Ds. 1: “Conèixer els catalans d’abans de 1714”

Dissabte, 1 de desembre, 20 h.

COMPTE! Al Cafè de l’Òpera,

La Rambla, 74 (davant del Gran Teatre del Liceu)

Conferència

CONÈIXER ELS CATALANS D’ABANS DE 1714

Aquest és l’enllaç de l’organització: https://montseguardia.blogspot.com/2018/11/conferencia-conpeixer-els-catalans.html on s’explica:

En la conferència, En Lluís Botinas compartirà una part dels seus esforços en el darrers sis anys per
1) reprendre la continuïtat amb el Dret Català, les Constitucions Catalanes, les Formes de Govern Catalanes i la nostra autèntica Història (falsificada per Madrid amb plena complicitat de Barcelona);

2) recuperar el Punt de Vista Català, ja que Madrid/Castilla/Estado-Español ens ha imposat el seu punt de vista;

3) en conseqüència, cal explicar arreu: 3.1) que “Som un país ocupat” atès que el Principat de Catalunya, Estat Europeu -el primer Constitucional- independent fins el 10 de setembre de 1714, va ser ocupat des del dia següent; 3.2) que patim “El genocidi contra la Nació Catalana” des de molt abans del 1714; i 3.3) que els catalans no hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures, i, per tant, fer-nos votar (en un referèndum o exercint el Dret d’Autodeterminació) és fer-nos actuar contra la recuperació de la nostra llibertat;

4) cal convidar a actuar per aconseguir que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides marxin del Principat de Catalunya;

i 5) a aleshores automàticament tornarem a aparèixer ens els mapamundis i a ser una NACIÓ-estat independent, de nou el poble més lliure d’Europa, aquest cop al servei de tots els pobles del món.

Fruit d’aquests esforços són cinc quaderns (un en castellà) d’un centenar de pàgines cadascun, i el seu llibre de butxaca Conèixer els catalans d’abans de 1714 (versió en castellà: Conocer los catalanes de antes de 1714), del que acaba de treure la segona edició. És el primer volum de la Col·lecció de llibres de butxaca I ARA, QUÈ? RESSITUEM-NOS!, que ja té previstos uns cent títols.

En finalitzar la conferència, s’obrirà el col·loqui/debat, contestant les opinions o els interrogants que sorgeixin.

L’autor signarà exemplars dels seus llibres.

Dl. 26: “Lleonard – Caterina – Mona Lisa”

 

Dilluns, 26 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

CATERINA, LA MULLER ESBORRADA

D’EN LLEONARD

Qui va ser la Mona Lisa?

Segons la biografia oficial de Leonardo da Vinci, el seu naixement a Vinci, prop de Florència, va ser fruit d’una relació amorosa il·legítima entre el seu pare Sir Piero da Vinci, un notari florentí, i la seva mare, Caterina, una humil pagesa analfabeta del poble d’ Anchiano a prop de Vinci. Però les referències escasses, de la pròpia ma d’en Lleonard, que tenim sobre la seva mare que es troben en el Còdex Atlàntic i en el Còdex Forster II i III no esmenten pas en cap moment que l’”humil pagesa” sigui realment la seva mare.

I si Caterina és una de les múltiples formes d’esborrar la veritable pertinença d’en Lleonard a una de les famílies amb més influència política, econòmica, militar, social, cultural  i religiosa de l’època, els della Rovere (Rovira)?

Pel que sabem de la vida sentimental d’en Lleonard, els seus biògrafs no es posen d’acord: alguns fan referència explícita a la seva homosexualitat, però d’altres conclouen que la seva vida va estar marcada pel celibat.

Però no esmenten la possibilitat, contradient aquestes dues versions, del seu matrimoni amb una membre de la casa reial per tal d’aconseguir la seva família més influència i poder.

I si aquest matrimoni va ser realment amb Caterina, la muller esborrada d’en Lleonard?

I si la Mona Lisa va ser un familiar molt proper?

Per FELIP RODRÍGUEZ (Tarragona, 1972). Investigador independent. Des de l’any 2011 es membre de l’Institut Nova Història, on ha excel·lit en la cerca exhaustiva i sistemàtica d’indicis documentals de la manipulació històrica en llibres dels segles XVI al XIX. Ha intervingut en el 3è, 4è, 6è i 9è Cicle sobre la Falsificació de la Història de Catalunya, en la 4a i 5ena Universitat Nova Història i de l’11è al 18è Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica, a Arenys de Munt.

Dt. 27: “Catalans metges de Carles V”

Dimarts, 27 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

Els metges catalans

de l’emperador Carles V:

Lluís Llobera i

Bernat Muntanya de Montserrat

Dos metges catalans d’anatomia, Bernat Muntanya de Montserrat i Lluís Llobera, segueixen la tradició científica de l’anatomia dels regnes catalans d’Itàlia, sobretot de Lleonard Rovira o de la Rovere (conegut com Leonardo Da Vinci), amb el primer llibre d’anatomia: De humanis corporis fabrica. Catalunya té el seu protomedicat reial, el Protomedicat de Catalunya, fins el 1714, regit per les Constitucions de Catalunya, però alhora és una institució molt lligada al Rei. El protomedicat són el conjunt de metges que l’atenen al monarca i alhora dicten les mesures de salut, permisos i exàmens de qui pot exercir com a metge de phisica, cirurgians, barbers, tribunals mèdics …

Atès que tenim Carles V a Barcelona, els seus metges hi han de ser, i també quan viatgen amb ell. Alhora, el principal metge, considerat pare de l’anatomia, i cap del Protomedicat de l’emperador Carles, fou el flamenc Andreas Vesal (Vaselius en llatí).

