L'”Estado-Español” sempre és anti-català

PUNT DE VISTA CATALÀ  XXIX

QUEDI CLAR:

L’“ESTADO ESPAÑOL” NOMÉS POT SER ANTI-CATALÀ

sempre, sota qualsevol forma, en tot, i de manera planificada

Quedi clar que encara que “el Estado-Español”

—canviés la forma de “Reino de España” i fos trans-format en “la III República Española”,

—i suposant, amb gegantina imaginació, que per uns canvis miraculosos

——-passés a tenir “una Nueva Constitución Española envidiada en el mundo entero”,

——-i també a ser realment “el país democrático más ejemplar del mundo”,

——-i que a més “fuese un ‘Estado de Derecho’ perfecto, dotado de una inmejorable división de poderes que garantizase una justicia independente, gratuita, rápida y… ¡justa!”,

——-i que “satisficiera plenamente no sólo los derechos sociales materiales de todos sin discriminación de nadie, sino que también se esforzara en complacer las necesidades emocionales-y-de-todo-tipo de todos los ciudadanos españoles”,

——-i tot el que de bo-bo-boníssim es pugui arribar a imaginar,

pels catalans continuaria sent l’enemic mortal “Estado-Español”: l’Estat d’un altre país estranger, invasor i ocupant del nostre país, que ens té presos als catalans a casa nostra, i que és genocida dels catalans. I aquest “Estado-Español” es va construir a partir de destruir l’Estat de la República del Principat de Catalunya, que va ser un Estat Europeu, el primer Constitucional, independent fins el 1714, any que marca un abans i un després. Per tant, l’“Estado-Español” és irreformable.

Cal recordar que l’“Estado-Español” MAI ha estat “una nación de naciones” ni “un pueblo de pueblos” (com diu Podemos-i-els-seus-aliats-aquí, i com va dir en Pedro Sánchez quan va ser defenestrat), sinó que és una presó de nacions, i és genocida de pobles: ¿¿¿¿¿”Nación de naciones”????? No fotem, home! És una presó de nacions!!! (També pots llegir en relació a això: El teu país no és pas el meu país, L’obligació de Madrid és mantenir-nos presos, Tornar a la Legalitat i a les Constitucions CATALANES!, España nos roba. De todo. También éxitos deportivos, Indemnització per 302 anys de llibertat!, Quan els presos no saben que no són lliures,…).

Qualsevol dirigent independentista que alimenti il·lusions en “esmenar la Constitución Española o fer-la tota nova”, en “la reforma de l’‘Estado-Español’”, en aconseguir “un nou encaix entre Espanya i Catalunya”, en “anar cap a una España Federal”, en “establir relacions d’igual a igual”, en “seduir als catalans”, en “acontentar les legítimes aspiracions de Catalunya”, etc., està enganyant al poble català.

I aquest és un quart criteri que proposo a l’hora de contestar la pregunta que la majoria de catalans ens estem fent ara sobre la conducta dels actuals dirigents independentistes des del 2009, i sobre tot arran del que van fer l’octubre passat: “Com avaluar dirigents independentistes?”

Els tres criteris anteriors que he anat proposant són:

1.- situar-se (o no) en continuïtat amb els nostres més de mil anys d’Història (magnífica però que desconeixem perquè ens ha estat falsificada i espoliada allà, i amagada aquí), que és d’on traiem les forces per estar de nou dempeus (Com saber si un dirigent català actua a favor nostre?)

2.- defensar (o no) la Vida, la Veritat, la Llibertat i la Identitat Catalana (VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT)

i 3.- ser hereus (o no) dels líders que van trair al poble català als anys setanta a la mort de Franco. Ho explica amb tots els ets i uts Lluís Maria Xirinacs-“La_traïció dels_líders”-els 3 volums sencers-923pg, i de manera resumida a Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12pg (i resum de resums a “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”. No permetem que l’actual collita es perdi). I són molt il·lustratives les línies que va escriure Xirinacs quan va decidir retirar se a morir: Xirinacs-070806-Declaració de llibertat per decisió de morir-1pg.

Estic molt interessat en incorporar nous (i si fos possible, millors) criteris, i en matisar els que ara proposo.

