Dl. 3: “Història, Matemàtiques i el futur de Catalunya”

Dilluns, 3 de setembre de 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

HISTÒRIA, MATEMÀTIQUES

I EL FUTUR DE CATALUNYA

Patrons cíclics en la història de les nacions

i els límits de la seva predicció

En el principi, tota la Història era foscor i qualsevol predicció sobre la repetició del fets no passava de la pura intuïció. La Història era mostrada com una llarga línia ascendent en direcció a la plenitud, només pertorbada per alguns entrebancs.

Llavors vingué Deulofeu i la llum aparegué per mostrar els grans cicles de l’esdevenidor de tots plegats. Finalment, una primera llei definia i descrivia les civilitzacions humanes al llarg dels mil·lennis.

Malgrat tot, la descripció sempre depèn del factor d’escala que escollim; en fixar-nos en períodes que comprenen segles, ja no parlem d’una civilització humana, sinó de moltes, tocades per una corrent que es mou per la superfície de la terra. Per què no, doncs, parlar de repeticions i de patrons més curts? Per què no concretar més en els grups específics, els grups que composen aquells conglomerats demogràfics que anomenem imperis?

És possible, i així s’està estudiant. El propi Alexandre Deulofeu (1903-1978) coneixia la unitat de temps associada a la generació, el període vital de tot un grup. Allà on hi havia caos, trobem regularitat i ritme fins el límit no lineal, on un petit canvi pot significar una gran diferència.

Què suposa això pel nostre futur com a catalans?

Esperem desvetllar-ne prou claus al respecte.

Per JOSEP BOU, Enginyer tècnic i investigador www.timecycleblog.wordpress.com

Dt. 4: “Les llibertats dels antics catalans”

Dimarts, 4 de setembre de 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Conferència

LES LLIBERTATS DELS ANTICS CATALANS

Després del 11 de setembre de 1714, totes les lleis, deutes, impostos, acords, tractats, normes, pactes, constitucions, eleccions,… castellanes son il·legals a casa nostra (i les franceses, des de 1659).

Com pensen els actuals catalans? Com fills de la Revolució francesa, del cristianisme i del jacobinisme francès i castellà.

Com pensaven els antics catalans? Com una continuïtat del món clàssic grec.

El nostre inconscient col·lectiu: la Llibertat; visió oberta de l´Univers i contrària a la visió reduccionista, excloent, i tancada de francesos i castellans. Llum contra Foscor.

Quins ítems són els peculiars de la Antiga Catalunya?

  • La superació de les ideologies.
  • Antiga forma d´entendre el Dret i les lleis.
  • Antiga forma d´entendre el Parlament.
  • Divisió de poders i Pactisme.
  • Impostos??????
  • Usura: NO! NO! NO! Base de l´actual sistema capitalista.
  • Valor i dignitat dels pobres. El Dret català els considera un estament NO fixa, dignes i de tota consideració.
  • El concepte català d’autoritat.
  • “EL REI NO HA DE TOLERAR QUE NINGÚ SIGUI ESPOLIAT”: Idea àmpliament estatuïda a Catalunya.
  • Revisar el concepte de ciutadania.
  • Principis d´Equilibri, Responsabilitat i Veritat.
  • Concepte d´Honor: sentit clàssic contrari al de Castella i França.

Per JAUME GARCIA ESTEVE, professor d’Institut en excedència. Historiador. Investigador independent.

No són catalans. Són ocupants

 PUNT DE VISTA CATALÀ – XXXII

És molt senzill:

no són catalans,

són ocupants de Catalunya

 

“(…) quan va promulgar-se el Decret de Nova Planta, el 16 de gener de 1716,

la feina bruta ja estava feta,

i el procés de desnacionalització de Catalunya,

amb extermini de la dissidència,

devastació econòmica

i dominació política i institucional,

era ja irreparable”.

Josep Maria TORRAS, Felip V contra Catalunya

“A Catalunya hi ha els catalans i els no catalans.

El que no pot haver-hi són els altres catalans.

Perquè de catalans només n’hi ha d’una mena: els catalans”

(…)

“Els drets de l’home no poden sobreposar-se als drets de l‘home català”

Mossèn Josep ARMENGOU (1910-1976)

“L’home no és lliure si no és lliure el poble al que pertany”

Fèlix CUCURULL (1919-1996)

El passat 15 de gener vaig contestar a la pregunta Estem dividits els catalans? demostrant que els catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) NO estem dividits, mentre que els qui SÍ estan dividits son “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán”.

