A propòsit de l’engany del 27-O del 2017

A propòsit del gravíssim engany

(traïció?)

del 27-O del 2017

Com alguns ja sabeu i jo sóc el primer en reconèixer, sóc lent. Considero que rigorós, però lent.

Estic fent una actualització de l’article que vaig escriure el 28-O passat, Superem el 27-O. Actuem per la “República del Principat de Catalunya”. I també preparant la segona edició, corregida, del meu llibret Conèixer els catalans d’abans de 1714-Complet-70p, i el segon llibre de la Col·lecció “I ARA, QUÈ? RESSITUEM-NOS!”. I més.

Mentre, i amb tot el fum-fum-fum, en forme de consignes i de diverses organitzacions (grans i petites), animant-nos a consolidar la mai constituïda “nova República Catalana”, em sembla que té interès (tornar a) llegir el que vaig redactar fa un any. L’enganxo a continuació per evitar buscar-lo.

Superem la força i els límits del que va passar el 27-10-17

ACTUEM DES D’ARA PER A L’ALLIBERAMENT DE LA

“REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA”

 

“Lluís, costa molt reconèixer que estem presos i que ens estan genocidant”,

em va dir un historiador conegut i amb àmplia producció literària,

després que parléssim intermitentment al llarg de gairebé tot un dia.

Dites aquestes paraules tan significatives,

es girà i se’n va anar sense ni deixar-me el seu correu electrònic.

 

Convido a actuar per a que dins de poc temps (l’any 2020?), i aquest cop amb tota la solemnitat corresponent, amb el  control efectiu del territori i de les fronteres, i enllaçant amb els nostres més de mil anys d’Història (el tema reconeixement internacional previ és secundari, però confio que aleshores probablement el tindrem suficientment resolt), els que ens ocupen i sotmeten fa 303 anys i que designo amb el nom Madrid/Castilla/Estado-Español (que abrevio M/C/E-E), marxin de la nostra terra, i així la “REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA” (que no abreviaré ja que també jo necessito anar-me habituant a aquesta denominació de l’Estat Europeu Independent que els catalans érem fins el 10 de setembre de 1714 i que és la millor que per ara he trobat al final del molt recomanable article “La república que volem”) TORNI A OCUPAR EL SEU LLOC A EUROPA I AL MÓN. I per aconseguir-ho, convido a actuar des d’ara recuperant, assimilant i aplicant cadascú, en tota l’extensió que pugui, el nostre Dret Català, les nostres Constitucions Catalanes, la nostra concepció catalana de la justícia, de l’autoritat, del govern sense corrupció, de la societat i del món que expressen, etc., i així anirem tornant a ser el POBLE CATALÀ que vam deixar de ser l’11 de setembre de 1714.

Quedi clar que el 1714 vam deixar de ser poble català perquè un poble que no és lliure, no és poble. Per això 303 anys després estem tan degenerats: som víctimes d’un GENOCIDI CATALÀ (per cert, començat molt abans; a precisar). Però els catalans seguim dempeus, malgrat el genocidi que patim i la subsegüent degeneració. I per què seguim dempeus? Doncs perquè -malgrat ens ho hagin negat els capitostos de Madrid, com obligatòriament han de fer, i ens ho hagin amagat els subcapitostos de Barcelona, com de manera complementaria fan- els catalans: 1) érem el poble més lliure d’Europa; 2) vam ser el primer Estat Europeu Constitucional, fins i tot instituint el primer Tribunal Constitucional (en el 1702 amb el Tribunal de Contrafaccions); 3) vam ser la NACIÓ-estat més poderosa durant segles (dos? tres? més?), i això segles abans que es comencessin a formar els ESTATS-nació opressors de nacions, com des del seu naixement el 1714 és “el Estado-Español”; 4) quelcom de tot això els catalans ho portem en la nostra memòria històrica subconscient; 5)…; i 6) perquè -malgrat estigui ocupada des de 1714- trepitgem la mateixa terra de la que ens vam nodrir els catalans d’aleshores… i que ens continua nodrint actualment a nosaltres.

L’única manera d’enllaçar amb el que érem és esforçar-nos en restablir la CONTINUÏTAT amb el nostra passat. Com? Doncs coneixent com érem els catalans d’abans de 1714; inspirant-nos en els nostres avantpassats, inclosos la gent gran encara viva i que vol viure els darrers anys i morir lliure; explicant argumentadament que la nostra terra està ocupada fa 303 anys, que nosaltres estem presos des de 1714, que ens estan genocidant des de molt abans, i que volem que els ocupants marxin i així puguem TORNAR A SER LLIURES.

Si els catalans ens atrevim a reconèixer aquesta situació REAL nostra i ho movem en tots els àmbits (jurídic, històric -Drets Històrics i Territorials-, cultural, polític, econòmic, ets.) i territoris (nacional, estadoespañol, europeu, internacional), tothom podrà entendre el que actualment se’ls amaga quan es parla de “independencia de cuatro provincias españolas, cuestión política a la que Madrid no responde políticamente”: que el que ARA volem DE NOU és RECUPERAR LA LLIBERTAT i poder TORNAR A SER (i no que som “unos rebeldes sediciosos que quieren marcharse rompiendo con 550 años de convivència y acabando con este gran proyecto común llamado España”), i l’ocupant haurà de marxar. I automàticament tornarem a ser la “República del Principat de Catalunya”.

Amb aquest enfocament -que és el millor al que he arribat, i que estic disposat a canviar per un altre que sigui superior, però no per la visió estretament estadoespañola i curt-placista que domina entre els actuals dirigents independentistes catalans-, ¿com entendre el que va passar ahir, 27 d’octubre de 2017, al Parlament de Catalunya?

