12 d’octubre: rumb equivocat?

12 d’octubre:

anar a treballar amb la intenció de “fotre a España”

i en realitat reforçar al invasor/ocupant/genocida castellà-estadoespañol

 

El genocidi que patim els catalans des de fa més de 500 anys, ens porta a actuar ara de manera que, volent atacar a l’enemic Madrid/Castilla/Estado-Español en la forma de “Reino de España” en que apareix ara, en realitat reforcem aquest enemic en la base profunda espoliadora i destructiva en que es va construir fraudulentament el seu poder fa cinc segles i, sobre tot, a partir del 1714, que marca un abans i un després.

El fet il·lustratiu d’aquesta lamentable situació dels actuals catalans és que avui, 12 d’octubre del 2018, molts milers de catalans treballen per portar la contraria a Madrid que el 1987 -ratificant una celebració que remuntava oficialment al 1918 sota el nom de “Día de la Raza”- va decretar festiu el 12 d’octubre per ser (mantinc el castellà per ressaltar-ne la distància) la “Fiesta Nacional de España es la denominación oficial que recibe el día nacional de España. Se celebra el 12 de octubre y está regulado por la Ley 18/1987, de 7 de octubre (…)”.

Per això “Este viernes 12 de octubre se celebra el Día de la Fiesta Nacional en España con motivo del Día de la Hispanidad 2018. Como cada año tendrá lugar el tradicional desfile militar en el centro de Madrid.” Es denomina “Día de la Hispanidad” perquè celebra el “descubrimiento de América”, i “Se denomina descubrimiento de América al acontecimiento histórico del 12 de octubre de 1492, con la llegada a América de una expedición capitaneada por Cristóbal Colón por mandato de los Reyes Católicos, Isabel de Castilla y Fernando de Aragón, la cual había partido del Puerto de Palos dos meses y nueve días antes y que, tras cruzar el océano Atlántico, llegó a una isla del continente americano, Guanahani, a lo que creía que era la India. Este acontecimiento constituye uno de los momentos fundamentales de la historia universal y representa el encuentro de dos mundos que habían evolucionado independientemente desde el origen de la humanidad, ​ lo cual cambió el rumbo de la historia.

Varios años después de la llegada de Colón, los europeos fueron dándose cuenta de que las tierras a las que habían llegado no estaban conectadas por tierra a Europa y el resto de la «tierra conocida», como se esperaba de la India, sino que formaban un continente distinto, lo que hizo que a partir de 1507 se le empezara a llamar América.” I el “descubridor que pensaba haber llegado a la India”, oficialment era “Cristóbal Colón, Cristoforo Colombo en italiano o Christophorus Columbus en latín (Génova, 31 de octubre de 1451-Valladolid, 20 de mayo de 1506), fue un navegante, cartógrafo, almirante, virrey y gobernador general de las Indias Occidentales al servicio de la Corona de Castilla. Es famoso por haber realizado el descubrimiento de América, el 12 de octubre de 1492”.

Com que el poble català dóna per bàsicament certa aquesta història -com jo mateix vaig fer fins el 2009-, rebutja donar caràcter festiu al 12 d’octubre, i per aquest motiu molts catalans van avui a treballar expressant així la seva oposició a la celebració que en fa Madrid/Castilla/Estado-Español.

Però si tot el poble català no sap que aquesta història que ens han explicat és totalment falsa, i que en realitat no només la conquesta d’Amèrica, sinó la construcció del primer Imperi-xarxa Mundial Europeu va ser obra dels catalans de tota la Nació Catalana, no és pas per culpa de Madrid (que obligatòriament ha de negar la veritat històrica, ja que fa molts segles que es beneficia de la falsa història que va construir robant-nos la nostra obra, i s’ensorraria com un castell de cartes si es fes pública la veritable Història) sinó de Barcelona (que l’amaga totalment. Per quina raó? Jo només en trobo una: perquè TOTS -i estaré molt content de que se’m faci conèixer excepcions; igual observació pels TOTS posteriors- els que submanen a Barcelona actuen al servei dels que manen a Madrid… però estic obert a escoltar altres explicacions).

En efecte: no només Cristòfor Colom era català sinó que va ser catalana tota la primera fase (la segona fase, la directament genocida, ja és conseqüència de que els catalans som relegats i apartats pels castellans) de l’empresa de conquesta i de construcció d’una gran xarxa de Virregnats i de Consolats de Mar a Amèrica i arreu del món. “El imperio donde se ponia el sol” amb que els ocupants ens van inculcar una admiració/rebuig pels “grandes conquistadores” i per “el Reino de Castilla, la Reina Isabel la Católica y la ingente obra conquistadora y civilizadora de España y de los heróicos españoles”, va ser obra exclusiva de la Nació Catalana.

Això (I MOLTÍSSIM MÉS!!!!!!!) està sortint a la llum gràcies als més de 30 anys d’ingent obra d’investigadors independents de l’INH (Institut Nova Història, https://www.inh.cat/) i d’altres grups -Histocat (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, https://www.histocat.cat/), CCH (Cercle Català d’Història, https://www.cch.cat/), ARHLC (Associació per a la recerca de la història i les llibertats catalanes, https://www.devolucio.cat/), Memorial 1714 (https://www.memorial1714.cat/), CEC (Cercle d’Estudis Colombins, https://www.cecolom.cat/)- i persones: La vaca cega (https://www.histo.cat/), Marcel Mañé (http://marcel-mane.com). Més, siusplau?

