Com saber si un dirigent català actua a favor dels catalans?

PUNT DE VISTA CATALÀ – XVII

 

Com saber si un dirigent català

actua realment a favor del poble català?

 

“La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo” Tàcit (c. 55-c. 120 d.C.)

Corol·lari: La marca de l’ocupat és fer seva la visió de l’ocupant

Estem en temps que considero molt prometedors però també molt confosos. Per això, i en relació al que vaig/anem vivint i al que vaig llegint, veient, escoltant i conversant (i somniant), i tenint en compte que per a que puguin aparèixer respostes diferents és necessari fer preguntes també diferents, darrerament m’he plantejat preguntes que jo no m’havia fet mai però que actualment considero cabdals, com “Quin és El punt de vista català?” i com “Què és ser català?”.

Fa ja més d’un any vaig escriure que L’obligació de Madrid és mantenir-nos presos i espoliar-nos tot el que ens deixem espoliar fins a culminar el nostre genocidi, que estan executant conscientment i planificada des de molt abans de 1714. Per tant, no em queda cap il·lusió en ells perquè ja he aprés que siguin quins siguin els capitostos de Madrid, la seva actuació -adaptada al que les condicions “climàtiques” els obligui- serà, sempre i en tots els àmbits, en contra nostra.

El que em preocupa cada cop més és l’actuació dels nostres dirigents. I per això considero que una tercera pregunta cabdal a fer-se ara és: Com saber si realment un dirigent polític català actua a favor o en contra del poble català i de Catalunya? I això al marge de si té “vuit cognoms catalans” o de si no té cap cognom català.

Pensant en quina pot ser la qüestió de referència fonamental que permeti contestar adequadament (és a dir, catalanament) aquesta pregunta, la “casualitat” ha fet que m’hagi trobat una frase de N’Àngel Guimerà (1845-1924) que ja he emprat altres vegades però que ara no tenia present: “La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble”.

Una mostra de l’enorme força del poble català malgrat 303 anys d’estar empresonats a casa nostra per Madrid/Castilla/Estado-Español, i malgrat la seva permanent actuació genocida en particular de la llengua catalana, és que cap dirigent polític pot pretendre tenir una influència  important sobre els catalans (es sigui català bé per origen familiar, o bé per elecció voluntària) si no parla -encara que sigui amb dificultats- en català. Això ja deixa clarament assenyalat que quan polítics com N’Arrimadas, En García Albiol o En Rivera parlen en castellà, amb tota la intenció busquen: 1) tenir influència entre els ocupants i els seus col·laboradors per organitzar-los com a força de xoc contra nosaltres; i 2) recordar-nos que els castellans són els nostres invasors.

Com a qüestió de referència queda, doncs, la Història. I estic insistint des de fa temps en la nostra Història (i en els nostres avantpassats) com a la millor inspiradora de la nostra vida i acció actuals. En efecte, sense conèixer d’on venim no podem decidir conscientment on volem anar, i sense saber com érem no podem decidir adequadament com volem ser.

Considero, doncs,  que el criteri que hauríem d’aplicar és senzill però contundent: posar els nostres més de mil anys d’Història com a eix vertebrador de la nostra actuació avui. A més, la força de la nostra autèntica Història és el que considero explica la nostra sobrevivència fins avui com a poble diferenciat, i és el que ens dona l’alè per a tornar a estar dempeus. O sigui que: – un dirigent que actua en continuïtat amb la Història de Catalunya, és català; – i un dirigent que actua donant l’esquena a la nostra Història, no és català sinó anti-català. Dit d’una altra manera: – si un dirigent català actua ara inserint-se en la nostra Història per tal d’aplicar-la a l’actualitat  i de prolongar-la, és un dirigent català; – i si un dirigent català actua ara negant o amagant la nostra Història, és un dirigent anti-català… per molt que pugui proclamar-se independentista.

És més: un dirigent independentista de soca-rel que ara actua negant o amagant la nostra Història és també un dirigent anti-català per molt que pugui actuat adoptant formes que tinguin una aparença molt radical: cremar banderes del “Reino de España” o fotos del Rey Felipe-VI-del-Estado-Español, cridar “Puta España!” i semblant, xiular l’himne estadoespañol,  tallar carreteres,… I en particular és anti-català un independentista que fa l’acte de desobeir les lleis de Madrid com un acte de rebel·lia per sí mateix, enlloc de simplement ignorar les lleis castellano/estadoespañolas o, millor, rebutjar-les per ser lleis il·legals a terra nostra ja que no han sigut paccionades a les Corts Catalanes, i perquè nosaltres ja tenim les nostres lleis “des de sempre”: el nostre Dret Català, les nostres Constitucions Catalanes, la nostra VETERANA República del Principat de Catalunya ocupada de 1714 ençà, etc.

Mentre ningú no proposi algun criteri millor, invito a aplicar aquest, que de moment és l’únic que conec… ja que sembla que ningú s’hagi fet pas aquesta pregunta.

Així cadascú podrà tenir clar quin dirigent català actua a favor de Catalunya i dels catalans.

I… ¡¡¡ que ningú no es maregi si arriba a la mateixa conclusió que he arribat jo… i que compartiré en el proper enviament, incloent-hi les aportacions que rebi  !!!

Barcelona, 29-3-2018

Lluís Botinas     lagotacatalana@gmail.com    www.lagotacatalana.cat

“Qui no es mou, no sent les cadenes” Rosa Luxemburg (1871-1919)

 “L’home no és lliure si no és lliure el poble al que pertany” (Fèlix Cucurull, 1919-1996)

NOTA SINÈRGICA: Aquest text serà discutit, esmenat, ampliat, millorat, etc., és a dir, convertit en un estri per a redreçar la situació cap a RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA , a la Trobada de LA GOTA CATALANA del proper dimarts, 3 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, al local de c. Cartagena, 230, 5è. 1a. (tocant a c. Mallorca).