Com avaluar els dirigents?

CONTINUAR ESTABLINT CRITERIS D’AVALUACIÓ

DELS DIRIGENTS INDEPENDENTISTES-PROCESSISTES

Continuo contestant la pregunta que la majoria de catalans ens estem fent sobre la conducta dels actuals dirigents independentistes des del 2009, i sobre tot arran del que van fer l’octubre passat: Actuen a favor o en contra de ser independents, és a dir, de recuperar la llibertat del poble català? (“Com avaluar dirigents independentistes?”)

De moment ja he anat establint una sèrie de criteris que ara em limito a enunciar concisament (entre parèntesi algun article per a qui vulgui aprofundir):

1.- situar-se (o no) en continuïtat amb els nostres més de mil anys d’Història (Com saber si un dirigent català actua a favor nostre?)

1.2.- donar a conèixer (o no) al pobla català l’autèntica Història del Principat i de tota la Nació Catalana (Una raó qualitativa més per a la Independència de Catalunya-11 Setembre 2014-1pg)

1.3.- mostrar interès (o no) en com érem els catalans d’abans de 1714 (“Conèixer els catalans d’abans de 1714”) ja que -després de 3 segles d’ocupació i més segles de genocidi- si no sabem com érem, no podem decidir conscientment com volem ser; i si no sabem d’on venim, no podem decidir adequadament on volem anar (Inspirar-nos en els nostres avantpassats per actuar adequadament ara-170128-9pg)

 

2.- defensar (o no) la Vida, la Veritat, la Llibertat i la Identitat Catalana (VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT)

 

3.- posar (o no) RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA perduda el 1714 (Centrem-nos en recuperar la llibertat-180715-3p) i IMPEDIR EL GENOCIDI CATALÀ (EL GENOCIDI CATALÀ-33 documents ordenats segons els articles de la Convenció contra el genocidi, adoptada per l’ONU el 1948-107pg) en el centre de totes les explicacions i activitats

3.1.- explicar (o no) que la Generalitat de Catalunya és l’ “Estado-Español” en territori català

3.2.- Aprofitar (o no) la dotzena de fets i de situacions diàries que demostren que estem ocupats, sotmesos i genocidats per explicar-ho pedagògicament a catalans i a no-catalans

3.2.1.- Per exemple, explicar (o no) que indica submissió total de Barcelona a Madrid que la Presidenta del Parlament, el Vicepresident de la Generalitat i diversos Consellers estiguin tancats per ordre de Madrid en presons catalanes que estan sota la competència de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, una Generalitat que afirma de sí mateixa que és l’autogovern de Catalunya i, diu, el govern d’alta qualitat democràtica dels ciutadans catalans lliures… però no ordena que els seus funcionaris catalans alliberin els dirigents catalans de la Generalitat de Catalunya engarjolats en presons catalanes. Ni Kafka!

3.2.2.- Un altre exemple: haver dit (o no) en públic que desitja la derrota de la “selección espanyola” de futbol o de waterpolo (malgrat que en aquest darrer esport la majoria de jugadors i de jugadores siguin catalans) i en qualsevol altre esport. I EN QUALSEVOL ALTRE TEMA.

 

4.- combatre (o no) tota il·lusió en que l’ “Estado-Español” és reformable (¿¿¿¿¿”Nación de naciones”????? No fotem, home! És una presó de nacions!!!)

4.1.- haver advertit (o no) que l’“Estado-Español” farà tot el que calgui per mantenir Catalunya sotmesa (COMPTE! Fins i tot pot acordar amb mediació internacional un referèndum vinculant com Escòcia… és a dir, que es perdi)

4.2.- haver insistit (o no) en que si vols guanyar, cal respectar l’enemic (i en absolut menystenir-lo o ridiculitzar-lo… per després dir que no t’esperaves que podessin ser agressius)

 

5.- Donar (o no) informació verdadera als catalans (Democràcia, o bé Llibertat?)