Aquest enfocament m’explica que ahir jo estigués anímicament fred davant el que veia a la TV i que no em sentís gens emocionat. I això quan els darrers mesos m’emociono fins a les llàgrimes -i no només l’1 d’octubre- veient múltiples escenes ben variades de famílies, de gent gran, d’adults, de nens i, més recentment, també de joves, mobilitzant-se o cantant o fent “coses per la independència”…. El que ahir estava presenciant era algun tipus d’escenificació de quelcom que no corresponia al que es deia, que no tenia un contingut real. Tampoc vaig veure ni sentir emoció quan al final es va cantar “Els Segadors”.

S’estava afirmant que es constituïa un nou Estat Europeu, “la República Catalana”, i així ho celebraven milions de catalans assedegats (només subconscientment, per ara; quan passi dels subconscient a la consciència i a la voluntat, tot canviarà… i això pot ser molt ràpid) de llibertat i de poder tornar a ser catalans formant part d’UN POBLE CATALÀ DE NOU LLIURE, però -per a mi, tal com ho vaig veure i viure- l’actuació dels dirigents que havien anunciat aquest suposat Nou Estat no es corresponia amb el que deien.

En efecte, acabaven l’acte advertint que venen temps difícils, i convidant al poble a defensar la “República Catalana” acabada d’estrenar, però no s’indicaven línies d’actuació i no es mostrava cap senyal que la Nova (en realitat, si no és donés tant l’espatlla a la nostra Història, haurien de parlar de la sisena, sí, la VI) República Catalana existís en la realitat:

— es deixa la bandera del “Reino de España” onejant sobre l’edifici del Govern de la República Catalana

— no només no es dona cap prova que es controla el territori i les fronteres de la Nova “República Catalana” (que en tot cas estaria lamentablement reduïda a “las cuatro provincias nororientales españolas”) sinó que ni es protegeixen els centres de comunicació públics, cosa que va permetre l’atac a la nit d’unes quantes tropes civils ocupants a la seu de Catalunya Ràdio (i altres entitats)

—mentre que a nit pels mitjans dits de comunicació catalans s’informava que “el gobierno y los ministerios de Madrid se reunirán este fin de semana”, també es donava a entendre que els governants republicans catalans pensaven reincorporar-se als seus llocs el dilluns

—avui s’han difós imatges d’una “reunión de Secretarios y Subsecretarios de Estado” prenent disposicions per controlar-nos aplicant l’article 155, mentre que els periodistes situats davant del Palau de la Generalitat diuen que “no es veuen moviments”…

—però, a més, a mitjanit el “Ministro del Interior” ha destituït al Major Josep Lluís Trapero. I acabo de veure a TV3 que “Trapero acata el cessament” manat pel “Ministro del Interior del Reino de España” que ja és un Estat estranger. Però, això sí, en la seva carta d’acomiadament Trapero diu als Mossos d’Esquadra que “Heu de continuar escrivint el futur”.

—i també és clar que ja ahir nit En Pere Soler, el director general de policia, es va acomiadar dels seus subordinats perquè sortia en una llista de, finalment sembla ser, 144 càrrecs de confiança cessats per l’estranger “Gobierno Rajoy”.

—els governants de la Nova “República Catalana” s’acomiaden fins dilluns… però els seus subordinats accepten les destitucions fetes per un “Gobierno español” que, teòricament segons el que es va afirmar el dia 27, ja és el govern d’un país estranger

—enlloc d’haver-hi el que trobo seria normal allau d’entrevistes, reportatges, documentals, etc., explicant les peripècies, les propostes, els objectius, les esperances,…, dels líders, dels polítics, dels intel·lectuals, etc. republicans exultants d’alegria per la fita aconseguida, hi ha un silenci gairebé glacial

—les organitzacions independentistes comencen a discutir la participació o no a les eleccions del 21 de desembre convocades… ¡pel president de l’Estat del que t’independitzes i que, per tant, ja és un estranger!

—els noticiaris de TV3 i 3-24 dediquen el triple de temps a mostrar l’actuació del “Gobierno de Madrid” per aplicar el 155 que a les mesures que pren la “República Catalana” per consolidar-se

—etc., etc., etc.

És a dir, TOT INDICA QUE EL QUE ES VA FER EL PARLAMENT DE CATALUNYA AL SUPOSADAMENT HISTÒRIC DIA 27 D’OCTUBRE DE 2017… NO ANAVA DE DEBÒ!!!

I ho confirma que qui fins el 27 al migdia era “Presidente de la Comunidad Autónoma de Cataluña” segons Madrid, i President de la Generalitat de Catalunya segons Barcelona:

— ni tan sols és anomenat ni s’autoanomena “President de la República Catalana”

— ni el seu “Govern autonòmic” passa a ser “Govern de la República Catalana”

— ni el 27 a la tarda fa dins del Parlament un discurs solemne tancant l’acte suposadament fundacional de la “República Catalana”,

— ni a continuació fa “un discurs a la Nació” encara dins del Palau de la Generalitat

— ni tampoc després fora

——-ni des del balcó del Palau parlant als milers de persones que omplien la Plaça Sant Jaume

——-ni des dels mitjans de comunicació de la “Comunidad de Cataluña” que, suposadament, han passat a ser els mitjans de comunicació de la Nova “República Catalana”

— ni res de res.

I mentre anava digerint i redactant el millor possible tot això, m’han avisat que per TV3 a dos quarts de tres el President Puigdemont faria un missatge institucional als catalans. He pensat: “Per fi!”. I de seguida: “A  veure si hauré de corregir algunes coses del que he escrit”.

Però no.

L’única cosa positiva és que aquesta vegada ha començat amb puntualitat suïssa (més tard explicaré que gràcies a “La Sexta” he sabut el perquè d’aquesta puntualitat).

