Dt. 20: “Què és ser català?”

Dimarts, 20 de febrer de 2018, dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Trobada. Activitat gratuïta

QUÈ ÉS SER CATALÀ?

Segueixo descobrint Lluís Maria Xirinacs. I ho comparteixo dient-te que estic llegint el tercer volum del seu excepcional llibre-testimoni La traïció dels líders, que, encara que resulti difícil d’acceptar, CONSIDERO DECISIU PER ENTENDRE QUÈ ESTÀ PASSANT ARA.

Avanço aquestes frases (extretes de les conclusions del tercer volum; aquí trobes juntes en 12 pàgines les conclusions dels tres volums, que sumen més de 900 pàgines):

“Els líders polítics volien heretar l’autoritarisme franquista intacte. Se l’han repartit ignominiosament uns quants franquistes i uns quants antifranquistes. (…) Per mantenir-se en el poder, els franquistes han acceptat els antifranquistes com a còmplices, i viceversa. (…) La realitat és que en els anys 70 anàvem creixent en força democràtica i, tot d’una, com he deixat detalladament escrit, els líders antifranquistes retiraren descaradament el peu de l’accelerador de la lluita popular. Per conservar llur poder ja no necessitaven el poble. El desmobilitzaren, l’arraconaren, el castraren amb arts més fines que les del franquisme. (…) En realitat, esdevingueren els pitjors enemics del poble, per tal com havien estat els seus amics i ho continuaven aparentant.

(…)

Qui podria deslliurar-nos de la generació de la dita transició? I qui la podrà substituir, si ells han practicat durant els darrers vint anys (((NOTA LLUÍS: cal recordar que aquestes línies van ser publicades el 1997; ara probablement diria “els darrers quaranta-un anys”))), igual que el general Franco, una política de terra calcinada per a tot allò que pogués significar la més mínima expressió de voluntat popular?

(…)

Amic lector, no vull acabar aquest llibre com manen les ordenances. Em limito a suspendre’l de mode intencionadament sobtat. Resta ben obert. En algunes coses et podria servir de manual de reflexió i d’acció. Es va perdre una prometedora collita. Preparem-nos per a la següent. Agafa tu aquesta crònica i continua-la amb la teva pròpia vida.”.

Sí, gràcies amic Lluís Maria per deixar-nos aquesta importantíssima eina alliberadora a la que una persona tan genial com tu vas dedicar (conscientment i intencionada, no pot ser d’altra manera) molts anys (sis? set? més?) de la teva vida a escriure-la com una especial contribució teva més a “deixar de viure en uns Països Catalans ocupats des de fa segles”.

En aquest sentit, i per contribuir a que no es perdi l’actual prometedora collita, convido a la TROBADA per començar a respondre a una pregunta cabdal que em va inspirar trobar-me a les pàgines 205-206 del volum II, Una pedregada seca (juliol 1976 – juny 1977), de La traïció dels líders, aquestes dues frases:

“Els polítics nostrats demostraren en la pràctica

no tenir cap sentit de la sobirania nacional.

(…) no tenien ni la més mínima idea de

la responsabilitat que comporta ésser català.”

I em vaig preguntar: I quina és “la responsabilitat que comporta ésser català”?    I també que per poder respondre adequadament, cal primer contestar a

QUÈ ÉS SER CATALÀ?

I segur que contestar adequadament a QUÈ ÉS SER CATALÀ? ens ajudarà a aprofundir de manera qualitativa la resposta a la pregunta també cabdal que vaig compartir el 9 de novembre com a conseqüència d’haver-me trobat a la pàgina 136 del volum I, La sembra laboriosa (gener 1971-juny 1976), aquesta frase: “(…) Des del punt de vista català, que és el que ens interessa en aquest llibre, (…)”.