5.1.- Haver informat (o no) al poble català que el 2014 el referèndum a Escòcia es va perdre perquè va haver-hi tupinada (Tupinada al referèndum d’Escòcia)

5.2.- Haver donat a conèixer (o no) el 3 de maig de 2016 la vaga indefinida de fam d’En David Raventós per la independència

5.2.1.- Haver-se solidaritzar (o no) amb aquesta vaga de fam per la independència

5.2.2- Haver-se oposat (o no) a la censura i repressió d’En David Raventós tancant-lo dos mesos i dos dies en un psiquiàtric contra la seva voluntat,

5.3.- Haver obert (o no) un debat i una investigació sobre què va passar realment el 17-A a les Rambles i a Cambrils.

5.3.1.- Haver dit (o no) abans la veritat sobre el 23-F de 1981, sobre “el Síndrome Tóxico Español del aceite de colza” de 1981, sobre l’11-S del 2001 als USA , sobre l’11-M del 2004 a Madrid, sobre el 7-J de 2005 a Londres, sobre l’estavellament del Germanwings del 2015, etc., etc., etc.

 

6.- Haver actuat (o no) a favor de l’efectiva independència de Catalunya des del 2009 fins ara. A la Trobada seguirem amb el màxim detall que siguem capaços el camí seguit fins avui partint de la Consulta sobre la Independència celebrada el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt.

 

7.- Ser hereus (o no) dels líders que van trair al poble català als anys setanta a la mort de Franco (Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12pg)

7.1.- Reclamar-se (o no) de Xirinacs i de la seva actuació (Xirinacs-070806-Declaració de llibertat per decisió de morir-1pg)

 

8.- Haver fet (o no) alguna proposta als catalans elaborada des del Punt de Vista Català, és a dir, en la línia que desenvolupa LA GOTA CATALANA (QUADERN-Quin és ‘el punt de vista català’-75p-180626

8.1.- Haver-se interessat (o no) en alguna de les propostes i dels documents de LA GOTA CATALANA

8.2.- Estar predisposat (o no) a escoltar idees i propostes que els arribin de fora dels canals independentistes-processistes establerts (inclosos ANC, Òmnium i CDR)

 

I acabo invitant a pensar i a redactar curosament més criteris a sumar o a intercalar a aquestes ja 8 aproximacions des d’angles diferents amb 17 corol·laris, que vaig elaborant “a empentes i rodolons”, obligat per la necessitat d’entendre què nassos fan (per no dir “què collons foten?!?!?”) “els nostres dirigents” que, p. ex., ara farà tres pregons de Gràcia ja anunciaven la independència per l’any següent (Turull), o que el març del 2016 publicaven el llibre Els últims 100 metres (Torra).

GRÀCIES!

Barcelona, 30 de juliol de 2018 (Retocat el 8 d’agost)

Lluís Botinas       lagotacatalana@gmail.com       Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Dt. 31: “És racista En Torra?”

Dimarts, 31 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/Compartir

ÉS RACISTA

EL 7è PRESIDENT DE LA GENERALITAT,

JOAQUIM TORRA?

En resposta al meu penúltim enviament, una receptora de LA GOTA CATALANA m’ha escrit “Trobo que qualificar en Quim Torra de racista -qualificatiu inventat per Ciudadanos- és gratuït, faltat d’arguments.”

Hauré utilitzat mitja dotzena de vegades l’adjectiu racista aplicat a Torra. Vaig pensar escriure un article dedicat a explicar-ho, però… sóc lent i vaig molt desbordat. I he anat traient escrits sobre altres temes que han pres prioritat. Però rebre aquest comentari crític m’empeny a treure un text explicatiu. Per a preparar-lo, convoco aquesta Trobada/compartir pel dimarts 31.

Però vull posar ara alguns elements sobre la taula.

