Dt. 22: “No són catalans. Són ocupants”

Dimarts, 22 de maig 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/intercanvi

per prendre posició, des d’“EL PUNT DE VISTA CATALÀ” (que cal aprofundir urgentment), sobre el confusionista debat sorgit a partir, primer, dels lamentables tuïts i, a continuació, dels encara més lamentables articles publicats per En Quim Torra (el 7è President de la Generalitat-que-forma-part-de-l'”Estado-Español” ocupant-de-Catalunyqa-i-de-tota-la-Nació-Catalana). I la veritat és que, per ara i a l’espera d’arguments més acurats, no em queda gens clar perquè els catalans no els podem qualificar de racistes i de xenòfobs per molt que estiguin escrits per un català que ha esdevingut President, i per molt que -lògicament- siguin utilitzats pels ocupants i pels seus col·laboradors per atacar-nos a tots els catalans mitjançant atacar-lo a ell.

Considero que s’obre una magnífica oportunitat per explicar la situació d’invasió i d’ocupació en que es troba Catalunya, i en realitat i amb major perspectiva, en que es troba la República del Principat de Catalunya, de 1714 ençà.

El millor enfocament que per ara se m’acut és considerar -això sí, amb tot el respecte degut als enemics i sense cap tipus de desqualificació inacceptable com les utilitzades per En Quim Torra- que “los ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán” que no han escollit voluntàriament ser catalans,

NO SÓN CATALANS.

SÓN OCUPANTS DE CATALUNYA!

Considerar-se català-i-espanyol (o catalán-y-español o, encara més, español-y-catalán) és, en la majoria de casos, la manera camuflada de, en realitat, “ser estadoespañol en territorio catalán”. I per a qui ho diu conscientment, és una forma més de reforçar EL GENOCIDI CATALÀ.

I és importantíssim adonar-se que som nosaltres els que no veiem la realitat de que 12 generacions de catalans hem nascut i cada dia continuem morint presos. Els no-catalans, i sobre tot els castellans, no resistirien 12 hores vivint com nosaltres vivim sense adonar-nos el nostre empresonament de 1714 ençà i que estem patint un genocidi des de molt abans de 1714. Els d’allà tenen claríssim que nosaltres estem ocupats i sotmesos. M’ho va confirmar una escena vista fa uns dies a una tertúlia d”Els matins” a TV3 (que, malauradament, no vaig anotar i que ara no dedicaré temps a localitzar; si algú m’ho fa arribar… moltíssimes gràcies!).

Hi participava una periodista de Madrid que, a les protestes de tertulians d’aquí que li retreien que parlés contra “los catalanes” posicions que són dels independentistes, i que li aclarien que “hi ha catalans no independentistes als que també afecta el que dius”, la d’allà va contestar amb absoluta tranquil·litat, seguretat i convicció: “Es que a estos les consideramos españoles”.

 

Amb aquestes línies vull només iniciar la clarificació. Gràcies per la teva participació!

BENVINGUT/DA!

I si no pots assistir, envia’m unes línies i les llegirem i incorporarem al debat.

Gràcies!

Lluís Botinas

lagotacatalana@gmail.com                           www.lagotacatalana.cat

 

NO ÉS EL 131è, SINÓ EL 7è

NO ÉS EL PRESIDENT 131è, SINÓ EL 7è

Que jo recordi, mai s’havia mencionat tants cops en tan poques hores el numeral del President de la Generalitat de Catalunya com amb el recentment anomenat Quim Torra: el 131è. I el precedent més similar però menys intens va ser amb Puigdemont: el 130è. Mas deia de tant en tant que era el 129è (va ser en una d’aquestes ocasions que jo hi vaig parar atenció). I no recordo que els anteriors esmentessin el seu.

Se’ns dubte, donar a conèixer aquest alt numeral té una avantatge important en la situació actual, i això tant cara a l’exterior com cara als propis catalans: assenyalar l’antiguitat (fundada el 1359) d’aquesta Institució de Govern, que ressalta que som un dels més veterans Estats Europeus (per cert, el primer Constitucional). Comparació: Trump és el President número 45 dels USA.

Però justament en la situació actual, tan confusa però al mateix temps tan esperançadora, considero que, sense oblidar en absolut aquesta per a mi decisiva dimensió històrica -en la que insisteixo tot el que puc i el millor que sóc capaç-, considero que cal o, encara més fortament, és imperatiu recuperar de la manera més correcta possible la nostra autèntica dimensió històrica.