La pregunta era… i és: QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ?, qüestió a la que ja he dedicat una desena de texts des del mencionat 9 de novembre: Ja tenim la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, “Som una nació”. Sí, però… quina?, Els catalans estem presos. Alliberem-nos!, A Brussel·les per canviar qualitativament la situació, Davant del 21-D, Desitjos catalans i propostes per Nadal i Any Nou, Estem dividits els catalans?, Catalans i ‘Catalans’, I la força de la raó?, Com defensar la immersió lingüística?,…

Però amb aquesta nova cita del segon volum de Xirinacs, comprenc que per poder precisar més QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ cal que sapiguem QUÈ ÉS SER CATALÀ? Si no, resulta que també són catalans els ocupants (tan militars com civils) de Catalunya, és a dir, els nostres genocides, siguin o no conscients de que estan executant aquesta destrucció.

Et convido, amic/ga, A FER LES TEVES APORTACIONS a aquesta decisiva clarificació!

Si vens, les exposaràs personalment. I si no pots venir, envia’m-les i les llegiré en nom teu. GRÀCIES!

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA      lagotacatalana@gmail.com

Com defensar la immersió lingüística?

PUNT DE VISTA CATALÀ – XI

Com defensar la immersió lingüística?

Una observació sobre la (per ara necessària) defensa de la immersió lingüística.

Em sembla bé -i jo hi participaria si hi fos- que els presos negociïn amb els seus carcellers condicions de la seva existència com, per exemple, poder tenir cada dia un quart d’hora més de pati. Però el que és fonamental no és aconseguir o no aquest quart d’hora més de pati. El que és fonamental és que la força emprada en aconseguir aquest objectiu legítim i beneficiós, NO faci que els presos oblidin que estan tancats en una presó les 24 hores del dia, i que el que és decisiu és TORNAR A SER LLIURES L’ABANS POSSIBLE.

I el problema GREU en primer haver aconseguit fa una trentena d’anys de l’ocupant Madrid/Castilla/Estado-Español la millora “immersió lingüística” i en tenir ara de nou que defensar-la, és que es va fer i que s’està fent OBLIDANT QUE TOTS ELS CATALANS ESTEM PRESOS DE 1714 ENÇÀ.

Suposo que quan aviat (jo tinc 73 anys i VULL, després de dotze generacions que han nascut preses, TORNAR A VIURE I MORIR LLIURE!) aconseguim RECUPERAR LA LLIBERTAT, automàticament quedarà enterrada la immersió lingüística, oi?

Doncs, si us plau, defensors amb veu pública de la immersió lingüística davant de l’anunci d’un nou atac de part de Madrid/Castilla/Estado-Español: feu-lo des del punt de vista català. I això implica que aquesta defensa NO serveixi per a continuar amagant que tots els catalans estem presos i que som víctimes d’un genocidi des d’abans de 1714, genocidi que, lògicament, inclou en lloc prioritari l’acció castellano-estadoespañola permanent per destruir la llengua catalana. Així, si no abans, ja Cristòfor Despuig -Tortosa, 1510-1574- ho denunciava a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, 1557).

La veritat és que em preocupa veure en primera línia de la defensa d’un quart d’hora més de pati els mateixos dirigents independentistes-processistes que silencien que estem presos des de 1714 i que amb la seva conducta (que inclou dos cops la falsa proclamació d’un NOVA “República Catalana” quan nosaltres ja tenim una mil·lenària República del Principat de Catalunya) han contribuït molt recentment de manera decisiva a que tots els catalans continuem engarjolats a Catalunya per Madrid/Castilla/Estado-Español. De 1977 ençà els-dirigents-autonomistes-després-reciclats-en-independentistes enganyaven parlant d’“autogovern”, i després del 155 parlen de “tornar a l’autogovern” quan la prova més clara que en realitat no hem tingut cap autogovern aquest 40 anys -i, en realitat, des de fa 303 anys- és que no hem tornat a aparèixer en els mapamundis, d’on vam ser esborrats després de 1714, que continua marcant un abans i un després.

Barcelona, 18 de febrer de 2018     Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA

https://lagotacatalana.cat                               lagotacatalana@gmail.com

I la força de la raó?

EL PUNT DE VISTA CATALÀ – X

I la força de la raó?

Sovint els subcapitostos de Barcelona han argumentat, aparentment en contra dels capitostos de Madrid, que “Nosaltres no volem pas utilitzar la raó de la força!”.