I n’he fet un resum molt concentrat en l’apartat 35 del meu llibre (de butxaca) Conèixer els catalans d’abans de 1714-Complet-70p. Aquí em limito a interessar en aprofundir seriosament aquest tema de repercussió mundial formulant dues preguntes que fins fa cinc anys mai m’havia fet:

1.- Com es pot construir un imperi nàutic des de “la meseta castellana”, és a dir, amb els coneixements de construcció de vaixells, de cartografia, de navegació, de pilotatge, etc. que es poden tenir a 600 Km. del mar i a 600 m. d’alçada?

2.- Si “España es de matriz castellana”, ¿on són el colors de Castella en “la bandera española”? O dit des de l’altre costat: per què els colors de “la bandera española” són els colors de la bandera catalana si, segons diuen ells, nosaltres mai hem estat ni una Nació, ni un Estat, ni hem tingut mai cap existència política independent pròpia ni, no cal ni dir-ho, internacional?

Escriure sobre aquesta actuació de catalans que pretenen anat contra l’Estado-Español que amb tota la raó veuen com enemic, però que en realitat el reforcen ajudant així a seguir acceptant que s’ens hagi espoliat la nostra autèntica Història afeblint-nos, m’ha fet recordar dues actuacions similars més, que em limito a mencionar:

— fa uns lustres: els atacs amb còctels Molotov contra la reproducció de la caravel·la Santa Maria que estava al port de Barcelona, escomeses que van portar a que finalment la caravel·la fos apartada de l’accés públic

—i recentment: l’exigència de les CUP de treure el monument a Colom que hi ha al final de les Rambles de Barcelona, i que és l’estàtua a Colom més gran que hi ha al món. Però no només no és casualitat la seva mida sinó que el monument posa a la vista de tothom el que gairebé ningú veu (en particular els catalans portant les ulleres “la conquesta-genocidi d’Amèrica és obra dels castellans”; jo ho vaig poder observar fa uns quatre anys gràcies a participar d’un passeig guiat per En Jordi Bilbeny i En Pep Mayolas, de l’Institut Nova Història):

1) que al voltant de tota l’estàtua i a l’alçada dels ulls estan esculpides diverses escenes que representen la catalanitat de la conquesta d’Amèrica,

2) que més amunt hi ha les escultures de fra Bernat Boïl (abat dels monjos de Montserrat que van acompanyar En Colom en el segon viatge), de Pere Margarit (cap militar de la segona expedició), de Jaume Ferrer de Blanes (cartògraf que va fer el mapamundi utilitzat en les negociacions amb Portugal) i de Lluís de Santàngel (financer principal del primer viatge),

i 3) segur que conté moltes més “coses” reveladores que no recordo… i que ara no buscaré.

Però sí he trobat que la Wikipedia explica que “El monument a Colom va ser construït per iniciativa de l’alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.” Queda clar, doncs, que (com a mínim una part de) les autoritats municipals de Barcelona que van prendre la decisió, i els nombrosos arquitectes, escultors, etc. que van participar en executar-la, coneixien la catalanitat de Colom i de la conquesta d’Amèrica, i es van atrevir a materialitzar-la en grans dimensions a la llum del dia… i a la vista de tot món, aprofitant la primera Exposició Universal feta a Barcelona (la segona va ser el 1929; no puc estar-me d’assenyalar que Madrid, malgrat l’ostentació/fanfàrria de la seva capitalitat, no n’ha fet cap), en el monument a Colom més gran del món.

Tres observacions finals a aprofundir:

—Una mostra de que el genocidi català ha avançat en relació a finals del XIX és que TOTES les actuals autoritats catalanes en TOTS els àmbits, han sentit parlar de la catalanitat de Colom i de la Conquesta d’Amèrica (i del “Siglo de Oro Español” i de moltes “coses” més) però TOTES ho silencien… ¡¡¡i això al mateix temps que diuen que són independentistes, i fins i tot que ja han proclamat la República Catalana… i que l’estan construint cada dia!!! Per a mi, queda demostrada una vegada més que TOTS els dirigents catalans en TOTS els sectors de la societat donen l’esquena a la nostra autèntica Història enlloc de posar-la en el centre i així enfortir la nostra força de la raó, inclosos els nostres potentíssims Drets Històrics. Cal atrevir-nos a reconèixer l’actuació anti-catalana de l’actual Generalitat de Catalunya emergida el 1977, confirmant que efectivament és “la representación del Estado Español en territorio catalán”, com afirma la seva –a Catalunya triplement il·legaltan esbombada “Constitución Española de 1978”.

—Sovint passa que com més aparentment radical és la forma, més efectivament superficial és el contingut, i en realitat s’està fent el joc a l’enemic.

—La necessitat de situar la quaterna Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana com a aglutinador i dinamitzador de l’enorme potencial del poble català malgrat els 304 anys de sotmetiment i els més de cinc segles de genocidi. Enllaçar amb els més de mil anys de la nostra autèntica Història enfortiria els milers d’entitats associatives i comunitàries catalanes de tot tipus on ens hem hagut de refugiat davant la indigència nacional i humana dels “nostres dirigents”, ens faria invencibles, i els invasors/ocupants/genocides haurien de marxar de la nostra terra, de l’Estat Europeu Principat de Catalunya que mantenen ocupat des de l’11 de setembre de 1714.

Aleshores, automàticament, de nou tornaríem a ser un Estat Europeu Independent amb tots rels nostres Drets Històrics dins d’una comunitat internacional que nosaltres, mentre érem el poble més lliure d’Europa, molt vam contribuir a configurar.

Barcelona, 12 d’octubre de 2018

Lluís Botinas

Impulsor de LA GOTA CATALANA per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714, i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA, impedint així EL GENOCIDI CATALÀ