La gota catalana

La trampa ‘referèndum’

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXVII

La trampa ‘referèndum’

Es va concretant la trampa estadoespañola i de l’ordre mundial

contra la llibertat del poble català:

 

“Un referèndum pactat i vinculant

com Escòcia,

obtingut per mediació internacional”

PREVI:

Quedi clar que Arrimadas, Albiol, Rivera, etc., no són catalans. SÓN OCUPANTS, és a dir, formen part de les tropes civils d’ocupació, complementàries de les “Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado Español” que ocupen militarment la nostra terra des de 1714. Queda dit CLAR I CATALÀ.

ARA M’ADREÇO ALS CATALANS:

La gran majoria de catalans (bé per família, bé per elecció voluntària) sentim que la nostra terra està ocupada i que els catalans som presoners a casa de 1714 ençà, i que el poble català i tota la Nació Catalana som víctimes d’un genocidi començat molt abans de 1714. Sentim que vivim en aquesta greu situació, i per aquesta raó cada cop que els catalans hem acumulat forces, ens hem aixecat per tal de recuperar la llibertat, i la resposta ha estat: “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”.

Quedi clar també que l’obligació de Madrid/Castilla/Estado-Español és mantenir-nos sotmesos i espoliar-nos tot el que ens deixem espoliar (els diners són secundaris, encara que són moltíssims més dels que diuen uns i altres) fins acabar amb nosaltres com a poble, és a dir, fins a genocidar-nos totalment. Qui aquí es queixi d‘això, està afeblint-nos des de dins. Ells saben que si nosaltres tornem a ser lliures, l’“Estado-Español” es descompon, i són conseqüents en voler preservar-lo.

El que segueix es basa en explicacions d’En David Raventós, impulsor del partit Directe-68!    Tot el que diu l’únic català que el maig de 2016 va fer una vaga indefinida de fam per la independència (que és molt important saber que va estar censurada, truncada i represaliada pels dirigents catalans que es diuen independentistes), per xocant que sigui d’entrada, és important… i no es troba enlloc més!

Aparentment, l’“Estado-Español” té quatre vies per mantenir-nos sotmesos, però en realitat, i per molt que pugui sorprendre d’entrada, només té la quarta:

1.- La via militar. Estem ocupats de 1714 ençà, però des de la configuració de la Comunitat Europea dels Estats, no poden “bombardear Barcelona”. I, de totes formes, ja Xirinacs avisava al seu fonamental llibre “La traïció dels líders” als anys setanta: “Jo diria que cal filar prim en el moment de repartir floretes. Alguns no es cansen d’invocar el «soroll de sabres» tractant, així, d’endossar als militars una culpa que és exclusivament d’ells. Jo he recollit el plany desencisat de policies, guàrdies civils, funcionaris de presons, soldats i oficials militars d’esperit verament democràtic. Els líders polítics volien heretar l’autoritarisme franquista intacte. Se l’han repartit ignominiosament uns quants franquistes i uns quants antifranquistes; uns i altres fa més de vint anys que manen, i manen amb defallences només episòdiques. Per mantenir-se en el poder, els franquistes han acceptat els antifranquistes com a còmplices, i viceversa.” Canviar “antifranquistes” per “independentistes” permet situar adequadament Na Rovira, En Tardà i el seu “bany de sang” (a RAC1 ahir el diumenge 8) com aterridors del poble català al servei de Madrid. En cap moment abans del 27 d’octubre -ni ara!!!!!!!!!!!!!!!!!- els encara nostres dirigents han explicat que estem ocupats militarment ni han demanat ni demanen que marxin les tropes d’ocupació. En canvi, sí que utilitzen “el soroll de tanques” per justificar el terrible doble engany de fer veure l’octubre passat per dues vegades que proclamaven la República Catalana per en realitat NO fer-ho, traint la voluntat de la immensa majoria de catalans.

2.- La via de la seducció.  Ni per un instant se’ls hi passa pel cap seduir-nos ja que per ells som els seus vençuts, ocupats, presoners, sotmesos, esclaus, etc. obertament des de 1714, i potencialment des de molt abans. Cal recordar “Els Segadors”: “Enrere aquesta gent tan ufana i tan superba”.

