“Compromiso de España con la paz y la libertad”

“(…) EL COMPROMISO DE ESPAÑA CON LA PAZ Y LA LIBERTAD”

Regal de Reis als catalans de part del “Rey Felipe-VI-de-España”

NOTA PRÈVIA: els catalans (bé per família, bé per elecció) estem en un camí

no només d’“independència – qüestió política” sinó de “recuperar la llibertat – qüestió vital”.

I recuperar la nostra República del Principat de Catalunya ocupada des de 1714

aconseguint que els invasors castellans-estadoespañoles se’n vagin,

exigeix que cadascú de nosaltres aportem el millor del que sabem i del que tenim.

BENVINGUT/DA A AQUESTA TASCA VITAL APASSIONANT !!!

 

En el seu discurs del 6 de gener amb motiu de “la Pascua Militar del ejército castellano-estadoespañol” d’ocupació, el “Rey Felipe-VI-de-España” va ressaltar l’actuació de (més de 2.500) membres de “las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado Español” en diferents punts del planeta (segons diu literalment “El Mundo” del passat 24 de desembre, Rajoy va felicitar a “tropas españolas destinadas en Líbano, Irak, Bagdad, Kabul (Afganistán), Mali, Turquía, Dakar, Yibuti, Sicilia, Letonia, Base Antártica Gabriel de Castilla, buque de investigación Hespérides, República Centroafricana, Somalia, Colombia, Bosnia y Herzegovina y desde aguas del Índico, el Mediterráneo y el Atlántico”), i va afirmar que això demostra “(…) el compromiso de España con la paz y la libertad”.

Quin millor regal de Reis podíem rebre els catalans que aquesta afirmació

tan clara i positiva de “SM el Rey Don Felipe-VI-de-España”

d’estar compromès amb la pau i la llibertat?

Ara és feina dels catalans fer-li entendre que l’únic que nosaltres volem és precisament ser de nou lliures i que, per tant, confiem que, complint “(…) el compromiso de España con la paz y la libertad”, facilitarà que, en pau, puguem recuperar la nostra llibertat.

A fi que Felipe-VI-de-España ho entengui bé (i potser que fins i tot li serveixi d’inspiració pel seu regnat sobre el que li quedi), els catalans hem d’explicar-li amb molta paciència i abundant documentació, entre altres coses:

—que durant més de 700 anys vam ser el poble més lliure d’Europa, amb un Dret Català en el que la llei era la costum del poble escrita (Usatges) i que, per tant, anava de baix cap a dalt, del poble cap a l’autoritat

—que vam tenir les primeres Corts (1214) i generar les primeres Constitucions (1283), i que n’és prova que d’aquests mots catalans han derivat els noms equivalents en nombroses llengües: anglès, francès, italià, portuguès,…, i fins i tot en castellà

—que la funció de les Constitucions Catalanes és preservar la llibertat del poble, i prevenir i sancionar els abusos de l’autoritat

—que en el Dret Català les lleis han de contribuir a fer justícia, i en absolut “las leyes son para cumplirlas”, que és el que oficialment s’afirma ara

—que el concepte català d’autoritat fa que, en l’exercici de les seves funcions, el Rei, els seus representants i qualsevol autoritat s’han de comportar de manera tal que es guanyin el respecte no només de tots els estaments i membres de la pròpia comunitat, sinó fins i tot han de guanyar-se el respecte dels enemics

—que en el Principat de Catalunya hi havia immunitas plebis, és a dir, immunitat del poble davant de qualsevol autoritat, inclòs el Rei

—que el Principat era més res publica que totes les Repúbliques d’aleshores i que totes les Repúbliques d’ara

—que per aquet motiu a les darreres Corts de 1705 es parla nombroses vegades de la República del Principat de Catalunya

—que durant aquests més de 700 anys el Principat de Catalunya va generar la Nació Catalana i que va tenir una gran influència internacional, construint una xarxa mundial de Virregnats i de Consulats de Mar

