“Selección española”: tristesa i alegria

Eliminació de “la selección española”:

tristesa d’ells i alegria nostra

Si els (estado)españoles no entenen que als catalans ens alegra molt l’eliminació de la “selección española” i, per tant, no compartim en absolut la seva tristesa, i si fins i tot alguns s’enfaden per la nostra reacció a les antípodes de la seva, és a causa de que els actuals dirigents catalans independentistes FALSEGEN TOTALMENT el que el poble català volem, de nou, des del 2009.

El 18 de juny d’enguany ja explicava que La meva selecció no és pas la teva selecció i confiava en que l’argumentació donada fes que “(…) ara probablement ja pots entendre que jo vull que la teva selecció perdi, és a dir, que perdi la selecció de l’estat que impedeix que existeixi la meva Nació Catalana en general i la meva Selecció Catalana en particular.”

També escrivia que “El que sí et dic jo perquè segurament no n‘ets conscient i cal que en siguis, és que si la Selecció Catalana no juga és perquè no existeix, i si no existeix és perquè ens ho impedeix la ‘Selección Española’, és a dir, la teva selecció. O, dit més exactament, ho prohibeix l’‘Estado Español’ que és representat per la teva selecció.

És més: el teu ‘Estado Español’ impedeix que Catalunya aparegui en els mapamundis com hi vam ser en tant que Estat Europeu, el primer constitucional, independent fins l’11 de setembre de 1714, i impossibilita que els catalans siguem coneguts en el món com a poble diferenciat i independent.”

I si cal que jo expliqui el que deuria estar clar des de fa molts anys, és perquè els dirigents catalans-autonomistes-reciclats-en-independentistes han falsificat i continuen falsificant el que està passant a Catalunya.

El 17 de febrer d’enguany escrivia a I la força de la raó?:

Si jo fos un no-català i el que m’arriba és la imatge que l’enfocament aquí oficial transmet (i que Madrid, complint la seva obligació, lògicament manipula i augmenta titllant-nos a cada moment de “separatistas”, “secesionistas”, “segregacionistas”, “golpistas”, “insurgentes”, “tumultuarios”, “sediciosos”, “rebeldes”, “traidores”, “facciosos”, “insurrectos”, etc.):

“Cuatro provincias españolas, precisamente las más ricas, descontentas con el trato fiscal que reciben, quieren marcharse rompiendo con 550 años de unidad, però Madrid se lo impide no dejándoles ejercer un ‘derecho a decidir’ que resulta que ni siquiera existe en el derecho internacional”,

molt probablement la meva reacció -sobretot si fos una persona solidària o d’esquerres o anti-discriminació o simplement sensible- seria: “Estos catalanes insolidarios… ¡que se fastidien!”, i recolzaria, o com a mínim acceptaria bàsicament, l’actuació de “las autoridades españolas, que defienden la multisecular convivencia y unión de la Patria común”.

Si jo fos un no-català i el que m’arribés fos la imatge que considero correspon a la realitat profunda que explica les massives mobilitzacions (manifestacions, votacions, concerts,…) del poble català:

“El pueblo más libre de Europa y que desde el siglo X hasta 1714 fue un país/estado inde-pendiente, de nuevo (ya que “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenir Cataluña controlada”) quiere recuperar su libertad restableciendo su Derecho Catalàn, sus Constituciones Catalanas y las Instituciones de Gobierno Catalanas que ya tenía”,

molt probablement la meva reacció seria de simpatia i o bé recolzaria les mobilitzacions actuals, o bé com a mínim les respectaria. I quedarien aïllats aquells que -en castellà, en català, en anglès o en la llengua que sigui- s’atrevissin a dir el que en realitat ja estan fent: “Queremos que el pueblo catalán siga sometido, espoliarle no sólo riqueza sino todo lo que se deje robar, hasta acabar de terminar con ellos como pueblo diferente, es decir, hasta culminar el genocidio que les estamos aplicando desde antes de 1714”. (És a dir, es reduiria la seva base, objectiu del que mai parlen els independentistes-processistes que tant insisteixen en que “cal eixamplar la base”).

Jo vull que en una CATALUNYA DE NOU LLIURE hi hagi de tot, com a qualsevol altre nació independent del món (encara que probablement aquí els percentatges seran diferents i segur que la varietat serà més gran). El que divideix i crea obstacles a l’objectiu principal de RECUPERAR ARA LA LLIBERTAT es posar (i imposar!) condicions prèvies: de dretes o d’esquerres (també les extremes); republicans-monàrquics-àcrates-…; demòcrates-feixistes-sociòcrates-…; liberals-socialistes-comunistes-llibertaris-…; economia privada-economia planificada-…; pacifistes-proexèrcit-…; català llengua oficial única-bilingüisme-…; vegetarians-carnívors-crudìvors…; toros no-toros sí-…; al·lòpates-homeòpates-naturistes-…; nudistes-escafandristes-…; pro i anti-vacunes; part dirigit-part natural; etc., etc., etc.

I tornant i tancant el tema d’avui: a la Catalunya de nou independent hi haurà una normalitat en la que probablement fins i tot hi hagi partidaris de que el proper Mundial de futbol el guanyi “la selección-de-lo-que-quede-del-Reino-de-España”.

Però dir actualment (i acabo d’escoltar-ho a RAC1 en boca de Rufián, Rahola i altres tertulians) que “Forma part de la normalitat que independentistes desitgessin la victòria de la selecció espanyola i que avui lamentin que ahir fos eliminada” mostra clarament que aquests independentistes:

— anomenen “normalitat” a l’ocupació de la nostra terra i al sotmetiment dels catalans

— en conseqüència, silencien el genocidi del poble català

— per tant, en realitat NO estan per la llibertat i la independència de Catalunya

— …

— i contribueixen a impedir que els estado-españoles i tots els no-catalans puguin comprendre que els catalans, mentre no jugui la selecció catalana, anem a favor de la selecció de qualsevol país que jugui contra “la seleccion española” i que, per tant, ens n’alegrem, i restem molt-molt-però-que-molt alleugerits, de la victòria ahir tarda de la selecció russa.

Barcelona, 2 de juliol de 2018

Lluís Botinas    lagotacatalana@gmail.com    Impulsor de www.lagotacatalana.cat