Què és ser català?

PUNT DE VISTA CATALÀ – XII

QUÈ ÉS SER CATALÀ?

Segueixo descobrint Lluís Maria Xirinacs. I ho comparteixo dient-te que estic llegint el tercer volum del seu excepcional llibre-testimoni La traïció dels líders, que, encara que resulti difícil d’acceptar, CONSIDERO DECISIU PER ENTENDRE QUÈ ESTÀ PASSANT ARA.

Avanço aquestes frases (extretes de les conclusions del tercer volum; aquí trobes juntes en 12 pàgines les conclusions dels tres volums, que sumen més de 900 pàgines):

“Els líders polítics volien heretar l’autoritarisme franquista intacte. Se l’han repartit ignominiosament uns quants franquistes i uns quants antifranquistes. (…) Per mantenir-se en el poder, els franquistes han acceptat els antifranquistes com a còmplices, i viceversa. (…) La realitat és que en els anys 70 anàvem creixent en força democràtica i, tot d’una, com he deixat detalladament escrit, els líders antifranquistes retiraren descaradament el peu de l’accelerador de la lluita popular. Per conservar llur poder ja no necessitaven el poble. El desmobilitzaren, l’arraconaren, el castraren amb arts més fines que les del franquisme. (…) En realitat, esdevingueren els pitjors enemics del poble, per tal com havien estat els seus amics i ho continuaven aparentant.

(…)

Qui podria deslliurar-nos de la generació de la dita transició? I qui la podrà substituir, si ells han practicat durant els darrers vint anys (((NOTA LLUÍS: cal recordar que aquestes línies van ser publicades el 1997; ara probablement diria “els darrers quaranta-un anys”))), igual que el general Franco, una política de terra calcinada per a tot allò que pogués significar la més mínima expressió de voluntat popular?

(…)

Amic lector, no vull acabar aquest llibre com manen les ordenances. Em limito a suspendre’l de mode intencionadament sobtat. Resta ben obert. En algunes coses et podria servir de manual de reflexió i d’acció. Es va perdre una prometedora collita. Preparem-nos per a la següent. Agafa tu aquesta crònica i continua-la amb la teva pròpia vida.”.

Sí, gràcies amic Lluís Maria per deixar-nos aquesta importantíssima eina alliberadora a la que una persona tan genial com tu vas dedicar (conscientment i intencionada, no pot ser d’altra manera) molts anys (sis? set? més?) de la teva vida a escriure-la com una especial contribució teva més al teu acomiadament definitiu el 6 d’agost de 2007: “deixar de viure en uns Països Catalans ocupats des de fa segles”.

En aquest sentit, i per contribuir a que no es perdi l’actual prometedora collita, convido a respondre una pregunta cabdal que em va inspirar trobar-me a les pàgines 205-206 del volum II, Una pedregada seca (juliol 1976 – juny 1977), de La traïció dels líders, aquestes dues frases:

“Els polítics nostrats demostraren en la pràctica

no tenir cap sentit de la sobirania nacional.

(…) no tenien ni la més mínima idea de

la responsabilitat que comporta ésser català.”

I em vaig preguntar: I quina és “la responsabilitat que comporta ésser català”? I també vaig veure que per poder respondre adequadament, cal primer contestar a

QUÈ ÉS SER CATALÀ?

I segur que contestar adequadament a QUÈ ÉS SER CATALÀ? ens ajudarà a aprofundir de manera qualitativa la resposta a la pregunta també cabdal que vaig compartir el 9 de novembre com a conseqüència d’haver-me trobat a la pàgina 136 del volum I, La sembra laboriosa (gener 1971-juny 1976), aquesta frase: “(…) Des del punt de vista català, que és el que ens interessa en aquest llibre, (…)”.

La pregunta era… i és: QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ?, qüestió a la que ja he dedicat una desena de texts des del mencionat 9 de novembre: Ja tenim la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, “Som una nació”. Sí, però… quina?, Els catalans estem presos. Alliberem-nos!, A Brussel·les per canviar qualitativament la situació, Davant del 21-D, Desitjos catalans i propostes per Nadal i Any Nou, Estem dividits els catalans?, Catalans i ‘Catalans’, I la força de la raó?, Com defensar la immersió lingüística?,…

Però amb aquesta nova cita del segon volum de Xirinacs, comprenc que per poder precisar més QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ cal que sapiguem QUÈ ÉS SER CATALÀ? Si no, i segons la coneguda fórmula genocida “És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya”, resulta que també són catalans els ocupants de Catalunya (tan els militars com els civils), és a dir, els nostres genocides, siguin o no conscients de que estan executant aquesta destrucció.

Et convido, amic/ga, A FER LES TEVES APORTACIONS a aquesta decisiva clarificació!

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA      lagotacatalana@gmail.com

PD: Ja he rebut aquesta participació:

Amic Lluís Botinas,

En resposta a la teva demanda d’aportacions, aquí t’envio la meva:

QUÈ VOL DIR SER CATALÀ?

  1. Assumir la realitat de la nació catalana com un fet històric, de present i de futur. Conèixer la seva història, el seu marc territorial i la seva llengua.
  2. Formar part, per naixement o lliure adopció, d’aquesta realitat nacional, amb plena consciència.
  3. Estimar la llibertat i la justícia per defensar la causa d’una nació catalana plenament lliure i sobirana, democràticament avançada i ben cohesionada.
  4. Estimar la llengua catalana com a llengua pròpia o d’adopció, conrear-la, defensar-la i usar-la de manera natural i habitual.

Salut i República,

J. T., Olot

 

I jo l’he contestat:

Gràcies, J., per la teva aportació!

Relacionant el que m’has enviat amb el que jo vaig escrivint, i per obrir una línia d’actuació ara que (com dius en el punt 1) estigui arrelada en la nostra Història:

Acabes amb un “Salut i República”. Però… en quina República penses?

La meva proposta, enllaçant amb les nostres més de 40 generacions d’avantpassats, és “Jo ja sóc ciutadà, i tots els catalans si ho reconeixem en realitat ja som ciutadans, d’una República gairebé mil·lenària: la República del Principat de Catalunya, que ja existeix però que no veiem perquè la nostra terra està ocupada i  nosaltres hi som presos de 1714 ençà. La meva proposta és ALLIBEREM-NOS I ALLIBEREM-LA!!!

En aquest blog trobes texts que vaig fent en aquests sentit. Si et sembla correcte aquest enfocament, que concreta que, des del Punt de Vista Català (que cal aprofundir) NOSALTRES NO HEM DE POSAR A VOTACIÓ RES DE RES, ajuda’m a difondre’l i a profunditzar-lo.

Cada vegada em sembla més absurd i més anti-català, i que en realitat correspon a un Punt de Vista No-Català (molt probablement al Punt de Vista Castellà) que nosaltres posem a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures.

Bé, J., fins aquí per ara.

Una forta encaixada

Lluís Botinas