Dt. 13: “CARÀCTER I INDEPENDÈNCIA”

Dimarts, 13 de març, a dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Conferència. Activitat gratuïta

Segona sessió de les dues programades

(la primera, I ARA… QUÈ DE QUÈ?, per FRANK DUBÉ, es va celebrar el passat 6)

In memorian: APRENDRE DE CARLES M. ESPINALT

CARLES M. ESPINALT (1920-2 de març de 1993) és un dels pocs autors catalans de referència per a qui vulgui aprofundir en EL PUNT DE VISTA CATALÀ. Grafòleg, psicòleg i pensador. Autor de 44 llibres, i de centenars de conferències i cursos. La seva obra és importantíssima per abordar les conseqüències psicològiques, caracterològiques, socials i polítiques de 303 anys de sotmetiment del poble català, una qüestió cabdal però menystinguda per l’independentisme-processista.

CARÀCTER I INDEPENDÈNCIA

Conferència per ENCARNA PARREÑO. Filla de murcians i de llengua materna castellana. Deixeble destacada del Prof. Carles M. Espinalt. Autora dels llibres Converses amb Carles M. Espinalt i Combat Patriòtic, i dels opuscles Homenatge a Batista i Roca i Us presentem la Psicoestètica. Coautora dels llibres Psicoestètica del líder polític, La imatge d’un Estat, Sobre la integració dels immigrats, Serà el 1992 l’any de la Independència de Catalunya?, i Front pel Plebiscit per la Independència de Catalunya. Ha pronunciat infinitat de conferències arreu dels Països Catalans, com: La psicoestètica i la futura formació dels dirigents de Catalunya, Psicoestètica de l’oratòria catalana, Psicoestètica del Sr. Esteve i del Sr. Mirambell, o Sobre la integració dels immigrats, per citar-ne algunes. I ha escrit i publicat infinitat d’articles.

Especialista en Psicoestètica Directiva, en especial aplicada a la política. L’any 1979 es va presentar com a diputada al Congrés per Estat Català. Presidenta del Partit Espinaltià fundat a la mort del Prof. Espinalt. Entre 1993 i 2000 aconseguiren l’adhesió de 52 ajuntaments del Principat que aprovaren en els seus respectius plenaris l’exigència al Parlament de Catalunya, que convoqués de forma immediata un Plebiscit on els catalans poguessin respondre la pregunta que Carles M. Espinalt deixà redactada: “Voleu una Catalunya independent i vinculada a Europa, bo i separant-se d’un estat intermediari que duplica els impostos dels ciutadans i dificulta la nostra peculiar vida política?”. Davant el pacte de silenci a l’entorn del Plebiscit, crearen la revista INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA que es publicà durant els anys 1998-1999, i es presentaren a les eleccions al Parlament de Catalunya l’any 1999 amb la missió de portar el debat del Plebiscit a aquell hemicicle. En cap de les dues ocasions no van obtenir representació. Amb tot, la sembra que és féu des de l’any 1989, és el rebrot d’avui?

Carles M. Espinalt es mantingué al marge del pseudo-govern i de la pseudo-democràcia, combatent-los, per tal de complir l’última voluntat de l’insigne compatriota Josep Ma. Batista i Roca (1895-1978) quan ja malalt de mort, li demanà: “Si veieu que Catalunya va fent la viu-viu -es referia al règim autonòmic- deixeu-los fer, però, quan veieu que atempten contra la seva supervivència, ARREMETEU contra tots ells!”. Aquestes paraules les pronuncià un estiu al seu despatx de Barcelona davant de Miquel Macià de Vic, Doctor Furriols de Vic, Josep Anglada de Sant Quirze de Besora, Jordi Fàbrega de Sant Pere de Torelló i Encarna Parreño.