Ja m’ha sorprès negativament que el missatge no fos emès des del Palau de la Generalitat sinó al final d’una escalinata que resulta ser de la Delegació del Govern a Girona. Però el 18 d’octubre “El Confidencial” i “Nació Digital” informaven que el MHP Puigdemont, preocupat per la seva seguretat, havia deixat d’anar a dormir a casa seva a Sant Julià de Ramis, al Gironès, i que en canvi ho feia a la residència oficial del Palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges, i sota una protecció reforçada amb un dispositiu del Grup Especial d’Intervenció, la unitat d’elit dels Mossos d’Esquadra (i també ha circulat que les seves filles i la seva muller estaven a Romania, d’on és original). I sorprèn que justament la nit del dia en que s’ha fet el gran desafiament a M/C/E-E de proclamar la “República Catalana”, aquesta nit sí va a dormir a Girona. I els consellers van a dormir a casa seva fins dilluns. Mentre, a Madrid el “Ministro Zoilo”, pobre!, treballa de nit, i els “Secretarios y Subsecretarios”, pobres!, ho fan en dissabte. Mal símptoma, oi?

He escoltat el missatge de ¡només tres minuts i 11 segons! d’En Puigdemont, i m’ha semblat impossible que fos cert el que escoltava. He esperat a poder llegir el missatge per assegurar-me’n. I efectivament, cada un dels set paràgrafs és mereixedor d’un extens comentari crític. Però em limito a fer quatre observacions:

1.- sent el primer missatge institucional (així ha estat presentat) del President de la flamant “República Catalana” (així NO ha estat presentat), ni un sol cop s’utilitza la paraula “República” i, per tant, encara menys surt ni un únic cop l’expressió “República Catalana”. Ni tan sols quan explica perquè ahir va ser un dia històric, ja que diu: “Ahir vam viure un dia històric, un dia carregat de sentit democràtic i de sentit cívic. El Parlament de Catalunya va complir amb allò que els ciutadans van votar el dia 27 de setembre, on la majoria sorgida de les urnes va encomanar al Parlament la proclamació de la independència.”, fent referència al vell i traït 27-S i no mencionant el que seria nou: la suposada “República Catalana”. I ni surt al final, a la signatura, ja que continua firmant “Carles Puigdemont i Casamajó, President de la Generalitat de Catalunya”, com ho feia abans d’ahir… i des del 10 de gener de 2016.

2.- el missatge en cap moment invita a “Defensar la República”, com deien les pancartes ahir, sinó a “defensar les conquestes assolides”. I diu: “(…) la millor manera de defensar les conquestes assolides avui és l’oposició democràtica a l’aplicació de l’article 155 (…)”, per cert sense donar CAP orientació sobre què implica aquesta “oposició democràtica”.

3.- ni una sola vegada parla d’En Rajoy i dels seus ministres com si fossin el govern d’un estat estranger, “el Reino de España”, del que “la República Catalana s’acaba de separar”. Tot el missatge està impregnat de la visió autonomista…

i 4.- tampoc ha dit ni una sola paraula sobre com enfortir el suposat nou Estat Europeu anomenat “República Catalana”: com controlar el territori i les fronteres, i assegurar els mitjans de comunicació públics per a que no tornin a ser víctimes de la violència estadoespañolista; quines mesures prendre per impedir el 155; quina serà l’actuació dels consellers i dels alts càrrecs de la “República Catalana” davant de les destitucions de Madrid; com tranquil·litzar i al mateix temps encoratjar als catalans; com guanyar la confiança dels diferents actors socials; com aconseguir suports internacionals ara que surt en els titulars que, per fi!, “Catalunya ha proclamat la independència”; etc. Res de res.

I per “La Sexta” m’he assabentat de dues coses interessants:

—la primera NO l’he sentit ni a TV3 ni a 3-24: que el missatge estava prèviament gravat. Això explica la puntualitat! I resulta que mentre s’emetia el missatge, el MHP Puigdemont es donava un bany de masses a Girona, passejant amb la seva dona i sent aclamat amb crits de “President, President!”, “No estàs sol!”, “Gràcies, President!”, “Visca la República Catalana”, etc.

—la segona sí que l’ha emès TV3 però més tard: que “Íñigo Méndez de Vigo, ministro de Educación, Cultura y Deporte y portavoz del Gobierno de España” ha declarat que En Puigdemont i tots els polítics independentistes “pueden participar en las elecciones autonómicas del 21 de diciembre”…  que són les mateixes eleccions autonòmiques que el propi President de la Generalitat va estar a punt el passat dijous de convocar-les per un dia abans, pel 20 de desembre. Però amb una diferència qualitativa: ara són convocades per un president estranger…

Sembla que el MHP Carles Puigdemont i Casamajó, molt popular entre els independentistes per “ser de la ceba” des de jovenet, passarà al Guinness per quatre records que el converteixen en un cas únic mundial (així els catalans ja podrem presumir de ser primers del món en una cosa més: en fer màgia política els dirigents, i en creure’ns-la els dirigits):

—per haver estat capaç el 10 d’octubre de fer pujar fins el cel a dos milions d’independentistes fent-los creure que havia proclamat la “República Catalana” per, als poquíssims segons (caldrà cronometrar-ho científicament!) dir-los que la suspenia indefinidament i fer-los caure a l’infern

—per haver estat capaç el 27 d’octubre de fer creure que el Parlament de Catalunya havia proclamat “la independència de Catalunya en forma de República Catalana” per a continuació actuar com si la Nova “República Catalana” ni existís, i que en la mesura que es comença a obeir el que decideix el “Gobierno de Madrid”, va durar només unes cinc hores

—per haver fet aquestes dues prestidigitacions polítiques amb només 17 dies de diferència

—i per haver-les fet al mateix públic, el poble català, sense que -aparentment- se n’hagi adonat.

Queda clar que si l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra, els catalans som l’únic poble que té tanta set (subconscient) de llibertat que els nostres dirigents polítics independentistes ens poden enganyar dues vegades -espero que no més- fent-nos creure que ens hem independitzat de M/C/E-E.

Això sí: En Puigdemont només ha pogut fer aquesta enganyifa amb la complicitat més o menys conscient d’En Junqueras i dels restants 70 diputats independentistes i dels altres dirigents dels partits independentistes; dels Jordis empresonats (llibertat incondicional!!!) i d’altres dirigents de l’ANC i d’Òmnium; dels directors dels diaris independentistes, tant els de paper com els digitals; de la gran quantitat de blogs independentistes; etc. És a dir: de tutti quanti independentista que tingui veu política o mediàtica.