La tercera de les cinc “Conclusions (provisionals?)” que hi treia explica que “3) Acceptant la dada que només el 30% dels actuals “ciudadanos catalanes” som de família catalana, descomptant el percentatge de catalans de família catalana que per raons diverses recolzen (per ara) l’status quo de sotmetiment i que hipotèticament situo en el 15% (suggeriments?), quedaríem 25,5% dels actuals “ciudadanos catalanes” que seríem catalans de família catalana partidaris de canviar profundament l’status quo. I cal assenyalar que quan Madrid/Castilla/ /Estado-Español afirma que “Cataluña està dividida en dos mitades”, involuntàriament ressalta la força que té la nostra terra i que tenim el poble català, ja que s’ha traduït en la voluntària catalanització d’una part important dels nouvinguts. Imaginant una distribució igualitària i homogènia, aproximadament cada català de família ha catalanitzat un nouvingut no-català. Pas mal! I això queda gairebé confirmat perquè el 25,5% de 5,5 milions de votants és 1,40 milions, i el 25,5% dels 4.392.891 de vots emesos és 1,12 milions, quantitat quasi doblada pel nombre de “vots  independentistes” que hi ha hagut el 9-N, el 27-S, l’1-O i el 21-D.”

I el passat dia 2 d’agost vaig escoltar a RAC1 el periodista Jordi Barberà explicant que a partir del vot emès a les eleccions del 21-D del 2017, el CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) de la Generalitat havia elaborat un document on, entre moltes altres observacions, s’explica que a les cases on la llengua vehicular és la castellana, més del 80% del vot és no-independentista, mentre que a les llars on la llengua vehicular és la catalana, el vot independentista supera el 90%. I la conclusió que va formular el Sr. Barberà, amb l’aquiescència de la resta de tertulians (Lola García, Juan Milián i Jordi Cabré), va ser que “Els catalans estem profundament dividits”.

Considero aquesta conclusió absolutament errònia i falsa, però, en canvi, demostra l’enorme grau en que ha avançat el genocidi català.

En efecte, el genocidi català implica la pèrdua del Punt de Vista Català que deuria presidir “una societat catalana” en la que l’adjectiu “català” no fos un simple residu de no-es-sap-què, a més en risc de desaparició total. I la pèrdua del Punt de Vista Català és conseqüència de: 1) des de 1714, la nostra terra està ocupada i nosaltres som presos a casa nostra , i 2) del genocidi que els catalans patim des de més de dos segles abans. Això explica que s’hagi imposat “el Punto de Vista Castellano”.  I ampliant que “la marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo” (com explicava l’historiador romà Tàcit) arribem a que “la marca de l’ocupat és fer seva la visió de l’ocupant”). Per això, al igual que Madrid/Castilla/Estado-Español, els tertulians veuen “divisió dels catalans” en unes dades que confirmen apoteòsicament que la divisió és únicament entre “los ciudadanos catalanes”, és a dir, entre “los ciudadanos estadoespañoles que residen en territorio catalán”.

Si abandonéssim el “Punto de Vista Castellano” que ens han imposat, i simultàniament recuperéssim el Punt de Vista Català (que cal anar elaborant i enfortint enllaçant amb les 30 generacions d’avantpassats que van constituir el poble més lliure d’Europa i aprenent d’ells; a aquesta tasca hi he dedicat una trentena de texts, recollits en el quadern “Quin és el Punt de Vista Català?”), la nostra manera de veure el món i d’entendre, per exemple, la nostra situació real, canviaria espectacularment. Vegem-ne quatre exemples (i, siusplau, envieu-me’n més):

1.- els habitants de les cases on la llengua vehicular és la castellana i que en més del 80% dipositen un vot no-independentista, no són “la mitat dels catalans que estan contra la independència, fet que demostra que els catalans estem dividits”. Senzillament, no són catalans sinó que són ocupants, ocupants de Catalunya que, lògicament, volen continuar sent ocupants, i per aquest motiu volen que Catalunya continuï ocupada, i en conseqüència voten no-independència.

1.1.- constitueixen les tropes civils d’ocupació de Catalunya.

1.1.- lògicament, aquestes tropes tenen els seus comandaments: uns més propers sobre el mateix territori català, i els superiors “en la capital del Reino de España”.