—que aquesta societat catalana, constituïda per homes i per dones lliures en igualtat de condicions, va ser la més lliure d’Europa fins que el Rey Felipe-V-de-Castilla (que durant només quatre anys, de 1701 a 1705, també va ser simultàniament Felip-IV-de-Catalunya), amb l’actuació sine qua non dels exèrcits del Royaume de France, la va destruir dins de la Guerra de Successió a les Corones de Castella i de Catalunya entre 1700 i 1713, i, sobre tot, en acabar la Guerra dels Catalans de 1713 i 1714

—que l’actuació de les tropes castellanes d’ocupació des de l’11 de setembre de 1714 (bé, en realitat des de molt abans) va ser tan destructiva que quan va promulgar-se “el Decreto de Nueva Planta” el 16 de gener de 1716, la feina bruta ja estava feta, amb extermini de la dissidència, devastació econòmica i dominació absolutista política i institucional

—que el procés d’anorreament de Catalunya i de destrucció del poble català ha prosseguit mitjançant un doble mecanisme de genocidi aplicat:

***periòdicament des del segle XIV (invasió de l’exèrcit castellà el 1356 però sent finalment obligat a retirar-se; ídem el 1640; invasió dels exèrcits francès i castellà des de 1700 però quedant-se l’exèrcit castellà a ocupar permanentment la terra catalana; “Hay que bombardear Barcelona cada 50 año para mantener Cataluña controlada”) amb

1.- “Matança de membres del grup” (Article II.1 de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU de 9 de desembre de 1948)

2.- “Mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup” (Article II.4)

***i permanentment des de l’ocupació constant a partir de l’11 de setembre de 1714 i que prossegueix actualment amb

3.- “Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup” (Article II.2)

4.- “Submissió intencional del grup a condicions d’existència que hagin d’implicar la seva destrucció física, total o parcial” (Article II.3)

5.- “L’associació per a cometre genocidi” (Article III.b)

6.- “La instigació directa i pública al genocidi” (Article III.c)

7.- “La temptativa de genocidi” (Article III.d)

8.- “La complicitat en el genocidi” (Article III.e)

NOTA: no descarto que també se’ns hagi aplicat el “Trasllat per força de nens del grup a un altre grup” (Article II.5), però -per ara- no he trobat documentació probatòria. Dels 8 sub-articles aquí mencionats, hi ha uns primers 33 documents que sumen 101 pàgines en el Cinquè Dossier EL GENOCIDI CATALÀ (apartat “Encontrado/recibido” del meu blog www.lagotacatalana.cat). Gràcies pels documents, dades, testimonis, articles, llibres, etc. que se’m faci arribar cara a fer entre tots una BIBLIOTECA DEL GENOCIDI CATALÀ

—que quan el poble català ha volgut recuperar la seva llibertat, l’“Estado Español” ha reforçat la seva ocupació permanent des de 1714 de la terra catalana per tal de tornar-lo a abatre. Aquesta és l’explicació profunda del cop militar de Franco el 1936, ja que canvia el nom “Ejército de liberación” que tenia en territori no-català per la denominació “Ejército de ocupación de Cataluña” quan entra en territori català

—que, afortunadament pels catalans, amb la pertinència del “Reino de España” a la Comunitat Europea i a l’OTAN, “las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” establertes en terra catalana, actualment no poden disparar contra el poble català, de nou mobilitzat des del 2009 per recuperar la llibertat. Però sí -i parlant estrictament d’aquest àmbit- que Madrid/Castilla/Estado-Español: 1) ha reforçat les forces armades d’ocupació que ja té permanentment aquí (i les ha reforçat no només amb les que varen participar en l’“Operación Copérnico” i que, com a mínim així s’ha dit, les han retornat a les seves bases); 2) ha insistit en que “el Ejército Español” estava preparat per complir, de totes les maneres que es considerés necessari, “su tarea constitucional de preservar la unidad de la patria”; 3) va mostrar l’1O un tast del que estan disposats a fer per tal de continuar mantenint sotmès al poble català; 4) segur que ha pres altres mesures que desconec ja que, lògicament -en la lògica de l’ocupant, és clar-, no s’han fet públiques