No m’estranya que em costi sentir-me, entendre’m i situar-me com a ciutadà d’aquesta -en la realitat inexistent- “República Catalana” ja que no existeix ni pel seu President. Dóna la impressió que tot això tan sols sigui una peça més en les negociacions cap a forçar la mediació internacional que porti a “un referèndum pactat i vinculant com a Escòcia”, és a dir, per a que surti el “NO” fent tupinada com a Escòcia el 2014, frau electoral que ha sigut SISTEMÀTICAMENT SILENCIAT per TOTS els independentistes d’aquí, grans i petits… excepte al marginat i represaliat David Raventós.

Cada cop em costa més d’atribuir al MHP Puigdemont i als demés líders independentistes actuals unes especials astúcia, capacitat estratègica i ductilitat política subjacents al que fan, que ho justifica tot a ulls de molts independentistes de base i de bona fe.

De fet, i des de fa ja uns mesos, em sento membre impulsor (en solitari per ara?) de que la “República del Principat de Catalunya” torni a aparèixer en la realitat després de 303 anys d’estar sotmesa.

I des de fa dos anys, em sento ciutadà del Principat de Catalunya ja que els catalans no vam esperar pas a la Revolució Francesa el 1789 per ser ciutadans, per inventar les Constitucions, per establir la separació de poders, per ser més Res Publica que totes les Repúbliques d‘aleshores i d’ara, etc.  Sí, el Principat de Catalunya és la meva NACIÓ-estat que està ocupada des de 1714 i que quan aconseguim que l’ocupant M/C/EE marxi, AUTOMÀTICAMENT TORNARA A SER LA “REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA”, ESTAT EUROPEU (el que no vol pas dir necessàriament de la Comunitat Europea, com cada cop també veuen més catalans) I DEL MÓN.

Benvinguts a la “República del Principat de Catalunya” de nou lliure!

Barcelona, 28 d’octubre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

“Qui no es mou, no sent les cadenes”

(Rosa Luxemburg, 1871​-1919)

“L’home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany”

(Fèlix Cucurull, 1919-1996)

Dl. 5: “Afirmar VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA”

Dilluns, 5 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada

Atrevir-nos (d’una p. vegada!!!) a

afirmar

VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA

davant de tots els dirigents catalans i de tots els poderosos d’on siguin que ataquen la vida, la veritat, la llibertat i la identitat catalana (és a dir, que neguen el que nosaltres afirmem).

Per preparar la trobada: Ajuntant dos mons “meus”…; Vida-Veritat-Llibertat-Identitat CatalanaEstem dividits els catalans?No són catalans. Són ocupants de CatalunyaCentrem-nos en recuperar la llibertatNosaltres no hem de votar resLa trampa ‘referèndum’Cada dia 185 catalans moren presos de Madrid. LLIBERTAT !!!Sóc català i vull morir lliure !Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12pTupinada al referèndum d’Escòcia-140926-22pg

Dt. 6: “Dirigents i dirigits”

Dimarts, 6 de novembre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Trobada

DIRIGENTS I DIRIGITS

Un dirigent no es pot comportar com un dirigit, ni un dirigit hauria de valorar a un dirigent com si aquest fos simplement un altre dirigit més.

Observacions sobre qui, per molt que tingui cognoms catalans, és dirigent fals, paràsit i, finalment, carceller del poble, i qui és dirigent autèntic que vol la llibertat del nostre poble (per posar-la al servei de tots els pobles).

Per preparar la trobada: Generalitat-Retribucions anuals dels alts càrrecs-31p; Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?; Com avaluar els dirigents independentistes?; 170906 Conducta indigna que -molt em temo- reforça el nostre sotmetiment a Madrid; Continuen les conductes indignes dels dirigents processistes; “Autogovern de Catalunya”? – Un tast; Cal recuperar els líders naturals, i esborrar els líders fabricats, com Colau; Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana; Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12pTupinada al referèndum d’Escòcia-140926-22pg

Dl. 29: “27-O: l’engany/traïció més greu?”

Dilluns, 29 d’octubre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada

27-O: l’engany/traïció més greu

que ha patit mai el poble català

en mans dels que encara creu que

són els seus dirigents catalans?

Per preparar la Trobada: Superem el 27-O. Actuem per la “República del Principat de Catalunya”;

La Mesa del Parlament hizo constar en acta que la DUI no tenía efectos jurídicos

Acta de la Mesa del Parlament de la sessió del 27-O

(Carlota Guindal, La Vanguardia, 17/11/2017)

Quadern QUIN ÉS ‘EL PUNT DE VISTA CATALÀ’-32 articles-89p-180815; “Autogovern de Catalunya”? – Un tast; Enganyar dient veritats; Continuen les conductes indignes dels dirigents processistes; Ajuntant dos mons “meus”…

Dt. 30: “Valors humans i canvi climàtic”

Dimarts, 30 d’octubre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Conferència (COMPTE! en castellà)

VALORS HUMANS I CANVI CLIMÀTIC

El poble arhuaco (Serra Nevada de Santa Marta, Colòmbia) resisteix des de fa 2.000 anys a les invasions i a la modernitat. Parlarà de la importància de la preservació dels ecosistemes naturals que són preciosos per a la humanitat: zones verdes que contribueixen a la qualitat de l’atmosfera i a la biodiversitat del planeta Terra, i que per als arhuacos són territori sagrat on fan els seus rituals sagrats anomenats “pagamentos”.

Per CALIXTO SUÁREZ. Representant del poble arhuaco

Col·laboració: 10 € per donar suport al poble arhuaco en la seva campanya de recuperar, comprant-les, les terres que els hi van ser arrabassades per la força armada.