1.-2.- Probablement, una part (considerable?) d’aquests “ciudadanos eatadoespañoles que residen en territorio catalán” no són conscients de la seva actuació com a tropes civils d’ocupació. Si els hi expliquem obertament la seva funció objectiva, una part d’ells se’n farà conscient, reaccionarà i deixarà de ser-ho. I haurem… ¡reduït la seva base! (important objectiu que no proposen MAI els que tant parlen d’“eixamplar la base”).

2.- deixarà de veure’s “atacs feixistes” on només hi ha accions de les tropes civils d’ocupació. Pot tenir sentit parlar d’“atacs feixistes” quan una part de la població utilitza mètodes violents contra un altre part de la MATEIXA població. No és aquest cas el de Catalunya. Aquí els catalans som atacats violentament per una població no-catalana que està ocupant Catalunya. Parlar d’“atacs feixistes” sembla molt radical i combatiu però falsifica tota la situació: al igual que la anterior interpretació dels vots, presenta com a conflicte intern català el que és un conflicte entre la nació ocupada que vol alliberar-se, i l’Estat ocupant que vol continuar sotmetent-nos. Parlar de “feixistes” serveix de tapadora per no dir el que és important i verdader, i que canviaria tota la situació a favor nostre: són ocupants!

3.- el 7è President de la Generalitat, Quim Torra, podria estalviar-se les seves expressions xenòfobes contra “els castellans” i contra “els espanyols”, i canviar-les pel que és cabdal però que també calla: que són ocupants.

4.- és un engany més del mateix tipus fer-nos entrar en polaritats falses com xiular o no al “Rey-Felipe-VI-de-España”, o assistir o no a actes on hi participi, enlloc de, amb tot el respecte que jo tinc per un enemic poderós que ens té sotmesos, dir-li: “Sa Majestat, Vós sou el cap d’estat d’una potència enemiga invasora, ocupant i genocida, i volem que marxeu definitivament de la nostre terra emportant-Vos el vostre “Derecho Castellano-Estadoespañol”, les vostres tropes militars i civils d’ocupació, la vostre corrupció castellana que ens vau imposar el 1714 i tots els vostres deixebles corruptes catalans, i tot el que d’anti-català ens vau imposar. Bon vent i barca nova!”.

Barcelona, 14/8/2018

Lluís Botinas

lagotacatalana@gmail.com               Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Dl. 6, Dt. 7, dl. 13 i dt. 14: “Xirinacs, el primer líder natural a recobrar?”

Dilluns 6, dimarts 7, dilluns 13, i dimarts 14 d’agost 2018,

a dos quarts de vuit del vespre(19:30 h.)

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitats gratuïtes.

Trobades/compartir

Xirinacs, el primer líder natural a recobrar?

DEDICAT

(interessadament, és clar!)

a tothom qui va conèixer, acompanyar, recolzar, votar,… Xirinacs.

Fa uns dies vaig escriure l’article XXX elaborant la resposta a la cabdal pregunta Quin és el punt de Vista Català? (ajut per aprofundir-la!)

El títol és Cal recuperar els líders naturals, i esborrar els líders fabricats, com Colau.

I el llarg subtítol:

És hora de recuperar les persones silenciades i reprimides, i de fer-les públiques al servei de la comunitat catalana, exigint responsabilitats als censuradors i repressors!

            I això implica 1) destapar a tots els mentiders,  i 2) rescatar i honorar a tothom qui va ser represaliat per dir la veritat!

            Serà Ada Colau el primer líder-polític-fabricat en caure?

Resumint, és hora de recuperar els líders naturals del poble català per a que ocupin el lloc dels actuals dirigents ­-tant polítics com socials- processistes (dels demés dirigents ni en parlo perquè la immensa majoria de catalans ja senten/saben que són o bé directament ocupants o bé col·laboradors dels ocupants, i per això se’ls ha obert els mitjans de comunicació -quan estan tancats a qualsevol veritat, com hem patit i patim tots els que en tenim alguna a compartir!- que els han fet saltar a la popularitat i al poder en poquíssims anys), que han impedit diverses vegades que siguem independents des del 9-N de 2014. (Les trobes enumerades a Centrem-nos en recuperar la llibertat. Per cert, te’n recordes de pensaments i de desitjos del tipus “Què bé! 1714-2014: recuperarem la llibertat just 300 anys després que ens fos arrabassada. Això és justícia còsmica!”, o similars?).