—que la República del Principat de Catalunya és actualment un Estat Europeu, el primer constitucional, que, havent estat independent fins el 10 de setembre de 1714, està ocupat per Madrid/Castilla/Estado-Español des de l’11 de setembre de 1714 fins ara. Aquest és el motiu que els catalans commemorem l’11 de setembre (no el “celebrem”; per cert, “Ustedes, ¿por qué no celebran el 11 de setembre, ya que ganaron?”) fent cada any mobilitzacions massives on participen les quatre generacions de catalans vives… presoneres, però vives. Sí, avui i cada dia fins que recuperem la llibertat, uns 185 catalans moren presos de Madrid/Castilla/Estado-Español

—que quan l’ocupant se’n va d’un Estat independent que està ocupat, aquest no posa a votació si vol o no ser de nou independent sinó que torna a ser-ho automàticament. Així va ser, per exemple, quan a la “II Guerra Mundial” les tropes alemanyes es retiren de França després de 4,5 anys d’ocupació. Amb molta més raó després de 303 anys d’ocupació, els catalans tornarem a ser automàticament l’Estat Europeu, el primer constitucional, independent anomenat República del Principat de Catalunya quan es retiri  l’“associació per a cometre genocidi” (article III-b) Madrid/Castilla/Estado-Español

—que aquest Madrid/Castilla/Estado-Español, en la mesura en que ens té empresonats des de 1714 i ens està genocidant des de fa uns cinc segles, és responsable de molts delictes segons el Dret Internacional i ha de ser jutjat a tots els Tribunals Internacionals de Justícia per haver:

*** vulnerat tots els nostres Drets Històrics (com a mínim) des del Tractat d’Utrecht de 1713, on es garantia la llibertat i les Constitucions dels catalans

*** negat tots els nostres Drets Humans com a persones catalanes, tots els nostres Drets dels Pobles com a poble català, i tots els nostres Drets dels Pobles Indígenes ja que (cal no oblidar-ho) els catalans som els indígenes de Catalunya

*** practicat contra els catalans quatre de les cinc variants del delicte de genocidi (Article II) i els quatre delictes similars a genocidi (Article III)

*** executat contra els catalans i contra la Nació Catalana totes aquestes actuacions de múltiples tipus i en tots els àmbits de la societat catalana, actuacions que constitueixen crims de lesa humanitat o crims contra la humanitat

—que l’Article IV de la mencionada Convenció afirma “Les persones que hagin comès genocidi (article II) o qualsevol dels altres actes enumerats a l’article III, seran castigades, ja es tracti de governants, funcionaris o particulars.”

—que els catalans exigim les condemnes de presó que corresponguin als responsables de la suma de les víctimes de tots els delictes anteriorment mencionats, portats a terme per castellans fins a 1714 i per “estadoespañoles” a partir de 1714:

——– centenars de milers (milions?) de catalans (de tota la nació Catalana)

*** assassinats

*** empresonats en cel·les

*** torturats

*** mutilats

*** desterrats

*** exiliats

*** marcats i emmalaltits psicològicament per ser víctimes o descendents i familiars de víctimes, dels atacs anteriors

*** …

——– milions (desenes de milions?) de catalans

*** empresonats a casa

***** morts empresonats a casa

***** que vivim empresonats a casa

*** marcats i emmalaltits psicològicament pel nostre sotmetiment i el genocidi que patim

*** …

——– desenes de milions de catalans que al llarg de 303 anys

*** han viscut i han mort presos

*** han vist pertorbada tota la seva vida i desequilibrat tot el seu desenvolupament individual i col·lectiu

*** …

—que, a més, els catalans exigirem una indemnització econòmica, personal, familiar i col·lectiva

*** per haver sofert tots els delictes anteriors

*** per l’anomenat “lucre cessant”, concepte que em van explicar el divendres passat

*** …

—que la majoria dels delictes mencionats, si no tots, són imprescriptibles

—que en la mesura que més catalans i que més no-catalans que facin seu el desig de recuperar la llibertat que tenim els catalans, sumem cors, coneixements i capacitats, el conegut a Anglaterra des del mateix 1714 com “El cas dels catalans” es convertirà en un factor d’alliberament i de regeneració personal i col·lectiva de tota Europa amb repercussió mundial

—que…

 

Si algú considera que això que he escrit és exagerat o desproporcionat, a més de convidar-lo a parlar-ho i debatreu personalment i col·lectiva, l’invito a llegir l’article Las víctimas psicológicas del ‘procés’ publicat per El Mundo el darrer 12 de desembre. Selecciono

—aquest subtitular

*“La incertidumbre en Cataluña genera tristeza, ansiedad, preocupación, rabia, impotencia, temores, angustia, estrés… y, como colofón, insomnio.”