Més informació: https://plural-21.org/post/jueves-25-de-octubre-2018-valores-humanos-y-cambio-climatico-con-calixto-suarez

Ajuntant dos mons “meus”…

VIDA – VERITAT – LLIBERTAT – IDENTITAT CATALANA – II

Ajuntant dos mons “meus”

… que poso a disposició de tothom qui vulgui!

Sento que arriba el moment d’ajuntar els dos mons en els que estic profundament implicat però que he mantingut separats fins ara: el món que ja em coneixes com a impulsor de LA GOTA CATALANA des del 2012, i el món que probablement em desconeixes com a investigador independent i com a activista des del 1990 sobre tot en el camp inicial de la-salut-i-la-malaltia però pas a pas s’ha anat ampliant a gairebé tot el camp de la-vida-i-la-salut. I aquest segon camí l’he recorregut impulsant dues ONGs: primer l’associació C.O.B.R.A. (Centre Oncològic i Biològic de Recerca Aplicada) fins el 1999, i a continuació amb la seva successora i superadora: Plural-21, Associació per a tenir cura de la vida en un planeta viu. Vies de recuperació de l’Harmonia fins l’actualitat.

En els darrers mesos, aquestes han estat les quatre passes principals que m’han dut a fer la conjunció que ara estic iniciant, i de les quatre explicaré una mica més la darrere per ser l’única nova aquí:

1.- LA QUATERNA INTEGRADORA I POTENCIADORA.

Vaig escriure el 7 de maig d’enguany l’article Vida-Veritat-Llibertat-Identitat Catalana, on ja plantejava la necessitat de començar una campanya d’“Afirmació de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT X”, podent ser “X” una persona, una família, un grup, una comunitat o un poble sencer, i és clar que en el meu/nostre cas és “X = CATALANA”. Els cinc mesos transcorreguts em confirmen la necessitat de començar aquesta campanya. I justament Plural-21 és una associació que el passat dissabte 6 d’octubre va complir 28 anys actuant a favor de la Vida, de la Veritat i de la Llibertat, i que, per tant, té moltíssim a aportar. L’Històric del seu web reflexa part de les activitats fetes i dels nombrosos continguts que aborda.

2.- GUANYAR AMB LA LEGALITAT DE L’OCUPANT ÉS/SERIA PROLONGAR L’OCUPACIÓ.

Fa un mes i mig vaig renunciar a prosseguir un recurs d’empara contenciós-administratiu contra l’Ajuntament de Barcelona per vulneració del meu “Derecho Fundamental a la libertad de expresión” al actuar l’Ajuntament pressionant -intervenció de la Guàrdia Urbana inclosa- per treure una parada justament de Plural-21 a la darrera Fira de la Terra, i en especial impedir el 21 d’abril la meva conferència “Com més sabem sobre la vida i la salut reals, més disminueixen la por i les malalties, que gairebé sempre són irreals”. Per què vaig abandonar quan era probable que -finalment- guanyés jo el recurs? Perquè em vaig adonar que actuava com ho fan els nostres ACTUALS dirigents autonomistes-processistes: primer acceptant el “derecho-castellano-expandido-en-derecho-estadoespañol” de l’invasor/ocupant/genocida i després recorrent-lo dins de les seves regles de joc. Així (potser) aconseguiria una reparació a una vulneració del meu “Derecho Fundamental a la libertad de expresión COMO CIUDADANO ESTADOESPAÑOL”, quan resulta que en realitat DES DEL 1714 TOTS ELS CATALANS TENIM NEGATS TOTS ELS NOSTRES DRETS FONAMENTALS, DRETS HISTÒRICS, DRETS HUMANS, ETC. senzillament perquè ens està totalment prohibida i impedida -quan volen, violentament- la nostra simple existència COM A CATALANS. Efectivament, fa 304 anys que només podem existir i tenir “derechos” si renunciem a ser catalans per acceptar a la força funcionar únicament com “ciudadanos estadoespañoles nacidos en territorio catalán”, és a dir, si acceptem que prossegueixi i culmini EL GENOCIDI CATALÀ, començat molt abans de 1714.

3.- LA GENERALITAT DE CATALUNYA ÉS ANTI-CATALANA.

Escoltar com el president Torra i el vicepresident Aragonès segueixen volent enganyar al poble català declarant conjuntament -entre moltes altres “coses” fraudulentes- que “Refermem la sobirania del Parlament de Catalunya”! ¿Què nassos “Sobirania del Parlament de Catalunya”? Però … si ara està emergint als ulls de qui ho vulgui (i qui pugui, ja que els lligams emocionals amb els que encara considerem “nostres” són els més difícils de trencar!) veure:

— que fa 304 anys que tots els catalans som presos a casa nostra perquè estem sotmesos a Madrid/Castilla/Estado-Español”,

— que “la Generalitat de Catalunya” que emergeix el 1977 no és res més que una part constituent de l’“Estado-Español”,

— que “l’autogovern català” només pot prendre algunes decisions si estan dins de “las competencias transferidas por Madrid”,

— i que la tasca de tots els actuals dirigents autoproclamats “independentistes” ha estat i és col·laborar decisivament en el manteniment de l’ordre estadoespañol establert, és a dir, que en realitat ajuden a Madrid a mantenir-nos sotmesos impedint successives vegades (les darreres: 9-N del 2014; 27-S del 2015; i del 2017, el 10-O i el 27-O, i des del 21-D fins avui ja que tenen majoria de 70 escons) la independència/llibertat de Catalunya!

i 4.- LA SALUT DE LA POBLACIÓ NO ÉS PAS EL QUE DESITGEN ELS QUE (SUB)MANEN AQUÍ (ni tampoc la volen els que manen allà).

