Alegria i preocupació

Benvolgut/da:

A sota trobes un parell d’invitacions, però ara, i recordant-te que el dia 25 vaig formular DESITJOS CATALANS I PROPOSTES PER NADAL I ANY NOU, modifico el conegut “Any nou, vida nova!” en un

ANY NOU, RE-ORIENTACIÓ VETERANA !!!

Vull començar aquest any transmetent-te (si m’ho deixes fer… i si ho aconsegueixo) la meva alegria, i també la meva preocupació, per estar els catalans on avui estem.

LA MEVA ALEGRIA

perquè fa cinc anys no podia ni imaginar-me que, d’una manera o altra, a tot arreu s’estigués parlant de nosaltres i de “la independència de Catalunya” com “el problema més important no tan sols del ‘Reino de España’ sinó també d’Europa… i fins i tot amb forta repercussió mundial”.

Ara me n’adono que, fins fa cinc anys, jo havia acceptat subconscientment la submissió, la por i la impotència inculcades -amb plena intenció genocida, des de fa més de cinc segles i utilitzant tots els mitjans i en tots àmbits possibles- pels castellans convertits a partir de 1714 en estadoespañoles, i que ara resumeixo en l’expressió Madrid/Castilla/Estado-Español (abreviat: M/C/E-E).

Les enormes mobilitzacions, un cop més, del poble català iniciades aquesta vegada el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt amb la Consulta Popular sobre la Independència, em van “arrossegar” a partir de la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012. Jo, català “de ocho apellidos vascos” i que mai m’havia sentit “español” sinó només català, en canvi no havia sigut independentista perquè, entenc ara, havia interioritzat i tenia clavat en la meva ànima que era impossible que els catalans podéssim alliberar-nos de l’“Estado-español”. Canviant l’actitud, em vaig fer independentista. Però he anat comprenent que amb l’independentisme (i menys en la seva actual versió processista) no n’hi ha prou. I aquí va aparèixer la preocupació.

LA MEVA PREOCUPACIÓ

perquè he anat entenen que l’orientació “la independència és un problema polític al que Madrid es nega a donar resposta política però que, gràcies a la intermediació d’Europa, s’ha de resoldre negociant i acordant un referèndum pactat i vinculant que obri un procés constituent de tots els ciutadans catalans que permeti, amb una àmplia participació popular, confeccionar una NOVA Constitució per una NOVA República Catalana que ens permeti ser un NOU Estat d’Europa” és una orientació incorrecta en el millor dels casos, i una trampa fatídica en el pitjor.

La trajectòria que he seguit està recollida en el bloc www.lagotacatalana.cat. He arribat a que el punt de vista català, que enllaça amb els nostres més de mil anys d’una Història potent que ens ha sigut espoliada, i que honora als nostres avantpassats (més de 30 generacions de catalans lliures que van construir el Principat de Catalunya i la Nació Catalana fins 1714, i la dotzena de generacions que han viscut i mort sotmeses a partir de 1714), és el següent  (a aprofundir i a concretar):

Els catalans -es sigui català per família o es sigui català per decisió voluntària- no hem de posar res a votació ni tenim tampoc cap necessitat d’exercir el dret d’autodeterminació ja que no és adequat pel nostre cas que, cal assimilar-ho nosaltres els primers, és únic i, per tant, no pot generar cap “contagi”, com temen els demés estats europeus actualment “establerts”. És no tan sols absurd sinó contraproduent posar a votació si som un país/poble/nació/estat i si els catalans volem tornar a ser lliures (o si tan sols volem ser “independents”, com proporcionaria el dret d’autodeterminació). Qualsevol votació d’aquest tipus seria en contra nostra. I tota votació seria en contra nostra -en graus diferents segons la modalitat de la votació però de manera inevitable-  perquè així ho ha preparat M/C/E-E des de fa segles i en especial durant les 8 darreres dècades mitjançant la planificada invasió de tota la Nació Catalana amb tropes civils d’ocupació (que han sigut enviades darrere de les tropes militars invasores).