I la necessitat d’aquesta exigència queda ressaltada pel fet que aquests darrers Presidents de la Generalitat de Catalunya que més treuen a lluir el seu alt numeral, simultàniament ens proposen que s’han d’elaborar unes NOVES Constitucions per una NOVA República Catalana que sigui un NOU Estat d’Europa. O sigui que el que proposen que ho fem tot NOU i, per tant, NEGUEN TOTALMENT LA NOSTRA HISTÒRIA… al mateix temps que treuen a passejar l’alt numeral. Què collons significa això?

A risc d’equivocar-me, la meva resposta davant d’aquesta flagrant contradicció és la que expressa el títol:

Prou d’enganys! El numeral que li correspon a Quim Torra com a “President de la Generalitat de Catalunya” no és el 131è, sinó el 7è.

En efecte, Quim Torra no és el president 131è. de la Generalitat de Catalunya perquè aquest numeral s’apropia il·legítimament de la continuïtat amb els Presidents que la Generalitat de Catalunya va tenir quan era el govern d’un Estat Europeu (per cert, el primer Estat Europeu constitucional) independent fins el 10 de setembre de 1714. Per aquesta raó, el Principat de Catalunya apareixia en els mapamundis fins 1714.

Quim Torra, al igual que els sis anteriors a partir de Josep Tarradellas, serà el president 7è de la Generalitat de Catalunya que emergeix el 1977 com a sub-Govern del “Gobierno de Madrid” a la “Comunidad Autonómica de Cataluña”, que és part constituent essencial de l’“Estado-Español”: n’és l’imprescindible pilar econòmic… per cert, junt a la resta de la “inexistent” Nació Catalana. Per aquesta raó, el 1977 no vam re-aparèixer en els mapamundis.

No deixem que ens segueixin enganyant els que manen allà i, el que és encara molt més greu, els que submanen aquí!

Quim Torra és, en el territori català ocupat des de 1714, el principal representant de l’“Estado-Español”, és a dir, precisament de l’estat ocupant. I això és justament el que han estat abans els sis anteriors Presidents de la Generalitat de Catalunya, començant amb Josep Tarradellas (1978-1980) i continuant amb Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2016) i Carles Puigdemont (2016-2018).

A mi també m’ha costat adonar-me d’aquest fet, que és crucial per entendre tot el que està passant des de la mort de Franco i, sobre tot, des de les grans mobilitzacions del poble català (de nou; per això “¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”) a partir de les Consultes Populars sobre la Independència començades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009.

Per això insisteixo des del 9 de novembre de 2017 que cal anar elaborant i aprofundint EL PUNT DE VISTA CATALÀ. I per poder-ho fer cal entendre que 1714 marca un abans i un després ja que des de 1714 NO hi ha res català…. excepte la terra catalana, que no se l’han pogut emportar… malgrat emportar-se’n, això sí, tots els fruits que han pogut!

De 1714 ençà NO hi ha poble català, ja que un poble que no és lliure, no és poble. I per això distingeixo entre catalans i ‘catalans’. Tampoc hi ha “justícia catalana”, ni “escola catalana”, ni “universitat catalana”, ni “economia catalana” ni… res català. Tampoc hi ha “policia catalana”, i per aquesta raó els actuals Mossos d’Esquadra formen part de “las fuerzas y cuerpos de Seguridad del Estado-Español”. Des de 1714, tot-tot-tot és “estadoespañol en territorio catalán”.

I menys de tot hi ha des de 1977 “institucions de govern catalanes” i “dirigents polítics catalans”, és a dir, que actuïn a favor del poble català.

Lluís Maria Xirinacs explica detalladament en les 900 pàgines del tres volums del seu llibre La traïció dels líders, amb tots els ets i uts, la conducta contra el poble català que van tenir els polítics catalans els anys 70. Aquestes 12 pàgines amb les Conclusions de cada volum, donen una visió de conjunt: https://lagotacatalana.files.wordpress.com/2018/02/xirinacs-conclusions-3-vol-la-trac3afcic3b3-dels-lc3adders-12p.pdf .