M’ha acabat de decidir el fet que m’han reenviat un comunicat de premsa justament de la Generalitat de Catalunya que afirma que “El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha demanat la retirada de 14 vídeos de YouTube que prometen curar el càncer seguint procediments miraculosos sense cap base científica i desacrediten els tractaments dels professionals de la medicina, i en especial, la quimioteràpia. Així mateix, alguns dels vídeos tenen una finalitat comercial, ja que ofereixen aquests productes com a suposats tractaments per curar aquesta malaltia sense haver estat testats científicament”. Aquest comunicat esmenta sis dels que anomena “procediments miraculosos” (cito literalment): “una llavor de la poma”, “un suc a base de remolatxa ha curat ja més de 45.000 persones”, “gràcies a una recepta a base de gingebre i mel, nombrosos pacients ‘han logrado mejorar o superar la enfermedad sin necesidad de cirugías o quimioterapias’”, “bicarbonat de sodi”, “una fruita tropical anomenada guanàbana, de la qual es diu que ‘es 10.000 veces más eficaz que la quimioterapia’”, i “un ‘remei’ inventat per un suposat ‘científic’ rus, anomenat, Hristo Mermerski, és del tot eficaç per curar el càncer”. I l’informe de 98 pàgines elaborat pel CAC dedica apartats a altres quatre tractaments naturals. (I jo en conec bastant bé alguns altres que no estan inclosos en el llistat). Només he tingut temps de llegir el comunicat i de fullejar l’informe, però amb els 30 anys que porto ficat molt a fons en el importantíssim món de la-salut-i-la-malaltia des del punt de vista de la-vida-i-la-mort, em permeto fer algunes observacions d’entre les moltes més que podria elaborar. Afirmo que:

1) ni el comunicat ni l’informe:

***no informen de quantes persones moren de càncer a Catalunya cada any, ni de quin percentatge (el 95%?, el 99%?, el 99,9%?) d’aquestes mors representen els diagnosticats de càncer que van confiadament i esperançada a l’Oncologia dels Hospitals i de les demés institucions del Sistema Sanitari oficial

***no donen cap dada sobre els resultats que s’estan aconseguint amb els tractaments al·lopàtics oficials del càncer. Es dóna per fet que són bons. Però si realment fossin bons, probablement hi hauria menys proliferació de tractaments alternatius del càncer, i seria menor el número de visites que rebrien els webs que els promocionen. Així, el comunicat diu “el CAC … ha seleccionat 14 vídeos … que suposen, en conjunt, 25 milions de visualitzacions”

2) el comunicat afirma que “alguns dels vídeos tenen una finalitat comercial”. Però no diu res sobre si les farmacèutiques i altres empreses implicades en l’Oncologia oficial que s’aplica protocol·làriament i automàtica (i, a la pràctica, obligatòriament, ja que de fet a tots els centres sanitaris s’impedeix que el pacient pugui exercir el consentiment informat) tenen o no “finalitat comercial”, ni sobre quin és el volum -de cada empresa i de conjunt- de diners que mouen anualment, ni de quins són els marges de benefici amb que actuen

3) vist amb ulls crítics (com els que pas a pas, i cop a cop, m’he anat ensinistrant durant tres dècades a base de sorpreses desagradables, i escrivint dos llibres i més de vuitanta articles sobre temes de salut), és increïble la quantitat de pre-judicis que tenen i d’automatismes autoritaris que utilitzen (desitjo que inconscientment) els autors de l’estudi i del comunicat.

3.1) per exemple, en cap moment diuen haver pres contacte a fi de contrastar el que els webs afirmen d’aquesta desena de tractaments naturals; simplement ho rebutgen i desqualifiquen TOT com a “fals” i “perillós” perquè són productes i circuits que estan fora del món sanitari oficial. Jo vull que a la Catalunya de nou lliure, els responsables d’Oncologia, a més de complir la condició ètica fonamental de no tenir cap conflicte d’interessos, prenguin respectuós contacte amb qualsevol persona (posseeixi títol universitari o no; o se’l qualifiqui o no de científic, sigui sense cometa, amb una cometa o amb dues cometes) o qualsevol entitat (pagui un percentatge d’impostos inferior o superior al tant per cent que paguen les farmacèutiques, o tingui pràctiques més o menys exemplars o corruptes que les pràctiques d’aquestes enormes multinacionals) que tingui el valor de dir públicament que “ha curat ja més de 45.000 persones”, o que té una substància “que ‘es 10.000 veces más eficaz que la quimioterapia’”, o que “és del tot eficaç per curar el càncer” (quan, oficialment -i això tampoc ho diuen els autors- l’Oncologia al·lopàtica oficial NO s’atreveix pas a afirmar ni que conegui l’etiologia del càncer ni, menys encara, que el curi. I si això sorprèn a algú, el convido/repto a trobar algun document o “article científic seriós” -és a dir, oficial- on s’expliqui o bé on senzillament s’afirmi que l’Oncologia oficial cura el càncer en lloc de ser simplement pal·liativa)

3.2) per exemple, en cap moment mencionen (ni menys citen) cap estudi que els propis autors de l’informe considerin científic-amb-o-sense-cometes que demostri que “una llavor de la poma”, “un suc a base de remolatxa”, “una recepta a base de gingebre i mel”, el “bicarbonat de sodi”, “una fruita tropical anomenada guanàbana”, o “un ‘remei’ inventat per un suposat ‘científic’ rus, anomenat, Hristo Mermerski” no tenen els bons resultats que afirmen tenir els que s’atreveixen a proposar-los contra corrent, i es limiten a rebutjar-los amb la prepotència dels que es consideren posseïdors de la veritat, es senten recolzats pel poder econòmico-polític establert, i volen fer perseguir als diferents o heterodoxes. Jo vull que al Principat de Catalunya alliberat després de 304 anys d’ocupació castellano-estadoespañola, els responsables de fer informes i comunicats de premsa siguin persones responsables i actuïn guiats pel desig d’arribar a la veritat i de fomentar la llibertat per tal de respectar la vida

