“La traïció dels líders”, de Lluís Maria Xirinacs

Presentació del llibre de LLUÍS MARIA XIRINACS

LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS

El dimarts 30 de gener de 2018, els tres membres de la Fundació Randa–Lluís M. Xirinacs Núria Roig Esteve, Antoni Aceves Díaz i Brauli Tamarit Tamarit (també membre del Centre d’Estudis Joan Bardina) van presentar el llibre en tres volums La traïció dels líders, de Lluís Maria Xirinacs (al final s’explica com obtenir-los).

Per situar-se millor: el nom de cada volum, el període que abasta i la data respectiva de publicació, són: Vol. 1 – La sembra laboriosa (gener 1971-juny 1976). Abril 1993.  Vol. 2 – Una pedregada seca (juliol 1976 –juny 1977). Abril 1994.  I Vol. 3 – La collita perduda (juliol 1977 – anys 80). Abril 1997.

Es tracta d’un gran exercici de memòria històrica sobre l’època anomenada “la transició”. Narra els fets viscuts pel mateix Xirinacs en relació a la lluita antifranquista i els anhels de llibertat de la població conscient. Les persones, partits, associacions, entitats… implicats i el paper de cadascun d’ells.

S’hi explica amb detallisme la gestació de l’Assemblea de Catalunya, la seva evolució i el seu final. S’hi poden destacar també les circumstàncies i els esdeveniments que s’anaven succeint a l’Estat espanyol. També hi ha referències al batec mundial del moment. Dins del relat, s’hi entreveu el tarannà filosòfic de l’autor i, alhora, la seva aposta de seguir les pròpies conviccions.

Aquesta trilogia, fou escrita als anys 90, amb la intenció d’aportar llum i coneixement de cara a reflexionar sobre si determinades actituds i comportaments, dins l’àmbit polític, haguessin pogut produir-se d’una altra manera i, per tant, contribuir a la vera democràcia i a la llibertat dels pobles de l’Estat, especialment el de la nostra nació catalana. Diu Xirinacs:  “Ho escric tal com ací -Barcelona- i ara, em sembla que ho vaig veure i ho vaig viure, un entre molts que també ho van viure i ho van veure.” Al final de “la transició”, mentre els partits polítics majoritaris, en haver accedit a les respectives quotes de poder, no veien necessària la continuïtat de l’Assemblea de Catalunya, Lluís Maria Xirinacs creia en aquesta continuïtat perquè representava la força del poble imprescindible per tal de dur a terme els objectius de democràcia plena i llibertat pels quals s’havia apostat en un principi.

 

Com organitzador de l’acte, jo, Lluís Botinas, vaig afegir a la presentació que, quan estic llegint el començament del tercer i darrer volum, considero que és una obra única que justifica que una persona tan genial i coratjosa com Lluís Maria Xirinacs hi dediqués molts anys (cinc? més?) a escriure-la amb rigor: dates, dades, llocs, fets, sigles, noms i cognoms, contexts,… Era conscient que estava deixant un document que sabia únic ja que ningú més havia tingut una actitud (que arribés a tenir una certa projecció i incidència públiques, és a dir, sent ell mateix un líder… malgré lui, ja que no pretenia ser-ho) tan conseqüent i valenta en defensa del poble i de la llibertat del Principat i dels Països Catalans.

I la conclusió central a que Xirinacs arriba és contundent: “La traïció dels líders”, és a dir, la traïció de tots els demés líders. No m’estranya que fos marginat (l’ostracisme català) pels partits i personatges catalans que van aconseguir ocupar els sub-espais de sub-poders que Madrid/Castilla/Estado-Español va crear a la mort del dictador. I gairebé m’espanta la conclusió lògica a que estic arribant: les actuals forces i personalitats independentistes-processistes són les hereves i continuadores de les forces i personalitats autonomistes que Xirinacs qualificà de “líders traïdors”. Quelcom a assimilar!

I també convido a meditar i digerir el seu acomiadament:

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Barcelona, 6 d’agost de 2007

Lluís M. Xirinacs i Damians

Descansa en pau, amic (encara que jo arribi tard) Lluís Maria!

Tan de bo les persones que segueixen vives d’entre les 550.678 que van votar Xirinacs el 1977 (que va estar dempeus a les sessions oficials del Senat on va ser elegit com independent) hagin sintonitzat amb el que va escriure al final d’aquesta imprescindible obra:

“Amic lector, no vull acabar aquest llibre com manen les ordenances. Em limito a suspendre’l de mode intencionadament sobtat. Resta ben obert. En algunes coses et podria servir de manual de reflexió i d’acció. Es va perdre una prometedora collita. Preparem-nos per a la següent. Agafa tu aquesta crònica i continua-la amb la teva pròpia vida.”

 

Va haver-hi un intens debat entre els partidaris de deixar més temps als actuals dirigents catalans confiant que finalment no els hi sigui atribuïble l’adjectiu “traïdors”, i els que temem que ja se’ls hi pot posar.

Finalment, sí va haver-hi acord en assumir la responsabilitat per a que aquest cop siguem capaços de recuperar la llibertat que ens va ser arrabassada el 1714.

 

Enllaç a La traïció dels líders. Els tres volums van ser publicats per L’Eix Editorial a la col·lecció Llibres del Segle. I el 2015 la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i el Centre d’Estudis Joan Bardina els ha tornat a publicar en un sol document i en format electrònic. http://bardina.org/tliders/LMX_La_traicio_dels_liders_complet_r2.pdf

A més, l’any 2006 Xirinacs publicà un altre llibre que és un bon complement a La traïció dels líders: AMNISTIA – 77. Franco ha mort? Es pot trobar en documents pdf en dues parts dins de l’apartat Vida del web:  lluismariaxirinacs.cat/wp  Enllaç: http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/vida/  També la Fundació Randa disposa d’alguns exemplars a la seva seu: Rambla de Badal, 121, 08028 Barcelona, tel. 934 19 47 47.