Em va ajudar a entendre el que està passant adonar-me que els que han sigut dirigents catalans autonomistes durant 35 anys i que recentment s’han anat reciclant a cops de manifestacions massives en dirigents independentistes, són els hereus i continuadors dels dirigents catalans que van trair-nos en els anys setanta.

I és important entendre que, per amagar el que van fer aleshores, van anar creant de mica en mica la imatge d’unes institucions catalanes, començant per la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya, com si veritablement fossin les institucions pròpies i representatives de la lliure voluntat del poble català, amagant que, en realitat, des de 1714 aquest poble català està sotmès pels capitostos de Madrid/Castilla/Estado-Español, i està patint un genocidi des de molt abans.

Resumint per ara: No des de l’aplicació del 155 fa mig any, sinó des de 1977, tot el que d’aparentment català s’ha bastit en territori català en realitat s’ha fet per continuar mantenint al poble català sotmès… en un sotmetiment començat el 1714.

Reduint-ho a l’exemple més a l’abast que tinc, que sóc jo mateix: ara comprenc que, per ser ‘català’, per formar part del poble català sotmès des de 1714, jo vaig néixer pres el 1944 i des d’aleshores he viscut pres a les diferents cases on he habitat. I molt-content-i-molt-emprenyat ara sé que la meva germana, els meus pares, els meus avis i dotze generacions d’avantpassats han nascut i mort preses. Però també estic content perquè ara sé que estic/estem pres/os i que ara tinc/tenim la millor ocasió des de 1714 de recuperar la llibertat, i de viure lliure/s fins a morir lliure/s… DE NOU!!!

Invito al lector a sentir/pensar si també és el seu cas.

I a tothom a estendreu a l’abast de tot el poble català… i de tota la Nació Catalana!

Barcelona, 15 de maig de 2018.

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras  lagotacatalana@gmail.com

Impulsor de www.lagotacatalana.cat

Dt. 15: “Vida-Veritat-Llibertat-Identitat”

Dimarts, 15 de maig 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Activitat gratuïta

Trobada/intercanvi

per aprofundir la “quaterna catalana”

VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT

que proposo com a lema per a reagrupar i per a mobilitzar les forces més sanes per a que TORNAR A SER LLIURES signifiqui UN CANVI PROFUND recuperant en tot el possible el que vam ser fins 1714, aprenent dels nostres avantpassats, i actualitzant-ho mitjançant DECIDIR CONSCIENTMENT ON VOLEM ANAR SABENT D’ON VENIM, I COM VOLEM SER SABENT COM ÉREM.

Et demano les teves aportacions (millor si escrites).

Benvingut/Benvinguda!

Gràcies!

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

VIDA-VERITAT-LLIBERTAT

 

PUNT DE VISTA CATALÀ – XX

 

VIDA-VERITAT-LLIBERTAT

i

VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT

 

 “Las libertades eran tan catalanas, tan entrañadas en el alma colectiva, tan peculiares,

que sólo las gentes de Cataluña podían entenderlas y guardarlas”

Francisco Elías de Tejada (1917-1978)

 

“(…) dels catalans se’n dirà ‘els compatriotes de la veritat’ (…)”

Francesc Pujols (1882-1962)

Jo, als meus 73 anys, declaro que estic a favor de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT. I a més, com a català, estic a favor de la IDENTITAT. Per a mi, com a català, la IDENTITAT a que em refereixo és la IDENTITAT CATALANA. Però per a qui es senti part d’un altre poble, el poble X, la IDENTITAT seria la IDENTITAT DEL POBLE X.

I com que n’estic a favor, proposo:

— a tothom: col·laborar per la VIDA-VERITAT-LLIBERTAT,

— i a tots els catalans (es sigui català bé per família, o català bé nouvingut-de-quan-sigui que ha escollit lliurement ser català): actuar per la VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA.

Aquesta és la “solució” (millorable?) que he trobat a la pregunta que formulava al darrer enviament als llistats de LA GOTA CATALANA: QUINA TERNA PER “EL CAS CATALÀ”: VIDA-VERITAT-LLIBERTAT, o bé VIDA-IDENTITAT-LLIBERTAT?

He convertit la terna urbi et orbe VIDA-VERITAT-LLIBERTAT en la quaterna catalana (o de qualsevol poble que és -no “nació sense estat”, com tan acadèmicament i covarda es diu, sinó- nació amb estat ocupant, és  a dir, ocupada per un estat enemic invasor i ocupant; els pobles que tenen -o que accepten tenir- estat propi, no tenen aquest tipus de “problemes d’identitat”) VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA.