I un líder natural ja mort malauradament però que pot ajudar moltíssim a afirmar-se, a orientar-se i a assumir responsabilitats a molts dels actuals líders naturals vius, és LLUÍS MARIA XIRINACS (Barcelona, 6 d’agost de 1932 — Coll de la Tuta, Ogassa, Ripollès, 11 d’agost de 2007). O sigui que, “casualment”, aquests dies es complirà, successivament, el 86è aniversari del seu naixement i l’11è aniversari de la seva mort.

Per a mi va ser molt important descobrir fa un any i escaig l’obra política de Xirinacs LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS, que considero fonamental per ressituar-nos ara. Un geni com Xirinacs va dedicar gran part de mitja dotzena d’anys de la seva intensíssima vida a escriure, conscient que és un document únic que només ell podia escriure, el seu TESTIMONI-DENÚNCIA en 3 volums que sumen unes 900 pàgines:

1 – La sembra laboriosa (gener 1971-juny 1976). Publicació: abril 1993

2 – Una pedregada seca (juliol 1976 –juny 1977). Publicació: abril 1994

3 – La collita perduda (juliol 1977 – 12 gener 1994). Publicació: abril 1997.

Mentre anava llegint La Traïció dels Líders (pots baixar-lo sencer de Xirinacs-“La_traïció dels_líders”-els 3 volums sencers-923pg, i la recopilació de les “Conclusions” de cada volum a Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12p; també són molt reveladores les línies d’acomiadament que va escriure: Xirinacs-070806-Declaració de llibertat per decisió de morir-1p), li he dedicat quatre activitats de LA GOTA CATALANA:

170611 ‘La traïció dels líders’, d’En Xirinacs

180126 “La traïció dels líders”, de Lluís Maria Xirinacs

180304 Xirinacs sobre Jordi Sánchez

180626 “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”. No permetem que l’actual collita es perdi.

No conec afanys similars. Però molta més atenció i molta més energia cal dedicar-li per a que l’esforç enorme que va fer Xirinacs, fructifiqui en la confosa-però-prometedora actualitat i contribueixi decisivament a “preparar-nos per a que l’actual collita no es perdi”.

Per això m’adreço especialment a tothom qui vau conèixer, acompanyar, recolzar, votar,… Xirinacs. (Jo no el vaig conèixer personalment perquè estava en una altra freqüència aquells anys: en l’extrema esquerra trotsquista per a la que el dret  d’autodeterminació era un principi democràtic elemental, i amb successives al·legalitat, il·legalitat, clandestinitat, exili 1975-77,…).

Considero que tots els que vau conviure de prop amb Xirinacs teniu ara una triple sort:

la sort d’estar vius per poder explicar a tothom com i on el vau conèixer, la seva multifacètica activitat, com hi vau col·laborar o donar suport,…, les seves forces i virtuts… i també les seves febleses i límits,

la sort de poder assolir ara el que ell aleshores no va arribar a veure ni a viure: tornar a ser lliures com a poble català,

—i, sobre tot, la sort de poder en l’actualitat contribuir decisivament a que recuperar la llibertat de Catalunya vagi acompanyat de molts més canvis qualitatius en la vida de tot el poble català. Com? Fent el que Xirinacs demanava al darrer paràgraf de l’últim volum: “Amic lector, no vull acabar aquest llibre com manen les ordenances. Em limito a suspendre’l de mode intencionadament sobtat. Resta ben obert. En algunes coses et podria servir de manual de reflexió i d’acció. Es va perdre una prometedora collita. Preparem-nos per a la següent. Agafa tu aquesta crònica i continua-la amb la teva pròpia vida.”

I quin considero que és actualment el punt central, decisiu del seu “manual de reflexió i d’acció”?

Doncs justament el títol al seu llibre-testimoni indica clarament la qüestió cabdal: LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS, nítida denúncia que va tenir com a conseqüència que Xirinacs morís marginat precisament per aquests líders traïdors.

