DESITJOS CATALANS I PROPOSTES PER NADAL I ANY NOU

Quin és el punt de vista català? – VII

 

Que aquest Nadal sigui el darrer que els catalans

(de família o d’elecció)

passem presos

 (ja que TOTS els catalans estem presos:

cinc tancats a garjoles  -també En Sandro Rosell, “oblidat” pels polítics-,

i la resta presos a casa, on els barrots encara formen part del mobiliari familiar),

 

i que en el Nou Any aconseguim alliberar la veterana

REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA

(que ÉS el primer Estat Europeu constitucional,

generat pel poble català, el més lliure de tots els pobles d’Europa

independent i sense corrupció fins el 10 de setembre de 1714,

i ocupat i amb corrupció importada des del dia següent fins avui)

 

NOTA EN VEU BAIXA… per ara:

Desitjo i confio que actuant per assolir aquests objectius també tu -com m’ha passat a mi- retrobis la connexió amb els teus avantpassats (pots imaginar-te quant puja l’autoestima això?) i sentis la joia i la força d’anar avançant en actuar com a català (“cosa” que exigeix aprofundir la resposta a QUIN ÉS “EL PUNT DE VISTA CATALÀ”?), és a dir, en actuar de l’única manera en que un català pot ser europeu, mundial i universal sense contribuir al genocidi català

Corol·lari: un català no pot ser “español” sense contribuir al genocidi català.

Passi el que passi, aquest 2018 serà gratificant ja que, per fi, tornarem a avançar conscientment en la re-nacionalització dels catalans i de la Nació Catalana (després de més de 303 anys de des-nacionalització deguda a una castellanització imposada a sang i foc). Així formem part d’un poble català que conscientment estem alliberant la nostra terra, recuperant la nostra autèntica i imponent Història. I, de nou, podrem viure lliures una vida que tingui sentit profund fins a poder tornar a morir conscients i lliures.

VISCA CATALUNYA DE NOU LLIURE!

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Impulsor de https://lagotacatalana.cat     Correspondència: lagotacatalana@gmail.cat

“La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble” (Àngel Guimerà)

“Qui no es mou, no sent les cadenes” (Rosa Luxemburg)

“L’home no és lliure si no és lliure el poble al que pertany” (Fèlix Cucurull)

“La marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo” (Tàcit)

La marca de l’ocupat-i-oprimit es fer seva la visió de l’ocupant-i-opressor

 REGALS DE FESTES ADEQUATS

Malauradament, hi ha pocs llocs on es pugui adquirir llibres, documents,… que contribueixin a elaborar i adoptar  EL PUNT DE VISTA CATALÀ. Un és el local de LGC: Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca). Si em truques al 655 96 86 99, quedem i, si cal, t’assessoraré… dins el que vaig aprenent, descobrint… i compartint!

Davant del 21-D

QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ? – VI

Davant del 21-D:

ACTUAR PER RECUPERAR LA LLIBERTAT

honorant als nostres avantpassats

i continuant el llarg camí que van fer

Les eleccions del 21-D són un cop de l’“Estado-Español” contra el poble català. Si estigués més avançat el camí a que els catalans recuperem la llibertat arrabassada des de 1714 i a que la nostra República del Principat de Catalunya torni a ocupar un lloc en l’ordre (desordre?) internacional, hi hauria un fort moviment per l’abstenció o, fins i tot, pel boicot. Així quedaria clar que els catalans rebutgem la convocatòria feta per el president de l’Estat enemic invasor i opressor, i que el “govern de la Generalitat de Catalunya” que en resultés seria senzillament una titella de Madrid. Però, malauradament, la consciència del poble català encara no és tan clara…

Per avançar en la nostre comprensió, convé situar aquest cop de l’“Estado-Español” contra nosaltres com el millonéssim des de 1714 (encara que per identificar-lo podem numerar-lo “el cop 155”) i en absolut com “un cop d’Estat”, com l’han anomenat els dirigents-autonomistes-reciclats-en-dirigents-independentistes-processistes. Que parlin de “cop d’Estat” indica que es creuen (o que fan veure que es creuen) que realment des de 1978 hi ha un “autogovern català” i que és ara, amb “el cop 155” i els “piolines”, que hi ha forces d’ocupació i que es restringeixen les “llibertats fonamentals” dels catalans i que s’ataca els nostres “drets humans”.