Com he arribat a aquesta terna/quaterna que des de fa una setmana considero inseparables?

Resumint molt, hi he arribat veient que

—la VIDA, a qualsevol escala que es consideri, està amenaçada des de múltiples àmbits i és atacada per diferents factors destructius

—però mai m’he trobat que els responsables de prendre decisions que porten a amenaçar o a destruir la VIDA, diguin que ho fan amb aquesta intenció destructora. Ans el contrari, tots els partits, estats, exèrcits, empreses, lobbys, etc., sempre presenten les seves actuacions com a favorables a la VIDA

—així doncs, per saber si quelcom en realitat està a favor o en contra de la VIDA, cal poder esbrinar quina és la seva funció real, és a dir, cal cercar i saber la VERITAT… o cal aproximar-se el màxim possible a la VERITAT

—i per poder arribar a aproximar-se i a conèixer la VERITAT, cal que tothom puguem investigar sense restriccions, que tothom puguem confrontar i debatre les posicions, que sigui possible “contrastar hipòtesis diferents”, etc. Cal, doncs, que hi hagi LLIBERTAT.

I connectant entre sí aquest tres elements, vaig arribar a la “fórmula” VIDA-VERITAT-LLIBERTAT.

Com explicava en el mencionat missatge, durant un parell de dies havia preguntat a una vintena de persones (la majoria catalanes): “Siusplau, valora entre 1 i 10 aquesta tríada: VIDA-VERITAT-LLIBERTAT”, i havia obtingut un 8, un parell de 9, i tota la resta, 10.

Però després de veure el partit Depor-Barça amb “dos amics de tota la vida”, l’amic A. R. A., justament no-català però que està bàsicament d’acord amb el que plantejo a LA GOTA CATALANA, va contestar-me… ¡4!

Explicació que em va donar?

Que la terna VIDA-VERITAT-LLIBERTAT és universal, pot ser acceptada per qualsevol (bona) persona de qualsevol lloc del món, però -em va dir- “Tu vols bastir un eina per aconseguir que Catalunya torni a ser lliure, oi?”. Davant la meva resposta afirmativa, va continuar: “Doncs et proposo canviar VERITAT per IDENTITAT, o sigui que la terna seria VIDA-IDENTITAT-LLIBERTAT: cal que actuar per la VIDA i per la LLIBERTAT signifiqui reforçar la IDENTITAT CATALANA”.

Aquestes observacions i algunes aportacions (per cert, contradictòries) rebudes (gràcies Annamanu, Oriol, Josep Maria, Josep!) m’han portat no a escollir estre la terna VIDA-VERITAT-LLIBERTAT i la terna VIDA-IDENTITAT-LLIBERTAT, sinó a ampliar la “terna universal” VIDA-VERITAT-LLIBERTAT en la “quaterna catalana” VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA (extensible i adaptable a la identitat de qualsevol altre poble).

I he anat fent la meva “enquesta” preguntant a continuació:  “De totes les personalitats, de tots els personatges, de totes les autoritats, etc., que tenen accés als altaveus socials perquè són dirigents en algun o altre àmbit de l’actual societat sigui a escala mundial, europea o estadoespañola, ¿quin o quins noms associes a VIDA-VERITAT-LLIBERTAT? I circumscrivint-nos a l’àmbit català, ¿quin o quins noms associes a VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT?”. Només una persona m’ha donat un nom per l’àmbit català: el d’un cantautor (que, a més, jo diria que gairebé només té accés als alguns determinats altaveus públics catalans). La resposta dels demés -en general, ràpida i contundent- ha estat: “NINGÚ!”.

Conclusió: estem dirigits:

— a escala mundial, europea o estadoespañola per personalitats, personatges, autoritats, etc. que, com a mínim, no associem a VIDA-VERITAT-LLIBERTAT,

— i a escala catalana, per personalitats, personatges, autoritats, etc. que, com a mínim, no associem a VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA.

I em sembla que, arribats fins aquí, poques persones de les que NO sortim als censurats i censuradors altaveus socials es negarien -jo no ho faig pas- a avançar més i concloure que tots els dirigents que tenen un pes sobre la societat, en realitat actuen en contra nostre.