A falta que algú m’ho faci veure diferentment, no considero que aquesta renuncia-no-demanada dels dirigents processistes influeixi gaire sobre la prepotència d’uns dirigents de Madrid/Castilla/ Estado-Español (“Endarrere aquesta gent, tan ufana i tan superba!”) que saben molt bé que de 1714 ençà són ells els que tenen totalment i exclusiva el monopoli de la força.

Queda per un altre ocasió aclarir el que aquí ningú pregunta als actuals dirigents (com ningú els hi preguntava res que pogués incomodar-los, exemple de la “democràcia d’alta qualitat” imperant): què entenen per “força” quan hi renuncien. Avanço que considero que aquest argument afebleix als catalans (es sigui català bé per família o bé per elecció voluntària).

Però el més greu és que cap de les vegades en que els he sentit dir que “No volem exercir la raó de la força” no han afegit a continuació el que considero seria el complement lògic “… perquè nosaltres, els catalans, tenim la força de la raó”.

Que no diguin aquesta segona part conseqüència gairebé inevitable de la primera part, per a mi confirma que els nostres dirigents actuals estan imposant a la nostra massiva mobilització una orientació general que ens fa perdre la força de la raó ja que silencien el que considero és la font de la nostra força i el que fa que de nou estiguem dempeus: els nostres més de mil anys d’història com a País/Poble/Nació/Estat Europeu.

I vull subratllar que aquest silenci suïcida el tradueixen en dos eixos centrals:

1) “Volem la independència, i això és una qüestió política a la que Madrid no contesta políticament”, quan en realitat el que jo vull i considero que els catalans volem, és RECUPERAR LA LLIBERTAT. I això no és només “una qüestió política” sinó que és una qüestió vital i de dignitat que, lògicament, adopta formes polítiques, i que també té conseqüències econòmiques, però que en absolut és simplement “una qüestió política” ni, encara menys, “una qüestió econòmica”;

i 2) “Hem d’elaborar una NOVA Constitució per a una NOVA República Catalana que sigui un NOU Estat d’Europa”, és a dir, TOT NOU quan en realitat nosaltres, gràcies a una trentena de generacions d’avantpassats lliures, som l’únic poble europeu que ja tenim les nostres Constitucions Catalanes (que cal començar a aplicar i a actualitzar), que ja som una República del Principat de Catalunya ocupada, militarment i civil, fa 303 anys (que cal alliberar), i que som un dels Estats Europeus més antics, el primer Constitucional i el més poderós durant diversos segles. I, lògicament, volem tornar a ser en els mapamundis, com hi érem fins 1714.

Espero que explicant una escena que he viscut moltes vegades quedi clar que es tracta de dues orientacions radicalment diferents: l’orientació oficial és anti-catalana mentre que l’orientació que jo proposo és catalana. L’escena es pot resumir així:

Si jo fos un no-català i el que m’arriba és la imatge que l’enfocament aquí oficial transmet (i que Madrid, complint la seva obligació, lògicament manipula i augmenta titllant-nos a cada moment de “separatistas”, “secesionistas”, “segregacionistas”, “golpistas”, “insurgentes”, “tumultuarios”, “sediciosos”, “rebeldes”, “traidores”, “facciosos”, “insurrectos”, etc.): “Cuatro provincias españolas, precisamente las más ricas, descontentas con el trato fiscal que reciben, quieren marcharse rompiendo con 550 años de unidad, però Madrid se lo impide no dejándoles ejercer un ‘derecho a decidir’ que resulta que ni siquiera existe en el derecho internacional”, molt probablement la meva reacció -sobretot si fos una persona solidària o d’esquerres o anti-discriminació o simplement sensible- seria: “Estos catalanes insolidarios… ¡que se fastidien!”, i recolzaria, o com a mínim acceptaria bàsicament, l’actuació de “las autoridades españolas, que defienden la multisecular convivencia y unión de la Patria común”.