Amb aquest discurs, els actuals dirigents catalans llencen una cortina de fum que amaga que de 1714 ençà la República del Principat de Catalunya que som està ocupada (per militars i per civils), i que un poble català sotmès, i uns ciutadans catalans lliures fins el 10 de setembre de 1714 i convertits per la força a partir de l’11 de setembre en súbdits borbònics, en realitat no tenim altres “drets fonamentals” i altres “drets humans” que els que els nostres carcellers castellans/estadoespañoles ens permeten. No hi ha cap “dret fonamental” ni cap “dret humà” pels catalans mentre no recuperem la llibertat, mentre no tornem a ser ciutadans lliures membres d’un país/poble/nació/estat de nou lliure que torni a estar en els mapes d’Europa i del món.

Els nens que neixen en una presó, no saben què és la llibertat i que en realitat estan engarjolats. I això ens passa els catalans, que fa 303 anys que naixem presos i ja ni ho sabem. Exigir la immediata llibertat incondicional de Junqueras, Forn i els Jordis hauria de lligar-se amb la llibertat d’En Sandro Rosell (que és l’independentista que, empresonat des del 25 de maig, porta més temps en presó provisional imposada igual d’arbitràriament per la mateixa jutgessa Carmen Lamela, que li ha denegat ja quatre vegades l’excarceració) i guanyaria tot el seu sentit si anés connectat a recuperar la llibertat de tots els catalans.

Tornant a què fer el 21-D: la trampa en que normalment es fica als “ciutadans de les societats democràtiques” és haver d’escollir entre dos mals, és a dir, entre dues propostes ambdues dolentes. Aleshores cadascú es veu obligat a triar “lliurement” la proposta que considera la menys perjudicial. No és sorprenent que s’utilitzi sovint l’expressió “Votar amb unes pinces al nas”…

Però ara la trampa en que se’ns fica al conjunt de tots els “ciudadanos estadoespañoles en territorio catalán” (tropes armades i civils d’ocupació incloses) en general, i, en particular, al subconjunt dels catalans, és més complicada. En efecte, en aquest cas els mals són tres (i, a més, cada mal té variants entre les 11 candidatures diferents finalment acceptades de entre les 17 que inicialment es van presentar; però aquí no entraré en detalls): 1) el mal “155”; 2) el mal “independentisme-processisme”; i 3) el mal “ni 155 ni independentisme-processista”.

Per què dic que les tres possibilitats que estan presents són dolentes pels catalans?

Doncs perquè, malgrat ho facin de maneres diferents, les tres tenen en comú que donen l’esquena al que considero és el més important des del punt de vista català: la nostra llarga Història i la impressionant obra que els nostres avantpassats, lliures durant més de 30 generacions, van fer en tots els àmbits. Les forces anti-independentistes neguen -i tenen l’obligació de negar– el nostre passat, però molt més greu és que les forces independentistes-processistes l’amaguen actuant com si els catalans fóssim la part més rica d’una població “española” homogènia que, insolidaris, volem separar-nos de la resta després d’haver estat junts durant 550 anys, i que ara, degut al maltracte fiscal, volem separar-nos egoistament i redactar una NOVA constitució per una NOVA República que sigui un NOU Estat d’Europa. Tot NOU… ¡quan tenim més de mil anys d’Història i, a més, d’una Història imponent mentre vam ser Estat Europeu, el primer constitucional, independent fins l’11 de setembre de 1714!

En els gairebé quatre anys en que estic impulsant LA GOTA CATALANA…

… he entès que el sentiment que mou a més de dos milions de catalans (per família o per elecció) de nou (“¡Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantener Catalunya dominada!”) a votar “SÍ” o a manifestar-se any rere any, és el sentiment que estem sotmesos als castellans (o al que resumeixo en l’expressió Madrid/Castilla/Estado-Español i que condenso en la fórmula M/C/E-E) i que subconscientment es desitja acabar amb la seva dominació i així tornar a ser lliures.

… he generat el convenciment que passar aquest sentiment vital tant important del subconscient al conscient canviaria radicalment en pocs mesos tota la situació i ens faria invencibles.

… he anat aprenent quelcom senzill però decisiu: si els catalans no sabem qui érem, d’on venim i què vam fer, no podem decidir conscientment qui volem ser, on volem anar i què ja tenim perquè en realitat és nostre fa segles.

… he arribat a la conclusió que és necessari replantejar-s’ho tot recuperant la nostra memòria col·lectiva, i recobrant al màxim possible la nostra idiosincràsia i el nostre Dret com una de les seves millors manifestacions, i recuperant la nostra autèntica història i tot el que en realitat és nostre per obra dels nostres avantpassats.

… i desitjo muntar una xarxa de persones i entitats amb les que compartir i elaborar tots aquests continguts, i impulsar-los arreu.