El proppassat 29 de març vaig publicar el text Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?

Per respondre aquesta pregunta cabdal que en aquest temps-de-confusió-però-també-de-molta-esperança es fan molts catalans, proposava -i proposo- aquest criteri: “-si un dirigent català actua ara inserint-se en la nostra Història per tal d’aplicar-la a l’actualitat  i de prolongar-la, és un dirigent català; – i si un dirigent català actua ara negant o amagant la nostra Història, és un dirigent anti-català… per molt que pugui proclamar-se independentista”.

Ara hi afegeixo un segon criteri:  – si un dirigent català actua a favor de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT, és un dirigent que actua a favor del poble català; – i si un dirigent català actua ara negant o amagant la VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT, és un dirigent que actua en contra del poble català i per tant és anti-català… per molts cognoms catalans que tingui i per molt que pugui presentar-se com independentista, fins i tot com independentista de soca-rel.

Considero que els dos criteris són complementaris ja que, agafant les dues frases que he posat com encapçalament:

—els catalans érem el poble més lliure d’Europa (segons en Francisco Elías de Tejada, que convé saber que es definia a sí mateix com “Extremeño de sangre andaluza y educación castellana”) i TORNAREM A SER-HO,

—i els catalans també teníem un profund respecte a la veritat fruit d’unes lleis que eren la pràctica del poble escrita (és a dir, de baix cap a dalt), del concepte català d’autoritat, de l’absència de corrupció social, de l’exigència de ser bons professionals, de “tenir armes ofensives i defensives de dia i de nit a casa sense cap impediment”,… tal com vaig anar descobrint i tal com resumeixo a “Conèixer els catalans d’abans de 1714”. I quelcom d’això ens queda en el nostre interior, malgrat el procés de castellanització (el genocidi català) sofert des de molt abans de 1714. I (suposo que) per aquests antecedents, En Francesc Pujols es va permetre vaticinar fa més de 50 anys que (aviat!) serem (de nou?) coneguts com “els compatriotes de la veritat”.

I respecte de la primera (VIDA) i de la darrera (IDENTITAT) “peces” de la “meva quaterna catalana”:

VIDA: en el meu text mencionat només apareix un cop, i és al penúltim paràgraf, on demano al lector que “faci l‘esforç d’estudiar aquests fullets, d’obrir-se a que aquells catalans eren diferents i concebien el món d’un altre manera, i d’ensinistrar-se en anar-se situant en com ells veien el món, la vida i les coses. Estic convençut que podem aprendre molt PER APLICAR-NOS-HO ARA!!!”.

Per què aquesta absència de la paraula “vida” en aquest text, que reflecteix l’absència del mot “vida” en el que vaig llegir per poder-lo escriure? L‘explicació que se m’acut (alguna millor?) és perquè MAI fins el recent desenvolupament de les enormes industries destructives modernes, la vida no estava amenaçada per altres raons que les que tothom coneixia perquè formaven part de la vida conscient de tota la població: les guerres amb les conseqüents batalles, represàlies, etc. No és fins a les recents dècades que els atacs més greus a la vida són desconeguts -excepte el risc armamentístic- per a la immensa majoria de la població ja que se’ns enganya intencionadament des de TOTS els àmbits del poder: els productes químics i els transgènics en l’agricultura (que són presentats com la solució de la fam al món), els fàrmacs químics (que són presentats com imprescindibles per no estar malalts), el sistema sanitari (que és presentat com el garant de la salut de la població), les freqüents fumigacions (que els seus impulsors dels USA van batejar amb el desorientador nom de “chemtrails”) de les ciutats i dels camps (i que són presentats… ¡¡¡com si no existissin!!!), etc. Per això ARA sí cal posar la VIDA com la primera reivindicació, i la DEFENSA DE LA VIDA com l’activitat més important. I això és decisiu pel poble català ja que, amb el silenci còmplice dels nostres dirigents actuals, estem patint un genocidi planificat i executat per La-Zarzuela/Estado-Español des de molt abans de 1714.

IDENTITAT: no apareix ni un sol cop en el meu text mencionat perquè tampoc m’ho vaig trobar ni una sola vegada en el que vaig llegir referent al llarg període anterior a 1714. I és absolutament lògic: el problema de la identitat del poble català no existia abans de 1714, i només comença a aparèixer quan perd la llibertat, i s’agreuja amb el pas del temps… ja 303 anys!