De totes formes, aquests quatre criteris deixen reduït a (gairebé?) buit el conjunt dels polítics independentistes que estan a favor del poble català. I si afegim el paper que tenen els mitjans (que no són d’informació sinó) de comunicació (del que vol qui els controla), la situació es fa encara més fosca (o més clara?): qualsevol qui hi pot aparèixer, ha passat els filtres i, per tant, enganya.

Així, el 16/11/2016 escrivia a Democràcia, o bé Llibertat?:

“(…) resulta  –i això no és qüestió ni de dretes ni d’esquerres, ni d’“independentistes” ni d’“unionistes”- que quan s’investiga amb rigor molts dels fets importants que passen a prop (STE-Síndrome Tóxico Español, 23-F, 11-M, Germanwings,…; 1714, “Guerra Civil”, “Transició”, “Cas Scala”, “procés”,…) o lluny (Plaça de Tiananmen, 11S, 7J, Boston, avió malaisi abatut a Ucraïna, Síria, Charlie-Hebdo, estadi Saint Denis -i potser més- fa un any a Paris,…), gairebé sempre s’arriba a la conclusió que la versió oficial del fet no només no està demostrada sinó que és muntada expressament per amagar el que autènticament ha passat. En canvi, es nega que existeixin altres temes malgrat estar davant dels nassos: fumigacions o chemtrails; desaparició de nens i joves; funció negativa dels sistemes sanitari, educatiu, judiciari, bancari,…; etc.”.

I aquest faltar a la veritat és igual o pitjor en (gairebé?) tots els mitjans de comunicació, grans i petits, independentistes-processistes. TOTS han silenciat que el 2014 va haver-hi Tupinada al referèndum d’Escòcia, TOTS van ser còmplices de la censura i repressió de la vaga indefinida de fam d’En David Raventós per la independència, i CAP ha fet preguntes ni ha obert una investigació sobre què va passar realment el 17-A a les Rambles i a Cambrils, aplaudint a uns Mossos d’Esquadra que maten als joves suposats executors enlloc de detenir-los per tal de poder-los interrogar i així arribar a capturar als menys joves autèntics responsables.

Per acabar d’entendre que, com dic en el títol, L’“ESTADO ESPAÑOL” NOMÉS POT SER ANTI-CATALÀ sempre, sota qualsevol forma, en tot i de manera planificada, és suficient situar-lo històricament (cosa que no fa ningú dels qui té veu pública, sigui política o en antres àmbits).

Ja he dit que l’“Estado-Español” es construeix destruint l’Estat Català el 1714, raó per la que té tres segles d’existència… i d’experiència com ocupant genocida. Però a més, l’“Estado-Español” és l’ampliació i extensió de l’“Estado del Reino de Castilla”, amb el que hereta el seu aparell (Inquisició inclosa) i la seva l’experiència (que inclou com a mínim dos intents d’ocupació del Principat, finalment fracassats després d’haver ocupat ja el Regne d’Aragó i el Regne de València, i èxits com l’enverinament el 1641 de Pau Claris, el català més important del segle XVII).

Madrid/Castilla/Estado-Español sap que es descompon si els catalans tornem a ser lliures i, conseqüentment, l’obligació de Madrid és mantenir-nos presos.

No tinc en absolut la informació concreta, però estic segur que a mitja dotzena de “Ministerios” hi ha un parell de desenes d’“Organismos Estatales” més o menys secrets on a una cinquantena de “Grupos de Trabajo” hi ha un miler de “Funcionarios del Estado” amb “Licenciados y Doctores en todo tipo de especialidades, títulos obtenidos en las mejores Universidades de los USA y de otros Estados aliados” que cobren cada mes uns bons salaris “para prever todos los posibles escenarios” per tal d’“impedir la independència de Cataluña”. I per cobrar cada més, HAN DE PROPOSAR CONSTANTMENT ACTUACIONS DE TOT TIPUS EN TOTS ELS CAMPS amb un únic objectiu: afeblir Catalunya fins acabar amb els catalans. Per a mi, i sense perdre el temps en detalls, aquesta és l’única possible explicació de fons al ridícul dels Jocs Mediterranis fets (no es pot dir “celebrats”) a Tarragona del 22 de juny a l’1 de juliol passats, o al caos que cada (com a mínim) estiu és l’aeroport de Barcelona-El Prat (mentre que al de Barajas o bé no hi ha conflictes o bé es solucionen amb la rapidíssima intervenció del mateix “Estado-Español”!). I aquest enorme aparell anti-català és pagat amb una petita part del que ens és espoliat cada any!!!!