El que els catalans hem d’afirmar és senzillament la realitat i la veritat: que des de fa mil anys, nosaltres SOM un país/poble/nació/estat europeu, el primer constitucional i, per cert, anomenat a les darreres Constitucions de 1705-6 “República del Principat de Catalunya”. La nostra República del Principat de Catalunya va ser independent fins el 10 de setembre de 1714 i està ocupada per Madrid/Castilla/Estado-Español des d’aleshores fins l’actualitat.

Es tracta, “senzillament”, d’atrevir-nos a reconèixer que des de 1714 la nostra terra està ocupada i nosaltres estem presos, i que des d’abans de 1714 estem sent víctimes d’un genocidi per part del “Reino de Castilla” que, destruint l’Estat Català del Principat, es va anar convertint en “Estado Español”. En Josep Maria Torras ho resumeix clarament al final de la Introducció (pàg. 19 i 20) del seu llibre Felip V contra Catalunya (Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, 2005; 408 pàgines; subratllat afegit): “En definitiva, en vista de la documentació utilitzada, pensem que hem de retre’ns a l’evidència que la repressió borbònica, perfectament planificada i sistemàtica des dels seus orígens, va ésser un dels primers intents a nivell europeu d’imposar una dictadura militar persistent sobre un territori considerat rebel i irreductible. I, per tant, també des d’aquesta perspectiva, l’estudi de la implantació del règim borbònic adquireix un nivell molt substancial en termes d’història comparada, que supera amb escreix l’especificitat del cas català. L’estudi minuciós d’aquest procés de sotmetiment de Catalunya a la dinastia borbònica confirma que, quan va promulgar-se el Decret de Nova Planta, el 16 de gener de 1716, la feina bruta ja estava feta, i el procés de desnacionalització de Catalunya, amb extermini de la dissidència, devastació econòmica i dominació política i institucional, era ja irreparable”.

I el genocidi català ha avançat tant que actualment cap partit, organisme, entitat, media, revista, web, blog, etc., català -en primer lloc, la pròpia Generalitat i els seus múltiples components- en parla. Però les grans mobilitzacions dels vuit darrers anys demostren que els catalans estem dempeus, i això expressa el MOLT FORTS en tots els sentits que vam ser mentre érem lliures. De fet, el repte profund que ara tenim els catalans es demostrar que el pronòstic d’En J. M. Torras és erroni i que som capaços de re-nacionalitzar-nos, procés que necessita connectar-nos històricament i anímica amb els nostres avantpassats. I això exigeix re-orientar la mobilització cap aquest contingut… o de millor.

I un aspecte d’aquesta imprescindible re-orientació consisteix en que nosaltres afirmem i documentem a tot arreu la nostra situació real (que cap castellà podria resistir 12 hores si la visqués de sobte). Com a conseqüència, els ocupants (ja que no poden bombardejar-nos) hauran de marxar, i automàticament la República del Principat de Catalunya tornarà a ser un Estat Europeu, el primer constitucional, independent, dotat d’unes Constitucions Catalanes i d’unes Formes de Govern Catalanes que només haurem d’actualitzar.

Actuem per a que aquest ANY NOU abraci la nostra actuació impulsant aquesta re-orientació, i sigui testimoni dels avenços que assolim!!!

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Impulsor de https://lagotacatalana.cat     Correspondència: lagotacatalana@gmail.cat

PRIMERA INVITACIÓ

Trobar-nos informalment demà, dimarts 2 de gener, a dos quarts de vuit del vespre, a Cartagena, 230, 5è 1a, per fer una seguiment de la situació, i per veure la millor manera d’intervenir-hi aportant la re-orientació proposta. TINC “MONO” DE VOSALTRES!!! (((hi ha una expressió catalana millor?)))

I SEGONA INVITACIÓ

REGALS DE REIS ADEQUATS

Malauradament, hi ha pocs llocs on es pugui adquirir llibres, documents,… que contribueixin a elaborar i adoptar EL PUNT DE VISTA CATALÀ i aquesta RE-ORIENTACIÓ VETERANA. Un d’aquests pocs llocs és el local de LGC: Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca). Si em truques al 655 96 86 99, quedem i, si cal, t’assessoraré… dins el que vaig aprenent, descobrint… i compartint!