Per això insisteixo en que 1714 marca un abans i un després, i en que a partir de 1714 no es pot parlar de poble català ja que un poble que no és lliure, no és poble. A partir de 1714 desapareixem dels mapamundis i no hi ha res català: ni justícia catalana ni ensenyament català ni universitat catalana ni economia ni, especialment en l’actualitat, dirigents (polítics i d’altres) catalans. TOT és “estadoespañol en territorio catalán”. L’únic que queda de català és la TERRA CATALANA, que no se l’han pogut endur… per molt que sí s’han emportat els fruits de la terra catalana. I la NOSTRA TERRA continua, afortunadament, sent un potent i importantíssim factor de catalanitat… dels qui hi hem nascut… i també dels qui hi han arribat des de qualsevol lloc.

 

Conseqüència: per saber si els actuals dirigents catalans actuen a favor o en contra del poble català, al criteri “Com es situen respecte de la nostra mil·lenària Història?”, proposo afegir-hi el criteri “Com es situen respecte de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT?”. I em temo que la resposta es cada cop més concloent, oi?

Però sóc optimista ja que l’experiència m’indica que en molts (tots?) els àmbits i en moltes (totes?) les professions hi ha alguna(es) persona(es)

— a les que gairebé tothom els hi reconeix una autoritat i una objectivitat per sobre de totes les pugnes d’interessos i de grupets existents

— que s’han atrevit a criticar la situació que vivien i que han proposat alternatives per canviar-la i millorar-la, però aquestes  persones han estat ignorades, i moltes vegades, marginades… i fins i tot, represaliades. És hora de recuperar-les i d’honorar-les!

— que no han gosat enfrontar-se però que almenys s’han negat a continuar fent unes activitats pràctiques que veien negatives, i que aconsegueixen obtenir “baixes laborals”, o que han canviat d’àmbit o de sector, o que s’han “reinventat” (i és molt interessant i també molt significatiu que aquesta expressió s’hagi posat de moda)

— que volen deixar de fer el que estan fent, i que desitjarien denunciar-ho públicament però que no ho gosen/poden fer per raons familiars, econòmiques, fidelitats mal enteses, etc.

— que…

Totes aquestes persones -i més!- formaran part de les noves direccions que, agafant força en la nostra Història i en la nostra Terra, i actuant a favor de VIDA-VERITAT-LLIBERTAT-IDENTITAT CATALANA, reemplaçaran a les actuals direccions anticatalanes.

A més, també l’experiència i algunes lectures m’indiquen que en moments de canvis profunds, com són que els estem vivint i ens els que:

— ja hem tastat la llibertat arrabassada fa tres segles, i ARA LA VOLEM TOTA!!!

— ens adonem que estem en les millors condicions des de 1714 (en particular, perquè no poden bombardejar-nos) per RECUPERAR LA LLIBERTAT I RECONSTRUIR LA NACIÓ

— sentim que, con les darreres dotze generacions de catalans, hem nascut presos però que ARA VOLEM I PODEM CONQUERIR VIURE LLIURES FINS A MORIR LLIURES

recuperem la força i la memòria dels nostres avantpassats i volem honorar-los

— estem perdent la por i prenent consciència de l’enorme que és la nostra força de la raó

—…,

es generen LÍDERS NATURALS que es posen al capdavant de les mobilitzacions, s’uneixen a les persones que van tenir una actitud honesta i valenta, i expressen a fora, en el discurs, en la mobilització i en l’organització, el que el poble sent i vol a dins.

A més, vull ressaltar la possibilitat que molts responsables mitjos canviïn de manera profunda i honesta. Jo mateix fa sis anys no tenia ni idea del que ara conec i proposo. Ho he hagut d’anar trobant, estructurant, elaborant, etc., al marge i en contra dels que manen a Madrid… i també dels que submanen a Barcelona. Ho he pogut fer perquè sóc català i en cap moment he col·laborat amb els capitostos de Madrid en mantenir sotmès al poble català. Però la Generalitat que re-emergeix el 1977 forma part constituent de l’“Estado-Español”, i els seus dirigents i funcionaris alts han tret molts avantatges per col·laborar amb Madrid a mantenir sotmès al poble català. I ara està fent-se visible aquesta col·laboració. La pressió popular farà que una important part rectifiqui la seva conducta al fer-se conscients de la real funció anti-catalana que ara estan complint.

