No són catalans. Són ocupants

 PUNT DE VISTA CATALÀ – XXXII

És molt senzill:

no són catalans,

són ocupants de Catalunya

 

“(…) quan va promulgar-se el Decret de Nova Planta, el 16 de gener de 1716,

la feina bruta ja estava feta,

i el procés de desnacionalització de Catalunya,

amb extermini de la dissidència,

devastació econòmica

i dominació política i institucional,

era ja irreparable”.

Josep Maria TORRAS, Felip V contra Catalunya

“A Catalunya hi ha els catalans i els no catalans.

El que no pot haver-hi són els altres catalans.

Perquè de catalans només n’hi ha d’una mena: els catalans”

(…)

“Els drets de l’home no poden sobreposar-se als drets de l‘home català”

Mossèn Josep ARMENGOU (1910-1976)

“L’home no és lliure si no és lliure el poble al que pertany”

Fèlix CUCURULL (1919-1996)

El passat 15 de gener vaig contestar a la pregunta Estem dividits els catalans? demostrant que els catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) NO estem dividits, mentre que els qui SÍ estan dividits son “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán”.

La tercera de les cinc “Conclusions (provisionals?)” que hi treia explica que “3) Acceptant la dada que només el 30% dels actuals “ciudadanos catalanes” som de família catalana, descomptant el percentatge de catalans de família catalana que per raons diverses recolzen (per ara) l’status quo de sotmetiment i que hipotèticament situo en el 15% (suggeriments?), quedaríem 25,5% dels actuals “ciudadanos catalanes” que seríem catalans de família catalana partidaris de canviar profundament l’status quo. I cal assenyalar que quan Madrid/Castilla/ /Estado-Español afirma que “Cataluña està dividida en dos mitades”, involuntàriament ressalta la força que té la nostra terra i que tenim el poble català, ja que s’ha traduït en la voluntària catalanització d’una part important dels nouvinguts. Imaginant una distribució igualitària i homogènia, aproximadament cada català de família ha catalanitzat un nouvingut no-català. Pas mal! I això queda gairebé confirmat perquè el 25,5% de 5,5 milions de votants és 1,40 milions, i el 25,5% dels 4.392.891 de vots emesos és 1,12 milions, quantitat quasi doblada pel nombre de “vots  independentistes” que hi ha hagut el 9-N, el 27-S, l’1-O i el 21-D.”

I el passat dia 2 d’agost vaig escoltar a RAC1 el periodista Jordi Barberà explicant que a partir del vot emès a les eleccions del 21-D del 2017, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) de la Generalitat havia elaborat un document on, entre moltes altres observacions, s’explica que a les cases on la llengua vehicular és la castellana, més del 80% del vot és no-independentista, mentre que a les llars on la llengua vehicular és la catalana, el vot independentista supera el 90%. I la conclusió que va formular el Sr. Barberà, amb l’aquiescència de la resta de tertulians (Lola García, Juan Milián i Jordi Cabré), va ser que “Els catalans estem profundament dividits”.

Considero aquesta conclusió absolutament errònia i falsa, però, en canvi, demostra l’enorme grau en que ha avançat el genocidi català.

En efecte, el genocidi català implica la pèrdua del Punt de Vista Català que deuria presidir “una societat catalana” en la que l’adjectiu “català” no fos un simple residu de no-es-sap-què, a més en risc de desaparició total. I la pèrdua del Punt de Vista Català és conseqüència de: 1) des de 1714, la nostra terra està ocupada i nosaltres som presos a casa nostra , i 2) del genocidi que els catalans patim des de més de dos segles abans. Això explica que s’hagi imposat “el Punto de Vista Castellano”.  I ampliant que “la marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo” (com explicava l’historiador romà Tàcit) arribem a que “la marca de l’ocupat és fer seva la visió de l’ocupant”). Per això, al igual que Madrid/Castilla/Estado-Español, els tertulians veuen “divisió dels catalans” en unes dades que confirmen apoteòsicament que la divisió és únicament entre “los ciudadanos catalanes”, és a dir, entre “los ciudadanos estadoespañoles que residen en territorio catalán”.