Però aquesta tasca no és gens fàcil per dues raons:

1) perquè “el Reino de Castilla” des de molt abans de 1714, i l’“Estado-Español” a partir de 1714, han actuat, de manera plenament intencionada i en tots els aspectes de la vida, amb el clar objectiu de destruir-nos. Com a conseqüència, fa 303 anys que la nostra terra està ocupada i que nosaltres estem presos a casa nostra, però ja des de molt abans de 1714 M/C/E-E ha fet tot el possible per apropiar-se de les nostres obres durant segles en tots els àmbits, i així eliminar-nos del món.

En arribar a aquesta conclusió, l’1 d’agost del 2016 vaig treure un primer dossier de 24 pàgines amb deu documents titulat EL GENOCIDI CATALÀ, i el quadern que avança el llibre d’aquest títol que estic preparant, ja té 101 pàgines amb 33 documents ordenats segons els articles de la Convenció per a la prevenció i la sanció del delicte de genocidi adoptada per l’Assemblea General de l‘ONU de 1948. Estic convençut que si més catalans s’hi impliquessin, aviat tindríem LA BIBLIOTECA DEL GENOCIDI CATALÀ. I aquest seria un argument decisiu, tan nacionalment com estatal com internacional, per a que, molt aviat, la República del Principat de Catalunya tornés a estar en tots els mapes.

i 2) perquè -per uns motius o altres a esclarir- els dirigents catalans ara independentistes-processistes i fins fa poc autonomistes, a més de donar l’espatlla a la nostra llarga i intensa Història, silencien uns aspectes i en suavitzen una altres (fins i tot l’espoli estrictament econòmic) dels permanents atacs de M/C/E-E contra el poble català. Considero molt significatiu que després de tot un any de Commemoració del Tricentenari 1714-2014, a partir de l’1 de gener de 2015 s’ha deixat de manera gairebé total de fer referències al 1714, que en realitat va marcar un vital abans i després. “En definitiva, en vista de la documentació utilitzada, pensem que hem de retre’ns a l’evidència que la repressió borbònica, perfectament planificada i sistemàtica des dels seus orígens, va ésser un dels primers intents a nivell europeu d’imposar una dictadura militar persistent sobre un territori considerat rebel i irreductible. (…) L’estudi minuciós d’aquest procés de sotmetiment de Catalunya a la dinastia borbònica confirma que, quan va promulgar-se el Decret de Nova Planta, el 16 de gener de 1716, la feina bruta ja estava feta, i el procés de desnacionalització de Catalunya, amb extermini de la dissidència, devastació econòmica i dominació política i institucional, era ja irreparable”. (J. M. TORRAS, Felip V contra  Catalunya, pàgines 19 i 20, Rafael Dalmau, Editor, 2005; subratllat meu).

D’una manera més àmplia, i des de l’avantatge que dona disposar ara de documentació i d’investigacions abans desconegudes, cal fer un balanç dels mèrits i de les febleses dels esforços de renacionalització de Catalunya fets a partir de la promulgació del “Decreto de Nueva Planta”. Un aspecte cabdal d’aquesta avaluació és evitar que la muntanya Franco impedeixi veure abans la serralada Felipe-V-de-Castilla, 1623-1700-1746 (i Felip-IV-de-Catalunya només de 1701 a 1705, quan va ser rebutjat per no complir les Constitucions Catalanes que havia jurat el 1701; això mostra, i és molt important adonar-se’n, que aquí érem nosaltres els que posàvem i trèiem els Reis), i encara abans el volcà Felipe-II-de-Castilla, 1527-1556-1598 (i Felip-I-de-Catalunya després de jurar les Constitucions catalanes).

Tant de bo les aportacions de tothom interessat en contribuir-hi, faci que es demostri erroni el pronòstic d’En J. M. Torras escrit el 2005, i aconseguim entre tots renacionalitzar Catalunya! 

Però M/C/E-E, amb la complicitat intencionada o involuntària -així com “la marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo” (Tàcit), he arribat a la conclusió que la marca del ocupat és fer seva la visió de l’ocupant- dels dirigents catalans -no només polítics, sinó en tots els àmbits- ha avançat molt en la nostra destrucció. Per això els catalans, malgrat que ho SENTIM, no SABEM que no som lliures.