Les possibilitats de canvi profund hi són. Reforcem-les i acumulem forces fins a guanyar!

Així sia!

Barcelona,14/5/2018

Lluís Botinas

lagotacatalana@gmail.com                           www.lagotacatalana.cat

Dt. 8: “EL TERRITORI I LA LLENGUA DELS IBERS”

Dimarts, 8 de maig 2018, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Conferència. Activitat gratuïta

Organitzen l’ARHLC i LA GOTA CATALANA:

EL TERRITORI I LA LLENGUA DELS IBERS.

Ibers, món antic i paradigmes civilitzadors.

Kaím i Abel, diferenciació, dialèctica cultural soci-organitzativa. “Història universal” i emergència de la dialèctica del poder i la violència. “La conquesta”. El fil de la llengua, estudi i comparació. “Les bates blanques”, academicisme. Nòduls històrics disjuntius, “Grècia”, Zokrates-Plató, guerra del Peloponesi. Significat profund del llenguatge i memòria. La lluita actual pel Poder des de la preservació o devastació de la memòria.

Per XAVIER GARCIA PUJOL, “VALLFOSCA”

David Raventós. 3/5/18: Dos anys: vaga de fam per la Independència

Dijous, 3 de maig 2018

SEGON ANIVERSARI

DAVID RAVENTÓS:

UNA VAGA INDEFINIDA DE FAM

PER LA INDEPENDÈNCIA: 

CENSURADA, TRUNCADA I REPRESALIADA

(dos mesos i dos dies tancat i drogat en un Psiquiàtric contra la seva voluntat:

segrest judicial i tortura química. I… també inducció al suïcidi?)

PER TOTS ELS INDEPENDENTISTES.

QUÈ FER AVUI?

Amb motiu del segon aniversari, vaig convidar En David Raventós a impartir el dijous 3 de maig, a les 19,30 h., la conferència “DOS ANYS DE LA VAGA DE FAM PER EXIGIR LES DECLARACIONS UNILATERALS D’INDEPENDÈNCIA A CATALUNYA I A ESCÒCIA. QUÈ FER AVUI?”.

El mateix David l’ha va presentar així en el seu FaceBook:

“Parlarem dels motius de la vaga, la censura, el segrest espanyol, la tortura química de l’Estat Espanyol amb la complicitat del Govern i Parlament de Catalunya. I també de com la vaga i les seves conseqüències ens han fet mes forts i com declararem la independència al Parlament.

            Si vas sentir parlar de la vaga de fam, si et sorprèn que no n’hagis sentit parlar mai, si escoltes Radio Hadrian o si ets independentista o com a mínim creus en la llibertat i el respecte als drets humans d’algú que defensa la independència de Catalunya de manera pacifica, t’esperem a tu i als teus amics.

            El poble ho vam començar, i el poble ho acabarem!

            Visca Catalunya Lliure!”

Per la meva part, a mesura que passen els mesos, i veient com es desenvolupen els fets, cada cop més reforço la meva intuïció/valoració inicial: la vaga de fam indefinida per la independència començada el 3 de maig de 2016 per En David Raventós i que va ser censurada, truncada i represaliada per TOT l’establishment independentista català, considero que va ser i és l’acte polític/social/vital més important que hi ha hagut a Catalunya… a més, és clar, de les grans mobilitzacions del poble català començades -de nou: cal recordar allò de “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida“) des del 13 de setembre de 2009, amb la Consulta Popular per la Independència a Arenys de Munt.

Aquesta és una gravació “en brut” de la conferència. Més endavant, hi haurà una versió editada.

NOTA: com que no sé utilitzar aquestes tècniques, la manera que ara trobo que podeu veure la conferència (si no funciona la imatge que surt a sota) és copiar i enganxar l’enllaç que poso separat en aquestes dues parts que caldrà unir:

https://www.facebook.com/

resistenciaindependentistacatalana/videos/1108914082582379/

 

Lluís Botinas, impulsor de https://lagotacatalana.cat

Més informació:

161128 Una vaga de fam reveladora?

160703 Aprendre de la vaga de fam d’en David Raventós