3.3) per exemple, no citen l’existència de cap estudi, ni proposen realitzar-ne algun, que compari els resultats obtinguts amb qualsevol d’aquest sis productes naturals mencionats amb els resultats aconseguits amb la quimioteràpia oficial. Jo vull que ara, quan el poble català tornarem a ser el poble més lliure d’Europa, recuperem el costum que teníem abans de 1714 d’apel·lar a les capacitats de cadascú i de donar-li espai a tothom. Francesc Eiximenis conta (llibre Regiment de la cosa pública, 1383) que dins la concepció catalana de govern, una norma és “demanar a tothom consell”. L’explica dient: “Cosa és sobiranament profitosa a la cosa pública que cert temps de l’any cascú fos request de proposar en certs llocs de la comunitat les millors coses que sabés per profit del comú, car més veen molts que pocs. E moltes coses posa Déu en lo cor d’un simple hom que no les posa en lo cor dels majors

4) …

i 5) per acabar, vull ressaltar aquest important punt: la trista realitat és que cada dia molts milers de catalans són innecessàriament espantats, des-animats, intoxicats, cremats i mutilats en els Hospitals públics i privats -i no només en els Departaments d’Oncologia- negant-los el dret a la informació de que hi ha altres maneres d’entendre “això” que s’anomena “malaltia” i que oficialment (i, com a conseqüència, també socialment) és vist com a negatiu, i que existeixen altres tractaments menys agressius i generalment molt més econòmics (fet que, és important saber-ho, NO interessa EN ABSOLUT ni als que gestionen el poder que proporcionen els pressupostos, ni als nombrosos intermediaris que en cobren comissions).

Aquestes quatre passes (i més) m’han decidit a ajuntar a partir d’ara les meves dues activitats que he mantingut separades. Desitjo que els continguts qualitatius (coneixements, capacitats, recursos pràctics aplicables de manera fàcil i econòmica si no de franc,…) que Plural-21 porta 28 anys investigant de manera independent, s’apliquin a qui ho desitgi voluntàriament a la societat catalana de nou lliure… i, quedi clar, a qualsevol altre societat que vulgui utilitzar-les!

 

ESTABLEIXO AQUÍ UN PRIMER PONT ENTRE ELS CONTACTES DE LA GOTA CATALANA I L’ASSOCIACIÓ PLURAL-21. I aviat presentaré LA GOTA CATALANA a tots els contactes de Plural-21.

Plural-21 és, molt probablement, una associació única en el món, i això és una llàstima ja que convindria que n’hi haguessin una desena de similars en cada ciutat. Però no conec cap altre associació que tracti tants temes, tan importants i tan diferents, i que els tracti tots contra la corrent; si en coneixes alguna, fes-nos el favor recíproc d’establir comunicació per poder col·laborar. Senzillament, des de 1990 Plural-21 ha actuat cada vegada més conscientment buscant/trobant/defensant/afirmant el que ara sé formular rotundament amb la quaterna VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT.

Quan, encara sense ser-ne gaire conscient, el poble català ens estem mobilitzant un altre cop des del 2009 per recuperar la llibertat que ens va ser arrabassada el 1714, i quan estem descobrint a base de garrotades i de decepcions que cap poderós de l’establishment mundial està interessat en la nostra independència/llibertat i que només podem comptar amb nosaltres mateixos, vull aportar la lliçó més important a que he arribat: a nosaltres ens correspon afirmar i defensar VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA atès que ningú dels que mana actualment -ni aquí, ni allà, ni més enllà- n’està a favor, ans el contrari.

I si això et sorprèn, fes, siusplau, un exercici: pensa quin(s) de tots els personatges en qualsevol àmbit que surten regularment (pot passar que alguna vegada aparegui algú de manera puntual) en els mitjans de comunicació i que tenen una influència mundial, o europea o en qualsevol continent, o en “el Reino de España” o en qualsevol altre ESTAT-nació, o en l’actual “Comunidad Autónoma de Cataluña” o en qualsevol altre “Comunidad”, associes amb la quaterna VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT (en el nostre cas, IDENTITAT CATALANA).

I si excepcionalment -ja que gairebé tothom a qui he fet la pegunta personalment ha contestat ràpidament “Ningú!”- et ve algun nom al cap, fes-te la següent pregunta:

Aquest personatge en el que en principi has pensat com a representant de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT, ¿t’ha explicat (o simplement mencionat, obrint així la porta a després aprofundir-les) “coses” tan importants com que (esmentant-ne aquí només algunes):

***en positiu

—el ser humà (i en general, qualsevol organisme viu) té diversos sistemes autoreguladors que tendeixen constantment a la salut i la vida?

—les malalties realment biològiques (descartant així les conseqüències negatives en la nostra salut de les agressions químiques, acústiques, de les radiacions electromagnètiques i altres, etc., d’igual manera que no considerem malaltia els efectes d’un tret de pistola o d’una ganivetada) són programes que la natura ha posat dins nostre per tal de facilitar-nos justament poder superar las situacions conflictives que vivim, i que, per tant, en lloc de ser conseqüències negatives i perilloses de “microbios que nos atacan”, “genes que mutan”, “proteínas que se vuelven locas”, etc., tenen un sentit bio-lògic, és a dir, tenen una lògica de la vida que la medicina i la ciència oficials no només ignoren sinó que volen continuar ignorant, impedint que el poble hi tingui accés?

—l’aigua de mar és un gran aliment i encara un millor medicament, i que, per exemple, si les transfusions fossin d’aigua de mar en comptes de sang, tot aniria millor (i, a més, seria molt més econòmic: la sang és el petroli vermell)?

—hi ha bacteris que es “mengen” la radioactivitat i que podrien neutralitzar en pocs mesos aquests perillosíssims dipòsits de residus radioactius que oficialment reconeixen -encara que no en parlen- que tenen milers d’anys de “vida” destructiva?

—el cervell és qui construeix les imatges i que hi ha mètodes que permeten que els cecs puguin veure fent arribar al cervell la informació que necessita per fer les imatges captant-la des d’altres parts del cos o des del món subtil que ens envolta?

—existeixen diverses fonts d’energia inesgotables, no perilloses, no contaminants i pràcticament gratuïtes?