De fet, un castellà no podria resistir viure de cop i volta dotze hores tal com vivim els catalans, que ja portem dotze generacions naixent captius. En menys de dotze hores d’estar de sobte en las condicions de submissió que estem nosaltres, un castellà reaccionaria intensament: si ho fes cap al seu interior, o cauria malalt fins a morir, o embogiria, o es tornaria drogoaddicte, o es suïcidaria; i si reaccionés cap a l’exterior, o començaria a matar indiscriminadament, o es faria franctirador per a assassinar selectivament, o, com a mínim-mínim-mínim-mínim-mínim, es faria independentista per recuperar de seguida la seva llibertat.

En canvi els catalans, com a conseqüència de l’ocupació militar i civil des de 1714, i de les successives etapes de matances, d’empresonaments,  d’exilis, de planificar desterraments massius i d’efectuar liquidació de joves catalans, d’espolis (no només econòmics, sinó de tot tipus: art en general i literatura en particular, biblioteques, arxius, conquestes, personatges,…, èxits esportius,…), d’implantació de la corrupció social aquí inexistent, de menysteniments, de sistemàtica persecució i minorització de la nostre llengua, de ser re-educats en la concepció castellana/estadoespañola del món, de resistir traduint al català el que se’ns ha obligat a pensar en castellà, etc., etc., etc., veiem els barrots com si formessin part del mobiliari de casa nostra. Però ja per poc temps, perquè de nou estem perdent la por, i també de nou, els barrots s’estan fent visibles. I aquest cop aconseguirem que l’ocupant es vegi obligat a marxar!

De totes formes, considero que el que està en joc aquest 21-D no és recuperar la llibertat sinó tan sols reajustar les condicions del nostre empresonament i de com continuem morint presos de M/C/E-E.

De la mateixa manera que, a igual remuneració, considero millor haver de treballar 8 hores que no pas 9 o 10 o més hores, i a falta d’un moviment vital/social/cultural/polític/econòmic/etc. per aplicar les Constitucions catalanes que ja tenim i per alliberar la República del Principat de Catalunya que ja som, considero que el correcte és que el 21-D cadascú faci allò que cregui farà menys dolorós l’empresonament que patim. I potser -però la veritat és que, avui, no ho tinc gens clar- això passi per votar alguna de les tres candidatures del segon mal, l’”independentisme-processista”…

Però tant abans com després del 21-D, la tasca fonamental és aprofundir el punt de vista català que faci més fort el moviment que és necessari per aconseguir que l’ocupant M/C/E-E marxi de la nostra terra emportant-se’n les seves forces d’ocupació (invasores de 1714 ençà), el seu Derecho Castellano i les seves Constitucions Estadoespañolas (il·legals a Catalunya ja que mai no han sigut paccionades a les Corts), la seva corrupció social (que ens van importar i imposar el 1714) i tots els seus deixebles catalans (que no són sinó llurs alumnes). I així cada dia 185 catalans ja no moriran presos de M/C/E-E.

Aleshores, sense necessitat de posar a votació si som una nació i si volem recuperar la llibertat, la República del Principat de Catalunya, alliberada, tornarà a ser un Estat Europeu, el primer que va generar unes Constitucions que ja tenim i que cal aplicar des d’ara mateix i així actualitzar-les, i el nostre país/poble/nació/estat apareixerà de nou en els mapes d’on va ser bandejat després del 1714.

Barcelona, 18 de desembre de 2017. Retocat i ampliat el 19. Retocat el 20.

Lluís Botinas Montell Vallés Ribó Closa Garrabou Torruella Gras

Barcelona, 1944.
Investigador independent.
Impulsor de

LA GOTA CATALANA
per
RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i de nou el 1939
i
RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA,
impedint així
EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

Dt. 19: ‘Retornar al Dret Català, a les Constitucions Catalanes i a les Formes de Govern Catalanes’

c. Cartagena 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca).

Metro: L2 Encants, L5 Sagrada Família. Bus: H8, 19, 20, H14, 35, H10, 45, 47, 50, 51, 62, 92, 117, 192, B20, B24. Cotxe: zona blava o verda; garatge just davant de l’entrada del local.

Dimarts, 19 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre.

CONÈIXER I RETORNAR

EL DRET CATALÀ,

LES CONSTITUCIONS CATALANES

I LES FORMES DE GOVERN CATALANES

QUE VAN EXISTIR FINS 1714,

i que no tenien res a veure amb les castellanes

La conversa (celebrada el passat dia 2 al programa de ràdio “Un repàs a la Història” de la nova emissora per internet Ràdio Crítica) de Daniel Bellò, Andreu Marfull, Carme Calvell, Omaira Beltrán i Jordi Fité amb Lluís Botinas sobre “Les Constitucions Catalanes: Les primeres de la història?” (1:28:01) ha rebut  609 visites (acabo d’entrar-hi) a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=DeMnYD6zqjM&t=3562s (i també es troba en podcast a: https://www.ivoox.com/en/les-constitucions-catalanes-les-primeres-historia-audios-mp3_rf_22422984_1.html).