El 1516 arriba Carles I de Catalunya, el futur emperador Carles V.  El 1543 anomenarà Andreas Vesalius cap del seu Protomedicat imperial. En els regnes catalans, Vaselius aprèn de Bernat Muntanya de Montserrat, a partir de 1537 membre del Protomedicat català, i de Lluís Llobera, a qui a partir de 1520 se’l nomena a Barcelona. Són la flor i nata del naixement dels estudis d’anatomia, i Vaselius aprèn dels dos anatomistes catalans. La història espanyola els recol·loca a Castella (per exemple, Luis Lobera de Ávila) i tradueix les seves obres catalanes al castellà, tot fent-ne desaparèixer les edicions catalanes.

Per JOSEP MARIA ORTEU, editor de Llibres de l’Índex

Dt. 20: Llibre “La crisi catalana”

Dimarts, 20 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada amb Lluís Botinas

LLEGIR I COMENTAR EL LLIBRE “LA CRISI CATALANA. Una oportunitat per Europa, recentment publicat per En CARLES PUIGDEMONT. Vaig per la pàgina 62. Animo a llegir-lo atentament. Si no pots aconseguir-lo sense tenir que pagar els 18€, compra’l atès que serà una bona inversió. Per què? Doncs perquè deixaràs de ser processista, i així t’estalviaràs 1) comprar la samarreta de cada any; 2) donar diners a “caixes de solidaritat” per pagar multes… a Madrid!; 3) fer viatges a Brussel·les; 4) pagar “com a mínim 10€” per estar al “registre ciutadà del Consell per la República”; 5) etc. Entendràs, per exemple, que la primera mentira fabricada entorn En Puigdemont per a promocionar-lo a fi de poder realitzar el doble terrible engany d’impedir la independència els 10-O i 21-O, és que era independentista des de jovenet, que “és un independentista de soca-rel, l’excepció dins de Convergència”. Llegint el llibre queda clar que és impossible que un independentista escrigui el que està imprès… ¡començant pel títol! I, ATENCIÓ!, també convido a assistir-hi a persones que, amb la condició sine qua non de llegir-se atentament el llibre (podem fer-ho junts!), vulguin defensar-lo. Gràcies!

NOTA: la lectura i comentari continuarà els dilluns i dimarts propers en que no hi hagi conferència; i també podem acordar fer alguna sessió especial.

Per cert, qui vulgui avançar feina, que escolti el programa 70 (gravat el passat 12 d’octubre) de l’escocesa Radio Hadrian, on En David Raventós analitza el llibre… i l’autor.

https://www.youtube.com/watch?v=f2nz5OD-KCE   1:07:58

Document demostra traïció 27-O

NOTA PRÈVIA: si se’m fa arribar alguna excepció, corregiré els corresponents TOTS d’entre tots els TOTS que trobaràs a continuació, i la veritat és que estaria content de conèixer i reconèixer nombroses excepcions. El “Document” és l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya reunida el dia 27 d’octubre de l’any passat, va ser reproduïda per Na Carlota Guindal a La Vanguardia del 17 de novembre del 2017, i lamentablement no m’ha arribat fins fa uns dies. I el llibre de Na Lola García, directora adjunta de la mateixa La Vanguardia que menciono més a baix, va sortir aquest setembre. Doncs bé, que jo sàpiga (i si n’hi ha… ¡moltes gràcies per indicar-m’ho!), CAP dels polítics i dirigents implicats directa o indirectament, ni tampoc CAP dels centenars (milers?) d’intel·lectuals i de periodistes independentistes-processistes, NO ha escrit NI un sol article rebatent els fets que -afortunadament per entendre el que realment va passar fa un any i, com a conseqüència, per comprendre la situació actual i per esbrinar què cal fer ara- ens expliquen dues periodistes de la monàrquica i anti-llibertat de Catalunya La Vanguardia. I torno a dir que si me n’arriben, me’n faré ressò de seguida.

L’Acta de la Mesa

del Parlament de Catalunya

d’abans de la sessió del 27-O-2017

demostra

la traïció al poble català

de TOTS els parlamentaris independentistes

i de TOTS els dirigents

dels seus partits

i de les entitats socials influents

El curt text que ara escric concreta la part final de l’extens article anterior, Continuació d’”A propòsit de l’engany del 27-O del 2017″, que recomano llegir per situar millor el que segueix.

El “Document” del títol és l’Acta de la Mesa del Parlament de Catalunya del 27 d’octubre del 2017, reunió de la Mesa on es va planificar i acordar com es desenvoluparia la sessió plenària del 27-O de l’any passat, sessió on se’ns va dir als catalans que es declararia la independència de Catalunya proclamant “una nova República Catalana, nou Estat d’Europa”.