La pugna aparent entre la cúpula dels “unionistes” (així designa la cúpula dels processistes als que hauria d’anomenar “ocupants” o “invasors” o “genocides” o tot-junt-i-encara-més) i la cúpula dels “independentistes” (com denomina la cúpula dels ocupants als “processistes”) té moltes greus conseqüències, i una especialment perversa és que arrossega als independentistes de base a defensar a cegues “als nostres dirigents” dels atacs “d’ells”. No és cert que el qualificatiu “racista” aplicat a Torra l’“inventi” Ciudadanos, però si és veritat que Arrimadas li va aplicar… i també García Albiol… i també Pedro Sánchez… i també d’altres. Però encara que passés que tot el PP i tot el PSOE i tot Ciudadanos i tota la resta de l’”Estado-Español” afirmés que “Torra es racista”, això no demostraria que no ho és. I considero que encara menys aquest concret atac unànime hauria de portar a defensar a Torra dient que no és racista.

Jo sí considero que Torra és racista (o xenòfob o fanàtic o sectari o intolerant o…). Per què?

Jo també estic en contra dels castellans i dels que ell anomena “espanyols” (però que jo considero més correcte designar com “estadoespañoles”, ja que durant segles els espanyols vam ser nosaltres, els habitants del Principat i de tota la Nació Catalana, i, coherentment, durant segles la llengua espanyola va ser el català).

Però jo estic en contra dels “castellanos” i dels “estadoespañoles” no perquè siguin “castellanos” o “estadoespañoles” (i aquesta motivació que dona Torra SÍ ÉS racisme o xenofòbia o fanatisme o sectarisme o intolerància o…) sinó perquè des de 1714 són invasors i ocupants de la nostra terra, perquè ens estan genocidant des de molt abans de 1714, perquè ens tenen sotmesos com es demostra cada dia dotzenes de vegades (però amaguen sistemàticament els nostres dirigents actuals), perquè com a catalans tenim negats tots els nostres drets de tot tipus, perquè… En resum: perquè els “castellanos” i els “estadoespañolas” ens imposen viure en unes condicions que un castellà no resistiria ni 12 hores!!!

I sí que hi ha una manera de defensar a Torra del (hipotètic) atac conjunt de tots-tots-tots els components de l’“Estado-Español”: dir “Nosaltres, el poble català, no reconeixem als invasors/ocupants/genocides cap dret ni autoritat de cap tipus per atacar a un català mentre Ustedes continuïn sent invasors/ocupants/genocides nostres (i encara menys els hi reconeixerem res quan deixin de ser-ho, i nosaltres podrem aplicar el nostre Dret Català). Marxin de la nostra terra, fotin el camp a casa seva, i allà siguin com vulguin i puguin! I respecte el Sr. Joaquim Torra, ja ens encarregarem nosaltres d’avaluar-lo amb Dret Català i, en el seu cas, de sancionar-lo amb Justícia Catalana. I molt probablement, aleshores el delicte principal no serà precisament el de racisme…”.

Confio en que la preparació i el desenvolupament de la Trobada permetrà redactar un article amb nombroses cites de texts de Torra que concretaran el criteri general que aquí he posat com central.

Per preparar la Trobada:

1) Articles meus: TORRA NO ÉS EL 131è, SINÓ EL 7è, Comprender el conflicto entre el Estado Español y Cataluña, Ocupació i Genocidi, i negació dels Drets Històrics de la Nació Catalana, Catalunya i negació de Drets: Humans, dels Pobles, i dels Pobles Indígenes, La importància dels nostres “Drets Històrics”, I la força de la raó?, Estem dividits els catalans?, Els catalans estem presos. Alliberem-nos!, Tornar a la Legalitat i a les Constitucions CATALANES!, Cada dia 185 catalans moren presos de Madrid. LLIBERTAT !!!, Sóc català i vull morir lliure !, Estem ocupats i presos els catalans?, etc.

2) Si se’m fa arribar material, el penjaré al blog i en tindré còpies per la Trobada (citant sempre la font… a no ser que, per protegir-se, se m’indiqui el contrari).