El llibre ho explica amb tots els ets i uts: TOTS els dirigents de TOT el ventall de partits polítics catalans, a esquenes del poble català, viatjaven a negociar amb el poder a Madrid a fi de disputar-se i distribuir-se les parcel·les de subpoder en una Generalitat de Catalunya que, des de que emergeix el 1977, VA SER I ÉS L’“ESTADO-ESPAÑOL EN TERRITORIO CATALÁN”. Cal tenir clar que el President de la Generalitat de Catalunya (com tots els Presidents de cadascuna de les altres 16 “Comunidades Autónomas”) és la màxima autoritat de l’“Estado-Español” en territori català. Per això vaig explicar que Torra No és el 131è, sinó el 7è President de la Generalitat de Catalunya.

Cal afegir 21 anys al que afirmava clarament Xirinacs el 1997:

(…) Alguns no es cansen d’invocar el «soroll de sabres» tractant, així, d’endossar als militars una culpa que és exclusivament d’ells. (…) Els líders polítics volien heretar l’autoritarisme franquista intacte. Se l’han repartit ignominiosament uns quants franquistes i uns quants antifranquistes; uns i altres fa més de vint anys que manen, i manen amb defallences només episòdiques. Per mantenir-se en el poder, els franquistes han acceptat els antifranquistes com a còmplices, i viceversa. (…) tot d’una, com he deixat detalladament escrit, els líders antifranquistes retiraren descaradament el peu de l’accelerador de la lluita popular. Per conservar llur poder ja no necessitaven el poble. El desmobilitzaren, l’arraconaren, el castraren amb arts més fines que les del franquisme. Tot a partir d’aleshores esdevingué secret; els líders antifranquistes acabaven de transformar-se en enemics del poble, i això no es podia dir. En realitat, esdevingueren els pitjors enemics del poble, per tal com havien estat els seus amics i ho continuaven aparentant. (…).

Qui podria deslliurar-nos de la generació de la dita transició? I qui la podrà substituir, si ells han practicat durant els darrers vint anys, igual que el general Franco, una política de terra calcinada per a tot allò que pogués significar la més mínima expressió de voluntat popular? (…)

Convé digerir -rumiar!!!!!- aquestes frases i les conseqüències que tenen per la situació del poble català de nou en lluita per tornar a ser lliures, amb els seus actuals dirigents processistes-reciclats-en-independentistes.

Ho farem aquests quatre dies: llegirem aquests i altres trossos seleccionats (PORTA ELS TEUS, SIUSPLAU!!!), els debatrem i en traurem lliçons. El pla és que d’aquestes quatre Trobades en surti un llibret que recopili les cites, la informació i les conclusions més importants.

BENVINGUT/DA!

Barcelona, 5 d’agost de 2018

Lluís Botinas       lagotacatalana@gmail.com       Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Cal recuperar els líders naturals, i esborrar els líders fabricats, com Colau

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXX

És hora de recuperar les persones silenciades i reprimides

i de fer-les públiques al servei de la comunitat catalana,

exigint responsabilitats als censuradors i repressors!

 I això implica

1) destapar a tots els mentiders,

i 2) rescatar i honorar a tothom qui va ser represaliat per dir la veritat!

Serà Ada Colau el primer líder-polític-fabricat en caure?

 “la gran anti-sistema, defensora dels drets socials del poble”…

… això sí, ¡enfrontant-los als drets nacionals i a la llibertat del (segons ella) mateix poble!

Aquest passat 25 de juliol a les 09:37, Na Marta Afuera Pons (a qui tinc ganes de conèixer), ex-militant de la PAH, va publicar en el seu FaceBook aquesta FOTO seguida del seu TESTIMONI:

En los días en que se hizo esta foto yo estaba en el grupo de coordinación de la PAH… Duré poco porque mis críticas a su manera de actuar hicieron que perdiera su confianza. Desde el grupo de coordinación vi que se pactó que Ada Colau saliera de esa acción con un acuerdo con los Mossos. Incluso la foto se pensó. De hecho, ella no estuvo durante toda la acción… entró en la oficina del banco a media acción, después de sopesar y de pactarlo con los Mossos.

Esa era su actuación habitual… no sólo en esa acción, en todas… Ella nunca quiso correr riesgos de salir de una acción con denuncias, detenida y, sobre todo, no quería ningún proceso judicial penal. Nadie puede presentarse a elecciones con sentencias penales vigentes.