Si jo fos un no-català i el que m’arribés fos la imatge que considero correspon a la realitat profunda que explica les massives mobilitzacions (manifestacions, votacions, concerts,…) del poble català: “El pueblo más libre de Europa y que desde el siglo X hasta 1714 fue un país/estado independiente, de nuevo (ya que “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenir Cataluña controlada”) quiere recuperar su libertad restableciendo su Derecho Catalàn, sus Constituciones Catalanas y las Instituciones de Gobierno Catalanas que ya tenía”, molt probablement la meva reacció seria de simpatia i o bé recolzaria les mobilitzacions actuals, o bé com a mínim les respectaria. I quedarien aïllats aquells que -en castellà, en català, en anglès o en la llengua que sigui- s’atrevissin a dir el que en realitat ja estan fent: “Queremos que el pueblo catalán siga sometido, espoliarle no sólo riqueza sino todo lo que se deje robar, hasta acabar de terminar con ellos como pueblo diferente, es decir, hasta culminar el genocidio que les estamos aplicando desde antes de 1714”.

L’orientació catalana que aquí exposo (i que cal explicar de milers de formes distintes i complementàries) és una expressió de la força de la raó.

I aquesta força de la raó permetria no només eixamplar considerablement la nostra base a partir d’un pal de paller clarament català, condició sine qua non, sinó que passaria el que mai diuen buscar els dirigents que tan insisteixen en que “cal eixamplar la base” (i que fan concessions genocides, com el bilingüisme, que aconsegueixen justament el contrari): que simultàniament també es reduiria enormement la base d’ells!

Lògicament, aquesta orientació des del Punt de Vista Català implicaria també en tots els altres àmbits conductes molt diferents a les que estan tenint els nostres dirigents actuals. Per exemple, en les seves declaracions defensives davant de “los jueces titulados en Derecho estadoespañol” que formen part de “los tribunales de justícia castellano/estadoespañola” que apliquen la, a casa nostra, triplement il·legal “Constitución Española de 1978”, important component del “Estado de Derecho de conquista por el Reino de Castilla/España” que patim fa més de tres segles. Però això queda per un altre dia.

Per cert: suggeriments per enfortir el Punt de Vista Català i fer-ne altres aplicacions?

Barcelona, 12 de febrer de 2018

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA      lagotacatalana@gmail.com

Dt. 13: “Catalunya des de l’any 870 fins el 1486”

      Dimarts, 13 de febrer de 2018, dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Conferència. Activitat gratuïta

EN ELS INICIS DE CATALUNYA

DES DE L’ANY 870 FINS A L’ANY 1486

Guifré el Pelós. Almansor. Independència dels reis francs. Límits catalans. Primera Assemblea de Pau i Treva. Usatges de Barcelona. Escut català. El nom “Catalania”. El regne d’Aragó. Les Homilies d’Organyà. La primera Constitució de Catalunya. El Tractat de Corbeil. El Llibre del Consolat del Mar. L’Imperi Català. La Sentència Arbitral anomenada de Guadalupe (Extremadura) però que investigacions recents consideren va ser adoptada en algun lloc dins de la Nació Catalana.

Per MARCEL MAÑÉ, enginyer industrial jubilat. Traductor al català de tot el Volum 1 de “El Quijote” que demostra que l’original va ser escrit en llengua catalana.

Dt. 6: “Catalunya i Croàcia, paral·lelismes històrics”

Dimarts, 30 de gener de 2018, dos quarts de vuit del vespre

Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca)

Conferència. Activitat gratuïta

CATALUNYA I CROÀCIA,

PARAL·LELISMES HISTÒRICS

 Dos pobles en les dues puntes del mateix arc europeu mediterrani  i les seves coincidències històriques i polítiques

Encara que no parlen la mateixa llengua, el poble Català i el Croat comparteixen uns valors que els produeix una mentalitat molt semblant, i coincideixen històricament moltes vegades en el seu camí cap a la independència. En la ponència es farà un repàs d’aquestes coincidències històriques, semblances culturals i trets identitaris.

Per MANEL ORONICH: ex diputat (1984-92), ex Paer en cap de Lleida (1987-89) i empresari, i MAJA: Croata autodeterminada Catalana, llicenciada en Lingüística i empresària.