L'”Estado-Español” sempre és anti-català

PUNT DE VISTA CATALÀ  XXIX

QUEDI CLAR:

L’“ESTADO ESPAÑOL” NOMÉS POT SER ANTI-CATALÀ

sempre, sota qualsevol forma, en tot, i de manera planificada

Quedi clar que encara que “el Estado-Español”

—canviés la forma de “Reino de España” i fos trans-format en “la III República Española”,

—i suposant, amb gegantina imaginació, que per uns canvis miraculosos

——-passés a tenir “una Nueva Constitución Española envidiada en el mundo entero”,

——-i també a ser realment “el país democrático más ejemplar del mundo”,

——-i que a més “fuese un ‘Estado de Derecho’ perfecto, dotado de una inmejorable división de poderes que garantizase una justicia independente, gratuita, rápida y… ¡justa!”,

——-i que “satisficiera plenamente no sólo los derechos sociales materiales de todos sin discriminación de nadie, sino que también se esforzara en complacer las necesidades emocionales-y-de-todo-tipo de todos los ciudadanos españoles”,

——-i tot el que de bo-bo-boníssim es pugui arribar a imaginar,

pels catalans continuaria sent l’enemic mortal “Estado-Español”: l’Estat d’un altre país estranger, invasor i ocupant del nostre país, que ens té presos als catalans a casa nostra, i que és genocida dels catalans. I aquest “Estado-Español” es va construir a partir de destruir l’Estat de la República del Principat de Catalunya, que va ser un Estat Europeu, el primer Constitucional, independent fins el 1714, any que marca un abans i un després. Per tant, l’“Estado-Español” és irreformable.

Cal recordar que l’“Estado-Español” MAI ha estat “una nación de naciones” ni “un pueblo de pueblos” (com diu Podemos-i-els-seus-aliats-aquí, i com va dir en Pedro Sánchez quan va ser defenestrat), sinó que és una presó de nacions, i és genocida de pobles: ¿¿¿¿¿”Nación de naciones”????? No fotem, home! És una presó de nacions!!! (També pots llegir en relació a això: El teu país no és pas el meu país, L’obligació de Madrid és mantenir-nos presos, Tornar a la Legalitat i a les Constitucions CATALANES!, España nos roba. De todo. También éxitos deportivos, Indemnització per 302 anys de llibertat!, Quan els presos no saben que no són lliures,…).

Qualsevol dirigent independentista que alimenti il·lusions en “esmenar la Constitución Española o fer-la tota nova”, en “la reforma de l’‘Estado-Español’”, en aconseguir “un nou encaix entre Espanya i Catalunya”, en “anar cap a una España Federal”, en “establir relacions d’igual a igual”, en “seduir als catalans”, en “acontentar les legítimes aspiracions de Catalunya”, etc., està enganyant al poble català.

I aquest és un quart criteri que proposo a l’hora de contestar la pregunta que la majoria de catalans ens estem fent ara sobre la conducta dels actuals dirigents independentistes des del 2009, i sobre tot arran del que van fer l’octubre passat: “Com avaluar dirigents independentistes?”

Els tres criteris anteriors que he anat proposant són:

1.- situar-se (o no) en continuïtat amb els nostres més de mil anys d’Història (magnífica però que desconeixem perquè ens ha estat falsificada i espoliada allà, i amagada aquí), que és d’on traiem les forces per estar de nou dempeus (Com saber si un dirigent català actua a favor nostre?)

2.- defensar (o no) la Vida, la Veritat, la Llibertat i la Identitat Catalana (VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT)

i 3.- ser hereus (o no) dels líders que van trair al poble català als anys setanta a la mort de Franco. Ho explica amb tots els ets i uts Lluís Maria Xirinacs-“La_traïció dels_líders”-els 3 volums sencers-923pg, i de manera resumida a Xirinacs-Conclusions dels 3 volums de “La traïció dels líders”-12pg (i resum de resums a “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”. No permetem que l’actual collita es perdi). I són molt il·lustratives les línies que va escriure Xirinacs quan va decidir retirar se a morir: Xirinacs-070806-Declaració de llibertat per decisió de morir-1pg.

Estic molt interessat en incorporar nous (i si fos possible, millors) criteris, i en matisar els que ara proposo.

De totes formes, aquests quatre criteris deixen reduït a (gairebé?) buit el conjunt dels polítics independentistes que estan a favor del poble català. I si afegim el paper que tenen els mitjans (que no són d’informació sinó) de comunicació (del que vol qui els controla), la situació es fa encara més fosca (o més clara?): qualsevol qui hi pot aparèixer, ha passat els filtres i, per tant, enganya.