—…

***en negatiu

—sistema sanitari i salut són dos mons contradictoris, i que en particular les vacunes són una catàstrofe física i psíquica?

—l’agent nociu de l’anomenat “Síndrome Tóxico Español” del 1981 no va ser un oli de colza manipulat sinó en realitat dos productes (Nemacur i Oftanol) de la casa Bayer utilitzats intencionadament -per qui?- en el cultiu de tomàquets a una parcel·la de Roquetas de Mar, província d’Almeria?

—els atemptats de 11-S del 2001 als USA; de l’11-M del 2004 a Madrid; del 7-J del 2005 a Londres;…; del 17-A del 2017 a les Rambles i a Cambrils;…; no van ser organitzats ni realitzats per les persones oficialment acusades de fer-los?

—el 24 de març del 2015 l’avió de Germanwings que sortit de Barcelona es va estavellar al costat de Barcelonnette als Alps, NO va ser a causa de que el copilot Andreas Lubitz es suïcidés?

—cada any un nombre no concretat però considerable de nens i de joves d’ambdós sexes desapareixen o són comprats per maltractar-los, abusar-ne i fins i tot assassinar-los?

—les fumigacions aèries (mal anomenades chemtrails) no només existeixen i ens estan intoxicant, sinó que formen part de la guerra climàtica mundial anomenada Geo-Enginyeria posada en marxa als USA fa mig segle (i que aquest poderós origen és la raó de que els dirigents actuals “no les veuen”)?

—les llengües dites llatines no provenen del llatí?

—l’evolucionisme darwinià no té cap prova científica… ni probablement tampoc hi ha prova científica de cap altre tipus d’evolucionisme?

—…

—i finalment vull mencionar un greu tema d’abast mundial que, de manera totalment independent, he investigat durant 25 anys de la meva vida: que “això” anomenat SIDA no té cap base científica sinó que és un muntatge made in USA a desmantellar?

Tot això i més ho he anat descobrint al llarg dels cinc lustres que fa que sóc activista, primer en el camp de la-salut-i-la-malaltia i després, més àmpliament, en el de la-vida-i-la-mort. I també jo em creia confiadament allò que els dirigents i els (ir)responsables diuen (que jo sàpiga, ningú neix dissident ni, encara menys, desmuntador). I en aquest dur però apassionant camí, poc a poc he conegut moltes dotzenes de persones/grups/associacions/entitats de molts tipus i de molts llocs que durant dècades, nadant contra la corrent i sense rebre no ja subvencions sinó cap espai de difusió, han dedicat la seva vida a preservar i a aprofundir coneixements en camps molt diversos que millorarien diferents aspectes de la vida de moltíssimes persones i del conjunt de la societat.

Però la gran majoria d’aquesta quantitat enorme d’esforços, de possibilitats i de recursos han estat intencionadament marginats i silenciats (i fins i tot reprimits) pels que -per ara- ens governen, aquí i arreu. Jo mateix, durant les meves gairebé tres dècades d’intensa militància política sobre tot a l’extrema esquerra, vaig ignorar aquesta dimensió decisiva. Perquè el fet real i pràctic és que, des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra passant per les posicions que apareixen en els medis de comunicació, TOTS I TOTES col·laboren en mantenir les mentires oficialment establertes.

La meva avantatge per a poder desempallegar-me de tant engany destructiu és que jo en cap moment vaig tocar poder oficial, ni vaig cobrar res de cap activitat que pogués contribuir a fomentar o a mantenir aquest desconeixement.

Afirmar ara VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT significa actuar per superar la divisió dretes-esquerres (extremes incloses) i moltes altres polaritats (polítiques i no-polítiques) artificials que són constantment fabricades per impedir que podem adonar-nos de quelcom tan important com que TOTHOM (excepcions, per favor!!!) que té un paper dirigent, està actuant en contra nostre. En efecte, superarem aquestes divisions esterilitzadores i obscurantistes en la mesura que siguem capaços de crear una dinàmica de posar-nos i actuar junts sota el lema VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT; aleshores, aquesta força constructiva i saludable desplaçarà a tothom qui s’hi oposi.

Finalment per avui, considero que és necessari posar al començament de les nostres Constitucions Catalanes (que són vigents i que només ens cal reconèixer-les i començar a aplicar-les) un preàmbul amb el contingut que aquí proposo. Aleshores tornarem a ser NACIÓ-estat com vam ser fins 1714, i serem la primera NACIÓ-estat (i en absolut ESTAT-nació com són els actuals) que afirma i defensa VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA, i que, com a conseqüència, i en la mesura de les nostres forces i possibilitats, ens posarem al servei de la VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT de tots els pobles del món i de tothom.

Barcelona, 21 d’octubre de 2018

Lluís Botinas, impulsor de https://lagotacatalana.cat/

Dl. 22: Meditació en català

Dilluns, 22 d’octubre del 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Sessió de meditació en català

Amb CHE PORTAL,

professora de ioga, estiraments i meditació

(((NOTA d’En Lluís Botinas, qui n’assumeix la responsabilitat en exclusiva: una assistent bastant assídua de LA GOTA CATALANA em va comentar que no trobava cap centre on es fes meditació en llengua catalana, i això malgrat haver-ho demanat a uns quants llocs dirigits per persones catalanes que li van respondre que “no hi ha prou clients que ho demanin”. Per a mi això és un greu exemple del molt avançat que està EL GENOCIDI CATALÀ. I ho he associat a que a un altre aspecte del nostre genocidi: gairebé dues generacions de catalans se’ns va obligar a aprendre a resar en castellà. Com deia Àngel Guimerà (1845-1924) “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”. I els camps més importants on robar-nos el català és en els camps subtils de l’ànima i l’esperit. I és també lamentable que “professionals de la meditació” no facin ni una sessió en català malgrat demanar-ho “un número no suficient de clients!!!”. Reaccionem també aquí. La intenció d’aquesta sessió és constituir un grup de persones que regularment puguin/puguem meditar en català. BENVINGUT/DA!)))