—i aquests dos paràgrafs:

*”Se activan síntomas propios de la ansiedad y pensamientos intrusivos que nos vienen al campo de la conciencia aunque deseemos evitarlos”, argumenta Leopoldo Ortega-Monasterio, médico psiquiatra y forense de la Universidad Internacional de Cataluña. “Todo esto puede repercutir en funciones psicosomáticas diversas y en forma de síntomas muy variados, como por ejemplo la hipertensión, el insomnio y la pérdida de apetito o, al contrario, la ingesta mayor de comida, como una manera de paliar la ansiedad relacionada con el conflicto político”.

Si aquesta mitja dotzena d’anys d’independentisme-processista poden causar a qui no hi està d’acord els trastorns que diuen el subtítol i el primer paràgraf, ¿quins trastorns poden ocasionar 303 anys d’ocupació combinant les dos formes de genocidi que he esquematitzat, en la població catalana ocupada?

*(…) los independentistas tienen sus fuerzas dentro de las instituciones. Llevan con el mismo funcionamiento tres décadas”. (…) Su objetivo es sacar a su familia de Cataluña. (…) “Quiero que mi hijo crezca con la posibilidad de pensar libremente”.

En realitat, les forces independentistas “llevan tres décadas” dins de les institucions construïdes per l’“Estado-Español” ja que a partir de 1714 no existeix cap poble català ni hi ha institucions catalanes. I… ¿a on podia marxar el poble català de manera que els seus fills creixessin amb possibilitats de pensar lliurement? La trista realitat és que de 1714 ençà tots els fills de catalans han nascut presos i cap ni un ha tingut possibilitats de pensar lliurement. I se’ns acusa als ocupats de coartar la llibertat dels ocupants!!!

 

Bé, els catalans hem d’aconseguir explicar això i més a “SM el Rey Felipe-VI-de-España” a fi que pugui decidir-se a complir “(…) el compromiso de España con la paz y la libertad”. I el fet que, en contra de consells rebuts, finalment mantingués el nom de “Felipe” sense un segon nom i es posés el numeral “VI” reclamant-se de la continuïtat amb el “Rey Felipe-V-de-Castilla”, no hauria de significar un obstacle insalvable a que ara compleixi “(…) el compromiso de España con la paz y la libertad”.

Però hem de tenir clar que, en qualsevol cas, l’única garantia per a alliberar ara la República del Principat de Catalunya i per a que ara tornem a aparèixer en els mapamundis, és que l’orientació aquí proposada sigui feta seva per milions de catalans (repeteixo: es sigui català per família o es sigui català per decisió voluntària) i, com a conseqüència, també desenes de milions de no-catalans faran seu el nostre desig de tornar a ser lliures o, com a mínim, el respectaran. Explicat així… ¿quantes veus s’atrevirien a dir públicament (en castellà, en català, en anglès o en qualsevol altra llengua) que volen mantenir-nos sotmesos i així continuar espoliant-nos tot el que ens deixem espoliar fins acabar amb nosaltres com a catalans, és a dir, fins a genocidar-nos… que és el que en realitat estan fent en silenci i, fins ara, impunement?

Barcelona, 8 de gener de 2018

Lluís Botinas  impulsor de www.lagotacatalana.cat  Correspondència: lagotacatalana@gmail.com

PD: No poso més enllaços per no retardar més l’aparició i per no sobre-carregar-lo. Però es troba molt més material “virtual” al meu blog www.lagotacatalana.cat, i molta més documentació “física” a Cartagena, 230, 5è 1a.