Així, el 16/11/2016 escrivia a Democràcia, o bé Llibertat?:

“(…) resulta  –i això no és qüestió ni de dretes ni d’esquerres, ni d’“independentistes” ni d’“unionistes”- que quan s’investiga amb rigor molts dels fets importants que passen a prop (STE-Síndrome Tóxico Español, 23-F, 11-M, Germanwings,…; 1714, “Guerra Civil”, “Transició”, “Cas Scala”, “procés”,…) o lluny (Plaça de Tiananmen, 11S, 7J, Boston, avió malaisi abatut a Ucraïna, Síria, Charlie-Hebdo, estadi Saint Denis -i potser més- fa un any a Paris,…), gairebé sempre s’arriba a la conclusió que la versió oficial del fet no només no està demostrada sinó que és muntada expressament per amagar el que autènticament ha passat. En canvi, es nega que existeixin altres temes malgrat estar davant dels nassos: fumigacions o chemtrails; desaparició de nens i joves; funció negativa dels sistemes sanitari, educatiu, judiciari, bancari,…; etc.”.

I aquest faltar a la veritat és igual o pitjor en (gairebé?) tots els mitjans de comunicació, grans i petits, independentistes-processistes. TOTS han silenciat que el 2014 va haver-hi Tupinada al referèndum d’Escòcia, TOTS van ser còmplices de la censura i repressió de la vaga indefinida de fam d’En David Raventós per la independència, i CAP ha fet preguntes ni ha obert una investigació sobre què va passar realment el 17-A a les Rambles i a Cambrils, aplaudint a uns Mossos d’Esquadra que maten als joves suposats executors enlloc de detenir-los per tal de poder-los interrogar i així arribar a capturar als menys joves autèntics responsables.

Per acabar d’entendre que, com dic en el títol, L’“ESTADO ESPAÑOL” NOMÉS POT SER ANTI-CATALÀ sempre, sota qualsevol forma, en tot i de manera planificada, és suficient situar-lo històricament (cosa que no fa ningú dels qui té veu pública, sigui política o en antres àmbits).

Ja he dit que l’“Estado-Español” es construeix destruint l’Estat Català el 1714, raó per la que té tres segles d’existència… i d’experiència com ocupant genocida. Però a més, l’“Estado-Español” és l’ampliació i extensió de l’“Estado del Reino de Castilla”, amb el que hereta el seu aparell (Inquisició inclosa) i la seva l’experiència (que inclou com a mínim dos intents d’ocupació del Principat, finalment fracassats després d’haver ocupat ja el Regne d’Aragó i el Regne de València, i èxits com l’enverinament el 1641 de Pau Claris, el català més important del segle XVII).

Madrid/Castilla/Estado-Español sap que es descompon si els catalans tornem a ser lliures i, conseqüentment, l’obligació de Madrid és mantenir-nos presos.

No tinc en absolut la informació concreta, però estic segur que a mitja dotzena de “Ministerios” hi ha un parell de desenes d’“Organismos Estatales” més o menys secrets on a una cinquantena de “Grupos de Trabajo” hi ha un miler de “Funcionarios del Estado” amb “Licenciados y Doctores en todo tipo de especialidades, títulos obtenidos en las mejores Universidades de los USA y de otros Estados aliados” que cobren cada mes uns bons salaris “para prever todos los posibles escenarios” per tal d’“impedir la independència de Cataluña”. I per cobrar cada més, HAN DE PROPOSAR CONSTANTMENT ACTUACIONS DE TOT TIPUS EN TOTS ELS CAMPS amb un únic objectiu: afeblir Catalunya fins acabar amb els catalans. Per a mi, i sense perdre el temps en detalls, aquesta és l’única possible explicació de fons al ridícul dels Jocs Mediterranis fets (no es pot dir “celebrats”) a Tarragona del 22 de juny a l’1 de juliol passats, o al caos que cada (com a mínim) estiu és l’aeroport de Barcelona-El Prat (mentre que al de Barajas o bé no hi ha conflictes o bé es solucionen amb la rapidíssima intervenció del mateix “Estado-Español”!). I aquest enorme aparell anti-català és pagat amb una petita part del que ens és espoliat cada any!!!!

