostrar que les resolucions aprovades el passat 27 d’octubre, per les quals es va proclamar la independència de Catalunya, no tenien “efectes jurídics” i es basen per a això, més enllà de les declaracions dels propis querellats, en l’acta de la Taula d’aquella sessió en què es va fer constar aquesta circumstància. Però no només això, la Mesa, presidida per Carme Forcadell, va voler deixar constància també que no se sotmetria a votació el preàmbul, on es feia pròpiament la declaració d’independència.”.

Aquí estan les dues frases cabdals sobre-ratllades en groc:

171027-Acta Mesa Parlament 27-O-dues frases cabdals

La Mesa del Parlament hizo constar en acta que la DUI no tenía efectos jurídicos

I aquest és el full sencer, on al final es pot llegir també en groc: “La Mesa ho acorda.”

171027-Acta Mesa Parlament 27-O-full sencer

(falta imatge)

Gairebé un any més tard, Na Lola García, directora adjunta de La Vanguardia, a les pàgines 224 a 226 del seu llibre “El naufragio. La deconstrucción del sueño independentista” (Península, setembre 2018), cita (en castellà, que mantinc per tal de reforçar el caràcter anti-català de TOT el que van fer TOTS els “nostres dirigents independentistes catalans”) paràgrafs de la que havia de ser la suposada Declaració d’Independència:

Al pueblo de Cataluña y a todos los pueblos del mundo (…) la República catalana como Estado independiente y soberano, de derecho, democràtico y social. (…)”.

I assenyala que:

Pero lo que se va a votar no es este texto. Esa resolución serà leída por la presidenta del Parlament y lo que se vota es instar al Gobierno catalán a desarrollar la ley de Transitoriedad Jurídica e iniciar el proceso constituyente. Es un curioso sobreentendido, puesto que esta ley contiene las disposiciones para el funcionamiento de un nuevo Estado, (…) Es decir, se va a votar la aplicación de la declaración de independència.

Però resulta que… LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA NO S’HAVIA FET JA QUE NO ES VA VOTAR… MALGRAT QUE LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT, CARME FORCADELL, SÍ QUE L’HAVIA LLEGIT…  PERÒ VA FER VOTAR UN ALTRE DOCUMENT!!!!!!!

I TOTS els parlamentaris de TOTS els partits independentistes van col·laborar en l’engany no fent la Declaració d’Independència i, en conseqüència, preparant la seva futura defensa legal (dins de la legalitat del “derecho castellano” expandit des del 1714 en “derecho español”) davant “la justícia de Madrid”!

Així, Na Lola García explica:

(…) Los partidos independentistes han acordado finalment que la votación serà secreta. Se trata que el resultado favorable al «sí» arroje dos votos menos de los que disponen los grupos que apoyan la resolución para que un juez (((ATENCIÓ: un altre cop, “un juez” de l’“Estado-Español” del que volien fer creure al poble català que estaven fent-ne precisament la independència!!!))) no pueda atribuirles a todos delitos de sedición o rebelión. (…) Se anuncia que «la declaración de los representantes de Cataluña» queda aprobada por 70 votos a favor, 10 en contra y 2 en blanco. Son las 15:27 horas del 27 de octubre de 2017. Se supone que se acaba de declarar la república de Cataluña.”.

Que jo sàpiga, CAP dels “herois catalans empresonats o exiliats per haver proclamat la independència en forma de República catalana”, ni tampoc CAP dels seus partits o entitats socials que sí estan sobre territori català i que ara enganyen de nou els independentistes animant-los a “Fer República”, NO es van querellar fa un any amb Na Carlota Guindal ni ara amb Na Lola García.

És més: que jo sàpiga (i si n’hi ha… ¡moltes gràcies per fer-me’ls arribar!), CAP dels centenars (milers?) d’intel·lectuals i de periodistes que s’han disfressat d’independentistes-processistes NI tan sols ha escrit NI un sol article rebatent els fets que -afortunadament per entendre el que realment va passar fa un any i, com a conseqüència, per comprendre la situació actual- ens expliquen dues periodistes de la monàrquica i anti-llibertat de Catalunya La Vanguardia!!!

Acabo per avui havent de reconèixer:

—en negatiu: la que em sembla la conclusió, clara però duríssima, del que va succeir l’octubre passat (i que podem remuntar al 27-S del 2015 … i al 9-N del 2014… i al naixement del “procés” el 2010): TOT s’ha fet per impedir la independència/llibertat del poble català que el 2009 es va tornar a aixecar per recuperar la llibertat. I TOTS els dirigents (polítics, socials, jurídics, periodístics, universitaris, etc.) (amb l’única excepció de Na Muriel Casals, e.p.d.) han actuat -i continuen actuant- conscientment per enganyar al poble català. I que Madrid/Castilla/Estado-Español ho sabia perfectament queda demostrat per haver aplicat el 155 i no l’article 116, que és el que correspondria en cas d’una verdadera Declaració d’Independència.

—i en positiu: l’única excepció viva i lúcida (gràcies a haver superat l’intent de destrucció psicològica i social que va patir amb complet coneixement i complicitat de TOTS els dirigents suposadament independentistes, que el coneixen personalment des de fa 30 anys) és En David Raventós, impulsor del “partit polític sense polítics que farà la independència”: DIRECTE-68! Per això li dono suport i el recomano des de que vaig saber de la seva vaga indefinida de fam per la independència començada el 3 de maig del 2016, vaga de fam que va ser censurada des del dia següent, truncada dues setmanes més tard i represaliada tancant-lo contra la seva voluntat durant dos mesos i dos dies en hospitals psiquiàtrics i medicant-lo amb psicofàrmacs fins a deixar-lo zombi. I cada cop el recomano més!!!

Continuaré.

En particular, demostraré que és fals el que afirma Mas: “niego que hubiera voluntad de engaño”.

CONTINUAREM!!!

4 de novembre del 2018

Lluís Botinas, impulsor de https://lagotacatalana.cat/