Mi conclusión con el tiempo es que des del minuto uno de la PAH, la idea del Observatori DESC y de la misma Colau y su pareja Adrià Alemany, ya era crear un partido político. Una idea que ocultaron a todo el movimiento. Igual que también ocultaron que se cobraban subvenciones millonarias de dinero del Ajuntament de Barcelona y de otras administraciones, y que con esas subvenciones cobraron sus sueldos por trabajar en la PAH y todo lo que les pareció, y casi nadie se enteró de esto.

Cuando lo supe, lo denuncié públicamente. De todo esto tengo pruebas. Sé que lo que digo es duro de entender y procesar para personas que han estado muy implicadas en las PAHs… a mí también me pasó. Pero tengo claro que la realidad es que Colau es una sinvergüenza muy hábil y que no tiene límites morales de ninguna clase, que lo primero siempre han sido sus intereses personales, como, por ejemplo, cuando impulsó el desahucio de las familias del Bloc-Salt porque la lucha que se estaba llevando a cabo sobrepasaba lo que a ella le convenía en su carrera institucional reformista.

 

Em sembla un (inici de) testimoni molt revelador, i confio que, per una banda, s’ampliï, i, per l’altre, que signifiqui el començament d’un allau de testimonis d’aquest tipus. En efecte, malgrat no conèixer-la encara, considero que Na Marta Afuera Pons forma part de les moltes persones honestes que hi ha hagut en tots els àmbits i que (per delimitar una etapa històrica determinada) després de la mort de Franco s’han atrevit a enfrontar-se als seus caps o superiors democràtics primer preguntant, després demanant explicacions, a continuació criticant i finalment denunciant públicament (gairebé sempre sense que se’n fessin ressò els mitjans de comunicació-al-servei-del-que-és-oficial) conductes incorrectes (incompetència, autoritarisme, corrupció, nepotisme,…).

Fins ara, el Dret i la Corrupció Castellano/Estadoespañolas importats i imposats a la força al Principat de Catalunya (i a tota la Nació Catalana) des del 1714, enfortits per la dictadura franquista i mantinguts amb lleugers retocs formals a la mort del dictador, han fet que (la gran majoria d’)aquestes denúncies hagin estat enterrades, i els defensors de la honestedat i de la veritat s’han vist marginats, menystinguts, sancionats, acomiadats o represaliats d’altres maneres.

A partir d’ara, i com a part qualitativament important dels canvis profunds que està vivint el poble català en la marxa per recuperar definitivament la llibertat, la creixent “Afirmació de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA” canviarà radicalment la situació.

M’han parlat d’un enginyer, de dos autors d’un llibre sobre la corrupció dels fills Pujol i que van tenir de marxar de Catalunya pel buit que se’ls hi va fer, d’una assessora d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, d’una secretària de Jutjat, d’un metge que va denunciar l’ús “clandestí” de còctels lítics per eliminar gent gran, de científics que han deixat determinats camps d’investigació al veure “coses rares”, de farmacèutics que s’han convertit en ex-farmacèutics, de químics i d’executius “repensats” en terapeutes,… i segur que n’hi moltíssims més. I, a més, hi ha milers de persones i d’entitats que en gairebé tots els camps (tots els diferents àmbits de la salut, de l’agricultura, de l’energia, de l’ensenyament, de la construcció, de la mobilitat, de l’ecologia,…) han aprés o descobert recursos (molts d’ells d’immediata utilització i gratuïts o barats) que ajudarien a milions de persones, que salvarien centenars de milers de vides, que evitarien tones cúbiques de por i de dolor i que estalviarien quantitats astronòmiques de diners, però que són marginades pels actuals poders.

Quedo obert a tota informació sobre aquest tipus de fets, i em declaro disposat a col·laborar per tal de “rescatar” i honorar com es mereixen tots aquests líders naturals del poble català, herois que en aquells moments van estar represaliats, o que bé actualment estan silenciats.

En canvi, ara són un tresor imprescindible per aconseguir que el canvi qualitatiu que pels catalans (es sigui català per família o català per elecció voluntària) significa RECUPERAR LA LLIBERTAT respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español, vagi acompanyat per canvis qualitatius en tots els camps de la vida: tornarem a ser el poble més lliure, serem coneguts com els compatriotes de la veritat, la nostra NACIÓ-estat estarà al servei de tots els pobles del món,… Hem estat, som (malgrat tots els tipus d’“ells”) i serem Catalunya UNIVERSAL.

Barcelona, 31/7/2018

Lluís Botinas   lagotacatalana@gmail.com   Impulsor de www.lagotacatalana.cat