“Mantener la Unidad de la Patria” no és una “qüestió sagrada”, o una “fixació psicològica”, o una “obsessió emocional”, com volen ridiculitzar aquí molts “experts”, sinó una qüestió de sobrevivència. I ells ho reconeixen quan diuen que “Cataluña es una cuestión de Estado”, que “Hay que parar esto como sea”, que “La unidad de España està por encima de la verdad”, que “El Estado està dispuesto a pagar un precio” (Rubalcaba), que “España puede recuperarse de una crisis económica pero no de la independencia de Cataluña” (García Margallo), i altres frases per l’estil que alguns tertulians diuen “confidencialment” per justificar el que cobren.

Però això i molt més ho callen sistemàticament els dirigents de la Generalitat de Catalunya que el 1977 emergeix com part constituent de l’“Estado-Español”, o, més exactament, COM “ESTADO-ESPAÑOL EN TERRITORIO CATALÁN”. I també ho silencien TOTS els dirigents i TOTS els parlamentaris (a Madrid i a Barcelona) de TOTS els “partits catalans” que després de més de tres dècades de ser autonomistes, s’han vist obligats a disfressar-se d’independentistes.

Per acabar avui, vull fer veure com de subtil i complert vol ser el control que l’“Estado-Español” exerceix sobre nosaltres amb la imprescindible complicitat dels actuals dirigents catalans. Per això:

1.- Convido a llegir atentament aquestes línies que vaig trobar de Carl Sagan (1934–1996):

“Una de les lliçons més tristes de la història és aquesta: si estem sotmesos a un engany massa temps, tendim a rebutjar qualsevol prova que mostri que estem enganyats. Trobar la veritat deixa d’interessar. L’engany ens ha engolit.

Simplement, és massa dolorós reconèixer, fins i tot davant nosaltres mateixos, que hem caigut en l’engany. Quant donem poder a algú sobre nosaltres mateixos, gairebé mai el podem recuperar.”

i 2.- Convido a estendre aquesta situació personal a l’escala de tot el poble català. Aplicant-ho tant als que manen a Madrid com als que submanen a Barcelona, a mi en resulta:

“Però l’enganyador que ens ha enredat sí que sap la nostra situació i sí que té present tots els seus components, que nosaltres ignorem.

Per això s’esforça a amagar, a esborrar, a destruir, i fins i tot a falsificar, les proves del seu engany. I actua amb tota la duresa que consideri necessària per contrarestar qualsevol petita reacció que tinguem, doncs ell sí que està molt amatent i sí que veu de seguida els signes que revelen el risc que nosaltres comencem a adonar-nos del que passa en realitat, i de seguida actua per neutralitzar-nos.

La seva pressió augmentarà a mesura que més temi que descobrim la veritat. I ens saltarà a sobre, pressionant-nos, ridiculitzant-nos, amenaçant-nos, no permetent que respirem, que avancem en la comprensió de la nostra situació real.

I sembla clar que com més gran sigui el benefici que treu de la nostra condició d‘enganyats, més intensament actuarà per mantenir-nos en la nostra situació d’ignorants de la realitat, de la veritat. I si “ell” és un “Estado-Castellano/Español” de molt més de 303 anys d’experiència, és enormement perillós. I també són perillosos els catalans independentistes que són la seva corretja de transmissió…”.

Claredat, coratge, determinació, assumir la responsabilitat… i sort! 

Com que ara sabem tot això, i a més aquests anys hem tastat la llibertat,

estem en les millors condicions des de 1714 per recuperar-la TOTA.

FEM-HO!

NOTA: estic molt interessat en que se’m faci arribar excepcions als TOTS que afirmo. Gràcies!

Barcelona, 22-7-2018

Lluís Botinas    lagotacatalana@gmail.com    Impulsor de https://lagotacatalana.cat

Acabat el Mundial de futbol

Es va acabar el Campionat Mundial de futbol:

Bé per nosaltres,

però malament pels germans sotmesos a l’Estat Francès.

