Nosaltres no hem de votar res

PUNT DE VISTA CATALÀ – XXII

 

NOSALTRES NO HEM DE VOTAR RES DE RES

JA QUE EL NOSTRE CAS ÉS ÚNIC

 Canviar Rajoy-PP per Sánchez-PSOE és un pas més cap a la trampa del ‘Referèndum pactat i vinculant amb mediació internacional’ a que ens porten TOTS els actuals dirigents catalans independentistes

NOSALTRES NO HEM DE VOTAR RES DE RES…

Els catalans no hem de votar si som una nació i si volem tornar a ser lliures. Demanar votar (fos el que fos i en la forma que sigui, Dret d’Autodeterminació inclòs) com ens empenyen a fer els actuals dirigents catalans, és senzillament renunciar nosaltres mateixos els nostres més de mil anys d’història, i és abandonar nosaltres mateixos els drets històrics que (lògicament, per tal de mantenir-nos sotmesos com és la seva obligació) ens neguen els nostres ocupants i genocides.


Corol·lari-1:
Anar a votar abans de ser independents i haver recuperat la llibertat arrabassada el 1714, és lliurar-nos nosaltres mateixos als nostres botxins, és anar a l’escorxador, és anar a la derrota, és prolongar el nostre sotmetiment i aprofundir el nostre genocidi.

Corol·lari-2: La proposta de l’establishment mundial per evitar que el poble català torni a ser lliure és un referèndum pactat i vinculant obtingut gràcies a la mediació internacional. A més, tots (New York Times, Finantial Times, The Guardian, Le Monde, Allgemeine Zeitung, Ban Ki-moon, Merkel, Macron,…) afegeixen sense cap rubor: “com a Escòcia”, és a dir, per a què es perdi. Per això TOTS (grans i petits) CENSUREN que el 2014 a Escòcia va haver-hi una tupinada espectacular, i TOTS (grans i petits) AMAGUEN que aquest enorme frau electoral a tota Escòcia només es va poder fer amb la plena complicitat de les direccions tan del SNP com de tots els mitjans de comunicació independentistes escocesos, amb els quals -¡casualment! – tenen estretes i fraternals relacions TOTS  els actuals partits i mitjans de comunicació independentistes catalans, i s’intercanvien “observadors internacionals que vetllen les eleccions”.

Corol·lari-3: Arribar a un referèndum pactat i vinculant obtingut gràcies a la mediació internacional exigeix canviar en els dos bàndols els dirigents i partits que, amb diferents argumentacions, s’han oposat frontalment a aquesta solució anti-catalana. Calia “pujar” els capitostos de Madrid que ni volien assabentar-se de les mobilitzacions catalanes, i calia “baixar” els subcapitostos independentistes de Barcelona que deien que volien la Declaració Unilateral d’Independència. La caiguda (això sí, després d’haver aprovat els pressupostos) “per sorpresa” de Rajoy-PP i la seva rapidíssima substitució per Sánchez-PSOE, així ho confirma. I també la creixent marginació de Puigdemont i la seva designació d’un Torra que l’únic que hauria de dir dels que anomena “bèsties” és el que cap dirigent actual independentista diu: que són ocupants de la nostra terra i que volem que marxin. Tant el nou govern de Madrid com el nou govern de Barcelona són febles. I no sé si els que mouen els fils ho fan intencionadament, però les respectives preses de possessió han estat el dissabte gairebé a la mateixa hora, i el numeral que els correspon tan a Sánchez com a Torra és el mateix: els dos són el setè respectiu president després de la mort de Franco…

 