3.- La via de comprar-nos. Encara que se’ls hi passés pel cap (que tampoc, per les mateixes raons), no poden comprar-nos per la senzilla raó que estan en fallida. Per cert, l’enèsima fallida… serà la 16ena?

i 4.- La via democràtica. Com? Mitjançant un referèndum!

Excloses les tres anteriors, aquesta és l’única via real que li queda a l’“Estado-Español” per a continuar sotmetent-nos. Veiem-la més d’a prop.

Resulta que des del punt de vista català, nosaltres NO hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures; és senzillament absurd.

Però se’ns ha imposat anar a votar, que és el punt de vista castellà. Com ho han aconseguit?

Combinant

—que els nostres actuals dirigents independentistes ens han portat com xais a votar sense fer-nos cap tipus de consulta prèvia ni donar-nos cap possibilitat d’exercir el “dret a decidir” que es va inventar En Mas (i que tots els demés dirigents independentistes van fer seu immediatament) per retardar al màxim possible parlar (del per nosaltres innecessari) Dret d’Autodeterminació,

—amb que Madrid digui que no podem votar (si Madrid digués: “¡Votad, catalanes, votad!”, els catalans ens posaríem instantàniament en guàrdia i en contra).

Però, a més, els dirigents autonomistes-reciclats-en-independentistes:

1) han canviat el significat de les votacions. Així, el que havia de ser “el Referèndum de la Independència” el 9-N del 2014, va ser convertit per En Mas (i tots els altres dirigents independentistes es van situar immediatament darrere seu) en una consulta/botifarrada amb la seva pregunta doble amb resposta triple (https://www.youtube.com/watch?v=nRcx3lxjP_M), és a dir, amb “La pregunta trampa que mata la independència” (https://www.youtube.com/watch?v=z0PjEMGsMZs).

2) s’han enfotut dels resultats. Així, de les candidatures independentistes van ser escollits:

2.1) 72 diputats el 27-S del 2015, però enlloc de proclamar al dia següent la Declaració d’Independència a la que s’havien compromès (proclamació que, cal recordar-ho, podrien haver fet cada dia a partir del 28-S… ¡i podrien fer avui amb majoria al Parlament!), s’inventen un any més tard el fals “referèndum d’autodeterminació de l’1-O de 2017”,

i 2.2) 70 escons el 21-D de 2017, i el 7è President de la Generalitat, el racista Quim Torra, mentre fa teatre parlant d’“implementar la República proclamada el 27-O”, avui ha viatjat amb tot el seu seguici a Madrid per “exigir al más flexible nuevo Presidente Sánchez” un… referèndum pactat i vinculant… com Escòcia!

I el que acaba de demostrar el parany a que ens porten és que Torra amaga -com ho amaguen absolutament tots els altres dirigents (polítics i demés) i media independentistes-processistes, grans i petits- que a Escòcia es va perdre el referèndum per tupinada: un 70% REAL de “SÍ” va ser convertit en un 54,5 OFICIAL de “NO”!

El parany es va tancant sobre el nou aixecament del poble català que està cristal·litzant arran de la Consulta Popular sobre la Independència celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009.

Acabaré ara:

—citant el paràgraf final del llibre “La traïció dels líders”:

“Amic lector, no vull acabar aquest llibre com manen les ordenances. Em limito a suspendre’l de mode intencionadament sobtat. Resta ben obert. En algunes coses et podria servir de manual de reflexió i d’acció. Es va perdre una prometedora collita. Preparem-nos per a la següent. Agafa tu aquesta crònica i continua-la amb la teva pròpia vida.”

—i completant-lo compartint la conclusió a que arribo:

cap dels dirigents catalans (no només polític sinó en qualsevol àmbit) que surt en els mitjans de comunicació (és a dir, transmissors de la versió oficial), està per recuperar la llibertat del poble català. Ens toca fer-ho als que estem -en primer lloc d’aquest plural, En David Raventós- marginats. Cal que els que volem alliberar-nos, n’assumim la responsabilitat. I considero que això passa per bastir un pal de paller des del punt de vista català, consolidar la col·laboració amb Directe-68! potenciant-lo, i amb establir sinergia amb totes les persones, grups i fraccions que estan trencant amb l’independentisme-processista.

Barcelona, 10 juliol 2018

Lluís Botinas    lagotacatalana@gmail.com    Impulsor de www.lagotacatalana.cat