Per a tranquil·litat dels “estadoespañoles” que es van molestar perquè volia i vull que la “selección española” perdi sempre, els comunico que també volia que perdés la selecció francesa, i per exactament les mateixes raons: perquè també és la selecció d’una potència enemiga, invasora, ocupant i genocida, en aquest cas “la Republique de France”, i també vull que se’n vagi de la terra catalana, en aquest cas del nord del Principat.

La “selección española” ens va fer l’enorme favor, a mi i a la immensa majoria de catalans, de caure eliminada aviat, i estalviar-nos l’onada de patrioterisme estadoespañol que, des de que sent l’enemic a destruir Barça disfressat, va guanyar successivament el Campionat d’Europa del 2008, el Mundial del 2010 i un altre cop l’Europeu del 2012. Un exemple més de clar espoli, en aquest cas, esportiu.

Malauradament pels també genocidats catalans del Nord, la selecció francesa ha guanyat a la de Croàcia, que jo desitjava ferventment que fos la vencedora. M’imagino com els nostres germans hauran patit les celebracions del patrioterisme francés! Però aviat ens les estalviarem!!!

Barcelona, 15-juliol-2018

Lluís Botinas     lagotacatalana@gmail.com       Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Dl. 23: “El show de Truman”

Dilluns, 23 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta.

Passi de pel·lícula

És la pel·lícula de la teva/nostra vida?

EL SHOW DE TRUMAN

Dirigida per Peter Weir, 1998

Una molt interessant pel·lícula ja que implícitament il·lustra el que -per ara- els catalans estem vivint des de que naixem presos a casa nostra. Per aquest motiu LA GOTA CATALANA la programem per tercera vegada. I segur tornarem a passar-la, ja que cada cop cadascú s’identifica amb noves situacions que se li havien escapat a la visualització anterior, i que relaciona amb el que està vivint cada dia.

Buscant al Google m’he trobat el que he enganxat a sota. Redactat en català (NOTA: els subratllats són meus), no sembla que qui ho hagi escrit hagi fet cap associació entre el que exposa el film i el que vivim els catalans. Potser per això el seu subconscient (dissonància cognitiva?) l’impedeix dir un punt que és essencial: que Truman és posat en la situació en que es troba des de naixement.

I resulta que dotze generacions de catalans hem nascut presos i hem mor presos. I és vital atrevir-nos a reconèixer que tots nosaltres hem nascut presos, que CADA DIA 185 CATALANS MOREN PRESOS DE MADRID, i que el que ara volem es precisament RECUPERAR LA LLIBERTAT.

I els catalans ara vius tenim la millor ocasió des de 1714 de morir lliures. O millor encara: de VIURE LLIURES FINS A MORIR LLIURES. Aquesta pel·lícula proporciona moltíssimes pistes per entendre com vivim, i sobre el que hem de fer per aconseguir TORNAR A SER LLIURES!!!

Argument

Truman Burbank fa una vida tranquil·la. Casat amb Meryl, infermera, viu a la ciutat paradisíaca de Seaheaven, plena de gent simpàtica i de jardins ben mantinguts. I tanmateix Truman té ganes de veure el món, de descobrir noves coses, i sobretot de trobar una noia, Sylvia, la mirada de la qual el va embruixar en la seva joventut. Però tot sembla obligar Truman a quedar-se allà on és.

Comentari

The Truman Show és una pel·lícula que és coneguda per la crítica que fa dels programes de telerealitat contemporanis. Tanmateix, la visió d’un home en un sistema molt poderós, vivint en la ignorància i en la banalitat, no és cosa nova. No obstant això, la pel·lícula no és una simple repetició i planteja preguntes inèdites.

Anàlisi de la pel·lícula

Aquesta pel·lícula denuncia la vida de Truman amb un to de comèdia, més que de ciència-ficció. És tancat en un món on una sola persona ho controla tot (el director). Aquest és col·locat tot dalt de l’estudi, a la lluna. S’hi pot doncs veure una al·legoria de Déu totpoderós.