Això mostra que hi ha un cert interès en saber COM EREN ELS CATALANS D’ABANS DE 1714 i anar-nos assabentant que, amb molta probabilitat, ELS CATALANS ÉREM EL POBLE MÉS LLIURE D’EUROPA. Per això és molt important INSPIRAR-NOS EN ELS NOSTRES AVANTPASSATS i continuar APRENENT D’ELLS.

Però des de 1714 (que marca un abans i un després) estem ocupats, i ARA VOLEM RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT. I per això, com impulsor de LA GOTA CATALANA, i volent precisar QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ?  (com he anat fent a Ja tenim la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, a “Som una nació”. Sí, però… quina?, a Els catalans estem presos. Alliberem-nos! i a A Brussel·les per canviar qualitativament la situació), convoco una TROBADA per, conjuntament, i sabent millor qui érem i d’on venim, afinar quin és el replantejament que cal fer per decidir conscientment com volem ser i on volem anar.

BENVINGUT/DA tota persona que vulgui fer aportacions!!!

Lluís Botinas    Correspondència: lagotacatalana@gmail.com

Fomenko i la invenció de la Història. El XVIII es dissenya la Història que ara s’ensenya

El dimarts, 12 de desembre de 2017, al local cedit per Plural-21: Carrer Cartagena 230, 5è 1a, Barcelona, LA GOTA CATALANA va convocar la conferència:

L’ABC D’EN FOMENKO

L’Univers Històric Global, un disseny del segle XVIII

Temàtica:

Aquesta conferència versa sobre la Nova Cronologia Històrica Global dirigida pels matemàtics A.T. Fomenko i G.V.Nosovskiy. De què parla? Doncs de la manipulació de la Història, que inclou el mapa cronològic que es dissenya a mida que es promou el relat bíblic.

Introducció i proves de la manipulació de la història: https://andreumarfull.com/nc-catala/

Una conspiració? No: és una reconstrucció, resultat de la transformació del poder al Món, que té lloc als segles XVII i XVIII.

Fil argumental (introducció):

Al segle XVI es compila el primer Almagest, l’enciclopèdia de les datacions astronòmiques, i no és fins aleshores que es pot predir (al passat i al futur) els eclipsis. Amb aquesta tècnica, es crea un passat immemorial dotant-lo de falsos eclipsis solars i lunars, per fer-lo infal·lible. Però es van equivocar amb els càlculs, i ara es pot demostrar que hi ha una manipulació. De la mateixa manera, al segle XVII i XVIII es promou el “martiri” cristià que crea el Santoral Catòlic, la llegenda dels Papes i els falsos orígens de totes les nacions, incloent-hi imperis llegendaris, del Món. De fet, es publiquen els llibres del passat recent, ja que la impremta no apareix al segle XV, sinó després, per allunyar el passat “medieval” del segle XVII.

Això és un dels fils traçats per la “Nova Cronologia”, que per raons òbvies no gaudeix del suport acadèmic. És un tema controvertit, però aporta moltes raons per a comprendre, amb una lectura diametralment oposada a la versió acadèmica oficial, el poder d’Europa al segle XVIII, la colonització cristiana i l’imperialisme econòmic posterior que s’acaba imposant.

Per ANDREU MARFULL (Barcelona, 1971), arquitecte i doctor en Geografia. La seva línia de recerca és la crítica a l’economia política del poder, de la narració històrica que el justifica i dels valors que s’hi edifiquen. És l’únic col·laborador català (i també l’únic de tot l’“Estado-Español”) de l’equip del Dr. Fomenko.

 

Posteriorment, el conferenciant ens n’ha fet arribar el següent redactat:

Anatoly Fomenko i la invenció de la Història

L’Univers Històric Global, un disseny del segle XVIII

En aquesta conferència es presentà una prova pilot per la difusió de la “Nova Cronologia” (o NC), basada en mètodes científics, reconstruïda (en origen) pel matemàtic rus Anatoly Fomenko. La línia expositiva es basa en dos eixos principals:

  1. El contrast entre les bases documentals oficials i les aportades per la NC; i
  2. L’exposició de la història global que en resulta.