Però l’Acta demostra que en realitat TOTS els 72 parlamentaris independentistes (amb la complicitat de TOTS els dirigents de TOTS els partits i entitats independentistes) van planificar, fins els menors detalls, enganyar/trair al poble català fent-nos creure que “culminaven el procés d’independència proclamant la República Catalana”, quan el que van escenificar és una sèrie d’actuacions que no tenien cap validesa efectiva, raó per la que el poble català veu prolongat el seu sotmetiment de 304 anys a Madrid/Castilla/Estado-Español.

I per això ara sabem clarament que aquells 72 parlamentaris NO eren independentistes, i que no ho són ara atès que un any després cap ha reconegut la seva indigna conducta d’aleshores i s’ha posat al costat del poble.

I TOTS eren tan conscients que no anaven a declarar la independència i que, per tant, també ells continuarien “sometidos a la justicia del Estado Español”, que, anticipant-se, van preparar de quatre maneres diferents la seva defensa davant de “los jueces de los Tribunales de Justicia” del país del qual afirmaven independitzar-nos, quan aquests “jueces” els convoquessin unes setmanes després:

1.- NO votant la part resolutiva. És a dir, Forcadell va llegir la Declaració d’Independència però va fer votar una altra “cosa”. Queda explicat que NO baixessin la bandera, que NO ho publiquessin al DOGC, que NO hi hagués CAP discurs, que NO fessin cap reunió de govern, que molts tinguessin cara de funeral …

2.- Deixant clarament escrit que el que aprovaven en el Parlament NO tenia CAP efecte jurídic. Ídem.

La Mesa del Parlament hizo constar en acta que la DUI no tenía efectos jurídicos

3 i 4.- Acordant els 72 parlamentaris independentistes que el vot seria secret, i que dos s’abstindrien. “Se trata que el resultado favorable al «sí» arroje dos votos menos de los que disponen los grupos que apoyan la resolución para que un juez no pueda atribuirles a todos delitos de sedición o rebelión. (…) Se anuncia que «la declaración de los representantes de Cataluña» queda aprobada por 70 votos a favor, 10 en contra y 2 en blanco. Son las 15:27 horas del 27 de octubre de 2017. Se supone que se acaba de declarar la república de Cataluña.” (Lola García, directora adjunta de La Vanguardia, llibre “El naufragio”, Península, setembre 2018).

I un altre aspecte decisiu queda ara clar: que tot aquest engany/traïció aquí es va fer amb complet acord amb Madrid, que coneixien què era el que de veritat anava a passar. Ho demostra que allà sempre van parlar d’aplicar el 155 quan l’article que correspondria a una situació real d’independència no seria el 155 sinó l’article 116!

O sigui que els capitostos de Madrid sabien perfectament que els seus subcapitostos de Barcelona farien veure que proclamaven la República Catalana però que en realitat trairien la independència/llibertat del poble català.

Continuarà.

Però ja ara pots trobar molta informació única i fonamental sobre el què passa i les trajectòries dels principals dirigents d’aquesta colossal traïció al poble català, en els 75 programes d’una hora d’En DAVID RAVENTÓS a l’escocesa Radio Hadrian (cap ràdio suposadament independentista d’aquí li ha fet ni tan sols una entrevista; la censura democràtica processista catalana és fortíssima). Trobes els enllaços al web de “Directe-68!, el partit polítics sense polítics que declararà la independència”: http://directe68.cat/

Barcelona, 15/11/18

Lluís Botinas <lluisbotinas@lagotacatalana.cat>     https://lagotacatalana.cat

Dl. 12: “Eren de Trastámara o bé Infants d’Aragó?”

Dilluns, 12 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

EREN DE TRASTÁMARA

O BÉ

INFANTS D’ARAGÓ?

Aproximació rigorosa a la extinció el 1410 de la dinastia catalana, després de 5 segles de continuïtat, i a la impossibilitat de que el 1412 entrés la dinastia castellana dels Trastàmara. Quina va ser realment?

Per VÍCTOR CUCURULL. Historiador, fundador de l’ANC i membre del Secretariat Nacional fins al 2016, director de la Fundació Societat i Cultura, assessor científic del programa setmanal LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA d’Esplugues TV.

Dt. 13: “FELIP I, el monarca assassí”

Dimarts, 13 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

FELIP I, el monarca assassí

El rei Felip I, fill de l’emperador Carles I, va ser un rei a qui la suma d’inseguretat, puritanisme, perfeccionisme i sentiment de culpa derivats de la seva  forta religiositat, el va convertir en una persona torturada i paranoica, capaç de fer assassinar a germans o col·laboradors només per enveja. Era un col·leccionista de restes humanes. Per a uns és un rei sant i heroic, per a altres un bergant boig.

Per DANIEL IBÀNYEZ (Vigo, 1940). Perit industrial, empresari, músic i investigador independent. Autor de “La mort de Carles I a la Murtra. De les abdicacions de Brussel·les a l’assassí Felip II” (Llibres de l’Índex, 2017).