D’altra banda, l’amo de Truman sembla també ser l’espectador i la publicitat. En efecte, l’espectador determina per la tria la seva cadena del futur del programa i per tant del de Truman. Però la publicitat té també un paper molt important en la seva vida. Els seus parents se li adrecen regularment utilitzant eslògans publicitaris.

L’omnipresència de les càmeres i la presència d’actors aconsegueixen una atmosfera sufocant, prop del Big Brother. El realitzador té tots els poders sobre la vida de Truman. Quan Truman decideix anar-se de la ciutat en vaixell, s’adona que és «tancat», i que el cel de l’horitzó és de fet una paret pintada. Troba una porta per sortir de l’immens estudi. El realitzador li parla llavors, com ho faria Déu, per una veu que baixa del cel i li revela la realitat, després li proposa quedar-se per evitar sofrir les dificultats del món exterior. Tanmateix, Truman s’atura. Aquesta part de la pel·lícula és un elogi a la llibertat de pensament i de decisió. Aquest costat recorda el llibre Un món feliç d’Aldous Huxley, amb el mateix combat entre d’un costat una vida controlada, vigilada, però sense riscs, i de l’altre la llibertat i els seus problemes inherents. Per acabar, la pel·lícula sembla també tractar de l’impossible control total dels individus. (…)

Dt. 24: “Com avaluar dirigents independentistes?”

Dimarts, 24 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/Compartir

COM SABER

SI UN DIRIGENT INDEPENDENTISTA

ACTUA REALMENT

A FAVOR O EN CONTRA DEL POBLE CATALÀ?

Actualment, la majoria de catalans ens fem moltes preguntes sobre l’actuació dels actuals dirigents independentistes. El paper dels dirigents no-independentistes enganya poc… i encara menys ho faria si se’ls anomenés adequadament com líders ocupants i genocides, que és el que són però no se’ls hi diu. Els interrogants es situen (des de fa temps molt diferent i en grau sovint també diferent segons estiguin adscrits a unes o a altres sigles) sobre els que van ser escollits en candidatures que es definien com independentistes. És urgent trobar respostes. Elaborem-les!

Per preparar la Trobada:

1) Articles meus: Quin és ‘el punt de vista català’-171109-2p , Com saber si un dirigent català actua a favor nostre?-180328-1p, VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT-180514-4p, Nosaltres no hem de votar res ja que el nostre cas és únic-180604-2p, “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS” (Xirinacs). No permetem que l’actual collita es perdi-180626-2p

2) Si se’m fa arribar material, el penjaré aquí i en tindré còpies per la Trobada (citant sempre la font… a no ser que se m’indiqui el contrari).

Dl. 16: “Per què hem de votar res?”

Dilluns, 16 de juliol 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/Compartir

PER QUÈ HEM DE POSAR NOSALTRES A VOTACIÓ

SI SOM UNA NACIÓ

I SI VOLEM TORNAR A SER LLIURES?

Suposo que també tu has anat a votar aquests darrers anys… encara que fos amb una pinça al nas. I algunes persones independentistes se m’han enfadat quan he dit o escrit que Nosaltres no hem de votar res.

Però veig que aquest és un tema decisiu ja que ens porta a la trampa del “referèndum pactat i vinculant, com a Escòcia però en aquest cas obtingut per mediació internacional”. Actualment, el racista 7è. President  de la Generalitat-de-Catalunya-part-de-l'”Estado-Español”, Quim Torra, així ho demana explícitament a l’actual President de l'”Estado-Español” ocupant i genocida, Pedro Sánchez.

Per aprofundir aquesta important qüestió, m’agradaria que alguns independentistes m’enviessiu per escrit quines són les raons per les que considereu que sí hem de posar-ho a votació.

Per preparar la Trobada:

1) Articles meus: Nosaltres no hem de votar res, La trampa ‘referèndum’, NO ÉS EL 131è, SINÓ EL 7è, Centrem-nos en recuperar la llibertat

2) Si se’m fan arribar preguntes o altre material, les penjaré aquí i en tindré còpies per la Trobada (citant sempre la font… a no ser que se m’indiqui el contrari)