El primer eix és el contrast entre els mètodes tradicionals de reconstrucció de la història i els mètodes que la NC aplica. El resultat és sorprenent: la base documental de la història és el resultat d’una manipulació integral fins al segle XVII, i des d’aleshores es promou una història dissenyada per a legitimar els poders que es pacten entre els segles XVII i XVIII. Així mateix, el control del temps només és real des dels segles XII-XIII dC. Abans no hi ha història escrita, documentada, degudament ubicada en el temps. Les cròniques antigues són una invenció, extretes d’una crònica tipus que documenta poc més de tres segles; la Bíblia i la Història Antiga es dissenyen simultàniament, i es conceben com un relat simbòlic; Bíblia i Antigor són un disseny creat des de la creació del Món, que la cronologia oficial acaba acceptant, essent una invenció integral basada en la història dels segles XII-XVII, bàsicament; les cròniques i les genealogies reials fins al segle XVII-XVIII són una invenció posterior, i entre els segles XVII-XVIII es copien el conjunt d’arxius documentals, que són traslladats al nou calendari i, generalment, traduïts a llengües universals com el llatí o el grec. Al segle XVIII es creen les Acadèmies d’Història i es dissenya la imposició d’una Cronologia Global a tot el món, des d’Europa. Els mètodes principals que faciliten la reconstrucció de la “Nova Cronologia” són, per aquest ordre:

  • l’astronomia;
  • l’anàlisi genealògica i
  • l’anàlisi estadística de les cròniques oficials.

Gràcies a la comprovació dels eclipsis narrats en el relat històric es constata que només són reals a partir del segle XIII dC.; gràcies als horòscops transcrits als zodíacs egipcis (i a d’altres llocs del món, com al Vaticà) es constata que els més antics són del segle X dC., i que abans no n’hi ha; gràcies al contrast de genealogies dels grans reis, emperadors i/o monarques (i papes) des de l’antigor fins al segle XVII, es constata que són una recreació, basada en una crònica comuna de l’Edat Mitjana; gràcies a l’anàlisi estadística de les cròniques, amb diferents metodologies, es constaten múltiples duplicitats i invencions, entre l’Antigor i l’Edat Mitjana. Els mètodes són en essència aquests, si bé el seu detall incorpora mètodes complementaris que aquí no s’especifiquen. Tots ells són el resultat de dècades de dedicació, iniciada pel dubte científic de la correcta datació dels esdeveniments. Per més informació consultar els volums I i II d’aquesta obra, on es descriu el dubte científic original i el detall dels mètodes, degudament argumentats, amb els seus resultats principals: http://chronologia.org/en/seven/overview.html

El segon eix és la reconstrucció de la “Nova Història”, resultant d’un nou espai cronològic. Comprendre que la història humana documentada és extraordinàriament breu, que resol la totalitat dels dubtes o misteris de l’Antigor i que té una exposició raonable, ajuda a observar, amb el racionalisme crític, la lògica de les evidències que nega la consciència col·lectiva (manipulada). Quins dubtes resol? Doncs l’origen de les piràmides i la seva expansió pel món; les equivalències entre les icones de Crist, Buda, Krishna i Ossiris; l’origen comú de les grans religions judeocristianes; el sentit del poble d’Israel, de Mongòlia i de Rússia, dels poders d’Europa i del disseny artificial del Sacre Imperi Romà de la nació Germànica; el trasllat del poder de l’emperador romà als papes; el poder financer dels jueus; l’origen dels EUA, de Suïssa i… múltiples lògiques que només una història comuna breu i intensa com la que ofereix la NC pot explicar degudament.

Per esvair dubtes, ressaltar que la NC no només demostra que la cronologia oficial està dilatada, sinó que també reconstrueix la història en el temps, a partir d’unes línies mestre.

La NC situa la colonització europea al tombar dels segles XVII i XVIII, però abans hi hauria hagut un intercanvi des d’Amèrica fins a Europa per l’Atlàntic, en una època en què l’Orde Januès (del Khan) hauria acumulat or i plata pel seu lucre i missió. Com a aclariment, indicar que la NC no documenta l’Orde Januès específicament, però sí la seva existència equivalent en nom de l’Imperi. Aquesta aportació és personal, resultat d’un treball específic dedicat a reconstruir els poders d’Europa Occidental, que es troba en curs. Els darrers articles publicats en parlen. Reprenent aquest fil, si la NC indica que l’origen de la colonització, tal i com la coneixem (atroç), comença a la segona meitat del XVII, significa que la colonització castellana d’Amèrica seria bàsicament en nom dels Borbó, no dels Àustries, ja que aquests (segons la NC) només haurien dirigit les Espanyes des de la segona meitat del segle XVII. Per això fou castellana, i no fou austríaca, o catalana. De fet, una de les principals aportacions de la contrastació històrica realitzada per la NC és la demostració de la invenció del Sacre Imperi Romà dels Habsburg, que en realitat hauria estat una reconstrucció basada en l’Imperi Grec (o Romà o Bizantí), de la mateixa forma que ho hauria estat l’autoritat dels papes de Roma. Tot formaria part de la reconstrucció de l’Imperi a Occident, com va ocórrer al Renaixement, però en un temps més proper. Dit d’una altra manera, l’Edat Moderna no començaria a mitjans del segle XV sinó a mitjans del segle XVII. L’Humanisme entronca amb la Il·lustració, directament.

