Millor anar a les arrels

I si en lloc de ser radicals en la forma,

ara anéssim a les arrels en el fons?

Els catalans (es sigui català per família o es sigui català per decisió voluntària) NO hem de posar a votació si SOM UNA NACIÓ i si VOLEM TORNAR A SER LLIURES.

Si recuperéssim el Punt de Vista Català, sabríem conscientment el que ara només intuïm subconscientment: que del que de nou (“¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Cataluña sometida!”) es tracta és de RECUPERAR LA LLIBERTAT que ens va ser arrabassada el 1714. Aleshores afirmaríem arreu que això és una qüestió vital (i no només una qüestió política ni, menys encara, una qüestió econòmica). I tothom ho entendria, i la immensa majoria ens donaria suport o com a mínim ens respectaria.

Però com que encara tenim el Punt de Vista Castellà que Madrid/Castilla/Estado-Español ens ha inculcat a sang i foc durant 303 anys d’ocupació, repressió i genocidi, estem votant “referèndums” i “eleccions autonòmiques” que molts ja veiem que són contraproduents pel poble català.

I la reacció davant del empantanegament a que ens han portat els nostres dirigents actuals, hauria de ser MOLT MÉS POTENT que no pas radicalitzar les formes, el COM: cremar banderes del “Reino de España” o fotos del Rey Felipe-VI-del-Estado-Español o neumàtics, cridar “Puta España!” i coses semblants, xiular l’himne estadoespañol, tallar carreteres, obrir peatges, completar l’obeir d’uns amb el desobeir d’altres, fer vagues parcials o sectorials, proposar una vaga general,…

Certament, caldria obrir un debat seriós sobre a qui beneficia i a qui perjudica ARA aquest tipus d’accions radicals. Però molt més important és obrir un debat sobre quina pot ser aquesta REACCIÓ MOLT MÉS POTENT que veig necessària.

La meva resposta és ANAR A LES ARRELS EN EL CONTINGUT, en el FONS, en el QUÈ, i les resumeixo així:

—nosaltres vam ser el poble més lliure d’Europa fins el 10 de setembre de 1714

—des de l’11 de setembre de 1714, la nostra terra està ocupada i nosaltres som presos a casa nostra. I des de molt abans de 1714, els catalans i tota la Nació Catalana som víctimes d’un genocidi planificat per Madrid/Castilla/Estado-Español

—nosaltres vam ser un Estat Europeu (el primer constitucional) INDEPENDENT fins el 10 de setembre de 1714

—nosaltres SOM (no “vam ser”) un Estat Europeu (el primer constitucional) OCUPAT per Madrid/Castilla/Estado-Español des de l’11 de setembre de 1714

—quan d’un Estat Independent ocupat se’n va l’ocupant, torna a ser un Estat Independent sense cap necessitat de posar-ho a votació

—la immensa majoria dels catalans NO estem dividits, sinó que de nou ens estem mobilitzant massivament des del 2009

—aquest cop, i malgrat que estem ocupats militarment de 1714 ençà, no poden bombardejar-nos

—per això ara tenim la millor oportunitat en 303 anys de RECUPERAR LA LLIBERTAT

—a més, posar en el centre que volem tornar a ser lliures, permetria unir-nos a tots els catalans en aquest objectiu cabdal prioritari: re-connectar amb la societat catalana que érem, basada en el respecte a la vida, a la veritat, a la llibertat i a la igualtat

—però per tornar a ser lliures i a aparèixer en els mapamundis dels que ens van esborrar el 1714, cal aconseguir que l’ocupant castellano-estadoespañol marxi de casa nostra

—i això depèn única i exclusivament de que nosaltres comprenguem que ja tenim les nostres Constitucions Catalanes (basades en el nostre Dret Català, de baix a dalt, totalment diferent del “Derecho Castellano: del Rey a los súbditos”) i que som des de fa segles la República del Principat de Catalunya que cal alliberar.

Aquest enfocament ens dona una força de la raó invencible. I COM realitzar aquest QUÈ? (del que TV3 no se’n farà ressò -mentre sí se’n fa dels CDR- ni TVE i altres atacaran -mentre sí ataquen als CDR-). “Només” cal interioritzar-lo nosaltres, documentar-lo abundosament, explicar-lo cadascú arreu i portar-lo jurídicament ben argumentat a tots els Tribunals Internacionals.

Les condemnes i indemnitzacions

— per les desenes (o centenars?) de milers de catalans assassinats per mans castellanes abans de 1714 i per mans estadoespañolas a partir de 1714;

— pels centenars de milers (o milions?) de catalans empresonats, torturats, desterrats i exiliats;

— pels milions de catalans que des de 1714 han nascut, han mort i cada dia continuen morint presos;

— pels milions de catalans que hem nascut presos però que ara volem tornar a viure lliures fins a morir lliures

— per la negació de tots els tipus de Drets (Històrics, Humans, dels Pobles, dels Pobles Indígenes, etc.) que implica que se’ns hagi negat la llibertat durant 303 anys

— i per EL GENOCIDI CATALÀ que Madrid/Castilla/Estado-Español ens està aplicant des de molt abans de 1714,

que l’Estat-Español i els seus governants hauran de pagar amb segles de presó i amb trillonades d’euros d’indemnitzacions, constitueixen la més potent força que els catalans tenim per obligar-los a negociar.

Però NO per negociar que “ells ens deixin fer” la trampa anti-catalana d’un “referèndum pactat i vinculant com Escòcia” (que és al que porten els protagonistes de l’actual “internacionalització” al mateix temps que han amagat i continuen silenciant que el 2014 a Escòcia el referèndum es va perdre per tupinada), SINÓ per acordar la ràpida retirada de les seves tropes militars i civils d’ocupació.

Aquesta orientació no només enfortiria la nostra base (i automàticament l’eixamplaria per atracció) sinó que, en paral·lel, afebliria i reduiria enormement la seva base.

Benvinguda tota aportació a aquest enfocament que, situant-se en la continuïtat de la nostra mil·lenària Història, honora a tots els nostres avantpassats i rep la força de la seva obra, basada en la llibertat i pionera en moltíssims camps!

Lluís Botinas lagotacatalana@gmail.com

Barcelona, 3 d’abril de 2018