… JA QUE EL NOSTRE CAS ÉS ÚNIC

El cas català és únic, i això és el que cal reconèixer nosaltres, i explicar i argumentar jurídicament arreu, a fi que no se’ns vulgui aplicar solucions que corresponen a d’altres situacions.
* No volem només “ser un Estat independent”, ni només “ser un poble lliure”). Volem “TORNAR A SER un Estat independent”, i volem “TORNAR A SER un poble lliure” … per cert, el poble més lliure d’Europa. I tornarem a ser-ho, al servei no només del catalans sinó al servei de tots els pobles del món.
* Som una Nació Europea que
-s’ha anat configurant des de finals del primer mil·lenni
-va anar adoptant unes formes de funcionament social comunitari i de govern excepcionals, basades en la llibertat i en l’intercanvi

-això es va traduir en formes catalanes especials -no sé si úniques, però en tot cas molt diferents a les formes castellanes– de concebre: el dret (de baix cap a dalt, i en absolut “el Rey es la ley”) i la justícia (les lleis no eren per a complir-les sinó per ajudar a fer justícia); l’autoritat (l’autoritat catalana havia de guanyar-se el respecte no només dels seus sinó també dels enemics); la disponibilitat de les armes (tot català posseïa “armes ofensives i defensives a casa, de dia i de nit, sense cap impediment”) i del seu ús en la defensa i en la guerra (aquí no hi havia lleves); de relacions amb les altres nacions (avant la lettre, vam ser una Commonwealth o el que va dir Pau Casals al seu discurs a l’Assemblea General de l’ONU el 24 d’octubre de 1971); …
-encara que amb un esperit de confederació i no-imperialista, va construir el que després els castellans es van apoderar i van denominar “l’imperi on mai es posava el sol”
-vam ser (i volem tornar a ser) una NACIÓ-estat (i no un ESTAT-nació, com des 1714 ha volgut ser Madrid/Castilla/Estado-Español, i són tots els Estats constitucionals)
-no vam ser (i no volem ser) un “Estat de Dret” sinó un “Dret amb Estat” (que volem tornar a ser)
-vam generar l’art i la literatura en català (art fet i literatura escrita per catalans, valencians, mallorquins i ciutadans catalans dels Virregnats italians i americans) que després va ser manipulat, traduït i espoliat pel Regne de Castella, fabricant inquisitorialment “El Siglo de Oro Español”
-en català i pels ciutadans i ciutadanes lliures de la Nació Catalana, van ser escrits a Europa els primers llibres en nombrosos i variats camps. Cal precisar més, però probablement alguns van ser: compilacions de lleis -Assemblees de Pau i Treva, Usatges, Consolat de Mar, Decretals, Constitucions, … -, esgrima, hípica, erotisme, escacs amb dama, cuina,…

-…

* Tot això, i més que encara no ha estat recuperat o que jo desconec, en resum, la nostra Història amb tot el que d’impressionant i de creatiu vam fer al llarg de més de 700 anys, ens ha estat negat i ens ho han espoliat. I ja he esmentat els dos exemples més espectaculars: l’anomenada “Conquista de América” i l’anomenat “Siglo de Oro Español”.

No crec que hi hagi un altre cas de “Procés d’independència” o d’”Exercici del Dret d’Autodeterminació” que s’assembli al nostre.

Per tant, no podem acceptar que se’ns apliqui les solucions que han funcionat en d’altres casos. I molt menys encara hem d’acceptar solucions tipus “Referèndum pactat i vinculant com Escòcia” que han portat a la desfeta.

També en aquest camí,

on ens juguem

RECUPERAR LA LLIBERTAT que ens van prendre el 1714

i

FRENAR DEFINITIVAMENT EL GENOCIDI que patim des d’abans de 1714,

hem de ser exigents i innovadors!

Barcelona, 4 de juny de 2018

Lluís Botinas    lagotacatalana@gmail.com    Impulsor de www.lagotacatalana.cat

PD: A més, TOTS els actuals dirigents independentistes censuren i amaguen que l’empresa INDRA té plets en diversos països acusada de fer frau electoral amb els seus sistemes informàtics d’efectuar el recompte de vots. És un altre important fil del que estirar. Ajut!