Si abandonéssim el “Punto de Vista Castellano” que ens han imposat, i simultàniament recuperéssim el Punt de Vista Català (que cal anar elaborant i enfortint enllaçant amb les 30 generacions d’avantpassats que van constituir el poble més lliure d’Europa i aprenent d’ells; a aquesta tasca hi he dedicat una trentena de texts, recollits en el quadern “Quin és el Punt de Vista Català?”), la nostra manera de veure el món i d’entendre, per exemple, la nostra situació real, canviaria espectacularment. Vegem-ne quatre exemples (i, siusplau, envieu-me’n més):

1.- els habitants de les cases on la llengua vehicular és la castellana i que en més del 80% dipositen un vot no-independentista, no són “la mitat dels catalans que estan contra la independència, fet que demostra que els catalans estem dividits”. Senzillament, no són catalans sinó que són ocupants, ocupants de Catalunya que, lògicament, volen continuar sent ocupants, i per aquest motiu volen que Catalunya continuï ocupada, i en conseqüència voten no-independència.

1.1.- constitueixen les tropes civils d’ocupació de Catalunya.

1.1.- lògicament, aquestes tropes tenen els seus comandaments: uns més propers sobre el mateix territori català, i els superiors “en la capital del Reino de España”.

1.-2.- Probablement, una part (considerable?) d’aquests “ciudadanos eatadoespañoles que residen en territorio catalán” no són conscients de la seva actuació com a tropes civils d’ocupació. Si els hi expliquem obertament la seva funció objectiva, una part d’ells se’n farà conscient, reaccionarà i deixarà de ser-ho. I haurem… ¡reduït la seva base! (important objectiu que no proposen MAI els que tant parlen d’“eixamplar la base”).

2.- deixarà de veure’s “atacs feixistes” on només hi ha accions de les tropes civils d’ocupació. Pot tenir sentit parlar d’“atacs feixistes” quan una part de la població utilitza mètodes violents contra un altre part de la MATEIXA població. No és aquest cas el de Catalunya. Aquí els catalans som atacats violentament per una població no-catalana que està ocupant Catalunya. Parlar d’“atacs feixistes” sembla molt radical i combatiu però falsifica tota la situació: al igual que la anterior interpretació dels vots, presenta com a conflicte intern català el que és un conflicte entre la nació ocupada que vol alliberar-se, i l’Estat ocupant que vol continuar sotmetent-nos. Parlar de “feixistes” serveix de tapadora per no dir el que és important i verdader, i que canviaria tota la situació a favor nostre: són ocupants!

3.- el 7è President de la Generalitat, Quim Torra, podria estalviar-se les seves expressions xenòfobes contra “els castellans” i contra “els espanyols”, i canviar-les pel que és cabdal però que també calla: que són ocupants.

4.- és un engany més del mateix tipus fer-nos entrar en polaritats falses com xiular o no al “Rey-Felipe-VI-de-España”, o assistir o no a actes on hi participi, enlloc de, amb tot el respecte que jo tinc per un enemic poderós que ens té sotmesos, dir-li: “Sa Majestat, Vós sou el cap d’estat d’una potència enemiga invasora, ocupant i genocida, i volem que marxeu definitivament de la nostre terra emportant-Vos el vostre “Derecho Castellano-Estadoespañol”, les vostres tropes militars i civils d’ocupació, la vostre corrupció castellana que ens vau imposar el 1714 i tots els vostres deixebles corruptes catalans, i tot el que d’anti-català ens vau imposar. Bon vent i barca nova!”.

Barcelona, 14/8/2018

Lluís Botinas

lagotacatalana@gmail.com               Impulsor de www.lagotacatalana.cat