NO ÉS EL PRESIDENT 131è, SINÓ EL 7è
Que jo recordi, mai s’havia mencionat tants cops en tan poques hores el numeral del President de la Generalitat de Catalunya com amb el recentment anomenat Quim Torra: el 131è. I el precedent més similar però menys intens va ser amb Puigdemont: el 130è. Mas deia de tant en tant que era el 129è (va ser en una d’aquestes ocasions que jo hi vaig parar atenció). I no recordo que els anteriors esmentessin el seu.
Se’ns dubte, donar a conèixer aquest alt numeral té una avantatge important en la situació actual, i això tant cara a l’exterior com cara als propis catalans: assenyalar l’antiguitat (fundada el 1359) d’aquesta Institució de Govern, que ressalta que som un dels més veterans Estats Europeus (per cert, el primer Constitucional). Comparació: Trump és el President número 45 dels USA.
Però justament en la situació actual, tan confusa però al mateix temps tan esperançadora, considero que, sense oblidar en absolut aquesta per a mi decisiva dimensió històrica -en la que insisteixo tot el que puc i el millor que sóc capaç-, considero que cal o, encara més fortament, és imperatiu recuperar de la manera més correcta possible la nostra autèntica dimensió històrica.
I la necessitat d’aquesta exigència queda ressaltada pel fet que aquests darrers Presidents de la Generalitat de Catalunya que més treuen a lluir el seu alt numeral, simultàniament ens proposen que s’han d’elaborar unes NOVES Constitucions per una NOVA República Catalana que sigui un NOU Estat d’Europa. O sigui que el que proposen que ho fem tot NOU i, per tant, NEGUEN TOTALMENT LA NOSTRA HISTÒRIA… al mateix temps que treuen a passejar l’alt numeral. Què collons significa això?
A risc d’equivocar-me, la meva resposta davant d’aquesta flagrant contradicció és la que expressa el títol:
Prou d’enganys! El numeral que li correspon a Quim Torra com a “President de la Generalitat de Catalunya” no és el 131è, sinó el 7è.
En efecte, Quim Torra no és el president 131è. de la Generalitat de Catalunya perquè aquest numeral s’apropia il·legítimament de la continuïtat amb els Presidents que la Generalitat de Catalunya va tenir quan era el govern d’un Estat Europeu (per cert, el primer Estat Europeu constitucional) independent fins el 10 de setembre de 1714. Per aquesta raó, el Principat de Catalunya apareixia en els mapamundis fins 1714.
Quim Torra, al igual que els sis anteriors a partir de Josep Tarradellas, serà el president 7è de la Generalitat de Catalunya que emergeix el 1977 com a sub-Govern del “Gobierno de Madrid” a la “Comunidad Autonómica de Cataluña”, que és part constituent essencial de l’“Estado-Español”: n’és l’imprescindible pilar econòmic… per cert, junt a la resta de la “inexistent” Nació Catalana. Per aquesta raó, el 1977 no vam re-aparèixer en els mapamundis.
No deixem que ens segueixin enganyant els que manen allà i, el que és encara molt més greu, els que submanen aquí!
Quim Torra és, en el territori català ocupat des de 1714, el principal representant de l’“Estado-Español”, és a dir, precisament de l’estat ocupant. I això és justament el que han estat abans els sis anteriors Presidents de la Generalitat de Catalunya, començant amb Josep Tarradellas (1978-1980) i continuant amb Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2016) i Carles Puigdemont (2016-2018).
A mi també m’ha costat adonar-me d’aquest fet, que és crucial per entendre tot el que està passant des de la mort de Franco i, sobre tot, des de les grans mobilitzacions del poble català (de nou; per això “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”) a partir de les Consultes Populars sobre la Independència començades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009.
Per això insisteixo des del 9 de novembre de 2017 que cal anar elaborant i aprofundint EL PUNT DE VISTA CATALÀ. I per poder-ho fer cal entendre que 1714 marca un abans i un després ja que des de 1714 NO hi ha res català…. excepte la terra catalana, que no se l’han pogut emportar… malgrat emportar-se’n, això sí, tots els fruits que han pogut!
De 1714 ençà NO hi ha poble català, ja que un poble que no és lliure, no és poble. I per això distingeixo entre catalans i ‘catalans’. Tampoc hi ha “justícia catalana”, ni “escola catalana”, ni “universitat catalana”, ni “economia catalana” ni… res català. Tampoc hi ha “policia catalana”, i per aquesta raó els actuals Mossos d’Esquadra formen part de “las fuerzas y cuerpos de Seguridad del Estado-Español”. Des de 1714, tot-tot-tot és “estadoespañol en territorio catalán”.
I menys de tot hi ha des de 1977 “institucions de govern catalanes” i “dirigents polítics catalans”, és a dir, que actuïn a favor del poble català.
Lluís Maria Xirinacs explica detalladament en les 900 pàgines del tres volums del seu llibre La traïció dels líders, amb tots els ets i uts, la conducta contra el poble català que van tenir els polítics catalans els anys 70. Aquestes 12 pàgines amb les Conclusions de cada volum, donen una visió de conjunt: https://lagotacatalana.files.wordpress.com/2018/02/xirinacs-conclusions-3-vol-la-trac3afcic3b3-dels-lc3adders-12p.pdf .
Em va ajudar a entendre el que està passant adonar-me que els que han sigut dirigents catalans autonomistes durant 35 anys i que recentment s’han anat reciclant a cops de manifestacions massives en dirigents independentistes, són els hereus i continuadors dels dirigents catalans que van trair-nos en els anys setanta.
I és important entendre que, per amagar el que van fer aleshores, van anar creant de mica en mica la imatge d’unes institucions catalanes, començant per la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya, com si veritablement fossin les institucions pròpies i representatives de la lliure voluntat del poble català, amagant que, en realitat, des de 1714 aquest poble català està sotmès pels capitostos de Madrid/Castilla/Estado-Español, i està patint un genocidi des de molt abans.
Resumint per ara: No des de l’aplicació del 155 fa mig any, sinó des de 1977, tot el que d’aparentment català s’ha bastit en territori català en realitat s’ha fet per continuar mantenint al poble català sotmès… en un sotmetiment començat el 1714.
Reduint-ho a l’exemple més a l’abast que tinc, que sóc jo mateix: ara comprenc que, per ser ‘català’, per formar part del poble català sotmès des de 1714, jo vaig néixer pres el 1944 i des d’aleshores he viscut pres a les diferents cases on he habitat. I molt-content-i-molt-emprenyat ara sé que la meva germana, els meus pares, els meus avis i dotze generacions d’avantpassats han nascut i mort preses. Però també estic content perquè ara sé que estic/estem pres/os i que ara tinc/tenim la millor ocasió des de 1714 de recuperar la llibertat, i de viure lliure/s fins a morir lliure/s… DE NOU!!!
Invito al lector a sentir/pensar si també és el seu cas.
I a tothom a estendreu a l’abast de tot el poble català… i de tota la Nació Catalana!
Barcelona, 15 de maig de 2018.
Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras lagotacatalana@gmail.com
Impulsor de www.lagotacatalana.cat
La gota catalana 