Per tant, la “Colonització” europea implica (més enllà del que es reconeix oficialment) la imposició global d’aquest projecte de reconstrucció integral de la història, dels poders que es reparteixen i del mapa cronològic que ho explica. La línia principal hauria estat promoure un Crist universal i reconèixer (en origen) al Papa de Roma, però aquest patró entra en conflicte amb les diferents escoles espirituals o civilitzacions naixents (que d’un origen comú haurien desenvolupat les seves pròpies icones). L’encarregat d’aquesta missió (Jesús + Història) hauria estat la Companyia de Jesús, però fracassa parcialment. A canvi es concedeix l’autoritat dels monarques i emperadors del món, i ells accepten reconstruir el seu passat (com és el cas d’Anglaterra, també a la Xina i al Japó). Aquesta “missió” funciona, però no l’ideal de Jesús ni del Papa. És a dir, la gran crisi del “Catolicisme papal” del segle XVI cal situar-la al segle XVIII. Ell seria, segons aquesta reconstrucció, el darrer gran projecte d’instaurar un Gran Khan, després d’haver-ho estat el Preste Joan. Tècnicament, és aleshores quan el poder es reconstrueix, quan apareix el desafiament dels EUA, la Maçoneria i Napoleó. Seria aleshores quan, després del llibre promogut pel poble àrab (l’Alcorà), es separen definitivament els destins dels cristians i dels musulmans. Abans s’haurien enfrontat els cristians amb els jueus, la casta sacerdotal i financera que hauria conduit l’expansió de l’Imperi. Es posaria fi, així, a segles de convivència entre dos poders o imperis, el Romà (o Horda) i l’Otomà (o Àrab, o Persa). Efectivament, aquesta història entronca, de ple, amb la conflictivitat que, fins al segle XXI, es situa a l’Orient Mitjà, però també amb les dues guerres mundials del segle XX, la Guerra Freda i… ves a saber!

Escriure el detall de la conferència equivaldria a un llibre, ja que la conferència no deixa de ser un resum del material que s’hi exposa. De fet, equivaldria a varis llibres. Però no hi ha pressa. La línia força ja està traçada, el temps ho posarà tot al seu lloc.

Per aquest motiu, s’ha creat una seqüència de gràfics que situen tots aquests episodis en el temps, d’acord amb la NC dirigida des de Moscou. Són a la presentació de la conferència i, en el seu conjunt, es troben a http://chronologia.org/catalan/diagrama_global/guio_dgh.html

Els gràfics que fan referència al projecte templer i al cas dels Catalans (aportació personal a la NC), es troben a: http://chronologia.org/catalan/diagrama_global/guio_dgheo.html

Els gràfics que reconstrueixen la Història en una Nova Cronologia, un per un, són aquests:

ORGANITZA: Lluís Botinas (Barcelona, 1944). Correspondència: lagotacatalana@gmail.com

Investigador independent. Impulsor de LA GOTA CATALANA
per RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA arrabassada el 1714 i de nou el 1939,
i RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA,
impedint així EL GENOCIDI CATALÀ que patim des d’abans de 1714

A Brussel·les per canviar qualitativament la situació

QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ? – V

 

Octavetes, rètols, cartells, pancartes, lemes, cançons, etc.

A Brussel·les per canviar qualitativament la situació:

Explicitem el punt de vista català i avancem en alliberar la República del Principat de Catalunya

Considero que està molt bé fer una demostració més de força dels catalans i anar a Brussel·les per exigir la llibertat dels presos polítics (per cert, cal incloure-hi d’una vegada En Sandro Rosell, que porta més de sis mesos tancat per ser independentista i per ordre de la mateixa Jutgessa Lamela) i el retorn dels que van marxar, esquivant així la repressió estadoespañola.