“Mantener la Unidad de la Patria” no és una “qüestió sagrada”, o una “fixació psicològica”, o una “obsessió emocional”, com volen ridiculitzar aquí molts “experts”, sinó una qüestió de sobrevivència. I ells ho reconeixen quan diuen que “Cataluña es una cuestión de Estado”, que “Hay que parar esto como sea”, que “La unidad de España està por encima de la verdad”, que “El Estado està dispuesto a pagar un precio” (Rubalcaba), que “España puede recuperarse de una crisis económica pero no de la independencia de Cataluña” (García Margallo), i altres frases per l’estil que alguns tertulians diuen “confidencialment” per justificar el que cobren.

Però això i molt més ho callen sistemàticament els dirigents de la Generalitat de Catalunya que el 1977 emergeix com part constituent de l’“Estado-Español”, o, més exactament, COM “ESTADO-ESPAÑOL EN TERRITORIO CATALÁN”. I també ho silencien TOTS els dirigents i TOTS els parlamentaris (a Madrid i a Barcelona) de TOTS els “partits catalans” que després de més de tres dècades de ser autonomistes, s’han vist obligats a disfressar-se d’independentistes.

Per acabar avui, vull fer veure com de subtil i complert vol ser el control que l’“Estado-Español” exerceix sobre nosaltres amb la imprescindible complicitat dels actuals dirigents catalans. Per això:

1.- Convido a llegir atentament aquestes línies que vaig trobar de Carl Sagan (1934–1996):

“Una de les lliçons més tristes de la història és aquesta: si estem sotmesos a un engany massa temps, tendim a rebutjar qualsevol prova que mostri que estem enganyats. Trobar la veritat deixa d’interessar. L’engany ens ha engolit.

Simplement, és massa dolorós reconèixer, fins i tot davant nosaltres mateixos, que hem caigut en l’engany. Quant donem poder a algú sobre nosaltres mateixos, gairebé mai el podem recuperar.”

i 2.- Convido a estendre aquesta situació personal a l’escala de tot el poble català. Aplicant-ho tant als que manen a Madrid com als que submanen a Barcelona, a mi en resulta:

“Però l’enganyador que ens ha enredat sí que sap la nostra situació i sí que té present tots els seus components, que nosaltres ignorem.

Per això s’esforça a amagar, a esborrar, a destruir, i fins i tot a falsificar, les proves del seu engany. I actua amb tota la duresa que consideri necessària per contrarestar qualsevol petita reacció que tinguem, doncs ell sí que està molt amatent i sí que veu de seguida els signes que revelen el risc que nosaltres comencem a adonar-nos del que passa en realitat, i de seguida actua per neutralitzar-nos.

La seva pressió augmentarà a mesura que més temi que descobrim la veritat. I ens saltarà a sobre, pressionant-nos, ridiculitzant-nos, amenaçant-nos, no permetent que respirem, que avancem en la comprensió de la nostra situació real.

I sembla clar que com més gran sigui el benefici que treu de la nostra condició d‘enganyats, més intensament actuarà per mantenir-nos en la nostra situació d’ignorants de la realitat, de la veritat. I si “ell” és un “Estado-Castellano/Español” de molt més de 303 anys d’experiència, és enormement perillós. I també són perillosos els catalans independentistes que són la seva corretja de transmissió…”.

Claredat, coratge, determinació, assumir la responsabilitat… i sort! 

Com que ara sabem tot això, i a més aquests anys hem tastat la llibertat,

estem en les millors condicions des de 1714 per recuperar-la TOTA.

FEM-HO!

NOTA: estic molt interessat en que se’m faci arribar excepcions als TOTS que afirmo. Gràcies!

Barcelona, 22-7-2018

Lluís Botinas    lagotacatalana@gmail.com    Impulsor de https://lagotacatalana.cat