Des del punt de vista català de la justícia, és important fer entendre a tothom que la concepció castellana del dret, “El Rey es la ley”, ha canviat de forma però no de contingut, i ha evolucionat en l’actual concepció estadoespañola: “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente”, que queda simbolitzada per “el palco del Bernabeu”. El Derecho Castellano és absolutista, de dalt cap a baix. En canvi, el Dret Català va ser creat pel poble més lliure d’Europa, i és de baix cap a dalt, del poble a l’autoritat, i va ser capdavanter, generant -entre moltes més “coses”- les primeres Constitucions i el primer Tribunal Constitucional (el Tribunal de Contrafaccions el 1702). Per això cal conèixer i retornar al Dret Català, a les Constitucions Catalanes i a les formes de govern catalanes (que, en particular, impedien la corrupció social). Cal efectuar-ne la devolució (la DEVOLUTION) i restablir la República del Principat de Catalunya.

I, a més, a Brussel·les estaria encara millor que milers de catalans independentistes mostressin que per ells “independència” és sinònim de “llibertat”, i que “Visca Catalunya lliure!” significa acabar ara amb el sotmetiment que els catalans patim des de 1714.

Caldria deixar ben gravat a Europa i a tot el món, clar i català… i també en tots els idiomes, que 1714 va significar un abans i un després:

—fins el 10 de setembre de 1714, la República del Principat de Catalunya era un Estat Europeu, el primer constitucional, independent. I per això la Nació Catalana, virregnats inclosos, sortia en els mapes de la península i d’Europa (adjunto) i en els mapamundi.

—a partir de l’11 de setembre de 1714, CONTINUEM SENT un Estat Europeu, el primer constitucional, però ocupat. Per això vam desaparèixer dels mapes ja que estem aixafats, tancats i tapats per l’“Estado-Español”. Per això impedeixen qualsevol presència catalana al món (aquesta és l’única raó que, per exemple, no hi hagi cap Premi Nobel català) i, també per exemple, actuen “Contra el Barça por tierra, mar y aire” ja que el Barça és actualment l’ambaixador més potent que té Catalunya ja que és conegut arreu. Actuem nosaltres per aconseguir que Europa i el món entengui que VOLEM QUE L’OCUPANT MARXI DE LA TERRA DELS NOSTRES AVANTPASSATS I AIXÍ TORNAR A SER LLIURES! (sense necessitar de votar res de res).

Segur que sortiran molts més lemes, crits, eslògans, pancartes, etc., però vull proposar-ne alguns:

VERITAT I LLIBERTAT !!!

DEVOLUTION !

Recuperem les nostres Constitucions i el nostre Estat

Tenim Drets Històrics importantíssims

Estem ocupats des de 1714

VOLEM TORNAR A SER LLIURES

Cada dia 185 catalans moren presos

Som la República del Principat de Catalunya

Som un Estat Constitucional Europeu ocupat des de 1714

“Reino de España” = Presó de nacions

“Estado Español” = Genocida de pobles

PROU DE GENOCIDI CATALÀ !

Llibertat pels líders de la llibertat de Catalunya

Llibertat pels defensors de la llibertat de Catalunya

Llibertat pels portaveus de la llibertat de Catalunya

Llibertat pels missatgers de la llibertat de Catalunya

Llibertat pels que volen que Catalunya torni a ser lliure

Gràcies a tothom que vol una Catalunya de nou lliure !

Contribuïu a recuperar la llibertat de Catalunya

Volem tornar a estar als mapes

Un castellà no suportaria viure 12 hores com vivim els catalans

Per què Madrid no celebra l’11 de setembre?

Quantes emissores en català es sintonitzen a Madrid?

Des de 1714 no hi ha drets catalans pels catalans

Senzillament, volem ser de nou lliure

Etc.

Bé, desitjo que aquest viatge a Brussel·les es converteixi en un pas qualitatiu cap a la nostra Itaca, la que ja el 1516 va inspirar l’Utopia, i deixi enrere tres segles i escaig de foscor. I així s’acomplirà el que Na MHP Carme Forcadell va vaticinar -m’agradaria saber duen a terme quins designis- el 26 d’octubre de 2015 quan, a la sessió d’obertura del Parlament de Catalunya, va mostrar la portada de les Constitucions Catalanes i va dir

Aquestes son les darreres Constitucions Catalanes que vam tenir i ara volem recuperar-les. Volem un parlament de tots i per a tots. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que, d’una vegada per totes, deixem d’emmirallar-nos en altres i puguem ser nosaltres el mirall i model a seguir”.

Durant segles vam “ser nosaltres el mirall i model a seguir”. TORNEM-HO A SER!!!

Barcelona, 5 de desembre de 2017

Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA